Dotze Lieders i Romançes Opus 44
Per a cor femení SSAA amb acompanyament de piano ad lib
Les nº 7 i 10 lieders”Jungbrunnen”
Any 1859/ 60
Llibretista.- Johann Heinrich Voss
Període Romàntic
Opus 44/Nº1
Minnelied/Cançó de Minne
Principi.- Der Holdseligen sonder Wank
Text.- Johann Heinrich Voss
Indicació de temps.- Con moto, en mi major
Any 1860
Minnelied
Der Holdseligen sonder Wank
sing’ ich fröhlichen Minnesang,
denn die Reine, die ich meine,
winkt mir lieblichen Habedank.
Ach, bin inniglich minnewund,
gar zu minniglich küßt ihr Mund,
lacht so grüßlich, lockt so küßlich,
daß mir’s bebt in des Herzens Grund.
Gleich der sonnigen Veilchenau
glänzt der Wonnigen Augen Blau.
Frisch und ründchen blüht ihr Mündchen
gleich der knospenden Ros’ im Tau.
Ihrer Wängelein lichtes Rot
hat kein Engelein, so mir Gott!
Eia! säß ich unablässig
bei der Preislichen bis zum Tod!
Cançó de Minne
El amable és tambaleant
Canto joglar feliç,
Perquè el pur em refereixo
Em fa una amable gratitud.
Oh, estic profundament ferit,
La seva boca besa massa tendrament,
Riu tan dolçament, atrau tan dolçament,
Que em tremola el cor.
Com el Veilchenau assolellat
Els encantadors ulls blaus brillen.
La seva boca està florida fresca i grassa
Com la rosa que brota en la rosada.
Les seves galtes són d’un vermell brillant
No té àngel, però jo Déu!
Eia! M’asseuria sense parar
Al preu fins a la mort!
Opus 44/Nº2
Der Bräutigam/El nuvi
Principi.- Von allen Bergen nieder
Text.- Joseph von Eichendorff
Indicació de temps.-Allegro, en mi bemoll major
Any 1860
Der Bräutigam
Von allen Bergen nieder
So fröhlich Grüßen schallt –
Das ist der Frühling wieder,
Der ruft zum grünen Wald!
Ein Liedchen ist erklungen
Herauf zum stillen Schloß –
Dein Liebster hat’s gesungen
Der hebt Dich auf sein Roß.
Wir reiten so geschwinde,
Von allen Menschen weit. –
Da rauscht die Luft so linde
In Waldeseinsamkeit.
Wohin? Im Mondenschimmer
So bleich der Wald schon steht. –
Leis rauscht die Nacht – frag’ nimmer,
Wo Lieb’ zu Ende geht!
El nuvi
Baix de totes les muntanyes
Tan alegres salutacions sonen…
Això torna a ser primavera,
Crida al bosc verd!
S’ha tocat una petita cançó
Fins al castell silenciós –
El teu ésser estimat el va cantar
T’aixeca al seu cavall.
Anem tan ràpid
Lluny de totes les persones. –
L’aire ruixa tan suaument
En solitud del bosc.
On? A la llum de la lluna
El bosc ja és tan pàl·lid. –
La nit cruixeix tranquil·lament – mai preguntis,
On s’acaba l’amor!
Opus 44/Nº3
Barcarola
Principi.- O Fischer auf den Fluten
Text.- Tradicional italia
Traducció.- Karl Witte
Indicació de temps.-Allegretto grazioso, en mi major
Any 1860
Barcarola
O Fischer auf den Fluten, Fidelin!
Komm schnell zu fischen her!
Refrain:
Und auf seinem schmucken Kahne,
auf dem Kahne rudert er.
Fidelin linla.
“Was willst du, daß ich fische?” Fidelin!
Mein Ringlein fiel ins Meer.
(Refrain)
Dir lohnt die schönste Börse, Fidelin!
von hundert Talern schwer.
(Refrain)
“Nicht will ich deine Börse, Fidelin!
von hundert Talern schwer.”
(Refrain)
“Ein liebevolles Küßchen, Fidelin!
ein Kuß ist mein Begehr.”
(Refrain)
Barcarola
Oh pescadors de les onades, Fidelin!
Vine aquí ràpidament a pescar!
Abstinència:
I a la seva bonica barca,
Rema al vaixell.
Fidelin linla.
“Què vols que pesqui?” Fidelin!
El meu petit anell va caure al mar.
(Retorn)
L’intercanvi més bonic et val la pena, Fidelin!
Amb un pes de cent tàlers.
(Retorn)
“No vull la teva bossa, Fidelin!
Pesant cent tàlers”.
(Retorn)
“Un petó amorós, Fidelin!
Un petó és el meu desig”.
(Retorn)
Opus 44/Nº4
Fragen/Preguntes
Principi.- Wozu ist mein langes Harr
Text.- Tradicional eslau
Traducció.- Anastasius Grün
Indicació de temps.-Molt animada i ràpida (Dehr lebhaft und rasch) en do major
Any 1860
Fragen
Wozu ist mein langes Haar mir dann,
wenn ich kein Band drein flechten kann?
