WoO 156-(12) WoO 158a (23) WoO 158b (7) WoO 158c (7) WoO 158d WoO 159
Dotze cants escocesos per a una o tres veus amb acompanyament de piano
WoO 156
WoO 156/1
The Banner of Buccleuch/L’estendard de Buccleuch
Any 1817/18
Cant escocès, en clau de sol menor
Indicació de temps.-Andantino quasi allegretto en sol major
Llibretista.- Sir Walter Scott
Per a soprano, tenor, baix, violí i violoncel
The Banner of Buccleuch
From the brown crest of Newark its summons extending,
Our signal is waving in smoke and in flame;
And each forester blithe, from hi mountain descending,
Bounds light o’er the heater to join in the game.
Then up with the banner, let forest winds fan her,
She has blaz’d over Ettrick eight ages and more;
In sport we’ll attend her, in battle defend her
With heart and with hand, like our fathers of yore.
When the southern invader spread waste and disorder,
At the glance of her crescent he paused and withdrew;
For around them were marshall’d the pride of the border,
The flowers of the Forest, the bands of Buccleuch.
A stripling’s weak hand to our revel has borne her,
No mail glove has grasp’d her, no spearmen surround;
But ere a bold foeman should scathe or should scorn her,
A thousand true hearts would be cold on the ground.
And when it is over, we’ll drink a blithe measure,
To each laird and each lady that witness’d our fun,
And to every blithe heart that took part in our pleasure,
To the lads that have lost, and the lads that have won.
May the forest still flourish, both borough and landward,
>From the hall of the peer to the herd’s ingle-nook;
And huzza! My brave hearts, for Buccleuch and his standard,
For the King and the Country, the Clan and the Duke.
Das Banner von Buccleuch
Von den Hügeln des Hochlands den Lärmruf verbreitend,
Flammt hell unsre Losung durch Gluten und Dampf;
Und jeglicher Hirt, vom Gebirg’ niederschreitend,
Eilt froh durch die Heide zu Wettspiel und Kampf,
Drum das Banner empor! Laßt den Wind es entfalten,
Ein Jahrtausend fast ragt’s um Ettrick empor;
Im Spiel wie im Kampf laßt es aufrecht uns halten
Mit hand und mit Herz wie die Väter zuvor.
Als vom Süd der Erobrer bedrängt unsre Marken,
Dich spähend kaum, stutzt’ er und schwenkte im Nu;
Denn dich schirmte die Blüte der Grenzer, der starken,
Und der Stolz unsres Hochlands, der Stamm von Buccleuch.
Zum Fest hat ein Milchbart dich heute getragen,
Keine Stahlfaust umschloß dich vor feindlicher Wut,
doch eh’ dich einfinger zu rühren mag wagen,
Färbten Tausend von Wackern den Boden mit Blut.
Und zum Endschluß ein fröhlicher Trinkspruch erschalle
Dem Gast, der geweilt, bis das Schauspiel verrann,
Und ein Hoch euch, ihr lustigen Ritter vom Balle,
Der Schar, die verlor, wie der Schar, die gewann.
Schütz’ Gott unser hochland mit Weilern und Flecken,
Von der Halle des Pairs bis zum Hüttchen in Grau,
Un hurra für Buccleuch und sein Banner, ihr Recken,
Für König und Heimat, für Herzog und Gau!
L’estendard de Buccleuch
Des de la cresta marró de Newark s’estén la trucada,
El nostre senyal oneja en fum i en flames;
I cada guardabosc alegre, des de la muntanya baixant,
S’acosta a l’escalfador per unir-se al joc.
Aleshores, amunt l’estendard, que els vents del bosc ho avaniquin,
Ha onejat sobre Ettrick vuit anys i més;
A l’esport l’assistirem, a la batalla la defensarem
Amb el cor i la mà, com els nostres pares abans.
Quan l’invasor del sud va sembrar el caos i el desordre,
Davant la mirada de la seva mitja lluna es va aturar i es va retirar;
Perquè al seu voltant es va reunir l’orgull de la frontera,
Les flors del bosc, les bandes de Buccleuch.
La feble mà d’un mossalbet l’ha portat a la nostra festa,
Cap guant de malla no l’ha subjectada, cap llancer l’ha envoltada;
Però abans que un audaç enemic la menyspreï o la menyspreï,
Mil cors veritables es refredarien a terra.
I quan acabi, beurem una alegre mesura,
Per cada laird i cada dama que va presenciar la nostra diversió,
I per cada cor alegre que va participar en el nostre plaer,
Pels nois que van perdre i pels que van guanyar.
Que el bosc segueixi florint, tant al districte com a terra ferma,
Des de la sala del parell fins al racó del ramat;
I hurra! Els meus valents cors, per Buccleuch i el seu estendard,
Pel Rei i el País, el Clan i el Duc.
WoO 156/2
Duncan Gray/Duncan Gray va venir aquí per cortejar
Any 1817/18
Cant escocès, en clau de la major, per a trio vocal
Indicació de temps.-Allegretto
Llibretista.-Robert Burns
Per a soprano, tenor, baix, violí i violoncel
Duncan Gray
Duncan Gray cam here to woo,
(Ha, ha, the wooing o’t !)
On blythe Yule night when we were fu’,
(Ha, ha, the wooing o’t !)
Maggie coost her head fu’ high,
Look’d asklent and unco skiegh,
Gart poor Duncan stand abiegh;
Ha, ha, the wooing o’t !
Duncan fleech’d, and Duncan pray’d;
(Ha, ha, the wooing o’t !)
Meg was deaf as Ailsa craig,
(Ha, ha, the wooing o’t !)
Duncan sigh’d baith out and in,
Grat his een baith bleer’t an’ blin’,
Spak o’ lowpin o’er a linn;
Ha, ha, the wooing o’t !
Time and Chance are but a tide,
(Ha, ha, the wooing o’t !)
Slighted love is sair to bide,
(Ha, ha, the wooing o’t !)
Shall I, like a fool, quoth he,
For a haughty hizzie die?
She may gae to – France for me!
Ha, ha, the wooing o’t !
How it comes let Doctors tell
(Ha, ha, the wooing o’t !)
Meg grew sick as he grew heal,
(Ha, ha, the wooing o’t !)
Something in her bosom wrings,
For a relief a sigh she brings;
And O ! her een, they spak sic things!
Ha, ha, the wooing o’t !
Duncan was a lad o’ grace,
(Ha, ha, the wooing o’t !)
Maggie’s was a piteous case,
(Ha, ha, the wooing o’t !)
Duncan could na be her death,
Swelling Pity smoor’d his Wrath;
Now they’re crouse and canty baith,
Ha, ha, the wooing o’t !
Duncan Gray
Duncan Gray ging aus zu frein,
Ha, ha, die Freierei!
Christmas traf uns froh neim Wein
Ha, ha, die Freierei!
Maggie trotzt, dreht schnippisch um,
Rümoft ihr Näschen, stellt sich dumm,
Ha, ha, die Freierei!
Zeit und Glück hat Ebb’ und Flut,
Ha, ha, die Freierei!
Währt verschmähter Liebe Glut?
Ha, ha, die Freierei!
Duncan sprach: Erdolcht’ich mich
Um solch Gänschen? Lächerlich!
Trolle sie zum Blocksberg sich!
Ha, ha, die Freierei!
Sag’ ein Doktor mir den Grund,
Ha, ha, die Freierei!
Sie ward krank und er gesund,
Ha, ha, die Freierei!
Irgendetwas drückt ihr Herz,
Schmachtend seufzt sie himmelwärts,
Und ihr Auge irrt im Schmerz,
Ha, ha, die Freierei!
Duncans Herz war nicht von Stein,
Ha, ha, die Freierei!
Mochte Maggies Tod nicht sein,
Ha, ha, die Freierei!
Duncan, der kein Mörder war,
Führt versöhnt sie zum Altar –
Längst sind sie ein glücklich Paar!
Ha, ha, die Freierei!
Duncan Gray va venir aquí per cortejar
Duncan Gray va sortir a frein,
Ha, ha, el viatge de franc!
Nadal ens va rebre alegre amb vi
Ha, ha, la luxúria!
Maggie desafia, es gira bruscament,
Gira el seu nas cap amunt, es fa la ximple,
Ha, ha, la luxúria!
El temps i la sort tenen fluxos i refluxos,
Ha, ha, la luxúria!
