Acte tercer
Escena primera
Cambra de Popea amb una porta de cara i dues altres als costats.
Poppea
Jo he posat l’estimat Othon a la seva pèrdua
Però el present la venjança
Inspira el meu cor
Un mitjà d’enganyar aquell que m’ha enganyat.
Escena segona
Othon
Ah, Popea meva! t’ho suplico,
No acusis d’aquesta atroç traïció.
Una dona pèrfida m’ha enganyat
Cedint als meus precs, m’havia promès
Ser la generosa protectora
Del meu amor i de la meva fe. Jo no em preocupo
De re més que del meu amor gelós,
I a tu, amor meu, et juro una fe eterna.
Popea
Ara amagat aquí
I estigues en silenci, no dubtis de la meva fidelitat,
Del que jo dic o faig,
No n’estiguis de gelós;
El turment cruel que tu deus suportar
No durarà gaire;
Els altres en patiran, i tu te n’alegraràs
Othon
Jo callaré, callaré,
Si l’amor resta fidel en el teu cor.
Jo partiré, partiré
També que cruel contra mi sigui el teu rigor.
(Othon s’amaga darrera una porta)
Escena tercera
Popea
Jo espero aquí a Neró,
I espero a Claudi també
La meva ànima ja està impacient
Per venjar aquesta ofensa.
Escena quarta
Neró
Vinc desitjós. oh estimada meva,
Per rebre el premi a la meva gran fidelitat.
Popea
Veig bé que el teu ardor
No t’ha incitat a acuitar-te;
El moment feliç
Que t’he promès ja ha passat;
Amb pena al cor
És necessari diferir aquest plaer,
Però, oh déu meu! temo…
Neró
Que tems?
Popea
Que vingui Agrippina
I ens descobreixi
(Mira al seu entorn)
Neró
Ha de venir la meva mare?
Popea
D’aquí un moment,
Però, perquè tu comprenguis
Els sentiments del meu cor,
Vaig a donar-te’n la prova;
Aquí vull que t’amaguis,
I t’esperis fins que ella marxi,
I llavors, deslliurada de tota la por tu veuràs
Com Popea, t’estima i t’adora.
Neró
Quin dolç plaer
Sento en al meu cor.
Othon (Quin gran turment m’ha agafat)
Neró
Que l’ardor del teu cor amorós
Faci el temps més ràpid!
Em meu amor està ja massa àvid
De la seva satisfacció
(Neró s’amaga darrera una porta, davant d’aquella que s’amaga Othon)
Escena sisena
Lesbus
No hi ha ningú aquí senyor;
Guareix al teu cor de la ferida d’amor.
Popea
Claudi tu m’afalagues
Però, tu no m’estimes vertaderament.
Claudi
Com? dubtes encara del meu amor?
Dolça meva, tu has vist el què jo he fet per tu!
Popea
Que has fet tu? diguem-ho,
Allò que ha trasbalsat la meva pau
Es mostra sempre més atrevit i més audaç.
Claudi
El seu càstig no frena encara la seva insolència?
Popea
Quin càstig?
Claudi
Foragitat del tron
Alimenta encara tant d’orgull?
Popea
No comprenc, senyor, més que mai hi espera pujar.
Claudi
Othon tindria tanta audàcia?
Popea
Othon? senyor que qui parles?
Ah Claudi, ara comprenc.
La meva sort cruel i tot el meu malestar. (Ella fingeix plorar)
Claudi
Bella meva, tu plores!
Diguem, que he de fer?. Ordena!
Com t’ho havia jurat, del seu front
He arrancat el llorer promès a Othon.
Neró (Quina llàstima, no ho entenc)
Othon (jo pateixo, no moro pas!)
Popea
Othon?
Claudi
Si, Othon
L’audaç que imposa les seves llavis al teu cor.
Popea
Aquest no ha estat pas Othon
Claudi
Doncs llavors?
Popea
Neró, jo em compadia de Neró
Que impedia mirar-te
Claudi
Com, tu has dit Othon.
Popea
He dit Neró, senyor
Tu ho has entès malament
Claudi
Neró?
Com pot ser que ell desitja regnar,
Que em cobegi el ceptre i el tron?
Tu m’enganyes Popea!
