Arsilda Regina di Ponto.
Introdució
L’acció
Després de la mort del seu espòs Antipatra, reina de Cilicia, comparteix el poder amb Cisardo, l’oncle dels seus bessons, Tamese i Lisea, fins a la seva majoria d’edat. A conseqüència d’una revolta, Temese guanya les fronteres de l’Imperi amb Barzane, el jove rei de Lídia, que està promès en secret amb la seva germana. Hostes del rei Ponto, s’enamoren tots dos de la seva filla Arsilda. La seva amistat es trenca. Arsilda escull Tames, qui li promet casar-s’hi, i Barzane jura venjar-se a la tornada.
A la tornada, Tamese és víctima d’un naufragi. Com el tron de Cilicia està exclusivament reservat a un hereu masculí, Antipatra fa anunciar oficialment, la mort de Lisea, i obliga a aquesta última a fer-se passar a partir d’ara pel seu germà bessó. A la mort de la seva mare, Lisea puja al tron. Mentre tant Arsilda coneix que Tamese és de tornada i ella es queda Cilicia per las noces promeses.
Acte primer
Palau del sobirà d’ Ama, capital de Cilicia, el dia del jurament de fidelitat a la casa del rei, Lisea disfressada de Tamese, anuncia al poble amb entusiasme les seves properes noces amb la reina del Ponto. En això, l’oncle de Lisea, Lisardo, crida a una vigilància molt estreta perquè un enemic desconegut s’ha introduït a la ciutat per raptar l’esposa reial i apoderar-se del tron.
En els seus apartaments privats, Arsilda urgeix, un cop més al seu promès de tenir ben aviar la seva promesa de matrimoni. La resposta evasiva de Lisea la fereix profundament. El mateix Nicandro jura amb tota la innocència fidelitat al seu amic Tamesi en el combat que l’enfronta a l’enemic. Al final sola, Lisea l’hi diu el seu desesper a Mirinda, la seva confident que és l’única en estar el corrent d’aquest canvi de papers: la compassió per Arsilda a la por de ser desemmascarada, s’afegeix al dolor per la pèrdua del seu germà i la traïdoria del seu promès que estima sempre. Mirinda per la seva banda decideix renunciar totalment a l’amor.
L’intrús hostil no és altre que Barzane. Ell també ha sentit parlardel retorn de Tamese i vol i vol assegurar la seva venjança. De fet, el vertader Tamese no és pas mort del tot; disfressat de jardiner dels parcs reials, ha sabut guardar l’incògnit, però està profundament amargat, perquè està persuadit, que la seva germana ha volgut prendre-li el tron en la seva absència. Quan Barzane apareix per raptar Arsilda, Tamese corre a socórrer-la però sense fer-se reconèixer. Barzane és dominat. mentre que Arsilda reconeix l’atracció pel seu salvador desconegut, Lisea, sent pel seu oncle, en l’ocasió de la consagració dels exercits al temple de Vulcà, que Barzane ha estat fet presoner. Desitja veure’l.
Acte segon
És Tamese (Lisea) qui va a veure a Barzane a la seva cel·la. L’acusa d’haver traït aquella qui li estava promesa. Aquesta reacció del pretès rival i antic amic el desconcerta.
Arsilda presenta al seu salvador a a Lisea. Pregunta pels seus orígens, aquest respon amb evasives. Lisea irritada creu veure en ell el seu germà, que hom creu mort, el mateix que Arsilda creu de sobte reconèixer en aquest estranger l’amant de Ponto. Lisea dona una nova resposta dilatòria a Arsilda, que es sent dividida entre aquest promès, que de forma estranya la refusa, i aquest jardiner desconegut.
Una gran cacera es donava en honor de la deessa Diana, protectora de la fidelitat conjugal. Lisea s’enreda cada cop més en les seves contradiccions cara a cara amb Arsilda.
És (Lisea_Tamese) qui revela a Barzane en una nova trobada, que la seva promesa Lisea viu encara, que ha sofert molt perquè ha de romandre oculta. Li dona una clau, perquè pugui arribar fins on és. Com a prova del seu remordiment, Barzane decideix demanar perdó a aquella que ha traït. Durant aquest temps Tamese obliga a Arsilda a veure la realitat de cara (el teu espòs és la meva germana). Arsilda estupefacte. El mateix Cisardo, que ha sorprès la conversa, està horroritzat en descobrir l’engany de la seva neboda.
Acte tercer
En els subterranis del palau, Lisea espera ansiosament l’arribada de Barzane. Aquest li demana perdó i li promet demanar la seva mà a Tamese. Malgrat la seva alegria Lisea no sap com sortir-se’n d’aquesta situació tan embolicada.
Mirinda confessa públicament la seva inclinació al jardiner Tamese, mentre que Nicandro intenta convèncer “al salvador de la Cilicie” d’apoderar-se del tron amb la seva ajuda. Tamese està cada cop més d’esperar i Cisardo li demana que tingui paciència. Posada al peu del mur Lisea confessa al seu oncle el canvi de rols dictat per raó d’Estat, i ella sent que, el seu germà és viu. L’oncle està resolt a portar tot això a bon fi.