Wozu ist mein Füßchen mir flink und fein,
darf tanzen ich nicht mit dem Liebsten mein?
Wozu ist mir nur die weiße Hand,
darf ich nicht halten den Liebsten umspannt?
Wozu mein Aug mir so schwarz und scharf,
wenns nicht mehr den Liebsten erspähen darf?
Wozu sind mir die Gedanken mein?
Zu denken, mein Liebster, allimmer dein!
Preguntes
Aleshores, per què el meu cabell llarg és per a mi?
Si no puc teixir una cinta?
Per què el meu petit peu és tan àgil i fi?
No tinc permís per ballar amb la meva persona estimada?
De què em serveix la mà blanca,
No tinc permís per aguantar el meu ésser estimat?
Per què els meus ulls són tan negres i afilats,
Què passa si ja no pots veure el teu ésser estimat?
Per a què penso?
Pensar, amor meu, sempre teu!
Opus 44/Nº5
Die Müllerin/La dona del moliner
Principi.- Die Mühle, die dreht ihre Flügel
Text.- Adalbert von Chamisso
Indicació de temps.- Allegro, en do menor
Any 1859/60
Die Müllerin
Die Mühle, die dreht ihre Flügel,
Der Sturm, der sauset darin,
Und unter der Linde am Hügel,
Da weinet die Müllerin:
Lass sausen den Sturm und brausen,
Ich habe gebaut auf den Wind;
Ich habe gebaut auf Schwüre —
Da war ich ein törichtes Kind.
Noch hat mich der Wind nicht belogen,
Der Wind, der blieb mir treu;
Und bin ich verarmt und betrogen —
Die Schwüre, die waren nur Spreu.
Wo ist, der sie geschworen?
Der Wind nimmt die Klagen nur auf;
Er hat sich auf’s Wandern verloren —
Es findet der Wind ihn nicht auf.
La dona del moliner
El molí que gira les ales,
La tempesta que s’agita dins,
I sota el til·ler del turó,
Aleshores la dona del moliner crida:
Que la tempesta rugi i rugi,
He construït sobre el vent;
Vaig construir sobre vots —
Aleshores era un nen ximple.
El vent encara no m’ha mentit,
El vent em va quedar fidel;
I estic empobrit i enganyat?
Els vots eren només palla.
On és el que va jurar?
El vent només recull les queixes;
Es va perdre errant…
El vent no el troba.
Opus 44/Nº6
Die nonne/La monja
Principi.- im stillen Klostergarten
Text.- Johann Ludwig Uhland
Indicació de temps.- Andante , en sol menor
Any 1859/60
Die nonne
Im stillen Klostergarten eine bleiche Jungfrau ging.
Der Mond beschien sie trübe,
An ihrer Wimper hing
Die Träne zarter Liebe.
“O wohl mir, daß gestorben der treue Buhle mein!
Ich darf ihn wieder lieben:
Er wird ein Engel sein,
Und Engel darf ich lieben.”
Sie trat mit zagem Schritte wohl zum Mariabild;
Es stand im lichten Scheine,
Es sah so muttermild
Herunter auf die Reine.
Sie sank zu seinen Füßen, sah auf mit Himmelsruh’,
Bis ihre Augenlider
Im Tode fielen zu:
Ihr Schleier wallte nieder.
La monja
Una donzella pàl·lida va caminar pel tranquil jardí del monestir.
La lluna els brillava tènument,
Penjada de la seva pestanya
La llàgrima de l’amor tendre.
“Oh, feliç que el meu fidel amant hagi mort!
El puc tornar a estimar:
Serà un àngel
I puc estimar els àngels”.
Es va acostar al quadre de Maria amb passos tímids;
Es va quedar a la llum,
Semblava tan maternal
Fins al pur.
Ella es va enfonsar als seus peus, va mirar amunt amb pau celestial,
Fins a les seves parpelles
En la mort va caure en:
El seu vel va baixar.
Opus 44/Nº7
Nun steh’ n die Rosen in Blüthe/ Ara les roses estan florides
Principi.- Nun steh’ n die Rosen in Blüthe
Text.- Paul Heyse
Font de la juventud I Jungbrunnen I
Indicació de temps.- Allegro , en mi major
Any 1859/ 60
Nun steh’ n die Rosen in Blüthe
Nun stehn die Rosen in Blüte,
Da wirft die Liebe ein Netzlein aus,
Du schwanker, loser Falter,
Du hilfst dir nimmer heraus.
Und wenn ich wäre gefangen
In dieser jungen Rosenzeit,
Und wär’s die Haft der Liebe,
Ich müßte vergehen vor Leid.
Ich mag nicht sehen und sorgen;
Durch blühende Wälder schweift mein Lauf.
