Acte segon
Escena primera
Un carrer de Roma contigu al palau imperial, preparat pel triomf de Claudi.
Pallas
Hem estat doncs traïts?
Narcis
Amic, t’he dit la veritat
Pallas
I això que t’he comptat
No ofereix cap dubte
Narcis
Que la fidelitat sigui encara entre nosaltres
Aquella que conviu amb la mentida.
Pallas
Agrippina s’ha burlat de nosaltres,
Emprem l’astúcia contra ella.
Narcis
Si, que la nostra astúcia
Reveli la seva falsedat, allò que ella t’exigeix.
Tu m’ho diràs de seguida.
I jo et prometo revelar-te fidelment
El què ella em demanarà.
Pallas i Narcis
Encaixem les mans
En prova de fidelitat
Pallas
Vet aquí Othon
Narcis
El nostre futur Cèsar.
Pallas
Ell ja rep l’homenatge de cadascun
Escena segona
Othon
Aniré al Capitoli, amb el front coronat de llorers.
Però prefereixo la bellesa que adoro
Més que la corona i el tron.
Pallas
Roma honora avui la teva virtut.
Senyor, més que el teu triomf.
Narcis
La pàtria venera el teu sublim valor
Othon
Jo voldria tenir prou virtut i valor
Per veure prosperar l’imperi de Roma,
I per vèncer els seus enemics.
Pallas
Però aquí baixen
Agrippina i Popea
Per retrobar l’emperador.
Othon
Heus aquí la deessa i la reina del seu cor.
Escena tercera
Agrippina, Popes, Neró, ells davallen del palau imperial amb el seu seguici.
Agrippina (vet aquí l’orgullós!)
Popea (vet aquí l’infidel)
Neró (en veure el meu rival, sento el meu cor ple de còlera)
Agrippina (Popea, dissimulem)
Popea (dissimulem)
Neró
Vet aquí Claudi
Popea, Neró, Agrippina, Othon, Narcis, Palas, Lesbus
A l’alegre só dels timbals, les trompetes arreu ressonant, ressonant. Que Roma aplaudeix el seu emperador, visca, visca Claudi triomfant!
Escena quarta (Claudi damunt d’una carrossa triomfant.)
Claudi
Amb l’Anglaterra vençuda,
Jo aporto a Roma un nou reialme.
Debades la mar, per arruïnar l’empresa
Ha desencadenat totes les tempestes
I la terra els seus prodigis
Cap força abismal
Pot canviar el destí de Roma.
(Baixa de la carrossa)
El món cau vençut
I esdevé el segle del tron Romà;;
Benaurat el reialme
Sotmès al Capitoli!
Agrippina
Senyor, el meu cor gaudeix de veure’t!
Claudi
Amable Agrippina,
Al final t’abraço contra el meu cor,
Perquè la meva ànima sempre és fidel en amor;
Con a espòs t’abraço,
I en tant que amant.
Popea
Cèsar, jo també celebro la teva gloria.
Claudi
Aprecio les teves paraules (Popea) (tu saps que t’adoro)
Othon
Als teus peus Cèsar, heus aquí prosternat
El teu fidel Othon, qui a la mar…
Claudi
Tu que vols?
Othon
Espero humilment, senyor,
El favor promès a la meva fidelitat.
Claudi
Tens tu l’audàcia
De comparèixer davant meu?
Othon
De quina falta soc culpable?
Claudi
Ets un traïdor.
Neró, Narcis, Pallas (que sento jo?)
Agrippina (perfecte)
Popea (alegrat, cor meu!)
Othon
Jo traïdor? jo que valerosament en el perill
Sense témer la mort,
De la mort te sostret, jo traïdor?
Claudi
Ja ni ha prou, perquè del teu crim la justa sentència és, la mort.
Othon
Oh! cel, que sento?
Claudi
Però jo concedeixo la vida
Aquí me la salvat.
Othon
Gràcies, Oh Agrippina, ajuda’m
Agrippina
No esperis res de mi, ànima sense fe, cor felló!
(Ella surt)
Othon
I tu Popea, amor meu!
Popea
El teu amor és el tron,
Jo no soc el teu amor;
I tal és el teu acontentament,
I el meu cor se n’ alegra per tu.
(Popea surt)
Othon
I tu, Neró, al menys socorre’m!
Neró
Sota el llorer que corona el teu cap,
Tu no pots témer ni dissort ni ruïna.
