Acte segon
Escena primera (una sala magnífica preparada per les noces. Teodosi, Varane i Probo)
Recitatiu
Teodosi
Vinga, Probo, fes que l’emperadriu, amb un pas més lleuger vingui vers nosaltres.
Probo
L’amor és impacient.
Teodosi
I tu perdona d’un cor amorós els impulsos i desitjos,
Príncep ben estimat.
Varane
Jo també sé quin turment és l’esperança.
I com tot retard és cruel per qui estima.
Teosodi
Aviat tots els meus desitjos,
Aquí seran satisfets: tu veuràs el digne objecte
Del meu amor, veuràs del seu rostre els amables trets.
De la seva mirada la modèstia, el caire ple de decència, i diràs
Que a la seva bellesa la meva felicitat és igual,
No hi ha cor més feliç, ni més amant com el meu.
Varane
(Atenaide la meva adorada, et diré el mateix si tu vols ser meva)
Escena segona (Els mateixos i Eudossa)
Recitatiu
Varane
(Cel jo veig en Eudossa la meva estimada Atenaide)
Eudossa
(Gran Déu! Varane)
Teodosi
Vet aquí príncep. L’Eudossa que jo estimo
I aquí estimada esposa el príncep Varane.
Eudossa
(Que puc dir-li ho cel!)
Varane
(Estic despert? Els meus sentits m’enganyen? Eudossa, Eudossa ets tu?)
Probo
A l’august tron és destinada.
Teodosi
Al nostre llit nupcial, esposa i emperadriu.
Varane
Però com?… Probo doncs és veritat? jo em moro…
Teodosi
Quina és la seva sorpresa!
La bellesa dels seus trets
Fins a quin punt impressiona els cors?
I tu, estimada esposa, alça la teva mirada
Tu no has pas d’enrogir, per tenir com com a testimoni de noces
Un príncep tan gran, donem la mà
Ell mateix fins l’altar seguirà les nostres passes. Anem.
Varane
Que? que Varane els segueixi?
Els seus ulls seran testimoni d’un himeneu,
No.. en primer lloc… Déus justos de quin horrible llamp
Voleu colpejar la meva constància?
Teodosi
Que sento? a quins rampells la teva febre abandona?
Empal·lidies? tu també Eudossa?
Per què? Parla! quina és la causa……
Quin és doncs el misteri?
Eudossa
Senyor (el cor em falla)
Varane o Teodisi
Varane parlarà. És veritat
Jo no soc més jo mateix,
Quantes penes, quants turments,
Neixen en mi a la vista d’aquest fatal objecte…
Oh Déu! oh cor entristit!..
Senyor no puc més cedir al meu dolor.
Sento, però tardo en fer-ho,
La meva mateixa raó es canvia en furor.
Ària
Varane
En aquest món profund i tenebrós
On el meu destí es precipita, sense pietat al meu cor,
La fúria del meu desesper,
Farà cedir el seu rigor implacable,
En aquest món profund i tenebrós….
Escena tercera (Teodosi, Probo, Eudossa)
Recitatiu
Teodosi
Probo, voldria comprendre,
Però el meu mateix destí m’espanta.
Probo
D’aquesta estranya aventura
Tots els meus sentits estan ocupats
Teodosi
Trenca el silenci, Eudossa, digues la veritat.
Coneixes a Varane?
Eudossa
Si, és veritat.
Teodosi
I Varane coneixia a Eudossa?
Eudossa
Eudossa si és desconeguda, però no Atenaide.
Teodosi
No m’importa gens Atenaide,
És de tu que jo em pregunto!
Eudossa
Quan et contesto amb el nom d’Atenaide senyor,
És amb el meu nom que et contesto.
Teodosi
Explicat (no entenc res, i em capgira)
Probo
(Obscur misteri)
Eudossa
Quan vivia a Atenes, no era Eudossa,
Aquest nom em fou posat en venir a Bizanci.
Teodosi
Tu vivies a Atenes?
Eudossa
Amb el nom d’Atenaide
Teodosi
I és allí que et va veure…..
