BWV 751
In dulce jubilo/En dolça alegria
Any 1730
En clau de la major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.-Heinrich Seuse (1295-1366)
Es creu que el text de la cançó original, una alternança macarònica de l’alemany medieval i el llatí, va ser escrit pel místic alemany Heinrich Seuse (1295-1366) cap a l’any 1328. Segons el folklore, Seuse va escoltar els àngels cantar aquestes paraules i les va unir en una dansa de culte. A la seva biografia (o potser autobiografia), es va escriure:
Ara aquest mateix àngel es va acostar al Servent (Suso) brillant, i va dir que Déu l’havia enviat a ell, per portar-li alegries celestials enmig dels seus sofriments; afegint que ha d’allunyar tots els seus dolors de la seva ment i portar-los companyia, i que també ha de ballar amb ells a la manera celestial. Llavors van atreure el Servent de la mà al ball, i el jove va començar una cançó alegre sobre l’infant Jesús…
“La melodia original d'”In dulci jubilo” es remunta a l’any 1570. Aleshores es deia “Una cançó molt antiga per a la vigília de Nadal.” Va ser molt popular a Alemanya tant entre els protestants com els romanistes, i encara s’utilitza. en aquelles parts del país on la gent conserva els costums antics, i sempre té un lloc en l’himne que ella va presentar, a la música de Nadal de l’Abadia de Westminster. Les paraules originals s’escrivien meitat en llatí i meitat en alemany
In dulci jubilo
1. In dulci jubilo,
Nun singet und seid froh!
Unsers Herzens Wonne liegt
in praesepio,
Und leuchtet als die Sonne
Matris in gremio,
Alpha es et O!
2. O Jesu parvule
Nach dir ist mir so weh!
Tröst’ mir mein Gemüte
O puer optime
Durch alle deine Güte
O princeps gloriae.
Fes-me la publicació!
En dolça alegria
In dulci jubilo [En alegria tranquil·la]
Mostrem el nostre homenatge
L’alegria del nostre cor s’aixeca
In praesepio [en un pessebre]
I com un estel brillant brilla
Matris in gremio [a la falda de la mare]
Alpha es et O. [Tu ets Alpha & Omega. ]
2. Oh Jesu parvule [Oh petit Jesús]
T’anhelo sempre
Escolta la meva cançoneta
O puer optima [O millor dels nois]
Tingues pietat de mi, pietat
O princeps gloriae, [Príncep de glòria]
Trahe me post te. [atreu-me a tu]
BWV 752
Jesu, der du Meine Seele/Jesús, que tens la meva ànima
Any 1740?
En clau de sol major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Johann Rist (1607-1667)
Melodia.- Christoph Anton
Autor: Anònim
“Basat en l’himne de dotze versos de 1641 de Johann Rist”
Referències textuals: primer vers de l’himne de 1641 de Johann Rist (verbatim)
Lectures bíbliques del dia: Gàlates 5:16–5:24; Lluc 17:11–Lluc 17:19
Estem novament en presència d’una obra de la qual se n’ha qüestionat l’autoria. Sembla que, pel que fa al contrapunt, apareix un cànon força feble (potser per una font incompleta?) i l’harmonia i la tècnica sembla que no acaben de despuntar, per això els dubtes.
Jesu, der du Meine Seele
Jesu, der du meine Seele
Hast durch deinen bittern Tod
Aus des Teufels finstern Höhle
Und der schweren Seelennot
Kräftiglich herausgerissen,
Und mich solches lassen wissen
Durch dein angenehmes Wort,
Sei doch itzt, o Gott, mein Hort
Jesús, que tens la meva ànima
Jesús, que tens la meva ànima
A través de la teva mort amarga
De la cova fosca del diable
I la pesada angoixa de la meva ànima
Fortament arrencada,
I fes-me saber això
A través de la teva agradable paraula,
Sigues ara, oh Déu, el meu refugi
BWV 753
Jesu, Meine Freude/Jesús, la meva alegria
Any abans1723
En clau de re menor
Indicació de temps.- Coral- Preludi Incompleta
Per a orgue
Llibretista.- Johann Franck (1644-1710)
Melodia.- Johann Crüger (1598-1662)
És un fragment amb només dos pentagrames (és a dir, sense part de pedal). Es diu que és possible que aquesta obra fos algun tipus de demostració d’alguna cosa, per això el seu caràcter no acabat.
