Acte segon
L’Arminda, encara enamorada del comte, segueix allunyant sense embuts a Ramiro, Belfiore, pensant en Sandrina, s’enfronta amb Arminda i, per apaivagar les seves sospites, interpreta de manera poc convincent la comèdia de l’amor.
Nardo, una vegada més, intenta convèncer Serpetta que accepta escoltar-lo: s’adreça a ella amb una declaració apassionada, a la moda italiana, francesa i anglesa. El criat, deixat sol, reconeix tanmateix estar encantat per la sinceritat i l’esperit del jove.
Sandrina i el comte es retroben: és hora d’explicacions i Sandrina sembla estar a punt de revelar-li la seva identitat; Tanmateix, ella canvia d’opinió. Don Anchises, que escolta la conversa, s’acosta als dos joves i rep el petó a la mà de Belfiore que pretenia destinar a Sandrina. El Podestà es posa furiós i insta a Sandrina a casar-se amb ell. Ella torna a rebutjar la proposta.
Apareix llavors Ramiro, portant un enviament des de Milà ordenant la detenció del comte Belfiore, acusat de l’assassinat de la marquesa Violante Onesti. El Podestà decideix suspendre el casament i qüestionar el comte sobre aquest afer. Ramiro espera al mateix temps recuperar els favors d’Arminda, però en va.
El comte s’ha de sotmetre a l’interrogatori del Podestà; està a punt de confessar el seu crim quan apareix Sandrina que declara que és la marquesa Violante: sorpresa general, ràbia d’Armida que es retira per meditar la seva venjança, vergonya del Podestà que demana temps per pensar-hi. el comte vol expressar el seu agraïment i el seu amor a Sandrina, però aquesta el rebutja de nou: ella només volia, diu, salvar-lo d’una situació desafortunada aprofitant la seva semblança amb la marquesa, però ella encara nega ser Violante. És massa per al comte que gairebé perd la raó.
Entra en Nardo, en plena preocupació: la seva mestressa ha desaparegut. En espiar Serpetta, s’assabenta que Arminda la va fer segrestar i la va conduir a un bosc ple de bèsties ferotges. Nardo, Ramiro i el Podestà el van a buscar.
Sandrina, que s’ha refugiat en una cova, demana ajuda desesperadament. Belfiore i Nardo, després Arminda, el Podestà i Serpetta arriben a l’escena. A la foscor, la confusió és total, els malentesos i les baralles es multipliquen. Sandrina i el comte, provats per tants cops inesperats, perden la raó i es pensen que són divinitats mitològiques.
ESCENA PRIMERA
Atri del palau del Podestà. Ramiro i Arminda.
Recitatiu
Ramiro
No fugis de mi sense pietat, dona ingrata, atura el teu pas.
Arminda
Quin atreviment és el teu que vols, què exigeixes de mi?
Ramiro
Bàrbara, traïdora, què exigeixo, què vull?
I tens cor per apuntar-me?
Si pogués imaginar, que fores neboda del Podestà, no, no ho hagués fet,
No t’hauria donat la molèstia
Veure’m i posar-me vermell.
Arminda
Però si el teu destí no em vol…
Ramiro
Pretext massa lleuger:
La teva pompa, el teu orgull
I l’ambició et van induir
A deixar el meu amor; però, cel, perjura,
Que mil vegades en testimoni has trucat
De les teves promeses, el cel
Farà la meva venjança.
Arminda
Ara avances amb mi; sí, ho confesso, et vaig trair, t’enganyar;
Conec la meva brutícia
Però no sé com detestar-ho; ell és massa bell
El meu Countino…
Ramiro
Frena, els teus accents, audaç, i no presumeixis a la cara
De l’odiat rival; no, no gaudiràs
Dels meus greuges, que aquest cor indigne
La víctima parteix de la meva fúria.
(Se’n va)
Arminda
I no obstant el compadeixo: comprenc perfectament
Que em renya amb raó; estic en el compromís
De casar-me amb el Contino Belfiore,
Això serà en caprici, o el destí.
ESCENA SEGONA
Comte Belfiore, Arminda.
Contino
(Agitat sense reparar a Arminda)
¡Ah que estic desesperat!
Des que vaig veure Sandrina no tinc pau.
No sé què fer…
Vull tornar-la a trobar… L’he buscada per tot arreu.
L’he estat buscant fins ara…
(Jadejant es troba amb Arminda a qui fa una reverència)
Estimada senyora…
Arminda
A poc a poc, a poc a poc;
Digues-me, tinc curiositat per saber
Qui és ella, a qui busques?
Contino
(Es dóna la volta)
Diré…
Arminda
No et donis la volta.