Popea
Jo t’enganyo?
Senyor potser tu no saps
Que Agrippina, abans del teu retorn a Roma
El va fer seure al tron, i aclamar
Com Cèsar. Pretens encara ignorar-ho?
Neró (No marxa, oh cel!)
Othon (El dolor m’oprimeix)
Claudi
Que acabes de dir-me?
Tu no has dit Othon?
Parla, contesta!
Popea
Senyor, potser tu has confós els noms.
Otho, Neró, sonen igual.
Claudi
No sé que més creure.
Estic estupefacte.
Popea
Dubtaràs encara?
Tot el què t’he dit
És veritat, i te’n donaré probes evidents
Que Neró és l’únic a maltractar
El meu cor, però llavors, que faràs, senyor?
Claudi
Em venjaré
Popea
M’ho promets?
Claudi
T’ho juro.
Popea
És tot el què espero de tu,
Tu veuràs si tinc el cor mentider o sincer,
Vine amb mi senyor, i col·locat aquí. (Popea condueix, Claudi a la porta de cara i després va on és Neró i obra la porta)
Neró (Claudi se n’ha anat)
Othon (que penosa és l’espera)
Popea
Neró , on ests?
Neró
Heus me aquí, vida meva.
Escena setena
Claudi
Temerari, insolent!
Neró (oh deus, veniu-me a socórrer
Claudi
Fins al palau reial, jove desvergonyit,
Tu tens la ma manca de pudor i la gosadia
D’insultar les nobles verges?
Neró
Escolta, senyor!
Claudi
Calla!
Popea (estic contenta)
Othon (alegrat, oh , meu cor)
Claudi
Desapareix de la meva presència
I no tinguis mai més l’audàcia
D’aparèixer davant meu!
(Neró se’n va, però Popea s’apropa a ell)
Popea (a Neró)
Ves a Agrippina i diu-li que….
Neró
(¡Que tingui una sort tant cruel!)
Popea
Aquell qui cerqui enganyar, serà enganyat.
Neró (sortint)
Com li convé a una ànima reial,
Terrible serà la venjança d’Agrippina.
Escena vuitena
Popea
I ara, Claudi que dius tu?
Claudi
Estic convençut.
Popea
Descoberta ara la sinceritat del meu cor
(Emprem l’astúcia per desempallegar-nos de Claudi)
Però em sembla veure desencadenades
Totes les fúries d’Agrippina; Ple d’indignació
Neró recorre a sa mare,
Ah, amb quantes desgràcies
Em veig assaltada.
Claudi
No tinguis por, dolça meva,
Eixuga les teves llàgrimes!
Popea
Pel teu amor, estic en un gran perill,
Aquest no és el moment senyor,
La confusió regna dins del meu esperit
Que no sabrà cedir al plaer,
Aviat, Agripinna vindrà, ai quin martiri!
Claudi
No, ella no vindrà pas
Popea
Gràcies, ves-te’n
Tu no obtindràs res de mi
Claudi
Sempre serà dissortat el meu amor?
Popea
En principi, tempera el rigor de la teva esposa;
Protegeix-me da la seva fúria,
I després demana
I tu sabràs qui és el meu cor.
Claudi
Jo soc el Júpiter de Roma,
Ningú més té el poder.
Escena novena
Popea (ella se’n assegura de la marxa de Claudi)
Per fi se n’ ha anat.
Com una dolça venjança se n’ alegra el meu cor!
Claudi ha marxat
No temem cap més trampa.
Vaig a deslliurar el meu amor
D’aquest llarg sofriment.
(Popea obre la porta on s’ha amagat Othon).
Escena desena
Popea
Othon, que dius tu?
Veus com Neró ha jugat,
I com Agrippina s’ha venjat el meu cor?
Veus com he menystingut el sobirà del món
I només per tu, tresor meu
Estic presa per les cadenes de l’amor?
Othon
Beneïdes cadenes si elles ens enllacen,
I si per amor els nostres dos cors
Es fonen en un sol.
Popea
Referma dolçament les teves ales
Dins del niu del meu amor, oh Cupido meu!
Que n’és de bo gaudir d’un amor fidel!
Això omple el meu cor
L’esclat de la bellesa no s’aprecia
Sinó prevé d’un cor fidel.
