ACTE TERCER
ESCENA PRIMERA
Narete, Lycoris, Elpina
Recitatiu
Elpina
Lycoris digues, tu veus si en aquest lloc trobarem flors?
Lycoris
Elpina, en aquest inhòspit lloc,
Igualment una bella flor és un objecte funest,
Que no m’inspira res més que horror.
Dels nostres verds turons
I del clar rierol que baixa pel seu costat,
Sempre la imatge em turmenta
No puc tancar els meus ulls plens de llàgrimes
Sense creure’m estar al bell mig de les nostres praderies,
En els nostres ombrívols boscatges,
Entre el meus blancs corders
Trenant garlandes i paneres de jonc.
Elpina
Però, no poder asseure’ns un moment
Sobre aquesta espessa gespa
I em els nostres cants endolcir les nostres penes?
Narete
Aquest desig encisador el nostre estat el rebutja:
Oh, filla que els nostres
Siguin per Scyros!
Ària
Elpina
La cérvola sobre les muntanyes
Corre alegrament prop d’una font
Salt i pega bots per tot arreu.
El seu cor feliç de viure en llibertat,
Però una riba florejada
Un bosquet agradable
Una herba tova i tendra
Un ocellet encantador
No sabrien alegrar allò que han perdut.
ESCENA SEGONA
Els mateixos i Oralto.
Recitatiu
Oralto
Quin complot esteu fent tots tes junta?
Aneu-se’n!, que Lycoris romangui sola.
Elpina
Que et va a passar?
Narete
Senyor, recorda…
Oralto
Què? encara no has marxat?
Tu ets home mort, si parles
Narete
Déus protegiu aquest pit cast!
ESCENA TERCERA
Oralto i Lycoris
Recitatiu
Oralto
Nimfa, jo el vull dir que quan t’he conduït a aquest país.
He introduït el foc dins de la meva pròpia casa.
Ària
Oralto
Sovint m’enrabio amb mi mateix,
I expulso del meu cor viril
Un sentiment massa esllanguit.
Però amb quin motiu?
Perquè dins de la meva ànima
No se com es fa, aquest desig de seguida retornat;
Cada vegada quan hi somio
A desgrat meu i pel meu despit
És a tu qui trobo en els meus pensaments.
Recitatiu
Oralto
Llavors, si tu saps fer la cort a la fortuna,
És el moment, t’estén els braços,
Mentre que a les contrades bàrbares i llunyanes
Tots els altres seran conduïts,
Si tu estàs disposta a estimar-me, i donar-me plaer,
En aquestos llocs podràs viure
I per esposa et prendré.
Lycoris
Que el cel em protegeixi! D’un pare dissortat
I d’una tendre germana m’estimo més fugir
La deplorable sort em tempta endebades.
Oralto
Tu no ets pas digne segurament
De ser l’objecte del meu amor,
I és cometre una gran falta
El voler-te fer l’honor.
No has comprés encara que ets la meva esclava
No penses que sobre tu,
Exerceixo un imperi absolut,
I que és pura benvolença
Si em digno demanar-te
El què la meva fantasia de tot el poder de prendre.
Lycoris
Que gran és el teu error! igualment a l’esclavatge
La meva ànima sempre serà lliure.
De les teves mans està content de fugir qui vol fugir d’aquest món.
Sàpigues bé que el meu cor ja està resolt.
Quan tu tindràs ganes d’ultratjar-me,
Jo em llençaré al mar
Al l’indret on l’ona no és més que un abisme ombrívol.
Oralto
Així doncs sóc ingrat als teus ulls,
Un objecte tant odiós i tant funest?
ESCENA QUARTA
Morasto, Oralto
Recitatiu
Morasto
Per la meva fe
Ja fa temps! veig la meva Lycoris
El gran perill, i la novetat
Que el corsari arriba en el moment oportú
Però que fer doncs en aquests perill extrem
Aquest pastor que fa poc era al seu costat?
Oralto
Vine, segueix-me, ara et conduiré
A un lloc on t’ensenyaré…..