Jesu, Meine Freude
Jesu, meine Freude,
Meines Herzens Weide,
Jesu, meine Zier,
Ach wie lang, ach lange
Ist dem Herzen bange
Und verlangt nach dir!
Gottes Lamm, mein Bräutigam,
Außer dir soll mir auf Erden
Nichts sonst Liebers werden.
Jesús, la meva alegria
Jesús, la meva alegria,
del meu cor l’aliment,
Jesús, tresor meu!
Ai, des de fa molt,
el meu angoixat cor
té ànsia de tu.
Xai de Déu, el meu promès,
per a mi sobre la Terra
no hi ha res més estimat.
BWV 754
Liebster Jesu, wir sind hier/Estimat Jesús, som aquí
Any 1708-1714
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Tobias Clausnitzer (1619-1684)
Melodia.- Johann Rudolph Ahle (1625-1673)
La data de composició d’aquesta obra probablement cau en el període de Weimar (1708-1717), tot i que pot tenir el seu origen en els anys immediatament anteriors, ja el 1703. Bach va escriure altres cinc preludis corals per a orgue basats en el tema del coral “Liebster Jesu, wir sind hier” (Estimat Jesús, estem aquí).
Bach va tendir a tractar aquests temes corals d’una manera etèria o celestial en les seves adaptacions per a orgue.
La senzillesa de vegades pot ser enganyosa. La melodia que Bach arregla aquí acompanya una pregària humil i interior de Tobias Clausnitzer. L’himne consta de només dues frases curtes, i la segona meitat de cada frase també és idèntica. No obstant això, la melodia té tantes possibilitats que Bach la va convertir en diversos preludis breus d’orgue.
Liebster Jesu, wir sind hier
Liebster Jesu, wir sind hier,
dich und dein Wort anzuhören;
lenke Sinnen und Begier
hin zu deinem Himmelslehren,
daß die Herzen von der Erden
ganz zu dir gezogen werden.
Estimat Jesús, som aquí
Beneït Jesús, a la teva paraula
ens hem reunit tots per escoltar-te.
Que els nostres cors i ànimes s’agitin
ara per buscar-vos, estimar-vos i témer-vos.
Pel teu evangeli pur i sant,
ensenya’ns, Senyor, a estimar-te només a tu.
BWV 755
Nun freut euch, lieben Christen gmein/Ara joieu-vos, estimats cristians
Any abans 1751
En clau de sol major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Martin Luther (1483-1546)
La cançó de Martin Luther és una cançó narrativa semblant a una balada i no estava pensada per a l’església i el culte, sinó per al mercat i el carrer. la cançó màrtir Així, és una cançó narrativa sense model literari, que ara fa referència a l’acte de salvació supertemporal-temporal de Déu, i així no és un himne, sinó una cançó popular de la Reforma, que cantaven els comerciants, artesans i criades i una gran participació en la difusió del pensament de la Reforma.
Nun freut euch, lieben Christen gmein
Nun freut euch, lieben Christen gmein,
Und lasst uns fröhlich springen,
Dass wir getrost und all in ein
Mit Lust und Liebe singen,
Was Gott an uns gewendet hat
Und seine süße Wundertat;
Gar teur hat ers erworben.
Dem Teufel ich gefangen lag,
Im Tod war ich verloren,
Mein Sünd mich quälte Nacht und Tag,
Darin ich war geboren.
Ich fiel auch immer tiefer drein,
Es war kein Guts am leben mein,
Die Sünd hatt’ mich besessen.
Ara joieu-vos, estimats cristians
Estimats cristians, tots i totes, alegreu-vos,
amb l’exultació que brolla,
I, amb el cor i la veu units
i el cant del sant raptament,
Proclameu les meravelles que Déu ha fet,
Com el seu braç dret va guanyar la victòria;
Li ha costat molt car.
Lligat ràpidament a les cadenes de Satanàs, vaig posar-me,
la mort em va creuar foscament,
el pecat era el meu turment nit i dia,
en pecat em va donar a llum la meva mare;
Sí, cada cop més profundament vaig caure,
la vida s’havia convertit en un infern viu,
tan fermament el pecat em posseïa.
