Acte Segon
Escena primera (Una cort magnífica)
Cató
Marzia, calmat, des de demà, príncep
Les noces seran celebrades,
Hi dono el meu consentiment.
I esperant, amb el fi d’impedir el retorn de Cèsar,
Em quedo en aquest altre lloc.
(A punt de partir)
Marzia (A part)
Déus! què fer?
Fulvius
Senyor, Cèsar acaba d’arribar.
Marzia (A part)
Me hen torno a esperar.
Cató
On és ara?
Fulvius
Acaba de franquejar els murs de Útica.
Arbace (A part)
Un nou motiu de turment
Cató
Ves-hi Fulvius, i digui-li que s’entorni
Al seu campament, avui no vull discutir de pau.
Fulvius
Per quina raó? dos cops en un dia ha vingut Cèsar fins a tu,
Per ser dues vegades decebut!
Cató
Ja n’hi ha prou. Que Cèsar deixi aquest entorn.
Ja li faré saber quan em convé sentir-lo.
Fulvius
Tu el vanaglories en debades, no puc sofrir una ofensa ran gran!
Cató
Què vas a fer?
Fulvius
El meu deure!
Cató
Però qui ets tu?
Fulvius
El llegat de Roma.
Cató
Bé! que se’n vagi el llegat de Roma.
Fulvius
D’acord. Però primer llegeix aquesta carta que conté un missatge i qui te l’envia
(Fulvius dona el missatge a Cató)
Arbace
Per què aquesta tristor, Marcia?
Marzia
Puc estar contenta quan només em queda l’esperança?
(Cató obre el missatge i llegeix)
Cató
“El Senat a Cató: és la nostra voluntat,
De donar-li la pau al món. Cada un de nosaltres, cònsol, tribuns, tot el poble,
El mateix Cèsar, el nostre dictador la desitja,
Serveix doncs a la voluntat general i sàpigues que si tu t’hi oposes,
A un tan just desig, la pàtria et declararà el seu enemic.
Fulvius (a part)
Què va a contestar?
Cató
Per què m’has amagat tant de temps el missatge?
Fulvius
Per respecta.
Marzia
Per què aquesta tristor, Arbace?
Arbace
Deixem en pau!
Cató (rellegint per a ell)
“És la nostra voluntat.. el dictador la desitja…, serveix al desig general…
Enemic de la pàtria…”
És així que Roma escriu a Cató?
Fulvius
Precisament
Cató
Hauré doncs de canviar les meves intencions?
Fulvius
L’ordre t’ha arribat de sobte!
Cató
És veritat, marxa i a Cèsar….
Fulvius
Li diré que tu l’esperes aquí
I que a partir d’ara tu aixeques el campament.
Cató
No,tu li diràs que és ell qui ha d’anar-se’n per no tornar mai més.
Fulvius
I el Senat de Roma?
Cató
No és més que els què els ha estat; només que un vil ramat d’esclaus.
Fulvius
I Roma?
Cató
I Roma?, no és només entre les seves muralles,
És per tot arreu on encara regna
L’amor nascut de la glòria i la llibertat
Els meus partidaris, jo mateix; Això és Roma.
Escena segona
Fulvius
A quin excés arriba l’orgullós Cató?
Marzia
Fulvius; encara ignora tot el teu zel; ell creu….
Fulvius
Que cregui el què vulgui, però aviat sabrà,
Si jo porto dignament el nom de romà i si soc amic o esclau de Cèsar.
(Surt)
Arbace
Marzia, puc esperar una sola vegada la teva pietat?
Marzia
Apartat de la meva vista! no vinguis a augmentar els meus turments,
Per la teva presència.
Fulvius
No serveixo, només per ofendre’t!
Marxo, però pensa que en els grans perills
Aquells que un pare cruel t’exposa
Podràs comptar segur amb un defensor fidel.
Quan l’ovella s’arrisca a anar a pasturar sense el seu pastor,
Pot passar que un dia se n’ hagi de penedir,
Potser veurà sortir de l’antre o del bosc, alguna bèstia ferotge,
Que la devorarà quan l’ovella…..
Escena tercera
Marzia
Quin destí és el meu!
Emilia
Cèsar al final ha partit, com aquest heroi pot sofrir una ofensa tan gran?
Què ha dit ell? què va fer?
Tu ho sabràs, tu que ets tan propera a la seva glòria.
Marzia
És aquí Cèsar en persona, qui t’ho dirà.
Emilia
Què veig?
Cèsar
A quin excés arriba Cató?
Quin deure o quina llei pot dominar la seva ferocitat?
El Senat és un vil ramat? Cèsar un tirà
És només l’encarnació de Roma?
Emilia
Diu la veritat.
Cèsar
Això és massa, exigeix que retorni al meu campament?
