BWV 213
Laßt uns sorgen, laßt uns wachen/Anem amb compte, vetllem Hèrcules en una cruïlla
Any 5 de Setembre de 1733 a Leipzig
En clau de fa major
Indicació de temps.- Cor: Laßt uns sorgen, lasst uns wachen
Recitatiu (contralt): Und wo? Wo ist die rechte Bahn
Ària (soprano): Schlafe, mein Liebster, und pflege der Ruh
Duet Recitatiu (soprano, tenor): Auf! folge meiner Bahn
Ària (contralt): Treues Echo dieser Orten
Recitatiu (tenor): Mein hoffnungsvoller Held
Ària (tenor): Auf meinen Flügeln sollst du schweben
Recitatiu (tenor): Die weiche Wollust locket zwar
Ària (contralt): Ich will dich nicht hören
Duet Recitative (contralt, tenor): Geliebte Tugend, du allein
Duet Ària (contralt, tenor): Ich bin deine, du bist meine
Recitatiu (baix): Schaut, Götter, dieses ist ein Bild
Cor: Lust der Volker, Lust der Deinen
Per a solistes S.A.T.B. cor mixt SATB i orquestra amb dues trompes, dos oboès, oboè d’amor, dos violins, dues violes i continu.
Drama per música, per l’11è aniversari del príncep Friedrich Christian
Llibretista.- Christian Friedrich Henrici -Picander (1700-1764)
Desenvolupa un tema mitològic narrat per Xenofont: Hèrcules, encara jove, ha de decidir en una cruïlla de dos camins, entre un dur i ple de dificultats que, finalment, porta a la virtut i l’honor, i un altre pla i fàcil que condueix al plaer sense glòria; el jove tria el primer i és proposat com a model de príncep; això fa que la cantata es conegui, també, amb el títol de Die Wahl des Herkules (L’elecció d’Hèrcules) i Hercules am Scheidewege (Hèrcules en una cruïlla). El seu contingut moral i pedagògic fa aquesta obra molt pròxima al de les cantates religioses. El cor i les cinc àries les aprofità Bach, l’any següent, en la composició de l’Oratori de Nadal (BWV 248).
Lasst uns sorgen, lasst uns wachen
Die Wahl des Herkules
Wollust (S), Herkules (A), Tugend (T), Merkur (B)
1. Coro
Corno da caccia I/II, Oboe I/II, Violino I/II, Viola, Continuo Ratschluss der Götter
Lasst uns sorgen, lasst uns wachen
Über unsern Göttersohn.
Unser Thron
Wird auf Erden
Herrlich und verkläret werden,
Unser Thron Wird aus ihm ein Wunder machen.
2. Recitativo A
Continuo Und wo? Wo ist die rechte Bahn,
Da ich den eingepflanzten Trieb,
Dem Tugend, Glanz und Ruhm und Hoheit lieb,
Zu seinem Ziele bringen kann?
Vernunft, Verstand und Licht
Begehrt, dem allen nachzujagen.
Ihr schlanken Zweige, könnt ihr nicht
Rat oder Weise sagen?
3. Aria S
Violino I/II, Viola, Continuo Schlafe, mein Liebster, und pflege der Ruh,
Folge der Lockung entbrannter Gedanken.
Schmecke die Lust
Der lüsternen Brust
Und erkenne keine Schranken.
4. Recitativo S T
Continuo Sopran
Auf! folge meiner Bahn,
Da ich dich ohne Last und Zwang
Mit sanften Tritten werde leiten.
Die Anmut gehet schon voran,
Die Rosen vor dir auszubreiten.
Verziehe nicht, den so bequemen Gang
Mit Freuden zu erwählen.
Tenor
Wohin, mein Herkules, wohin?
Du wirst des rechten Weges fehlen.
Durch Tugend, Müh und Fleiß
Erhebet sich ein edler Sinn.
Sopran
Wer wählet sich den Schweiß,
Der in Gemächlichkeit
Und scherzender Zufriedenheit
Sich kann sein wahres Heil erwerben?
Tenor
Das heißt: sein wahres Heil verderben.
5. Aria A
Oboe d’amore, Continuo Treues Echo dieser Orten,
Sollt ich bei den Schmeichelworten
Süßer Leitung irrig sein?
Gib mir deine Antwort: Nein!
(Echo) Nein!
Oder sollte das Ermahnen,
Das so mancher Arbeit nah,
Mir die Wege besser bahnen?
Ach! so sage lieber: Ja!
(Echo) Ja!
6. Recitativo T
Continuo Mein hoffnungsvoller Held!
Dem ich ja selbst verwandt
Und angeboren bin,
Komm und erfasse meine Hand
Und höre mein getreues Raten,
Das dir der Väter Ruhm und Taten
Im Spiegel vor die Augen stellt.
Ich fasse dich und fühle schon
Die folgbare und mir geweihte Jugend.
Du bist mein echter Sohn,
Ich deine Zeugerin, die Tugend.
7. Aria T
Oboe I, Violino I, Continuo Auf meinen Flügeln sollst du schweben,
Auf meinem Fittich steigest du
Den Sternen wie ein Adler zu.
Und durch mich
Soll dein Glanz und Schimmer sich
Zur Vollkommenheit erheben.
8. Recitativo T
Continuo Die weiche Wollust locket zwar;
Allein,
Wer kennt nicht die Gefahr,
Die Reich und Helden kränkt,
Wer weiß nicht, o Verführerin,
Dass du vorlängst und künftighin,
So lang es nur den Zeiten denkt,
Von unsrer Götter Schar
Auf ewig musst verstoßen sein?
9. Aria A
Violino I, Continuo Ich will dich nicht hören, ich will dich nicht wissen,
Verworfene Wollust, ich kenne dich nicht.
Denn die Schlangen,
So mich wollten wiegend fangen,
Hab ich schon lange zermalmet, zerrissen.
10. Recitativo A T
Continuo Alt
Geliebte Tugend, du allein
Sollst meine Leiterin
Beständig sein.
Wo du befiehlst, da geh ich hin,
Das will ich mir zur Richtschnur wählen.