El mateix llamp respecta aquest fullatge
Escollit avui per adornar el teu front.
(Neró surt)
Othon
El destí se’m juga
Narcis amic meu, compartiràs el dolor del meu cor?
Narcis
L’amistat mort amb la fortuna
(Narcis surt)
Othon
Tingues tu, si més no pietat
D’aquesta ànima dissortada!
Pallas
L’enemic de l’emperador és enemic de Pallas
(Pallas surt)
Othon
Fidel Lesbus, comparteix el meu dolor!
Lesbus
Lesbus refusa d’escoltar un traïdor.
(Lesbus surt)
Escena cinquena
Othon
Què és aquest llampec terrorífic?
Ah, Cèsar ingrat, amics infidels i cels injustos!
Però més que el cel, Claudi i els meus amics,
Injusta, ingrata i infidel Popea!
Jo traïdor? jo monstre d’infidelitat?
Hi hagi cel, hi hagi sort cruel!
Hi ha un dolor més gran que el meu dolor!
Perdo un tron que tan mateix menystinc,
Però el tresor que jo tant estimo,
És ten dolorós perdre’l.
Que el meu cor es desanima.
Escena sisena
Al jardí Popea
Popea
Bella per tant del meu ben estimat,
Em seria l’innocència.
Sento un desig dins del meu cor
Que voldria utilitzar amb clemència.
El turment d’Othon
Esdevé el meu propi turment;
I voldria entendre les seves raons
Però, pensatiu i trist ve
Pot ser per deixar lliure curs
Les penes acerbes del seu cor.
Escena setena
Popea
(L’amor sembla ser la raó del seu martiri, per millor descobrir la veritat. Vaig a fingir que dormo)
S’asseu sense ser vista al costat d’una font, fingint dormir)
Othon
Fonts encisadores que serpentegen murmurant a l’herba.
Veu a Popea
Però, que és el que veig, oh cel!
Popea dorm entre les flors,
Quan el meu immens dolor no té treva.
Tens els ulls tancats, encisadors,
I el cor és en pau
Popea fingint somiar
Othon traïdor!
Othon
El mateix somni, oh déu meu.
T’enganya, perquè jo et sembli infidel!
Popea (fingint dormir)
Mentider cruel!
Othon
Diguem, si més no, quin és el crim
Que causa el teu rigor?
Popea (fingint somiar)
Othon traïdor! (fent veure que es desperta)
Othon (es desperta, escoltem-la)
(Othon es retira a un costat)
Popea (desperta fa veure que es parla)
Fantasmes del meu esperit
Trasbalseu encara el meu repòs?
Presenteu-vos suplicant davant meu, l‘indigne traïdor?
Que dirà per disculpar-se?
Pot negar que ha cedit a Claudi tot l’amor
Tota la fe promesa, perquè Roma el vegi avui Cèsar
Sobre el tron al Capitoli?
Othon (Déu que sento?)
Popea
Diguem doncs, diguem, traïdor, persistiràs tu?
L’emperadriu Agrippina testimoniarà del teu crim,
Un cor reial no tindrà l’audàcia
De mentir, per justificar la teva falta.
Othon (jo no puc sofrir més)
Vet ací als teus peus
(Popea fa l’intent de partir. Othon la reté)
Fugiràs tu? quedat, oh estimada meva
(Quin turment!) escoltem si et plau.
Popea
No vull escoltat-te més
Othon
Quedat.
Popea
Deixem
Othon
Escolta!
Agafa el puny que jo t’ho ofereixo a la teva mà
I si tu em jutges culpable, mata’m,
I n’estaré satisfet.
Popea
Parla doncs, però sàpigues,
Que de la teva falta has pronunciat la pena.
Si tu ets traïdor, tu cauràs
Víctima exsangüe a l’arena.
Othon
Ho he sentit a la teva insabuda,
La terrible acusació que provoca la teva còlera;
Jo t’hauria cedit a un altre
I per ambició cega, bell sol meu,
Jo et perdria! qui ho pot creure, qui ho pretén?
No em preocupa el ceptre ni el llorer
Aquest cor sempre ha voltat al teu entorn
Quina formosa cara iguala mil mons.
Popea
Jo no sé si he de creure les teves paraules;
El que jo se m’ho ha revelat Agrippina.
Othon
Que sento jo?
Dona pèrfida i iniqua
Causa del meu aclaparament!
Escolte’m Popea
Com n’és de culpable, l’ànima d’aquesta dona.