Li dic que m’esperi o que es justifiqui.
(a punt de partir)
Marzia
Calmat; la teva còlera en part és legítima, n’estic convençuda.
Però el meu pare, no sense raó, te sospites;
De les teves, en conec la causa. Tu ho sabràs tot.
Emilia (a part)
Déus que sento?
Escena quarta
Fulvius
Senyor, ets a partir d’ara afortunat, la teva sort és digna d’enveja,
Cató condescendeix a a sentir-te
Et porto la noticia d’un gran compliment.
Fulvius
Al contrari, la seva obstinació és la seva virtut.
Però tot el poble aplegat, els seus companys els sueus amics.
Utica sencera desitjosa de la pau
Ha acabat per obtenir el seu consentiment.
Marzia
Què en pensa senyor? que una ofensa personal, encengui menys el vostre gran coratge.
Veieu Cató i junts, reconciliats.
Estalvieu la sang llatina.
Cèsar
Marzia…
Marzia
No soc prou per moure la teva pietat?
Emilia (a part)
No puc dubtar-ho més, l’estima!
Cèsar
No hi pensem més! Marzia vaig a demanar de nou al teu pare per fer la pau.
I suportar-ho tot fins que perdi l’esperança de veure’l doblegar-se
Ho intentaré tot. Els teus ulls tenen massa poder sobre el meu cor.
M’esgarrifo si tu ets a prop i si ets lluny,
Esllangueixo i sospiro.
Si mai has sentit expirar sobre el teu rostre,
Un buf lleuger que lentament t’envolta,
Aquí els ardents sospirs del meu cor que s’esllangueix fidelment:
I si tu els reculls, la memòria de tant de sofriment
Serà endolcida per tantes gràcies, si tu mai has….
Escena cinquena
Emilia
Que siguin lloats els déus! de nou
Una tímida esperança anima a Marcia.
Marzia
No me n’amago, Emilia, seria ben babau aquell que no li plagueria,
Esperar la pau més que la guerra.
Emilia
Això seria un noble pensament, si la pau pública
Fos l’objecte dels seus vots.
Però passa sovint que les bones causes,
Serveixen de pretexta pels interessos personals.
Marzia
Creu el què vulguis. Espero no obstant i m’abandono a aquesta esperança,
En l’oblit dels meus temors.
Escena sisena
Fulvius
Pots veure, bella Emilia
Que això no és a causa de la meva falta, si, avui es parla novament de pau.
Emilia (a part) (deixem de fingir)
Et conec bé Fulvius, sé com tu parles amb murrieria
No ignoro no obstant amb quin zel
Has donat el missatge del Senat,
I com a favor del tirà, has parlat a Cató.
El meu objectiu no era pas enverinar les diferències?
No ha estat així?
Fulvius
Pots dubtar-ne?
Emilia (a part)
Indigne!
Fulvius
I ara que penses?
Emilia
Venjar-me!
Fulvius
De quina manera?
Emilia
Hi he reflexionat, sense decidir-me.
Fluvius
Recorda la teva promesa: al meu braç pertoca l’honor,
De portar el cop fatal.
Emilia
A qui podria confiar millor
Tenir cura de la meva venjança?
Fulvius
Jo et juro, no faltaré
Emilia
Ja veig que tu sens tot el turment de la meva dissort.
Fulvius (a part)
Així, jo salvo un heroi!
Emilia (a part)
Així jo t’enganyo
Escena setena
Fulvius
Grans Déus,
Emilia se’n fia del tot de mi, i jo n’abuso!
Amor meu, perdona’m, ànima noble del poble
Pompeu, traïdorament assassinat, et demano també
Que em perdonis, si faig traïdoria de la venjança!
Dels Camps Elissis, sorgeix l’ombra no venjada.
Qui envoltant-me del tot.
Crida venjança i reclama sang,
Però què pensar? què decidir?
No soc pas fill d’aquesta Roma, que espera de mi, que jo sostregui
Cèsar, dels perills que l’amenacen.
Dels Camps Elissis……
Introducció per a timbales (Jacques Philidot el cadet. 1657- 1708
Escena vuitena (Un lloc al retir de Cató)
Cató
Per què voler que per la meva vergonya escolti a Cèsar?
Escoltaré però apel·lo als déus i als homes
No mi resigno, que sota la coacció general,
I per feblesa, per no semblar tirànic,
Cèsar els instants em són massa precisos perquè els perdi, escoltar-te llargament,
Resumeix-ho en poques paraules, i marxa
(s’asseu)
Cèsar
Et donaré satisfacció (a part quina acollida)
El primer dels meus desitjos és assegurar-te, que el teu cor generós, que la teva constància….
Cató
Deixem-nos de bajanades, si vols que t’escolti,
Sé que aquestes lloances no són més que artificis i falsedats per part teva,
Si foren veritables, no m’agradarien en els teus llavis.
