Acte segon
Escena primera
Una plaça de Messenia, Epitide, precedit per una plebs embogida, Polyphonte, Merpo i Lisisque)
Epitide
Terres de la meva infantesa, torno a vosaltres triomfant i vencedor.
Polyphonte
Deixem abraçar-te… per què recules?
Epitide
Acostumat a lluitar contra les feres, els meus rudes braços,
Refusen l’honor d’una abraçada reial.
Merope
(Déus!, sentint-lo i veient-lo, la meva ànima sent un estrany trastorn)
Polyphonte
Merope, estàs trista en mig de l’alegria general?
Epitide
Què) la reina? Déu, aquesta és Merope
Merope
Merope. si, però no pas la reina, jo no soc l’ombra de qui era.
Epitide
Permet-me, noble dama (quasi he de dir mare), que et besi humilment la mà.
Merope
Com una besada que omple el meu cor de glaç i foc!
Polyphonte
Com? refuses l’abraçada amistosa de Polyphonte,
I besa amb respecte aquesta mà culpable?
Epitide
Havia jurar fer-ho, he complit la meva promesa.
Polyphonte
Per què haver jurat? a quí?
Epitide
El meu nom és Cleon.
Lisisque (sap donar a la mentida l’aparença de la veritat)
Merope
Ens arribes d’Etolia?
Epitide
Vinc de Delfos, on vaig anar a consultar l’Oracle. A l’encreuament dels camins per Delfos i Daulis,
Vaig trobar un noble jove abatut i ensangonat.
Abans d’expirar, tingué temps de dir-me: amic em moro. Un grup de ferotges brivalls m’han assassinat per rober-me.
Moro en la flor de l’edat.
Merope
Pobret!
Epitide
“Ves fins al palau de Messenia, vers Polyphonte, porta aquest cinturó daurat a Merope,
I aquesta preciosa joia, que són tot el meu tresor i el meu heretatge.
Besa per mi la mà de Merope” (Amb l’espectacle del seu dolor, tinc quasi vergonya de mentir)
Merope
(Calmeu el vostre sangloteig, és necessari cercar a partir d’ara l’objecte de la meva venjança,
I transformar les meves llàgrimes en fúria).
Diguem, Cleon el moribund estava sol?
Epitide
No l’acompanyava ningú.
Merope
I per què els brivalls no havien acabat la feina?
Epitide
Potser l’havien cregut mort.
Merope
No traïdor. Aquest cinturó i aquesta joia formeu un vil botí que uns brivalls l’haurien menyspreat?
El meu cor m’ho ha dir d’ençà que l’he vist.
Les teves mentides, la teva por, la teva pal·lidesa m’ho confirmen
Epitide
Si jo soc culpable……
Merope
Tu ets un traïdor tu no mereixes pas la pietat, perquè massa gran és la teva crueltat,
Ai las, el meu dissortat fill!, mare desgraciada! arrogant sense pietat:
Te’n penediràs ben aviat, ben aviat ploraràs,
Vegeu com ara el cel ens fa caure un llamp.
Dels meus dolors barbs, no en massa temps, veureu, si, veureu que arribarà la venjança del cel i la meva.
Tu pèrfid, seràs castigat.
(Surt)
Escena segona
Polyphonte, Epitide, Lisisque
Polyphonte
La teva victòria i el meu poder et protegeixen de la còlera de Merope,
Madrastra dels seus fills vius, vol semblar la seva mare d’ençà que són morts.
Epitide
Si desitjava la seva mort, per què plora?
Polyphonte
Tot és mentida. Unes llàgrimes fingides costen poc als ulls d’una dona.
Lisisque
Jutges malament un cor si et fies de les aparences.
Polyphonte
Que el reial difunt reposi en pau! En aquest bon dia on el teu valor ha deslliurat Messenia, celebrem les teves noces.
Epitide
Les meves noces?
