JEPHTHA Últim Oratori de Händel HWV 70
EMMA KIRKBY Soprano IPHIS La seva filla
CATHERINE DENLEY Mezzosoprano STORGÉ La seva dona
JAMES BOWMAN Contratenor HANOR Enamorat d’Iphis
JAMIE MACDOUGALL Tenor JEPHTHA
MICHAEL GEORGE Baix ZEBUL El seu germà
Àngel – Cor d’israelites-Cor de sacerdots-Cor de Verges
THE NEW COLLEGE OXFORD CHOIR
THE KING’S CONSORT
Director ROBERT KING
El darrer decenni creatiu de Händel-comptant el seu viatge a Dublin (1741.42) fina a la seva ceguesa total el 1753- no és la culminació tranquil·la de tota una vida artística, sinó una època d’experimentacions, travessada d’èxits i fracassos successius. Dependent sempre del favor insegur del públic, Händel després del entusiasme suscitat per Salomó (1743) patí el desinterès de les òperes angleses “Semele” 1744 i Hèrcules 1745. Dirigeix Belshazzar 1745 davant de sales buides, mentre que Judes Maccabeus 1747 i Joshua són acollides amb entusiasme. Susanna i Solomon (tots dos de (1749) són les dues més aplaudides seguides del fracàs de Theodora (1750)-obre que Händel considerava justament com el seu millor treball. El conflicte entre la seva exigència artística a les seves pròpies composicions i la necessitat econòmica de complaure el públic el soscava: el primer atac cerebral el 1737 i dos o tres altres fan sospitar als seus amics que es torni boig. Però cada cop que sembla anunciar el final de la seva carrera com a compositor, es restableix sorprenentment gràcies a les cures del cavall en balnearis anglesos o alemanys, per reprendre el treball amb una energia nova. Arriba amb els seus darrers oratoris a una síntesi estilística que fa d’ells un clàssic etern: en les àries renuncia a la virtuositat en profit d’un llenguatge total i directe; els cors son condensats i en els recitatius acompanyats d’instruments. Händel arriba a una profunditat d’expressió que no ha perdut gens de força fins avui.
Malgrat el fracàs de Teodora, la salut i la situació financera de Händel son bones el 1750 crea una sèrie de les seves representacions voluntàries del Messies en benefici de Foundling Hospital, que des de llavors tenen lloc tots el anys, i pren un viatge prolongat a Alemanya. Al retorn a Londres el desembre de 1750, comença a compondre l’oratori Jephtha. L’autor de text el Dr Thomas Morell, un eclesiàstic i erudit que ja li havia proporcionar els llibrets de Judes Maccabeus, Alexander Balus, Teodora i sens dubta Josué. La manera com Morell tracte la història tràgica del general dels exèrcits Jephtha, estreta de l’Antic Testament (llibre dels justiciers, capítol 11-29-40) ha estat ferotgement criticada per molts crítics d’art de Händel. Però recentment uns estudis interdisciplinaris han revelat els coneixements de Morell en els drames antics i contemporanis i la seva interpretació moderna del conflicte central del jurament de Jephtha a la llum de la teologia anglicana del seu temps.
En el primer llibre de Moisès hi ha la qüestió del sacrifici d’un infant ordenat per Déu: Abraham ha de matar el seu fill Isaac, però li es impedit al darrer moment per un àngel- la seva obediència ha estat posada a prova i amb això en té prou el Déu d’Israel, que contràriament als déus pagans dels pobles veïns no vol sacrificis humans. Aquesta història es repeteix més tard no pas per l’ordre de Déu sinó a conseqüència d’una imprudència humana. Abans de marxar a la guerra , Jephtha, cap del poble d’Israel, jura que si guanya sacrificarà al Senyor a qui primer arribi al seu encontre quan sigui a casa. Quan arriba vencedor a casa seva amb horror veu que la seva filla, el seu únic infant, corra vers ell joiosa es desespera però no pot tornar-se enrere de la seva paraula- la seva filla es sotmet al seu destí amb obediència i només vol un ajornament de dos mesos. Son pare acompleix la seva promesa.