Eudossa
El príncep Varane, que l’atzar i no pas el cor em va fer conèixer.
Teodosi
Continua, t’estima?
Eudossa
O fingeix, si fa o no fa.
Teodosi
(Déus), no pots contrariar la seva reial passió.
Eudossa
La voluntat paterna, va decidir per mi.
Teodosi
Va estar temptat el teu pare
Per un amor que t’havia de dur al tron?
Eudossa
Ho ignoro. Només sé que de sobte
Em va treure de la meva pàtria, i de Varane.
Teodosi
Com va ser això?
Eudossa
Un pare té les seves raons
Teodosi
Les puc conèixer?
Eudossa
Pot ser temia la jovenesa d’un príncep altiu i encara més el seu amor.
Va decidir fugir i en aquests murs trobà un asil més segur.
Vaig canviar a Bizanci de nom i culte.
La princesa em va veure, i tingué l’honor de complaure’t…
Teodosi
Ja n’hi ha prou! oh fatal….
Atenaide o Eudossa, no sé ja com anomenar-te,
Tots dos em són funestos
Tots dos fatals!, un fred mortal,
Una suor glaçada m’ha envaït. Ves-te’n, vull quedar-me sol amb els meus pensaments
Al teu temps coneixeràs la teva sort.
Eudossa
El menys cruel per mi serà la mort.
Ària
Eudossa
Si soc culpable als teus ulls,
Aquest cor trist és innocent,
Just Déu, la vostra mirada veu bé
Com n’és ple de fe i de dolor
Jo soc culpable als teus ull.
Escena quarta (Teososi i Probo)
Recitatiu
Teodosi
Que vingui Pulqueria. Probo, ves al temple
Interromp la pompa i esplendor de la cerimònia.
Que s’entorni el poble i el senat.
Probo
La cort és complau en jugar amb nosaltres.
Escena cinquena (Teodosi)
Recitatiu
Teodosi
Desitjos gelosos, defectes cruels
Abandona la presa. El pit d’un monarca.
Varane és el meu rival. Eudossa l’amaga,
Però l’infidel t’estimava l’estimava en secret,
Pèrfida! ingrata!
No coneixes encara la còlera d’un Cèsar ofès,
D’un amant traït!
Infame, ho faré tan bé que no pertanyeràs
Al meu rival ni a mi mateix
I que el teu nom per segles futurs,
En lloc d’enveja inspirarà pietat!
Escena sisena (Teodosi, Pulqueria)
Recitatiu
Teodosi
Vine, vine a socórrer un príncep dissortat
He estat traït Pulqueria
Pulqueria
Ja ho sé. M’ha explicat Probo la causa de les teves penes.
Teodosi
Qui s’ho havia de creure?
Aquella que jo adorava fins l’altar, portava impura la flama;
I l’infidel anava a jugar la seva fe a la cara dels Déus.
Pulqueria
Si Eudossa és culpable
On és doncs la innocència en aquest món?
Teodosi
Només tu germana, has estat la causa
De la meva dissort, d’Eudossa en vas fer l’elogi.
I jo l’ estimava en les teves paraules
Abans d’estimar-la amb els seus ulls.
Per què t’he cregut? per què l’he vista?
Fatal visió! amor! cels traïdors!
Pulqueria
Els teus planys, senyor, no són prou justificats.
És necessari que el teu cor triomfi d’aquests mals
Que la ingrata bellesa que t’ha desdenyat a l’ensems sigui desdenyada.
Teodosi
Que m’aconselles?
Pulqueria
La decisió més justa.
Teodosi
Però no la més estimada
Pulqueria
Que l’ ingrata davalli del teu tron
Teodosi
Déu! per veure-la pujar al de Varane?
Pulqueria
Fes-la fora del teu cor
Teodosi
Per què passi als braços del meu rival?
Pulqueria
Que deixi per sempre l’aire que aquí respira
Que marxi d’aquest lloc i mai més el seu nom arribi a les teves orelles.
M’afanyo, germà meu, vull que per sempre
Eudossa es separi de tu, que no la vegis més.