Contino
Vaig venir… però em va creure…
(Cal fer servir la franquesa.)
Et buscava, oh bella…
Arminda
Però escolta.
Contino
(Allunyant-se sempre)
(Agita les mans.)
Digues, digues!
Arminda
Però no puc a distància.
Contino
La meva ànima, em moro per tu.
Arminda
Calla’t, mentider, vés als peus…
Contino
Però escolta almenys el fet tal qual és...
Arminda
Què pots dir?
(Amb agitada ironia)
“Des que vaig veure Sandrina no tinc pau…” Pèrfid, i a la cara?
El mateix dia, oh déus que s’ha d’unir a mi, em traeix així, m’enganya així un amant infidel? Tirànic destí!
Ària
Allegro agitato (Sol menor) Cordes, 2 oboès, 2 fagots, 4 trompes.
Arminda
Voldria castigar-te indignament, voldria arrencar-te el cor crema al meu cor d’indignació però l’amor em reté que em fa sospirar.
Aquesta pietat, ingrata, rendeixes al meu amor?
Ah, estic confosa, oh Déu, entre la ira i la pietat.
(Se’n va)
ESCENA TERCERA
El Contino, després Serpetta.
Recitatiu
Contino
Ah ella no és una dona
Ella és un dimoni, una fúria; si no mostrés esperit…
Serpetta
Senyor…
Contino
(Davant l’arribada de Serpetta, se sent intimidat)
Oh ai…
Serpetta
Què ha estat això?
Contino
Res, res.
Estava per sobre de pensar.
Serpetta
M’agradaria dir-t’ho, si em dónes permís.
Que fa poc vaig veure la teva xicota que semblava una fira salvatge, amenaçant de venjar-se contra tu.
Contino
Però aviat la seva ira passarà.
Serpetta
Eh no diguis això. Tu no saps com les bèsties són les dones
Quan són ultratjades; t’aconsello
Veu ràpidament a ella amb tota tranquil·litat, disculpa’t per la falta comesa, i besa la mà.
Contino
Qui ho ordena?
Serpetta
L’obediència, el respecte que exigeixen les dones, el deure, la moda…
Contino
Eh se’n va costa avall
Tu, la moda, el deure, una altra vegada la núvia.
(Se’n va)
ESCENA QUARTA
Serpetta, després Nardo.
Serpetta
Com el compadeixo; haver de tractar amb una dona estranya…
Nardo
La meva graciosa Diana, perdona’m
Si soc importú amb tu:
Té sempre el cor gentil una dona que és bella.
Serpetta
Oh bella, oh lletja, no soc per a tu.
Però, i si morís?
Serpetta
No ploraria.
Nardo
Ara, ja que et percebo més dura que una roca i més sorda que un…
(Treu un ganivet i fa posat de ferir-se)
Apunta, atura el meu cop…
Serpetta
Fes-ho, fes-ho.
Nardo
I no obstant no tinc valor per donar-te aquest disgust.
Serpetta
T’enganyes de debò, ho estava gaudint.
Nardo
Digues el que vulguis, aquest menyspreu teu, més i més m’enamora i augmenta el foc.
Serpetta
Em sembla, a poc a poc comences a agradar-me.
(Vull tornar-lo boig).
Nardo
Dius la veritat? o t’estàs burlant de mi?
(Alegro)
Estimada meva, que feliç
Ja no estic en mi… cos de Júpiter, m’ha embalsamat, semblo un altre.
Serpetta
Ara bé, escolta: t’estimaré, però desitjo que vinguis davant meu
Amb aire d’apassionada ganyota:
La meva mà directa al pit
Arrossegant amb el peu a l’ús forastial.
(Nardo intenta fer tot el que Serpetta diu)
Serpetta
Veniu ara, com a bon home, a vosaltres, presenteu-vos; feu-me uns arcs rectes, brillants, esvelts.
Nardo
(Tot m’indueix a posar aquesta bonica cara.)
Ària
Andantino grazioso (La mayor) / Andante / Allegretto Cordes.
Nardo
(Amorós)
Amb un caprici italià et diré que aquesta careta
M’ha inflamat el cor al pit
Que em llangueix cada dia.
(Serpetta fa un senyal que no li agrada que la tallin)
Nardo
No us agrada?
Vaja, provem-ho a la francesa:
ah senyora… aquí estic.
O no és prou bo?
Provem en anglès:
Ah, Déu meu, digues que sí.
(Serpetta com abans)
Nardo
Maleïda indiferència
Em fa perdre la paciència:
Aquí no serveixen els francesos; no sap anglès
L’italià no li agrada: quin humor, quina dona estranya, em perdo en la veritat.