És l’ardor de l’amor menyspreat?
Ha, ha, la luxúria!
Duncan va dir: «M’importen
Per aquestes oques? Ridicul!
Que se’n vagin al Blocksberg!
Ha, ha, la luxúria!
Un metge em dirà la raó,
Ha, ha, la luxúria!
Ella es va emmalaltir i ell es va curar,
Ha, ha, la luxúria!
Alguna cosa pesa al seu cor,
Suspira cap al cel, sospirant,
I els seus ulls vaguen amb dolor,
Ha, ha, la luxúria!
El cor de Duncan no era de pedra,
Ha, ha, la luxúria!
Que no sigui la mort de Maggie,
Ha, ha, la luxúria!
Duncan, que no era un assassí,
La porta reconciliada a l’altar –
Fa temps que són una parella feliç!
Ha, ha, la luxúria!
WoO 156/3
Up! Quit thy bower late wears the hour/Amunt canta el gall
1817/18
Cant escocès, en clau de sol major
Indicació de temps.-Allegretto spiritoso en sol major
Llibretista.-Joanna Baillie
Per a soprano, tenor, baix, violí i violoncel
Up! Quit thy bower late wears the hour
Up! Quit thy bower, late wears the hour,
Long have the rooks, caw’d round the tower;
On flower and tree lood hums the bee,
The wilding kid sports merrily.
A day so bright, so fresh, so clear,
Shines sweetly when good fortune’s near.
Up! Lady fair, and braid thy hair,
And rouse thee in the breezy air;
The lulling stream, that sooth’d thy dream,
Is dancing in the sunny beam:
And hours so sweet, so bright, so gay,
Wil waft good fortune on its way.
Up! Time will tell, the friar’s bell
Its service sound hath chimed well;
The aged crone keeps house alone,
And reapers to the fields are gone:
The active day so boon, so bright,
May bring good fortune ere the night.
Auf! Kräht der Hahn
Auf! Kräht der Hahn, der Tag will nahn,
Die Kräh’n umkrächzen lang der Kran;
Im Blütenreis schon summt es leis;
Vergnüglich hüpft der junge Greis.
Ein Tag so hell, so frisch, so klar
Verkündet gutes Glück fürwahr.
Auf! schmuckes Kind! Dein Goldhaar bind’
Und schüttle munter dich im Wind;
Der Strom im Tal, der Traumesqual
Gescheucht dir, tanzt im Sonnestrahl.
Solch frohe, süße, goldne Zeit
Führt gutes Glück wohl im Geleit.
Auf! Segen viel und glücklich Ziel
Verheißt des Klosters Glockenspiel;
Das Mütterlein hält Haus allein,
Und alles heimst die Ernte ein.
Ein Werktag, der so huldreich lacht,
Bringt gutes Glück wohl noch vor Nacht.
Amunt! Canta el gall
A dalt! El gall canta, el dia vol clarejar,
Els corbs s’allarguen al voltant de la grua;
Al cercle de flors ja brunzi suaument;
El jove ancià salta alegrement.
Un dia tan brillant, tan fresc, tan clar
Proclama bona fortuna.
A dalt, bonica nena! Recull el teu cabell daurat
I agita’t alegrement al vent;
El rierol a la vall, el turment dels somnis
Espantat de tu, balla al raig de sol.
Un temps tan feliç, dolç i daurat
La bona fortuna et guia pel teu camí.
A dalt! Benedicció molta i feliç destí
Promet el carilló del monestir;
La petita mare manté la casa sola,
I tot porta la collita.
Un dia de feina que riu amb tant de favor
Porta bona fortuna abans de la nit.
WoO 156/4
Ye shepherds of this pleasant vale/Vosaltres pastors d’aquesta vall agradable
1817/18
Cant escocès, en clau de do major, per a trio vocal
Indicació de temps.-Andantino quasi Allegretto
Llibretista.-William Hamilton
Per a soprano, tenor, baix, violí i violoncel
Ye shepherds of this pleasant vale
Ye shepherds of this pleasant vale,
Where Yarrow glides along,
Forsake your rural toils
And join in my triumphant song!
She grants, she yields one heav’nly smile,
Atones her long delays,
One happy minute crown the pains
Of many suff’ring days.
Refrain:
Yarrow, how dear thy stream,
Thy beauteous banks how blest!
For there ’twas first my loveliest maid,
A mutual flame confest.
Take, take whate’er of bliss or joy
You fondly fancy mine;
Whate’er of joy or bliss I boast,
Love renders wholly thine.
The woods struck up to the soft gale,
The leaves were seen to move,
The feather’d choir resum’d their voice,
And music fill’d the grove.
Ihr Schäfer rings im sel’gen Hain
Ihr Schäfer rings im sel’gen Hain,
Den Yarrow sanft durchzieht,
Laßt euer ländlich werk, stimmt ein
In mein frohlockend Lied!
Sie strahlt mir himmlisch Lächeln jetzt,
Sühnt lange Säumigkeit,
Ein Augenblick des Glücks zuletzt
Krönt Qual von langer Zeit.
Refrain:
Wie lieb’ich, Yarrow, dich!
Heil deinem holden Strand!
Dort war’s, wo sie, ergebend sich,
Mir Lieb’ um Lieb’ gestand.
Nimm hin, was nur dein Herz erfreut
Von Glück und Lust bei mir;
Was Glück und Lust mir bieten,
Beut ausschließlich Liebe dir.
Die Waldung rauscht, es summt der Bach,
Die Blätter flüstern drein,
Beschwingte Sänger werden wach,
Und Sang erfüllt den Hain.
Vosaltres pastors d’aquesta vall agradable
Vosaltres pastors d’aquesta vall agradable,
On Yarrow planeja,
Abandona els teus treballs rurals
I uneix-te a la meva cançó de triomf!
Ella concedeix, ofereix un somriure divin,
Perdona els seus llargs retards,
Un minut feliç corona els dolors
De molts dies de sofriment.
(Tornada):
Milfulles, que estimat el teu rierol,
Que feliços els teus bells bancs!
Perquè primer va ser la meva criada més encantadora,
Una manifestació de flama mútua.
Preneu, preneu qualsevol cosa de felicitat o alegria
T’agrada molt el meu;
Sigui el que sigui d’alegria o felicitat, em glorio,
L’amor et fa totalment teu.
El bosc va colpejar fins al suau vendaval,
Es va veure que les fulles es mouen,
El cor de plomes va reprendre la seva veu,
I la música omplia el bosc.
WoO 156/5
Cease jour funning, force or cunning/Deixa la teva diversió
Any 1817/18
Cant escocès, en clau de la major
Indicació de temps.-Andantino quasi Allegretto en la major
Llibretista.-Anònim
Per a veu sola amb violí, violoncel i piano
Cease jour funning, force or cunning
Cease your funning, force or cunning,
Never shall my heart trepan;
All these sallies are but malice
To seduce my constant man.
‘Tis most certain by their flirting
Women oft have envy shown,
Pleas’d to ruin other’s wooing
Never happy with their own.
Spar die Schwänke
Spar die Schwänke, Zwang wie Ränke,
Nichts von allem ficht mich an;
Deine Stiche sind nur Schliche,
Zu verführen meinen Mann.
Bei Koketten läßt sich wetten,
Daß aus Neid sie Zwietracht streun,
Die wie diebe fremde Liebe
Stehen, nie sich eigner freun.
Deixa la teva diversió
Deixa la teva diversió, força o astúcia,
El meu cor no treparà mai;
Totes aquestes sortides no són més que malícia
Per seduir el meu home constant.
Està molt segur pel seu coqueteig
Les dones sovint han mostrat l’enveja,
Es prega per arruïnar la corteja dels altres
Mai feliç amb els seus.
WoO 156/6
Highland Harry/El meu Harry era alegre i galant
Any 1817/18
Cant escocès, en clau de re major
Indicació de temps.-Allegretto spiritoso en re major
Llibretista.-Robert Burns
Per a soprano, tenor, baix, violí i violoncel
Highland Harry
My harry was a gallant gay,
Fu’ stately strade he on the plain,
But now he’s banish’d far away :
I’ll never see him back again.
Refrain:
O for him back again !
O for him back again !
I wad gie a Knockhaspie’s land
For Higland Harry back again.
When a’ the lave gae to their bed,
I wander dowie up the glen,
I set me down and greet my fill,
And ay I wish him back again.