Popea
Othon, aquest no és el moment,
I el lloc no és pas segur;
Vine als meus apartaments;
Jo suspenc el meu rigor
Si tu ets culpable, no tindré pietat,
I clement si ets innocent.
Othon
Jo apel·lo a la teva justícia,
I refuso la teva pietat, amor meu, per jutjat-me
Innocent, so soc innocent!
Si tu em veus un cor trapella,
Jo et perdono per condemnar-me
Escena vuitena
Popea
De quin complot soc víctima?
Si jo comprenc els teus enganys Agrippina!
Per arrabassar el llorer dels Cèsars a Othon
Tu has jugat amb mi: vet aquí descobert
L’ambiciós projecte que tu alimentes per Neró
Jo m’abandono al dolor,
Si jo no em venjo, no soc Popea.
Puc ser enganyada un sol cop,
Però no més.
En tant que confiant el cor escolta,
Però l’engany descobert
No sent, és qui fou mentider un dia.
Escena novena
Lesbus
Al cap i a la fi et trobo Claudi
Impacient de tornar-te a veure m’envia a tu, i desitja
Parlar-te a soles als apartaments.
Popea
Quina decisió prendre?
Lesbus
Valor, bella meva!
Com més atrevit és l’amor,
Més gran és el plaer.
Popea (el destí m’ofereix una bona ocasió de venjança)
Accepto el favor del Cèsar.
Lesbus
Podrà doncs venir?
Popea
Si, que vingui`
Lesbus
Vaig volant a donat-li una bona notícia al meu Senyor.
Popea (Deus sou propicis al meu designi)
Lesbus (avui espero beure recompensats els meus esforços)
Escena desena
Popea
És veritat que m’exposo a un gran perill,
Però qui no tremola
En acomplir la seva venjança.
El desig de perseguir-la
Dicta al meu esperit un pensament audaç;
M’agradaria que Neró i fos aquí
Escena onzena
Neró
Soc aquí vida meva
Popea (oh com una sort amiga secunda les meves volences!)
Escolta Neró! mil, i mil vegades
Tu lloes el teu amor, la teva fidelitat:
Jo n’he dubtat, perquè l’home té per costum
Mentir a la dona, i se honora de menystenir i d’escarnir la seva debilitat.
Neró
No tinguis temença, amor meu!
Popea
Per rebre les proves
Del teu afecte el lloc no és convinent,
Vine sol als meus apartaments;
Allà, si tu pots persuadir el meu cor,
Pel preu de l’amor, jo et prometo l’amor.
Neró
Oh, adorada meva!
Popea
Calla, accepta els meus oferiments
Però guarda el secret: l’amor desvelat
Canvia el plaer en sofriment.
(espero que el meu pla tindrà èxit)
Escena dotzena
Neró
Quin plaer tant de temps somiat
M’ofereix el destí!
Aquest dia espero sadollar de petons
La seva divina cara.
Quan la dona invita l’amant
Ben proper està el plaer de l’amor.
Dir: vine d’aquí un moment
És com dir;” Vine a prendre el plaer”.
Escena tretzena
Agrippina
Oh , els meus pensaments
Que em turmenten!
Cel, sigues propici als meus designis!
Fes que el meu fill regni,
I vosaltres, deus, sigueu-li favorables!
El què jo he engegat és un gran perill.
Havent cregut que Claudi era mort,
M’he fiat massa de Narcís i de Pallas.
Per reparar l’ultratge, si el meu truc és descobert,
Othon en té el mèrit, i Popea el valor.
Envoltada de tants enemics,
Necessito la vostra ajuda,
Oh, els meus trucs; no m’abandoneu pas,
Oh, pensaments meus, que em turmenteu!
Escena catorzena
Pallas
Si un destí enemic
No ha somrigut a la meva voluntat,
El cor del teu devot Pallas
Al teu servei és tant mateix esdevingut fidel.
Agrippina
Seria fidel
Si volgués encara comprometre’s per mi.
Pallas
I en que pot obeir les teves ordres?
Manem, reina meva.
Agrippina
Escolta!
Narcis i Othon són els meus enemics;
Desitjo veure’ls a tots dos caure morts
Veus tu a quin risc t’exposo?
Pallas
Al teu servei Agrippina,
No hi ha risc
Qui no vol la gloria,
Però, que hi ha del meu amor?
Agrippina
Continua esperant!