Tenor
Und ich will mich mit dir
So fest und so genau vermählen,
Dass ohne dir und mir
Mein Wesen niemand soll erkennen.
beide
Wer will ein solches Bündnis trennen?
11. Aria (Duetto) A T
Viola I/II, Continuo Alt
Ich bin deine,
Tenor
Du bist meine,
beide
Küsse mich,
Ich küsse dich.
Wie Verlobte sich verbinden,
Wie die Lust, die sie empfinden,
Treu und zart und eiferig,
So bin ich.
12. Recitativo B
Violino I/II, Viola, Continuo Schaut, Götter, dieses ist ein Bild
Von Sachsens Kurprinz Friedrichs Jugend!
Der muntern Jahre Lauf
Weckt die Verwunderung schon itzund auf.
So mancher Tritt, so manche Tugend.
Schaut, wie das treue Land mit Freuden angefüllt,
Da es den Flug des jungen Adlers sieht,
Da es den Schmuck der Raute sieht,
Und da sein hoffnungsvoller Prinz
Der allgemeinen Freude blüht.
Schaut aber auch der Musen frohe Reihen
Und hört ihr singendes Erfreuen:
13. Coro e Arioso B
Corno I/II, Oboe I/II, Violino I/II, Viola, Continuo Chor der Musen
Lust der Völker, Lust der Deinen,
Blühe, holder Friederich!
Bass
Deiner Tugend Würdigkeit
Stehet schon der Glanz bereit,
Und die Zeit
Ist begierig zu erscheinen:
Eile, mein Friedrich, sie wartet auf dich.
Anem amb compte, vetllem Hèrcules en una cruïlla
Luxúria (Soprano), Hèrcules (Contralt), Virtut (Tenor), Mercuri (Baix)
Cor
Corn de caça I/II, Oboè I/II, Violí I/II, Viola, Continu
El decret dels déus
Preocupem-nos, vetllem
pel nostre fill dels déus.
El nostre tron serà gloriós i glorificat
a la terra , el nostre tron ho farà un miracle.
Recitatiu Contralt
Continu
Hèrcules
I on? On és el camí correcte
perquè pugui portar al seu objectiu la pulsió implantada,
que estima la virtut, l’esplendor, la fama i la majestat ?
Raó, comprensió i llum
Desig de perseguir-ho tot.
Branques primes, no podeu dir consell o saviesa?
Ària Soprano
Violí I/II, Viola, Continu
Vici
Dorm, estimat, dorm i reposa,
Deixa’t portar per ardents vagueries.
Assaboreix dins el pit
El luxuriós desig,
I de posar-hi fre te’n oblides.
Recitatiu Soprano Tenor
Continu
Vici
Au, vinga! agafa el meu viarany,
Que jo et faré seguir amorosit
Sense feixugor i entrebancs.
La Gràcia va passant camí
Tot semblant un camí de roses.
No rebutgis viure feliç
Satisfés-te amb totes les coses.
Virtut
Cap on vas? Hèrcules meu, cap on vas?
Tu vols agafar una senda revessa.
És amb virtut, dedicació i afany
Com s’afaiçona l’esperit de noblesa.
Vici
Qui treu el fetge per la boca
Quan amb tota tranquil·litat
Pot fer-se com si tal cosa
La vertadera felicitat?
Virtut
Això vol dir: espatllar la veritable salvació.
Ària Contralt 1ª, Contralt 2ª – Hèrcules, Eco
Oboè d’amor, Continu
Hèrcules
Eco fidel d’aquests paratges,
Els mots d’aquest seu dirigent
Són potser del tot inexactes?
Contestam, digues que no!
Eco No.
Hèrcules
O és millor l’anunci,
Que hom cal posar-hi el coll
Per millor obrir-se camí
O! estimat digues que si! (sí)
Eco Sí!
Recitatiu Tenor
Continu
Virtut
O heroi meu, tant ple d’esper!
Aquell a qui em sento lligat
I fins i tot m’ets parent,
Vine i pren la meva mà
I escolta els meus consells,
Que els teus ulls vegin emmirallats
Del teu llinatge l’honor i els fets.
Jo t’agafo i ja sento l’escalf
De la teva jovenesa a flor de pell.
Tu ets el meu fill veritable
Jo soc la virtut, qui t’ha engendrat.
Ària Tenor
Oboè I, Violí I, Continu
Virtut
A les meves ales aniràs suspès,
Amb les meves ales t’enlairaràs
Com un àliga fins a tocar els estels.
I de la meva mà
La teva llum esplendent
La perfecció arribarà a tocar.
Recitatiu Tenor
Continu
Virtut
La luxúria és temptació regalada;
Això només,
Qui no sap com és d’arriscada,
Que fereix herois i opulents,
Qui no sap, oh mala fetillera,
Que en endavant i des d’ara,
Tan lluny com no arriba cap ment,
Seràs del tot repudiada
Per l’estol dels nostres déus?
Ària Contralt
Violí I, Continu
Hèrcules
No et puc veure, de tu no en vull saber res,
Luxúria detestable, no sé pas qui ets.
Car els escurçons,
Que serpentejant volien posar-me el jou,
Ja fa temps que els he aixafat el coll.
Recitatiu Contralt, Tenor
Continu
Hèrcules
Virtut estimada, tu només,
Seràs la meva guia
Per sempre més,
Cap on tu vulguis, jo faré via
Aquest serà el meu capteniment.
Virtut
Jo només amb la teva voldria
Emmaridar-me fermament,
Car ningú, sense tu i jo, no podria
La meva essència fer-se entenent
Hèrcules i Virtut
Qui voldrà, doncs, desllaçar aquesta harmonia?
Ària Duet Contrat, Tenor
Viola I/II, Continu
Hèrcules
Jo soc teu,
Virtut
I tu ets meu,
Hèrcules i Virtut
Fes-me un petó
Et faig un petó.
Com s’estimen els enamorats,
Com s’embadaleixen fervents,
Fidel, tendre i inflamat,
Així és com jo ara em sent.