Morasto
Senyor, en un vaixell lleuger
Un missatger d’Alconte
Acaba d’arribar.
Oralto
I aviat el veuràs
Morasto
La sort ens fa present
D’un sumptuós botí, però el missatger sufocat
Que el present ha de ser entregat sense cap retard.
Morasto
On és aquest missatger?
He de parlar-li. Condueix-m’hi, et segueixo.
ESCENA CINQUENA
Lycoris,Elpina, Narete
Recitatiu
Elpina
Finalment ha marxat aquest home
Aquí temo més que al llop i els ossos!
Amagada en aquestes bardisses
Ho he vist tot, i a cada moment
El meu cor bategava fins a trencar-se.
Lycoris
En aquest perill extrem
Oh pare, en cada alarma,
Quin consell em donaràs tu,
Quina sàvia advertència rebré de tu?
Narete
Fuig, filla meva, en aquest antre amagat
Que et mostra allà a baix,
Dintre de la roca
Corre de pressa a posar-te a cobert; Ves-te’n amb Elpina
Jo vull quedar-me aquí.
Ària
Lycoris
Si aniré on tu desitgis,
Però no espero pas la pau,
Corro, però a tot arreu
De la sort en seré la joguina;
Perquè sempre m’acompanyaran
La fúria, l’amor, la por i el dolor.
Arreu on vaig, estimat pare,
El meu destí sabrà retrobar-me,
Tot i que em reguardi dels rajos del sol.
ESCENA SISENA
Morasto
Recitatiu
Morasto
Per el tirà de Patmos
Cridat Orasto ha partit ara, cel!
Aquest és el moment perquè aquí em quedi
Que he esperat tant.
Però des que Lycoris
És al meu poder, quina amarga venjança
Li voldria fer sofrir!
No ho sé molt bé, en un vaixell armat
Vull, amb els seus, i el seu amant
Enviar-la a Scyros, i jo anar-me’n sol
On el vent bufarà el més lluny possible
Viuré del meu amor i de la meva ràbia.
Ària
Morasto
Ves-te’n ingrata i per tota venjança
En tinc prou de saber
Que al cap i a la fi tu has comprès
A quin home tu renuncies
Que tu sàpigues i t’afligeixi.
Quina pena, has causat
En el meu cor tan generós,
En el meu pit tan amorós
Coneixeràs massa tard
El lloc que ocupaves.
ESCENA SETENA
Osmio, Nareste
Recitatiu
Osmio
Aquests crits dels mariners
Aquesta pressa dels soldats,
D’un presagi funest
Colpegen el meu cor, l’hora fatal
Potser ha sonat, com un vil ramat.
El cobejós i cruel corsari
Anirà a vendre’ns a tots!
Narete
Aquesta és la sort que ens te reservada.
Osmio
Vull anar corrent a la cova on Lycoris s’amaga,
Abans que sigui capturada
Moriré per socórrer-la
Duet
Narete
Oh pau, a tu que tots venerem
Déus poderosos
Dignat ajudar aquesta ànima tendra.
Osmio
Tingues pietat
D’una innocent, més bella encara que Siringa.
ESCENA VUITENA
Els mateixos i Elpina
Recitatiu
Elpina
Pare, dins d’aquesta cova tenebrosa i fosca
Lycoris hi està amagada.
Hi vaig a entrar la primera, tremolant i amb por
I sanglotejant, quan de sobte Lycoris
M’arrabassà un esclat de riure:
Creint sobre una roca asseure’s, en la fresca onda
Que sense soroll brollava en aquests llocs,
Tota ella cau, però veig abans el seu vel
Com regalima encara i em es mulla.
Narete
Edat feliç, que en tots moments
A tots ens fa motiu de riure!
ESCENA NOVENA
Els mateixos i Oralto
Oralto
Morasto, me’n vaig, el meu aliat Alconte
Em crida al seu costat. La meva tornada aquests llocs serà de dos o tres dies.
Vigila durant aquest temps
Am un ull atent sobre aquesta illa abans que tota altra cosa.
