Simfonia Nº1 i Nº2
Prinera part
Recitatiu
Perseu
Poble amic, en aquest dia joiós
Que jo he abatut
El ferotge orgull de les germanes Néréides
No cerco pas l’aplaudiment i no el tinc en compte
Em basta que les orgulloses s’enrabien en veure
Andromeda viva, per mi estimada, i defensada,
Que amb desdeny i trastornades
Elles mirin, al pit de Téthys,,
El cruel ministre de la venjança
Convertit en dura roca.
Que esperem més?
Que un cop desfets els lligams de la bella innocent,
Cada Nimfa, cada pastor reconeguin
En el brac invencible del feliç Perseu
El cor amorós.
Melisea
Senyor tu has anorreat la còlera del destí
Per la bravor del teu braç;
El teu oportú socors
Ha reduït el dolor general al silenci,
Jo no creia mai més poder conduir
Les meves ovelles alegrement al camp,
Ni alegrar amb el meu cant les tropes de rei;
No obstant, gràcies als meus beneficis els peus
D’edat, em semblen menys pesats,
I tinc la impressió que reneix en mi
La pau que havia perdut i lamento.
Ària amb cor
Melisea
Que sobre aquest ribàs,
En feliços cors,
Nimfes i pastors
Canten l’alegria
Que ens commou.
Cor
Visca Perseu
Melisea
Immediatament respon
Del bosc amic
I del mont assolellat
L’eco joiós.
Cor
Visca Perseu
Recitatiu
Casiopea
Insigne descendent de Júpiter i Danaé
En mi tu veus una mare
Que la teva bravesa ha mantingut viva;
El teu triomf jo aplaudeixo també,
Gràcies al teu valor jo visc i sento
El meu ensurt ha canviat en pau.
Ària
Casiopea
Quan jo pensava posar fi
A la meva vida insuportable,
El cel es revela menys cruel
I el meu temor sembla una ombra.
Mare afligida, jo sospirava,
I presa dels pitjors turments
He trobat el consol
Que m’ha tret el dolor.
Recitatiu
Andromeda
Alliberada dels meus lligams i salvada de la mort
Podria recompensar el teu amor,
Però, sàpigues Perseu, sàpigues
Que aquests miserables restes de llibertat
Que, gràcies a tu, em dona el cel
Fan que la meva vida
Sigui menys agradable que la mort.
Perseu
Tu no aprecies doncs de cap manera
Les proves i el mèrit del meu amor falaguer?
Andromeda
La gratitud ho impedeix
Perseu
Qui pot ser doncs
Que posi trampes a la meva pau?
Andromeda
Una flama viva
Que el bo Daliso ha encès el meu cor
Em turmenta més que mai.
Perseu
Sense pietat, va doncs a trobar-la;
Presoner per milers d’afers,
No te cura del teu amor.
Andromeda
El meu cor no ho sap o no ho creu pas
Ària
Andromeda
Un ull amable
Que va ferir-me,
Uns llavis adorables
Que em seduïren,
M’han arrabassat
La meva llibertat
És impossible
Que el seu rigor
Faci suportable
El meu dolor
Perquè ella no minora
La seva bellesa.
Recitatiu
Perseu
Oh ingrata, si tu has estat capaç
D’oblidar tant de pressa
El meu amor, la meva fidelitat, el teu deure,
Llavors no podria jo mai més
Tornar-te a veure; al cel que és just
Castigarà el teu error.
Miserable i traït,
Amant abandonat,
Jo vaig a fugir d’aquests cels,
Abandonar aquests llocs.
Llavors, que vaig a esdevenir, si me’n vaig?
Jo vull veure-la a la cara;
Que ella sàpiga si més no
Quin és el meu terrible turment-
I que jo encara l’estimo; i després partiré satisfet.
Ària
Perseu
No te tranquil el cor
Aquell que estima,
I no sap que és el dolor
Aquell que l’amor no prova.
I quan la persona estimada
S’esdevé infidel
El mal és tal
Que no se’n pot trobar de pitjor.
Recitatiu
Casiopea
Senyor, quin sobtat
Dolor aclapara la teva ànima?
Perseu
Una raó justa em fa plorar sense descans,
Andromeda, aquesta infidel, fa ben poc deslliurada
De les mans de Clotos,
Ha parlat amb els ulls i la llengua de tal manera
Que a tot amant desesperaria.
Casiopea
Andromeda infidel? Perseu, tu t’equivoques.
Perseu
Ella acaba de dir-me que Daliso ha encès en ella
Una flama més gran que cap altre.
Casiopea
T’equivoques si tu et creus això.
Tu has de ser el seu espòs.
Això és el què jo he jurat
Ària
Casiopea
Si tu et refermes en l’esperança
D’obtenir aquest bé
Que pot fer-te feliç.
Amb el plaer que jo imagino
M’afalaga
Fer-te cessar la pena.