Polyphonte
Tindràs una recompensa digna del teu acte de bravesa,
En la il·lustre núvia reial, que els déus t’han escollit per esposa.
Si Messenia ha festejat amb alegria, la caiguda de l’horrible monstre
Serà més feliç encara de celebrar el teu casament.
No tinguis por, perquè jo et defenc. La debades fúria, l’esperança inútil i la vil covardia es perdran en l’ardor de les teves flames reials,
(Surt)
Escena tercera
Epitide i Lisisque
Epitide
Les meves noces? la meva esposa?
Lisisque
El cel ho ordena, Epitide ha d’obeir.
Epitide
Puc fer-ho? Lisisque m’ho aconsella?
Lisisque
Ja serveixo al teu cor i al teu amor.
Epitide
El meu amor, el meu cor, la meva ànima són del tot, tu ho saps, per la dolça Elmira.
Lisisque
Elmira serà la teva esposa, Elmira serà la teva recompensa.
El cel ha volgut que sigui presonera i Messenia per a tu regna amb ella.
Epitide
Ai las, si això és veritat, amant afortunat, monarca feliç!
Lisisque
Segueix el camí que tu has començat i espera,
Ets espòs, però no sucumbeixis a la bellesa,
Ets fill, però no deixis que la pietat et traeixi.
Epitide
Ai las, la pena de la meva mare m’espanta!
Lisisque
Aquí està la teva feblesa, recorda els teus germans, el pare, el perill que t’amenaça.
Epitide
Si, però Merope és la meva mare, i jo el seu fill.
Lisisque
Com d’encisadora és l’amant i dolça com esposa, que t’ha donat el cel.
M’agrada la teva constància, conserva-li el teu amor.
Continua estimant la teva mare com a fill amant i amable,
Però recorda-t del teu pare i del traïdor.
(Surt)
(Omitida l’escena quarta)
Escena cinquena
Cambra reial, Merope, Trasimede amb guàrdies
Merope
Així doncs Anaxandre és al teu poder?
Trasimede
El traïdor és vençut i encadenat reina.
Merope
Déus justos! finalment heu tingut pietat de la meva innocència,
Que se’m porti a l’instant aquest pelló! Guàrdies!
Trasimede
Espera prop d’aquí el seu càstig.
Merope
Aquí està el traïdor. Porta en la seva mirada els signes de la seva perfídia i de la seva por..
Escena sisena
Anaxandre encadenat i envoltat de guàrdies, els precedents.
Anaxandre
M’heu traït astres injustos.
Merope
En què són els astres culpables, de la teva dissort? la teva culpa és l’única causa.
Anaxandre
És veritat, soc l’únic responsable; sento horror i veig els botxins, les destrals afilades, les flames ardents.
Merope
Les flames, les destrals, el pitjor no són els turments, per un digne càstig del teu crim.
Anaxandre
Ells no igualen els meus remordiments. He traït, ai las reina!
Trasimede (a Merope)
Admet el seu crim.
Merope (a Trasimede)
El traïdor no cerca pas mentir.
Trasimede
Parla: qui t’ha donat l’ordre de cometre semblant crueltat?
Anaxandre
Moltes coses que encara no han estat revelades. Que el crim públic sigui jutjat públicament.
Merope
Ve, Trasimede, aplega de seguida el poble, i els soldats, i tanca’ls dins la fortalesa, ben guardat que no pugui escapar-se.
Trasimede
Ves pèrfid esperant que Astree no et condemni a la pena capital, tremola amb l’horror del càstig.
Anaxandre
Si. Moriré pel meu crim, però tindré el plaer de veure caure una altre amb mi.
(Surt envoltat dels guàrdies)
Trasimede
Vaig a preparar el seu suplici, però abans d’anar-me’n……
Merope
Parla.
Trasimede
Permet-me que els meus tímids llavis deixin escapar un sospir i et digui per mi……
Merope
Calla, Trasimede i pensa que tu parles a Merope, la viuda de Cresfonte, la teva reina.