Posa els ferros aquesta gent
Però on és ara la nimfa que jo t’he ordenat tenir a prop meu?
Morasto
En debades, senyor
L’he cercada per tot arreu
I recorregut cent vegades
El bosc, el turó, la planura.
Oralto
Ei, Narete! fes que sense tardar
Lycoris vingui aquí, jo vull emportar-me’ la
Osmio i Elpina
Oh déus!
Narete
Ai, senyor que em demanes?
Vulguin els déus immortals
Que pugui encara ser teva!
Quan aquests llocs vas arribar
Sort cruel! banyava em les meves llàgrimes
Els meus pobres ulls
Dissortada filla!
Però, mira, és tot el què em queda d’ella.
Oralto
El seu vel!
Narete
Una cega bogeria
Ha trastornat la raó d’aquesta infortunada
I muntada de sobte sobre la cima d’aquesta roca abrupta,
A l’indret on les ones surten dels negres abismes,
Cedint el desesper s’ha llençat a la mar.
A grans crits tots ens hi vam acostar,
Però, no poguérem trobar més que aquest vel
Que surava sobre les ones:
Veus com encara regalima!
Osmio
En el fondo tenebrós
Cenyida amb els seus hàbits
La dissortada fou arrossegada.
Elpina
Dissortada!
Oralto
Folla noia!
Osmio (a part)
Vaig a prevenir-la (surt)
Oralto
Així, no escoltant més que una voluntat insensata,
Ha acomplit la seva arrogant amenaça?
En el cor d’una dona hi ha tanta fúria?
Ària
Oralto
La nimfa que perdo era una deessa
I el seu preu valia un tresor
Vil gentada.
Sabré quan torni, venjar-me
Fer escoltar la meva còlera!
Faré de vosaltres maleïts
El signe del meu furor.
ESCENA DESENA
Lycoris,Osmio, Morasto, Elpina, Narete
Recitatiu
Morasto
Digueu-me, Elpina, Narete
És veritat, aquesta espantosa aventura?
O l’haveu inventada?
Narete
D’on ve aquest ardor?
Quin interès té aquest home en la nostra cabanya?
Elpina
Hem de dir-li la veritat o bé dissimular?
Morasto
Encara, sou cruels amb mi?
Per què prolongueu la meva espera i els meus temors?
Ària
Morasto
Dieu, dieu el final, he de viure, o morir?
La meva vida està a prop del final,
La meva ànima està ja preparada per anar-se’n
ESCENA ONZENA
Lycoris, Osmio, Morasto. Elpina
Recitatiu
Lycoris
Donem, pare, gràcies als déus!
Osmino
En el seu vaixell embarca el cruel,
Ja lleva l’àncora i s’allunya!
Morasto
Desgraciats, per mi Lycoris està ben morta,
Si per un altre està ben viva!
Elpina
Les armes i el poder
Són ara en davant en mans de Morasto.
Osmio
El seu pit abriga una ànima noble
I un cor generós.
Elpina
Te poder
De donar-nos la llibertat, pietat senyor, pietat!
Narete
Deixa aquest funest escull
Abandona aquest bàrbar, i segueix-nos a Lycoris
Allí, sota els camps i ramats fecunds
Et prometo l’abundància, i si més tard
Tu vols de la teva pàtria tornar a veure el cel,
I retornaràs rica i feliç.
Elpina
Al punt per acollir-nos Alcides,
Quan hagi deixat lliure els nostres boscos
De monstres i feres.
Hom mostrarà tanta alegria,
Arribant a Scyros, fent-nos lliures.
Ària
Elpina
Cent noies joves
Alegres i belles t’acolliran
Amb les flors i els branquillons
Al só dels instruments, els accents de les seves veus.,
Plenes d’alegria, vindran a tu
Els pastors per centenars.
Recitatiu
Lycoris
Deixe’t doblegar
Si les llàgrimes o les pregàries
Tenen sobre tu algun poder!
Morasto
Encara amb pregaries! Nimfa sense pietat!
