Acte tercer
Escena primera
Un lloc deliciós en els jardins reials, amb un costat un gran arbre aïllat. Polyphonte i Elmira.
Polyphonte
Ja és massa tard negar Elmira, ni callar el què ja sé.
Elmira
Què és doncs?
Polyphonte
És a Merope, mare indigna, i no a Polyphonte, ànima fidel,
Que el destí d’Epitide s’ha d’amagar.
Elmira
Cel!
Polyphonte
Sé que viu en la persona de Cleon.
Lisisque (Mentir em servirà) m’ha confiat aquest secret, que visqui feliç i regni!
Elmira
Senyor, tu que el teu cor és més gran,
Que el reialme actual tu renuncies.
Perdona si el meu temor t’ha ofès.
Polyphonte
Estava justificat, i admiro el teu gelós amor, conserva’l en tant que respirarà la indigna mare;
Si coneixia el destí d’aquest príncep, estimulada per la fúria que li va fer assassina del seu espòs i fills,
La cruel podria matar-lo també.
Elmira
La meva ànima enamorada espera salvar l’objecte del meu amor, el meu ídol adorat!
Ai las! no morirà pas, amb constància sabré defendre el meu estimat,
I per sempre en mi florirà l’esperança (surt)
Escena segona
Polyphonte, Anaxandre envoltat d’arquers
Polyphonte
Aquí està Anaxandre. És just trair al traïdor
Anaxandre
Aquí estic encadenat, i tu damunt el tron
(Els arquers es retiren a un senyal de Polyphonte)
Què ens queda per fer?
Polyphonte
Queda el més difícil, fidel amic.
Anaxandre
Tu coneixes el meu cor i la meva fidelitat….
Polyphonte
(Em temo que la terrible prova no li fa por)
Anaxandre
Encara tinc valor i sang i la vida per oferir-te,
Pels altres soc un esser abjecte, per a tu sóc fort.
Polyphonte
I si jo et demanava…..
Anaxandre
Què?
Polyphonte
La teva mort.
Anaxandre
La meva mort?
Polyphonte
Només la teva mort pot assegurar-me la pau i el tron,
Et demano aquest darrer sacrifici.
Anaxandre
Ai las déus! aquesta és doncs la meva recompensa?
Si em tens a prop teu, enviem a l’exili.
Polyphonte
Proper o lluny, m’ets perillós, ei soldats, (els arquers avancen) lligueu-me aquest traïdor a un arbre.
(És estacat a un arbre)
Que sigui de seguida el blanc de les vostres fletxes.
Que el poble gràcies a vosaltres aprengui com faig la venjança,
Un més il·lustre sacrifici m’espera.
La idea d’aquest just suplici, m’enrabia i em diverteix, justament pensant en aquesta venjança, començo a venjar-me.
Ja la massacre d’aquest traïdor tenyeix la terra de sang vermella,
I vull que la mare i el seu fill s’apleguin amb el pare assassinat.
(Surt)
Escena tercera
Anaxandre, lligat a punt de ser clivellat de fletxes pels arquers i Lisisque
Lisisque
El culpable mort, i l’espectacle del seu càstig, no s’ ofereix al públic?
Anaxandre
Aquest és el resultat de les meves traïdories.
Lisisque
Un càstig ben just.
Anaxandre
Just, ho accepto, però m’entristeix veure estalvi i triomfant qui és més culpable que jo.
Lisisque
Merope morirà també.
Anaxandre
Merope, déus! no ha de morir perquè és innocent.
Epitide morirà? el tirà viurà?
Pobre pàtria meva, et ploro massa tard
Lisisque
(Aquestes paraules en fan entendre grans misteris, o si menys no m’ho temo)
Arquers, vosaltres que sou Messinians, el bé públic exigeix que sigui sospès, només per poc temps l‘execució d’aquest home,
Desfaig els seus lligams (mira l’arbre), us el confio. No negligiu res del què del que coneix l’estat, i poc importa que un traïdor mori més aviat o més tard.