BWV 756
Nun ruhen alle Wälder/Ara tots els boscos descansen
Any 1700
En clau de sol major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Paul Gerhardt (1607-1676)
Nun ruhen alle Wälder
1. Nun ruhen alle Wälder,
Vieh, Menschen, Städt’ und Felder,
Es schläft die ganze Welt;
Ihr aber, meine Sinnen,
Auf, auf, ihr sollt beginnen,
Was eurem Schöpfer wohlgefällt!
2. Wo bist du, Sonne, blieben?
Die Nacht hat dich vertrieben,
Die Nacht, des Tages Feind.
Fahr hin! Ein’ andre Sonne,
Mein Jesus, meine Wonne,
Gar hell in meinem Herzen scheint.
3. Der Tag ist nun vergangen,
Die güldnen Sternlein prangen
Am blauen Himmelssaal;
So, so werd’ ich auch stehen,
Wenn mich wird heißen gehen
Mein Gott aus diesem Jammertal.
4. Der Leib eilt nun zur Ruhe,
Legt ab das Kleid und Schuhe,
Das Bild der Sterblichkeit;
Die zieh’ ich aus, dagegen
Wird Christus mir anlegen
Den Rock der Ehr’ und Herrlichkeit.
5. Das Haupt, die Füß und Hände
Sind froh, daß nun zum Ende
Die Arbeit kommen sei.
Herz, freu dich, du sollst werden
Vom Elend dieser Erden
Und von der Sündenarbeit frei.
6. Nun geht, ihr matten Glieder,
Geht hin, und legt euch nieder,
Der Betten ihr begehrt.
Es kommen Stund und Zeiten,
Da man euch wird hereiten
Zur Ruh ein Bettlein in der Erd.
7. Mein Augen stehn verdrossen,
Im hui sind sie geschlossen,
Wo bleibt denn Leib und Seel?
Nimm sie zu deinen Gnaden,
Sei gut für allen Schaden,
Du Aug und Wächter Israel.
8. Breit aus die Flügel beide,
O Jesu, meine Freude,
Und nimm dein Küchlein ein!
Will Satan mich verschlingen,
So laß die Englein singen:
Dies Kind soll unverletzet sein!
9. Auch euch, ihr meine Lieben,
Soll heute nicht betrüben
Kein Unfall noch Gefahr.
Gott laß’ euch ruhig schlafen,
Stell’ euch die güldnen Waffen
Ums Bett und seiner Helden Schar.
Ara tots els boscos descansen
1. Ara tots els boscos dormen,
I la nit i la quietud s’arrosseguen
per la ciutat, l’home i la bèstia;
Però tu, cor meu, desperta’t,
per pregar-te una estona,
i lloar el teu Creador abans que descansis.
2. Oh Sol, on ets desaparegut?
La nit que el teu regnat ha desterrat,
el teu antic enemic, la nit.
Adéu, una glòria més brillant,
el meu Jesús vessa sobre mi,
tot clar dins meu brilla la seva llum.
3. L’últim raig tènue se’n va,
Les estrelles daurades brillen
en aquell profund blau fosc;
I tal la glòria donada
Quan Déu crida al cel,
A la terra ja no ens plorem ni plorem.
4. El cos s’afanya a adormir-se,
aquests vestits ara no són més que feixucs,
i mentre els poso,
penso com l’esperit
es despulla de la carn per heretar
una túnica brillant amb Crist a dalt.
5. Ara el pensament i el treball cessen,
Per la nit el cansat s’allibera
i comencen a demanar un dolç repòs:
el meu cor, arriba un demà
T’alliberarà de la tristesa,
i tot el trist esforç del pecat.
6. Vos extremitats dolorides! Ara descansa’t,
perquè el treball t’ha oprimit molt,
Acuéstese, el meu cap cansat:
una vegada t’agafarà un somni
del qual mai no et despertarà la terra,
dins d’un llit més estret i més fred.
7. Els meus ulls pesats es tanquen;
Quan estic profundament repòs,
Ànima, cos, on sou?
Al somni indefens els cedeix,
Oh que la teva misericòrdia els protegeixi,
Ull insomni, el seu guardià!
8. Jesús meu, mantén-te al meu costat,
i que cap enemic s’acosti a mi,
ben protegit per la teva ala;
Però m’alarmaria l’enemic,
Oh, que mai em faci mal,
Però encara canten els teus àngels al meu voltant!
