En una claror, Amor lloa el seu art a prop dels pastors i pastores i els recorda que ningú és a l’abric de les seves fetges. A la seva crida, ells es diverteixen amb cants i danses. El Déu de l’amor deplora la inconstància que regna a la cort. Els senyors i les seves dames canvien regularment d’amants, i només el boig, el lleig i el vell resten fidels. Amor prefereix la companyia dels pastors i pastores que estimen seguint les lleis de la natura. Elles inviten a seguir les seves sinceres inclinacions.
Venus i Adonis estan units per una passió mútua. La deessa està apunt d’entregar-se quan un tret de caça la reté. Venus anima a Adonis anar a caçar, però quest refusa, preferint estar-se al costat d’ella. Conscient de la voluntat impacient del bell pastor, Venus insisteix perquè marxi acaçar, i li promet que una breu separació no farà més que inflamar el seu desig. Els caçadors inviten Adonis a seguir-los i descriuen el potent senglar que acaben de ferir els seus gossos, incapaç de resistir el desafiament, Adonis es posa el davant dels caçadors i va a la caça de la bèstia, Amor afalaga la seva mare Venus usant l’art amb que ella estima Adonis. Ell li pregunta com vèncer als que menyspreen l’amor. Venus li donà instruccions i Amor ensenya metòdicament als Petits Amors una llista de víctimes possibles. La deessa inquireix Amor de la millor manera d’assegurar-se que Adonis i li és fidel. Amor li suggereix maliciosament de maltractar-lo. Venus dona permís als Petits Amors, Amor crida les Gràcies per servir a la deessa de la bellesa; elles canten les seves lloances i desprès dansant per divertir-la mentre que els Petits Amors traginen amb el tocador de Venus.
Venus aclaparada de melancolia, i inquieta pel seu amant, esperant la seva tornada. Adonis retorna mortalment ferit pel senglar que caçava. S’acomiada de la deessa, que deplora profundament la seva immortalitat. Adonis mort als braços de la seva estimada. Venus es lamenta i crida els Amors perquè portin el seu tendre pastor als cels. Els Amors ploren Adonis i criden la natura a tenir dol pel dissortat caçador.
Caràcters: Venus, Adonis, cupido (Amor), pastors, pastores, caçadors, les gràcies, petits amors
Nº1.- Obertura
El pròleg
El teló s’obre damunt l’amor, un arc en una mà i una fletxa a l’altra, les fletxes al costat i a l’entorn d’ell els pastors i pastores.
Nº2.- Amor (saluda i canta)
Guardo les meves fletxes i el meu arc
Perquè desitjo palesar el meu art:
Ni una sina es trobarà,
Quan haure acabat, sense una ferida.
Però el gran art serà
Tirar-me jo mateix al vostre cor,
Aquí i allà jo volo amb les meves ales,
De gràcia, feu una bona acollida al Déu de l’amor.
Una pastora
Veniu pastors i pastores, cantem i ballem,
Sigueu complaents, encantadors, apassionats i alegres
Nº3.- Cor de pastors i pastores
Veniu pastores, canteu i balleu
Sigueu complaents, encantadors, apassionats i alegres.
Un pastor
Aquell que menysprea aquests tendres moments
I que rebutja un pastor que sospira
Quan ella voldrà recuperar el temps
Que ella no tingui més que un feble amant.
Una pastora
El més poderós dels Déus
Ve a donar-nos moments feliços.
Cor de pastors i pastores
El més poderós dels Déus
Ve a donar-nos moments feliços
Un pastor
Oh, no el deixem abandonar aquests llocs.
Una pastora
Abans que cada cor estigui ple d’amor.
Cor de pastors i pastores
Oh, no el deixem abandonar aquests llocs
Abans que cada cor estigui ple d’amor
Amor
Cortesans, no hi ha punt de Fidelitat amb vosaltres
Canvieu tan sovint com podeu;
Les vostres dones continuen fidels
Fins que elles vegin un altre home.
Un pastor
Amor n’heu trobat moltes
Molt de temps encadenats als mateixos ferros?.
Amor
A la cort jo trobo constant i sincer
Només un vell senyor o dos.
Un pastor
Qui reté, és llarg temps el vostre imperi?
Amor
El boig, el vell i el lleg.
En aquests dolços bosquets so s’ensenya l’amor.
La bellesa i el plaer no es compren:
A uns desitjos ardents la natura compromet les dones,
I cada jove pastor estima per naturalesa
Cor de pastors i pastores
El boig, el vell i el lleig.
En aquests dolços bosquets so s’ensenya l’amor.
La bellesa i el plaer no es compren:
A uns desitjos ardents la natura compromet les dones,
I cada jove pastor estima per naturalesa.
