Personatges
Marie-Nicole Lemieux GRISELDA Mezzosoprano
Iestyn Davies CORRADO Contratenor
Philippe Jaroussky ROBERTO Contratenor
Veronica Cangemi COSTANZA Soprano
Simone Kermes OTTONE Soprano
Stefano Ferrari GUALTIERO Tenor
Ensemble Matheus
Director Jean-Christophe Spinosi
La intriga
Gualtiero, rei de Thessalia, s’ha casat amb Griselda, senzilla pastora, el poble no ha perdonat mai el seu baix llinatge. Amb el fi d’imposar la reina als seus súbdits, decideix posar-la a prova repudiant-la i casar-se amb la princesa Constanza. Aquesta que tots ho ignoren excepte Gualtiero i el fidel Corrado no és altre que la filla de la parella real, encantada des del seu naixement pel seu pare i raptada en secret.
Acte primer
En ocasió de l’audiència solemne ofrena cada any al poble, Gualteiro anuncia la seva decisió de repudiar a Griselda i li ordena deixar el palau abandonant al seu fill. El cavaller Ottone, des de fa temps enamorat de la reina, aprofita l’ocasió per declarar-se-s’hi. És rebutjat per Griselda, que roman fidel al rei.
Constanza destinada a un espòs que ella ignorava que és el seu pare, decideix deixar al seu amant Roberto, príncep d’Atenes. Gualtiero acull la seva promesa amb paraules plenes d’afecte.
En el moment de deixar el palau, Griselda abraça una última vegada el seu fill, Ottone apareix arrabassa l’infant dels braços materns i fuig. Corrado jura a Griselda posar-se de seguida a retrobar-lo.
Acte segon
Constanza interrogada per Corrado sobre els seus sentiments vers el rei, recorda els seus juraments passats. Arriba Roberto al que ella li molesta rebutjar.
Griselda es retira a una cabana dins del bosc. Ottone s’hi reuneix i renova els seus progressos. Comminada a escollir entre la mà del cavaller i la mort del seu fill, la reina vacil·la però s’hi resisteix.
Errant pel bosc. Constanza retroba Roberto i descobreix a Griselda. Aquesta creu reconèixer en la princesa la seva filla perduda. Apareix Gualtiero al qual Corrado anuncia que Ottone s’apresta a raptar a Griselda. El rei decideix abandonar-la a la seva sort.
Sola de cara a Ottone, Griselda resisteix un cop més, quan intenta raptar-la, Gualtiero motivat per les súpliques de Costanza s’hi interposa. Ottone és aturat, Griselda agraint a Gualteiro d’haver-la ajudat, és novament de nou per aquest últim, malgrat les protestes de Constanza.
Acte tercer
Constanza i Roberto es juren fidelitat en la unió o en la mort. Griselda es sorprenen dels seus juraments i els aclapara de retrets. Gualtiero escolta de Corrado la traïdoria de Constanza, però, per sorpresa general agafa a Griselda, abans d’ordenar als amanta de ser fidels al seu amor. Roberto expressa la seva renaixent esperança; Constanza queda incapacitada a aquest viratge brusc del seu destí.
Gualtiero anuncia la seva decisió d’oferir Griselda a Ottone. Llavors quan el suplici de Griselda està en el seu apogeu, Gualtireo dubta del seu doble joc. Refent-se de nou ofereix Griselda a Ottone, La reina, amenaçada de mort, resisteix.
Cada un s’inclina llavors de cara a una ànima també noble i Gualtiero anuncia que troba a faltar la mà de la seva estimada esposa. Ottone implora el perdó dels seus amos. Constanza es dirigeix a la seva mare i al seu amant i tota la Thessalia canta les joies de l’amor i la virtut da la parella reial.
Griselda
ACTE PRIMER
ESCENA PRIMERA
Una sala magnifica del palau, destinada a les audiències públiques. Gualtiero d’alt del tron i el poble.
Recitatiu
Gualtiero
Aquest és, ai las, poble, el dia que el vostre rei sobre les lleis us consulta.
