Ardo avvampo, mi Struggo
Cremo, m’encenc, em consumeixo, cremo, acudiu
Veïns, amics, acudiu al lloc del foc.
Al lladre al traïdor, foc, foc,
Veniu amb escales, destrals, martells, aigua.
I vosaltres torres sagrades, encara calleu?
Anem, anem campanes, estic ronc de tant cridar:
Dieu als altres el perill, ni lleuger ni poc
I pel que em crema demaneu pietat
Són dos bells ulls el lladre i el seu sec Amor
L’incendiari que, amb els seus ulls inics,
Ha inflamat la roca del meu cor.
Aquí els remeis que són ja debades i il·lusoris.
Que cada un en dona per tan extàtic ardor
Deixa que el cor es torni cendra i calla.
Armato il cor
Ottavio Rinuccini
Armat el cor amb diamantina fe
En la amorós regne
Vinc a guerrejar.
Lluitaré amb la mort,
M’enfrontaré al cel i el destí
Doncs soc intrèpid guerrer,
I si la victòria no obtinc, la vida no la vull.
Introduzione al Ballo:Volgendo il ciel
Ottavio Rinuccini
Guiant el cel, per un immortal camí
Les rodes de la llum calma i serena,
El sol aporta un segle de pau
Amb el rei nou d l’Imperi Romà.
Dem peus, partim ara del Gran Iber,
El profund calci, engalanat i ple,
Perquè corrent fins el cor de vena en vena,
Faci escàpol de l’ànima tot mortal pensament.
Vine noble lira. Adorna amb flors
El meu cabell. oh Filli.
Feriré els estels, cantant del meu rei el seu gest excels.
I Vosaltres quina bellesa, dames i donzelles,
Us fa mereixedores d’honors immortals,
Mogueu, al so de la meva bella música, els vostres peus esvelts,
La vostra cabellera lleugera i rossa sembrada amb roses.
I deixant de l’Istro el ric fons
Vinguin també al ball les humides Nimfes.
Ballo: Moveteal mio bel suon
Ottavio Rinuccini
Moveu, al so de la meva bella música, els vostres peus esvelts,
La vostra cabellera rossa plena de roses.
I deixant de l’Istro el ric fons,
Vinguin també al ball les humides Nimfes.
En aquest dia tan bell fugin els núvols i les borrasques,
Que l’aire olorós del murmuri de les aigües
Faci ressò al meu cant, faci retrunyir el món
Les obres excelses i belles de Ferdinando.
Ell, les armes cenyides i sobre cavall alat
Recorre les planures, i sobre la terra dura
La testa reposà en el braç armat.
Les torres excelses i les supèrbies muralles
Espargeix en el vent i tenyeix de vermell el prat,
Deixant en la foscor tota altra glòria en el món.
Altri canti di Marte
Giambbattista Marino
Que altri cantin de Mart i de les seves tropes,
Dels seus nobles assalts i glorioses empreses,
De les sagnants victòries i combats,
I de triomf de la mort, horrible i fera.
Jo canto, amor, a aquesta la reva guerra
I els mortals atacs que jo pateixo
Com un record guardat, apressat dels seus cabells:
Història miserable, però vertadera.
Dos bells ulls foren l’arma que em transfigurà,
La meva ànima fa temps afligida
Vessa amb forma de sang un amarg plor.
Tu, pel teu gran valor la palma i la glòria,
Jo derrotat pel meu enemic invicte;
Si tu dones la mort al meu cor, dona la vida al meu cant.
Vago augelletto che cantando vai
Francesco Petrarca
Formós ocell, que cantant vas,
O plorant el teu temps passat,
Veient la nit i l’hivern al teu costat
I el dia darrera teu i lluny els mesos alegres,
Si, tant com coneixes els teus greus turments,
Sabessis els meus mals igual als teus,
Vindries a prop d’aquest cor desconsolat
Per compartir amb ell les teves doloroses penes.
Mentre vaga Angioletta
Giovanni Battista Guarini
Mentre la formosa Angioletta
Atrau amb el seu cant tota ànima noble,
Acudeix el meu cor i resta suspensa
Sencer al so del seu suau cant,
I no sé com mentre tant
L’esperit de la música pren
La gola canora i forma i esculpeix
Com mutual mitjà
Una loquaç i magistral harmonia.
Afina el so subtil amb la veu dúctil,
I la retorna i empeny
Amb accents trencats i sinuosos girs,
Aquí amb lentitud, allà amb promptitud.
I de vegades murmurejant
Un so greu i mòbil i alternant
Fugues i pauses i plàcides respiracions,
Adés la reté i la deslliura,
Adés la prem, adés la trenca, adés la refrena,
Adés la llança com fletxa i vibra
Adés li dona voltes,
De vegades en una manera ferma i sonora.
Així, cantant i tornant a cantar, el cor,
Oh, miracle d’amor!
Es torna un rossinyol
I ja desplega, per no estar trist, el vol.