9. Estimats meus, descanseu segurs,
De tot perill segur que
el nostre Déu guardarà els vostres caps;
I els somnis feliços t’envien,
i demanen als seus amfitrions que t’acompanyin,
i que vigilin els teus llits amb braços d’or.
BWV 757
O Herre Gott, dein göttlich’s Wort/Oh Senyor Déu, la teva paraula divina
Any?
En clau de sol major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Anarg Friedrich von Wildenfels (1555-1602)
O Herre Gott, dein göttlich’s Wort
O Herre Gott, dein göttlich Wort
Ist lang verdunkelt blieben,
Bis durch dein’ Gnad’ uns ist gesagt,
Was Paulus hat geschrieben
Und andere Apostel mehr
Aus dein’m göttlichen Munde;
Des danken wir mit Fleiss, dass wir
Erlebet hab’n die Stunde.
Dass es mit Macht an’ Tag ist bracht,
Wie klärlich ist vor Augen.
Ach Gott, mein Herr, erbarm dich der’,
Die dich noch jetzt verleugnen
Und achten sehr auf Menschenlehr,
Darin sie doch verderben.
Deins Worts Verstand mach ihn’ bekannt,
Dass sie nicht ewig sterben.
Willst du nun fein gut Christe sein,
So musst du erstlich glauben:
Setz dein Vertraun, – darauf fest bau
Hoffnung und Lieb’ im Glauben!-
Allein auf Christ zu aller Frist,
Dein’n Nächsten lieb daneben;
Das G’wissen frei, rein Herz dabei
Kein’ Kreatur kann geben.
Allein, Herr, du musst solches tun
Doch ganz aus lauter Gnaden;
Wer sich des tröst’t, der ist erlöst,
Und kann ihm niemand schaden.
Ob wollten gleich Papst, Kaiser, Reich
Sie und dein Wort vertreiben,
Ist doch ihr’ Macht geg’n dich nichts g’acht’t,
Sie werden’s lassen bleiben.
Hilf, Herre Gott, in dieser Not,
Dass sich die auch bekehren,
Die dich nicht sehn, dein’ Namen schmähn,
Dein Wort nicht wollen lehren.
Sie sprechen schlecht, es sei nicht recht,
Und habens nicht gelesen,
Auch nie gehört das edle Wort-.
Ists nicht ein teuflich Wesen?
Ich glaub ganz gar, das es sei wahr
Was Paulus uns tut schreiben:
Es muss geschehen, das als vergehe,
Dein göttlichs Wort soll bleiben
In Ewigkeit, wer es schon Leid
Viel harten verstockten Herzen:
Kehren sie nicht um, wie wird am drum
Der Teufel mit ihn scherzen.
Gott ist mein Herr, so bin ich der,
Dem Sterben kommt zugute,
Weil du uns hast aus aller Last
Erlöst mit deinem Blute.
Das dank’ ich dir, drum wirst du mir
Nach dein’r Verheissung geben,
Was ich dich bitt’; versag mir’s nicht
Im Tod und auch im Leben!
Herr, ich hoff je, du werdest die
In keiner Not verlassen,
Die dein Wort recht als treue Knecht
In Herz und Glauben fassen:
Gibst ihn’ bereit die Seligkeit
Und lässt sie nicht verderben.
Oh Herr, durch dich, bitt ich, lass mich
Fröhlich und willig sterben
Oh Senyor Déu, la teva paraula divina
Senyor Déu, la teva paraula divina
va estar molt temps enfosquida
fins que per la teva gràcia se’ns va dir
el que ha escrit Pau
i molts altres apòstols
de la teva boca divina;
per això agraïm diligentment que hem
experimentat aquesta instrucció.
Que la teva paraula surt poderosament a la llum
com de clara està davant els nostres ulls.
Ai Déu meu Senyor, tingueu pietat dels
qui encara us neguen
i presten molta atenció a l’ensenyament humà,
i així arriben a la ruïna.
Que coneguin el sentit de la teva paraula
perquè no es perdin per sempre
Si vols ser un cristià realment bo,
llavors has de tenir sobretot fe:
posa la teva confiança -d’aquesta manera fonamenta fermament
l’esperança i l’amor en la fe-
només en Jesús en tot moment,
i estima també el teu proïsme;
una consciència clara i un cor pur
són coses que res de la creació pot donar.
Només tu, Senyor, has de fer un acte
com un acte de pura misericòrdia.