Us plau de veure asseguda al meu costat, una dona vinguda dels boscos llunyans,
Habituada a vestir de manera rústica. És per això que Griselda em va plaure,
És per això que vosaltres la desdenyeu. En fi, és a partir dels vostres ulls, que la veig a partir d’ara he pres la decisió.
Vosaltres en sereu jutges i espectadors. Mentre jo l’envio als seus boscos natals, el meu cor al vostre amor abandona el seu.
ESCENA SEGONA
Els mateixos i Griselda
Recitatiu
Griselda
Davant seu senyor, la teva humil serventa, ets tu en la teva bondat,
Que vols deslliurar-me del pes de la meva mísera vida abjecta.
Gualtiero
Així vaig acollir-te al meu palau.
Griselda
I jo esdevingué la teva esclava.
Gualtiero
És un assumpte greu, pel qual Gualtiero els primers llums del dia et fa venir.
Griselda
La meva ànima està pendent dels teus llavis.
Gualtiero
Asseu-te.
Griselda
Obeeiexo (s’asseu)
Gualtiero
Ens convé en principi recordar els esdeveniments del passat.
Qui era jo i qui eres tu.
Griselda (a part)
Aquest començament m’omple de temor.
(Amb veu alta)
Visc en una humil barraca i tu en la porpra dels reis.
Gualtiero
Quina taca és la teva?
Griselda
Faig pastar els remats.
Gualtiero
I la meva?
Griselda
Al mon dones les lleis
Gualtiero
Com va accedir al tron?
Griselda
Tu amb la teva bondat em vas deslliurar-me del pes de la meva misèria abjecte i vil.
Gualtiero
Així vas entrar al meu llit?
Griselda
I tu vas entrar al meu cor.
Gualtiero (a part)
Tanta fe, tant d’amor no podien merèixer menys que un reialme.
(En veu alta)
M’has donat dos infants?
Griselda
Una filla.
Gualteiro
Del bressol et fou robada
Griselda
I d’ella no he tingut cap nova.
Gualteiro
Des de quant temps.
Griselda
Quinze vegades el sol ha complert la seva cursa anyal.
Gualtiero
I tu estàs afligida?
Griselda
Un sol gest de tu em faria calmar el dolor.
Gualtiero
Vaig ser per a ella l’executor i el pare
Griselda
Era la teva sang, de vessar-la eres tu l’únic autor.
Gualtiero
Tu m’estimes malgrat la meva crueltat?
Griselda
I quan tu vessaràs la meva, no deixaré d’estimar-te.
Gualtiero
En fi….
Griselda
Everardo nasqué i fou tota la teva alegria.
Gualtiero
En tot aquest temps t’he menystingut, t’he ultratjat?
Griselda
No tinc més que agraïment
Gualtiero
De tot el què vaig fer, no me’n penedeixo, el cel és testimoni,
Convé no obstant, que avui reprengui els meus dons.
El rei de vegades ha de servir els seus vassalls,
I per a ells conservar el seu imperi, sovint al mateix temps ha de ser un tirà.
Griselda
No és per cap altre raó que m’oposo als teus manaments.
Gualtiero.
La Tessaglia, sobre la qual regno, refusa obeir-me, refusa haver deshonrat el llit reial casant-me amb Griselda.
I no vol una reina que vingui del bosc que la vist néixer. Al tron i al llit, exigeix que prengui una esposa de sang reial.
Griselda
Després de tant de temps la província vassalla m’ha acceptat per reina, és ara que em rebutja?.
Gualterio
Ja fa temps que al jou és contraria, i jo he sacrificat a la raó d’estat la meva estimada filla.
He pogut apaivagar els odis, però no extingir-los, d’ençà que Everardo ha nascut, impacient em renya i m’insulta de nou.
Griselda
Si, Everardo és la causa, que de tan dolços lligams siguin trencats, que Everardo…
(Ella s’aixeca) no, que Griselda mori! soc dona, és veritat, però encara soc mare.