Recitatiu
Daliso
D’ençà que el destí m’ha conduit,
Dissortat que jo soc, sobre aquestes ribes
On jo espero una sort millor,
He cercat entre aquestes muntanyes i boscos
Pau i reconfort pel meu cor afligit.
Oh! quantes Nimfes he vist
Llanguir d’amor i sospirar, enganyades;
D’altres aparentment joioses,
Suportar en silenci una flama cremant,
Jo tingué pietat d’elles, i de vegades
He sofert la seva pena, he plorat amb els seus plors.
Després jo també he estat colpit en la jovenesa,
Llavors també he conegut
Que l’amor és una mescla de plaers i de penes,
Però sempre el mal és més gran que el bé.
Ària
Daliso
Si Amor tingués unes fletxes
Que fossin sempre agradables,
Oh, quina vida tan feliç
Aquella d’aquells que l’estimen!
Però que els seus trets siguin benvinguts o cruels,
Com seria possible
En prova de molts turments
Estimar un amor fidel?
Recitatiu
Melisa
Oh!, vicissituds funestes dels mortals!
L’alegria que semblava tan bella
Canvia d’aparença i omple sovint l’ànima
D’un mal incomprensible.
Dissort! a quin estat estem tots reduïts
I de quin terrible final els amenaça el cel,
Com la indignació i la fúria ressonen
En la vall.
En debades nosaltres esperem, en debades
Preguem i plorem. Oh temps, oh destí!
Perseu jura venjança, i l ingrata Andromeda
Ha trencat la seva promesa.
Aquesta nova calamitat,
Que em sembla un fantasma, un somni, o una ombra,
Omple la meva ànima d’un immens dolor.
Ària
Melisea
Petits rierols clars,
Que, en mig de les flors
Us murmureu històries d’amor
Parleu del meu aspre dolor a cadascuna d’elles
Gracioses, tímides ones,
Que els vostres amors no s’abandonin
Sobre el meu terrible dolor,
Perquè amb els meus plors les enverinen
Recitatiu
Casiopea
La meva filla, no hi és pas aquí.
Retorna als teus lligams i al teu primer destí,
I reconeix a Perseu com el teu espòs.
Ària
Andromeda
Mare, permet-me d’escoltar en principi el meu cor
En total llibertat, després ja decidiré.
Recitatiu
Casiopea
Tu em sembles ben ingrata
I em resultes perjura si rebutges a Perseu
Ària
Andromeda
Em plau i m’arrabassa,
L’heroi que va salvar-me,
Però més encara aquesta fletxa
D’amor que em fereix.
Recitatiu
Casiopea
Al llit nupcial, amb Perseu
La raó et crida,
I no obstant jo veig l’honor
En perill si tu no et decideixes.
Ària
Andromeda
Mare, permet-me escoltar en principi el meu cor
En total llibertat, de seguida decidiré
Cor
Que del seu tron majestuós
Baixi a nosaltres
En la pau matrimonial
El rei del déus.
Del vostre amor
Davant l’altar
Jureu en la seva presència
Honor i fi delitat.
Segona part
Recitatiu
Andromeda
Com n’està el meu cor d’afligit?
Espers tu una estrella propicia?
Ah, jo se bé
Que tu et trobes entre l’esperança i la por,
Perquè potser no saps tu, pobre cor,
Que aquell que ha nascut per sofrir viu en el dolor.
Ària
Andromeda
Jo sé, destí salvatge
Que tu t’oposes amb perfídia al meu bé
Tu ets tan cruel i ferotge.
Amb les teves forces unides contra mi
Sense pietat,
Tu ets terrible, el meu cor ho sap.
Recitatiu
Daliso
El teu destí contrari
M’afligeix de tal manera
Que igualment si tu no veus
Aquests ulls en llàgrimes, tu endevines el dolor.
Andromeda
Ah, Daliso, Daliso
Si tu tenies
Veritablement pietat del meu sofriment
No series pas tan cruel amb mi.
Daliso
Enemic de l’amor, jo no vull estimar
Andromeda, tu ho saps; fes el què és just,
Estima al teu fidel Perseu, que bé s’ho mereix.
Andromeda
Si més no no marxis tan ràpid.
Escolta, abans d’anar-te’n,
Com n’és d’estimat, com em planys
Daliso
Si tu esperes, que jo t’estimi,
La teva esperança és un deliri.
Andromeda
Cruel. És així
Que tu menysprees el meu amor?
Daliso
Bella meva, amb aquesta energia
Jo mantinc el plaer de la meva llibertat.
Andromeda
Un plaer que és massa cruel
Per aquesta ànima, oh Daliso, que viu en tu!
Daliso
Però un plaer que em fa bé.
Andromeda
Jo em sento cremar
D’indignació i de fúria.
Daliso
Ja t’he dit, jo no vull amor.
Ària
Daliso
Que sofreixi aquell que vol sofrir,
Lluny de l’amor
Jo vull viure en llibertat.