Die lustigen Lieder fliegen
Bis in die Wipfel hinauf.
Ara les roses estan florides
Ara les roses estan florides,
Llavors l’amor llença una mica de xarxa,
Et balanceges, papallona solta,
No t’ajudaràs mai.
I si m’agafen
En aquesta temporada de roses joves,
I si fos la presó de l’amor,
M’hauria de morir de patiment.
No m’agrada veure i preocupar-me;
El meu curs vaga per boscos florits.
Les cançons divertides volen
Amunt a les copes dels arbres.
Opus 44/Nº8
Die Berge sind spitz/ Les muntanyes son punxegudes
Principi.- Die Berge sind spitz
Text.- Paul Heyse
Font de la juventud II Jungbrunnen II
Indicació de temps.-Andantino, en la menor
Any 1859/ 60
Die Berge sind spitz
Die Berge sind spitz
Und die Berge sind kalt,
Mein Schatz steigt zu Berge
Und ich in den Wald.
Da tröpfelt das Laub
Von Regen und Thau,
Ob die Augen da tröpfeln,
Wer sieht es genau?
Les muntanyes són afilades
Les muntanyes són afilades
I les muntanyes són fredes,
El meu estimat està escalant muntanyes
I jo al bosc.
Les fulles estan degotant
De pluja i rosada,
Tant si els teus ulls gotegen,
Qui ho veu exactament?
Opus 44/Nº9
Am Wildbach die Weiden/Els salzes vora el torrent
Principi.- Am Wildbach die Weiden
Text.- Paul Heyse
Font de la juventud III Jungbrunnen III
Indicació de temps.-Agradablement mogut (Angenehm bewegt) en fa sostingut menor
Any 1859/ 60
Am Wildbach die Weiden
Am Wildbach die Weiden,
Die schwanken Tag und Nacht.
Die Liebe von uns beiden
Hat Gott so fest gemacht.
Am Wildbach die Weiden,
Die haben nicht Wort und Ton.
Wenn sich die Augen besprechen,
So wissen die Herzen davon.
Els salzes vora el torrent
Els salzes vora el torrent,
Oscil·len dia i nit.
L’amor de tots dos
Déu ho va fer tan fort.
Els salzes vora el torrent,
No tenen paraules ni tons.
Quan els ulls parlen,
Així és com ho saben els cors
Opus 44/Nº10
Und gehst du über den Kirchhof/I camines pel cementiri
Principi.- Und gehst du ürber den Kirchhof
Text.- Paul Heyse
Font de la juventud IV Jungbrunnen IV
Indicació de temps.-Andante, en mi menor
Any 1859/ 60
Und gehst du über den Kirchhof
Und gehst du über den Kirchhof,
Da find’st du ein frisches Grab;
Da senkten sie mit Tränen
Ein schönes Herz hinab.
Und fragst du, woran’s gestorben?
Kein Grabstein Antwort gibt;
Doch leise flüstern die Winde,
Es hatte zu heiß geliebt.
I camines pel cementiri
I si passeges pel cementiri,
Hi trobareu una tomba fresca;
Després es van inclinar amb llàgrimes
Avall un cor preciós.
I et preguntes per què va morir?
No respon cap làpida;
Però els vents xiuxiuegen en silenci,
Havia estimat massa.
Opus 44/Nº11
Die Braut/La núvia
Principi.- Eine kleine Schürze
Text.- Wilhelm Müller
Indicació de temps.-Andante espressivo, en re menor
Any 1859/60
Die Braut
Eine blaue Schürze
hast du mir gegeben,
Mutter, schad’ ums Färben,
Mutter, schad’ ums Weben!
Morgen in der Frühe
wird sie bleich erscheinen,
will zu Nacht so lange
Tränen auf sie weinen.
Und wenn meine Tränen
es nicht schaffen können,
wie sie immer strömen,
wie sie immer brennen,
wird mein Liebster kommen
und mir Wasser bringen,
wird sich Meereswasser
aus den Locken ringen.
Denn er liegt da unten
in des Meeres Grunde,
und wenn ihm die Wogen
rauschen diese Kunde,
dass ich hier soll freien
und ihm treulos werden,
aus der Tiefe steigt er
auf zur bösen Erden.
In die Kirche soll ich —
nun, ich will ja kommen,
will mich fromm gesellen
zu den andern Frommen.
Lasst mich am Altare
still vorüberziehen;
denn dort ist mein Plätzchen,
wo die Witwen knien.
La núvia
Un davantal blau
Em vas donar
Mare, és una llàstima tenyir-se,
Mare, vergonya de teixir!
Demà a primera hora del matí
Semblarà pàl·lida,
Volen quedar-se a la nit durant tant de temps
Plorant llàgrimes sobre ella.
I si les meves llàgrimes
No puc fer-ho,
Com sempre flueixen,
Com cremen sempre,
El meu amor vindrà
I porta’m aigua,
Es converteix en aigua de mar
Lluitar fora dels rínxols.