Gualtiero
Esposa per poc temps
Griselda
Perdona, senyor, si he demanat massa, i si he tardat massa en donar-te un nom que em fou tan estimat.
El teu voler imposar la llei al meu cor. Ho veus, em desprenc de diademes, del ceptre i de la mà que que me’n feu al present.
Els torno humilment avui.
Gualtiero (a part)
Cor meu sigues ferma!
Griselda
Si així puc plaure’t encara és més dolç perdre tot això.
ESCENA TERCERA
Els mateixos i Ottone
Recitatiu
Ottone
Senyor, la vostra esposa i reina acaba d’arribar
Gualteiro
La meva esposa és aquí? adeu Griselda
Griselda
Em deixes?
Gualtiero
M’esperen
Griselda
Una sola mirada al menys per pietat et demano.
Gualtiero
Demanes massa
Griselda
Està bé, adeu Gualtiero.
Gualtiero
Separem-nos adeu (anava quasi a dir-li, adeu estimada meva)
Gualtiero
Ària
Quan de les ones surti la terrible tempesta, el prudent barquer no s’hi amoïna i ferotge no tem les onades de la mar.
Sàviament fa de guia a les ànimes fortes, i del destí,
Enemic i funest, sap triomfar en tots els perills. Quan les ones…..
ESCENA QUARTA
Griselda i Ottone
Recitatiu
Griselda
Ja és hora que aquest cor provi qui és.
Ottone
Si tardes ben aviat no seràs la reina..
Griselda (a part)
Que inoportú és aquest maleït!
Ottone
La corona vacil·la sobre el teu front, a posar-la ferma només Ottone pot ajudar-te,
Home fidel i cavaller amant.
Griselda
Qui em tregui la diadema reprèn el què va donar-me.
I si el meu front perd la corona, em queda el meu cor constant.
Ottone
Si m’ho exigeixes, en singular combat amb Galteiro, immolaré qui t’ha privat del nom de reina i d’esposa.
Griselda
Miserable, tu faries això? em creus doncs així?
Ottone
Refusant, pensa el què perds.
Griselda
Què tinc doncs a perdre?
Ottone
El tron.
Griselda
No em pertany pas.
Ottone
La grandesa.
Griselda
Miserable.
Ottone
L’espòs
Griselda
Ell seguirà amb mi al fons del meu cor.
Ottone
El teu fill.
Griselda
El cel me’l va donar, i ell me’l va prendre (a part) deixant-te sento Everardo, de tot el què perdo el més cruel dolor.
Ottone
Una sola de les teves mirades, Griselda, mourà aquesta espasa, i un sol dels seus cops
Acabarà amb la teva alarma, però si ho rebutges pot ser te’n penediràs.
Coneixes malament el meu cor, Griselda. Vindrà un dia que sord als teus plors me’n aniré també, del teu turment.
Griselda
Quines paraules són aquestes? Tu confons massa l’amor i el despit i et passes dels límits.
Ària
Griselda
Tu desitges el meu cor i em fas ultratge? plores els meus turments, per millor amenaçar-me?
Creu-me, no ets més que un boig no vull sentir-te més.
Tu saps que al primer amor soc fidel i no vull ofendre a l’home que estimo.
I tu et planys encara? no ho puc comprendre! tu desitges el meu cor….
ESCENA CINQUENA
Ottone sol
Recitatiu
Ottone
Griselda està massa acostumada a la porpra reial i al fast.
Els meus sospirs, tanca el cor. Però pot ser amb la corona perdrà també el seu orgull,
I lluny del tron tindrà pietat del meus turments.
Ària
Ottone
Veu l’ona ferotge, coneix el mar cruel, i per tant l’audaç barquer.
Espera de no besar la riba estimada. Així d’aquesta ànima amant en despit dels rigors,
No tem ni s’alarma. Constant en el seu amor esperant ben aviat retrobar u destí més dolç
Veu l’ona ferotge…
ESCENA SISENA
Roberto Constanza
Recitatiu
Roberto
Aquí arriba Constanza, aquest sol que trepitges és la Thesalia i aquí el palau superb on Gualteiro espera dels teus ulls les lleis que donarà al món.