Teodosi
Que no em vegi més?
Espera encara conec el seu error, sé la seva perfídia, no obstant, no veure-a més, seria més que la mort.
Pulqueria
Doncs, que penses fer?
Teodosi
Abans que s’acabi el dia, aquest superb rival, deixarà el palau, que marxi!
Pulqueria
Varane?
Teodosi
Si, la seva vista de còlera dolor m’inflama.
Que sense demora hom l’informi de les meves ordres.! Que obeeixi.
Pulqueria
Teodosi! germà, on t’ha conduit un cec afecte?. Que! tal ofensa, i al mateix Bizanci
A un príncep que t’estima, a una aliat poderós?
Teodosi
A Teodosi, doncs, hom li voldria rebutjar tot el consol,
Tota esperança de venjança?
Pulqueria
Pot ser les teves sospites t’han enganyat?
Sovint l’amant gelós és un amant cec.
Se’n fa un perill de la menor quimera,
D’una ombra en fa un monstre.
Tu has de llegir encara en el cor d’Eudossa.
Teodosi
Que sigui així com jo ho veig. Ja em sento millor
El meu cor ha decidit que ha de fer.
Ària
Teodosi voldries, ja ho sé, tu voldries amor tirà desprès de la meva llibertat,
Prendre’m la gloria, però la sabia raó veu clarament l’engany,
I et priva de la victòria
Tu voldries, ja ho sé, tu voldries, amor tirà…
Escena setena (Pulqueria, Marziano)
Recitatiu
Pulqueria
Per fi em veig lliure d’aquest lligam odiós,
Que una política cega volia segellar.
Aquí ve Marziano, que els meus sentiments siguin prudents.
Marziano
En despit del destí que fa tota la meva dissort
Allunyant-me d’aquest palau. on roman de mi la part més amable.
Prenc al menys el meu comiat amb serenor.
I una gran joia m’acompanya.
Pulqueria
Quina és aquesta joia?
Marziano
La de veure que la flama que crema el ferotge Varane,
V a vers u altre objecte.
Pulqueria
És així com m’estimes? et plau que perdi una corona?
Marziano
Tu en guanyes una altre conservant la teva.
Tens uns vassalls, que, no menys, que les teves ordres
T’adoren a tu Pulqueria,
Perdona aquesta confessió, adoren els teus bells ulls.
Pulqueria
D’un tal vassall, tal audàcia..
Marziano
Princesa, l’audàcia és extrema,
Per no estimar-te fa el que pot.
Oposa la raó, la virtut, el deure: en debades,
La teva bellesa l’ha convertit en culpable.
Pulqueria
General, ni un mot més.
El què sigui, ordena-li de canviar aquest impuls temerari,
O d’amagar-lo dins del teu cor. i de ser prou prudent perquè ningú endevini
Del seu foc la més petita espurna.
És bo per ell que jo ignori la seva mateixa existència
I que no cregui res de la seva culpa.
(Cedeixo si encara l’escolto)
Marziano
Atès que el dissortat, ha de morir per tu
Poc l’importa que el teu menyspreu el mati o el seu dolor. Veus….
Pulqueria
No Marziano, no vull saber ni la falta ni el culpable.
Si ignoro el seu nom, pot ser més estimat i pot ser més digne
Dels meus favors i tu, el cor lleuger
Ves als combats i triomfa.
Allí tingues cura de conservar la teva vida i la meva memòria.
Ària
Pulqueria
Sorgeix la nuvolada d’ira, i fatal tempesta.
El so de l’onada que fa tremolar, mescla en un remolí el cel i el mar.
Però tu saps bé que amb un llamp
El núvol horrorós s’esvaeix, i el cel blau apareix aleshores al firmament.
Sorgeix la nuvolada d’ira…
Escena vuitena (Marziano)
Recitatiu
Marziano
Tu marxes i a partir d’ara jo quedo entre la vida i la mort,
Sense cap certesa del meu destí.
La culpa és dels teus llavis tímids.
Jo t’estimo, i tu no has sabut dir-ho i ella no ha pas entès, o ha fingit no entendre-ho.