No vull sentir en el meu pit
L’agitació de l’emoció
Ni els sospirs del meu cor
Absorbit pel dolor.
Recitatiu
Melisea
Abans que la deessa triforme (Diana, deessa de la lluna)
Pugui arribar a la meitat del cel
Veurem acomplits els desitjos de tots,
No podem esperar
Un dia més afortunat;
Que L’Hymen vingui a nosaltres i vessi
Sobre els casats roses i flors de llis fecundes i felices,
Que mai gosi el destí
Enverinar el plaer ni torbar la pau.
Ària
Melisea
Que davalli de les esferes superiors,
El feliç Hymen,
I tu nit estén
El vel que amaga el dia, Diguem doncs, amor alat
Que ha unit els cors
Si el teu braç mai aconseguit
Un cop més feliç.
Recitatiu
Andromeda
Tu has vençut dues vegades, oh estimat Perseu:
Al principi, tu m’has tret els lligams dels peus,
Després per la constància del teu amor
I la teva gran fidelitat, tu les has aplicat al cor.
Perseu
Doncs aquesta flama s’estén
Allí on abans cremava el teu cor?
Andromeda
Aquesta és la meva venjança: ja ho he dit, és veritat,
Però només per aprovar la tec constància.
Perseu
El temor, l’esperança,
La gelosia, l’amor
M’han fet patir l’agonia de mil morts.
Andromeda
Alegrat ara de la teva sort.
I aquella que et menysprear després t’estima,
Roman fidel, adorador constant.
Ària
Andromeda
Qui és a cada foc un fènix,
A cada llum un papallona,
Ignora quin plaer
Pot procurar la fidelitat.
Jugar amb cada dona bella,
Enganyar per costum
És la mateixa cosa
Que mendicar la crueltat.
Recitatiu
Perseu
Abans que els raigs de sol
Arribin a acolorir el món de sang,
Tu veuràs les nostres torxes rivalitzar
Per inflamar els nostres cors.
Andromeda
També tu descobriràs
Les delicadeses del meu afecte,
Amb el fi que la glòria d’aquest sigui perfecte.
Perseu
I l’Arcadia realitzarà que el cel et destini
A ser la meva esposa i la meva reina.
Ària
Perseu
Sovint el sol
Resplendeix al cel
De manera més bella i graciosa
Si un núvol obscur
L’ha velat abans
I la mar tranquil·la,
Quasi sense onades,
Sembla marcar-se de vegades només
Després de la forta tempesta
L’ha agitat abans.
Recitatiu
Melisa
Perseu, Andromeda, amics meus, ja és l’hora
D’anar al temple on,
Sobre l’alter decorat,
Procedirem al gran sacrifici
I rendirem honor als déus suprems,
De qui nosaltres em d’agrair la nostra felicitat.
Casiopea
Anem-hi, Melisea, si de tan feliços auspicis
Em deixeu esperar que, pel favor dels déus,
El cel estarà sempre serè
El ramat feliç i el prat més agradable.
Ària
Casiopea
Deixem que amb un dolç murmuri
Corri el clar rierol
I que el rossinyol que vola
D’una branca verda a una altra,
Expliqui tots els matisos de l’amor pel seu cant.
Que cada desig sigui inflamat
Pel Déu Arquer
I que el murmuri de la brisa
Tranquil·la i feliç
Augmenti el meu plaer i compensi el meu dolor.
Recitatiu
Daliso
Perseu , que esperes? veus tu els feliços
Cors de Nimfes i pastors
Vinguts a elevar l’esclat del teu triomf?
Andromeda, ningú aquí
No s’alegra més que jo de veure’t
Esposa de Perseu, al cap i a la fi, deslliurada dels teus turments.
Andromeda
Dels meus terribles patiments
Tu n’has tingut tanta pietat-jo no ho he oblidat-
Que jo no puc creure’t
Mentider quan tu veus la meva felicitat.
Anem al temple Perseu, i allí, en presència
Dels déus, pronunciarem els vots i que s’acabi el dia.
Perseu
Que així sigui i veiem, en aquests vots
El signe d’un auguri afortunat
I d’una unió feliç per sempre.
Duo
Andromeda
Estimat espòs
Perseu
Estimada esposa
Amb dos
En aquesta estreta
Jo prenc sobre el meu pit
El meu tresor.
El plaer que sento
Et prova
Quan t’estimo.
Ària amb cor
Daliso
Jo veig en vosaltres
El més bell plaer,
Que cap turment
Us ha de treure la joia.
Cor
Que hom vegi triomfar
El veritable afecte
I que sigui objecte
Del nostre plaer.
Daliso
Que l’amor etern
Això sigui la recompensa.
Pel que fa a la fidelitat
No hi ha pas res a témer.
Cor
Així és veritat
Que l’amant fidel i sincer
Si és constant
Assoleix finalment la felicitat.