(Se’n va)
Recitatiu
Serpetta
M’agradaria que m’ho fessis, és bonic
Que així sense voler
M’hauria d’enamorar de tu; però què dic què em passa pel cap?
És cosí de Sandrina; ah no és cert.
(Se’n va)
ESCENA CINQUENA
Sandrina, després el Contino, finalment el Podestá en observació.
Sandrina
Que estrany és el meu cas!
Trobar un amant i estar a punt de perdre’l per sempre!
Disposada a casar-me amb Arminda… eh deixar-lo abandonar
A un cruel ingrat
Que em va travessar… oh Déu! Si va ser un transport de gelosia, i si em creu extinta he de condemnar-lo? Amb massa força, l’amor per ell em parla; només intentem al matrimoni díscol;
És veritat, podria revelar-me,
però no és temps… ell ve… ah quina agitació sento al meu pit quan ell és a prop meu.
Contino
Maleït destí!
Heus aquí, en contra de la meva voluntat em veig obligat a disculpar-me amb Arminda…
Però aquí hi ha el jardiner? Ah, és ella.
Aquesta és certament Violant…
Els seus ulls, la seva gràcia, la seva vivacitat… No m’enganyo.
Tot, tot s’assembla…
Sandrina
Senyor, quina meravella, què veus en mi?
Contino
Veig la imatge d’una tendre amant…
Sandrina
I jo veig un bàrbar inconstant.
Contino
Com?… Perquè… (Ho he dit
És ella en carn i os).
Sandrina
Pèrfid, no recordes quant vaig plorar un dia i vaig sospirar per tu, quant vas plorar tu vas plorar per mi, i vas sospirar!
Contino
És veritat, és veritat, però l’atzar…
Sandrina
Digues-me, monstre bàrbar, quin crim has castigat en mi? Oh Déu!
Tu sense culpa em traspasses, em mates innocent em veus, i no obstant em deixes desolada desgraciada..
(Plorant)
Oh ai! Quina suor.
Digues-me, digues-me, que vius…
Però com amb aquesta roba la meva estimada marquesa…
Sandrina
Així va dir, moribunda, la dissortada noia.
Així va morir?
Sandrina
Millor que tu, qui ho pot saber millor que vós?
Contino
(Certament no ho entenc;
però aquests moviments, aquests actes… tot és ella.
Ella no perd ni un pèl).
Sandrina
Ara ves què vols de mi? Si ve Arminda, miserable de nosaltres.
Contino
(Espantat)
On és… Me’n vaig, sí, me’n vaig…
(Arrenca i després s’atura i la mira)
Ai, ai! Sembla que no puc moure el peu d’aquí… per compassió, fes almenys, que en aquests ulls errants…
Sandrina
A qui parles?
Ciontino
A tu, el meu sol, la meva lluna, el meu estel brillant
Que teniu el rostre del meu violant.
Ària
Andante (fa major) / Allegro Cordes, 2 flautes, 2 trompes.
Contino
Estimats i bonics alumnes, torneu una mirada cap a mi,
Ah si sou vosaltres que em fan delirar…
(Sandrina mostra desdeny i l’insta a marxar)
Contino
Vés-te’n no t’indignis, quin bàrbar rigor.
(El Podestà està mirant i en acostar-se Sandrina, ho veu i s’aparta, i en lloc de Sandrina entra el Podestà.
Entra el Podestà, i mentre el temorós Contino vol agafar la mà de Sandrina, pren la del Podestà)
Però en partir, bonica, m’agradaria, si puc, besar aquesta petita mà
Com a signe del meu amor.
Oh, quina mà tan tendra,
Me’n vaig en cendres,
La meva dolcíssima Venus.
(Al Podestà)
Molt estimat amo, soc el seu bon servidor.
(Maleït sigui el destí, això faltava).
(Se’n va)
ESCENA SISENA
El Podestà i Sandrina.
Recitatiu
Podestà
(Cap a la part on ha entrat el Comte)
Vés-te’n, Comte deshonrat, vull que paguis el preu…
(A Sandrina amb ràbia)
Indigna múrria, què et creus?
A un home del meu destí, a un amo que t’estima…
Sandrina
Oh Déu! Que malament, senyor, m’espanta.
Podestà
Com equivocadament si veiés…
Sandrina
T’enganyes a tu mateix.
Podestà
Per què et fas el tímida amb mi, doncs?
Vostè és tan remilgada?
Sandrina
(Amb tendresa)
El meu estimat senyoret… ah, si sabessis com soc d’infeliç.