Cèsar (a part: sempre igual)
No m’importa a quin preu vull fer la pau amb tu.
Tria els termes del tractat, estic disposat a acceptar-los
Com un vençut ho faria envers el seu vencedor.
(a part: i ara que va a contestar?)
Cató
Tu proposes molt?
Cèsar
I molt compliré, perquè no puc dubtar d’una demanda justa.
Cató
Extremadament justa, en efecte. Abandona el comandament del exèrcits,
Que tu has usurpat, renuncia al títol suprem de dictador,
I com a traïdor, siguis empresonat, incomunicat,
Per rendir compte a la pàtria, dels teus crims,
Vet aquí, si tu vols la pau, les meves condicions.
Cèsar
I jo hauria de….
Cató
Quedar presoner. No dubtis que llavors, seré el teu defensor.
Cèsar (a part) que he de suportar encara?)
Tu sol no pots sofrir.
Conec quantitat d’enemics que excita contra mi,
El meu destí favorable. És en debades que jo volgués atemptar contra el meus dies.
Cató
Estimar tant la vida i pretendre ser romà!
Ja n’hi ha prou (S’aixeca)
Cèsar
Aturat Cató.
Cató
Tot el què vulguis dir-me és inútil.
Cèsar
Espera només un moment. Tinc noves ofertes a fer-te.
Cató
Parla, però ves de presa (s’asseu un cop més)
Cèsar (a part, tot el què he de suportar)
Si nosaltres concloem la pau, partiré amb tu.
Tot el què he adquirit en el domini del món.
El fruit darrer de les meves penes com dels meus perills.
Cató
I per què partir entre nosaltres
Tantes faltes cobreixen de vergonya?
Quina temeritat d’intentar així, de cobrir Cató de la teva infàmia!
No vull escoltar res més.
Cèsar (a part. Estic cansat)
El teu odi al meu parer et cega!
Reflexiona millor. Ja he ofert molt, vull fer encara més
Perquè entre nosaltres regni una sòlida amistat,
Per què no casar-me amb Marzia?
Cató
La meva filla?
Cèsar
La mateixa!
Cató
Que caigui damunt meu, tota la còlera dels déus,
Que veure la meva sang deshonrada per la d’un infame.
Tolerar la unió de la meva filla amb un traïdor,
Que per la seva ambició, ha enterrat l’antiga llibertat de Roma!
Cèsar
Aquesta vegada calla, has abusat massa de la meva paciència.
(S’apresta a marxar)
Escena novena
Marzia
On vas Cèsar?
Cèsar
Al campament
Marzia
Que els déus t’ho impedeixin!
(a Cató) És aquesta la pau?
(a Cèsar) I els sospirs d’amistat?
Cèsar
El teu pare m’ha acusat, és ell qui vol la guerra.
Marzia
Pare!
Cató
Calmat, no em parlis més d’ell!
Marzia
Cèsar……
Cèsar
Ja he sigut prou tolerant fins aquí
Marzia
No. Conteniu-vos, a partir d’ara les vostres obstinades ires, quants plors.
Costaran les vostres rivalitats a les esposes romanes,
Quanta sang va a vessar el dissortat poble romà
En nom del vostre odi!
No veieu sobre l’amic ferit, l’amic acarnissar-se?
El germà triomfar del germà
El pare caure sota els cops del seu fill.
En fi, tanta sang i de plors vessats
No en teniu prou?
Cató
A ell no!
Cèsar
A mi no! si tu ho vols encara hi som a temps, oblido les ofenses teves,
I renovo les meves promeses.
Abandono la còlera i atenc la teva decisió,
Pronuncia: la guerra o la pau i seràs satisfet.
Cató
La guerra. La guerra amb pau.
Cèsar
La tindràs, doncs si en el campament militar tu vols sofrir-me,
Vine que el destí, entre la còlera i els exèrcits arbitra la lluita de les teves llàgrimes…..
Dels teus sofriments, no n’acuso més que a un pare barbar.
Cèsar, en el seu cor no te res a retrau-re’s
Si al campament…..
Escena desena
Marzia
Ai las, Senyor, què has fet?
Vet aquí la teva vida i la nostra en perill.
Cató
Dels meus dies no en tingui cura.
Emilia, la pau s’ha trencat, i en el xoc dels combats,
No hi ha cap més seguretat per tu, que en els vaixells.
Sàpigues que el germà de Marzia
És el cap d’aquesta flota, i que al més petit perill,
Trobaràs un prompta salvació.
Emilia
De quina manera escapar d’aquets murs tots cercats d’assaltants?
Cató
Jo conec un passatge, en un indret aïllat, a prop de la font d’Isis.
