GEORGE FRIEDRICH HANDEL Òpera Agrippina Acte primer

 

Obertura

Acte primer, escena primera

Agrippina i Neró

Agrippina

Neró fill meu estimat!

Ha arribat el temps d’agafar la sort

Fermament, i conservar-la,

Aquest dia una sort favorable

T’ofereix la corona dels Cèsars

Jo et desvelo el què encara tots ignoren,

Pren aquí, i llegeix-la i llavors sabràs

El què en la meva ànima

He disposat per tu.

Neró Llegeix la carta

Amb dolor al cor i llàgrimes als ulls

T’envio aquesta carta, Augusta Sobirana;

El l’immens perill de la mar tempestuosa

L’àguila llatina ha estat engolida,

I Claudi, el teu espòs

El nostre Déu per tots ha conegut la mort!

Claudi ha mort? que és el què he aprés!

Agrippina

El tron de latium està vacant,

I el meu esperit treballa per col·locar-t’hi;

Arribat avui al límit

Del teu cinquantè lustre

Estàs ja madur per l’imperi;

Aquest dia fatal, veig que Roma cenyeix

Al teu front el llorer dels Cèsars

Neró

Què he de fer?

Agrippina!

Escolta, dissimula el què saps

Renuncia a l’orgull i sigues humil.

Ves entre la gentada, i amb un aire modest

Mostrat a cadascú; als pobres distribueix l’or que tens amagat

Que t’agradi la seva condició,

Però que tu tinguis al cor enveja

De venjança o un ímpetu amorós

Arriba l’un, amaga l’altre;

No vacil·lis a fingir

Si vol regnar, desvia els teus desitjos,

Al desig de regnar  cedint totes les lleis.

Neró

Mare els teus encertats consells

M’acompanyen a tota hora.

Agrippina

Va no tardis més;

Acompleix ràpidament

El què ja concebut el meu amor;

Un sol instant perdut

Pot destruir una gran empresa.

Neró

Del teu prudent consell

Jo pujaré al tron

Més com a Cèsar, com fill,

Mare, t’adoraré.

Escena segona

Agrippina

Que tot sigui obrat

Per una gran empresa.

Jo me’n dono compte

Que Narcisse i Pallas, guiats per la seva naturalesa

O el seu interès tenen a l’esperit un desig amagat

De vèncer el meu cor; ara fingim d’abraçar

Això que jo menyspreava

Que és faci venir a Palas!

Que l’astúcia i l’engany

En aquest instant m’assisteixen.

(Agrippina  s’asseu jugant la melancolia)

Escena tercera

Pallas

A les teves ordres sobirà

Aquí està el fidel Pallas

Agrippina

Pallas sàpigues que Claudi és mort.

Pallas

Claudi?

Agrippina

A l’exèrcit, al poble li manca

Escollir un successor,

Ves a Capitoli, reuneix els nostres partidaris,

I mentre que jo  anunciaré la mort de Cèsar,

Aclama de seguida a Neró; si el meu fill regna,

Palla regnarà amb Agrippina.

Pallas

Una sort favorable

Baixa per mi des de les estrelles

Si em ve de tu.

Perquè no més amb tu, bella adorada,

La meva estrella llueix,

I glorifica la meva fidelitat.

Escena quarta

Agrippina

Ara que Pallas està dominat

És necessari vèncer a Narcís.

Crida a Narcís (surt un patge)

Qui sap fingir obté allò que li convé.

Escena cinquena

Narcís

Humilment als teus peus

Agrippina

Llegeix!

Narcís

Amb dolor al cor i llàgrimes als ulls

T’envio aquesta carta, augusta sobirana;

En l’immens perill de la tempesta marina

L’àguila llatina ha quedat engolida

I Claudi el teu espòs

El Déu de tots nosaltres, ha conegut la mort”

Cel que és el que aprenc?

Agrippina

Ara és necessari

Amb la mà d’Agrippina

Assegurar el ceptre.

Ves-hi de seguida on es reuneixen

El poble i l’exèrcit;

Espera que jo reveli

La nova fatal, i llavors hàbilment

Insinua el nom de de Neró entre la gentada.