Qui es consola per això és redimit
i ningú no li pot fer mal.
Encara que els papistes, els governants, els imperis volguessin
expulsar-te a tu i a la teva paraula,
el seu poder contra tu no val res,
hauran de deixar les coses en pau.
Ajuda, Senyor Déu, en aquest problema
perquè es converteixin aquelles persones
que no et veuen, que vilipendien el teu nom,
no volen aprendre la teva paraula.
Parlen malament quan diuen que no és correcte,
i no han llegit mai,
mai. fins i tot he sentit la teva noble paraula –
No són aquestes persones diabòliques?
Crec plenament que és cert
el que Pau ha escrit per a nosaltres:
ha de passar que tot passa,
la teva paraula divina romandrà
per l’eternitat, encara que és clar que és una pena
per als cors endurits en la impenitència:
si no canvien de direcció,
quina burla farà. el diable en fa.
Déu és el meu Senyor, per això soc d’aquells
per als quals la mort és un avantatge,
ja que de tota càrrega
ens has alliberat amb la teva sang.
Et dono gràcies que
segons la teva promesa em donaràs
allò que et demano: no em rebutgis
en la mort i també en la vida!
Senyor, espero que
en cap mena de problemes abandonaràs
aquells que, com a veritables servidors,
guarden correctament la teva paraula en el cor i en la fe:
fes-los preparar la felicitat
i no els deixis morir.
Oh Senyor, per tu prego, deixa’m
morir amb alegria i de bon grat
BWV 758
O Vater, allmächtiger Gott/Oh Pare Déu Totpoderós
Any abans de1751
En clau de sol major
Indicació de temps.-Cora-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Johann Spangenberg (1484-1550)
No sabem bé quan va ser composta perquè tampoc no sabem gaire bé quin és el seu origen. El seu estil és el d’un compositor jove, que encara experimentava amb les formes, estil que pot fer que aquesta composició no sigui seva. La melodia coral es basa en el kyrie gregorià, una cosa també força inusual en ell. L’obra està composta en forma de partita amb quatre variacions en què el cantus firmus se situa a la veu de soprano a les tres primeres i al baix a l’última. El coral està tractat de forma plena i la composició, que comença de forma una mica fosca, es va animant amb forma avança, tenint un brillant final.
O Vater, allmächtiger Gott
1 O Vater allmächtiger Gott,
zu Dir schreien wir in der Noth,
durch Deine große Barmherzigkeit erbarm!
Dich über uns!
2 Christe! woll’st uns erhören;
für uns bist du geboren
von Maria, erbarm dich über uns!
3 Herr vergieb uns unsere Sünde,
hilf uns in der letzten Stunde,
der Du für uns bist gestorben,
erbarm’ Dich über uns!
Oh Pare Déu Totpoderós
1 Oh Pare Déu Totpoderós,
us cridem en angoixa,
per la teva gran misericòrdia, tingues pietat!
Tu sobre nosaltres!
2 cristians! ens vols escoltar;
vas néixer per a nosaltres
de Maria, tingueu pietat de nosaltres!
3 Senyor, perdona’ns els nostres pecats,
ajuda’ns en l’última hora,
Tu que vas morir per nosaltres,
tingueu pietat de nosaltres!
BWV 759
Schmücke dich, o liebe Seele/Decora’t, oh estimada ànima
Any 1724
En clau de fa major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Johann Franck (1644-1710)
Melodia.- Johann Crüger (1598-1662)
Sembla que s’atribueix a Gottfried August Homilius. Detalls quant a la composició (baix, cadències i figuracions) confirmen aquesta atribució i l’adhereixen a un estil galant propi d’altres obres de Bach atribuïdes també a Homilius (que va ser alumne d’orgue de Bach a Leipzig).
Schmücke dich, o liebe Seele
Schmücke dich, o liebe Seele,
Laß die dunkle Sündenhöhle,
Komm ans helle Licht gegangen,
Fange herrlich an zu prangen;
Denn der Herr voll Heil und Gnaden
Läßt dich itzt zu Gaste laden.
Der den Himmel kann verwalten,
Will selbst Herberg in dir halten.
Decora’t, oh estimada ànima
Decora’t, oh estimada ànima,
Deixa la fosca cova del pecat,
Vine a la llum brillant,
Comenceu a brillar gloriosament;
Perquè el Senyor és ple de salvació i de gràcia
Et convidem ara com a convidat.
