Suits Diverses
BWV 818 BWV 818a
Any 1720-22?
En clau de la menor
Indicació de temps.- Allemande – Courante – Sarabanda simple – Sarabanda doble
Giga
Hi ha una versió alternativa, la BWV 818a , a la qual se li afegeix un preludi i un minuet i canvia la sarabanda.
Per a teclat clavecí o clavicordi
BWV 819
Any 1725?
En clau de mi bemoll, major
Indicació de temps.- Allemande – Courante – Sarabanda – Ball tópic d’Aubernia
Minuet I alternatiu – Minuet II- Trio, en mi bemoll major
Hi ha una versió alternativa, la BWV 819a Allemande moviment alternatiu
Per a teclat clavecí o clavicordi
BWV 820
Any 1705?
Obertura (SUITE)
En clau de fa major
Indicació de temps.- Preludi – Entrada – Minuet – Trio – Ball típic d’Aubernia – Giga
Per a teclat clavecí o clavicordi
Diuen els estudiosos que, si aquesta suite fos una transcripció en comptes d’una obra original de Bach, el compositor devia ser un alemany francòfon en comptes d’un francès, encara que tot indica que sí que és el del mestre. Una meravella que passa totalment desapercebuda entre totes les del catàleg.
BWV 821
Any?
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Preludi – Allemanda – Courante – Sarabanda – Ressò. Allegro
Per a teclat clavecí o clavicordi
Una obra que s’ha mantingut al catàleg BWV perquè no hi hagi buits però que sembla que no és original de Bach.
BWV 822
Any 1709 o abans
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Obertura – Ària – Gavota en rondó – Bourrée – Minuet I -Minuet II – Minuet-Trio, en sol major – Giga
Per a teclat clavecí o clavicordi
Podem dir que és una obertura amb suite perquè és aquest primer moviment el que destaca per sobre de tots. És una obra primerenca dins de la producció del mestre ja que sembla que va ser composta a la seva època de Lüneburg, és a dir, gairebé quan era adolescent. En aquella època li agradaven els sostinguts més que els bemolls, cosa que es posa de manifest en aquesta obra. Després d’aquesta gran ouverture ve un ària i després la gavotte en rondeau, de gran influència francesa. El mateix passa amb la bourrée i la seva petita repetició. Tres minuets (cosa poc habitual en ell) donen pas a la gigue final, plena de ritmes amb puntets.
BWV 823
Any 1715?
En clau de fa menor – Fracment
Indicació de temps.- Préludi – Sarabanda en Rondeau – Giga – [fragment de Allemande
Per a teclat clavecí o clavicordi
Solament es conserva un manuscrit de la composició i no és de Bach sinó d’un deixeble seu: Johann Peter Kellner. S’especula que la suite ha arribat de manera incompleta a nosaltres, cosa que pot semblar evident ja que només té tres moviments. Tot i així, hi ha qui opina que el mestre la va compondre així, no sens dubte sobre la seva autoria per un altre sector dels estudiosos del mestre. Hi ha qui opina que va ser composta (amb un estil bachià perfectament reconeixible) tenint en ment la música per a llaüt. La data de composició suggerida és al voltant de 1715
BWV 824
Any 1715?
En clau de la major – Fragment
Indicació de temps.- Allemanda – Courante – Giga
No es pot dir gaire d’aquesta composició. Està dividida en tres moviments. L’ alemany inicial té moments que recorden a l’ Oratori de Nadal . El segueix una courante ia ella la gigue final. El subjecte, ple d’imitació, recorda molt el de la quarta suite francesa. Tot plegat ha motivat aquesta atribució de Bach, que dia a dia es dilueix més a favor de Telemann.
La casa dels Bach on vivia el nostre mestre quan era petit estava situada a la Fleischgasse (el que avui seria en número 35 de la Lutherstrasse ) encara que no es conserva la casa natal del compositor actualment. La família primer vivia de lloguer però després Ambrosius, el pare, va comprar aquesta després d’aconseguir la ciutadania d’Eisenach. La casa solia estar plena de gent i cada any rebia uns tres joves aprenents cada any. Johann Sebastian vivia, literalment, envoltat de música des que va néixer. De veïns tenia el seu cosí Johann Christoph Bach i el cantor Andreas Christian Dedekind. És molt possible que per adquirir-la i començar a viure a la casa s’utilitzés part del dot de Maria Elisabeth Lämmerhirt ja que la seva mare tenia un pròsper negoci a Erfurt, del qual després fins i tot Johann Sebastian se’n beneficiaria. En comparació amb altres membres de la família, Ambrosius Bach va gaudir de certa prosperitat als seus inicis, cosa que a poc a poc es va anar fent insostenible.