O, were some villains hangit high,
And ilka body had their ain,
Then I might see the joyfu’ sight,
My Higland Harry back again !
El meu Harry era alegre i galant
El meu Harry era elegant i valent,
Va creuar la plana ple de dignitat,
Però ara està prohibit i lluny:
No el tornaré a veure mai més.
Cor:
Oh que torni,
Oh que torni,
Donaria la terra de Knockhaspie.
Perquè torni en Harry de les Highlands.
Quan tots els altres se’n van al llit,
Vago abatut per la vall,
M’aturo i ploro el meu cor,
I encara m’agradaria que tornés.
Oh, si uns canalles fossin penjats
I si un dels cossos era teu,
Així que amb una mirada alegre vaig poder veure
Torna el meu Harry de les Highlands!
WoO 156/7
Polly Stewart
Any 1817/18
Cant escocès, en clau de si bemoll major
Indicació de temps.-Andante piu tosto Allegretto en si bemoll major
Llibretista.-Robert Burns
Per a veu sola amb violí, violoncel i piano
Polly Stewart
Chorus
O lovely Polly Stewart,
O charming Polly Stewart,
There’s not a flower that blooms in May,
That’s half so fair as thou art.
The flower it blaws, it fades and fa’s,
And art can ne’er renew it ;
But Worth and Truth eternal Youth
Will give to Polly Stewart!
May he [whase arms shall fauld thy charms]1
Possess a leal a true heart !
To him be given to ken the heav’n
He [grasps]2 in Polly Stewart !
Chorus
O lovely Polly Stewart,
O charming Polly Stewart.
There’s ne’er a flower that blooms in May
That’s half so sweet as thou art.
Polly Stewart
O holde Polly Stewart!
O du an Zauber Reiche!
Nicht eine Blume blüht im Mai,
die dir an Schönheit gleiche.
Die Blume blüht, verwelkt, verglüht,
Doch Polly Stewarts Tugend,
Der Unschuld Wert, der sie verklärt,
Verleiht ihr ew’ge Jugend.
Umschlingt dich warm der Liebe Arm,
Sei treu und unverdorben
Des Mannes Brust, der Himmelslust
Mit dir schon hier erworben.
O holde Polly Stewart!
O du an Zauber Reiche!
Nicht eine Blume blüht im Mai,
Die dir an Schönheit gleiche!
Polly Stewart
Oh estimada Polly Stewart!
Oh vosaltres que sou rics en màgia!
Ni una flor floreix al maig,
Qui et iguala en bellesa.
La flor floreix, es marceix, es crema,
Però la virtut de Polly Stewart,
El valor de la innocència que la transfigura,
Li dóna la joventut eterna.
El braç càlid de l’amor t’envolta,
Sigueu fidels i verges
El pit de l’home, l’alegria del cel
Ja adquirit aquí amb tu.
Oh estimada Polly Stewart!
Oh vosaltres que sou rics en màgia!
Ni una flor floreix al maig,
Qui són iguals a tu en bellesa!
WoO 156/8
Womankind – The hero may perish his country to save/L’heroi pot morir per salvar el seu país
Any 1817/18
Cant escocès, en clau de fa menor
Indicació de temps.-Andante espressivo assai en fa menor
Llibretista.-William Smyth
Per a tres veus.- Soprano, tenor, baix, violí, violoncel i piano
Womankind-The hero may perish his country to save
The hero may perish his country to save,
And he lives in the records of fame;
The sage may the dungeons of tyranny brave —
Ever honour’d and blest be his name!
But virtue, that silently toils [or]1 expires,
No wreath for the brow to [entwine]2,
That asks but a smile — but a fond sigh requires —
O woman! that virtue is thine!
Der Held mag erliegen im streit für sein…
Der Held mag erliegen im streit für sein Land,
Und ihn feiert der Nachwelt Gesang;
Den Weisen mag knebeln tyrannische Hand,
Und sein Ruhm trägt unsterblichen Klang!
Doch Tugend, die schweigend sich müht und vergeht
Nicht um Kränze von ewigem Schein,
Die ein Lächeln, sein zärtliches “Ach” nur erfleht:
O Weib, solche Tugend ist dein!
L’heroi pot morir per salvar el seu país,
I viu als registres de la fama,
Els savis poden desafiar els calabossos de la tirania,
Per sempre el seu nom serà honorat i beneït!
Però la virtut que en silenci treballa o expira,
Sense corona, sense corona per adornar el front,
Qui només demana un somriure, que només necessita un sospir afectuós;
Oh dona, aquesta virtut és teva!
WoO 156/9
Lochnagar
Any 1817/18
Cant escocès, en clau de sol menor, per a tres veus
Indicació de temps.-Andante affettuoso en sol manor
Llibretista.-George Gordon Noel Byron, Lord Byron
Per a soprano, tenor, baix, violí, violoncel i piano
Lochnagar
Away, ye gay landscapes, ye gardens of roses,
In you let the minions of luxury rove,
Restore me the rocks where the snow-flake reposes,
Though still they are sacred to freedom and love.
Yet Caledonia, belov’d are thy mountains,
Round their white summits the elements war
Though cataracts foam ‘stead of smooth-flowing fountains,
I sigh for the valley of dark Lochnagar.
Ah! there my young footsteps in infancy wander’d,
My cap was the bonnet, my cloak was my plaid.
On chieftains long perish’d my memory ponder’d
As daily I strode thro’ the pine cover’d glade.
I sought not my home till the day’s dying glory
Gave place to the rays of the bright Polar star.
For fancy was cheer’d by traditional story,
Disclos’d by the natives of dark Lochnagar!
Years have roll’d on, Lochnagar, since I left you!
Years must elapse ere I tread you again.
Though nature of verdure and flow’rs has bereft you,
Yet still are you dearer than Albion’s plain.
England, thy beauties are tame and domestic
To one who has roamed over mountains afar
O! for the crags that are wild and majestic,
The steep frowning glories of dark Lochnagar.
Lochnagar
Fort lachen die Fluren und Rosengefilde,
Dort ruhe der Liebling der Wollust sich aus;
Mich locken im Schneekleid die Felsengebilde,
Die Stätte, wo Liebe und Freiheit zu Haus.
O Schottland, wie reich ist dein Bergland an Wonnen,
Umbraust seine Scheitel auch Sturm immerdar,
Ob Sturzbäche schäumen statt plätschernder Bronnen,
Doch sehnt sich mein Herz nach dem Tal Lochnagar.
Dort bin ich als Knabe durchs Hochland gestrichen,
Ein Plaid war mein Mantel, mein Hut ein Barett;
Ich dachte der Helden, die lange verblichen,
Im Dickicht noch ragte ihr moosiges Bett.
Ich kehrte erst heim mit ersterbendem Tage,
Wenn der helle Polarstern schon leuchtete klar,
Und dachte beim Heimgang manch seltsamer Sage,
Erzählt von Bewohnern vom Tal Lochnagar.
Jahre verrollten, seit du mir entrückt bist,
Jahre vergehn, eh’ ich wieder dich schau;
Ob du von Blumen auch hold nicht umschmückt bist,
Lieb’ ich doch mehr dich als Albions Au.
Einfach und ländlich nur magst du erlaben,
England! Ein Herz, das im Hochgebirg’ war.
O um die Klippen so wild und erhaben,
Düster umgrollend das Tal Lochnagar.
Lochnagar
Sou lluny, paisatges alegres, rosers,
Deixa que els servents de l’opulència vaguen dins teu,
Torna’m les roques o descansa la neu,
Encara que silenciosos, són sagrats per a la llibertat i l’amor.
Estimades muntanyes de Caledònia,
Malgrat la guerra dels elements que envolten els vostres cims blancs,
Malgrat l’escuma de les teves cataractes oposada a les molles suaus,
Enyoro la vall del Lochnagar negre.
Ah, és aquí on en la meva infantesa vagaven els meus passos,
La meva gorra era una boina, la meva capa era la meva manta.
La meva memòria recordava els líders morts fa temps
Quan examinava diàriament la terra coberta de pins.
Només vaig buscar casa meva quan l’esplendor del dia de la mort
Va donar lloc als raigs de la brillant estrella polar.
Perquè estimava la història tradicional
Revelat pels habitants de Lochnagar negre.
Han passat anys, Lochnagar, des que et vaig deixar!