Vinga, però abans de partir, digues-li que l’estimes,
I fes que al meu amor, contesti tendrament: jo també t’estimo.
Ària
Marziano
És la vida d’un cor fidel
Poder-li dir a la persona que estima: per tu jo pateixo, per tu jo moro,
Però no hi ha felicitat més gran que sentir-li dir al seu torn:
Jo també t’estimo, també t’adoro.
És la joia d’un cor fidel.
Escena novena (Gabinet ministerial. Teodosi i Leontino)
Recitatiu
Teodosi
No convenia amagar-ho
Leontino
L’error fou meu
Teodosi
La teva filla no és culpable com tu?
Leontino
El seu silenci obeeix a la meva ordre.
Teodosi
D’enganyar-me, tingué el propòsit.
Leontino
No. Sinó d’estalviar-te una injusta sospita.
Teodosi
Més cruel em devora aquesta sospita.
Leontino
La raó no pot fes res quan el destí disposa.
Teodosi
De la vostra traïdoria jo en soc la víctima.
Leontino
Creu-me, la meva filla és innocent i tu seràs feliç.
Teodosi
Si. Aquesta primera decepció, em fa ser prudent.
Deixa que visqui aquí i que el meu dolor jutgi.
Leontino
Deixa de banda la còlera i la gelosia.
Ària
Leontino
Si per un sentiment cec el teu cor està posseït,
Tot judici s’esdevé una falta, i el trastorn
Que afligeix el cor, és el perill de la raó
Si per un sentiment cec….
Escena desena (Teodosi,Varane)
Recitatiu
Teodosi
Calmeu-vos, pensaments meus…
Varane
No, no. És necessari que la vegi, endebades que se’m resisteix.
Teososi
Dons que passa? Aquí està Varane.
Varane
Agitat i confús, Cèsar, vinc a tu.
En la meva fúria no conec ni temo res.
És Eudossa qui jo estimo! i si tu tens el designi
De fer-la la teva esposa,
És la meva que necessites cercar.
Bé que al teu palau, bé que tot l’entorn, vetllen tants homes armats,
Tu no tindràs pas en mi una víctima fàcil,
I no vendré la meva vida a baix preu,
Així que l’opressor mateix
Per la meva mort esdevingui oprimit.
Teodosi
Les teves amenaces príncep
M’inspiren més pietat que no pas terror.
I si em plagueria de seguir, el meu primer moviment, Varane, aprendrà ràpid.
Com a Bizanci al Cèsar s’ha de dirigir.
Diguem? en que el meu amor podria ultratjar-te?
Tu no la volies pas per esposa,
Jo la faig emperadriu.
Per què t’indignes de veurem avui posseïdor d’aquest bé.
Com perdràs el teu orgull i la teva demència?
Varane
Senyor, ja condemno, aquest arrogant pensament
I segueixo el teu exemple
Atenaide és digna del teu imperi, del meu i la del món sencer.
Teodosi
I que pretens tu?
Varane
Cel! m’agradaria que quest amor per tu no podria fer-lo, m’agradaria…
Però, Senyor, no sé pas que que espero ni sé el què dic.
Mira dintre del teu cor: considera tu mateix com en favor d’un dissortat
Quant pot haver-hi de virtut com pot ser de gran,
La meva supèrbia és vençuda i vet aquí desarmat, el meu debades orgull.
Imploro la teva bondat.
Ah! basta el teu odi tenir davant teu
El fill Disdegarde suplicant.
Teodosi
Els teus mals em toquen més que els teus sentiments.
Escolta: jo estimo Eudossia, però l’estimo amb virtut,
I vull que l’amor em guanyi a la seva fe, no la força.
Vull donar-li la llibertat d’escollir entre nosaltres.
Vull sentir de la seva boca, el nostre oracle fatal,
Si tu tens el seu favor, jo me n’alegraré de la teva fortuna.
I no envejaré pas un cor que t’ha escollit.
Però si ella es decideix per mi,
No vinguis més a torbar el nostre amor,
Deixa Atenaide amb mi regnar el tron
I sense sentiment gelós,
Compensa la seva grandesa i la meva serenor.