Si el cel destina Neró avui al tron

Narcís regnarà amb Agrippina

Narcís

Jo corro, volo, i el meu cor feliç

Pressentia la joia

Volaré d’un lloc a l’altre

Amb les ales del meu amor,

I del meu foc ardent

Jo compliré el teu desig.

Escena sisena

Agrippina

Que més de gran el poder del destí!

Però també, a mi també! no vull negligir res;

A l’obra, a l’obra!

Lloat aquell que hom serveixi de trucs per regnar.

Al cor de la tempesta la meva ànima

Espera trobar el seu port.

Jo tinc el cor armat de constància.

Per la dolça idees de regnar.

Les tempestes més funestes em són un reconfort

Escena setena

(Un tron damunt la plaça del Capitoli. Neró envoltat pel poble distribueix els diners)

Neró

Quina joia per un cor compassiu

Ser el reconfort dels dissortats!

Aquí per tu, i per tu també!

Però això em turmenta

Veure que entre tanta gentada

Hi manca un cor fervent.

Que si més no planyin la seva condició.

Amics meus, jo us estrenyo als meus braços;

I com jo suportaré amb molt de gust

Al vostre lloc la dura pobresa!

(quins trucs i mentides serveixen els meus desitjos)

Escena vuitena

Narcís i Pallas

Heus aquí qui serà ben aviat Cèsar de Roma

Pallas

(És necessari aconseguir el seu amor)

Narcís

(És necessari adquirir mèrits ).

Pallas

Aquí senyor, resplendeix la virtut.

Narcís

La teva caritat es reflexa aquí

Per unir-se a tu

Els cors, la gloria i la fama.

Neró

Ah Pallas i Narcís!

Jo pateixo que una sort limitada

Sigui el resum de la teva voluntat;

Jo voldria ser útil a tothom;

La pietat és la virtut més agradable als Déus.

(Mare, jo no abandono els teus preceptes

Perquè si sé dissimular esdevindré Cèsar)

Pallas

Agrippina, aproximat

Narcís

Està envoltada de dignataris;

Una raó major la condueix aquí.

Pallas

Potser la coneixes tu?

Narcís

L’ignoro

Narcís i Pallas

(Agrippina només me l’ha revelat a mi)

Neró

(Vet aquí el dia fatal del meu destí)

Narcís i Pallas

(La seva divina mirada és la meva esperança

Escena novena

(Agrippina, seguida del poble va asseure al tron)

Agrippina

Vosaltres que dirigiu amb amor,

Amb prudència i amb força,

Els assumptes de la gran Roma,

A vosaltres vinc jo aquí portadora

D’una infortunada i funesta nova,

Claudi ha mort, amics meus, la mar traïdora,

Gelosa que ell residís a la terra

Un tresor ens ha arrabassat,

I ha deixat vuit el tron de Roma

(Ella baixa del tron)

Que l’autoritat, que és la vostra

Designi un nou Cèsar pel tron,

Que sigui just, caritatiu i pietós.

El què Roma es mereix

I el què desitja el meu cor.

Pallas

Només el teu fill….

Narcís

Només la teva descendència….

Narcís i Pallas

Mereix el ceptre

I la corona. Visca, visca, Neró!

Agrippina

Visca, visca Neró!

Vine fill meu, puja al tron

Vine, oh Cèsar de Roma!

Neró

Sobre el tron per mi assolit

Vaig a cenyir el meu front de llorers.

(Agrippina i Neró pugen al tron)

Agrippina

Però de quina banda venen aquests acords feliços?

Escena desena

Lesbus

Alegria, alegri, alegria!

Claudi arriba al port d’Antium;

Otom doma el gran orgull

De la mar que l’ha volgut engolir.

Pallas

Que sento jo!

Narcís

Cel cruel!

Agrippina

Pèrfid destí!

Neró

Hi ha hagut al món, més dissort que la meva?

Agrippina

Oh fill meu.

Que els decrets del destí funestos per tu

No et trastornin.

Tu pujaràs aquest tron del qual acabes de baixar

(L’astúcia mai fou més útil que ara)

Oh quina alegria amics meus,

Neix al meu cor afligit

Claudi ha ressuscitat i ressuscita també

La fortuna de Roma: l’alegria col·lectiva

Ha sorgit d’una novetat tan joiosa.