Passaran anys abans de tornar-te a trepitjar.
Encara que la natura t’ha privat de verd i flors,
Ets més estimat per a mi que les planes d’Albion.
Anglaterra, les teves belleses són blanques i vulgars
Per a aquell que ha recorregut les muntanyes llunyanes
Oh! en comparació amb les espadats salvatges i majestuoses,
A l’esplendor del negre escarpat Lochnagar.
WoO 156/10
Glencoe/Oh! Digues-me, Harper, per què flueix
Any 1817/18
Cant escocès, en clau de do major
Indicació de temps.-Andante espressivo en do major
Llibretista.-Sir Walter Scott
Per a tres veus.-Soprano, tenor, baix i violí. violoncel i piano
Glencoe
Oh! Tell me, Harper, wherefore flow
Thy wayward notes of wail and woe
Far down the desert of Glencoe,
Where non may list their melody?
Say, harp’st thou to the mist that fly,
Or to the dun deer glancing by,
Or to the eagle, that from high
Screams chorus to thy minstrelsy?
No, not to these, for they have rest,
The mist-wreath has the mountain crest,
The stag his lair, the erne her nest,
Abode of lone security.
But those for whom I pour the lay,
Not wild wood deep, nor mountain grey,
Not this deep dell that shrouds from day
Could screen from treach’rous cruelty.
The hand that mingled in the meal,
At midnight drew the felon steel,
And gave the host’s kind breast to feel,
Meed for his hospitality.
The friendly heart which warm’d that hand,
At midnight arm’d it with a brand
That bade destruction’s flames expand
Their red and fearful blazonry.
Long have my harp’s best notes been gone,
Few are its strings, and faint their tone,
They can but sound in desert lone
Their grey-hair’d master’s misery.
Were each grey hair a minstrel string,
Each chord should imprecations fling,
‘Till startled Scotland loud should ring,
“Revenge for blood and treachery!”
Das Blutbad von Glencoe
O Harfner, sprich, was bebt dein Sang
Mit dumpfem, düstern Trauerklang
Die Wildnis von Glencoe entlang,
Wo ihn belauschen mag kein Ohr?
Singst du den Nebeln auf der Flucht?
Dem Schwarzwild, äugelnd von der Bucht?
Singst du dem Aar, der aus der Schlucht
Zu deinem Tonspiel kreischt den Chor?
Nicht ihnen, fern ja von Gefahr!
Ihr Berghaupt hat die Nebelschar,
Der Hirsch die Schlucht, sein Nest der Aar,
Verstecke tiefer Sicherheit;
Doch sie, um die mein Tonspiel klagt,
Hat nicht der Fels, wie öd er ragt,
Nicht Wald, noch Schlucht, wo nie es tagt,
Geschirmt vor Falsch und Grausamkeit.
Die Hand, die zugelangt beim Mahl,
Zog mitternachts den Mörderstahl
Und gab zum Lohne Todesqual
Dem Wirt für milde Gastlichkeit,
Der Herd, der tags gewärmt die Hand,
Bewehrte nachts sie mit dem Brand,
Der, wild auflodernd, Deck’ und Wand
Der grausigen Vernichtung weiht’!
Mein bester Sang ist längst verhallt,
Der Saiten Rest tönt matt und kalt,
Erloschnen Blicks im Felsenspalt
Wehklag’ ich einsam früh und spät.
Wär’ jedes graue Haar ein Strang,
Verwünschung spräche jeder Klang,
Bis Schottland auferstünd’ im Sang:
“Rache für Blut und Missetat!”
Oh! Digues-me, Harper, per què flueix
Oh! Digues-me, arpista, per què flueix
Les teves notes rebels de queixa i infelicitat
Fins al desert de Glencoe,
On no poden escoltar la seva melodia?
Digues, toques l’arpa per a la boira que vola,
O pel cérvol marró que s’hi mira,
O per l’àguila que des de les altures
Cridar en cor amb les teves cançons?
No, no per a ells, perquè tenen un lloc on descansar,
La corona de boira a la cresta de la muntanya,
El cérvol el seu cau, l’àguila el seu niu,
Habitatges de seguretat solitària.
Però aquells per als quals aboco la meva cançó,
No hi ha ni bosc profund i salvatge, ni muntanya grisa,
Ni aquesta profunda vall que amaga la llum del dia,
Qui podria projectar la cruel traïció.
La mà que es barrejava amb el menjar,
A mitjanit va arribar l’acer del delinqüent,
I li va donar el dolç pit de l’amfitrió per sentir,
Com a recompensa per la seva hospitalitat.
El cor amable que escalfava aquesta mà,
A mitjanit el va armar amb una marca
Qui va ordenar que les flames de la destrucció s’estenguessin
El seu escut vermell i espantós.
Les millors notes de la meva arpa fa temps que desapareixen,
Les seves cordes són poques i el seu so és feble.
Només poden ressonar sols
La misèria del seu mestre de cabells grisos,
Si cada cabell gris fos una corda de joglar
Cada acord llançaria imprecacions,
Fins que Escòcia va saltar amb un poderós:
“Venjança per la sang i la traïció!” »
WoO 156/11
Auld lang syne/En cas que la vella amistat mori
Any 1817/18
Cant escocès, en clau de fa major
Indicació de temps.- Allegretto
Llibretista.-Robert Burns
Per a tres veus.-Soprano, tenor, baix i violí. violoncel i piano
Auld Lang Syne
Should auld acquaintance be forgot
And never brought to mind?
Should auld acquaintance be forgot,
And auld lang syne!
Chorus:
For auld lang syne, my jo,
For auld lang syne,
We’ll tak a cup o’ kindness yet
For auld lang syne.
And surely ye’ll be your pint stowp!
And surely I’ll be mine!
And we’ll tak a cup o’kindness yet,
For auld lang syne.
We twa hae run about the braes,
And pa’d the gowans fine;
But we’ve wander’d mony a weary [foot]4,
Sin’ auld lang syne.
We taw hae paidl’d in the burn,
Frae morning sun till dine;
But seas between us braid hae roar’d,
Sin auld lang syne.
And there ‘s a hand, my trusty fiere!
And gie ‘s a hand o’ thine!
And we’ll take a right gude-willie-waught,
For auld lang syne.
Soll alte Freundschaft untergehen
Soll alte Freundschaft untergehn
In Nacht und Dunkelheit?
Soll alte Freundschaft untergehn
Und alte, gute Zeit?
Refrain:
Auf alte, gute Zeit, Kam’rad,
Auf alte, gute Zeit,
ein volles Glas noch trinken wir
Auf alte, gute Zeit!
Im Hochland sind wir oft geschweift
Nach Blumen weit und breit;
Wir gingen manchen rauhen Pfad
Seit alter, guter Zeit.
(Refrain)
Und hier ist meine Hand, Kam’rad,
Schlag ein und sei bereit,
Zu trinken noch ein volles Glas
Auf alte, gute Zeit
(Refrain)
En cas que la vella amistat mori
Morirà la vella amistat
A la nit i la foscor?
Morirà la vella amistat
I els vells i bons temps?
(Tornada)
Pels vells i bons temps, Kam’rad,
Pels vells i bons temps,
Beurem un altre got ple
Pels vells i bons temps.
A les terres altes hem vagat sovint
A la recerca de flors;
Caminem molts senders aspres
Des dels vells i bons temps.
(Tornada)
I aquí hi ha la meva mà, Kam’rad,
Colpeja-la i prepara’t
Per beure un altre got ple
Pels vells i bons temps
WoO 156/12
The quakers wife/La dona del quàquer
Any 1817/18
Cant escocès, en clau de la major
Indicació de temps.-Andantino con moto quasi Allegretto en la major
Llibretista.-Anònim
Per a tres veus.-Soprano, tenor, baix i violí. violoncel i piano
The quakers wife
Dark was the morn and black the sea,
When my dear laddie left me,
The swelling sails how swift they flee,
Of all my joy bereft me!
Methinks I see him take his stand
On deck so firm and steady;
And distant when he wav’d his hand,
I knew his tartan plaidy.
Alas! how heavy are the days
In absence and in sorrow,
While war and death a thousand ways
Still make me dread tomorrow.
O that ambition were at rest,
While I, the captain’s lady,
Should with my soldier be so blest,
All gay in tartan plaidy!