(Anaxandre surt envoltat per guàrdies)
Escena quarta Lisisque sol
Què he sentit? quin trastorn s’empara en la meva ànima? Merope mort innocent.
Epitide està en perill, tinc pietat de la mare i temo pels fills.
En l’ horror de la fosca nit, sol com un viatger fatigat, que ha perdut el seu camí,
Erra d’un pas vacil·lant, s’atura i espera amb ansietat el dia.
Que el cel restauri la pau a aquest reialme dissortat.
Que l’ànima trobi al final la calma que l’ha abandonat
(Surt)
Escena cinquena
Els apartaments de Merope. Merope amb una carta a la mà. Trasimede
Merope
El tirà m’envia uns papers? potser m’anuncia de quina maner la sentència serà executada?
La llegiré amb tant de valor com l’espero (Obre la carta i llegeix, Trasimide entra i Merope va cap a ell)
Trasimede, queda encara una breu demora abans de la meva mort.
Trasimede
Per quina raó?
Merope
Polyphonte en aquesta carta m’explica que Cleon és l’assassí dels meus fills i s’ofereix a venjar-me.
Trasimede
Quin consol als meus mals,
Merope
M’entristeix deure-la a un tirà, però no el perdono.
Trasimede vull veure a Cleon, fer-li témer la mort abans que no la sofreixi.
Ves, deixem sola amb ell i si tu no reps cap més ordre, fes que surtin d’aquest lloc.
Pagui el preu dels deus crims, traspassat per la teva espasa, o la algú altre.
Trasimede
Jo executaré les teves ordres, si vols provar-me en el camp de batalla,
Si en el meu destí tu vols confrontar-me, t’obeiré fidelment.
L’únic autor de les teves llàgrimes i del teu dolor és massa bàrbar.
Sento pietat per tu.
(Surt)
Escena sisena
Merope i Epitide
Merope
Just ressentiment, còlera d’una mare, aquí està l’instant de la venjança.
Més pietat! que aquest traïdor mori, en nom del meu fill assassinat, vet aquí horrorós espectacle.
Epitide
Per ordre del rei Polyphonte, vinc davant teu, reina!
Merope
Dius que vens, cruel, perquè les meves llàgrimes et serveixin de triomf.
No et queden més que alguns instants de vida, en sortir d’aquí, trobaràs la meva venjança i la mort.
Epitide
(Ai las, ja no resisteixo més; és hora que parli)
Aquest fill que tu plores…..
Merope
Bàrbar, tu l’has assassinat.
Epitide
El teu Epitide…
Merope
El meu Epitide? tu me n’ has privat
Epitide
Mare……
Merope
No ho soc pas després de la teva traïdoria
Epitide
El tornaràs a veure, si m’escoltes.
Merope
Parla…
Epitide
Epitide és viu
Merope
Ja ho sé: entre les ombres del reialme de les tenebres.
Epitide
Viu, sota el mateix cel que tu i jo i respira el mateix aire
Merope
El meu fill és viu?
Epitide
T’ho juro, el veus, el sents: soc jo
Merope
Tu? vil! tu ets Cleon l’assassí del meu fill,
La mort de la que t’he amenaçat t’espanta, i per escapolir-te’n cerques enganyar-me.
Però aquest cop la teva astúcia quedarà sense efecte.
Epitide
Ai las mare…..!
Merope
Calla’t, és perquè soc la mare que tu has de témer.
No ets pas el meu fill, tu ets un assassí.
Epitide
Callaré, moriré, però abans que jo mori accepta escoltar Elmira, la meva fidel esposa.
Creuràs d’una amant, el què rebutges del teu fill.
Merope
Hola! (un guàrdia s’apropa)
Que hom faci venir a Elmira, suspenc de moment el teu càstig.