Cor

Visca, visca Claudi

Narcís

(Oh, felicitats perdudes)

Pallas

(Oh esperances escapades)

Neró

(Cels cruels així em traïu)

Lesbus

Soberana

Aquí ve cap a tu el valerós Othon,

Que va treure el Cèsar dels remolins del mar,

I el torna a col·locar a tron.

Agrippina, Neró, Narcís i Pallas

(Heus aquí la causa del meu disgust)

Lesbus

(Corro, volo cap a Poppée  com a missatger

D’amor, per revelar-li

Els sentiments que Claudi te dins del cor.)


Escena onzena

Othon

Als teus peus, sobirana torno

Salvat per la sort del mig de les desgràcies

Ja de la victòria sobre els anglesos

El mar inflat portava el gran triomf,

Quan envejosa ella intenta amb l’huracà

Arrabassar-lo a Roma;

Afeblits per llur carregament els vaixells

Cedeixen a la violència de la tempesta;

Alguns es trenquen contra les roques,

D’altres s’enfonsen en les ones

La flota sorneguera no té cap respecte

Per l’Emperador, i sense distingir-lo de les plebs,

L’atrau a ell, tothom el creu perdut,

Però el meu poderós braç

Per un destí amic l’arranca de la mort.

Agrippina

Per una acció tan noble

Claudi, Roma, Agrippina, to deuen tot,

I d’una ànima Augusta,

La més gran recompensa serà la més justa.

Othon

Ja la recompensa de l’Emperador

Reconeixent-ho sobrepassa el meu mèrit:

Al rang de Cèsar ell em destina el tro.

Narcis i Pallas

(Oh, cel, que sento jo?)

Agrippina

(De Cèsar?)

Neró

(Ai quina desgràcia!)

Escena dotzena

Othon

Sobirana, jo estimo a Poppée,

No em preocupa el tron, ni el ceptre,

Si sóc privat del meu amor,

Al qual la meva vida està sotmesa;

Avui la meva sort depèn de tu.

Agrippina

El teu cor pot alimentar

Uns sentiments d’amor per la bella

Que tu desitges, atès que jo tindré cura

De venir a ajudar-te.

Othon

Oh, magnànima i gran

Dispensadora de gràcies i de fortunes

Oh, com, oh com, jo et soc deutor!

Agrippina

(Claudi estima Poppée,

Jo ja ho sabia; espero que el meu pla

No acabi en un fracàs

Tu ets digne del llorer

(Però d’indignació crema el meu cor)

Escena tretzena

Othon

Oh fortuna, tu m’omples el meu desig

Més ardent avui!

Per acabar la meva felicitat, l’amor unirà

La seva divina mirada a un tron

Oh! esperança afalagadora

No equivoquis la meva ànima!
Destí avui seré

No canviïs la teva bella mirada!

Escena catorzena

Popea (al mirall)

Perles encisadores, flors ben estimades,

Adorneu el meu front!

Afegiu el vostre encís a la meva bellesa

Perquè jo tinc en mi l’enveja apressant

De despertat l’amor en tots els cors;

Othon, Claudi, Neró han evocat la seva flama,

De cada un d’ells es necessari afalagar l’ardor;

No saben encara

Si jo dic la veritat o menteixo:

Escena quinzena

Lesbus

Senyora, oh senyora!

Popea (és el servent de Claudi), no abandonem les mentides i els trucs de l’amor)

Oh fidel, servent, com em consola

Veure’t! i quines felices noves

De Claudi em portes?

Lesbus

En els perills de la mar

Més que el pensament de perdre’s ell mateix

Li afligia el teu record; tothom invocava

Els seus Déus, el invocava Poppée.

Popea

Oh estimat Lesbus

Jo no podria expressar

Abastament el cruel dolor infligit

Al meu cor per un allunyament tan brusc!

Ni un moment és vessa

Sense que ell no fos present al meu pensament

(Meu cor tu saps com la meva llengua menteix)

Escena setzena

Lesbus

Soc portador d’una bona nova

Agrippina (El servent és qui, escoltem-lo)

Popea

Que diguem!

Lesbus

No més en secret,

En la foscor de la nit.