Constanza
Roberto, Roberto!
Roberto
Sospires? tristament reps la grandesa que t’espera?
Constanza
M’estimaria més una vida solitària, lluny d’aquest palau, per mi unes joies avares,
Sinó que tu fossis meu i jo fos teva.
Roberto
Ai las estimada!
Constanza
Una sola de les teves mirades val totes les grandeses.
Roberto
Ai las! que un sol resplendor del ceptre d’or i el mantell reial ve a enlluernar els teus ulls,
I aquest amor que crema en el teu cor per mi et semblarà indigne, i el front cenyit per la corona,
No deixaràs sentir mai més el nom de Roberto a les teves orelles.
Constanza
Incrèdul, coneixes poc el meu cor, i per tant és tot teu, al cel, als déus, ho juro……
Roberto
Calla, els teus sentiments canviaran amb el teu rang.
Constanza
Marxem, si tu vols, on el risc no és gran i la pau és més certa, jo hi aniré, si així et plau.
Roberto
No, no, regna sobre el món, com tu regnes sobre el meu cor,
No soc pas tan vil d’exigir-te que deixis el tron,
Estimar-te a aquest preu no seria pas estimar-te.
Constanza
Pensa que sobre el tron, i esposa d’un altre, per la meva dissort i per la teva i l’honor i la fe, em prohibiran d’estimar-te
Roberto
Ja ho sé. No obstant desitjo més la teva grandesa, que no la reva felicitat.
Constanza
Llavors endebades t’has de lamentar
Roberto
La teva bellesa que jo adoro i no n’espero més, més que de mi ets digne d’un Imperi.
ESCENA SETENA
Els mateixos, Gualtiero i Corrado
Recitatiu
Gualtiero (en veu baixa a Corrado)
Guarda bé el secret
Corrado a Gualterio
Obeeixo al meu rei.
Gualtiero
Bella Constanza!
Constanza
Senyor.
Gualtiero
Que dolç és tenir-te als meus braços!, quin plaer i quina tendresa.
Totes dues filles de l’amor apaivaguen el meu cor en abraçar-te!
Constanza
Sorpresa de la teva bondat, senyor, el meu cor calla!
I el meu silenci, millor que els meus llavis et diuen la seva emoció.
Roberto a part
Pateix cor dissortat!
Corrado a part
Com el meu germà està afligit.
Gualtiero
A partir d’ara comparteixes amb mi el ceptre i aquesta porpra, ali las estimada,
Que els astres benvolents l’havien destinat pel meu naixement,
Tu Roberto seràs de sang reial, sigueu tots dos aquí l’ornament d’aquest palau, la joia d’aquest regne.
Roberto
Gran rei, em fas massa honor
Gualtiero
Anem, no tardem més (surt)
Constanza a Gualtierio
Segueixo els teus passos (a Roberto), Príncep.
Roberto
Reina.
Constanza i Roberto.
Adeu
Ària
Constanza
L’ inconstant esperança, torna per afalagar-me i per consolar-me.
Cupido riu i es diverteix i volteja juganer a l’entorn del meu cor.
Però a desgrat la seva audàcia, infant armat de fletxes,
Aviat fuig l deposa les armes, als peus del temor funest, l’ inconstant esperança….
ESCENS VUITENA
Roberto, Corrado
Recitatiu
Roberto
Germà meu, si tu havies d’arrabassar l’amable Constanza,
Per què des del començament no m’has prohibit d’estimar-la?
L’he perduda, no tinc cap altre bé i no puc esperar encara.
Corrado
Roberto. abans que s’acabi el dia seràs feliç.
Roberto
Quina falsa esperança em fas entreveure?
La meva pèrdua és tan segura, que dubtar-ne seria enganyar-me a mi mateix,
Als ulls del sobirà, ai las, la meva estimada Constanza ha sabut complaure’s
Ai las qui no estimaria la seva cara?