L’Escocès George Buchanan (1506-1582) ha estat el primer en reconèixer el potencial dramàtic dels versets bíblics i n’ha fet la tragèdia en llatí “Jephtha sive votum” (1554)- Quan el text es publicat el 1750 amb anglès, impressiona a Thomas Morell a fins el punt que s’inspira per un nou llibret de l’Oratori. Es reprèn aquí els rols introduïts per Buchanan per construir un drama a partir de l’estructura dels diàlegs de textos bíblics. Com a contrapès Jephtha, la serva dona Storgé pren un significat particular- quin nom és el mot grec per l’amor entre pares i fills, per tant, aquest aquí defineix la seva funció: ella lluita per la vida de la seva filla. No només el nom de la filla anònim en el seu origen, Iphis, és una referència de Buchanan a la tragèdia d’Euripide ¨Iphigenie a Aulis¨, però els altres personatges també reflecteixen el model antic: Jephtha i Storgé corresponen a Agamenon i Clytemnestre, Zebulon està inspirat de Menelas , i Hamor que forma amb Iphis la jove parella amorosa de la història, ocupa el lloc d’Aquil·les.
Cap altre llibret de d’Oratori Jephtha que el de Morell va donar a Händel l’oportunitat de desenvolupar el seu art musical de la caracterització en tantes facetes alhora que és extremadament concisa. Això es revela al inici del primer acte que tots els personatges entren successivament, cadascun caracteritzat per una ària: Zebulon és el germà pietós i digne de confiança del protagonista titular: Jephtha ha declarat que vol absolutament seguir la voluntat del cel i aspira a la virtut i a la bondat. Storgé és l’esposa tendre i patriota. Hamor i Iphis aporten amb les seves declaracions d’amor una dimensió profana a l’Oratori que fa encara més fort el contrast del jurament de Jephtha i els foscos pressentiments de Storgé en la escena següent. Però des d’un principi l’auditor coneix cinc personatges amables que- aquí rau la terrible ironia dramàtica del tema, tots volen només el bé del seu poble a la més íntima convicció religiosa, mentre que aquestes mateixes qualitats seran l’instrument de la seva pèrdua.
Qui coneix les grans escenes “acompagnato” de Händel, potser en primer lloc se sentirà decebut per la disposició de l’escena clau, el jurament de Jephtha a Déu de fer un sacrifici per la victòria “If,Lord, sustain’d by Thy almighty pow’r”. Certament, el general està immers al recitatiu anterior “What mean these doubtful fancies” en un estat visionari, però els termes del jurament s’expressen amb una senzillesa ni més ni menys que dramàtica. Cal parar més atenció al text que a la música: el heroi de Morell planteja altres condicions que el Jephtha bíblic i es duu a terme de la següent manera- aparentment inconscientment- la possibilitat d’un resultat positiu a la terrible obligació de complir la paraula donada. Al mateix temps i aquí a l’acte tercer de l’Oratori Morell esdevé un erudit de la Bíblia que integra el debat teològic del seu temps en el seu propi text. El missatge de la història de Jephtha és problemàtic, per ell i com per i com per molts altres homes d’església: en el món ideal de les Llums i de la fe en un Déu just però fonamentalment amorós és inimaginable que Déu pugui voler un sacrifici humà. No queda doncs més que concloure que la traducció de les Santes Escriptures ha ser errònia en aquest indret. En el seu comentari de la Bíblia, “Sacred Booksof the Old and New Testament 1735-1739” Samuel Humphreys- que Händel coneixia bé com un dels llibretistes de l’Oratori també advoca per un resultat reeixit: en el text original en hebreu, segons Humphreys dos pesatges son ambigus- Jephtha hauria sacrificat un animal que s’hagués creuat al seu camí primer, sinó que va dedicar una persona al servei diví. És en aquest sentit que Morell formula les línies decisives en el recitatiu de Jephtha: “What, or whoever shall first salute mine eyes, Shall be forever Thine, or fall a sacrifice”.