Qui pot gestionar el cel,
Vull mantenir l’alberg a tu mateix.
BWV 760-761-762
Vater unser im Himmelreich/Pare nostre del cel
Any?
En clau de?
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Martin Luther (1483-1546)
Vater unser im Himmelreich és la interpretació de Luther del Pare Nostre: l’única pregària que venia directament del mateix Jesús i que, per tant, sempre ha tingut un lloc especial en el cristianisme. En l’època de Bach, a més d’utilitzar-se com a himne durant la Comunió, Vater unser im Himmelreich també estava vinculat al diumenge de la Rogació, el cinquè diumenge després de Pasqua, que per tant és també el diumenge anterior al dia de l’Ascensió, quan hi havia processons tradicionals pels camps.
Dels diferents arranjaments d’orgue que Bach va fer d’aquest coral, aquest és el més tènue i atemporal. La peça està escrita en stile antico, l’estil de composició “antic”, vocal i polifònica del segle XVI.
Atribuïdes erròniament a Bach
Vater unser im Himmelreich
1
Vater unser im Himmelreich,
Der du uns alle heißest gleich
Brüder sein und dich rufen an
Und willst das Beten von uns han,
Gibt, daß nicht bet allein der Mund,
Hilf, daß es geh von Herzensgrund.
2
Geheiligt werd der Name dein,
Dein Wort bei uns hilf halten rein,
Daß wir auch leben heiliglich
Nach deinem Namen würdiglich.
Behüt uns, Herr, vor falscher Lehr,
Das arm verführet Volk belehr.
3
Es kommt dein Reich zu dieser Zeit
Und dort hernach in Ewigkeit.
Der heilig Geist uns wohnet bei
Mit seinen Gaben mancherlei.
Des Satans Zorn und groß Gewalt
Zerbrich, vor ihm dein Kirch erhalt.
4
Dein Will gescheh, Herr Gott, zugleich
Auf Erden und im Himmelreich.
Gib uns Geduld in Leidenszeit,
Gehorsam sein in Lieb und Leid,
Wehr und steur allem Fleisch und Blut,
Das wider deinen Willen tut.
5
Gib uns heut unser täglich Brot
Und was man darf zur Leibesnot,
Bhüt uns, Herr, vor Unfried und Streit,
Vor Seuchen und vor teurer Zeit,
Daß wir in gutem Frieden stehn,
Der Sorg und Geizes müßig gehn.
6
All unser Schuld vergib uns, Herr,
Daß sie uns nicht betrüben mehr,
Wie wir auch unsern Schuldigern
Ihr Schuld und Fehl vergeben gern.
Zu dienen mach uns all bereit
In rechter Lieb und Einigkeit.
7
Führ uns, Herr, in Versuchung nicht,
Wenn uns der böse Geist anficht,
Zur linken und zur rechten Hand
Hilf uns tun starken Widerstand,
Im Glauben fest und wohlgerüst
Und durch des heilgen Geistes Trost.
8
Von allem Übel uns erlös,
Es sind die Zeit und Tage bös,
Erlös uns vom ewigen Tod
Und tröst uns in der letzten Not.
Bescher uns auch ein seligs End,
Nimm unser Seel in deine Händ.
9
Amen, das ist: Es werde wahr.
Stärk unsern Glauben immerdar,
Auf das wir ja nicht zweifeln dran,
Das wir hiemit gebeten han.
Auf dein Wort in dem Namen dein,
So sprechen wir das Amen fein.
Pare nostre del cel
Pare nostre del cel, que ets,
que ens dius a tots de cor,
germans, que siguem, i tu cridam,
i voldràs pregar de tots nosaltres,
concediu que la boca no només pregui,
des del més profund cor, oh, ajudeu el seu camí.
Sigui santificat el teu nom, Senyor;
Entre nosaltres pur oh guarda la teva paraula,
perquè també nosaltres visquim santament.
I manteniu-vos dignament en el vostre nom.
Defensa’ns. Senyor, de la tradició mentidera;
La teva pobre gent equivocada restaura.
El teu regne vingui ara aquí baix,
i després, allà dalt, sempre.
L’Esperit Sant, el seu temple, té
en nosaltres moltes gràcies.
La ira del dimoni i la grandesa forts
Aixafa, que no faci mal a la teva Església.