És per la meva única dissort o bells ulls, que els astres us van fer tan encisadors i jo tan amorós.
Ària
Roberto
Ai las, voldria estendre la flama que em crema,
Però si veig els seus ulls sospiro de nou, déus, torneu-me per pietat el meu amor menys ardent,
O canvieu el rigor que causa els meus turments, ai las, voldria estendre…….
ESCENA NOVENA
Corrado i Griselda
Recitatiu
Corrado
Dissortat Roberto, que encara no sap…
Però… Griselda arriba, que la voluntat reial s’acompleixi.
Griselda
Déus del cel, què m’ha d’arribar?
Corrado
Griselda, el rei ordena que abandonis el palau.
Griselda
Gualtiero vol que me’n vagi sense tornar a veure’l?
Corrado
Si us plau feu-ho i de presa.
Griselda
Vull esperar-lo aquí i si tu, si als meus mals et quedes insensible….
Corrado
Què puc fer jo?
Griselda
Porte’m el meu fill, per un últim adeu i que pugui al menys sobre el seu llavi estimat depositar una besada.
Corrado
Si. (a part). Qui no tindrà pietat d’un dolor tan gran?
ESCENA DESENA
Griselda, després Corrado conduint Everardo i Ottone amagat.
Recitatiu
Griselda
Dissortada, de quins cops em pega la sort,
Ai las, espòs meu! fill meu! destí sense pietat.
Corrado
Aquí està el teu fill, Griselda, et deixo un moment amb ell.
Amb perill per mi, et faig aquest favor.
Griselda
Everardo, dolç fruït del meu amor, beso una mica d’aquesta ànima estimada,
La imatge estimada del meu Gualteiro, i sento apaivagar-se una mica el rigor dels meus turments.
Llavis encisadors i estimat…..
Corrado
Ja n’hi ha prou.
Griselda
Un moment encara…
Corrado
No puc.
Griselda
Ai las, és la vida que tu em robes
Corrado
En debades……
Griselda
Quin cor tan despietat podria a una mare rebutjar una tendra abraçada……
Ottone
El teu mateix Gualtiero!
Griselda
De llavis més odiosos, no podia sentir un nom més estimat.
Ottone
Bé, per pietat te’l deixo.
Corrado (a part)
Quina és aquesta folia?
Griselda
Rebutjo el regal.
Ottone
Ingrata! en premi al teu desdeny, arrabassaré aquest tendre objecte. (marxa emportant-se Everardo)
ESCENA ONZENA
Griselda, Corrado.
Recitatiu
Griselda
Aturat aquí! ai las déu! tornem el meu fill!
Corrado, per pietat, persegueix aquest miserable! dissortada, fill meu!..
Corrado
Per la meva fidelitat tu pota tranquil·litzar-te, no apareixerà més.
Griselda
Per salvar-lo, quin mitjà trobaràs?
Corrado
Deixeu del meu conte, i quedat confiada.
Ària
Corrado
Les amenaces de la bèstia ferotge no espanta pas al bon caçador;
Posa les seves xarxes, busca el seu arc i en algun lloc li fa una emboscada,
I quan hi passa li dona la mort.
Estigues segura, perquè aquell que t’ofèn, un dia pagarà el just càstig.
La teva innocència és la defensa, espera la sort canviarà.
Les amenaces de la bestia……
ESCENS DOTZENA
Griselda sola.
Recitatiu
Griselda
Dissortada Griselda! què puc témer encara? no veig cap raó per esperar.
Els altres aplegats conspiren la meva perdició.
Abandonada, traïda i ultratjada!
He perdut la pau i el descans, destí cruel! fill meu! espòs meu!
Ària
Griselda
El meu cor és lacerat de mil mals,
Els malvats conspiren a la meva perdició.
Voldria amagar-me, voldria fugir i els llamps del cel m’omplen de temor.
Em torno estúpida a aquest cop espantós, privada de llàgrimes i de veu, no puc dir ni una paraula,
El meu cor és esquinçat.