ACTE SEGON
ESCENA PRIMERA
Morasto, Lycoris
Recitatiu
Morasto
Nimfa encisadora, Oralto, senyor meu
Per la teva bellesa, esdevinguda la teva esclava,
Es queixa molt de tu.
Perquè quan li plau parlar amb tu
Es mostra desmenjada?
Tu estàs doncs ben distant!
Lycoris
Així és la meva naturalesa
Si jo no fos tal el voldria esdevenir.
Morasto
Però tu no te n’adones que ara estàs al seu poder?
Que ell regna aquí!
Lycoris
Sobre el voler no hi ha gens de poder:
Al menor signe de crueltat que desc0breixi en ell,
Em llenço al fons del mar,
i no soc més d’ell ni de cap altre.
Morasto
Cor generós! Esperança meva!
Però diguem: si un altre d’aspecte menys terrible,
Pel preu del seu amor
Et demanes el teu?
Lycoris
Ell perdria el seu temps i la seva pena.
Els ocells a la mar faran els seus nius més aviat,
I els peixos en els boscatges,
Abans que hom pugui veure
A Lycoris joguinejar entre els amors.
Morasto
Per què ets tan rigorosa? has estimat mai tu?
Lycoris
Si, he conegut l’amor a la meva joventut,
Però, l’individu que jo estimava
Els déus gelosos, quasi no me’l deixaren veure;
El vaig perdre abans de gaudir-ne.
Morasto
Oh joia, felicitat suprema!
Que puc desitjar més?
Però aquesta felicitat que em transporta,
De moment he d’amagar-lo dins del meu pit.
Ària
Lycoris
El meu cor ha mantingut la seva fe
Al qui li ha donat la seva.
I mai no canviarà.
És aquesta constància o bogeria
Tot això.
És fe o vanitat?
ESCENA SEGONA
Osmino, Elpina
Recitatiu
Osmio
Que, per tan poca cosa t’irrites?
Elpina
Deixem, de la meva follia passatgera
Tu no en tens cap motiu per vantar-te.
Has canviat les teves promeses
I jo he canviat les meves.
Osmio
Jo t’estimo com abans, no has de tenir por.
Elpina
No creus que darrera la teva mirada
No llegeixo la mentida?
Osmio
Ho juro!
Soc sempre el mateix,
Els meus sentiments són com els d’altres temps.
Ària
Elpina
És debades dir-me a totes hores
Que el teu cor és sempre aquell que fou,
Perquè si els teus llavis encara ho diuen
Els meus ulls ja no ho diuen més.
Recitatiu
Elpina
Però un mot que tan aviat surt dels teus llavis
M’omple d’un desig extrem
De saber qui ets tu, i de quina nació.
Osmino
Respecte això, Elpina, no puc satisfer la teva curiositat,
Jo mateix ho ignoro.
Elpina
Ho ignores de veritat?
Fas poc cas de les meves pregàries?
Però el teu mateix silenci em diu abastament,
Tu ets algun bàrbar, ben segur.
Osmio
No creguis res! soc de Scyros
Que com tu saps, tu també n’ets.
Elpina
Tu, Tu, de la meva pàtria!
Però perquè no m’ho has dit abans?
Osmino
Jo vaig ser segrestat dels meus, a la meva tendre infantesa,
I he aprés a sofrir abans d’aprendre a viure.
Elpina
No coneixes ni el teu nom?
Ni el del teu pare?
Osmino
Se’m va anomenar, Osmio, i i dels meus segrestadors
Havia sentit a dir
Que plorant cridava Silvia
Sempre he pensat que aquest nom
Era al de la meva mare.
Estava a punt d’interrogar el teu pare,
Per saber si es troba a Scyros una dona
Que respongui a aquest nom i aquí fa temps li van
Robar un fill.
Elpina
Que acabo de sentir? Osmio fill de Silvia?
Ara comprenc el perquè D’Osmin i Lycoris.
Els noms estan gravats en aquestes escorces
Apressem-nos a anunciar aquesta gran nova!
(Ella se’n va)
Osmio
On vas?
On ella va desaparèixer?
Seguim-la, caminant darrera seu
Potser trobaré aquella per qui jo mateix em perdo
Per la seva imatge encisadora.