Escena onzena Sala imperial
Agrippina
Ha tingut Popea aquesta audàcia?
Neró
Com acabo de dir-te
Va atraure’m, m’invità,
Va acollir-me i desprès amb denuncià al Cèsar!
Ell, s’estremeix, riu, i tremolant vinc a tu,
Mare per protegir-me de la còlera de Claudi
I del perill que corro,
És el teu espòs, tu la meva mare
I jo soc el teu fill.
Agrippina
Ah! imprudent Neró.
Mentre que jo empro tots els trucs
I enganys per col·locar-te al tron,
Encegat per un amor foll, tu corres cap a la teva perdició!
Neró
És veritat, he estat equivocat
Però Popea ja ha descobert
Els teus trucs i enganys.
Ha dit, ves a Agrippina i li dius
Que aquell que cerca l’engany serà enganyat.
Agrippina
Però la meva esperança
Encara no està morta del tot.
Fill meu, apaga en tu la flama indigna;
Considera Popea com una enemiga;
Que el teu esperit no hi hagi
Res més digne objectiu que L’Imperi.
(Ella se’n va)
Nerò
Com un núvol que fuig amb el vent
Abandono enutjat aquesta bella cara,
La flama en el meu cor s’ha extingit.
No hi ha res més que em lligui
I m’acosti aquesta ànima.
Escena dotzena
Pallas
S’ha vist una dona més despietada?
Narcis
Hom pot alimentar
Una tan gran severitat dins d’un cor? Que hem de fer?
Pallas
És necessari dir-ho a Claudi
Previnguem aquesta acusació
I la falta de l’emperadriu ens disculparà.
Narcis
En un perill tan gran
Jo aprovo el teu consell.
Pallas
Però, aquí ve l’emperador
Narcis
Amic meu, aquest és el moment
De recórrer a tota la nostra eloqüència.
Pallas
Fes-me confiança i prestem assistència.
Escena tretzena
Claudi
Agrippina, Neró, Othon i Popea,
Amb les seves acusacions discordants,
Trasbalsen la meva tranquil·litat,
He de saber qui diu la veritat i qui menteix,
Per infringir al culpable un càstig just.
Pallas
Als teus peus Senyor,
Heus aquí prosternat el dissortat Pallas.
Narcise
Per salvar la seva vida
Narcis implora la teva ajuda Cèsar.
Claudi
Els meus fidels amics,
Quin complot pot tramar-se contra vosaltres.
Quin pot ser, dieu-me
Pallas
Senyor, per la vostra defensa humilment declaro
Que l’amenaça de la nostra ruïna fatal
Ve només d’Agrippina
Claudi
Per quina raó?
Pallas
Sobre el tron abans que tu tornessis a Roma
Hi va fer seure a Neró com a Cèsar.
Va servir-se de nosaltres, però qui va ser enganyat
No és pas el culpable
Narcis
El fals rumor de la teva mort ens disculpa.
Claudi
Agrippina tingué aquesta audàcia?
Ara comprenc el què m’ha dit Popea
Escena catorzena
Agrippina
Ah! Claudi,
Ara comprenc que fer el bé de vegades és una falta.
Narcis (que va a inventar-se)
Pallas (escoltem el seu informe de la defensa)
Claudi
Que en dius tu fer el bé?
Intentar amb audàcia d’usurpar-me l’imperi,
Aprofitant la meva llarga absència
Col·locar Neró al tron?
Quina excusa podràs aportar
En la teva defensa?
Agrippina
Un cor sincer
No necessita cap excusa.
El què tu has dit, sentir, és veritat.
Claudi
Confesses tu la falta, insolent?
Agrippina
Això no és pas una falta
Salvar-te el tron i la vida.
M’alegro que aquí estiguin presents, Narcis i Pallas.
Narcis (Quina assegurança!)
Pallas (Quin cor tan fort!)
Agrippina
Soc jo l’enemiga, la usurpadora?
Claudi
De la fidelitat del teu amor, n’estic segur.
Agrippina
Però no tinc la certesa
Ni de la fidelitat, ni del teu amor.
Penso esdevenir culpable dels teus ulls
Perquè el teu cor escolta.