Recitatiu Baix
Violí I/II, Viola, Continu
Mercuri
Mireu, aquesta és la imatge, oh déus,
De Frederic, el jove príncep dels saxons!
Que en el devenir dels anys tan breu
A hores d’ara ja desvetlla admiració.
Ultra la seva virtut, ultra els seu faïment.
Mireu, el país lleial com vessa satisfacció,
En veure la volada del falcó jovencell,
En contemplar la joia del seu blasó,
I el seu jove príncep a vessar d’esper
Donant a tothom l’alegria com ufanosa flor.
Mireu la joiosa filera de muses també
I escolteu-les com canten amb alegrois.
Cor i Arioso Baix
Corn I/II, Oboè I/II, Violí I/II, Viola, Continu
Cor de les Muses
Jubilo dels pobles, delit dels teus,
floreix, noble Federico!
Mercuri
De les teves virtuts el mèrit
mereix ja la glòria,
i el temps està ansiós de mostrar-la:
afanya’t, Federico, que ella t’espera!
BWV 214
Tönet, ihr Pauken! Erschallet, Trompeten!/Toquen timbales, sonen trompetes
Any 1733 a Leipzig
En clau de re major
Indicació de temps.- Cor: Tönet, ihr Pauken! Erschallet, Trompeten!
Recitatiu (tenor): Heut ist der Tag
Ària (soprano): Blast die wohlgegriffnen Flöten
Recitatiu (soprano): Mein knallendes Metall
Ària (contralt): Fromme Musen! meine Glieder
Recitatiu (contralt): Unsre Königin im Lande
Ària (baix): Kron und Preis gekrönter Damen
Recitatiu (baix): So dringe in das weite Erdenrund
Cor: Blühet, ihr Linden in Sachsen, wie Zedern
Per a solistes S.A.T.B. cor mixt SATB i orquestra amb tres trompetes, timbales, dues flautes travesseres, dos oboès, dos, violins, viola i continu.
Drama per musica, per l’aniversari de Maria Josepha, reina de Polònia i electressa de Saxònia
Llibretista.- Anònim
A la partitura es presenta l’obra com a Dramma per musica qualificació exagerada, ja que és, simplement, un seguit de lloances i exhortacions a la reina que van proposant quatre personatges mitològics: Bel·lona, deessa de la guerra (soprano), Atena, deessa de la saviesa (contralt), Irene, que representa la pau (tenor), i, finalment, la Fama que interpreta el baix. Cadascun d’ells lloa la reina en el seu àmbit respectiu: Irene canta el creixement de l’olivera, com a símbol de la pau, sota el regnat de l’homenatjada; Bel·lona convida a celebrar la festa i ho fa acompanyada d’una flauta, no de trompetes marcials; Atena invita les muses a cantar un himne de lloances a la reina; finalment, la Fama promet de difondre el nom i els èxits de la reina per tot l’univers
Tönet, ihr Pauken! Erschallet, Trompeten!
Bellona (S), Pallas (A), Irene (T), Fama (B)
1. Coro
Tromba I-III, Tamburi, Flauto traverso I/II, Oboe I/II, Violino I/II, Viola, Continuo Tönet, ihr Pauken! Erschallet, Trompeten!
Klingende Saiten, erfüllet die Luft!
Singet itzt Lieder, ihr muntren Poeten,
Königin lebe! wird fröhlich geruft.
Königin lebe! dies wünschet der Sachse,
Königin lebe und blühe und wachse!
2. Recitativo T
Continuo Heut ist der Tag,
Wo jeder sich erfreuen mag.
Dies ist der frohe Glanz
Der Königin Geburtsfests-Stunden,
Die Polen, Sachsen und uns ganz
In größter Lust und Glück erfunden.
Mein Ölbaum
Kriegt so Saft als fetten Raum.
Er zeigt noch keine falbe Blätter;
Mich schreckt kein Sturm, Blitz, trübe Wolken, düstres Wetter.
3. Aria S
Flauto traverso I/II, Continuo Blast die wohlgegriffnen Flöten,
Dass Feind, Lilien, Mond erröten,
Schallt mit jauchzendem Gesang!
Tönt mit eurem Waffenklang!
Dieses Fest erfordert Freuden,
Die so Geist als Sinnen weiden.
4. Recitativo S
Continuo Mein knallendes Metall
Der in der Luft erbebenden Kartaunen,
Der frohe Schall;
Das angenehme Schauen;
Die Lust, die Sachsen itzt empfindt,
Rührt vieler Menschen Sinnen.
Mein schimmerndes Gewehr
Nebst meiner Söhne gleichen Schritten
Und ihre heldenmäßge Sitten
Vermehren immer mehr und mehr
Des heutgen Tages süße Freude.
5. Aria A
Oboe I/II, Continuo Fromme Musen! meine Glieder!
Singt nicht längst bekannte Lieder!
Dieser Tag sei eure Lust!
Füllt mit Freuden eure Brust!
Werft so Kiel als Schriften nieder
Und erfreut euch dreimal wieder!
6. Recitativo A
Violino I/II, Viola, Continuo Unsre Königin im Lande,
Die der Himmel zu uns sandte,
Ist der Musen Trost und Schutz.
Meine Pierinnen wissen,
Die in Ehrfurcht ihren Saum noch küssen,
Vor ihr stetes Wohlergehn
Dank und Pflicht und Ton stets zu erhöhn.
Ja, sie wünschen, dass ihr Leben
Möge lange Lust uns geben.
7. Aria B
Tromba, Violino I/II, Viola, Continuo Kron und Preis gekrönter Damen,
Königin! mit deinem Namen
Füll ich diesen Kreis der Welt.
Was der Tugend stets gefällt
Und was nur Heldinnen haben,
Sein dir angeborne Gaben.
8. Recitativo B
Flauto traverso I/II, Oboe I/II, Continuo So dringe in das weite Erdenrund
Mein von der Königin erfüllter Mund!
Ihr Ruhm soll bis zum Axen
Des schön gestirnten Himmels wachsen,
Die Königin der Sachsen und der Polen
Sei stets des Himmels Schutz empfohlen.