Podestà
No tinguis por, el meu ídol, veuen amb mi… (Ah, estimat, ets l’objecte estimat que el cor… No sé què dir… No connecto.
Sandrina
Perdona’m. No tinc perquè fer-ho, no puc.
Podestà
Com, com? Per què?
Sandrina
(Resentida)
Perquè no vull; al final…
Podestà
Fins a la fi ets una vil serventa a qui pretenc encimbellar.
Sandrina
No m’interessa tan gran honor.
Podestà
Indigne; tal cremor? A un parell meu
A la meva vista! Qui em reté a subjugar-te ara?
Sandrina
(Resoludament)
I quina raó, quin dret tens per insultar-me així, per amenaçar-me?
Què exigeixes de mi? A una donzella ha de ser tractada amb respecte, si no, sàpiga, que tinc esperit, tinc pit, tinc cor… ah perdona.
El transport, oh senyor; sé, veig
Però encara percebo, sí, i al meu cor m’ho diu.
Que una dona infeliç et mou a compassió.
Ària
Grazioso (La major) / Andante amb moto Cordes.
Sandrina
(Amb tendresa)
Una veu sento al meu cor que em diu suaument el teu petit i estimat tot és ple de bondat.
I en aquest rostre, en aquests ullets que no obstant semblen desdenyosos s’hi veu pietat.
Ah ell fuig, no m’escolta, ja s’ha convertit amb mi en un tirà;
Amb ànsia, amb aflicció em sento lacerada.
Nenes que m’escolteu si sentiu pietat de mi, filla desgraciada, infeliç, abandonada, veniu a consolar-me.
(Se’n va)
ESCENA SETENA
El Podestà, després Arminda, després Ramiro amb floret.
Recitatiu
Podestà
Ah que he estat un ximple!
És vergonyosa, pobra noia.
Vaig tenir molta força per contenir el seu plor.
Vull seguir-la… ah maleïda la meva bona fortuna! tot conspira al meu detriment…
Vull veure si la puc apaivagar…
Arminda
Oncle, Contino ja penedit si m’hagués disgustat, sol·licita el matrimoni: en aquest punt vull donar-li la meva mà.
Ramiro
Senyor, de Milà m’arriba ara un paper d’un parent meu proper, on m’adjunta una petició formada al magistrat reial, i tramesa a vós per seguir l’arrest d’un assassí, que s’allotja aquí, i aquest és el comte Belfior, no us semble?
Podestà
El comte Belfiore?
Ramiro
Aquí el té.
(Li dóna el paper)
Arminda
Un somni serà això.
Ramiro
Desgraciadament és veritat: ho sento, amable comtessa.
(Per venjar-me quina ocasió tan propíci la fortuna em presenta!)
Podestà
Eh bé, la petició al·lega que el Comte va ser l’assassí de la marquesa Onesti…
Arminda
No et sembla…?
Podestà
(A Arminda)
No és el teu torn, calla que parla el Podestà...
(A Ramiro)
Però fingeix ser culpable com a delinqüent el Contino? I on és prova de tal delicte?
Ramiro
(Li entenc bé.) Senyor penseu,Que la justícia no deu per cap motiu Per la raó que sigui, romangui descurada;
Us deixo…
Podestà
Però a poc a poc, no tinguis tanta pressa.
Podríem… (Quin embolic!)
Arminda
Eh, deixa’m marxar.
Ramiro
Sí, me n’aniré, però hauràs de donar compte de cadascun dels teus passos. hauràs de donar compte al magistrat.
Podestà
Bé, que vingui el comte; Que se suspengui el matrimoni; i si és culpable
No vull un delinqüent, un inquisidor, que tingui per marit una neboda meva.
Ària
Allegro (sol major) Cordes, 2 oboès, 2 trompes.
Podestà
Una damisel·la, una neboda, vistosa i noble amb bon dot vull ofegar-la precipitar-la…
Que l matrimoni no es faci, vaig ara i de seguida a trencar el contracte
M’acusarien Alemagna,em criticarien a França, a Espanya, el que es diria a tot el món
D’un home famós.
D’un cavaller, d’un erudit, d’un podestà?
(A Arminda)
No hi pensis, no t’enfadis, el que ha de ser, així serà.
(Se’n va)
ESCENA VUITENA
Arminda i Ramiro.
Recitatiu
Ramiro
Coneix Arminda, ben meu...
Arminda
Tanca aquesta boca pèrfid mentider.
Ramiro
T’enganyes, jo soc…
Arminda
Odiós als meus ulls.
Ramiro
Del teu amor…
Arminda
No ets digne.
Ramiro
Recorda…
Arminda
No.
Ramiro
Escolta’m…
Arminda
Crema d’indignació.