L’èxtasi absent de Jephtha al moment de la promesa implica que no recorda aquesta alternativa. El seu pànic, l’enuig de la seva dona i el sentit heroic del sacrifici d’Iphis són, per tant, sentiments genuïns i impactats en el moment de la seva il·lustració. Inspirat per la caiguda dramàtica vertiginosa, l’optimisme de l’acte primer i l’agonia del acte segon, Händel crea un encadenament únic de fragments musicals emotius, entre els quals la tensió no decau pas: a l’ària de desesper de Jephtha” Open thy marble jaws, o tomb” seguit dels furiosos accents de Storge “Let other creatures die” després la temptativa de Hamor de salvar la seva estimada sacrificant-se ell mateix, i al final el quartet “O spare your daughter” que no tem la comparació amb altres conjunts mozartians. Sembla impossible anar més lluny en intensitat però Händel ho aconsegueix no obstant centrant-se en una persona – Jephtha, quin enfonsament total, compon al més commovedor acompanyat de Händel “Deeper and deeper still” constitueix el viratge decisiu de l’obre amb el cor “How dark. o Lord, are Thy decrees”.Un només pot imaginar el que aquesta música li va costar a Händel. Quan compon el cor un nou atac li roba la vista al ull esquerra ( El mateix Händel va deixar una nota al respecte a la partitura). Hi ha una millora gradual però per acabar l’Oratori Händel necessita més temps que per cap altre de les seves obres.
A l’acte tercer la balança de les emocions arriba a la joia: com a la història de Abraham, un àngel apareix al moment que Iphis ha de ser sacrificada i deslliga el malentès del jurament- Iphis ha de servir ara Déu com una sacerdotessa verge. Fidel a la màxima del gran dramaturg francès Racine, segons la qual l’espectador ha de conèixer al final els sentiments de tots els protagonistes per sortir-ne satisfet. tots els personatges principals (en paral·lel a l’acte primer) prenent una darrera vegada la paraula en una ària o un airoso. Aquest llarg final no és superflu. però confirma aquest principi de fe que el cor ja ha presentat al final del acte segon en signe d’esperança: “Whatever is, is right”.
Obertura
ACTE PRIMER
ESCENA PRIMERA
Zebul, amb els seus germans i Cor .
Zebul
Deu ser així, o aquests vils ammonites,
Els nostres senyors tirans ara aquests divuit anys,
Aixafaran la raça d’Israel.
Com que el Cel no es garanteix, amb elecció immediata,
Per assenyalar-nos un líder, com abans,
Com el fill de Galaad, el nostre germà, el valent Jefte?
És cert que l’hem menyspreat, menyspreat, expulsat d’aquí
Com d’un estrany nascut, però bé el conec.
La seva ànima generosa menysprea una venjança dolenta
Quan el seu país angoixant li crida ajuda.
I potser el Cel pot afavorir la nostra petició
Si amb el cor penedit demanem misericòrdia.
Ària
Zebul
No aboqui més pregàries sense escoltar
Als ídols sords i vanidosos.
No més amb vils aires ingrats
Els ritus sagrats profans.
Cor dels israelites
Ja no ressonaran els nostres cimbals
Pel déu i rei d’Amon, el ferotge Moloch,
En dansa lúgubre al voltant de l’espantós forn.
No més al so de panderetes
Adorarem Camos
Amb càntics a Jehovà.
ESCENA SEGONA
Entren Jephtha i Storgè
Recitatiu
Zebul
Però Jephtha ve. Bon cel, assisteix a la nostra justificació!
Oh , Jephtha mira amb ulls compassius
Als teus germans penedits.
Als teus amics, al teu país en extrema desesperació.
Jephtha
Això és el que vull, això és el que complau el Cel, i aquesta és la condició:
Et portaré a la guerra,
I el Cel ens concedirà una pau victoriosa,
Sempre aquest ordre serà meva.
Zebul
Així sigui; sigues testimoni, oh Cel.
Ària
Jephtha
La meva ànima abraçarà la virtut,
La divinitat m’engrandirà.
Qui construeix sobre fonaments tan ferms
No tem els cops del destí.
Storgè
Mala sort, Jephtha,
Veure’t armat per al camp sagnant.