Perquè ell és allà baix
Al fons del mar,
I quan les onades el van colpejar
Aquesta notícia corre,
Que hauria d’alliberar aquí
I fes-li infidel,
S’aixeca de les profunditats
Marxa a la terra dolenta.
Hauria d’anar a l’església…
Bé, vull venir,
Vull unir-me piadosament
Als altres piadosos.
Deixa’m a l’altar
Passar tranquil·lament;
Perquè hi ha el meu lloc,
On s’agenollen les vídues.
Opus 44/Nº12
Märznacht/Nit de Març
Principi.- Horch! Wie brauset der Sturn
Text.- Johann Ludwig Uhland
Indicació de temps.- Poco Allegro, en si bemoll menor
Any 1859/ 60
Märznacht
Horch! wie brauset der Sturm und der schwellende Strom in der Nacht hin!
Schaurig süßes Gefühl! lieblicher Frühling, du nahst!
Nit de Març
Escolta! com rugeix la tempesta i el riu creixent a la nit!
Sensació dolça espantosa!
Bona primavera, t’apropes!
Cinc cançons Opus 49
Per a una veu amb acompanyament de piano
Any 1867/1868
Opus 49/Nº1
Am Sonntag- Morgen/Diumenge al mati
Principi.- Amm Sonntag – Morgen zierlich angetan
Text.- Anònim italia
Traducció.- Paul Heyse
Indicació de temps.-Andante espressivo, en mi menor
Am Sonntag Morgen
Am Sonntag Morgen, zierlich angetan,
Wohl weiß ich, wo du da bist hingegangen,
Und manche Leute waren, die dich sah’n,
Und kamen dann zu mir, dich zu verklagen.
Als sie mir’s sagten, hab’ ich laut gelacht,
Und in der Kammer dann geweint zur Nacht.
Als sie mir’s sagten, fing ich an zu singen,
Um einsam dann die Hände wund zu ringen.
Diumenge al mati
El diumenge al matí, ben vestits,
Sé on vas anar,
I hi havia gent que et va veure,
I després va venir a mi per demandar-te.
Quan m’ho van dir, vaig riure ben fort
I després va plorar a l’habitació a la nit.
Quan m’ho van dir, vaig començar a cantar,
Per després retorçar-se les mans en solitud.
Opus 49/Nº2
An ein Veilchen/A una violeta
Principi.- Birg, o Veilchen in deinem blauen Kelche
Text.-. Giovanni Battista Felice Zappi
Traducció.- Ludwig Heinrich Christoph Hölty
Indicació de temps.- Andante, en mi major
An ein Veilchen
Birg, o Veilchen, in deinem blauen Kelche,
Birg die Tränen der Wehmut, bis mein Liebchen
Diese Quelle besucht! Entpflückt sie lächelnd
Dich dem Rasen, die Brust mit dir zu schmücken.
O dann schmiege dich ihr ans Herz, und sag ihr,
Daß die Tropfen in deinem blauen Kelche
Aus der Seele des treu’sten Jünglings flossen,
Der sein Leben verweinet, und den Tod wünscht.
A una violeta
Naixement, oh violeta, a la teva copa blava,
Aguanta les llàgrimes de tristesa fins al meu amor
Visiteu aquesta font! El descol·loca amb un somriure
Tu la gespa per decorar el teu pit amb tu.
Oh, llavors abraça’t al seu cor i digues-li
Que les gotes de la teva copa blava
De l’ànima de la joventut més fidel brollava,
Qui plora per la seva vida i desitja la mort.
Opus 49/Nº3
Sehnsucht/Enyorança
Principi.- Hinter jenen dichten Wäldern
Text.- Anònim zingar
Traducció.- Josef Wenzig
Indicació de temps.- Lent (Langsam)en la bemoll major/ Animada (Lebhaft)
Llibretista.- Tradicional Alemany
Sehnsucht
Hinter jenen dichten Wäldern
Weilst du meine Süßgeliebte
Weit ach weit, weit ach weit!
Berstet ihr Felsen,
Ebnet euch Täler,
Daß ich ersehe,
Daß ich erspähe
Meine ferne, süße Maid!
Enyorança
Darrere d’aquells boscos densos
Perquè ets el meu dolç amant
Lluny oh lluny, lluny oh lluny!
Si rebentes pedres,
Aplana les teves valls, que veig
Que pugui espiar
La meva llunyana, dolça donzella!
Opus 49/Nº4
Wiegenlied/Cançó de bressol
Principi.- Gutan Abend, gut’ Nachr!
Text.- L. Achim von Armin i Clemens Brentano
Indicació de temps.- Mogut suaument (Zart bewegt) en mi bemoll major
Wiegenlied
Guten Abend, gut Nacht,
Mit Rosen bedacht,
Mit Näglein besteckt,
Schlupf unter die Deck’:
Morgen früh, wenn Gott will,
Wirst du wieder geweckt.