En debades que intento allunyar-la dels meus pensaments
Així ho veig, dissortat!
Que el meu esperit es perd.
Ària
Osmino
No puc, no, impedir estimar
Aquest dolç foc que consumeix el meu cor..
Són massa bells, massa adorables
Els raigs brillants del meu encantador sol,
Em sento conduït on els seus desigs em guien
Per un poder que la meva raó ignora.
ESCENA TERCERA
Narete, Oralto
Recitatiu
Narete
Si és veritat, Oralto
Que un cor valent és sempre generós,
Am un front menys sever
Escolta el meu prec.
Oralto
Digues el què vulguis
Narete
Tu tens a les teves mans
Un ancià miserable i dues joves filles:
D’una tan vana presa que en penses fer?
Pels teus audaciosos vaixells
Nosaltres som una càrrega i no pas una assegurança
Però abans escolta el que et proposo:
De camps fèrtils i ramats fecunds
La fortuna a Scyros m’omple
Jo puc si tu vols de tot això treure’n l’or.
Per donar-te’l pel nostre rescat
Tots els immensos bens que posseeixo.
Oralto
Com m’agrada
Sentir la teva bajanada, imbècil ancià!
Parlem de moltons, parlem de ramats,
De pastures i d’herbatges.
Però el noble art de travessar els mars,
Això no és pas d’un ramader que Oralto aprendrà.
Ària
Narete
Et prego que donis consentiment a la meva petició
Veus les nostres llàgrimes, sens el nostres planys
I deixat doblegar per l’or o la pietat.
En les dissorts també terribles
I també funestos mals,
Podràs caure.
Nosaltres també van ser feliços,
Però ningú pot saber el seu destí.
ESCENA QUARTA
Lycoris, Osmio
Recitatiu
Lycoris
Oh, feliç esclavatge!
Osmio
Oh, exili afortunat!
Lycoris
Jo crec somiar encara.
Com no ho podis veure abans
Alceo, com revivia la teva cara
En aquests ulls i aquestes mirades!
Ara comprenc perquè del nostres dos noms,
Aquests troncs en porten la marca
Diguem de veritat:
Tens doncs en el teu cor guardat el record del teu antic afecte de mi?
Osmio
Soc tot amor pe a tu
Lycoris
És necessari sense tardar més
Que de les teves dissorts em contis la història
D’ençà que tu vas caure en mans dels Tracis.
Osmio
Quina gran fortuna a la vegada!
He tingut recents noves dels meus parents
I guanyo el cor d’una nimfa encisadora.
Lycoris
Has guanyat el què és teu,
Mai he volgut ser el bé d’un altre
Però ai! aquesta immensa felicitat,
Aquesta alegria inesperada
És massa enfosquida
Per una tristesa mortal
Que serà de nosaltres?
El cruel corsari refusa tota negociació.
Osmio
Abans que unes noves cadenes
Vinguin a travar aquest peu,
Sabré demostrar el què pot fer
Una ànima desesperançada.
Lycoris
Cruel destí!
Tu no m’has tornat
El meu estimat pastor
Si no fer-me sentir de nou
El dolor de perdre’l.
Ària
Lycoris
Amor meu, el destí cruel
Et retorna a mi per fer-me morir,
I no per palesar-nos un senyal de pietat.
Si tu romans encadenat
El meu cor sempre haurà de plorar
Les teves penes amb les meves.
ESCENA CINQUENA
Osmio
Recitatiu
Osmino
Que vol dir això? de quin antic amor
Acaba de parlar-me?
Quins tracis? no comprenc res
Quina confusió sens dubte
Desorienta el seu esperit,
Però amb una nimfa tan bella,
Per no perdre els seus favors,
Posaré tots els meus sentits a secundar la sort.
ESCENA SISENA
Oralto, Morasto
Recitatiu
Oralto
Ja endevinava que era inútil
Mostrar-se cortès envers de tan vil llinatge!
Nascuts i alimentats als boscos,
Són quasi unes bèsties salvatges.
Però aquella que es mostra indomable,
Em rebutja una mirada que em faria feliç.
Igualment no és digna de fer-me l’honor de fingir i abusar de mi.