Però ai! quines insignificants són les preocupacions d’una núvia,
Quan tot un poble sagna i jeu humiliat,
Anhelant llibertat i vida.
Ària
Ploraré, com la tórtora abandonada per la seva parella.
I sospirant anhelaré el teu volgut retorn
A la llibertat, a l’amor que mai no cessa.
(Se’n van)
ESCENA TERCERA
Amor
Feliç és el teu missatge, la meva encantadora Iphis,
Que encara t’ofereix als meus ulls àvids.
Com Cynthia, penetrant un mantell de núvols,
Al viatger nocturn, Així fa la teva vista,
Amor meu, trenca tenebres i penes.¡
De nou viu; visc al teu dolç somriure,
Com en la cura del teu pare
El nostre desgraciat poble sent nova vida, nova alegria.
Afanya’t, fes que la meva felicitat sigui completa.
Iphis
S’adapta malament a la veu de l’amor quan la glòria anomena
i t’insta a seguir Jefté al camp.
Allí comporta’t com un heroi i deixa que les gestes dignes d’emulació
et proclamin digne de ser anomenat el seu fill:
Aleshores a Hamor no li faltarà la deguda recompensa.
Hamor
Vaig: la meva ànima, inspirada pel teu mandat,
Anhela la batalla. Ja estic coronat
Per corona victoriosa; i tu estimat premi,
Més digne que la fama i la conquesta, tu ets meu.
Duo
Oh, nosaltres els feliços, passades aquestes penes!
Quina glòria haver-les experimentat
Quan, arrencant fruits de l’arbre de la victòria,
Omplirem el banquet de l´amor.
(Se’n van)
ESCENA QUARTA
Jephtha
Què signifiquen aquestes dubtoses fantasies de la ment?
Visions d’alegria sorgeixen a la meva ànima embadalida,
Breument s’agiten i se submergeixen a la nit ombrívola.
Un estrany ardor inflama el meu pit; Els meus braços semblen estirar-se
Deu vegades més vigorosos que de costum, El meu casc emplomat
Sembla assolir el cel. Sigues humil, ànima meva.¡
És l’esperit de Déu; i en el seu gran nom
Ofereixo el meu vot:
Si, Senyor, per la vostra omnipotència sostinguda,
Expulsaré Amón i les seves escandaloses hostes
Lluny d’aquests llargs camps nostres sense cultivar,
I sa i estalvi tornaré, gloriós vencedor,
Qui o que primer saludi els meus ulls
Serà teu per sempre, la teva víctima caurà.
Es diu.
(Els israelites entren)
Mireu-me, líders, i amb veus unides, invoquem el sant nom del Déu d’Israel.
Cor
Déu, contempla el nostre extrem càstig,
Totpoderós en càstig i benedicció.
Però aparta la teva ira i beneeix una vegada més
Als teus servents, que adoren el teu nom.
(Se’n van)
ESCENA CINQUENA
Storgè
Els funestos esdeveniments planen sobre els nostres caps,
Cançons complaents hem de cantar
A la misèria extrema. Oh mai, mai
Fins ara la meva ment premonitòria ha estat turmentada
Per tan incessants turments
Ària
Escenes d’horror, escenes de perdició,
Sorgint de les ombres
Afegint nou terror a la nit;
I en incessant dolor,
Sense alegria flueixen les hores del dia
Per als que oprimeixen servils cadenes.
ESCENA SISENA
Entra Iphis
Iphis
Digues-me, mare estimada, d’on vénen aquests crits angoixants
Que, com un ocell espantat, m’obliguen
A volar lluny del niu on descanso?
Storgè
Per tu, filla meva, temo;
Temorosos somnis sorprenen la meva ment a la nit.
Iphis
No paris atenció a les negres il·lusions de la nit,
No escoltis les veus burletes del son inquiet.
El meu pare, tocat pel foc diví,
Ja sembla triomfant a la victòria.
No dubto que Jehovà escolti les nostres pregàries.
Ària
El brillant clarejar del dia feliç
Ens ofereix una vista lluminosa,
I els raigs de la bella esperança, que tot ho alegren,
Dissipen foscos terrors.