So stärkt durch sie der Pol
So vieler Untertanen längst erwünschtes Wohl.
So soll die Königin noch lange bei uns hier verweilen
Und spät, ach! spät zum Sternen eilen.
9. Coro
Tromba I-III, Tamburi, Flauto traverso I/II, Oboe I/II, Violino I/II, Viola, Continuo Tenor
Blühet, ihr Linden in Sachsen, wie Zedern!
Sopran
Schallet mit Waffen und Wagen und Rädern!
Alt
Singet, ihr Musen, mit völligem Klang!
alle
Fröhliche Stunden, ihr freudigen Zeiten!
Gönnt uns noch öfters die güldenen Freuden:
Königin, lebe, ja lebe noch lang!
Soneu, timbals! Esclateu, trompetes
Bellona (S), Pallas (A), Irene (T), Fama (B)
Cor
Trompa I-III, Tamburí, Flauta travessera I/II, Oboè I/II, Violí I/II, Viola, Continu,
Soneu timbals! Soneu, trompetes!
Sonant les cordes, ompliu l’aire!
Cantau cançons ara, poetes alegres,
Queen viu! es crida alegrement.
Queen viu! això és el que desitja el saxó
La reina viu, floreix i creix!
Recitatiu Tenor
Continu
Avui és el dia
en què tothom pot gaudir.
Aquest és l’alegre esplendor
de les hores del festival del naixement de la reina,
que els polonesos, els saxons i tots nosaltres
vam inventar amb la màxima alegria i felicitat.
La meva olivera
rep tanta saba com espai de greix.
Encara no presenta fulles grogues;
No m’espanten les tempestes, els llamps, els núvols ennuvolats, el temps ombrívol.
Ària Soprano
Flauta travessera I/II, Continu
Toca les flautes ben tocades,
Aquell enemic, els lliris, el rubor de la lluna,
Ressona amb cant alegre!
Sona el so de les teves armes!
Aquesta festa requereix alegries,
Que s’alimenten d’esperit com a sentit.
Recitatiu Soprano
Continu
El meu metall trencant,
les chartreuses que tremolen en l’aire,
el so alegre;
L’aspecte agradable;
El plaer que sent ara Saxònia
està tocant la ment de molta gent.
El meu rifle lluent
Juntament amb els passos iguals dels meus fills
I les seves maneres heroiques
Augmenten cada cop més
La dolça alegria d’aquest dia.
Ària Contralt
Oboè I/II, Continu
Pietoses muses! els meus membres!
No cantis cançons conegudes durant molt de temps!
Que aquest dia sigui el vostre plaer!
Omple els teus pits d’alegria!
Així que llença Kiel com a escrits
i alegra’t tres vegades de nou!
Recitatiu Contralt
Violí I/II, Viola, Continu
La nostra reina de la terra,
que el cel ens ha enviat,
És la comoditat i la protecció de les muses.
Els meus molls ho saben
que encara besen la seva vora amb admiració,
Davant ella, benestar constant
Gràcies i deure i sempre pujant el to.
Sí, volen que la seva vida
Que ens doni un llarg plaer.
Ària Baix
Trompa, Violí I/II, Viola, Continu
Corona i premi de dames coronades, reina!
Ompli aquest cercle del món amb el teu nom .
El que sempre agrada a la virtut
i el que només tenen les heroïnes
són els teus dons innats.
Recitatiu Baix
Flauta travessera I/II, Oboè I/II, Continu
Així que penetra dins l’ampla terra,
la meva boca plena de la Reina!
La seva fama creixerà fins als eixos
del bell cel estrellat,
La reina dels saxons i els polonesos
sempre pot ser recomanada a la protecció del cel.
Així, a través d’ells, el pol
de tantes assignatures enforteix el benestar tant desitjat.
Així que la reina es quedarà aquí amb nosaltres molt de temps
I tard, ai! corrent tard a protagonitzar.
Cor
Trompa I-III, Tamburí, Flauta travessera I/II, Oboè I/II, Violí I/II, Viola, Continu
Tenor
Floreu, tilers de Saxònia, com els cedres!
Soprano
So amb armes i carros i rodes!
Contralt
Canteu, Muses, amb un so perfecte!
Tots
Bones hores, moments feliços!
Concediu-nos més sovint les alegries daurades:
Reina, viu, sí, viu molt!
BWV 215
Preise dein Glücke, gesegnetes Sachsen/Lloada sigui la teva bona fortuna, beneïda Saxònia
Any 1734 a Leipzig
En clau de re major
Indicació de temps.- Cor: Preise dein Glücke, gesegnetes Sachsen
Recitatiu (tenor): Wie kommen wir, großmächtigster August
Ària (tenor): Freilich trotzt Augustus’ Name
Recitatiu (baix): Was hat dich sonst, Sarmatien, bewogen
Ària (baix): Rase nur, verwegner Schwarm
Recitatiu (soprano): Ja, ja! Gott ist uns noch mit seiner Hülfe nah
Ària (soprano): Durch die von Eifer entflammeten Waffen
Recitatiu (soprano, tenor, baix): Laß doch, o teurer Landesvater, zu
Cor: Stifter der Reiche, Beherrscher der Kronen
Per a solistes S.T.B. cor mixt ( 4/8 veus) orquestra amb tres trompetes, timbales, dues flautes travesseres, dos oboès, dos oboès d’amor, fagot, dos violins, viola i continu.
Dramma per musica, per a la coronació d’August III com a rei de Polònia
Llibretista.- Johann Christoph Clauder (1701-1779)
Preise dein Glücke, gesegnetes Sachsen
1. Coro
Tromba I-III, Tamburi, Flauto traverso I/II, Oboe I/II, Violino I/II, Viola, Continuo Preise dein Glücke, gesegnetes Sachsen,
Weil Gott den Thron deines Königs erhält.
Fröhliches Land,
Danke dem Himmel und küsse die Hand,
Die deine Wohlfahrt noch täglich lässt wachsen
Und deine Bürger in Sicherheit stellt.