(Se’n va)
ESCENA NOVENA
Ramiro sol.
Ramiro
I tanmateix de la constància que guardo al meu pit
Em sento afalagat; no m’enganyis, oh enganyosa esperança,
A tu confio el meu cor i la meva pau.
Ària
Larghetto (Si bemoll major) Cordes, 2 fagots.
Ramiro
Dolça companya de l´amor, afalagadora esperança en tu espera aquesta ànima, tot descansa en tu.
Tu em sostens a la vida, tu em condueixes a port, oh amorós consol de la meva fe sincera.
(Se’n va)
ESCENA DESENA
Sala.
El Podestà, Arminda, Serpetta, després el Contino.
Recitatiu
Podestà
Creu-me neboda estic fora de mi; si el Comte és culpable què faré?
Arminda
No et falta com salvar-ho.
Serpetta
Si ho desitges, només depèn de vós.
Podestà
Això està molt bé: però si mentrestant ve Ramiro… aquí ve.
(Veient venir al Contino, s’asseu)
Contino
(Al Podestà)
Senyor, aquí estic llest.
( Arminda)
Corro cap a tu, núvia… en un moment així tot el meu cor brilla… oh quina alegria! salto d’alegria,
I amb franquesa puc anhelar aquests raigs encantadors…
De pressa, de pressa, mà meva.
Podestà
(Greu i sostingut)
Ei que estàs fent?
Que potser no reconeixeu l’aspecte tèrbol d’un jutge sever davant vostre?
Contino
Núvia… núvia…
Arminda
Calla’t.
Contino
El meu senyor…
Podestà
Silenci.
Contino
Serpetta…
Serpetta
No parlis.
Podestà
Respon al jutge: qui ets, com et dius?
Contino
(Tímid)
El Contino
Belfiore… el que… és a dir, el nuvi…
Podestà
Prou, digues-me, coneixies a la marquesa Onesti?
Contino
Què he de dir?
Arminda
(Fluixet al Contino)
Digues que no la coneixes.
Contino
No la conec, ostres
Podestà
Viu ella?
Contino
No, senyor.
Serpetta
(En veu baixa a Contino)
Què diu?
Podestà
Aleshores és morta?
Contino
No ho sé… això és… però escolta…
Arminda
(En veu baixa a Contino)
Nega, si vols salvar-te.
Podestà
És veritat el que diuen que l’han matat?
Contino
(Desgraciadament és veritat.) Però vostè sap… Senyor, sí… no, senyor…
Serpetta
(Suaument al Contino)
No us enganyeu.
Podestà
El rumor és públic que tu la vas matar.
Contino
Ostres… amor… és a dir, la gelosia… va ser un accident…
Podestà
Ja no.
Arminda
(Quin ximple!)
Podestà
Comte, pensi en els seu cas: tal crim se l’imputa a vosté i si és innocent (així ho entenc), defensis si pot.
ESCENA ONZENA
Sandrina i els altres.
Sandrina
Jo ho defenso.
Contino
Oh destí!
Arminda
Oh bé!
Serpetta
Oh bella!
Arminda
Potser la petita vilana…
Serpetta
Sabrà alguna cosa.
Podestà
Què pots dira la seva defensa?
Arminda
Parla, la meva Sandrina.
Serpetta
Digues, estimada amiga.
Sandrina
Del Comte què pots esperar?
De quin crim és culpable?
Podestà
D’haver matat a la marquesa Onesti.
Sandrina
Això és una calúmnia. Violant va ser ferida però no va morir, cadascun Vegeu Violant en mi; sí, això soc,
Lloat sigui el cel estic viva, i el perdono.
Contino
Ah ho vaig dir… estimada…
Ets Violant?
Arminda
(A Sandrina burlant-se’n)
Ets marquesa?
Serpetta
La teva dama?
Sandrina
Sí, soc jo, no menteixo…
Podestà
(A Sandrina)
Però, filla meva, creus que… amb un pretext tan ximple.
Sandrina
Digues el que vulguis, però aviat veuràs
Amb moltes proves, que jo soc la marquesa Violant.
Contino
(Aquesta parla de veritat… oh quina alegria…)
Ah el meu cor m’ho diu així que es destaca alegre.
Podestà
El punt és suspensiu: veu i consulta.
(Però si he de perdre la meva Sandrina,
certament faré alguna bogeria).
(Se’n va)
Arminda
Començo a dubtar; però o és Sandrina
O sigui Violant, de pressa ara meditaré la meva venjança.
(Se’n va)
Serpetta
Tot i així aniré,
Aquell que sap venir, riuré.