Mentre la gràcia que porta la pau
Tot l’any fa florir la primavera.
(Se’n va)
ESCENA SETENA
Zebul
Aquesta, Jephtha , va ser l’arrogant resposta del rei:
No pas pactes, sinó ruïna, esclavitud i mort.
Jephtha
Aleshores ressona l’anomenada suprema; i vosaltres, fills d’Israel,
Corrin al campament amb cor intrèpid:
El poder del Déu d’Israel és sobre vosaltres.
Cor
Quan la seva poderosa veu va parlar enmig del tro
Amb temor conscient les onades es van obrir,
Obedients a La seva augusta ordre
En va van agitar l’escumosa marea;
Frenades per l’immens poder
Que els va donar la força per rugir
Ara reprimeixen l’orgull tempestuós
I fuetegen amb inútil fúria la rient riba.
ACTE SEGON
ESCENA PRIMERA
Entra Hamor, Iphis
Hamor
Bones noves de gran alegria porto per a tu, estimada Iphis,
I a casa d’Israel.
En resum aquí està: desplegats els dos exèrcits
En formació de batalla, el nostre general va avançar
I va oferir a l’orgullós Amón els termes de pau
Més justos i equitatius; els va rebutjar amb menyspreu,
Va donar el senyal de trompeta. Però les espases no s’havien
Encara no s’havien tenyit amb la sang de l’enemic quan al seu voltant
El cel eixordador es va obrir, i en van sortir
Milers de querubins armats. Immediatament
El nostre general va cridar: “Aquest és el teu senyal, Senyor;
Et segueixo, segueixo el teu brillant exèrcit”.
Aleshores es va precipitar sobre l’Ammon atordit,
Va fer una massacre sagnant i va perseguir
A l’enemic que fugia, fins que la nit els va ordenar deposar les espases
I a assaborir les alegries de la victòria i la pau.
Cor
Querubins i Serafins, formes incorpòries,
Missatgers de la destinació
Esperen la seva venerada ordre.
Més lleugers en vol, més eteris en cos
Que la flama que vola il·luminant,
Cavalquen els remolins dirigint les tempestes.
Iphis
Oh, alegria!
Correu, correu donzelles, i adorneu-me
Com una noble núvia a la més rica vestimenta Per trobar-me amb
Al meu pare en processó triomfal;
I, mentre al voltant onegen els estendards dansaires.
Ària
Afina el dolç i melodiós llaüt,
L’arpa suau i la flauta murmurant,
Per tocar en èxtasi,
Com, als nostres dies solemnes,
Ho fem amb el cor sagrat
Cantant les lloances de Jehovà.
(Surt)
ESCENA SEGONA
Entren Zebul, Jefté, Hamor,
Zebul
De nou el cel somriu al seu poble penedit
I la victòria estén les seves ales de plata
Per consolar la nostra aflicció amb una calma de pau.
Ària
Ara en llibertat de nou,
La pau s’estén al voltant,
Amb tota la felicitat del triomf.
Sió, ja no es lamenta,
En feliç abundància reina,
Ressona amb la teva gloriosa lloança.
Jephtha
Orgullós, Zebul, van ser les teves gestes i no menys
Hamor meu, però la glòria és del Senyor.
Ària
El seu poderós Braç, amb una bufa inesperada,
Va dispersar i va aixafar l’orgullós enemic.
Van caure davant Ell, com en creuar el cel.
Va desfermar, en vol venjador, el vent que tot ho va escombrar.
Cor
Gran en glòria, serè en poder,
Invisible tot ho veu, immòbil tot ho mou.
El seu poderós braç, amb una bufa inesperada
Ha dispersat i aixafat l’orgullós enemic.
ESCENA TERCERA
Simfonia
Iphis
Salvi, gloriós conqueridor, pare estimat.
Mira, la teva filla, amb el seu virginal seguici,
Ve a saludar-te amb tot amor respectuós.
Ària
Benvinguda, com la llum estimada
Que escombra les ombres fosques de la nit!