(Durant el cant del cor un pastor i una pastora ballen.)
Amor
Amants, retireu-vos a les ombres de l’entorn,
Seguiu el que els vostres tendres pensaments us inspiren
L’entrada de l’Amor
Cau el teló, tots surten
Fi del pròleg
Acte primer
Preludi
El rierol s’obre i revela a Venus i Adonis abraçats costat per costat damunt d’un llit de repòs.
Adonis
Venus
Venus
Adonis
Adonis
Quan podré jo, gaudir de dolçors plaers, i reposar sobre el teu pit?
Cerquem l’ombra més espessa d’aquest bosquet
I no decebrem ja més un amor impacient
Venus
Adonis. La deliciosa joventut
És plena de bellesa, i de constància:
Amb tu la Reina de l’Amor empren
Els moments destinats als plaers més tendres.
Adonis
La meva Venus sempre te nous atractius
Que obliguen els amants a ser constants
Venus
El meu encisador jovencell em trobarà
Sempre tendre, però mai complert
Música de caçadors
Ells s’alcen del llit de repòs quan senten la música.
Venus
Escolta, escolta, la música campestre sona;
Escolta, escolta, els caçadors: escolta , escolta els conillers!
Els criden a la caça, aprestat, aprestat!
Adonis
Adonis no caçarà res avui
Jo ja he agafat la més noble presa.
Venus
No pastor meu, donat pressa
L’absència inflama nous desitjos
Jo no tindria a punt el meu amant cansat
Pastor meu, vols tu saber l’Art
Pel qual jo conservo un cor conquerit?
Rarament fereixo l’oïda d’un amant
Amb futilitats o em temença de gelosia;
Jo li dono lliurament totes les delícies,
Amb dies de plaer i nits afortunades,
Adonis
És per tant una mena d’homes
Que es plau en les pesades cadenes,
Als que un mal tractament aprofita;
I ells no estimen veritablement més que a partir d’aquest moment.
Venus
Aquest són els folls de considerable ociositat;
Els homes prudents s’estimen el plaer més fàcil.
Jo et dono lliurament totes les delícies,
Amb dies de plaer i nits afortunades.
Adonis
Adonis no caçarà res avui
Venus
No pastor meu, donat pressa.
Venus surt. Uns caçadors s’apropen a Adonis i canten aquest cor.
Cor de caçadors
Veniu a seguir el joc més noble
Per allí, per allí el jove temerari pot adquirir la fama.
Un caçador
Un potent senglar desafia les nostres llances i trets
Ell escuma i ràbia; vegeu com fereix
Els més braus dels nostres gossos de Creta
Lladra com el tro i pels seus ulls llença llampecs.
Adonis
Vosaltres que odieu les alegries mandroses de la ciutat,
I tant de bon matí cerqueu els plaers més rudes
Després de les delícies que la Divina Bellesa encobreix,
Res, oh, res és tan dolç
Com els nostres caçadors que es troben
Amb destres cors i bons conillers per córrer els camps.
Cor de caçadors
Lachne s’ha avençat la primera, però ella és vella.
Porteu aquí a Ladon, ell és fort i valent. hal Lachne, hala Melampus
Oh! ells sagnen! a les nostres llances, a les llances
Adonis has de mostrar el camí
Ells surten cantant una dansa per caçadors Cau el teló . Fi de l’acte primer
Acte segon
S’alça el teló i Venus i Amor dessota del petits amors al seu entorn.
Amor
Tu poses amb una cura tan deliciosa
Els grillons que porten els vostres amants,
Cap pot deixar d’obeir,
Quan de les seves veus ardents, tu beneeixes les ferides
Apunta els petits amors:
Els plaers impacients s’apressen
I entorn teu els petits amors juguen somrient.
Venus
(agafa l’Amor als seus genolls)
Petit afalagador has aprés
Les teves lliçons i perfeccionat les arts
Amb les quals poguessis tu perforar
Un miler, un miler de tendres cors?
Amor
Si però Mare, ensenyeu-me a vèncer
A tots aquells que menyspreen el teu petit Bromista.
Venus
Ajusta bé les fletxes quan tu perforis
I tria bé per tot allò que cada un desitja,
Però crea un lligam sense que ells ho endevinin.
I pels vilans i rondinaires, desapareix.
En quant aquells que menyspreen el foc de l’amor,
Forca’ls a que se’n meravellen
Lliçó dels amors
Amor
L’insolent, l’arrogant.
Els petits amors
L’insolent, l’arrogant
Amor
La M.E.R. Mer: C E Ce:
Merce: N.A I, nai:R.E,re
El Mercenari
El vanitós i babau.
Els petits amors
La M.E.R. Mer: C E Ce:
Merce: N.A I, nai:R.E,re
El Mercenari
El vanitós i babau.