(Se’n va)
Contino
(A Sandrina)
La meva ben estimada… ja no governo en mi… deixa, que per fi en aquesta mà puc…
(Li besarà la mà)
Sandrina
(Li rebutja)
Torna. Estàs somiant.
Només pretenia salvar-te
I m’he imposat a temps de la gran semblança que vas dir que tenia
Amb la morta Violant.
Contino
Una calenta, i una freda; adéu cervell.
Sandrina
Veu, vés
A l’encantadora Arminda al teu dolç amor;
Ella espera la teva mà, el teu cor.
(Se’n va)
ESCENA DOTZENA
Contino sol.
Recitatiu
Andante / Allegro / Adagio / Allegro risolut / Adagio Cordes, 2 oboès, 2 trompes.
Contino
Ah no marxis… escolta’m, hi haqui em rebutja… anem… però a poc a poc… el terra trontolla
I una boira fosca s’arremolina al meu voltant
És remolí, és tempesta, és nit o dia?
Arminda, Violant, voleu matar-me?
Aquí estàs ferida… però plores?
De què serveix aquest plor?
Vull morir… Aquí ve el tro, aquí ve el llampec, que ve sobre el meu cap; oh gràcies, Júpiter amic, només tu em portes consol,
Núvia, amiga, plora; oh ai! estic mort.
Ja em refredo, em refredo el meu peu tremola, la meva sang s’atura,
Em falta l’alè, el meu cor ja llangueix, ja no puc suportar… oh ai, quin cas!
Pel meu front, i pel meu nas flueix una suor freda.
Ària
Adagio (El meu bemoll major) / Tempo di minuetto Cordes.
Contino
Però lentament segueixo caminant, torno els meus ulls, i amb delit
Em sembla sentir a prop
Un suau refilar
Puc estar als camps Elisis:
Pot ser… sí, senyor.
Silenci, silenci… el vent sisea.
L’aire s’arrossega,
Veig el sol, veig el dia,
Ja no hi ha cap dubte.
Quina alegria; encara soc allà, encara penso, encara raono:
Així que estic viu, el meu cor brilla, vull gaudir i alegrar-me.
(Se’n va)
ESCENA TRETZENA
Nardo, després el Podestá i Ramiro, després Serpetta.
Recitatiu
Nardo
Oh pobre de mi! La padroncina
Per tot he cercat, i no es troba;
Ah, que temo… qui sap… potser el Contino
S’haurà mostrat al Comte… no es pot quedar;
Si ella mateixa em va donar ordres expresses de no descobrir-me davant seu…
Però aquí ve gent, vull amagar-me
Si pogués investigar...
(Es retira i es queda observant)
Ramiro
(Parlant amb el Baró)
Però ella ha de provar que és Violant.
Podestà
S’entén; però fins i tot pel seu lliure i franc discurs gairebé apostària…
Ramiro
I bé, si segueixo persuadit…
Serpetta
(Fingeix estar afligida)
Quin accident, quin cas!
Sandrina s’ha escapat.
Podestà
Oh, ai! Què esteu dient!
Nardo
(Escapa, com diables!)
Ramiro
No ho entenc.
Podestà
Ah, no perdis temps;
Cal trobar-le, faré precipicis, ruïnes…
Ràpid, aneu tots.
Serpetta
Però ja és de nit.
Podestà
O de nit, o de dia, envia’t, envia’t a buscar-la…
Eh no, que jo aniré en persona a buscar-la.
(Se’n va amb Ramiro)
ESCENA CATORZENA
Serpetta i Nardo en observació.
Serpetta
Segueix, però aquesta vegada t’arrencaria les dents.
Nardo
(Si pogués treure-li alguna cosa)
Serpetta
Es creia la ximple jardinera fent-se passar per una dama va posar tothom en desordre i Arminda amb raóla va fer marxar
A un lloc remot
Aquí, al bosc veí, ple d’animals salvatges, i potser ara algun llop afamat la devori.
Nardo
(Oh ai que sento! Al Comte en aquest instant Desvelaré… pobre Violant!)
(Surt precipitadament)
Serpetta
D’una banda ho sento, però de l’altra ella ho ha buscat: i avui dia
La política és necessària, cal fingir,
I fer servir el secret en l’amor,
I mai dir el que guardem als nostres cors.
Ària
Andantí graziós (Sol major) / Allegro Cordes.
Serpetta
Qui vulgui gaudir del món deixa-ho com està.
De res em confonc, ho prenc com va.
Sé que una donzella ha de tenir bon cor, ser sincera i franca;
Però això no serveix de res
Amb els homes avui
Cal ser astuta, ser indiferent, fer-se el modest, jugar a la catamita,
Saber afalagar-los.