Claudi vindrà a tu.

Popea (cel que sento?)

Però Agrippina….

Lesbus

No tinguis por. jo estaré vigilant.

Popea

Que he de fer?

Lesbus

Ja s’apropa l’hora;

Claudi m’espera gens lluny del palau reial;

Penosa és l’espera d’un sol moment

A un cor enamorat.

Popea

Però que sàpiga

Que el meu cor, tanmateix si és per ell.

És sempre constant en la seva puresa;

Jo acolliré en tant que sobirà,

I no com amant.

Lesbus

Jo no et demano tant;

Me’n vaig, adeu!

Agrippina (El destí secunda em meu desig)

Escena dissetena

Popea

Perquè estimat Othone

No vens en el lloc de Claudi?

Però això que que hom desitja sempre tarda

L’amor és un foc que penetra al cor,

Però com?. Ningú ho sap

A poc a poc s’inflama,

Després t’abrasa i ei consumeix.

Escena divuitena

Popea (Però, aquí està Agrippina, que faré si Claudi arriba? Ai quina dissort)

Agrippina

Tu saps que t’estimo,

I que les teves penes i alegries són també les meves.

Popea (Sempre que Claudi no vingui)

Agrippina (Espero que la meva astúcia arribarà als seus fins)

Diguem sense enrojolar-te, estimes a Othon?

Popea

Ah jo no goso pas, Agrippina

Agrippina

Desvetllem els sentiments del teu cor.

Popea

És veritat, l’estimo.

Agrippina

Sàpigues que ell t’ha traït;

Conscient que Claudi

Mira amb amor la teva bellesa;

Ha comés un crim monstruós,

Per secundar la fosca ambició del seu cor

Ell t’ha cedit a Claudi, amb la condició

Que el Capitoli, l’aclami al tron dels Cèsars.

Popea

Això és veritat?

Agrippina

Si t’ho asseguro

I Claudi te’n donarà la prova de les meves paraules

Venint a tu amb la foscor de la nit.

Popea

I això ho sap també Agrippina?

Agrippina

Escolta, Claudi vindrà aviat;

Prepara una venjança hàbil.

Popea

Que he de fer?

Agrippina

Insta la gelosia

Al cor de Claudi; fingeix estar trista,

Digi-li que emboit del seu nou rang

Othon que et desig, té l’audàcia

D’obligar-te a no mirar més a Claudi;

Empra afalagadures i magarrufes

Perquè ell el foragiti, i si ell reivindica

L’amor, promet-li amor,

Plora, sospira i prega;

Segueix el meu consell sense temor.

Tinc un no sé que al cor,

Que canvia el meu dolor en alegria.

Però el cor temorós

No sent encara les veus de felicitat

I creu que l’abusa el seu esperit.

Escena dinovena

Popea

Cel, aquests estranys esdeveniments,

Trasbalsen el meu esperit,!Othon, Othon!

On són les teves promeses i els teus juraments?

Així com tu has enganyat el cor

Que és complaïa en sofrir per tu

Ela turments de l’amor, així has traït

Per una esplendor en va la fe sincera.

Que em devies?

I per satisfer la teva ambició, és a mi, cruel

Que tu ofereixes en sacrifici?.

Sigui la teva voluntat,

Que jo no suportaré els teus ultratges;

Escena vintena

Lesbus

Jo no veig ningú,

Senyora, Claudi és aquí.

No tinc por, ve amb seguretat,

Tot està en calma, silenciós gairebé

Si hom sent el murmuri de la brisa;

Con Argós, jo seré el guardià dels teus plaers.

Escena vint-i-una

Claudi

Torno a veure finalment

Els teus bells ulls, estrella meva d’amor;

Mai he deixat d’adorar-te,

T’ofereixo la meva ànima, el meu cor.

No ocultis més el teu dolor, tot el què depengui

Del meu poder, adorada, tu en pots disposar

Demana el què vols,

Amor meu, t’ho concediré tot.

Popea

Ah, és el què no puc permetre’m,

És estimar-te!

Claudi

Que t’ho impedeix

Popea

Oh ! cel!

Claudi

Parla

Popea

No puc

Claudi

Qui t’ho prohibeix?