Benvinguda, com la primavera
Que vesse pau i abundància sobre la plana!
L’estimat dia
La primavera alegre,
No porten alegria tan forta¡
Com la pau a les seves ales triomfants.
Cor de Verges
Benvingut a tu, les gestes del qual conviden
A tocar la melodiosa lira;
Benvingut a tu, a qui Déu ha constituït
Àngel de la Guarda de la nostra terra!
Vas néixer per proclamar El seu nom gloriós,
Les grans meravelles.
Jephtha
Horror! Temps! Agria aquesta música
Esquinça les meves orelles fastiguejades, vés-te’n; filla meva,
Has destruït el teu pare. Vés-te’n, vés-te’n,
I deixa’m a la tortura de la desesperació salvatge.
(Iphis surt)
Ària
Obre les teves goles de marbre, oh tomba,
I amaga’m, terra, en el teu fosc si,
Abans que taqui el nom de pare,
I de la victòria adquireixi el dolor més profund.
Zebul
Per què tan afligit, germà meu?
Per què vas rebutjar les salutacions de la teva filla,
La vas rebutjar amb menyspreu?
Jephtha
Zebul, Hamor, la meva esposa
Contempleu un home infeliç,
Precipitat des del cim d’una alegria presumptuosa,
Sapigueu això: vaig jurar que a qui veiés primer
Caeria víctima del Déu vivent.
Ai! era la meva filla, i ha de morir.
Storgè
Tu mors primer! I tothom morirà!
Que el Cel ens beneeixi amb aquesta peça
Del nostre amor, aquesta estimada filla,
Perquè tu vas ser el seu assassí! No, home cruel!
Hamor
Si aquest és el teu propòsit cruel, mira!
El teu amic s’ofereix en sacrifici voluntari
Per salvar la innocent i bella donzella.
Ària
Que la ira extrema en mi
Que desfogue el seu zel cec i injust.
Serà una gràcia matar
A qui en vida no pot assaborir alegria.
Quartet
Zebul
Perdona la teva filla!
Storgè
Perdona la meva filla!
Hamor
El meu amor!
Jephtha
Escrit està ara el meu vot al Cel.
Storgè, Hamor, Zebul
Revoca l’impiu vot abans que sigui massa tard,
I pensa que el Cel no està complagut
Amb els horribles ritus de Moloch.
Jephtha
No sentiré res més: la seva mort és tan immutable com el destí.
ESCENA QUARTA
Iphis
Ràpid vola aquesta notícia: he sentit la trista causa
Dels teus turments. Però el Cel ha expressat,
Fent-lo guanyar, l’aprovació del vot del meu pare:
Jephtha ha triomfat, Israel és lliure.
Petit, per a tan gran alegria, és el preu
Duna pobre vida. Però accepta’l, oh cel,
Una víctima agraïda, i encara ruixa sobre la meva pàtria,
Sobre amics i estimat pare, la teva benedicció.
Ària
Ells feliços! Aquest alè
De vida feliç renunciaré,
No tindré xiuxiueig ni gemec
Caient als braços de la mort.
Jephtha
Encara més profundament, filla, la teva virtut
Travessa el meu cor sagnant i arresta
En la meva tremolosa llengua la cruel sentència.
Oh, deixa’m dir això als vents furiosos,
Als udolants deserts: massa xocant per a orelles humanes.
No he pronunciat el vot, però?
I puc creure que el gran Jehovà dorm,
Com Cams i deïtats tan febles?
Ah no, el Cel ha sentit els meus pensaments, i els ha registrat.
Així deu ser. Això és el que tortura la meva ment,
Que perfora el meu pit amb mil punxades,
Que em porta a la bogeria. Horrible pensament!
La meva única filla, tan estimada donzella,
Condemnada per un pare. Sí, el vot s’ha complert,
Galaad ha triomfat sobre els seus enemics.
Per tant, al clarejar de demà… No puc anar més lluny.
Cor
Com foscos, Senyor, són els teus decrets,
Completament ocults a la vista humana!
Tota la nostra alegria es converteix en dolor,
El nostre triomf es converteix en lament,
Com la nit passa al dia.
