ACTE TERCER
ESCENA PRIMERA
Un Pati Serpetta i Nardo.
Recitatiu
Serpetta
Escolta’m, Nardo meu, t’ho dic francament; als meus ulls, mai em vas complaure,
Però qui ho sap?
Nardo
Podré llavors esperar?
Serpetta
Sí, sí, pots esperar, doncs no hi ha res malament en això.
Nardo
Ah, aquesta indiferència
Em farà desesperar, seré capaç
De fer alguna desproporció;
Què et costaria dir-me una parauleta?
Oh, no siguis, bonica meva, tan obstinada.
Serpetta
Oh no et puc dir, ni no ni si.
(Se’n va)
ESCENA SEGONA
Nardo, després el Contino, després Sandrina.
Nardo
Tindré, doncs, que llanguir…
Contino
(A Nardo, detenint-lo)
Olà, olà; on, on vas?
Nardo
Amb qui ho tens?
Contino
(Afectuós)
Amb vós, amb vós, el meu bé, la meva ànima.
Nardo
(Ai, encara li dura la bogeria).
Contino
Estimat ben estimat…
Nardo
(Es torna)
Lent una mica.
Contino
Ah Venus, la meva deïtat;
Soc Mercuri alat.
(Li segueix)
Nardo
T’has equivocat… (Oh fastigós engany… Si pogués escapar…)
Contino
¡Ay de mí!
Nardo
Què ha estat això?
Contino
Al cel he oblidat el “caduceu”.
“CADUCEU”(Ensenya del déu Hermes, formada per una vareta amb dues serps enroscades, sovint amb dues aletes al capdamunt.)
Nardo
Aniré a buscar-lo de seguida…
(Surt a corre-cuita i és detingut per Sandrina)
Sandrina
Atura’t.
No fugis de mi, ídol meu, que no reconeixes a al teu fidel amant: a la bella Erminia entre les plantes ombrívoles?
Nardo
(Oh, pobre de mi! Sandrina encara què dius?
Sandrina
Dóna’m la teva mà, estimat;
Vull casar-me ara amb tu.
Nardo
Oh aquesta és bona. (Aquí amb aquesta gent jo també em torno boig.
M’agradaria alliberar-me’n).
(Al Comte)
Senyor Mercuri,
(A Sandrina)
Signora Erminia, ràpid, observeu, vegeu… així, així… oh, quina cosa tan bonica!
(Insinuant a l’aire)
Així, així… quina meravella!
Ària
Allegro (El meu bemoll major) Cordes, 2 oboès, 2 trompes.
Nardo
(Al Comte, que mira a l’aire)
Mira quin contrast el sol amb la lluna.
(A Sandrina, com a dalt)
Mira una a una les estrelles enamorades.
(M’agradaria anar-me’n d’aquí.)
Ara ve la bellesa
Ara comença el dol; s’enfronten, lluiten. s’amunteguen, es prenen.
(Ja estan encantats.)
Quin enrenou, quin soroll,
Quina delit, quina diversió.
(Quina bonica fugida serà.)
(Fuig)
Duo
Allegro (El meu bemoll major) / More presto Cordes, 2 oboès, 2 trompes.
Contino
Continuen treballant així de bé.
Sandrina
Forti, no te’n vagis.
Contino
(Mira a l’aire, espantat)
La lluna, oh ai, està caient.
Sandrina
(Espantada)
Ai, les estrelles cauen!
Sandrina i Contino
Socors… i on és?
Quin remolí es desperta, quins trons, quina tempesta, socors per pietat.
(Se’n van)
ESCENA TERCERA
El Podestà, després Serpetta.
Recitatiu
Podestà
Oh, ho he pensat bé;
Soc home de judici i legal.
Vull treure de la casa tota vergonya
Del Contino, que és boig,
Vagi on li plagui, Arminda llavors haurà vingut en va
I jo donaré la meva mà a Sandrina.
Serpetta
Has comptat sense l’hostaler.
Podestà
Ho he fet a la meva manera, ni hi has d’entrar;
Però es pot donar noia més insolent?
Serpetta
Digues el que vulguis,
Grata’m el que vulguis, colpeja’m;
Però mira’m almenys, i recorda
Que un dia em vas dir
Que fes meu el meu destí.
Podestà
Altres temps, altres cures.
Serpetta
Amor, que tan sovint…
Podestà
T’hauria de fer vergonya
Sempre parlant damor sempre l’amor al cap; per a una solterona.