2. Recitativo T
Oboe I/II, Continuo Wie können wir, großmächtigster August,
Die unverfälschten Triebe
Von unsrer Ehrfurcht, Treu und Liebe
Dir anders als mit größter Lust
Zu deinen Füßen legen?
Fließt nicht durch deine Vaterhand
Auf unser Land
Des Himmels Gnadensegen
Mit reichen Strömen zu?
Und trifft nicht unsre Hoffnung ein,
Wir würden noch zu unsrer Ruh
In deiner Huld, in deinem Wesen
Des großen Vaters Bild und seine Taten lesen?
3. Aria T
Oboe d’amore I/II, Violino I/II, Viola, Continuo Freilich trotzt Augustus’ Name,
Ein so edler Götter Same,
Aller Macht der Sterblichkeit.
Und die Bürger der Provinzen
Solcher tugendhaften Prinzen
Leben in der güldnen Zeit.
4. Recitativo B
Continuo Was hat dich sonst, Sarmatien, bewogen,
Dass du vor deinen Königsthron
Den sächsischen Piast,
Des großen August’ würdgen Sohn,
Hast allen andern fürgezogen?
Nicht nur der Glanz durchlauchter Ahnen,
Nicht seiner Länder Macht,
Nein! sondern seiner Tugend Pracht
Riß aller deiner Untertanen
Und so verschiedner Völker Sinn
Mehr ihn allein,
Als seines Stammes Glanz und angeerbten Schein,
Fußfällig anzubeten hin.
Zwar Neid und Eifersucht,
Die leider! oft das Gold der Kronen
Noch weniger als Blei und Eisen schonen,
Sind noch ergrimmt auf dich, o großer König!
Und haben deinem Wohl geflucht.
Jedoch ihr Fluch verwandelt sich in Segen,
Und ihre Wut
Ist wahrlich viel zu wenig,
Ein Glücke, das auf Felsen ruht,
Im mindsten zu bewegen.
5. Aria B
Oboe, Violino I/II, Viola, Continuo Rase nur, verwegner Schwarm,
In dein eignes Eingeweide!
Wasche nur den frechen Arm,
Voller Wut,
In unschuldger Brüder Blut,
Uns zum Abscheu, dir zum Leide!
Weil das Gift
Und der Grimm von deinem Neide
Dich mehr als Augustum trifft.
6. Recitativo S
Flauto traverso I/II, Continuo Ja, ja!
Gott ist uns noch mit seiner Hülfe nah
Und schützt Augustens Thron.
Er macht, dass der gesamte Norden
Durch seine Königswahl befriedigt worden.
Wird nicht der Ostsee schon
Durch der besiegten Weichsel Mund
Augustus’ Reich
Zugleich
Mit seinen Waffen kund?
Und lässet er nicht jene Stadt,
Die sich so lang ihm widersetzet hat,
Mehr seine Huld als seinen Zorn empfinden?
Das macht, ihm ist es eine Lust,
Der Untertanen Brust
Durch Liebe mehr denn Zwang zu binden.
7. Aria S
Flauto traverso I/II, Violini, Violetta Durch die von Eifer entflammeten Waffen
Feinde bestrafen,
Bringt zwar manchem Ehr und Ruhm;
Aber die Bosheit mit Wohltat vergelten,
Ist nur der Helden,
Ist Augustus’ Eigentum.
8. Recitativo S T B
Tromba I-III, Tamburi, Flauto traverso I/II, Oboe I/II, Violino I/II, Viola, Continuo Tenor
Lass doch, o teurer Landesvater, zu,
Dass unsre Musenschar
Den Tag, der dir so glücklich ist gewesen,
An dem im vorgen Jahr
Sarmatien zum König dich erlesen,
In ihrer unschuldvollen Ruh
Verehren und besingen dürfe.
Bass
Zu einer Zeit,
Da alles um uns blitzt und kracht,
Ja, da der Franzen Macht
(Die doch so vielmal schon gedämpfet worden)
Von Süden und von Norden
Auch unserm Vaterland mit Schwert und Feuer dräut
Kann diese Stadt so glücklich sein,
Dich, mächtgen Schutzgott unsrer Linden,
Und zwar dich nicht allein,
Auch dein Gemahl, des Landes Sonne,
Der Untertanen Trost und Wonne,
In ihrem Schoß zu finden.
Sopran
Wie sollte sich bei so viel Wohlergehn
Der Pindus nicht vergnügt und glücklich sehn!
alle
Himmel! lass dem Neid zu Trutz
Unter solchem Götterschutz
Sich die Wohlfahrt unsrer Zeiten
In viel tausend Zweige breiten!
9. Coro
Tromba I-III, Tamburi, Flauto traverso I/II, Oboe I/II, Violino I/II, Viola, Continuo Stifter der Reiche, Beherrscher der Kronen,
Baue den Thron, den Augustus besitzt.
Ziere sein Haus
Mit unvergänglichem Wohlergehn aus,
Lass uns die Länder in Friede bewohnen,
Die er mit Recht und mit Gnade beschützt.
Lloada sigui la teva bona fortuna, beneïda Saxònia
Cor
Trompa I-III, Tamburí, Flauta travessera I/II, Oboè I/II, Violí I/II, Viola, Continu
Lloada sigui la teva felicitat, beneïda Saxònia,
perquè Déu preserva el tron del teu rei.
Terra feliç,
Agraeix al cel i besa la mà
que fa créixer la teva prosperitat cada dia
I manté fora de perill els teus ciutadans.
Recitatiu Tenor
Oboè I/II, Continu
Com podem, poderós August,
Els instints no adulterats
De la nostra reverència, lleialtat i amor
sinó amb el plaer més gran posar als teus peus?
No flueix a través de la mà paternal
Sobre la nostra terra
Les benediccions de gràcia del cel
Amb rics torrents cap a nosaltres?
I no es fa realitat la nostra esperança?
Encara volem descansar
A favor teu, a la teva naturalesa
La imatge del gran Pare i llegir les seves obres?