Claudi
Qui doncs?
Agrippina
Popea
El meu únic dolor és que l’engany
No t’apareix amb claredat.
Claudi
Revele-m’ho
Agrippina
Aquella que en Othon li fa la cort.
Claudi
Agrippina, t’equivoques, és per Neró.
Ei, aquí venen Othon, Neró i Popea!
Agrippina
Veuràs si soc jo qui t’ha traït ,o si és ella la culpable
(veig que ja arriba)
Claudi
Entre tantes peripècies
Jo sabré qui és el culpable
Vull que retorni als nostra cors, la pau i el repòs.
Agrippina
Si tu vols la pau estimat meu,
Descarta l’odi malèvol!
Mira amb mi, Déu meu adorat,
El meu amor i la meva fe.
Escena catorzena
Agrippina (vet aquí la meva rival)
Popea (vet aquí, la pèrfida causa del meu cruel dolor)
Neró (Que va a passar)
Othon (deus que serà)
Claudi
Mira Agrippina, el teu fill,
Aquest jove descarat que intenta ofendre l’honor
De les nobles verges al palau reial.
Agrippina
T’equivoques Cèsar
Claudi
No, jo no m’equivoco pas
Confessa la teva falta.
Als apartaments de Popea
No t’he trobat amagada?
Agrippina
Déus que és el què sento?
Neró (jo no goso parlar)
Claudi
Confessa el seu crim alb el silenci
Tu testifiques, oh Popea, d’un cor sincer?
Popea
Tu l’has vist, senyor, dissortadament és veritat.
Agrippina (vaig a desbaratar la seva astúcia)
Othon (com Popea s’ha ventat hàbilment!)
Claudi
Jo vull que la falta fet pública
Tingui un càstig exemplar.
Agrippina (el meu cor encara espera)
Popea (com en soc de feliç!)
Claudi
Que un dolç himen
Uneixi Neró i Popea amb un lligam il·lustre!
Popea (que és que sento?)
Agrippina (que és el que aprenc)
Neró
Vençut per les bondats, senyor, em rendeixo.
Othon
Aquí està prosternat als teus peus, oh Cèsar l’inportunant Othon!
Claudi
D’ara endavant tu pots estar tranquil,
Tinc la prova de la teva innocència;
Jo t’he promès el llorer, tu seràs Cèsar.
Agrippina (sento això i em moro)
Othon
Jo rebutjo el llorer,
No em preocupa pas regnar,
I aprecio solament la meva estimada Popea
Si la sort m’ha donat salvar-te la vida,
Retirant-me l’amor
Tu em dones la mort.
Agrippina
Considera ara, qui és el culpable,
És aquest Neró. o és aquest Othon qui estima Popea?
Claudi
I tu Neró, que dius tu?
Neró
Jo obeeixo la teva voluntat
Però és un doble càstig, retirar-me l’imperi
I donar-me una dona.
Popea
I a mi no se’m parla?
Que Neró tingui els ceptres,
Els regnes i l’ imperi , jo no pertanyeré
A cap altra persona que a Othon.
Claudi
He vingut a provar els vostres desitjos
(a Neró) si tu renuncies per regnar a la divina Popea
(a Othon) Si per amor menysprees el tron de Roma,
Vosaltres sereu per la posteritat, uns herois
Dignes d’estimar, dignes de regnar.
Que Neró sigui Cèsar, i tu Othon pren als teus braços Popea
(Allibero el meu cor si ella pertany a un altre)
Neró i Popea
Som feliços
Othon
El dolor ja no m’ha turmenta més.
Agrippina
Si regna Neró, ja puc morir contenta.
Claudi
Que els odis s’acabin
I que Roma aplaudeixi aquest dia tan desitjat,
Que doni a cadascun felicitat i fortuna.
Per respondre al meu august anhel
Per les noces sagrades d’Orhon i Popea
Juno protectora de les unions
Ha estat invitada amb gran pompa;
Que davalli ara i que Roma treni els llorers al front de neró
Popea, Neró, Agrippina, Othon, Narcis, Pallas, Lesbus
Que frisi l’onada del Tíber alegre
Sota els raigs del llorer naixent
I que festegi sobre les platges
Ple de felicitat el déu de l’amor!.