Des Seemanns Weib
Trüb war der Himmel, schwarz die See
Am Tag, da wir geschieden;
Wie schnell sein Segel, weiß wie Schnee,
Mir schwand mit Glück und Frieden!
Noch seh’ich am Steuer stehn,
So stolz und keck im Leide,
Ich kannt’ihn, der sein Tuch ließ wehn,
Am lust’gen, bunten Kleide.
Der Tag schleicht träge wie ein Jahr
In Einsamkeit und Sorgen,
Wenn Tod uns schreckt und Kriegsgefahr,
All überall verborgen.
O könnte Ehrgeiz ruhn und Streit
Und mir nach langem Leide
Mein Krieger nahn zur Seligke
La dona del quàquer
El cel estava ennuvolat, el mar negre
El dia que ens separem;
Que veloç la seva espelma, blanca com la neu,
Es va esvair amb la felicitat i la pau.
Encara el puc veure al timó,
Tan orgullós i audaç en el patiment,
El vaig conèixer, que va deixar bufar el drap,
En el seu vestit luxuriós i colorit.
El dia s’arrossega mandrosament com un any
En solitud i pena,
Quan la mort i el perill de la guerra ens sobresurten,
Tot amagat per tot arreu.
O podria l’ambició i la lluita descansar
I després de llarg patiment
El meu guerrer a la felicitat
23 Cançons en Danès, Alemany, Polonès, Espanyol, Portuguès, Rus, Hongarès, Suís, Italià, Suec i Anglès WoO158a
WoO158a Nº1
Ridder Stigs Runer
Any 1816
Cant Danès en clau de fa major
Indicació de temps.-. Vivace en fa major
Llibretista.-Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Textos de Volkslieder (Cançons populars) ambientats en Cançons d’art i obres corals
Ridder Stigs Runer (Danès)
Ridder Stig tjener i Kongens Gaard,
Fruer og Jomfruer de børste hans Haar.
Jomfruer, I giver os Orlov
Ridder Stig skjaenker for Bord i Stove,
Liden Kirstin laa hanom hart I Hove.
Jomfruer, I giver os Orlov
“De ter syv Aar siden, jeg Runer nam,
Aften skall jeg prøve, om de due kann.”
Jomfruer, I giver os Orlov
WoO 158a Nº2
Horch auf, mein Liebchen/Escolta, estimada
Any 1816
Cant Alemany en clau de mi major
Indicació de temps.- Andantino en clau de mi major
Llibretista.- Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Horch auf, mein Liebchen (Alemany)
Horch auf, mein Liebchen, ich bin es, gugu,
ach, gar ein herrliches Mädchen bist du.
Ach komm nur, mein Kindchen, komm nur heidipritsch,
oh komm doch, du kleiner, du herziger Gritsch.
Ich bin’s, wenn mich nicht dein Öhrlein erkennt,
Bring dir ein Ständchen auf mein Instrument,
Ach Herzchen, ach Herzchen, ach willigst du ein,
So sollst du in Hinkuft mein Maultrommel sein.
Escolta, estimada
Escolta, amor meu, soc jo, Gugu,
Oh, que meravellosa nena ets.
Oh anem, la meva petita nena, anem heidipritsch,
Oh anem, petita, dolça nena.
Soc jo, si no em reconeix la teva petita oleaginosa,
Et porto una serenata amb el meu instrument,
Oh cor, oh cor, oh aquestes d’acord,
Seràs la meva arpa jueva a Hinkuft.
WoO 158a Nº3
Wegen meiner bleib d’Fräula nur da ganz/Per culpa meva, d’Fräula només es queda aquí
Ay 1816
Cant Alemany en clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Allegretto en mi bemoll major
Llibretista.-Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Wegen meiner bleib d’Fräula nur da ganz…(Alemany)
Wegen meiner bleib d’Fräula nur da ganz allein,
Wenn d’Trud1 nicht hereinkommt, so will ich was sein,
Sie ist gar ein wildes, ein garstiges Tier,
Und wenn sie zu mir kommt, so sutzelts an mir,
Drum geh ich Keller und sauf mich voll Muts,
So finds doch, wanns her kommt, an mir noch was Guts.
Wegen meiner kanns kommen, weg’n meiner kanns gehen,
Wegen meiner bleib d’Fräula nur immer da stehn,
So ist doch der Hausmeister aus aller Schuld,
So hab die Lisettel und d’Fräula Geduld,
Weg’n meiner kann g’schehen, weg’n meiner was will,
Wenn d’Trud kommt, so halt sich die Fräula fein still.
Wegen meiner, weg’n unser, weg’n allen, wegen dir,
Wegen enka steh ich nur als Schildwach allhier,
Und kommt auch der Teufel, so weiβ ich kein Wort,
So nehmts ihn beim Hörndel und prügelts ihn fort,
Weg’n meiner, weg’n unser, weg’n Herrn, der verrückt,
Gebts acht, daβ die Trud enk nicht gar zu stark druckt.
Per culpa meva, d’Fräula només es queda aquí
Per culpa meva, d’Fräula només es queda aquí,
Si Trud no hi entra, vull ser alguna cosa,
Ella és un animal salvatge i desagradable,
I si ella ve a mi, M’afartaré d’ella,
Així que baixaré al soterrani i beuré fins a afartar-me,
Perquè quan vingui, trobi alguna cosa bona en mi.
Per mi pot venir, per mi se’n pot anar,
Gràcies a mi la Fräula sempre s’hi queda,
Així que el cuidador està fora de tota culpa,
Així que la Lisettel i la Fräula tenen paciència,
Lluny de mi pot passar, lluny de mi el que sigui,
Quan ve el trud, la Fräula calla.
Per culpa meva, lluny de nosaltres, lluny de tots, per culpa teva,
Per això només soc aquí com a guàrdia d’escut,
I si el diable ve, no sé una paraula,
Aleshores pren-lo per la banya i allunya’l a cops,
Lluny de mi, lluny de nosaltres, lluny del senyor boig,
Aneu amb compte que el trud no us pressioni massa.
WoO 158a Nº4
Wann i in der Früh aufsteh/Quan m’aixeco al matí
Any 1816
Cant Alemany en clau de mi bemoll major
Indicació de temps.-Comodo en mi bemoll major
Llibretista.-Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Wann i in der Früh aufsteh (Alemany)
Wann i in der Früh aufsteh,
Ai, ei, ei, a,
Und zu meiner Schwaigrin geh,
Ai, ei, ei, a,
Und da nim i glei mei Sichel
Und da gras’ i mit mein Michel,
Und da gras’ ma in den Klee
Ei, ai, ei, a.
Schwaigrin, du bist mein Freud,
Ai, ei, ei, a,
Wann i’s Vieh auf d’Alma treib,
Ai, ei, ei, a,
Und aft’n tun ma’s Kuhla malcha,
Und da krieg’n ma gute Kalma,
Treib’n mirs abi zu den Stier
Ei, ai, ei, a.
Wann der Holda blast ins Horn,
Ai, ei, ei, a,
Treib’n ma’s Kuhla von den Barn
Ai, ei, ei, a,
Tun ma’s Kuhla von den Barn,
Ai, ei, ei, a,
Tun ma’s Kuhla abi streicha,
Und die Milli zamma seicha,
Aft’n treib’n mir’s hin zum Bach,
Ei, ai, ei, a.
Schwaigrin, bring den Sechta her,
Ai, ei, ei, a,
‘s Kuhla gibt uns Milli mehr,
Ai, ei, ei, a,
Kann ma’s Kuhla nimmer malcha,
Aft’n krieg’n ma gute Kalma,
‘s Kuhla gibt uns Milli mehr,
Ei, ai, ei, a.
WoO 158a Nº5
Teppich-Krämer
Any 1816
Cant bavarès en clau de fa major
Indicació de temps.- Comodo en fa major
Llibretista.-Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Teppichkrämer-Lied (Bavarès)
I bin a Tyroler Bua,
Bin alleweil wohlauf,
Auf d’Madel geh i sakrisch zu,
Trag Teppich zum Verkauf,
Da seh i Maden schön und rar,
Bald blond, bald schwarz, bald weiß und braun,
So aner gäb i all mei War,
An Troler is nit z’traun,
I bin a Tyroler Bua,
Bin alleweil wohlauf,
Auf d’Madel geh i sakrisch zu,
Trag Teppich zum Verkauf,
Kommt aber ane Alte her,
Die noch die Liebeshitzen kriegt,
Da nehm i gleich an Teppich her
Und werf’n ihr übers G’sicht;
Tyroler sind halt allweil klug,
Wann’s kommen in a fremdes Land,
Der jungen Madeln kriegens g’nug,
Mit Alten war’s a Schand.