Pallas (Ella te al pit el cor d’una fúria)
Pel dolç raig de l’esperança
Tu afalagues la meva constància.
Així la meva ànima és plena
Perquè la seva fidelitat és la meva recompensa.
Escena quinzena
Agrippina
Jo no desespero
D’aconseguir el meu objectiu.
Però aquí ve Narcis!
Mostrem l’audàcia
Escena setzena
Agrippina
Narcis,
Ja és temps d’acabar l’obra.
Pallas i Othon són els vostres enemics
Si tu alimentes amor per mi,
Si tu tens valor,
El nostre destí està assegurat.
Narcis
Que he de fer?
Agrippina
Matar-los a tots dos.
Narcis
Jo ho faré, però de seguida?
Quin premi rebré?
Agrippina
Tingues confiança i guarda l’esperança!
Narcis (ella alimenta a la seva sina l’ànima d’una bestia ferotge)
Esperaré, ja que m’ho ordenen
Els teus formosos llavis, oh noble dona.
Escena divuitena
Claudi
Jo acabo d’admirar, estimada meva,
Els raigs de l’amor en els teus bells ulls.
Agrippina
Jo voldria tenir
L’orgullosa bellesa tota la gloria,
Per fruir del teu amor.
Però quan ella falla,
El cor no supleix, que batega només per tu.
Però déu meu, en mi rodola un profund dolor
Que’m turmenta, i la inquietud
Torna a la meva ànima dissortada.
Claudi
Una inquietud?
Confia-me-la, amor meu!
Agrippina
Sento que la seguretat de la vida
Està en un gran perill, i em sembla sentir
A totes bandes el fracàs de les armes.
Claudi
I qui pot tenir l’audàcia
De maquinar unes traïcions a Roma?
Agrippina
Ah, estimat meu,
Othon tremola d’indignació,
Fa saber a tothom el gran tort que ha sofert.
Si tu no et dones pressa en extingir
Aquesta petita flama,
D’un gran incendi sen esdevindrà la teva ruïna.
Claudi
Que m’aconselles?
Agrippina
És necessari arrancar de socarrell el verí.
Si Othon t’esperances de pujar al tron,
El cor altiu li farà ordir maquinacions,
Trobarà partidaris guiats per l’interés,
I la vil pleballa, enlluernada per l’or,
Voldrà que cenyeixi el llorer sagrat al seu front,
Impedeix aquest designi, preveu l’artifici,
Sense perdre ni un sol moment nomena un nou Cèsar!
Othon serà abandonat
Perquè cadascun adorarà l’astre naixent.
Claudi
Però qui col·locaré jo
Sobre el tron sense
Témer, que l’amor al poder
No el faci ingrat envers el meu benefici?
L’autoritat té la gelosia per companya.
Agrippina
Creus tu Claudi que jo t’estimo?
Claudi
N’estic segur del teu cor.
Agrippina
Llavors posat d’acord amb el meu fill Neró
De ser Cèsar de Roma! sempre obeirà les teves ordres,
El seu respecte a mi, que soc sa mare, donarà el seu cor
Per tu una deferència filial.
Claudi
Aprovo el teu pensament,
Un pensament llest.
Agrippina (Valor, oh meu cor ens apropem a port)
No tardis gens.
Claudi
Donem temps per reflexionar,
L’assumpte és important.
Agrippina
El perill és gran!
Claudi
Ja m’hi poso, però espera que….
Agrippina
No hi ha temps a perdre,
Escena dinovena
Lesbus (a Claudi)
Senyor, Popea…
Claudi (a Lesbus)
Tu li has parlat?
Lesbus
Ella t’espera
Agrippina
S’esdevé perillós
Perdre un sol instant.
Claudi
No tinguis cap temor. El teu cor estarà content.
Agrippina
Serà avui Neró Cèsar entronitzat?
Claudi
Ho serà
Agrippina (no desitjo altra cosa)
Claudi
És necessari demanar,
Per obtenir-ho tot, bella amorosa,
A penes el meu cor et veu
Que es perd tot sencer en tu,
La meva dolça mirada!
Escena vint
Agrippina
La fortuna em somriu avui,
Perquè el meu estimat fill sigui Cèsar;
Bravegem tots els perills.
A tot vent que el condueix a port,
Igualment si el temporal amenaça,
La nit ofereix una vela ampla.
Que regni el meu fill, és el meu únic desig,
Tant si el pronòstic de les estrelles és funest,
Sense temor el meu esperit les considera.