Ària Tenor
Oboè d’amor I/II, Violí I/II, Viola, Continu
Per descomptat, el nom d’August és desafiant,
tan noble llavor de déu,
Tot el poder de la mortalitat.
I els ciutadans de les províncies
De prínceps tan virtuosos
Viuen a l’edat d’or.
Recitatiu Baix
Continu
Què més t’ha commogut, Sarmàcia?
Que tu davant del teu tron real
El saxó Piast,
el digne fill del gran August,
ho has triat per sobre de tots els altres?
No només l’esplendor d’il·lustres avantpassats,
ni el poder de les seves terres,
sinó l’esplendor de la seva virtut.
Arrencat a tots els teus súbdits
I les ments de tantes nacions
Més ell sol
Que l’esplendor de la seva tribu i la brillantor heretada,
Per adorar-lo amb passos.
Encara que l’enveja i la gelosia,
Que, ai! sovint l’or de les corones
Menys encara que el plom i el ferro
segueixen enfadats amb tu, oh gran rei!
I han maleït el teu bé.
Però la seva maledicció es converteix en benedicció,
i la seva ira
És en realitat massa poc,
Una fortuna que descansa sobre roques,
Per moure’s en el mínim.
Ària Baix
Oboè, Violí I/II, Viola, Continu
Endavant, eixam de bojos,
A les teves pròpies entranyes!
Només renta el teu braç insolent,
Ple de ràbia,
A la sang de germans innocents,
Pel nostre disgust, pel teu dolor!
Perquè el verí
I la ira de la teva enveja
Et copeja més que Augustum.
Recitatiu Soprano
Flauta travessera I/II, Continu
Sí, sí.
Déu segueix a prop nostre amb la seva ajuda
I protegeix el tron d’August.
Ell fa que tot el nord
Quedeu satisfet amb la vostra elecció de rei.
No serà ja el mar Bàltic
Per la derrotada desembocadura del Vístula
L’imperi d’August
Al mateix temps
Amb les armes?
I no abandona aquesta ciutat
Que li ha resistit tant de temps
Sentiu el vostre favor més que la vostra ira?
Això fa, és el seu plaer,
El pit dels seus súbdits
Per amor més que compulsió lligar.
Ària Soprano
Flauta travessera I/II, Violí, Violeta (segle XVI)
Amb armes inflamades de fervor
Castiga els enemics
Porta honor i glòria a alguns;
Però pagar la maldat a favor,
és només de l’heroi,
és propietat d’August.
Recitatiu Soprano Tenor Baix
Trompa I-III, Tamburí, Flauta travessera I/II, Oboè I/II, Violí I/II, Viola, Continu
Tenor
Permet-ho, oh estimat pare de la terra,
Que la nostra banda de muses
El dia
En què l’any passat
Sarmàcia et va triar com a rei,
Al seu innocent descans
Poden honrar i cantar.
Baix
En un moment en què
Quan tot al nostre voltant llampega i s’estrella,
Sí, quan el poder de França
(Que tantes vegades s’ha apagat)
Del sud i del nord
Amenaça la nostra pàtria amb espasa i foc
Aquesta ciutat pot ser tan feliç,
Tu, poderós déu tutelar dels nostres til·lers,
I no només tu,
El teu marit també, el sol de la terra,
El consol i delit dels súbdits,
Per trobar al seu si.
Soprano
Amb tant de benestar, com podria
Pindus no veure’s feliç i alegre!
Tots
Cel! Que l’enveja es protegeixi
Sota aquesta protecció dels déus
La prosperitat dels nostres temps
en milers de branques s’estengui.
Cor
Trompa I-III, Tamburí, Flauta travessera I/II, Oboè I/II, Violí I/II, Viola, Continu
Fundador d’imperis, governant de corones,
Construeix el tron que Augusto posseeix.
Adorna casa
Amb prosperitat eterna,
Habitem en pau les terres
que ell protegeix amb justícia i gràcia.
BWV 216
Vergnügte Pleissenstadt/Agradable Pleißenstadt
Any 1728 a Leipzig
En clau de sol major
Indicació de temps.- Duet Ària (soprano, contralt): Vergnügte Pleißenstadt
Duet Recitatiu (soprano, contralt): So angenehm auch mein Revier
Ària (soprano): Angenehme Hempelin
Recitatiu (contralt): Erspare den Verdruss
Ària (contralt): Mit Lachen und Scherzen
Duet Recitatiu (soprano, contralt): Wie lieblich wird sie nun
Duet Ària (soprano, contralt): Heil und Segen
Per a solistes Soprano Contralt i orquestra amb flauta travessera, dos violins, viola i continu.
Dedicat per el casament de Johann Heinrich Wolff i Susanna Regina Hempel
Llibretista.- Christian Friedrich Henrici (1700-1764)
Vergnügte Pleißenstadt
Neiße (S), Pleiße (A)
1. Aria (Duetto) S A
{Sopran, Alt}
{Vergnügte Pleißenstadt, Beglückte Neißenstadt}
{Sopran, Alt}
Dein {Labsal, Blühen} wächst und glänzt vor andern allen.
{Sopran, Alt}
Wer seine Lust an {deinem Prangen, deiner Schönheit} übt,
beide
Der wird und bleibt in dich verliebt,
Dem kann es nirgends mehr gefallen.
2. Recitativo S A
Sopran
So angenehm auch mein Revier,
So weicht mein Schönstes doch von mir.
Wohin,
Du anmutsvolle Hempelin?
Alt
Da, wo sie selber die Najaden
An Pleißens Ufern eingeladen.
Sopran
Ach, Pleißenstrand, verhasster Pleißenstrand!
Wer hat dich ihr
So eingelobt und schön genannt?
Du hast ja selbst bei dir
An schönen Kindern Überfluss,
Was willst du sie aus meiner Gegend holen?
Drum sag ich jetzo mit Verdruss:
Du hast mein Bestes mir gestohlen.
3. Aria S
Angenehme Hempelin,
Deine Seel ist sonder Mängel,
Dein Gesicht ist wie der Engel,
Englisch ist dein ganzer Sinn,
Angenehme Hempelin.
