GEORGE FRIEDRICH HANDEL Òpera Alcina HWV 34

 

Alcina  HWV  34 Cd Emi Classics 0946  3  58681 2 8

Any 1735
Drama musical en tres actes per a solistes
Soprano.-Alcina- Morgana- Oberto
Mezzosoprano.- Ruggiero
Contralt.- Bradamente
Tenor.- Oronte
Baix.- Melisso  i cor SATB
Orquestra .- Flauti, dues flautes, dos oboès, fagot, dues trompes, violi obligat, dos violins, viola, violoncel sol i baix continu.
Llibret.- Desconegut, sobre un llibret d’Antonio Fanzaglia

Durant els anys 1720 i 1730, Händel era sobretot conegut com a compositor d’òpera. La primera òpera italiana que composà específicament per l’escena anglesa, “Rinaldo” data de 1711, però és amb “Radamisto”, la seva primera òpera produïda per la Royal Academy of Music, que la carrera d’en Händel prengué la seva veritable arrencada. Era el 1720. La Royal Academy no era pas una institució consagrada a l’ensenyament ni una associació professional, sinó una societat per accions finançades per uns membres de la noblesa i sostinguda per el rei Jordi I. A causa de certes dificultats, ella degué renunciar a les seves activitats el 1729. En l’interval Händel havia composat una dotzena d’altres òperes, de les quals, tres
inquestionables obres mestres: “Gulio Cesare in Egitto, Tamerlano i Rodelinda”. Aquestes òperes donades al “King’s Theatre de Haymarket”, que hom trobarà si fa o no fa a l’emplaçament actual del “Her Majesty’s Theatre”.
Els directors de la companyia varen llogar de seguida l’edifici per cinc anys a Händel i el director del teatre, John Jacob Heidegger, que estaven igualment autoritzats a utilitzar els decorats i el vestuari. Quan expirà l’arrendament, Heidegger decidí llogar el teatre a una altre companyia rival, “The opera of the nobility” fundada el 1733 sota el patronatge d’en Frederick, príncep de Gal·les.  Revisat
Per sort Händel pogué prosseguir les seves activitats en el nou teatre dirigit per John Rich al “Covent Garden” . Hi disposava, entre altres avantatges, d’un petit cor i de la presència de la ballarina  Marie Sallé, que en Rich havia fet venir de París al seu teatre a “Lincon’s inn Fields” dos anys abans de l’immens èxit del seu “The Beggar’s Òpera”.
Händel composà la música per la colla de la Sallé en totes les òperes de la temporada 1734-1735: “Il pastore Fido”. Va rebre un nou pròleg  que la Salle dansava el paper de la musa Terpsichore, que repetì en “Ariana in Creta” i en donà tres representacions d’Oreste un “pasticcio” a partir de les obres més antigues. Revisat
Durant la Quaresma, Händel reposà els oratoris “Esther”i “Deborha”, donà les primeres representacions a Londres d’”Athalia”. Aquests concerts van ser emmarcats per les primeres de dos noves òperes: ”Ariodante” el 8 de gener i “Alcina” el 16 d’abril de 1735. Aquestes dues obres es recolzen en el poema èpic “Orlando Furioso” de Ludovico Ariosto 1474-1523, que ja havia subministrat a Händel el motiu de la seva òpera “Orlando”. Hi van haver onze representacions d’Ariodante i divuit d’Alcina.
La font immediata del llibret anònim d’Alcina és L’Isola di Alcina, una òpera de Riccardo Broschi, el germà primogènit del famós capat Farinelli. Com a Orlando, però a diferencia d’Ariodante, Alcina entre dins la categoria d’òpera meravellosa. Alcina és una maga que atrau uns herois a la seva illa per seduir-los i transformar-los, no pas en porcs com en la Circe de l’Odissea, sinó en besties salvatges, en roques, en arbres o en ones. La seva darrera víctima és Ruggiero, un cavaller oposat els herois d’en Roland de Carlemagne, del poema de l’Arioste. Oblidant les seves responsabilitats- en particular cara a cara de Bradamante, de qui és el promès- Roggiero assaboreix una vida de luxe i d’encanteri, Està enamorat d’Alcina u estimat per ella, el que li ha permès escapar de la sort dels seus predecessors.
Bradamante i el seu tutor Melisso arriben a l’illa. Armatas d’un anell màgic, ells pretenen alliberar Ruggiero del sortilegi i salvar-lo de les urpes d’Alcina, la situació es complica pel fet que Bradamante, disfressada del seu propi germà Ricciardo, desperta sense voler la passió de Morgana, la germana d’Alcina, cosa que provoca la indignació d’Oronte, l’amant de Morgana. Al final el palau d’Alcina és destruït, les seves víctimes recuperen la seva forma original i la maga s’esvaeix en fum amb la seva germana.
Alcina és un autèntic personatge heroic a qui el seu amor per Ruggiero la porta a la ruïna., en el decurs de les sis àries, ella evoluciona de la satisfacció implícita “Di cor mio” a la desesperança “Mi restano le lagrime”. Entre aquests dos extrems un recitatiu acompanyat molt expressiu “Ah, Ruggiero crudel” suggereix per mitjà de nombroses modulacions el desordre del seu esperit. Per la seva banda, Ruggiero fa el roino immers en l’encís, però torna a ser el paladí que hom suposava ser en la seva ària “Sta nell’Ircano”  del’acteII.
Llevat de William Savage, la jove intèrpret  D’Oberto, tots els membres de la distribució de Händel havien ja cantat a Ariodante, uns tres mesos abans. El capat Giovanni Carestini, interpret d’Ariodante, tenia el paper de Ruggiero. L’historiador Dr.Burney explica que Carestini refusà el principi cantar l’ària “Verdi, prati”  un dels moments més alts de la partitura, probablement perquè ho trobava massa senzill, Händel li replicà amb supèrbia: “Especia de gos! No sé jo millor que tu el que deus de cantar? Si tu no cantes totes les àries que jo et dono no et pagaré ni un “stiver” (és més versemblant que Hándel s’expresses en italià, la llengua materna del seu cantant, però l’anècdota és “ben trovata”.
Els altres cantans eren: El jove tenor John Beard (Oronte) que treballà en nombrosos rols a les òperes i oratoris de Händel, i va succeir a John Rich, que havia casat la filla. El cap del Covent Garden; Maria Caterina Negri (Bradamante), que havia fet de Polinesso a Ariodante; i Cecilia Young (Morgana), que dos anys més tard es casà amb el compositor Thomas Arne. Melisso era interpretat per l’alemany Gustavus Waltz , de qui Burney digué que era el cuiner de Händel. El paper d’Alcina havia estat escrit per Anna Strada del Pò, que treballava amb Händel d’ençà de “Lotario”,, l’òpera amb la que el compositor i Heidegger havien inaugurat la seva nova empresa el 1729. La Maria Sallé el vestit que portava en tant que Cupido, va ser un escàndol, i ella preferí tornar-se’n a Perís, on sortia en les òperes de Rameau.

Soprano    ARLEEN AUGÉR   Alcina
Soprano    EIDDWEN HARRH  Morgana
Contralt    KATHLEEN KUHLMANN  Bradamante
Soprano    DELLA JONES   Ruggiero
Soprano    PATRIZIA KWELLA    Oberto
Tenor        MALDWYN DAVIES  Oronte
Baix        JOHN TOMLINSON  Melisso

CITY OF LONDON BAROQUE SINFONIA

OPERA STAGE CHORUS
Director    RICHARD HICKOX