Guten Abend, gut’ Nacht,
Von Englein bewacht.
Die zeigen im Traum
Dir Christkindleins Baum
Schlaf nun selig uns süß
Schau im Traum’s Paradies.
Cançó de bressol
Bona nit, bona nit, cobert de roses,
Amb claus,
Lliscar sota la coberta:
Demà al matí, si Déu vol,
Et tornaràs a despertar?
Bona nit, bona nit,
Guardat per àngels.
Es mostren en somnis
Tu arbre de Nadal
Ara dorm feliç i dolçament
Mira el paradís en els teus somnis.
Opus 49/Nº5
Abenddämmerung/Cap vespre
Principi.- Sei willkommen Zwielichtstunde!
Text.- Adolf Friedrich von Schack
Indicació de temps.- Tranquil (Ruhig) en mi major / la major / mi major.
Abenddämmerung
Sei willkommen, Zwielichtstunde!
Dich vor allen lieb’ ich längst,
Die du, lindernd jede Wunde,
Unsre Seele mild umfängst.
Hin durch deine Dämmerhelle,
In den Lüften, abendfeucht,
Schweben Bilder, die der grelle
Schein des lauten Tags gescheucht.
Träume und Erinnerungen
Nahen aus der Kinderzeit,
Flüstern mit den Geisterzungen
Von vergangner Seligkeit.
Und zu Jugendlust-Genossen
Kehren wir ins Vaterhaus;
Arme, die uns einst umschlossen,
Breiten neu sich nach uns aus.
Nach dem Trennungsschmerz, dem langen,
Dürfen wir noch einmal nun
Denen, die dahingegangen,
Am geliebten Herzen ruhn;
Und indes zum Augenlide
Sanft der Schlummer niederrint,
Sinkt auf uns ein sel’ger Friede
Aus dem Land, wo jene sind.
Cap vespre
Benvinguda, hora del crepuscle!
T’estimo sobretot des de fa molt de temps,
Tu, que alleuges cada ferida,
Abraces suaument la nostra ànima.
A través del teu crepuscle,
A l’aire, humit al vespre,
Imatges flotants que són cridaneres
Perseguit per la resplendor del dia fort.
Somnis i records
S’acosta des de la infància,
Xiuxiuejant amb les llengües dels esperits
De la felicitat del passat.
I als companys de luxúria dels joves
Tornem a casa del nostre pare;
Braços que abans ens envoltaven
Torna a estendre’s cap a nosaltres.
Després del dolor de la separació, el llarg,
Ho podem tornar a fer ara?
Als que van morir
Descansa en el cor que estimes;
I mentrestant a la parpella
El son cau suaument,
Una pau beneïda caurà sobre nosaltres
Del país on són.
Cantata Rinaldo Opus 50
Per a tenor i cor masculí TTBB amb orquestra
Orquestra.- Piccolo, dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dues trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales i cordes-dos violins, viola, violoncel i contrabaix.
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe
La segona obra coral més gran de Brahms (i, amb diferència, la seva composició vocal secular més gran) és, per moltes raons comprensibles, una de les menys conegudes de totes les seves publicacions a gran escala.
L’aspecte més familiar d’aquesta cantata és que suposadament dóna la millor idea possible de com podria haver sonat una òpera de Brahms.
La part de tenor solista, molt més gran que el solo d’alt de la Rhapsody, va adquirir una qualitat èpica de “Heldentenor” que requereix un cantant absolutament de primer nivell. va completar el cor final (que està musicalment separat de la resta de la cantata) l’any 1868 per sentit del deure, perquè el seu entusiasme havia minvat.
Tenint en compte aquesta actitud, la gran brillantor del cor final, escrit post-Rèquiem, és una meravella.