Faré que se’n penedeixi,
I conegui millor el seu rang e el seu estat.
Morasto
Tant d’orgull no durarà, senyor
I ben aviat n’estaràs segur.
La veurem canviar d’humor i de desitjos,
Com canvia la pell la serp a l’abril.
Oralto
No, no, al seu destí vull que les condueixi,
Portant els meus vaixells a les ribes del Sultà,
Pretenc assegurar-me, per un present tan noble
Aquest modest reialme, me’n penedeix ja
Del meu massa feble esperit.
Allunyem del meu cor tot tendre sentiment
I que avui Oralto no canviï més.
Ària
Oralto
Deixem cremar per una dona feble
Aquell a qui el cel ha rebutjat
Una ànima capaç d’altre cosa que d’amor
Més l’home nascut per coses sublims,
Que no és digne dels amors turmentosos,
I no tingui al cor més que furor i valentia.
ESCENA SETENA
Morasto. Després Lycoris
Morasto
Cor meu, no hi ha més temps
Per estar neguitós; tot el que pugui costar
És necessari salva a Lycoris
De l’orgull del corsari i de la seva crueltat.
Però no és ella qui ara arriba?
Amor vine a la meva ajuda, vull dir-li tot.
Nimfa, nimfa encisadora, al cap i a la fi
No puc amagar per més temps aquesta flama, al meu cor
Sàpigues doncs que t’estimo i que aquest foc
Ardent no s’extingirà més que amb la meva vida.
Lycoris
Per què he d’estar assaltada per totes parts
La meva aflicció sigui eterna?
Morasto
Qui parla d’aflicció? És alegria, el plaer,
Que jo vull donar-te.
Lycoris
No sabries fer res millor
Que per la meva joia i el meu plaer,
Que em deixis en pau.
Morasto
Tu has fet un propòsit ferm, de no estimar-me mai?
Lycoris
Ferm com el vell roure d’aquestes muntanyes.
Morasto
M’estimaràs aviat, t’ho asseguro.
Lycoris
Tens tu el propòsit d’utilitzar encanteris?
Morasto
El què dic: m’estimaràs? doncs tu ja m’estimes!
Lycoris
Veig que has perdut la raó, tu delires!
Morasto
M’estimes més com més gran és el teu furor.
Lycoris
Que mori ara mateix, si per tu sospiro!
Els corders odien els llops, el llop al llebrer
El meu cor odia més quan tu em parles d’amor.
Morasto
Mai encisadores esperances, mai tendres somriures
Foren mai tan estimats a un cor ple d’amor.
Ho són al meu cor els teus menyspreus, el teu rebuig!
Són un testimoni per mi que tu ets meva.
Lycoris
Estic boja d’escoltar-te.
Morasto
Oh déus!
Ja no puc més Lycoris estimada,
Llavors esvaneix-te….
ESCENA VUITENA
Morasto, Lycoris, Osmio
Recitatiu
Osmio
Estimada meva, pots trobar algun plaer
A estar lluny de mi? saps que en tots els llocs
Errant , en debades et cerco?
Tots els meus turments, quan soc a prop teu,
Al meu destí les hi perdono,
No vull a cap altre oblidant el meu estat.
Morasto
Que veig jo? que veig
Lycoris
De tu el meu cor s’ha separat,
I per tu només, en aquest trist lloc
La joia i el plaer penetren dins la meva ànima.
Morasto
Que sento? que sento.
Lycoris
Però tinguem en compte que Oralto
No ens sorprengui aquí.
Pobres de nosaltres, si del nostre amor em tingués coneixement!
Deixem doncs anar-me’n
El meu cor ho saps bé
Els meus peus han de prendre el camí contrari.
ESCENA NOVENA
Morasto, Osmino
Recitatiu
Morasto
Quin fred mortal gela el meu pit
I paralitza tots els meus sentits?
Pot ser un esperit funest,
Ofuscant d’un cop la meva raó
Ha trasbalsat la meva vida i equivocat la meva oïda?
Osmino
Amic, quina dolçor
Posa l’amor dins l’ànima!
Una emoció tan potent!
Descarta qualsevol altre pensament
I del cor tot sencer en vol ser el mestre.