Serpetta
Oh aquesta és bona;
Per fi, que malament hi ha, si jo també faig el que fan altres dones, senyor meu?
(Se’n va)
ESCENA QUARTA
El Podestá, després Arminda i Ramiro a costats diferents.
Podestà
Ja veus què descarat quin xerraire insolent!
Oh, quin gran home era en veritat
Que va escriure de les dones
Que poc o molt és tot...
Arminda
Oncle meu
Vull de tu dins aquest dia el meu Contino.
Podestà
Bé.
Ramiro
Senyor, en la teva presència avui desitjo Arminda com la meva consort.
Podestà
Millor.
Arminda
D’una neboda, perceps l’angoixa.
Ramiro
D’una amiga veus el dolor.
Arminda
El contracte està establert.
Ramiro
Em va donar la paraula.
Podestà
Oh això és bonic…
Arminda
El Comte… creu-me…
Ramiro
La neboda… ja saps…
Podestà
Però diable, calma’t.
Arminda
Has d’obligar-lo…
Ramiro
Has d’obligar-la…
Arminda
Escolta…
Ramiro
Escolta…
Podestà
No puc patir més...
Arminda
Ràpid…
Ramiro
Què estàs dient? És vergonyós.
Ària
Allegro (Do major) / Presto Cordes, 2 oboès, 2 trompes, 2 trompetes.
Podestà
(A Ramiro)
El meu mestre, volia dir-li que la cosa… adagio una mica…
(A Arminda)
La meva senyora, no vaig pensar…
Però deixa’m parlar.
(A Ramiro)
La neboda, ja saps…
(El Contino…)
El Comte, no m’agradaria…
Escolta una mica en cortesia…
Diré, neboda meva…
que això és per morir-se.
(A Arminda)
Pren el teu Contino,
(Pren el teu Contino.) et cases amb la teva neboda; fes el que vulguis
Deixeu-me en pau
Quina vergonya, quina insolència!
Quina impertinència! ja no em molestes
(Se’n va)
ESCENA CINQUENA
Arminda i Ramiro.
Recitatiu
Arminda
Ramiro, d’una dona que et menysprea i no t’estima, què hi pots esperar?
Ramiro
Que se t’acudeixi per fi,
Del meu sincer afecte,
De les teves promeses.
Arminda
Sí, tot és veritat
De retrets ara ja no és temps; escolta el meu consell:
Ja que no puc estimar-te oblida’m, soporta’l i vés-te’n.
Ramiro
Per complaure’t plenament
Ja fujo, oh cruel, dels teus ulls
penedit potser un dia…
Arminda
Fes el que vulguis.
(Se’n va)
ESCENA SISENA
Ramiro.
Ramiro
I ve a aquest senyal ingrata perfídia!
Digues-me, dona bàrbara, monstre cinic de crueltat, de quin crim és culpable aquest pobre cor?
Ah, que la ràbia m’impedeix respirar.
I sento al meu pit odi, desdeny, fúria, còlera i rancúnia.
Ària
Allegro agitat (Do menor) Cordes, 2 oboès, 2 fagots, 4 trompes.
Ramiro
Veu altres als teus braços, pèrfida ingrata: cruel fúria sense pietat, sempre seré per a tu.
Ja dissortat em vols lluny dels teus ulls, moriré desgraciat.
(Se’n va)
ESCENA SETENA
Jardí. Sandrina i el Contino dormint, un a un costat i l’altre. Al so de la dolça simfonia es desperten.
Recitatiu
Adagio (El mi bemoll major) Cordes, 2 oboès, 2 trompes.
Sandrina
(Amb sorpresa)
On sigui que estiguin
Contino
On sigui que estiguin
Sandrina
Em sembla com si hagués descansat aquí.
Contino
Em sembla haver dormit.
Sandrina
I en aquest agradable prat, qui em va guiar?
Contino
I en aquestaencantadora plana, qui m’ha transportat? Somni o estic despert?
Sandrina
Si estic divagant no ho sé, quin encant és aquest!
(Un es fixa amb l’altra)
Contino
Però, què veig?
Sandrina
Què veus?
Contino
Ah, la meva estimada… la meva bona…
Sandrina
(El desanima)
T’estàs movent.
Contino
Oh
(Es retira intimidat, després torna a acostar-se)
Sandrina
A qui busques?
Contino
(Pitjor, pitjor.)
No ets Violant?