Et concediré, un favor tant magnànim,
Aquí d’una indigna manera
M’ha ultratjat i s’ha rigut de mi!
No tindré el dret de cercar contra tu la més cruel i negra venjança?
Però no temis res, Lycoris
Abans de l’alba tu seràs lliure;
I aquest pastor per qui el teu cor sospira, també
A Scyros te n’ aniràs feliç, però sàpigues,
Sàpigues pèrfida, que qui et dona la la llibertat
No és pas Morasto sinó Osmio:
Aquest Osmino cruel, aquí ha promès
I li has donat la teva fe!
Aquell a qui fingiu, ingrata, adorar,
Als temps feliços de la vostra jovenesa.
Elpina
Déus, que és aquest prodigi?
Lycoris
Que sento jo? que diu?
Morasto
Bé, ara ves! oblida per la meva felicitat,
El temor de veure’m, sempre al teu costat.
Com un viu retret: i la bella Scyros
Que després de tant de temps tinc l’orgull de veure de nou,
M’inspira tant d’odi avui
Que juro, que abans de portar un peu allí
De fugir vers les fredes i amargues terres boreals.
Ària
Morasto
Al mig de les roques inhòspites,
Entre llops i serps,
És allí on me’n vaig a viure
Per tal que no vegi més
Una ànima tan ingrata.
Que, pèrfida i sense pietat,
No conegui que traïció,
Per fi estaré content.
Recitatiu
Lycoris
Cel! vine a socórrer-me! sempre no més a Osmio
He conservat la meva fe i el meu amor:
He seguit aquest pastor per una única raó:
Que m’ha fet creure,, que era fill d’Alcides.
Morasto
Que sento, malvat
Com has gosat usurpar aquest nom?
És així que has decidit, i l’has traït?
Amb la teva sang ho rentaré…
Narete
Prou i calma el teu furor
Que tot s’aclareixi al final! primer escoltem.
Osmino
Els déus me’n són testimonis.
No he mentit mai. El meu nom és Osmino.
El que jo et conto, Elpina
És el què em recontaren
Aquests pirates que, a Scyros
En els primers anys em raptaren.
Narete
Vas ser doncs raptat a Scyros, pels pirates
Quan temps ha passat des de llavors?
Osmino
Del quart llustre
Ben aviat entrarem al segon any.
Narete
Eterna providència
Que Governa totes les coses! Osmino, fill d’Alceste i Silvia
Gairebé no puc parlar!
És aquest Lycoris, el teu pastor,
No fou abduït per pirates, a Scyros,
Sinó a Lemnos, i pels Tracis
Tres anys abans.
Morasto
Que estàs tu imaginant?
Alcestes, no te més que un Osmino!
Narete
És veritat:
Però els teus parents
Després d’haver-te perdut,
A Tirsis al bressol l’hi van donar un altre nom
L’anomenaven Osmino !
Elpina
Així, aquest es l’infant perdut
Amb els vestits tots plens de sang
I fou trobat al bosc prop de la riba?
Osmino
Aquesta sang era d’un llebrer fidel,
Potser, segons van contar-me
Que després d’una lluita ferotge fou llençat a la mar.
Narete
Tot esta clar, ara,
Però no veieu, com els seus ulls, són del seu pare
I en els seus llavis porta la imatge de la seva mare?
Morasto
Oh déus suprems,
Per quines vies misterioses
Conduïu els mortals!
Lycoris
I a quines felicitats
Heu destinat els meus dies!
Ària
Lycoris
De joia i amor
El meu pit es sufoca,
És Osmino! sento que el meu cor
Em diu que te de creure!
Recitatiu
Morasto
Així de la mort a la vida
D’un sol cop he tornat.
Cor
T’invoquem, Juno i per tu el teu temple
Cremaran a l’altar les nostres promeses
Frena els vents furiosos, que d’una mort atroç
No gosin amenaçar aquells que segueixen les teves lleis.