El text de Goethe es basa en un episodi del poema èpic Gerusalemme Liberata del poeta renaixentista italià Torquato Tasso. (Una idea errònia comuna és que el text prové de l’obra de Goethe sobre la vida de Tasso.) La història del virtuós cavaller creuat Rinaldo i la seductora Armida va ser un dels temes més populars per a l’ambientació operística, amb compositors tan diversos com Lully, Händel o Gluck. , i Dvořák aportant exemples. En el seu esquema bàsic, la història descriu com Rinaldo, el cavaller més valent al servei de Godfrey de Bouillon, és seduït per l’encantadora Armida, que va ser enviada pel príncep de les tenebres per frustrar els cavallers en la seva recerca de Terra Santa. Ella el transporta a una illa encantada, on viu amb ella en una suposada felicitat. Godfrey envia els cavallers per alliberar Rinaldo del seu encanteri i portar-lo de nou a la croada. Resistent als seus esforços per salvar-la, Armida es transforma en una dimonia i destrueix violentament el paradís de l’illa. Rinaldo, alliberat de mala gana, torna amb els cavallers. El text de Goethe descriu un episodi de la història en dues escenes. Comença amb l’arribada dels cavallers a l’illa. L’obra és de manera contundent per a veus masculines i només per a veus masculines. Armida ni canta ni participa activament, i existeix principalment en la memòria de Rinaldo. Fins i tot la destrucció només la descriu Rinaldo, que només esmenta el seu nom una vegada. En una escena separada, molt més curta, Goethe descriu la sortida del vaixell cap a Jerusalem. Brahms va seguir el text de Goethe gairebé al peu de la lletra. La part principal és una estructura contínua de 1144 mesures. La divisió en seccions dins d’aquesta estructura sovint és clara, però de vegades arbitrària. Només el cor final, escrit més tard, és realment discret. El tenor solista que representa a Rinaldo té tres àries ampliades, però a mesura que avança la cantata, el cor s’injecta més en els seus solos. Finalment, Rinaldo queda subsumit al cor final. El cor d’obertura i l’interludi “Zurück nur, zurücke” són els altres passatges ampliats només per a cor. Un aspecte de la cantata que val la pena destacar és la seva excel·lent orquestració molt atmosfèrica, sobretot tenint en compte que la major part d’ella va ser escrita abans del Rèquiem alemany.
Indicació de temps.-
1- Zu dem Strnde – cor – Allegro, en mi bemoll major
2- Srelle her der gold’nen Tage Paradise noch einmal- per a tenor sol i cor- Poco Adagio, en fa menor/ Un poco Allegertto
3- Nein, nich länger ist zu säumen – cor- Allegro non troppo, en do menor
4- Zurück nur, zurücke! – cor- Allegro non troppo. En la major
5- Zum zweltenmale- per a tenor sol i cor- Andante con moto e poco agitato, en la menor
6- Schon sind sie erhöret- cor i tenor sol- Andante, en la menor
7- Segel schwellen!- cor – Allegro, en fa menor
RENÈ KOLLO Tenor
CORS DE LA FILHARMÒNICA DE PRAGA
ORQUESTRA FILHARMÒNICA TXECA
Director GIUSEPPE SINOPOLI
Divuit valsos Opus 52
Any1869
Per a veu amb acompanyament de piano a quatre mans
Text.- Georg Friedrich Daumer
Any 1869
Opus 52/Nº1
Rede, Mädchen, allzu liebes/ Parla, donzella, a qui estimo massa
SATB
Llibretista.- Tradicional Alemany
Indicació de temps.- Im Ländler En mi major
Rede Mädchen
Rede, Mädchen, allzu liebes,
das mir in die Brust, die kühle,
hat geschleudert mit dem Blicke
diese wilden Glutgefühle!
Willst du nicht dein Herz erweichen,
willst du, eine Überfromme,
rasten ohne traute Wonne,
oder willst du, daß ich komme?
Rasten ohne traute Wonne,
nicht so bitter will ich büßen.
Komme nur, du schwarzes Auge.
Komme, wenn die Sterne grüßen.
Parla, donzella, a qui estimo massa
Parla, noia estimada,
Qui desvetllà amb sa mirada
En aquest cor tan glaçat,
Ardent fogós sentiment.
El teu cor, ¿no es commourà?
Tu que ets més que devota
¿Rebutjaràs el plaer?
¿O és que vols que vingui jo?
¿Hauré d’expiar mon goig?
Vine doncs, la dels ulls negres,
Quan sortiran els estels.
Opus 52/Nº2
Am Gesteine rauscht die Flut/Pica l’aigua en el rocall
SATB…en la menor
Am Gesteine rauscht die Flut
Am Gesteine rauscht die Flut,
heftig angetrieben;
wer da nicht zu seufzen weiß,
lernt es unterm Lieben.
Pica l’aigua en el rocall
Pica l’aigua en el rocall
Amb impetuosa força.
Si no saps què és sospirar,
Ho aprens tan bon punt estimes.
Opus 52/Nº3
Odie Fraunen! /Les dones
SATB
Al Ländler (Im Ländler)
Odie Fraunen
O die Frauen, o die Frauen,
wie sie Wonne tauen!
Wäre lang ein Mönch geworden,
wären nicht die Frauen!
Les dones
!Ai les dones, ai les dones,
Delícia com la rosada!
Temps ha que jo fora monjo
Si no fos que hi ha les dones
Opus 52/Nº4
Wie des Adends/Com el capvespre
Duet SA….en fa major
Wie des Adends
Wie des Abends schöne Röte
möcht ich arme Dirne glühn,
Einem, Einem zu gefallen,
sonder Ende Wonne sprühn.
Com el capvespre
Roja, com un capvespre,
Em voldria tornar jo,
I complaure aquell qui estimo
Amb delícies sense fi.
Opus 52/Nº5
Die grüne Hopfenranke/La vinya de llúpol verd
SATB … en la menor
Die grüne Hopfenranke
Die grüne Hopfenranke,
sie schlängelt auf der Erde hin.
