La verita in cimento òpera Riom 739
Òpera completa Naïve OP30365
Soprano GEMMA BERTAGNOLLI
Mezzosoprano GUILLEMETTE LAURENS
Contralt SARA MINGARDO
Contralt NATHALIE STUTZMANN
Contratenor PHILIPPE JAROUSSKY
Tenor ANTHONY ROLFE JOHSON
ENSAMBLE MATHEUS
Director JEAN-CHRISTOPHE SPINOSI
Sinopsi
Per acabar amb una llarga rivalitat política, Roxana, hereva del sultanat de Joghe, ha de casar-se amb Melindo, fill del sultà de Cambaja en Mamoud. Amb el fi de no comprometre aconseguir aquest projecte, Mamoud decideix revelar que una substitució fou operada en el naixement dels seus dos fills, nascuts de la Sultana Rustena i de la seva favorita Damira. Melindo que passa per hereu legítim, no és en efecte més que un bastard sortit de Damira, mentre que Selim, criat com el fill d’aquesta, és en realitat el fill de Rustena. Al moment que la cortina s’aixeca, el sultà acaba d’anunciar a Damira la seva decisió de posar fi a aquest engany proclamant la veritat. Aquest romà inflexible, expressant a la vegada l’esquinçada i la seva resolució (ària de Mamoud “Mi fe reo l’amor d’un figlio”).Selim, enamorat de Roxana acaba de saber el proper casament de la seva estimada amb Melindo. Li suplica a Damira, que sempre creu que és sa mare, que intercedeixi en el seu favor davant el Sultà. Amira, amb una perfecta duplicitat fingeix consolar-lo (ària de Damira “ Vorrei veder anchio”). La Sultana Rustena amb Melindo i Roxana S’alegra amb Melindo i Roxana per la propera unió, mentre que Selim expressa el seu sofriment.
Acte I
Damira, furiosa en veure com està a punt d’escapar-se’li el tron a Melindo, resisteix i amenaça al Sultà. Aquest rom’a inflexible, expressant a la vegada estripada i la seva resolució (ària de Mamoud “Mi fe reo l’amor d’un figlio”).Selim enamorat de Roxana acaba de saber el proper casament de la seva estimada amb Melindo. Li suplica a Damira, que sempre creu que és sa mare, que intercedeix en el seu favor davant del Sultà. Damira amb una perfecta duplicitat fingeix consolar-lo (ària de D’Amira “Vorrei veder anchio”) . La Sultana Rustena s’alegra amb Melindo i Roxana per la propera unió, mentre que Selim el seu sofriment. Roxana tota contenta, el desdenya sense miraments (ària de Roxana “ Solo quella guancia”). Roxana s’allunya deixant Rusenca assaborir la joia del seu fill, i intentant assegurar-li la neutralitat de Selim (ària de Rustena “ Ne’ vostri dolci sguard”). Desprès de sortir la Sultana els dos germans rivals es troben cara a cara. El menyspreu de Melindo no aconsegueix no obstant minvar l’amor fratern que Selim expressa amb una punyent sinceritat (ària de Selim “ Tu m’offendi”). En quedar-se sol, Melindo es persuadeix que les protestes d’amor fratern dissimulant malament la gelosia de Selim. Llavors deixa anar la seva rancúnia (ària de Melindo “ Là del Nilo”)Mamoud, sempre pres dels remordiments, es plany de no poder partir el seu ceptre, com ell ha partit el seu amor, entre els seus dos fills. Damira apareix aquest moment, i intercedix de nou en favor de Melindo. A punt de cedir Mamoud es torna a começar de sobte i rebutja Damira amb força. Aquesta ben decidida a frustar els plans del Sultà , posa llavors en joc la seva estratagema. Desprès d’obtenir la confiança de Rustena ella assegura que per la seva pretesa revel•lació Mamoud l’ha traït un altre cop (ària de Damira “Se l’aquisto di quel soglio”). Un cop sola, Rustena plora la trista sort de dona traïda (ària de Rustena” Fragil flor”). En un jardí de cedres Roxana, Selim i Melinda expressen de manera bucòlica els seus sentiments contrastats (trio “Aure Placide”). Roxana intenta justificar-se amb Selim, que deixa aflorar el seu desesper rebutjant les seves explicacions (ària de Selim“No, non ti credo”). Melindo enfurismat per la compassió de Roxana per Selim, deixa anar la seva gelosia (ària de melindo “ Mi voi tradir lo so”). Roxana, sola a casa, reivindica el seu dret a la frivolitat (ària de Roxana “Amato ben tu sei la mia speranza”)
Acte II