Sandrina
Sí, soc Violant: però si busques la bella la teva gentil esposa, jo no soc ella.
Contino
Protesto juro…
Sandrina
Oh, no goso a tan digna dama frustrar-ne l’afecte; d’aquí a poc jo també seré la dona del Podestà; adéu.
(Vol marxar)
Contino
Escolta’m… On vas?
Així que en aquell instant en aquest dolç instant en què et trobo t’he de perdre?
No, no serà veritat o seré al teu costat, o em veuràs morir en la desesperació.
Duo
Adagio (En si bemoll major) / Andantino (do menor) / Allegro Cordes, 2 oboès, 2 trompes.
Contino
M’estàs deixant? (Oh ferotge istant!)
El meu ídol, el meu dolç amor, no saps, que aquest cor ja se sent, oh Déu, mancat.
Sandrina
Sí, et deixo, amant ingrat; per tu el cor no viu en el dolor, jo no soc el bé estimat, i t’he d’abandonar.
Contino
Així que me’n vaig.
Sandrina
Jo també me’n vaig.
Sandrina i Contino
Ah per què m’aturo, oh Déu! per què em tremola el peu?
Contino
Senyora, contingui’s. que en senyal de respecte almenys li besi la mà.
Sandrina
Oh ho sento, no ho permeto, no vull compliments.
Vés-te’n per aquí, lluny.
Paciència, però si després
no ens tornarem a veure…
Sandrina
Eh no, tu creus que sí; potser ens trobem.
Sandrina i Contino
Vaja, decideix-te, anem-nos d’aquí.
(Resoludament es dirigeixen a la punta de l’escenari, i després s’aturen)
Contino
(De tornada)
M’estàs trucant?
Sandrina
Senyor no. Tornarà?
Contino
(Parant)
Oibò, oibò.
Sandrina
(Tornant-se)
Em rendeixo
Contino
Baixa poc a poc!
Junts
Sandrina
Ah més espera no ho sé.
Contino
Ah ja no puc aguantar.
(S’acosten a poc a poc)
Contino
M’estic acostant…
Sandrina
No sé…
Contino
M’apropo…
Sandrina
No vull…
Contino
Me’n vaig…
Sandrina
Em quedo…
Sandrina i Contino
Què fem?
Bella enamorada
Digues tu, quin amor sents
Si en pots resistir més?
Estimades afliccions, estimats dolors estimat dret del meu bé, del plaer, del content, i al meu cor salta al meu pit.
(Se’n van)
Última escena
El Podestà, Arminda, Ramiro i Serpetta, després Nardo, finalment Sandrina i el Contino.
Recitatiu
Podestà
Però la meva estimada neboda no et molestis més; què et puc fer a l’estat actual?
Nardo
Cavallers, alegrement;
Els bojos estan curats
I així que han tornat en si
Que en pau i en alegria s’han casat.
Podestà
Què dius?
Arminda
Oh traïció!
Ramiro
Oh quina gran destinació!
Serpetta
M’he tret una espina.
Contino
Aquí està la meva xicota, aquí hi ha el meu violant.
Podestà
Com?
Sandrina
(Assenyalant Nardo)
Ceseu qualsevol dubte
Del meu ésser vaig canviar
Amb Roberto, el meu criat, i nom, i estat:
Ni mai em vaig voler revelar
Només per fer amb el meu marit
Una dolça venjança.
Arminda
Marchesina, per favor, perdona’m; jo soc el culpable;
Jo et vaig portar la mort…
Sandrina
Ja no, amiga cessa, i una abraçada estimada et farà conèixer el meu afecte.
Arminda
Si això complau el seu oncle, el fidel Ramiro…
Serpetta
Jo també, si a ell el complau m’agradaria…
Podestà
Bé, comprenc;
(a Arminda)
El teu marit és Ramiro;
(A Serpetta)
I el teu és Nardo.
Contino
Oh bravo!
Ramiro
No sé quant més vull.
Nardo
Això és plaer.
Podestà
Gaudiu qui en vulgui gaudir,
Que es casi també el que vulgui,
Perquè jo també em casaré,
Quan trobeu una altra Sandrina.
Sandrina
Tindrà sempre present, i en tot estat,
De la teva bondat, del teu cor,
el fals jardiner de l’amor.
Cor
Molt allegro (Re major) Cordes, 2 oboès, 2 trompes.
Tots
Visca el jardiner
Que va mantenir fidel el cor;
Visqui el comte, visqui l’amor
Que tot ho alegra.