Quan encara era una nena
Mare em va donar l’escola,
Vull seguir-la.
(Se’n va)
ESCENA QUINZENA
Un lloc desert i muntanyenc d’antics aqüeductes, en part arruïnats, entre els quals hi ha una fosca cova practicable.
Sandrina, temorosa i tremolosa, a l’acte que es veu diverses persones precipitar-se fugen diverses persones, que l’han deixat allà.
Ària
Allegro agitat (Do menor) Cordes, 2 oboès, 2 fagots, 2 trompes.
Sandrina
Cruz, oh Déu! Atura’t:
Aquí sola em deixes… miserable… qui m’ajuda, qui em socorre.
Déus, estic perduda, compadeigs.
Recitatiu
Sandrina
On estic? Què m’ha passat!
Així em porten aquí infeliç, per morir! Déus misericordiosos,
Si el meu dolor i les meves llàgrimes us commouen, guieu els meus passos…
Però, oh Déu! Per aquestes pedres no sé on vaig…
On sigui que miro, no veig res sinó imatges d’horror, i només sento les veus del meu dolor, del meu turment.
Cavatina
Allegro agitat (La menor) / Andante / Allegro / Presto Cordes, oboè sol, fagot sol.
Sandrina
Ah de plorar, de sanglotar
Tot just puc respirar: no tinc veu, no tinc enegía, em falta l’ànima al cor.
Recitatiu
Sandrina
Però aquí ningú m’escolta i ningú no es veu,
Oh que el meu peu vacil·la…
Manca l’esperit… oh déus!
Sento un clam, i em sembla
Veure entre aquell fullatge
Una horrible serp
Que amb el seu xiulet… oh ai… On em refugio, on corro… el que faig… allà… em sembla.
Ah, no m’enganyo… un cau!
En això, sí, veuré si puc salvar aquesta miserable vida; ajuda’m, oh cels, ajuda’m.
(Es retira a la cova)
Escena Setzena
El Contino i Nardo, recolzant-se l’un a l’altre pel braç, van dir llavors Arminda, després el Podestá i Serpetta, finalment Ramiro.
Finale II (Septeto)]
Andante sostenidor (El meu bemoll major) / Allegretto (Sol major) / Allegro (Do mayor) / Andantino (Sol
major) / Allegro (Do major) Cordes, 2 flautes, 2 trompes.
Contino
Entre aquestes ombres, o aquesta foscor,
Entre les espines, o entre les pedres,
Nard meu, guia els meus passos, doncs no sé on vaig.
Nardo
Ai las, quina foscor, quin horror,
Caminem a poc a poc:
Aquí ha de ser el lloc
Si la podeu trobar de nou.
Sandrina
Em sembla sentir aquí a baix un murmuri confús:
Ah que només la mort, oh Déu! pot posar fi al meu patiment.
Arminda
En aquest horrible desert
Segurament haurà passat
Al desesperat comte a buscar la seva bellesa.
Contino
Sento algun soroll allà.
Sandrina
Vull assegurar-me.
Nardo
Vull acostar-me una mica més.
(S’acosten a poc a poc i paren atenció)
Arminda
Sento la gent així.
Sandrina, Arminda, Contino i Nardo
Serà millor que escolti.
Podestà
Caminant així a la foscor
Tot i que vaig a pas lent
Ensopegada a cada moment i he de caure.
Serpetta
Sola, lentament
He vingut aquí encara
Per veure els meus assumptes
I poder regular-me.
Contino
Qui hi va?
Sandrina
Oh, ai, petita!
Podestà
Qui hi va?
Serpetta
Ah pobreta!
Nardo
Obrin pas.
Arminda
Oh quin terror!
Sandrina, Serpetta, Arminda, Contino, Podestà, Nardo
Quin xiuxiueig, quin soroll,
I ni tan sols jo puc escapar.
Podestà
(A Arminda creient que és Sandrina)
Ets tu la meva Sandrina?
Arminda
(Al Podestà, creient que és el Contino)
Sí, soc jo. (Aquest és el Contino.)
Contino
(A Serpetta creient que és Sandrina)
Ets tu l’estimada Sandrina?
Serpetta
(Al Contino creient que és el Podestà)
Sí, soc jo. (És el Podestà.)
Nardo
(A Sandrina)
Ets la meva senyora?
Sandrina
Soc Nardo, no temo.
Junts Sandrina, Serpetta i Arminda
Quin plaer, quina satisfacció,
haver pogut trobar-lo de nou.
Contino, Podestà i Nardo
Quin plaer, que content,
vaig saber trobar-lo de nou.