Varane
A la teva voluntat em sotmeto,
I espero de la bella, el final del meu destí,
O propici, o funest.
Escena onzena (els mateixos, Eudossa i Probo)
Recitatiu
Teodosi
En aquest himeneu que ens ha d’aplegar Eudossa, he posat tota la meva felicitat.
Però de la teva mà en faig gaire cas, si em manca el teu cor:
Que entre Varane i jo lliurement de nosaltres,
L’amant més estimat i no pas el més digne.
Eudossa
Per què? creus tu que jo pogués…
Teodosi
Jo et deixo amb ell i que el teu cor sincer
Parli sense cap disfressa.
Sigui el què sigui el teu desig
Per aquesta diadema imperial, que cenyeix el meu front
Juro d’observar la llei Probo!
Probo
Cèsar…
Teodosi
Agafa aquest anell d’or,
Li presentaràs a aquell que l’amor d’Eudossa, triarà per espòs.
Probo
Obeiré….
Varane
(Reneix la meva esperança)
Teodosi
Adéu, bé que un esforç tan gran
Pugui costar-me la vida i la meva felicitat,
Jo podré bella Atenaide, escoltar la teva sentència
I deixar de planyem
Ària
Teodosi
Davant del tribunal d’amor, examina el teu cor,
Escull qui de nosaltres dos, et sabrà plaure millor, decideix en llibertat.
La teva felicitat, la nostra pau,
Davant el tribunal de l’amor….
Escena Dotzena (Eudossa, Varane i Probo)
Recitatiu
Probo
(Vinc aquí a descartar)
Eudossa
(Que la virtut em doni valor)
Varane
(Que, l’amor m’assisteixi)
El dissortat Varane, bella Atenaide
Per qui tantes vegades he sospirat sense esperança
Tindré la felicitat de poder-te parlar.
Eudossa
Que parli doncs, així ho vol l’August
Varane
Ho entenc; és amb el seu cor
Que tu et disposes a escoltar-me.
No amb el teu que vers mi crema d’un odi funest.
Eudossa
He d’obeir. És tot el què hi puc fer.
Varane
Per mi tu no pots fer res?
No entens prou la meva pena cruel?
Per un sol error tants turments?
Déus! Per tu què no he sofert?
Quina mar quina riba no m’he recorregut,
I fins a quins confins en més dels meus sospirs,
No he fet volar el nom d’Atenaide?
Cap cor que els meus sanglots, que els seus sanglots no respondré! el cel al fi amb pietat, em conduir a Bizanci.
Només un dia, només un instant,
Va allunyar-te de mi per sempre.
Les meves prometences no han canviat i penedit.
Encara puc oferir-te l’himeneu i el tron Atenaide, el meu únic bé, pietat, perdona.
Eudossa
Príncep, fins a Bizanci, vens a torbar la meva calma?
Els mals que sota el meu cel, he patit per tu,
Encara no en tens prou?
Varane
Vinc a reparar-los amb el meu penediment.
Eudossa
Me l’ofereixes massa tard, me l’ofereixes en debades
La meva fe és des d’ara promès.
Pertanyo al Cèsar.
Varane
No. Tu ets de Varane. pensa en els primers sentiments,
Tu els vas jurar.
Eudossa
Penso en ells, ingrat.
Vas trair la fe; penso en ells al cap i a la fi
Què em fan avui esposa i sobirana.
Varane
És veritat, sobre el teu front
La imperial corona és un ric ornament
Però aquí tot i que emperadriu
De Pulqueria tu seguiràs sent serventa
A Pèrsia, dels teus vassalls, jo en seré el primer
I els meus súbdits no coneixeran
Altres lleis, altres déus, que els teus ulls adorables.
Eudossa
Príncep, ja és temps que t’obri el meu cor en tota llibertat, tots els teus sentiments,
Les teves promeses falagueres, no faran que Eudossa al Cèsar sigui ingrata.
Del teu amor tu em creuries indigna
Si deguessis la meva mà a una traïció.