Diguem-ho, amor meu!

Popea

Othon

Claudi

Othon?

Popea

Si, Othon, l’audaç intenta violentar el meu cor.

Claudi

Que sento jo! ah, el traïdor!

Popea

Ja fa temps que em va revelà

El seu secret desig, sempre en va,

La constància del meu amor per tu m’obligava a menystenir-lo,

I a la força aprengué la raó del meu rigor

Ara ple d’orgull i de vanitat, declara que el llorer sagrat

Coronarà demà el seu front,

Audaç, arrogant.

Em prohibeix de tornar a tu, amor meu

Una sola mirada…. no és aquesta la raó, d’un dolor immens?

Claudi

Com ha gosat?

Popea

Retira, Cèsar, retira a un orgullós

L’esperança de regnar, i llavors veuràs

L’audaç vençut mai més gosar

Posar els seus ulls sobre mi.

Claudi

Jo m’han ocuparé;

No ploris més, amor meu!

Popea

M’ho promets?

Claudi

T’ho juro.

Popea

Othon no serà mai César?

Claudi

No, no, dolça meva.

Aquesta nit vull donar-te probes de la meva fidelitat,

De la meva tendresa

Vine als meus braços

Captiva dels llaços de l’amor

La nostra ànima s’obra als més suaus plaers.

Popea (mira al seu entorn)

(Estic en perill: on és Agrippina?

Claudi

Estend la teva bonica mà a aquell que t’estima,

No tardis més a consolar les meves penes.

Poppée (mira al seu entorn)

(El perill és mortal, Agrippina no ve)

Quin martiri!

Claudi

Que mires amor meu?

Les entrades a palau estan guardades

Pel fi del Lesbus.

Vine dolça meva, a sadollar el meu desig!

Popea (Agrippina no sempre ve, quin martiri) Poppée mira de nou el seu entorn)

Claudi

Vine dolça meva,

L’amor lligant-nos

Ens promet dolços plaers!

Popea (què puc fer?)

Claudi

Et comprenc!

Sovint la dona casta

Vol com excusa que hom usi la violència;

No t’oposis més a la meva voluntat, amor meu!

Escena vint-i-dues

Lesbus

Senyor, senyor, de pressa fugim!

La teva esposa Agrippina, s’aproxima.

Claudi

Cel cruel!

Lesbus

No tardem!

Popea (Els meus turments s’acaben)

Claudi

Lesbus, prohibeix-li l’entrada

Lesbus

No hi ha temps.

Popea

Per tu, per mi, jo tremolo,

Fuig, senyor, si m’estimes!

Claudi

Deuria jo renunciar

Al plaer tan desitjat?

Lesbus

Jo ne sé que dir.

Popea (Agripina arriba a temps per socorrem)

Claudi

Quan doncs?

Popea

Quan tu vulguis!

Lesbus

Partim, senyor!

Popea

Finalment ha marxat, avui

El meu cor feliç, veurà el traïdor castigat

Escena vint-i-tres

Popea

Oh alliberadora meva,

Com n’estic de deutora amb tu,

I dels prudents teus consells, com n’espero el fruit!

Agrippina

Ho he sentit tot

Avui assistirem juntes a l’alegria

Del nostre triomf, més que aquell del Cèsar.

Jo t’abraço. amiga meva,

Confia-m’ho tot; disposa del meu cor que t’estima.

(La meva astúcia ho ha aconseguit)

Popea

Oh sobirana,

La meva voluntat depèn de tu.

Agripina

La meva ànima està suspesa

Al lligam del teu amor.

Jo no tinc més cor que per estimar-te,

Ell serà sempre el teu amic

Amb un afecte sincer i pur

Jo t’estrenyo contra la meva sina;

Que mai enganys, ni mentides, ni trucs

No comportin entre nosaltres la infidelitat.

Escena vint-i-quatre

Popea

Si  Othon m’ha enganyat, i si l’ingrat

A un amor dolç prefereix la seva ambició,

És just que el meu cor pateix un ultratge,

Si escanvia l’amor al furor

El cor no estima aquí l’ofèn

On qui és voluble segueix Amor, es defensa,

I el cor es defensa d’un amor efímer.