Però tu ets el cruel assassí del meu Epitide.
Escena setena
Elmira i els precedents
Epitide
No refusem més el seu fill a la seva mare.
La meva pietat ha parlat, que el teu amor parli ara.
Digui-li, ànima meva, la meva adorada Elmira.
Elmira
A qui parles tu? qui ets tu? de què et ve aquesta audàcia i aquest frenesí d’amor?
Epitide
Ei! no fingeixis més! l’engany és inútil, el secret ja està revelat,
Confirma que soc el teu espòs, aquell….
Elmira
Ja ho comprenc, haver matat el monstre el dona algun dret sobre el meu cor.
Epitide
No, no, digues que sóc certament el príncep de Messenia i fill de Merope, digues que soc Epitide.
Elmira
No, tu no ho ets.
Merope
No ets pas ell. La teva perfídia és ara ben certa. L’amant ha parlat, a la mare no se l’enganya.
Epitide
Ai las déus! un cop més us ho prego!
Merope
Prou. Has abusat massa de la meva paciència. Deslliga els meus ulls d’aquest horrible home que em fa por.
Epitide
Elmira…
Elmira
No et conec pas.
Epitide
Apel·lo als déus…..
Merope
Un traïdor no sabria jurar. No et crec.
Epitide A Elmira
Esposa… Què no em coneixes? (A Merope) mare no m’escoltes?
(Cel que he fet?
I per tant soc el teu cor, el teu fill, el teu amor la teva esperança
(A Elmira) Parla… però tu ets infidel
(A Merope) Creu-me… però tu ets cruel: em deixaràs morir?
Ai las déu, em falta el valor i la constància.
(Surt)
Escena vuitena
(Merope i Elmira)
Merope
He estat a punt d’entendrir-me, els seus plors gairebé m’han seduït.
Elmira
Res més que mentides
Merope
Serà castigat. En aquest moment el traïdor serà degollat damunt l’altell del dissortat Epitide.
Elmira
Què? degollat?
Merope
Si. Ja he donat l’ordre en sortir d’aquí, ha trobat el passatge, la meva venjança i la seva mort.
Elmira
Ai, ves, corre, suspèn….
Merope
Quina pal·lidesa, quina pietat? és massa tard, el pèrfid Cleon és mort.
Elmira
El pèrfid Cleon és el teu fill.
Merope
Què sento? Déus, Cleon, Cleon és el meu fill? perquè haver-ho amagat?
Perquè haver-ho negat? amics!
Déus, socors, ai las si no hi arribo a temps, soc dissortada i criminal.
(Vol sortir però Polyphonte la reté)
Escena novena i desena
Poliphonte i els seguidors.
Polyphonte
Atura’t mare sense pietat
Merope
Ai las fúria! traïdor!
Polyphonte
Aquest cop t’afligeix? per què no has donat l’ordre?
Merope
Perquè tu m’has enganyat, monstre infame
(Polyphonte surt)
Elmira
He estat traïda per un tirà, per una sort cruel.
Escena onzena
Merope Sola
És aquesta fúria, el dolor que m’afligeix? o m’ha conduït a ella?. Monstres! espectres!
Qui sou vos? què voleu? Polyphonte tirà! Anaxandre ha perjurat!
Quina és aquesta follia? ai las, ja ho comprenc, aquí està el vel fúnebre, aquí els botxins.
Aquí la meva mort. Anem-hi, per què tardar?
Cruels, doneu de pressa el cop, que jo espero.
Inclino el cap, colpegeu, talleu-la, Ai las espòs, fills, Messians,
Moro i moro innocent, innocent? tu ets inhumana, has matat al teu fill, perdona, estimat fill meu,
Creia venjar-me i t’he matat, vessa amb les teves llàgrimes,
Ai las sang que manté el meu dolor en vida.
Ulls meus abandoneu aquest obstacle, més cruel que la mort.
