Madrigals Nº8 Gcd 920928
Madrigals guerrers i amorosos
Intèrprets.- LA VENEXIANA
Simfonia
Altres cants d’amor (Altri canti d’amor)
Que uns altres cantin al l’amor, tendre arquer
Les dolces carícies i anhelats petons.
I narrin les querelles i paus desitjades
Quan dues ànimes s’uneixen en un sol pensament.
De mart canto jo, furibund i fer
Els durs enfrontaments i batalles atrevides.
Faig carrisquejar les espases i crepitar els focs
En el meu cant bel·licós i fer.
Tu, per aquí han teixit amb els llorers cesaris
La corona immortal Mart i Bellona,
Accepta aquesta verda i encara fresca obra meva,
Doncs mentre les guerres canta i les roques toca, Oh gran Ferran, l’orgullós cor
Entona les lloances del teu insuperable valor.
Hor che’l ciel e la terra
De Petrarca
A l’hora que el cel i la terra i el vent emmudeixen
I les feres i els ocells descansen atrapats pel son
El carro estelat de la nit comença a girar i en el seu llit la la mar sense onades reposa,
Jo miro, penso, pateixo, ploro i aquell esser que sempre
Està damunt meu és també la causa de la meva dolça pena.
Guerra és el meu estat, d’ira i de dol plena,
I només pensant en ell aconsegueixo una mica de pau.
Així, d’una sola font clara i viva,
Sorgeixen la dolçor i l’ amargor que són el meu aliment.
És la mateixa mà la que em guareix i em fereix
I com el meu sofriment no arriba al seu final,
Mil cops al dia moro, mil cops neixo
Tan gran és la distància que m’allunya de la meva salvació.
Gira il nemico indidioso
De Giulio Strozzi
Assetja l’enemic insidiós Amor
La roca del meu cor,
Anem de pressa, doncs no és molt lluny:
Tots a les armes!
No deixem que s’apropi, no permetem
Que pugui pujar sobre el fràgil mur,
No obstant, fem una bella sortida:
Tothom a ensellar!
Armes falses no son, i ja s’apropa
Amb el gros de la tropa a la cortina.
Vinga! de pressa! Està massa a prop,
Tothom als seus llocs!
Vol atacar el baluard dels ulls
Amb coratjosos assalts.
Donin-se pressa, doncs ell és aquí sense cap dubte
Tothom a cavalcar!
Ja no hi ha temps, ai, doncs amb només una fletxa
Del cor s’ha apoderat.
Correm, cames ajudeu-me, que hom salvi qui pugui:
Fugim!
Cor meu, no hi ha fugida possible, estàs mort
I ets l’esclau d’un tirà altiu
Doncs el vencedor està a la plaça
I crida: foc, foc, arraseu tot!
Se vitorie si belle
Fluvio Testi
Si les victòries són belles
En les guerres de l’amor.
Fes-te guerrer, cor meu,
I no temis dels amorosos raigs
Les ferides mortals.
Lluita, saps què és glòria
Morir pel desig de la victòria.
Ogni amante è guerrier
Ottavio Rinuccini
Tor amant és guerrer, en el seu gran regne
També amor té la seva milícia.
Aquesta edat en flor que pot sostenir
El dur pes de l’ elm i de l’escut,
En els assalts amorosos es mostra excel·lent.
No és menys espantós veure una tremolosa mà.
Per la seva massa edat, fer tremolar l’espasa i la llança
Que sentir sospirar a un amant canós.
Que la nit sigui gelada o serena,
L’amant i el guerrer la passen en vetlla,
El segon salvaguardant les tendes del capità,
El primer vigilant la llar de l’estimada
Mai la fatiga cessa d’acompanyar el soldat,
Ni descansa mai el veritable amant
Ambdós pujaran dels monts alpestres
Les dures cimeres ambdós sobre torrents i rius,
Entre pluges i brumis podran navegar amb seguretat.
Ni les ones escumats del vast oceà.
Ni l’esglaiador buf de l’ Euros o Aquilón,
Podran frenar els seus cossos impetuosos
Si estan animats pel desig de solcar la mar.
Qui sinó aquell que segueix l’amorosa senyera,
O la de mart, pot sots el cel nocturn i ombrívol
Suportar la pluja, la neu i el vent?
Cessa ja, al cap i a la fi, llengua mentidera
De repetir que l’amor no és sinó vici i peresa.
Doncs Amor no sojorna sinó en un cor guerrer.
Jo, que en l’oci vaig néixer i en l’oci visqué,
No volia res que no fos manyaga quietud,
Passava no solament les hores nocturnes
Sinó també dies sencers en tous llits de plomes
I a l’ombra agradable, lliure de tota inquietud
Gaudia de la fresca d’una brisa lleugera,
Amb el rogallós murmuri d’un rierol
Que acompanyava els cants dels ocellets.
Jo mateix, quasi el generós interès
Del bellíssim Amor va aprestar-me el cor,
En el moment que mirava la divina flama
Que veia brillar en aquests bells ulls,
I escoltava el so de robis i perles
De la seva veu angelical abastant el meu cor,
Menyspreant la comoditat d’una vida tranquil·la,
No vaig deixar que el somni tanqués els meus ulls
En ple dia, més bé sovint veia les estrelles i al cap vespre,
Durant l’amorosa vetlla, canviar-se en sol i alba.
Sovint, carregat de ferro, en la fosca ombra,
Vaig ple d’esperança allí on el desig em guia,
I pateixo sempre tant dures fatigues,
Jo, l’amorós guerrer, més perilloses
Que la lluita de l’obstinat Belga
Desafiant en combat singular al coratjós hispà.
O allí on inunda els amples camps
El reial Istro (Danubi), cenyit amb ferro el bust,
Seguir entre els soldats la clara i noble sang
D’aquell gran rei quina sagrada testa
Sosté ara la brillantor de l’augusta diadema,
D’aquell gran rei que a les corones, als llorers
Als trofeus, als triomfs el cel destina.
Oh, sempre gloriós, oh, sempre invicte:
Segueixes feliç i absolutament afortunat,
Les altes victòries i glorioses empreses,
I pot ser un dia, la meva grollera lira
Serà digna de cantar el teu gran valor,
Llavors el so de les armes,
Cantaré les teves palmes i els nous llorers
Quan el furor hostil sigui deprimit, domesticat
Pel teu gran judici i el teu invencible valor.
L’orient dirà, envaït per l’astorament i el terror,
Sonar les trompetes marcials.
I en veure’t sobre el teu gran cavall l’envit de ferro,
Muts d’estupor els arquers excites,
Entre mil i mil cavallers i capitans,
Carregat de trofeus, oh gran Ferran Ernest,
S’inclinaran davant la teva invicta espasa,
Vençuts, i t’oferiran les corones i els reialmes.
Però vers quin ample Egeu, desplegues les veles
Tant lluny del port audaç amant?
Torna, doncs, noble amic meu,
Veig que un viatge tan gran, una tan gran distància
Han impregnat el teu rostre amb pàl·lid temor.
Torna, doncs el nostre ardor, doncs el nostre cant,
Que d’armes i d’amor, mesclats, sona,
Et dirà ara que Amor i Mart
Inspiren en un cor noble el mateix afecte.