Allerliebste Hempelin,
Du, du warest meine Zier,
Aber seit du nicht bei mir,
Ist auch meine Krone hin,
Allerliebste Hempelin.
4. Recitativo A
Erspare den Verdruss,
Beliebter Neißenfluß,
Und sende deine Hempelin
Zu mir mit gutem Willen hin!
Komm, wähle hier
Auch unter meinen Söhnen!
Gesetzt nun, es gefiele dir
Darunter auch ein Bräutigam
Vor eine deiner Schönen,
So hast du allemal
Hierinnen eine freie Wahl.
Genung, dass ich will alle Morgen
Dein schönes Kind mit Glück und Heil versorgen.
5. Aria A
Mit Lachen und Scherzen,
Mit Küssen und Herzen
Verbindet die Liebe das ewige Band.
Da scheinen die Jahre wie Tage verschwunden,
Da werden auch selber die Stunden
Minuten genannt.
6. Recitativo A S
Alt
Wie lieblich wird sie nun
Von meinen Weibern aufgenommen!
Schau, wie sie freundlich mit ihr tun!
Sie heißen sie durch mich willkommen.
Sopran
Es sei, nachdem ich überführt,
Dass meine Hempelin
An ihrer Freude nichts verliert.
Geliebter Wolff; der ihr geneigt und treu,
Nimm sie in ihrem Kranze hin!
Alt
Die Haube wird sie morgen kriegen.
Sopran
Das ist ja so der Jungfern ihr Vergnügen.
Alt
Indessen schließ ich dieses Zwei
In mein getreues Wünschen ein.
Sopran
Mein Sinn soll wie der deine sein.
7. Aria (Duetto) A S
Alt
Heil und Segen
Müß euch, wertes Paar, verpflegen,
Wie mein Fluss die Auen labt.
Sopran
Und die Wonne, die ihr habt,
Soll und wird sich mit Ersprießen
Reicher als mein Strom ergießen.
{Sopran, Alt}
So werden die {die Wiegen, die Seelen} mit {Kindern, Wollust} geziert,
beide
Und solches je länger, je lieber geführt.
Agradable Pleißenstadt
Neisse (S), Pleisse (A)
Ària (Duet) Soprano Contralt
Soprano, Contralt
Gaudit Pleißenstadt, Happy Neißenstadt}
Soprano, Contralt
La teva salvació, floriment creix i brilla davant de tots els altres.
Soprano, contralt
Que es complau en {la teva esplendor, la teva bellesa
Tots dos
S’enamora i roman enamorat de tu,
No hi ha cap altre lloc que el complagui
Recitatiu Soprano Contralt
Soprano
Tan agradable com el meu territori,
La meva cosa més encantadora s’allunya de mi.
Cap on,
Graciosa Hempelin?
Contralt
On ella mateixa va convidar a les nàiades
Va convidar a les ribes de Pleissen.
Soprano
Oh, Pleißenstrand, odiada Pleißenstrand!
Qui t’ha trucat
Tan lloada i t’ha trucat bella?
Tu mateixa tens amb tu
Una abundància de nens bonics,
Per què vols emportar-te’ls del meu veïnat?
Per això dic ara amb disgust:
M’has robat el millor de mi.
Ària Soprano
Agradable Hempelin,
La teva ànima no té taca,
El teu rostre és com el d’un àngel,
Anglesa és tota la teva ment,
Benvolgut Hempelin.
Benvolgut Hempelin,
Tu, tu eres el meu favorit,
Però des que no ets amb mi,
La meva corona també se n’ha anat,
Benvolgut Hempelin.
Recitatiu Contralt
Estalvia’t les molèsties,
Estimat Neißenfluss,
I envia el teu Hempelin
A mi amb bona voluntat!
Vine, tria aquí
Fins i tot entre els meus fills!
Suposem que et complau
Entre ells un nuvi
Davant d’una de les teves belleses,
Sempre tens
En això una lliure elecció.
Suficient que cada matí
Proporcionar al teu bell fill felicitat i salvació.
Ària Contralt
Amb rialles i bromes,
Amb petons i cors
L’amor uneix el llaç etern.
Els anys semblen desaparèixer com a dies,
Fins i tot les hores es diuen
es diuen minuts.
Recitatiu Contralt Soprano
Contralt
Amb quina dolçor és ara
Rebuda per les meves esposes!
Mira què amablement la tracten!
L’acullen a través meu.
Soprano
Que sigui, després d’haver estat condemnat,
que el meu Hempelin
No perdeu res de la seva alegria.
Estimat Wolff, que li ets devot i fidel,
Porta-la a la seva corona.
Contralt
Demà tindrà el bonet.
Soprano
Aquest és el plaer de la donzella.
Contralt
Mentrestant incloc aquests dos
Als meus fidels desitjos.
Soprano
La meva ment serà com la teva
Ària (Duet) Contralt Soprano
Contralt
Salvi i benedicció
Deu alimentar-vos, estimada parella
Com el meu riu alimenta els prats.
Soprano
I la felicitat que teniu
Vessarà i vessarà
Més rica que el meu rierol abocarà.
Soprano, Contralt
Així els bressols, les ànimes s’adornen amb nens, luxúria,
Tots dos
I com més temps, més estimades portades.
BWV 216a
Erwählte Pleißenstadt/Triat Pleißenstadt
Any 1728
En clau de do major – Paròdia 216?
Indicació de temps.- Duet Ària (soprano, contralt): Vergnügte Pleißenstadt
Duet Recitatiu (soprano, contralt): So angenehm auch mein Revier
Ària (soprano): Angenehme Hempelin
Recitatiu (contralt): Erspare den Verdruss
Ària (contralt): Mit Lachen und Scherzen
Duet Recitatiu (soprano, contralt): Wie lieblich wird sie nun
Duet Ària (soprano, contralt): Heil und Segen
Per a Soprano i Contralt i orquestra
Per Homenatge a l’Ajuntament de Leipzig
Llibretista.- Christian Friedrich Henrici -Picander (1700-1764)
Apollo et Mercurius
Aria duetto (T,A) Apollo, Mercurius
{Erwhlte/Vergngte} Pleien Stadt
Dein {Blhen/Scheinen} wchst u. glnzt vor andern allen.