Quina és aquesta espasa, en quin pit va ser plantada?
Trasimedes aturat! aquest és el meu fill, estimat Epitide, el meu estimat amor, que jo he esperant tant i t’he plorat:
Et retrobo en vida, t’abraço! fil meu, fill meu, no em contestes?
Vine, vine, que t’abraci, per què fugir de mi? per què calles?
Ai las déus, quina il·lusió m’ha seduït? obro els meus braços al meu fill i no apreuo res més que l’aire.
Allà sobre l’aterrador Aqueronte, veig la silueta negra del meu fill,
Marxa lluny dels meus ulls, perquè per a mi tu no ets més que l’objecte de remordiments i de terror.
(Surt)
Escena dotzena
Una sala reial amb una gran cortina, de seguida s’eleva i deixa veure la resta de la cambra.
Polyphonte Sol
Que sigui arrossegada aquí, i si resisteix que hom la lligui el coll i les mans i la tiri a l’altell sagnant de la venjança.
Escena tretzena Merope envoltada de guàrdies, Lisisque, Trasimede.
Merope
Jo no espero pas ser arrossegada a la mort. Messenians, moriré sent la reina.
Polyphonte
Tu presentes el teu valor amb orgull, però sabré fer-te tremolar,
Mira aquí, veus el teu fill estès, assassinat per ordre teva.
Merope
Què sento? ai las! per quina ira inusual penetra l’horror en la meva ànima?
L’Avern l’ignorava. Poliphonte la coneix.
Polyphonte
Molt bé, et rebel·lo, jo mateix aquesta escena fatal. Messenians, obeïu la meva ordre.
Amb un senyal de Polyphonte s’obren les cortines i deixen veure la resta del saló reial)
Mira, aquí Epitide…. ai, he estat traït!
Darrera escena
Epitide, Elmira, Anaxandre, seguici de messenians i soldats.
Si, soc Epitide
Merope
Fill meu.
Epitide (a Merope)
Molt tard, (a Polyphonte) jo soc el teu rei i el teu càstig. (Mostrant Anaxandre), aquí està el testimoni dels teus crims, el reconeixes?
Polyphonte
Ai las! Anaxandre és viu?
Anaxandre
Viu i perjur per la teva vergonya i el teu turment, monstre
Polyphonte
Socors!
Trasimede
Vil
Polyphonte
Pietat!
Merope
En vas tenir tu, pietat de Cresfonte i els meus fills?
Polyphonte
Jo els matat, és veritat. Pietat!
Epitide
La tindràs, però només de la mort.
Polyphonte
Aneu-vos. Trobaré quelcom de pau morint lluny de vosaltres (surt envoltat de guàrdies)
Merope
Que marxi amb les seves fúries,
Impacient, corro a abraçar-te, fill meu!
Epitide
Ai las, mare (Merope i Epitide abraçats)
Merope
Quin déu ha salvat la teva vida?, qui t’ha tornat a mi?
Epitide
És Lisisque, ha detingut l’espasa que Trasimedes anava a enfonsar al meu pit.
Lisisque
És als remordiments d’Anaxandre, que deveu la vostra salut.
Anaxandre
Als teus déus, suplicant, et demano la mort.
Merope
Que l’exili sigui el teu càstig, et perdono
Anaxandre marxa.
Trasimedes, jo et dec la vida! i al ceptre, i a tu esposa meva et dec el meu cor,
I a tu mare, t’ho dec tor, el cor el ceptre i la vida.
Elmira
Ai las espòs meu!
Merope
Fill meu
Trasimede
Príncep generós
Lisisque
Digne Monarca
Merope
Per tu el reialme, s’ha lliurat de dos monstres.
Cor
Després dels horrors, d’una por salvatge,
Que la pau i la joia, regnin en tots els cors.
I l’orgull està vençut, el terror dissipat, que sigui glorificat, el valor i la vida.