Ramiro
(Cap a l’escenari)
Aquí paren amics els vostres peus, amagueu-vos una estoneta,
Que al seu temps us trucaré.
Podestà
Ve més gent.
Arminda
Quina desgràcia!
Contino
Dóna la teva veu!
Serpetta
Quina por!
Nardo
Torna!
Sandrina
Ah, què és això!
Ramiro
(A Arminda)
(Entra)
Ara ho esbrinaré.
Podestà
Anem.
Arminda
Aquí estic a punt.
Contino
(A Serpetta)
Vosaltres ràpid.
Serpetta
Estic a punt.
Nardo
Què farem?
Sandrina
Tremolo, oh Déu!
Sandrina, Serpetta, Arminda, Contino, Podestà i Nardo
Ah ve menys el cor al si, i més no sap sostenir.
Ramiro
(Cap a l’escenari d’on apareix una gran resplendor de cares ardents)
Vinc corrent, amics i volo,
Pugeu aquí.
M’alegro, em consolo
Amb tan gran felicitat.
(Tots sorpresos, mirant-se amb admiració)
Contino
Aquí Serpetta?
Serpetta
Aquí Contino?
Podestà
La neboda?
Arminda
La Podestá?
Tots
Quina sorpresa inesperada! ah de nosaltres que mai no ho serà!
Arminda
(Al Podestà)
No us enganyeu, jo no soc aquesta.
Sandrina
(A Nardo)
Eh, estàs de broma, Jo no soc la bella.
Serpetta
(Al Comte)
Eh, t’equivoques, ja no estic boja.
Contino, Podestà i Nardo
Ben fet.
Ho hem aconseguit.
No podem remeiar-ho més.
Arminda
(Al Comte)
Ah, indigne covard, ah traïdor, ara veuràs la meva venjança.
Podestà
(A Sandrina)
Ah, dona bàrbara, cor ingrat, ja al meu pit s’ha despertat la ira.
Sandrina
Vacil·la, el meu cap gira, em sembla que el terra desapareix.
Nardo
(A Serpetta)
Fes el que vulguis, ell et malgastarà.
Serpetta
(A Nardo)
Això no deu pressionar-te.
Ramiro
(A Arminda)
Vaja, tirà, tanta duresa.
Arminda
(A Ramiro)
Objecte odiós vas ser i ets.
Sandrina i Contino
El cel s’enfosqueix, l’aire s’enterboleix suo, i palpito tinc fred, i tremolo, I ja començo a delirar.
Serpetta, Arminda, Ramiro, Podestà i Nardo
Ah que amb ràbia, amb ràbia tremolo, i sento el meu cor tot en flames.
Sandrina
La meva Tirsi, les dolces sirenes,
Amb plàcid encant
Aquí fonen el seu cant;
I en dolç repòs
Ens fan gaudir.
Contino
Escolta, el meu Clori
La lira d’Orfeu
Que encanta a les bèsties,
Que mou els boscos,
I atura a les onades
Embel·lesa al timoner.
Sandrina i Contino
Què volguda satisfacció, quin agraït plaer.
Podestà
(Al Contino)
El meu senyor una paraula, un duel a pistola, accepteu, si us plau.
Ramiro
(Al Contino)
El meu senyor, no us marxeu un duel a espasa, heu de rebutjar.
Arminda
Per per pietat, atura’t.
(Tots s’abalancen)
Serpetta
De què serveix aquest enrenou?
Ramiro i Podestà
Ja no puc reprimir la indignació i la fúria.
Sandrina
(Frenètica)
Soc l’horrible Medusa.
Contino
(Frenètic)
Soc l’intrèpid Alcide.
Sandrina i Contino
Encantadores i plàcides nimfes
Prou, no més rigor.
Arminda i Podestà
Què, delires?
Ramiro i Nardo
Qui sap què dius.
Sandrina
Obrin pas, no s’amunteguin.
Contino
Olà, no m’estorbis.
Sandrina i Contino
Vosaltres els agraïts tindreu feble
Tempereu el gran ardor.
Serpetta, Arminsa, Podestà i Nardo
Sortits de la sisena, Ja són bojos.
Ramiro
(A Arminda)
Només tu n’ets la causa De tanta fatalitat.
Sandrina i Contino
Quan acaba, oh déus, la vostra crueltat.
Serpetta, Arminda, Ramiro, Podestà i Nardo
Quin espantós cas
Quin gran frenesí
Més estranya bogeria
Qui hi pogués trobar.
Sandrina i Contino
(Encara a la bogeria)
Quin goig és aquest,
quina agraïda harmonia
Quina bonica alegria, volem ballar.