Es faci igual la teva voluntat, Senyor Déu,
a la terra com a la teva alta residència;
En el dolor dóna paciència per l’alleujament,
Obediència en amor i dolor;
Tota carn i sang s’allunyen i comproven
Que ‘contra la teva voluntat fa un coll rígid.
Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia,
i tot el que fa el cos;
De la lluita i de la guerra, Senyor, guarda-nos lliures,
de la malaltia i de l’escassetat;
Perquè descansem en feliç pau,
amb cura i cobdícia tots sense angoixa.
Perdona, Senyor, totes les nostres faltes,
perquè ja no ens angoixin.
Com dels nostres deutors, amb molt de gust deixem
passar totes les faltes i deutes.
Servir fa que tots estiguem preparats
en amor i unitat honesta,
a la temptació no ens condueixis.
Quan l’esperit maligne fa la batalla calenta
A la mà dreta i a l’esquerra.
Ajuda’ns amb vigor a resistir,
ferms en la fe, armats contra un hoste,
amb la consolació de l’Esperit Sant,
de tot el mal allibera els teus fills —
El temps, els dies són dolents.
Lliura’ns de la mort infinita;
Consola’ns en el nostre últim alè;
Concediu-nos també un final beneït.
El nostre esperit pren a la teva mà,
Amén! és a dir, que això es faci realitat!
Enforteix la nostra fe sempre de nou,
perquè mai no tinguem dubtes
del que aquí hem resat.
En el teu nom, confiant en la teva paraula.
BWV 763 – 764
Wie schön leuchtet uns der Morgenstern/Que bonica brilla l’estrella del matí
Any 1737?
En clau de re major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Melodia.- Philipp Nicolai (1556-1608)
Per a la composició d’aquest himne, Philipp Nicolai es va inspirar en l’Epístola de Sant Pere (Capítol I, 19) i, sobretot, en l’Apocalipsi de Sant Joan de la qual va extreure tots els elements necessaris. L’Himne fou compost el 1599; i també s’atribueix a Nicolai la composició de la melodia de la Coral.
Dels dos «Preludis» compostos per Bach en aquesta coral, el primer és una composició molt breu basada únicament en un cànon d’octava i un baix continu.
El segon, però, és més aviat una «Fantasia» de grans proporcions, en què el pedal té la finalitat de fer sortir el «Cantus Firmus».
Ambdues composicions són de caràcter festiu
El text d’aquest coral està ple d’imatges en part oculta. La línia inicial hi arriba directament, amb una metàfora còsmica. A Europa, el planeta Venus només es pot veure a primera hora del vespre i al matí just abans de l’alba com una “estrella” brillant a l’horitzó. Com a estrella del matí, anuncia així la llum del dia. Per tant, tant Crist com Maria (i de vegades Joan Baptista també) es van comparar amb l’estrella del matí.
Wie schön leuchtet uns der Morgenstern
1. Wie schön leuchtet der Morgenstern
Voll Gnad’ und Wahrheit von dem Herrn,
Die süße Wurzel Jesse!
Du Sohn David zus Jakobs Stamm,
Mein König und mein Bräutigam,
Hast mir mein Herz besessen,
Lieblich, freundli,
Schön und herrlich, groß und ehrlich,
Reich von Gaben,
Hoch und sehr prächtig erhaben!
Que bonica brilla l’estrella del matí
Que bonica brilla l’estrella del matí
Plena de gràcia i veritat del Senyor,
La dolça arrel de Jessè.
Fill de David de la tribu de Jacob,
el meu rei i el meu marit,
T’has apoderat del meu cor,
Bell i bondadós,
Bell i gloriós, gran i veritable,
Ric en dons,
Alt i molt esplèndidament exaltat!
BWV 764
Wie schön leuchtet uns der Morgenstern/Que bonica brilla l’estrella del matí
Any abans 1705
En clau de sol major
Indicació de temps.- Coral-Preludi – Fragment
Per a orgue
El manuscrit d´aquesta composició és un dels més antics que es conserven de Bach. Tot i això, es troba en un estat incomplet i d’aquesta obra només se’n conserven vint-i-tres compassos. El coral, a la veu de soprano, està envoltant d’un mogut acompanyament sincopat.
Johann Sebastian Bach
La seva música destaca pel seu rigor intel·lectual i expressivitat emocional.