Die junge, schöne Dirne,
so traurig ist ihr Sinn!
Du höre, grüne Ranke!
Was hebst du dich nicht himmelwärts?
Du höre, schöne Dirne!
Was ist so schwer dein Herz?
Wie höbe sich die Ranke,
der keine Stütze Kraft verleiht?
Wie wäre die Dirne fröhlich,
wenn ihr das Liebste weit?
La vinya de llúpol verd
La vinya de llúpol verd,
serpenteja per la terra.
La jove i bella puta,
el seu significat és tan trist!
Ja ho sentiu, zarcill verd!
Per què no t’aixeques cap al cel?
Escolta, bella puta!
Per què el teu cor pesa tant?
Com s’aixecarà el zarcic,
que cap suport dóna força?
Que feliç seria la prostituta,
quan el teu més estimat està lluny?
Opus 52/Nº6
Eine kleiner hübscher Vogel/Un ocell petit i bonic
SATB
Indicació de temps.- Gracioso, en la major
Eine kleiner hübscher Vogel
Ein kleiner, hübscher Vogel
nahm den Flug
zum Garten hin,
da gab es Obst genug.
Wenn ich ein hübscher,
kleiner Vogel wär,
ich säumte nicht,
ich täte so wie der.
Leimruten-Arglist
lauert an dem Ort;
der arme Vogel
konnte nicht mehr fort.
Wenn ich ein hübscher,
kleiner Vogel wär,
ich säumte doch,
ich täte nicht wie der.
Der Vogel kam
in eine schöne Hand,
da tat es ihm,
dem Glücklichen, nicht and.
Wenn ich ein hübscher,
kleiner Vogel wär,
ich säumte nicht,
ich täte doch wie der.
Un ocell petit i bonic
Un ocell petit i bonic
Va agafar el vol cap al jardí,
Hi havia prou fruita.
Si jo fos guapa, seria un ocellet
No m’he demorat
M’agradaria això.
Astucia de llimesticks, amaga al lloc; el pobre ocell
No podia marxar més.
Si jo fos guapa, seria un ocellet
Vaig dubtar,
Jo no faria així.
Va venir l’ocell en una mà bella,
Llavors li va passar,
L’afortunat, no els altres.
Si jo fos guapa, seria un ocellet
No m’he demorat
M’agradaria ell.
Opus 52/Nº7
Wohl schön bewndt/Ben versat
Soprano o Contralt … en do menor
Wohl schön bewandt
Wohl schön bewandt
war es vor ehe
mit meinem Leben,
mit meiner Liebe;
durch eine Wand,
ja, durch zehn Wände
erkannte mich
des Freundes Sehe.
Doch jetzo, wehe,
wenn ich dem Kalten
auch noch so dicht
vorm Auge stehe,
es merkts sein Auge,
sein Herze nicht
Ben versat
Quin goig que em feia un altre temps
La meva vida, quin goig el meu amor.
Un mur o Déu hi havia entre tots dos.
Però l’amic sempre sabia que era jo.
Ara però, que trist, ai quin dolor,
Ara li soc del tot indiferent,
Encara que jo em trobi davant d’ell
Son ull no em veu, no em veu tampoc son cor.
Opus 52/Nº8
Wenn so lind dein Auge/Si els teus ulls són tan amables
SATB…en la bemoll major
Wenn so lind dein Auge
Wenn so lind dein Auge mir
und so lieblich schauet,
jede letze Trübe flieht
welche mich umgrauet.
Dieser Liebe schöne Glut,
laß sie nicht verstieben!
Nimmer wird, wie ich, so treu
dich ein andrer lieben.
Si els teus ulls són tan amables
Quan em miren els teus ulls
Amb dolcesa i suavitat,
S’esvaeix la melangia
Que m’havia trasbalsat.
No deixis pas que s’apagui
Aquest bell amor ardent.
Cap altre estimarà
Amb tanta fidelitat.
Opus 52/Nº9
Am Donaustrande,da steht ein Haus/Hi ha una casa a la vora del Danubi
…en mi major
Am Donaustrande,da steht ein Haus
Am Donaustrande,
da steht ein Haus,
da schaut ein rosiges
Mädchen aus.
Das Mädchen,
es ist wohl gut gehegt,
zehn eiserne Riegel
sind vor die Türe gelegt.
Zehn eiserne Riegel
das ist ein Spaß;
die spreng ich
als wären sie nur von Glas.
Hi ha una casa a la vora del Danubi
A la vora del Danubi, s’alça una casa,
allí treu el cap una noia rosada
La noia, ha d’estar ben cuidada,
Deu barres de ferro
Es col·loquen davant de la porta.
Deu barres de ferro això és divertit;
Les trencaré com si fossin de vidre.
Opus 52/Nº10
O wie sanft! /Que gentil!
SATB …en sol major
Owie sanft!
O wie sanft die Quelle sich
durch die Wiese windet!