Drum alte, laβ dir d’Lieb vergehn,
Koan T’roler kriegst du dran,
Man darf nur deine Falten sehn,
Der Teufel lauft davon.
Ein altes Weib ist ohne Kraft,
I bitt dich, schau und gib an Ruh,
Bist wie a Ruben ohne Saft,
Geh ham und deck di zu,
Und sollt di d’Lieb noch often plag’n,
So folg halt meinem Rat,
I kann dir gar nichts bessers sag’n:
Brauch often s’kalte Bad;
Das zieht die Hitzen sauber aus,
Stirbst a nu, was liegt denn dran,
Sonst kommst du noch ins Narrenhaus,
Um’ne Alte kraht kein Hahn,
Drum mag di kann Tyroler Bua,
Bist allweil übel auf,
Drum halt die alte Goschen zu,
Sonst schlag i di brav drauf.
WoO 158 Nº6
A Madel, ja a Madel.
Any 1816
Cant Alemany en clau de fa major
Indicació de temps.-Allegro moderato en fa major
Llibretista.-Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
A Madel, ja a Madel (Alemany)
Ist als wie a Fahn,
Die jede Luft bewegt,
Viel ärger als a Wetterhahn,
Der sich vom Winde dreht.
Das hat mir mei Vater gesagt,
Der war ein g’scheider Mann,
Wenn aner etwa Zweifel trägt,
Der schau nur den Anton an;
Der Anton, der sagt engs,
Und gar auf ein Haar,
Der Anton ist kein Narr.
Die Madeln, die führen
Uns an der Nase her,
Und kommt nur ein andrer Wind,
So gilt a der schönste Bua schon a nicht mehr,
Wie halt Madeln sind.
Drum hörts mein Rat, und gebst gut acht,
Es ward, wenn Mondschein ist,
Schon mancher zum Schafskopf g’macht,
der sich nichts träumen lieβ;
A Madel, a Madel
Ist als wie a Fahn,
Die jede Luft bewegt,
Viel ärger als a Wetterhahn,
Der sich vom Winde dreht,
Das weiβ ich auf ein Haar,
Der Anton ist kein Narr.
A Madel, ja a Madel
És com una bandera
Que mou tots els aires,
Molt pitjor que un penell
Que gira amb el vent.
Això és el que em va dir el meu pare,
Era un home intel·ligent,
Si algú té algun dubte,
Només cal mirar Anton;
Anton, diu estretament,
I fins i tot per un pèl,
Anton no és ximple.
Les noies, ens porten
Ens porten pel nas,
I només ve un altre vent,
Així que fins i tot el noi més guapo ja no val,
Com les noies.
Així que escolta el meu consell i cuida’t molt,
Quan la lluna brilla,
Molts caps d’ovella s’han fet,
Que mai va somiar amb res;
Una noia, una noia
És com una bandera
Que mou tots els aires,
Molt pitjor que un penell,
Que gira amb el vent,
Ho sé per uns cabells,
Anton no és ximple.
WoO 158a Nº7
Wer solche Buema afipackt
Any 1816
Cant Alemany en clau de sol major
Indicació de temps.- Poco allegretto en sol major
Llibretista.- Emanuel Schikaneder
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Wer solche Buema afipackt (Alemany)
Wer solche Buema afipackt
Die steckt ma auf an Hut,
A Bua, der kani Federn tragt,
Der hat ka Federn tragt,
Der hat ka Feur im blut.
Drum denk an den Tyroler Bua
Und hält dein weite Goschen zu.
WoO158a Nº8
Ich mag di nit nehma/No m’agrades
Any 1816
Cant Alemany, en clau de fa major
Indicació de temps.- Moderto en fa major
Llibretista.-Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Ich mag di nit nehma (Alemany)
Ich mag di nit nehma,
Du töppeter Hecht,
Du darfst mir nit komma,
Du warst mir viel z’schlecht;
Und du willst mei Mann sein,
Du städtishcer Aff,
Was fallt dir nit no ein,
Du törischer Laff.
Du talketer Jodel,
Z’was brauchest a Weib,
Du hast ja a Sodel
Koan Saft mehr in Leib;
Bist süß wie a Brue
Und süß wie a Vogel,
was tat a Weib mit dir.
Der Tölpel von Passau
Ist dein Contrase,
Du kierst wie ein Spansau,
Jetzt heb di und geh,
Hör auf mit dein Raunzen,
Das sag ich dir frue,
I steck dir a Faunzen,
Du talketer Bue.
No m’agrades
No m’agrades,
Estúpid lluç de riu,
No has de venir a mi,
Ets massa dolent per a mi;
I vols ser el meu marit,
Mono urbà,
En quina altra cosa pots pensar?
Tot riure.
Iodel parlador,
Per què necessites una dona?
Tens un refresc
No més suc al teu cos
Ets tan dolç com un ós
I dolç com un ocell
què t’ha fet una dona?
El ximple de Passau
És el teu contrase,
Ets com un porc,
Ara aixeca’t i vés-te’n,
Deixa de rondinar,
T’ho asseguro,
Et donaré un cop de puny,
Bon parlador.
WoO 158a Nº9
Oj, oj upiłem się karzcmie/Oh, oh, m’he emborratxat a la posada
Any 1816
Cant Polonès enclau de sol major
Indicació de temps.- Allegro ma non troppo en sol major
Llibretista.-Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Oj, oj upiłem się karzcmie (Polonès)
Oj, oj upiłem się karzcmie,
wyspałem się w sieni,
A Żydki psia juchi,
Kobiałke mi wzieni.
Oj, oj Żydzi kanalije
Oddajcie kobiał!
Oj, cemże bede nosiuł
Krupy na korzałke?
WoO 158a Nº10
Poszła baba po popió/La dona va anar a recollir les cendres
Any 1816
Cant Polonès en clau de sol major
Indicació de temps.-Poco allegretto en sol major
Llibretista.-Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Poszła baba po popiół (Polonès)
Poszła baba po popiół
i diabeł je utopił.
Ni popiołu ni baby,
Tylko z baby dwa szaby.
WoO 158a Nº11
Yo no quiero embarcarme/Jo no vull embarcar-me
Any 1816
Cant espanyol en clau de sol major
Indicació de temps.-Allegretto en sol major
Llibretista.-Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Yo no quiero embarcarme (Español)
Yo no quiero embarcarme,
Pues es muy cierto
Que no cuantos návegan
Llegan al puerto.
Amor que tiene juicio
Poco amor tiene,
Que el amor al más cuerdo
Loco le vuelve.
Siempre rabio por verte
Y si te veo
Nunca puedo decirte
Lo que te quiero.
Ich möchte mich nicht einschiffen
Ich möchte mich nicht einschiffen,
Da sicherlich nicht alle,
Die zur See fahren,
Im Hafen ankommen.
Liebe, die Verstand hat,
Hat wenig Liebe,
Denn auch den Vernünftigsten
macht Liebe von Sinnen.
Immer begehre ich, dich zu sehen,
Und wenn ich dich sehe,
Kann ich nie sagen,
Wie sehr ich dich liebe.
WoO 158a Nº12
Seu lindos olhos/Els teus bonics ulls
Any 1816
Cant Portuguès en clau de la major
Indicació de temps.- Andante con sentimento en la major
Llibretista.-Folklore
Duet amb violí, violoncel i piano
Seu lindos olhos (Portuguès)
Seu lindos olhos
Mal que me viram
Crucis feriram
Meu coração.
Se Amor protege
A chama nossa,
Talvez se mova
A compaixão.
Vir pode um dia,
Dia d’encanto,
Qu’em que o pranto
Vertido em vão.
Se Amor alenta
Esta esperança
Em paz descança
Meu coraçao.
WoO 158a Nº13
Во лесочке комарочков
Any 1816
Cant Rus en clau de do major
Indicació de temps.-Allegro en do major
Llibretista.-Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Во лесочке комарочков много уродилось(Rus)
Во лесочке комарочков много уродилось,
Я весьма, красна девица, тому удивилась.
Тому млада удивилась, что много уродилось,
Мне нельзя, красной девице, в лесу погуляти.