No hi ha felicitat segura,
Ni pau estable
Nosaltres els mortals coneixem
Aquí baix a la terra.
No obstant això, a aquesta dita seguim obeint:
SIGUI COM SIGUI, ÉS EL CORRECTE.
ACTE TERCER
ESCENA PRIMERA
Jephtha, Iphis, sacerdots
Jephtha
Amaga la teva odiosa esplendor, sol, entre els núvols
I tenebres tan profundes com la desgràcia d’un pare:
Un pare oferint a la seva única filla,
Recompensa jurada per la victòria i per la pau.
Ària
Suspeneu-la, àngels, pels cels,
La plana blava que s’eleva a la llunyania,
Que gloriosa, com tu, s’elevi,
I amb tu regni per sempre.
Iphis
Oh vosaltres, sagrats, ministres, la mà dels quals fins ara mai no s’ha tacat
Amb sang humana, per què tan temorosos
D’executar la voluntat del meu pare?
Humilment resignat
Obeeixo la crida del Cel.
Ària
Adéu, fonts i rierols cristal·lins,
Prats florits i arbres frondosos.
Adéu, món de problemes, on regnen
Curtes hores de joia i llargs anys de tristesa.
Espais més brillants busco allà dalt
Al regne de la pau i l’amor.
Cor de Sacerdots
Temor vacil·lant i temor reverent
Ens assalten, Senyor, en postrar-nos aquí,
Limitats per la teva santíssima llei,
Però constrets pel vot.
Escolta l’oració que en angoixa elevem
I aclareix la decisió de la teva voluntat.
Simfonia
Àngel
Aixeca’t, Jephtha . I vosaltres, reverends sacerdots, arrestat
La mà ensangonada. Cap vot no pot anul·lar
La llei de Déu, encara que aquesta no fos la intenció,
Si s’entén correctament; encara s’ha de complir.
La teva filla, Jephtha, has de dedicar-hi
A Déu, perpètuament en un estat virginal pur.
Perquè ella no li agrada com a víctima,
Ni desitja que sigui sacrificada a l’altar.
Així l’Esperit Sant, que va inspirar aquest vot,
Ho va ordenar, i aprova la teva fe.
Ària
Feliç, Iphis, viuràs,
Mentre que per a tu el cor de verges
Afinarà les arpes de cordes daurades
I cada any us rendirà el vostre homenatge.
Feliç, Iphis, viuràs,
En pur i angelical estat virginal
Viuràs, i els segles venidors
Et coronaran amb lloances immortals
Airoso
Jephtha
Beneït sigui per sempre el teu sant nom,
Senyor Déu d’Israel.
Cor
Sublim objecte de lloança sense fi,
Justos i rectes són els teus camins;
I Les teves gràcies encara perduren,
Sempre fidel, sempre segura.
ESCENA SEGONA
Entren Zebul, Storgè, Hamor
Storgè
Deixa’t estrènyer als braços d’una mare,
I amb submisa alegria, filla, dóna la benvinguda
La teva designació a la vida celestial.
Hamor
Amb el transport, Iphis, veig la teva salvació,
Però he de plorar per sempre tan estimada pèrdua,
Encara que el gran Jephtha continua honrant-me amb el nom de fill.
Iphis
Tot el que a Hamor és meu
Lliurement al Cel renuncio.
Quintet
Hamor
Tot el que a Iphis és meu
Lliurement al Cel renuncio.
Iphis
Sumís a la voluntat suprema,
Sempre respectaré el meu Hamor.
Hamor
Submisa al Totpoderós,
Sempre adoraré el meu Lphis.
Iphis, Hamor, Jephtha, Storgè, Zebul
Triomfants alegries coronen El teu dia,
Eterna lloança al teu nom.
Cor
Vosaltres, raça de Galaad, a una veu
Alegreu-vos amb múltiples benediccions.
Lliures de la destructiva espasa de la guerra,
La pau escamparà la seva abundància per tot arreu
Mentre camineu pels senders de la virtut.
Beneït el qui tem el Senyor.
Amén. Al·leluia.