Morasto
Ho sé, ho sé,
Morasto
Però tu no saps pas
Quina gran alegria inunda tot el nostre ésser.
Morasto
De la teva felicitat me n’alegro molt. Ara ves-te’n!
Osmino
Tu te’n burles, sens dubte
Però, si ho provessis…
Morasto
Et crec. Ja t’ho he dit. Ara deixem.
Ària
Osmino
Com la tortuosa serp
S’enrola a l’entorn del tronc i l’envolta,
Així l’amor enllaça i envolta els nostres cors.
Però quina cosa tan dolça
Ser abraçat i encadenat!
Qui no coneix l’amor
Ignora aquesta voluptuositat.
ESCENA DESENA
Morasto
Recitatiu
Morasto
Oh destí enemic, encara no estàs satisfet?
Pots tu per martiritzar-me,
Trobar uns mitjans més cruels?
Però perquè ella diu tenir amor en l’odi i conservar al cor.
La fe que ha promès en la seva tendra infantesa?
Quin joc cruel del que jo en soc la víctima
Lycoris i la sort han imaginat?
Més valia no retrobar-la mai.
Si això no és més el cel o la sort que me’n priva.
Sinó un rival feliç!
Ària
Morasto
Destí cruel.
Ja que jo perdo,
Dissortada, aquella jo estimo!
Que he vesat per ella molt de temps amargues llàgrimes!
Sense fi, des d’ara
Dels meus ulls hauré
De vesar torrents, i això només
Perquè avui l’he retrobada
ESCENA ONZENA
Narete
Recitatiu
Adeu bella Scyros per sempre adeu
Verds turons, herbes tendres, dolces aures,
Al final he conegut el nostre destí.
Oralto en dos dies a Egipte
Ens conduirà a tots; no hi ha res per nosaltres
Ni la més mínima esperança.
Oh Leucippe, la teva mort va ser molt feliç
Tot i que la jovenesa et fou raptada.
Doncs d’aquestes dissorts no has tingut coneixement.
Ària
Narete
La tempesta que s’abat sobre la cimera dels arbres
I colpeja les cases amb el seu fuet,
Mai en el meu cor va causar tanta pena
Ni les grans ones batent les ribes
Ni la fletxa abraçada ni la fúria dels cels,
No empitjoren la meva ànima de tanta por.
ESCENA DOTZENA
Osmino, Lycoris, Elpina, Morasto
Recitatiu
Osmino
Mira, Morasto, aquestes nimfes afligides,
Que imploren el teu suport i el teu socors.
Quí no té el cor trencat amb aquest espectacle,
Ignora el què significa la pietat.
Morasto
De quin socors podria ser
Quan hom pateix els mateixos mals?
Lycoris
Ets tu doncs tan cruel, Morasto?
Morasto
Soc doncs, el cruel?
Osmino
Lycoris, implorem-li encara,
Te mirades per a tu
Que revelen les meves sospites.
Que Elpina sumi els seus precs als nostres
I pel seu dolç parlar intenti d’apiadar-lo.
Elpina
És necessari que Lycoris ocupi tant el teu cor
Que tu menyspreïs encara de parlar-me.
Et gires vers ella quan tu t’adreces a mi?
Osmino
Elpina, pots tu dubtar encara
Que el so de la teva veu
És estimat pel meu cor?
Lycoris
Que ve aquest discurs?
Em sembla que tu trames encara
Alguna intriga amorosa amb ella.
Deixa-la doncs en pau. D’exhortar Morasto
Que no t’hi esforces.
Morasto
Fins a tal punt soc odiat per tu
Que em voldries condemnar
A sentir per la boca del teu amant?
Quartet
Lycoris
Així era sota el meus ulls?
Osmino
Oh bella nimfa, que he fet?
Morasto
Ja no puc sofrir més.
Elpina
Ja t’he oblidat del tot.
Morasto, Lycoris, Osmino, Elpina
Qui no coneix de la gelosia els seus oferiments
No sap que és sofrir.
Morasto, Lycoris
Un amor sincer
Sap llegir en els cors.
Osmino, Elpina
Però en pot esdevenir
Menyspreu, odi i furor.