Amor
El gelós i el taciturn,
Tots, tots aquells que et maltracten
Venus i els petits amors alhora
Tots, tots aquells que et maltracten
Amor
Escollits pel foll d’esperit amollonat
Que menysprea la poderosa escola de l’amor
Algú que hom complau amb les llambregades secretes.
I en la lectura de novel·les d’amor,
Per aquell que és inconstant, voluble i alegre
Aquell que només en fa un joc amb les penes d’amor,
Troba alguna manera brivant,
També inconstant i voluble com ell.
Els petits amors
Troba alguna manera brivant,
També inconstant i voluble com ell.
Venus
Però Amor, com fer jo sempre Adonis constant?
Amor
Tracta’l, tracta’l veritablement malament,
(Venus riu)
Amor
Tracta’l, tracta’l veritablement malament,
(Venus riu un altre cop)
Venus i Amor
Tracta’l, tracta’l veritablement malament,
Venus
Al joc, Amors meus, al joc.
Venus fa d’aquest dia un dia festiu.
Danse dels Amors
Desprès de la dansa dels petits Amors jugant junts a la gaita intermitent i a la mà calenta fins que l’amor amb una màscara de llop els esgarrifa, desprès ells retornen a l’escenari, amb precaució, quan Amor crida a les Gràcies.
Venus i Amor
Feu venir, feu venir les Gràcies, feu venir les gràcies
(Entren les gràcies)
Cor de les Gràcies
Mortals, d’aquí baix, amors de dalt
Canteu, canteu les lloances a la reina de l’Amor
El món sucumbeix davant d’aquesta bellesa enlluernadora:
Canteu, canteu els triomfs dels seus ulls conqueridors,
Escolteu, escolteu! la mateixa natura sospira aquesta alegre nit
Ella suscitarà el desig, i donarà el plaer.
Dansa de les Gràcies
Gavota
Sarabanda per les Gràcies
(Mentre que les Gràcies ballen, els petits Amors vesteixen Venus, un d’ells li pantina la cabellera, un altre li col·loca un braçalet de perles entorn del puny, etc..)
(Un motiu)
(Desprès de les danses la cortina es tanca sobre ells
Fi del primer acte
Acte tercer
Preludi
La cortina s’obre i rebel·la Venus en nova postura melangiosa
Un Amor afligit travessa l’escenari i agita una fletxa cap a ella.
Venus
Adonis! Adonis! Adonis!
Uns sospirs involuntaris s’eleven del meu pit entristit.
I el dolor ha estès sobre els meus ulls el seu imperi.
Un amor afligit acaba de passar prop meu cantant
Unes tombes i unes urnes, el fúnebre amaniment
I retorna Adonis, és per a tu que jo esllangueixo.
(Venus es repenja contra un costat de l’escenari i sanglota. Adonis es conduït ferit)
Adonis
Jo arribo, tant de pressa com la mort m’ho permet.
Veus la ferida feta pel senglar Idalian,
El fidel Adonis a aquesta hora ha d’apagar-se.
Venus
Ah, la sang i la làcia vida abandonen les seves rosades galtes
Ai! tu ets massa jove per seguir el somni de l’amor.
Els meus planys arribaran als cels. Oh! poders celestials,
Tingueu pietat de la dissortada Reina de l’Amor.
Adonis
Ah, jo sofriria bé el tret mortal
Si no separés els amants més perfectes.
Venus
Oh, déus cruels, per què no tinc jo
El gran privilegi de poder morir?
Adonis
L’Amor, el poderós Amor, inflama el meu dolç pit;
Deuria d’ expirar pel desig de l’ardor de la vida?
No, no! la dolça vida retorna, i la mort està horroritzada
D’esvair aquest cor, fidel reialme de l’Amor
Venus
No, el monstre triomfa a l’horrible pal·lidesa,
I amb la teva càlida sang, et furta la vida.
Adonis
Veig que el destí em crida, deixa’m reposar sobre
La teva tendra sina. Allí desitjaria viure i allà suplico morir
Adonis mort
Venus
Ah! Adonis, amor meu! Ah Adonis!
(Que els Amors afligits porten amb una solemne pompa el meu Adonis cap els cels voluptuosos)
Cor (Que els Amors afligits porten amb una solemne pompa el meu Adonis cap els cels voluptuosos)
Venus
Ell adornarà els cels, aquí jo el ploraré
Fins que jo caigui en el fred somni
Cor
Plora el teu servent, poderós Déu de l’amor
Vessa llàgrimes pel teu caçador, oh bosquet deshabitat.
Plora, Eco plora, tu no repetiràs més
Els seus tendres sospirs i els vots quan ells van trobar
En aquest bosquet desert,
Fi