Wer seine Lust an {deiner Schnheit/deinem Prangen} bt (hat)
Der ist (wird) und bleibt in dich verliebt,
Wird deiner Gegend niemahls satt,
Dem kan es nirgends mehrgefallen. Da Capo.
(2.) Recit. (T) Apollo
Ihr Stdte die man in der Welt
Vor weit berhmt und auserlesen hlt
Komt, eilt herbey
Und sagt, ob Leipzig nicht
Ein Sonnen=Licht
Und jener Glanz ein schwaches Stern Licht sey.
(3.) Aria (T) Apollo
Angenehmes Plei Athen
Wie die Diamanten dauern
Also werden deine Mauern
Unbeweglich feste stehn.
Angenehmes Plei=Athen
Welt berhmtes Plei Athen
Wer dich hret, wer dich nennt
Wer dich liebt, wer dich kennt
Wird dein Lob noch mehr erhhn
Weltbermstes Plei Athen.
(4.) Recit. (A) Mercurius
Nicht die Gelehrsamkeit allein
Mu, Leipzig, dein Gelcke seyn.
Mein Handel, den ich hier
Bestndig pflanze
Verschaffet dir
Das meiste Theil zu deinem Glanze
Und dich, geliebter Handels Plaz
Will ich als einen theuren Schaz
In meiner Seele tragen
Und aller Welt von deinem Ruhmen sagen.
(5.) Aria (A) Mercurius
Mit lachen u. Scherzen
Mit freudigen Herzen
Verleib ich mein Leipzig die Ewigkeit ein (.)
Ich habe hier meine Behausung erkohren
Und selber den Gttern geschworen
Hier gerne zu seyn.
(6.) Recit. (A,T) Mercurius, Apollo
(Mercurius)
Drum ist gewi
Dein Glanz sieht keine Finsterni
(Apollo)
Das macht, weil die, |
so an dem Ruder sizen
Durch Sorg u. Mh
Ihr blhend Das Wohlergehen unterstzen
(Mercurius)
Der Himmel crne sie dafr,
Mit ungemeenen Vergngen
(Apollo)
So, Leipzig, wird das Glck in dir
Noch grer, als es schon gestiegen.
(7.) Aria duetto (A,T) Mercurius, Apollo
(Mercurius)
Heyl u Seegen
M euch wert theure Schaar begegnen verpflegen
Wie ein Flu die Auen labt,
(Apollo)
Und die Wonne, die hir habt
Soll u. wird sich mit Ersprieen
Milder als ein Strohm ergieen
(a 2)
So {bleibet/blhet} {das Wien/der Handel} im {Blhen/Wachsen) beglckt
So werden die Zeiten mit Ehren geschmckt.
Apol·lo i Mercuri
Ària Duet Tenor Contralt Apol·lo i Mercuri
Ciutat agradable
El teu brillant creix i resplendeix davant de tots els altres.
Qui estima la teva bellesa/la teva esplendor
Està es torna i roman enamorat de tu,
mai no es cansa del teu veïnatge,
Ja no pot agradar enlloc. Da Capo.
Recitatiu Tenor Apol·lo
Les teves ciutats conegudes al món
Famoses i exquisides des de lluny
Veniu, afanyeu-vos
I digues-me si Leipzig no és
Una llum del sol
I aquesta esplendor és una llum tènue d’estrelles.
Ària Tenor Apol·lo
Atenes
Com duren els diamants
Així els teus murs
Romandran inamoviblement ferms.
Agradable Atenes
La mundialment famosa Atenes
Qui t’estima, qui et truca
Qui t’estima, qui et coneix
Rebreu la vostra lloança encara més
La plea més famosa del món Atenes.
Recitatiu Contralt Mercuri
No només l’erudició
ha de ser la teva meta, Leipzig.
El meu ofici, que planto aquí
Millor plantat
Et procura
La major part de la teva esplendor
I a tu, estimat lloc de comerç
T’emportaré com un preciós tresor
Per portar-lo a la meva ànima
I explicar a tothom la teva glòria.
Ària Contralt Mercuri
Amb rialles i bromes
Amb un cor alegre
Incorporo l’eternitat al meu Leipzig
He construït aquí la meva estada
I jo mateix vaig jurar els déus
Estar aquí alegrement.
Recitatiu Contralt Tenor Mercuri, Apol·lo
Mercuri
Per això és cert
La teva esplendor no veu foscor
Apol·lo
Això és perquè ells, |
Que s’asseuen al timó
A través de la cura i el treball
El teu benefici del suport del benestar
Mercuri
El cel et beneeixi per això,
Amb immens plaer
Apol·lo
Així, Leipzig, la felicitat en tu
Encara més gran del que ja s’elevava.
Ària Duet Contralt Tenor Mercuri, Apol·lo
Mercuri
Salvi i benediccions Mercuri vostè digne del ramat satisfà alimenta
Com un riu que refresca els prats,
Apol·lo
I la felicitat que tens aquí
S’omplirà i s’omplirà de generositat
Més suau que una palla fluirà
Tots dos
Així els temps s’adornen amb honor
Johann Sebastian Bach
A la biblioteca municipal de Leipzig encara es conserven els antics lligalls que contenen les llistes d’exèquies realitzades al segle XVIII. Un d’aquests vells papers ens informa breument del següent fet, en aparença banal: “Un home de seixanta-set anys, el senyor Johann Sebastian Bach, Kapellmeister i Kantor a l’escola de l’Església de Sant Tomàs, va ser enterrat el dia 30 de juliol de 1750”. La modèstia i simplicitat d’aquesta inscripció, amagada entre moltes altres tan insignificants com ella, ens sembla avui incomprensible en considerar que dóna fe de la mort d’un dels compositors més grans de tots els temps i, sens dubte, del músic més extraordinari de la seva època.