Que això t’abasti, i que mai les teves paraules ultrapassin el respecte que em deus.
(Surt)
Escena setena
(Trasimede sol)
Representant el meu deure, ai las!
Veig que el meu amor és culpable d’una passió cega,
Val més dissimular darrera d’un rostre franc,
El dolor que em consumeix el cor.
Sóc com un vaixell agitat, entre diversos esculls,
Que confús i espantat, va morir en alta mar.
Cercant fugir d’un perill, el segueix un altre consell traïdor,
Que el condueix al naufragi.
(Surt)
Escena vuitena
(Una sala amb un tron i dos seients, Elmira i Epitide)
Elmira
Estigues feliç, cor meu! el rumor de la mort d’Epitide era fals.
El meu Epitede és viu.
Epitede
Elmira, aquí?
Elmira
Amor meu aquí? i tu t’amagues de mi?
Epitide
La falta és només, déus! per la necessitat que em veu avui desconegut per mi mateix.
Elmira
I la meva constància podria posar-te en perill?
Epitede
No. Però el nostre amor, que per un excés de imprudència podria trair la meva vertadera identitat.
Elmira
Esperant, s’esllanguirà en silenci l’amor en els nostres cors.
Epitide
Estima a Cleon: ofereix-li tot el teu amor, Elmira i en Cleon tu tindràs l’amor d’Epitide, tindràs tot el meu cor.
(Surt)
Elmira
Ai las, belles peripècies del meu amor! trobo la pau del cor quan menys l’espero:
Però dubto i no puc creure-ho del tot:
Dolça esperança, si tu no m’enganyes, la meva constància serà recompensada.
I després de tantes llàgrimes i sospirs tornaria el riure als meus llavis.
Escena novena
Merope, Trasimede, Lisisque, Epitide seguit del poble i Polyphonte
Polyphonte (deixa la corona damunt del tron)
Merope, escolta’m, un de nosaltres és culpable, l’altre és innocent.
Tu acuses a Polyphonte, la Messenia t’acusa. Ai las, tal és la llei, al just la corona, al culpable la mort.
(Va a asseure’s amb els altres)
Lisisque
(Ell no ha pas traït)
Epitide
(Només vosaltres ho sabeu déus!)
Trasimide
(Tinc el pensament confús)
Merope
Genis tutelars, d’aquest reialme, belles animes del meu rei. d’els meus fills,
Que m’envolten i em sentiu, que els vostres raigs il·luminin la innocència.
Escena desena
Anaxandre encadenat i envoltat de guàrdies.
Anaxandre
On estan les torxes on són els botxins? on és la màquina de tortura?
He merescut la mort i l’espero amb valor
Trasimede
Tu la tindràs, felló, però dividida en múltiples penes i tortures
Anaxandre
Per què amenaçar-me? soc l’assassí de Cresfonte i del seus fills.
Aquí està el braç, aquí l’espasa, en breu (dona un cop de puny).
Aquí està el crim, el testimoni i la prova.
Trasimede
Això no ni ha prou, no es cerca pas el braç sinó el cervell del crim.
Anaxandre
Ai las Déu!
Polyphonte
Per què tardes tu? si persisteixes, la tortura et farà parlar.
Anexandre
Molt bé. Parlaré. Un traïdor no menteix, quan a punt de morir té remordiments.
Cresfonte fou matat, Merope en dona l’ordre i Amexandre en fou el braç.
Polyphonte
(Ja soc fora de perill)
Merope
Jo he donat l’ordre sacrílega? on? Quan? com? per què?
Anexandre
Ai las reina, quan he estat sord als teus precs! però sent el teu servidor, devia d’obeir-te.
Tu has obert la porta, tu has triat l’hora designant el pit que havia de colpejar…..
Polyphonte
Prou. Ets convicta dona pèrfida. La sentència està pronunciada.
Que Trasimede l’escrigui, i que Messenia la signi,
Ves i espera avui mateix el teu càstig. Al just a la corona, el culpable la mort.