(Marxen, el teatre es transforma en una muntanya fosca i d’aspecte aterrador, un flanc de la qual l’ocupa una immensa cova tancada per una porta. Sona la simfonia, després de la qual apareix Juno a un costat de l’escenari. Asseguda sobre un núvol seguida d’una cort de Brises)
Simfonia “Tempestat a la mar”
Ària
Juno
Uns febles mortals
Contra la tempesta
Mai les pregàries
En debades s’eleven
A les ribes natals
Aniran els meus fidels.
Que no tinguin cap temor
Dels foscos núvols.
En debades que Brauli
La tempesta furiosa.
Recitatiu
Juno
Vinc aquí a trobar Eolo
Un altiu mora al final d’aquesta muntanya,
Perquè vull per ordre meva
Refreni l’orgull d’aquests vents.
(Aquí la gran portada de la cova s’obre, apareix el palau d’Eolo excavat a les entranyes de la muntanya, ple de rics ornaments de la natura i de l’art. Es perceben al fons, envoltat per una gran quantitat de vents, uns d’aspectes terrorífics, els altres d’una repugnant lletjor. Se sent una estranya simfonia, avança la qual s’avança amb el seu seguici.
Simfonia
Recitatiu
Juno
Amic tot i que els nostres ulls tancats
Tu vius en aquest antre obscur,
Sobre els mars, els aires i la terra
Tu tens un poder absolut;
És perquè, en aquests tres reialmes,
Deixant les morades celestials
Juno t’ha vingut a visitar.
Recitatiu
Eolo
Augusta consort de l’art de Júpiter, àrbitre del món,
Quin motiu t’ha pogut constrènyer
A baixar aquí, abandonant les estrelles?
No és pas, ho aposto, un desig fútil,
Perquè no te vist aquí des del dia
Que vas venir a ordenar-me
De desencadenar una horrible tempesta
Contra la gent d’Ilion rebel als teus decrets.
Juno
Un desig oposat em condueix a aquests llocs,
Un grup sagrat al meu nom i estimat pel meu cor,
Ha escapat de les cadenes d’un ferotge pirata
I navega atrevidament cap a les ribes natals.
Tu pots en un instant conduir-les a bon port,
Si els vents tempestuosos,
Embriacs de llibertat, tu imposes un fre
I els tens encadenats i sotmesos.
Eolo
Seràs obeïda, pels meus pobles violents
Les teves paraules seran llei.
Ària
Eolo
Esperits indomables,
Quin és aquest nou fracàs?
El vostre orgull és debades
Al fondo d’aquests horribles antres.
Anem, de pressa, desapareixeu!
De sortir aviat, deixeu l’esperança;
A qui serveix mossegar, les vostres cadenes d’acer?
Sota el meu imperi
Heu de tremolar ara.
Esperits indomables.
Recitatiu
Eolo
(Fa entrar els vents hostils i impetuosos a les dues grans cavernes que es troben al costat de l’escenari, i diu:)
Perquè a les platges desitjades, arriben feliços,
Deslliuro suara, àgils i lleugers,
Els petits vents que els escortaran.
(Aquí s’avancen uns altres tres vents, i pujant damunt el núvols cada un d’ells dona la mà a una brisa: després de conduir-les a terra, formen junts un ballet)
Minuet
Recitatiu
Juno
T’he de donar les gràcies, rei!
Però et demano un favor.
Als segles llunyans, a la bella Itàlia
Sàpigues que els pastors que jo estimo,
Sobre un nou i esplèndid teatre
Els casts amors un dia seran contats.
Per escoltar una tan bella història.
Per milers acudiran.
Les ànimes que l’amor en segueixen les lleis.
Que mai en aquestos dies, de les seves funestes ales.
Auster, portador de de la pluja o Bòreas del furor,
No gosin entelar el blau.
Sinó que Zèfir, també ple d’amor
Faci el cel seré i torni l’aire més dolç.
Ària
Eolo
No temis res, perquè el cel
El sol brillarà més que mai,
I per arreu la terra resplendirà
D’arbres i flors curulles
Ària
Juno
Però per qui és de l’Amor
Un servidor indigne
Aquests benestars seran debades,
Perquè sempre al seu cor
Porta les tempestes.