Va ser un temps que de fer-te feliç
El meu cor en tingué el desig, potser.
No et vaig menysprear sense vessar llàgrimes.
I per rendir-me a les promeses d’un altre,
Pot ser m’he violentat, i pot ser…..
Per què? ja he parlat massa pertanyo al Cèsar.
La meva fe està entregada, encara que no li he entregat la meva mà,
Només vull ser d’ell
Quan tu sumaràs encara a la teva corona
Uns imperis nous, uns mons desconeguts,
I quan per una sentència pèrfida del destí,
Cèsar havia d’enfurir-se, dissortat errant,
No canviaré pas ni el meu cor ni la meva fe.
Em serà més dolç equivocar-me al seu costat
Amb dissort, que ser feliç amb tu i regnar el teu tron.
Varane
Que sigui doncs així, la meva sang ho subscriurà
Puja a l’august altar, sobre el meu cadàver.
Eudossa
No exigeixo pas tant, de tu príncep.
Pateix el teu destí, viu per una més digna bellesa,
Viu per Pulqueria.
És l’únic favor, l’únic que espero del teu amor.
Estima a Pulqueria i viu.
Tu Probo, donaràs aquesta joia.
Varane
Espero, Atenaide!
Deixa que els meus ulls no vegin
La fortuna del meu rival.
Permet-me que porti les meves llàgrimes i el meu còlera a una altre part.
Tremola per mi, puc morir desesperat, però no sol
Però no vil, ni sense ser venjat.
Ària
Varane
El meu amor s’esdevé furor, exhalo del meu pit la ràbia i la venjança!
Que els meus ulls no es desbordin més de llàgrimes.
Però en el meu cor es tornin flames,
I sobre els meus llavis es canviïn en verí!
El meu amor s’esdevé furor……
Escena tretzena (Probo,Eudossa)
Recitatiu
Probo
Tremolo i comparteixo el teu dolor.
Eudossa
Els seus mals me travessen el cor,
I no obstant he d’obrar així.
És necessari, és necessari que pateixi.
Probo ves ara amb aquesta joia
Al meu senyor al teu, porta una prova de veritat,
D’aquesta fe que jo he fet, que l’estimo i l’adoro.
Probo
Obeeixo (sento dins del meu cor el cruel martiri del meu príncep amic)
Ària
Probo
Vaig a portar aquest missatge de joia
Aquí sospira i es lamenta, per la teva bella mirada.
En mig dels seus turments, envides voldrà creure la felicitat
Que al seu pit l’amor alçarà
Vaig a portar aquest missatge de joia….
Escena catorzena (Eudossa, Leontino)
Recitatiu
Eudossa
La tempesta s’apaivaga, ja soc al port,
De les meves temences passades, no en queda res al meu cor.
Cap traç i aquesta calma serena, és un benestar de la virtut.
Leontino
Però la virtut filla meva, t’imposa una nova fuga.
Eudossa
Fugir? Per què?
Leontino
La flama, que al cor dels dos rivals han encès els teus ulls
Ben aviat engendrarà una guerra espantosa.
Eudossa
He escollit al Cèsar i Varane ha d’acceptar amb calma la meva decisió.
Leontino
No ho esperis pas.
Quan els juraments li són contraris
Els potents les obliden, els amants encara més.
Si et quedes te’n penediràs. Partim.
Eudossa
Perdona’m senyor, jo serè en tota hora l’esposa del Cèsar. M’adora.
Leontino
Filla meva, els amors dels monarques
Tenen poca fermesa
El grau del seu caprici, la política els desfà
I més al príncep Grec serveix la Pèrsia aliada
Que Eudossa emperadriu
Eudossa
La nostre passada fuga s’imposà per honor.
Només el temor avui ens inclina
I no puc fallar al jurament que he fet.
Leontino
Filla imprudent, te’n penediràs
Ària
Eudossa
Un tron elevat, un espòs fidel,
Són un present que la sort no garanteix fàcilment.
En perdre’l, faig la meva desgràcia
I deixant-lo, faig el meu deshonor
Un tron elevat….