(Els guàrdies envolten a Merope. Polyphonte agafa de nou la corona i surt).
Merope
Ai las, vil traïdor, Messians, Trasimed, Lisisque, no temo pas el suïcidi, la mort no em fa por.
No salveu l’esposa traïda, la mare desolada, sinó l’innocent dissortada,
No és pas un cor, un llavi qui parla a favor meu.
Tot és contra meu, ai las déu! quin horrorós turment és el meu! no ho puc suportar.
Un estrany destí m’ha fet semblar una esposa infidel i mare indigna,
I per tant el meu esperit no sent cap remordiment.
(Surt envoltada pels guàrdies)
Escena onzena
Trasimede, Epitide, Lisisque, Anaxandre)
Epitide
Messenians. No es condemna pas a una reina.
Sobra l’acusació infidel d’un traïdor.
Dissortada reina, ai las dura llei que s’abat sobre tu.
No hi ha ningú entre vosaltres per defendre-la, per exigir una prova més segura?
Es deixarà així morir el seu amor?
La seva fe pot ser innocent? No sentiu cap pietat? qui condemna la sang reial, i no comparteix la seva sort,
Aquell qui viu al fons dels boscos i no freqüenta més que les bèsties.
Però qui sent quelcom signe de clemència moure’s al seu pit, ha de lamentar i sospirar el seu destí. (Surt)
Escena dotzena
Transimede, Lisisque, Anexandre i Polyphonte)
Lisisque
Ai las amor! ai las temeritat! seguim les seves petjades. (Surt)
Trasimede
Senyor, la sang reial de la qual ve Merope…
Polyphonte
Escrúpols: tinc cura de castigar al traïdor Anexandre,
Tu castiga a Merope. Ves, escriu i executa la sentència capital, i si tens por de ser el teu jutge,
Tens també de trobar en mi el teu. Vull que ella mori!
Trasimede
Executaré les teves ordres (Reina dissortada! surt)
Escena tretzena
Polyphonte i Anexandre. Polyphonte ordena als guàrdies que es retirin)
Polyphonte
Estem sols, i et puc dir, amic fidel: sóc rei gràcies a tu.
Anexandre
Però el teu tron no està encara assegurat.
Polyphonte
Una vegada morta Merope, què hauria de témer?.
Anaxandre
La venjança d’Epitide.
Polyphonte
Una ombra, un esperit nu em faria la guerra?
Anaxandre
El teu pitjor enemic viu en la persona de Cleon: a la cort d’Etolia on,
Sobre les teves ordres romania allí en secret, l’he vist sovint i la seva cara ha quedat impresa en la meva memòria.
Polyphonte
T’equivoques
Anaxandre
No m’equivoco, és ell.
Polyphonte
Em revelles una gran estratagema, et devia la corona, et dono la vida.
La teva fidelitat serà ben aviat recompensada, és un rei qui t’ho promet.
Anaxandre
No espero res més de la teva amistat.
Polyphonte
Suporta encara les teves cadenes algun temps,
Ei guàrdies (els guàrdies s’avancen), fiqueu aquest traïdor en un calabós sense llum,
On espera ser executat.
La violenta tempesta que aixeca el mar, el llamp que ens tira el cel irritat,
No són tan cruels i impecables, com serà el meu furor.
Soc un tirà, però damunt del tron vull ser per política un ingrat per imprudència un traïdor. (Surt)
Escena catorzena
Anexandre sol
Jo moriré, però l’esdevenidor dels meus crims viurà.
Estaré a L’Avern, una ombra gran i temuda;
Els meus crims faran el meu nom etern.
Sento ja , que sense ser venjat i tremolant de còlera contra mi,
L’ombra errant de Cresfonte demana la meva sang,
Reclama venjança. Que espantós! Quin horror!
Ai las, per mi cap mena de terror, al contrari, amb constància, em delecto de la meva culpa.
Fi de l’acte segon.