O wie schön, wenn Liebe sich
zu der Liebe findet!
Que gentil!
Oh, amb quina suavitat
Serpenteja pel prat!
Que bonic és quan l’amor
Troba el camí cap a l’amor!
Opus 52/Nº11
Nein, es ist niche auszukommen/No,no n’hi ha prou
..en do menor
..en do menor
Nein, es ist niche auszukommen
Nein, es ist nicht auszukommen
mit den Leuten;
Alles wissen sie so giftig
auszudeuten.
Bin ich heiter, hegen soll ich
lose Triebe;
bin ich still, so heißt’s, ich wäre
irr aus Liebe.
No,no n’hi ha prou
No, no hi ha manera d’emportar-se bé amb aquesta gent;
Saben interpretar-ho tot tan venenosament
Si soc alegre, he d’abrigar impulsos solts;
Si estic tranquil, diuen que estic boig damor.
Opus 52/Nº12
Schlösser auf, und mache Schlöser/Obrir panys i fer forrellats
SATB ..do menor
Schlösser auf, und mache Schlöser
Schlosser auf! und mache Schlösser,
Schlösser ohne Zahl;
denn die bösen Mäuler will ich
schließen allzumal.
Obrir panys i fer forrellats
Obrir les serralleries i fer panys,
Panys sense nombre;
Perquè jo tancaré les boques impies
Les tancaré totes.
Opus 52/Nº13
Vögelein duchrauscht die Luft/Els ocells cruixen a l’aire
SA … la bemoll major
Vögelein duchrauscht die Luft
Vögelein durchrauscht die Luft,
sucht nach einem Aste;
und das Herz, ein Herz begehrt’s,
wo es selig raste.
Els ocells cruixen a l’aire
Un ocellet voleteja per l’aire cerca una branca;
I el cor, un cor ho desitja, on descansa feliç.
Opus 52/Nº14
Sieh, wie ist die Welle klar/Mira, que clara és l’onada
TB ..en mi bemoll major
Sieh, wie ist die Welle klar
Sieh, wie ist die Welle klar,
blickt der Mond hernieder!
Die du meine Liebe bist,
liebe du mich wieder!
Mira, que clara és l’onada
Mira, quina clara hi ha l’onada,
La lluna mira cap avall!
Tu que ets el meu amor
Estima’m una altra vegada!
Opus 52/Nº15
Nachtigall, sie singt so schön/Rossinyol, canta tan bellament
SATB ..la bemoll major
Nachtigall, sie singt so schön
Nachtigall, sie singt so schön,
wenn die Sterne funkeln.
Liebe mich, geliebtes Herz,
küsse mich im Dunkeln!
Rossinyol, canta tan bellament
Rossinyol, ella canta tan bellament,
Quan centellejen les estrelles.
Estima’m, estimat cor,
Besa’m a la foscor.
Opus 52/Nº16
Ein dunkler Schacht ist Liebe/L’amor és un pou fosc
SATB
Indicació de temps.- Animat (Lebhaft) en fa major
Ein dunkler Schacht ist Liebe
Ein dunkeler Schacht ist Liebe,
ein gar zu gefährlicher Bronnen;
da fiel ich hinein, ich Armer,
kann weder hören noch sehn,
nur denken an meine Wonnen,
nur stöhnen in meinen Wehn.
L’amor és un pou fosc
Un pou fosc és l’amor
Un pou massa perillós;
Vaig caure en ell, pobre de mi,
No puc sentir ni veure,
Només pensar en les meves delícies,
Només gemegar a la meva feina.
Opus 52/17
Nicht wandle mein Licht/No canviïs la meva llum
T
Indicació de temps.- Amb expressió (Mit Ausdruck) en re bemoll major
Nicht wandle mein Licht
Nicht wandle, mein Licht, dort außen
im Flurbereich!
Die Füße würden dir, die zarten,
zu naß, zu weich.
All überströmt sind dort die Wege,
die Stege dir;
so überreichlich tränte dorten
das Auge mir.
No canviïs la meva llum
No vagues, la meva llum, per aquí al corredor!
Els teus peus, els tendres,
Massa humits, massa tous.
Tots desbordats hi són els senders,
Les passarel·les per a tu;
Tan abundantment regats allà
Els meus ulls regats
Opus 52/Nº18
Es bebet das Gesträuche/Els arbustos tremolen
SATB – Lebhaft (animat) , en si bemoll menor
SATB
Indicació de temps.- Animat (Lebhaft) en si bemoll menor
Es bebet das Gesträuche
Es bebet das Gesträuche,
gestreift hat es im Fluge
ein Vögelein.
In gleicher Art erbebet
die Seele mir, erschüttert
von Liebe, Lust und Leide,
gedenkt sie dein
Els arbustos tremolen
Els arbustos tremolen,
Ha tocat en vol a un ocell.
De la mateixa manera
La meva ànima, sacsejada
Per l’amor, la luxúria i el patiment et recorda.