Я, девица, взрадовалась, к окошку бросалась,
Окошечко открывала, молодца впускала
WoO 158a Nº14
Ах, реченьки, реченьки.
Any 1816
Cant Rus en clau de sol major
Indicació de temps.- Andante assai espressivo en sol major
Llibretista.-Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Ах, реченьки, реченьки (Rus)
Ах, реченьки, реченьки, холодные водыньки!
Вы, девушки-сударушки, пособите плакати.
Пособите плакати, мила друга кликати!
Что мой милый не бежит, али кто его держит?
Его прежняя милая за руки держала,
а другая-то милая в уста целовала.
WoO 158a Nº15
Как пошли наши подружки.
Any 1816
Cant Rus en clau de do major
Indicació de temps.-Allegretto en do major
Llibretista.-Folklore
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Как пошли наши подружки (Rus)
Как пошли наши подружки в лес по ягоды гулять,
Вею, вею, вею, вею, в лес по ягоды гулять.
По чёрную черничку, по красную земляничку,
Вею, вею, вею, вею, по красну земляничку.
Они ягод не набрали, подруженьку потеряли,
Вею, вею, вею, вею, подруженьку потеряли.
WoO 158a Nº16
Schöne Minka, ich muß scheiden!/Preciosa Minka, he de marxar!
Any 1816.
Cant Alemany en clau de la menor
Indicació de temps.- Andante amoroso con moto en la menor
Llibretista.- Christoph August Tiedge
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
Schöne Minka, ich muß scheiden (Alemany)
Olis
Schöne Minka, ich muß scheiden!
Ach, du fühltest nicht das Leiden,
Fern auf freudenlosen Heiden
Fern zu sein von dir!
Finster wird der Tag mir scheinen,
Einsam werd’ ich gehen und weinen;
Auf den Bergen, in den Hainen
Ruf’ ich, Minka, dir!
Nie werd’ ich von dir mich wenden;
Mit den Lippen, mit den Händen
Werd’ ich Grüße zu dir senden
Von entfernten Höhn!
Mancher Mond wird noch vergehen,
Ehe wir uns wiedersehen:
Ach, vernimm mein letztes Flehen:
Bleib mir treu und schön!
Minka
Du, mein Olis, mich verlassen?
Meine Wange wird erblassen!
Alle Freuden werd’ ich hassen,
Die sich freundlich nahn!
Ach, den Nächten und den Tagen
Werd’ ich meinen Kummer klagen;
Alle Lüfte werd’ ich fragen,
Ob sie Olis sahn!
Tief verstummen meine Lieder,
Meine Augen schlag’ ich nieder,
Aber seh’ ich einst dich wieder,
Dann wird’s anders sein!
Ob auch all die frischen Farben
Deiner Jugendblüte starben:
Ja, mit Wunden und mit Narben
Bist du, Süßer, mein!
Preciosa Minka, he de marxar!
Olis
Bella Minka, he de separar-me!
Oh, no vas sentir el patiment
Lluny en bruguerars sense alegria
Estar lluny de tu.
El dia em semblarà fosc,
Solitari caminaré i ploraré;
A les muntanyes, a les arbredes
Et dic, Minka.
Mai no m’apartaré de tu;
Amb els meus llavis, amb les meves mans
T’enviaré salutacions
Des de les altures.
Moltes llunes passaran encara
Abans que ens tornem a veure:
Oh, escolta la meva última súplica:
Roman fidel i bella per a mi.
Minka
Tu, el meu Olis, em deixes?
La meva galta empal·lidirà!
Odiaré totes les alegries
Que s’acosten amb amabilitat!
Ai, les nits i els dies
Lamentaré la meva pena;
Preguntaré a tots els aires,
Si van veure Olis.
Profundament callen les meves cançons,
Baixaré els ulls,
Però un dia et tornaré a veure,
Aleshores serà diferent!
Fins i tot si tots els colors frescos
De la teva florida juvenil van morir:
Sí, amb ferides i cicatrius
Tu, dolç, ets meva.
WoO 158a Nº17
Lili Carl
Any 1816
En clau de la menor
Indicació de temps.-Indicació de temps.-Andantino
Per a veu o veus, amb violí, violoncel i piano
WoO 158a Nº18
An ä Bergli bin i gesässe/Em vaig asseure en una muntanya
Any 1816
Cant Alemany (Suis) en clau de fa major
Indicació de temps.-Andante en fa major
Llibretista.-Johann Wolfgang von Goethe
Per a veu sola amb violí, violoncel i piano
An ä Bergli bin i gesässe (Alemany Suís)
An ä Bergli bin i gesässe,
Nach die Vögli hab i geschaut:
Han gesunge, han gepfiffe,
Han Nestli dran gebaut.
Auf ä Wiesli bin i gegange,
Nach die Imbli hab i geschaut:
Han gesummet, han gebrummet,
Han Zelli gebaut.
In ä Gärtli hab i gestanne,
Lugt die Schmetterlinge an;
Han gesoge, han gepfloge,
Gar zu schön hans getan.
Da kommt nu mei Hänsli, dem zeig i
Gar so froh, wie sie es mache,
Und mir lache, mir lache
Und machens a so.
Em vaig asseure en una muntanya
Em vaig asseure en una muntanya,
vaig tenir cura dels ocells:
Vaig cantar, xiular
Els vaig construir nius.
Vaig anar a un prat,
Vaig mirar els entrepans:
Taral·larejat, taral·larejat,
Vaig construir Zelli.
Vaig passejar pel jardí,
He mirat les papallones;
He cantat, He plantat,
Ho he fet massa bonic.
Aquí ve la meva nena, Li mostraré
Tan feliç com ho fan
I ric, ric
I fes-ho així
WoO 158a Nº19
KMein taumchen ist entflogen/Una paloma blanca
Any 1816
Cant E spanyol en clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Tempò di bolero
Llibretista.-Folklore
Per a veu sola, amb violí violoncel i piano
Una paloma blanca (Español)
Una paloma blanca
Como la nieve
Me ha picado en el pecho,
Como me duele!
Mas allá de la vida
He de quererte,
Que amor está en el alma,
Y esa no muere.
Dicen que sueño es muerte,
Ma yo lo niego,
Pues cuando duermo, vivo,
Cuando no, muero.
Ein weißes Täubchen
Ein weißes Täubchen ist’s,
weiß wie der Schnee,
das mir die Brust zerpickt,
ach, wie tut’s weh!
Über den Tod hinaus
lieb ich nur dich,
lieb ich doch mit der Seel’,
und die stirbt nicht.
Man sagt, Schlaf sei der Tod,
ich mein es nicht,
leb ich doch, wenn ich schlaf,
wenn nicht, sterb ich.
Un colom blanc
Un colom blanc
Com la neu
M’ha picat al pit,
Com em fa mal!
Més enllà de la vida
He de voler-te,
Quin amor és a l’ànima,
I aquesta no mor.
Diuen que somni és mort,
Peró jo ho nego,
Doncs quan dormo, visc,
Quan no, moro.
WoO 158a Nº20
Como la mariposa/Com la papallona
Any 1816
Cant Espanyol en clau de do major
Indicació de temps.-Tempo di bolero en do major
Llibretista.- Folklore
Per a dues veus, amb violí, violoncel i piano
Como la mariposa (Español)
Como la mariposa soy,
Que por verte,
En la luz de tus ojos
Busco mi muerte.
Yo no sé si me quieres
O si me olvidas,
Sólo sé que yo vivo,
Cuando me miras.
Ich bin der Schmetterling
Wie der Schmetterling bin ich,
Der, um dich zu sehen,
In deiner Augen Licht
Seinen Tode sucht.
Ich weiß nicht, ob du mich liebst,
Ob du mich vergisst,
Ich weiß nur ich lebe,
wenn du mich anschaust.
Soc com una papallona
Com que la papallona soc,
Que per veure’t,
A la llum dels teus ulls
Busco la meva mort.
Jo no sé si m’estimes
O si m’oblides,
Només sé que jo visc,
Quan em mires.
WoO 158a Nº21
Tiranilla espanyola
Any 1816
Cant Espanyol en clau de do major
Indicació de temps.-Andante espressivo
Llibretista.- Folklore
Per a veu sola amb violí, violoncel i piano
Tiranilla Española
La Tirana se embarca
De Cádiz para Marsella,
En alta mar la apresó
Una balandra francesa.