Mamoud, que ha revelat a Roxana la substitució del seus dos fills a l’hora de néixer l’invita a oblidar a Melindo en favor de Selim, en nom de la raó d’Estat (ària de Mamoud “ Vintà a pie d’un dolce affetto”). Lamentant els arguments del Sultà, Roxana anuncia a Melindo, que el amb el seu cor defensiu, ella deu d’estimar Selim, i li envia un adeu ple d’ambigüitat (ària de Roxana “Addio caro tu ben sai”).Selim, assabentat de que ell és l’hereu del Sultà, assegura a tots que aquest esdeveniment no canviarà gens els seus sentiments filials i fraterns.Rustenia, rebutjant creure en el canvi li denega tanmateix a dir-li “mare”. Selim li adreça llavors una emotiva declaració d’amor filial (ària de Selim “ Un tenero affetto”). Rustena intenta consolar Melindo, prometen-li que amb l’ajuda de Damira, ella frustarà els plans de Mamoud i que Roxana tornarà amb ell (ària de Rustena “Quel bel ciglio”). Leas dues dones d’acord, Melindo cedeix al desesper i censura la inconstància de la seva estimada (ària de Melindo “Occhio non gira”).A la sala del tron, Mamoud assegut al costat de Selim, presenta públicament aquest com el seu hereu i denuncia en aquesta ocasió el seu antic greuge. Llavors surt Rustena i dirigin-se directament al poble, l’invita a no deixar que abusin d’ell. A la vegada, Damira s’adreça patèticament al Sultà lloant la seva bondat i el seu amor, però suplican-li que renonciï al seu projecte amb la fi de conservar-li el seu fill. Comprenent l’astúcia de la seva favorita, Mamoud, s’enfureix amb violéncia contra la pèrfida, denunciant la manera com ella intenta disfressar la veritat. Roxana i Selim expressen la seva incomprensió quan apareix Melindo que, adreçant-se a l’un i a l’altre, a Mamoud, Selim i a Roxana, jura venjar-se del primer, amença al segon, i aclapara amb retrets a la tercera. Roxana conjurant al Sultà de fixar-li la seva sort, rediu el seu amor per Melindo (ària de Roxana “Tu sei sol dell’alma mia”). Mamoud furiós, continua defensant la veritat però Selim, assaltat per afirmacions contradictòries, expresa el seu trasbals i escollí renunciar al tron. Cadescun li designa la seva mare,Damira segons uns, Rustena per d’altri, mentre que el Sultà fulmina, en la més completa de les confusions (quintet “Anima mia ben”)
Acte III
En els apartaments del Sultà, Selim expresa la seva incredulitat i Melinda la seva rancúnia. Tots dos sons cridats a l’ordre per Mamoud que promet oferir la prova irrefutable de la legitimitat de Selim. Aquest últim, no obstant, es troba entre dubtes i l’esperança (ària de Selim “Lo splendor ch’à sperare m’invita”). Quan Selim se’n va, Melindo acusa al seu pare de crueltat i d’injustícia, i jura que sacsejarà el joc de la seva tirania (ària de melindo “ Crudele, se brami”) . Mamoud decidit a fer doblegar Melinda li demana de signar la declaració de la substitució dels infants. La favorita ho rebutja, preferint morir-se abans de signar. Mamoud exhibeix llavors una acta de condemna a mort de Melindo per “Sa Majestad”, i amenaça a Dalmira de signar aquesta condemna si ella persisteix. L’oportunista intrigant escollí llavors signar la declaració per contemporitzar. Mamoud satisfet proclama la legitimitat del seu acte (ària de Mamoud “ Quando serve alla ragione”). Quan el Sultà és fora, Rustena es reuneix amb Danira.La favorita prepara la sultana a la resposta i li ensenya l’art del fingiment amorós (ària de Damira “Lagrimette alle pupille”). Quan e queda sola Rustena pensa que ella no serà res si perd el seu fill, el seu marit, el seu tron i plora novament per la dissort (ària de Rustena “ Cara sorte di chi nata”).Melindo embriac de gelosia desprès de confirmar-se el casament de Roxana i Selim, amenaça violentament al seu mig-germà i es torna boig. Roxana intenta en debades d’interposar-se entre ambdós. (Recitatiu acompanyat de Melindo “ Cadrai fellon!). El dissortat se’n va, deixant sols Roxana i Selim. Roxan suggereix llavors a l’hereu legitim de fer feliços als dos amants separats renunciant a casar-se amb ella. Selim n’està resolt i la princesa una joia púdica (ària de Roxana “ Concento e cento baci”).Selim es queda sol i afronta amb noblesa el dolor que suscita la seva renuncia (ària de Selim (Sia conforto alle tue piaghe”). Al temple, Mamoud demana a Rustena d’estrenya el seu fill Selim i creure en la paraula del seu espòs. Damira s’hi interposa i evocant el paper que hagut de signar parla d’un frau extorquit per un tirà. Rustena, incapaç de separar els adversaris, els suplica que posin fi als seus turments. Selim amb un darrer impuls de generositat, decideix llavors d’abandonar la corona de Joghe a Melindo i de no conservar més que la de Cambaja. Damira cedeix davant d’aquesta proposta que concilia la seva ambició i la veritat. Tots els protagonistes celebren llavors el retorn de l’alegria desprès de tants turments. (Cor final “Doppo i nembi e le procelle”).