Escena onzena
Arbace
Senyor, sé que d’aquí a poc ens haurem de batre, tu m’ho has ordenat,
Sense esperar l’aurora i per explorar tota injusta sospita,
Et demano a Marzia per esposa: aquí la meva mà,
(a part: així em venjo)
Cató
No, no me n’ havies pas parlat, filla.
Marzia
Temo Arbace i l’admiro per la seva lleugeresa.
Cató
No esperem més. Arbace, ofereix-li la teva mà.
Arbace
Aquí la tens, amb l’ofrena del meu cor, de la meva vida, del meu tron.
Em presento així davant teu.
Marzia
Ves-t’en, no et vull
Arbace
Com?
Emilia (quina audàcia!!)
Cató
Per quina raó?
Marzia
És inútil fingir. T’ho diré tot.
Mai Arbace ha sabut plau plaure’m, i demanant-li de retardar les nostres noces,
Jo esperava que al final, l’autoritat més llesta d’un pare,
No voldria contradir-me per trastornar així, els meus lliures sentiments.
Però atès que no content de turmentar-me,
Va reduir-me a un perill extrem, un remei extrem,
Jo també he de resoldre.
Cató
Estic fora de mi, d0’n neix tant d’odi? i tanta audàcia?
Emilia
Potser una altra flama l’encendrà
Arbace
I si no fos així!
Cató
Doncs quin és l’objecte d’aquest amor sediciós?
Arbace
Grans déus!
Emilia
Qui ho sap?
Cató
Parleu doncs!
Arbace
El respecte…
Emilia
La dignitat…
Marzia
Calleu-vos! jo mateixa ho diré. És a Cèsar aquí jo adoro..
Cató
Cèsar!
Marzia
Perdonem estimat pare;
Abans de què fos el teu enemic i sense poder de seguida despagar-me’n.
Quin és el cor que pot estimar i després deixar d’estimar voluntàriament?
Cató
Què acabo de sentir?
Marzia
Calmat i pensa, que els pecats d’amor…..
Cató
Retirat, filla indigna, retirat de la meva vista!
Marzia
Pare meu!
Cató
Ni una paraula més! d’una filla pèrfida que oblida tot el respecte!
I fins i tot el seu propi deure, no vull ser el pare.
Marzia
Però, que he fet, he robat els déus els meus altells?
Cató
Miserable, la teva sang (a punt de colpejar a Marzia)
Arbace
No. Aturat!
Emilia
Què fas?
Arbace
És la meva esposa!
Cató
Príncep! ingrat! estimar un enemic! vantar-la en la meva presència!
Astres sense pietat quan turment em reserveu?
(A Marzia) Quan obres els ulls al dia
És llavors que hauria fer-te desaparèixer
(A Emilia i Arbace) Contesteu-me heu vist un pare i la seva filla
Ella tan pèrfida com aquesta
Ell tan dissortat com jo.
Sabré resistir a la violència, de no importar quin destí cruel,
Però contra aquest patiment, el meu coratge cedeix.
Escena dotzena
Marzia (a Arbace)
Esteu satisfet a la fi
(a Emilia) Tu volies veure el meu pare odiar-me?
Ves-me ja odiada! tu desitges la guerra? estic en guerra! ara què voleu més?
Arbace
M’acuses falsament, tu ho saps. M’has alliberat de l’obligació de callar-me.
Emilia
Desitjo venjar-me i no pas ofendre’t!
Marzia
Però, aplegats, vosaltres conjureu contra mi, no era així?
Què he fet per merèixer la vostra ingratitud?
El meu pobre cor, oprimit pel seu dolor, no hi ha ningú per reconfortar-lo.
No trobo ningú per consolar-me.
Sinó que tot és crueltat, l’amor és el meu tirà,
El meu pare el turment, i en una aflicció tan dolorosa
No sé pas on trobar la pietat, el meu pobre cor…..
Escena tretzena
Emilia
I bé Arbace l’has sentida?
Arbace
Més que massa, de tots els amants fidels soc el més dissortat.
Sentir a l’esser adorat declarar la seva infidelitat amb tant atreviment,
Vet aquí el què se’n diu sofrir i morir.
Escena catorzena
Emilia Sola
A partir d’ara el refugi de Cató, ja no és segur per a mi.
L’exèrcit de Cèsar és una amenaça temible
Quina forma de venjança puc escollir?
Valor, cor meu, no canvia de designi, si el mateix destí canvia;
Que no li manca venjança a una ànima forta.
Com les onades desencadenades, en debades colpeixen les ribes i els esculls.
La sort cruel no m’arriba pas a oprimir-me, només que l’orgull de Cèsar a horroritzar-me,
Contra l’enemic que pèrfidament assassinà al meu estimat espòs.
Sabré venjar-me i rentar la meva vergonya.
Com les onades……..