(Estribillo)
Ay Tirana retírate a España
Ay Tirana huye los rigores,
Ay Tirana de la Convención!
Sí, sí, Tiranilla
Sí, sí picarilla
Porque si te agarran,
Porque si te pillan,
Pondrán tu cabeza en la guillotina.
La tirana que de amor muere
No llame muerte al morir,
Que es morir por quien se adora
El más dichoso vivir.
(Estribillo)
Grande pena es el morir,
Pero yo no la sintiera,
Pues quien vive como yo,
De alegría le sirviera.
(Estribillo)
Die Tirana schifft sich ein
Die Tirana schifft sich ein
und segelt von Cádiz nach Marseille.
Auf hoher See wird sie
von einem französichen Kutter gefangen genommen.
Refrain:
Ach Tirana, kehr ein in Spanien
Ach Tirana, fliehe von dem Gräuel
Ach Tirana, von der Konvention!
Ja, ja, kleine Tirana,
Ja, ja, kleine Schelmin,
Wenn sie dich ergreifen,
Wenn sie dich ertappen,
Kommt dein Kopf unter die Guillotine.
Für Tirana, die aus Liebe stirbt,
Ist es kein Tod.
Nebst dem Verehrten zu sterben,
Sei das seligste Leben.
(Refrain)
Groβes Leid ist das Sterben,
Doch empfinde ich es nicht;
Wer so wie ich wohl lebe,
Dem werde es zur Wonne.
(Refrain)
La Tirana s’embarca
La Tirana s’embarca
De Cadis per a Marsella,
A alta mar la va capturar
Una balandra francesa.
(Tornada)
Ai Tirana retira’t a Espanya
Ai Tirana fuig els rigors,
Ai Tirana de la Convenció!
Sí, sí, Tiranilla
Sí, sí picareta
Perquè si t’agafen,
Perquè si t’enxampen,
Posaran el teu cap a la guillotina.
La tirana que mor mor
No truqueu mort en morir,
Que és morir per qui s’adora
El més feliç viure.
(Tornada)
Gran pena és morir,
Però jo no la sentís,
Doncs qui viu com jo,
D’alegria li servís.
(Tornada)
WoO 158a Nº 22
Édes kinos emlekezet
Any 1816
Cant Hongarès en clau de sol major
Indicació de temps.-Allegro en sol major
Llibretista.- Folklore
Per a veu sola amb violí, violoncel i piano
Édes kinos emlékezet
Édes kinos emlékezet,
Oh Badacson’ szürete!
Mulatságos gyülekezet,
Oh rabságom’ kezdete!
Ott tudtammeg, kicsoda Ö,
‘s micsoda a’ szere lem;
Amor’ nyila miként sebzö,
‘s mi az édes gyötrelem.
Nem ugy mentem, a’ mint jöttem;
Nagy külömbség volt Köztem,
A’ ki valék az elött
‘S a’ ki lettem, látván Öt.
WoO 158a Nº23
Da brava, Catina/Molt bé, Catina
Any 1816
Cant Italià, en clau de la major
Indicació de temps.-Alegretto en la major
Llibretista.- Folklore
Per a veu sola amb violí, violoncel i piano
Da brava, Catina
Da brava Catina,
mostréve bonina,
Mostréve pietosa,
cortese con mi.
Un baso dimando,
nol xè un contrabando,
no xè una gran cosa,
diséme de sì.
Basè pur Sior Pare,
Basè Siora Mare,
E al vostro Zaneto
Un baso neghi?
E al vostro Zaneto
Un baso neghi?
Da brava Catina,
Mostréve bonina,
Cavème sta vogia,
Diséme de sì.
Cavème sta vogia,
Diséme de sì.
Set cants anglesos sense text, per a veu sola amb acompanyament de piano, violí i violoncel WoO 158b
WoO 158b/1
Adieu, My Lov’d Harp
Cant irlandès, en la major
Indicació de temps.-Andantino con espressione
Per a veu sola
WoO158b/2
Castle O`Neill
Cant irlandès, en mi bemoll majorper a tres o quatre veus
Indicació de temps.-Andante affettuoso assai
Per a tres o quatre veus
WoO 158b/3
O Was Not I a Weary Wight
Ària escocesa en clau de fa major
Indicació de temps.-Andante, lamentabile
Per a veu sola
WoO 158b/4
Red gleams the sun on yon hill tap
Ària escocesa en clau de mi major
Indicació de temps.-Andantino quasi Allegretto
Per a veu sola
WoO 158 b/5
Erin! O Erin!
Ària escocesa en clau de sol major
Indicació de temps.-Andante amoroso
Per a veu sola
WoO 158b/6
O Mary, Ye’s Be Clad in Silk
Ària escocesa en clau la menor
Indicació de temps.-Andante quasi Allegretto
Per a veu sola
WoO 158b/7
Lament for Owen Roe O’Neill
Cant irlandès en clau de sol menor
Indicació de temps.-Andante lamentoso
Per a veu sola
Cants, sense text, d’origen desconegut amb WoO 158 c
WoO 158c/1
When My Hero in Court Appears
Cant en clau de mi menor en mi menor
Indicació de temps.-Andante amoroso espressivo assai
Per a veu sola
WoO 158 c/2
Non, non, Colette n’est point trompeuse
Cant en clau de si bemoll major
Per a veu sola
Woo 158c/3
Mark yonder pomp of costly fashion
Cant en clau de si bemoll major
Indicació de temps.-Andante con moto e con espressione
Per a veu sola
WoO 158c/4
Bonnie wee thing
Cant en clau de la major
Indicació de temps.-Andantino amoroso quasi Allegretto
Per a tres veus
WoO 158 c/5
From thee, Eliza, I must go
Cant en clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Allegretto
Per a tres veus
WoO 158c/6
Untitled
Cant en clau de mi menor
Indicació de temps.-Andante espressivo
Per a veu sola
WoO 158 d
Ària per a Rousseau (Texte desconegut)
En fa major, per a veu sola
Indicació de temps.-Allegretto scherzando
Per a veu sola
WoO 159
Im Arm der Liebe ruht sich’s wohl/És bo descansar als braços de l’amor
Any 1795?
Cànon a tres veus, en fa major
Llibretista.-Hermann Wilhelm Franz Ueltzen
(Estudi de contrapunt per Albrechtsberger )
Im Arm der Liebe ruht sich’s wohl
Im Arm der Liebe ruht sich’s wohl,
Wohl auch im Schoß der Erde.
Ob’s dort noch, oder hier sein soll,
Wo Ruh’ ich finden werde:
Das forscht mein Geist und sinnt und denkt
Und fleht zur Vorsicht, die sie schenkt.
In Arm der Liebe ruht sich’s wohl,
Mir winkt sie ach! vergebens.
Bei dir Elise fänd ich wohl
Die Ruhe meines Lebens.
Dich wehrt mir harter Menschen Sinn
Und in der Blüte welk’ ich hin!
Im Schoß der Erde ruht sich’s wohl,
So still und ungestöret,
Hier ist das Herz so kummervoll
Dort wird’s durch nichts beschweret.
Man schläft so sanft, schläft sich so süß
Hinüber in das Paradies.
Ach, wo ich wohl noch ruhen soll
Von jeglicher Beschwerde,
In Arm der Liebe ruht sich’s wohl,
Wohl auch im Schoß der Erde!
Bald muß ich ruh’n und wo es sei,
Dies ist dem Müden einerlei.
És bo descansar als braços de l’amor
És bo descansar als braços de l’amor
Bé també al si de la terra.
Sigui allà o aquí
On trobaré descans:
El meu esperit cerca i reflexiona i pensa
I suplica per la cautela que dóna.
Al braç de l’amor descansa bé,
Ella em fa senyals, per desgràcia, en va.
Amb tu, Elise, trobaria
La pau de la meva vida.
Les ments dures dels homes m’allunyen
ia la flor em marceixo.
Al si de la terra descanso bé,
Tan tranquil i sense pertorbacions,
Aquí el cor és tan trist
Allí res no l’aclapara.
Un dorm tan suaument, dorm tan dolçament
Cap al paradís.
Oh, on encara descansaré
De tota queixa,
Als braços de l’amor descansaré bé,
Al si de la terra també!
Aviat he de descansar i on és,
Tot és el mateix per al cansat.