CLAUDIO MONTEVERDI Madrigals llibre vuitè continua…4

Perché t’en fuggi, o Fillide
Anem, anem, anem, xamosos pastorets,

Coreu, veniu,

Per mirar, per gaudir de les brises agradables

Que ens porta l’aurora riallera.

Mireu els prats plens de flors oloroses

Doncs en veure-la aparèixer

Rieu fent festa. Anem, anem, anem, xamosos pastorets

Anem, anem, cantaires ocellets,

Deixeu anar, despulleu,

En cantar en gaudir, les veus estimades De sol que recobreix d’or el mont.

I sobre les branquetes

Plenes de formoses floretes

De la seva bella cabellera

Doneu-me les lloances,

Anem, anem, anem cantaires ocellets,

Anem, anem, anem loquaces petites fonts,

Amb gràcia correu

Per gaudir, per joguinejar com acostumeu a fer

I amb aquest resplendor es vesteix,

I amb aquests llamps que, posant color als camps,

Prometen als cors

Vertaderes alegries

Anem, anem, anem,  loquaces petites fonts.
Per què fuges, oh Fillis?

Ai, Fillis, escolta’m

I amb aquests bells ulls mira’m.

No soc ja ni una fera, ni una serp escanyolida.

Aminta jo soc, encara

Que estigui magre i pàl·lid.

Aquestes càlides llàgrimes meves,

Que aquests ulls a tota hora

Es veuen ploure,

Tenen la força de commoure

El cor més dur

Despietat i rígid,

Però el teu no, que és més

Fred que el gel.

Mentre vessava endebades

A l’aire plors i planys,

I debades el cor es destruïa

Fillis fugia ràpidament!

Ni els sospirs que del cor,

Tan condolits, surten

Niles paraules ni els precs

Poden aturar els peus fugissers.

Non partir ritorsetta

No te’n vagis petita salvatge,

Massa lleugera i inconstant.

Escolta’m no fugis, espera,

Escolta el prec del teu fidel amant.

No escoltes els seus planys?

Ai, no fugis, jo em quedo,

Ai, tu rius i jo ploro,

L’ànima vola desfeta,

Amb tu se’n va el meu cor.

Atura els peus, no fugis, escolta, escolta:

Torna per gaudir simés no d’un que’es mor.

No veus els sofriments?

Tu no escoltes, jo crido.

Tu em menysprees, jo et necessito.

Tu, cruel, més, m’ofens

Quan més fugisser ets.

Ja del pit l’ànima fuig, espera, espera,

Si el meu esllanguiment tant et plau.

Tu, no te’n riguis, no te’n riguis,

Tu em menysprees, jo t’adoro

Tu em deixes i jo moro.

Su, su, su, pastorelli vezzosi

Anem, anem, anem, xamosos pastorets,

Coreu, veniu,

Per mirar, per gaudir de les brises agradables

Que ens porta l’aurora riallera.

Mireu els prats plens de flors oloroses

Doncs en veure-la aparèixer

Rieu fent festa.

Anem, anem, anem, xamosos pastorets

Anem, anem, cantaires ocellets,

Deixeu anar, despulleu,

En cantar en gaudir, les veus estimades

De sol que recobreix d’or el mont.

I sobre les branques

Plenes de formoses floretes

De la seva bella cabellera

Dieu-me les lloances,

Anem, anem, anem cantaires ocellets,

Anem, anem, anem loquaces petites fonts,

Amb gràcia correu

Per gaudir, per joguinejar com acostumeu a fer

I amb aquesta resplendor es vesteix,

I amb aquests llamps que, posant color als camps,

Prometen als cors

Vertaderes alegries

Anem, anem, anem, loquaces petites fonts.