Una mica més tard Barzane demana la mà de Lisea a Temese, que de fet segueix disfressada i conclou la pau amb Cilicie. Arsilda sent per Lisea el seu proper casament. En termes concisos i diplomàtics Cisardo explica finalment a tothom aquest joc d’equivocs. Lisea entrega el tron de Cilicie a Tamese i a la seva esposa Arsilda, havent la mateixa de regnar amb Lidia amb Barzane. El doble casament imprevist és celebrat pel poble amb la gatzara general. Mentre que les parelles de nou retrobades declaren a corre-cuita el seu amor.
Acte primer
Escena primera
Un espai magnífic on hi ha unes columnes i estàtues representant els déus tutelars de Cilicia, amb uns altells amb focs ardents. Està destinat al jurament anual que el poble ha de prestar al seu príncep. A un costat un tron de gran riquesa i a l’altre els preparatius sumptuosos per les noces reials que s’han de celebrar entre Lisea, que hom creu ser Tamese, rei de Cilicie i Arsilda, reina di Ponto.
Lisea, el suposat Tamese i Arsilda, asseguts al tron, Cisardo, príncep de sang, Mirinda i Nicandro, al davant del tron amb el seu seguici, el poble i els guàrdies.
Cisardo
Ha esdevingut, ai las poble, el dia on s’ha de renovar el jurament de fidelitat al sobirà. En depèn el bé de tots i és el déu de cadascú dels reialmes.
Si la intenció d’aquell que Governa és la de fer feliços els súbdits, aquests han de fer conèixer la seva grandesa.
Llavors, feu-nos sentir la vostra aprovació amb un eco joiós, i que ressoni el vostre “visca”.
Cor
El reialme rivalitza del tot en la joia, per consagrar-te fidelitat i amor,
I prepara les palmes d’un bon trofeu, digne d’un sublim honor.
Lisea
Infants meus, que no sou pas menys els meus súbdits, accepto estant que pare i Sobirà, el sacrifici i el don del vostre amor, a la terra i en els cels,
Juro mai tacar de menyspreu les vostres lleis i els vostres costums.
A fi de que cara a cara de vosaltres pugui ser considerada com un perjuri,
Faig sobre aquesta espasa el jurament de respectar aquest vot.
(Un cop acabat el jurament, i el cor, Lisea (el suposat Tamese) davalla del tron de la mà d’Arsilda i la presenta als súbdits com la seva sobirana.
Lisea
Aquí està fidels la meva esposa, i perquè ella és vostra reina, és a ella a qui deveu respecte i honor.
I que us doni un successor al tron. Baixeu els ulls amb humilitat, inclineu-vos davant aquesta gran dona,
I adoreu-la amb fidelitat, la meva pròpia imatge.
Nicardo
Pugui també una noble parella portar la pau a Cilicie.
Mirinda
Que sigui pels individus el signe il·lustre dels triomfs guerrers.
Cisardo
Viva Arsilda i Tamese
Tots
I que el reialme en gaudeixi.
Arsilda
Que belles promeses han nodrit el meu cor. Però si tu no revivis la meva flama amb un altre aliment, la Cilicie, esperarà en debades un príncep.
Lisea
Deixa a banda aquesta discussió per poc temps. No pretenc estimar menys que tu.
Arsilda
No et comprenc.
Cisardo
Senyor, aquest no és pas el moment, penso jo, de ser indolent, sé que per algun medi desconegut,
L’enemic intenta venir aquí per sorpresa, per prendre la teva esposa i el teu reialme.
He de fer vigilar tots els accessos secrets al voltant del palau a fi que l’audàcia de l’enemic no doni fruits.
Mirinda
Un pla cruel
Nicandro
Però les mesures molt justes.
Lisea
A la valentia confio el reialme i l’amor. Condueix aquí encadenat, tu ho pots, vinga, jo ja he vençut.
Cisardo
El mariner espera, sobre la mar inconstant, en mig dels núvols i les tempestes, no perd l’esperança.
Però tots els seus pensaments, tornen vers el port.
L’aixopluga de la mala mar i les nuvolades grans.
(Cisardo surt)
Escena segona
Lisea (disfressada de Tamese) Arsilda, Mirinda i Nicandro
Lisea
Estimada esposa…..
Arsilda
Ai las! per què em dius així, si tu mostres avorriment d’aquest nom formós d’esposa amb una cruel obstinació?
Nicandro
(Justa discussió)
Mirinda
(Encara no ho entenc)
Lisea
Ai las! Com que tu no entens el fons del meu cor! és per això que em fas aquest retret injustificable!
Arsilda
Déu, tu també dius que m’estimes!
Lisea
Qui diu el contrari?
Arsilda
He vist als meus peus, els teus súbdits prodigar reverències.
Lisea
És el deure que ho exigia.
Arsilda
Per tant és la teva companya qui ha ocupat aquest tron, no és així?
Lisea
Tu l’acabes de veure ara mateix.
Arsilda
He vist als meus peus els teus súbdits prodigar reverències.
Lisea
És el deure que ho exigeixis.
Arsilda
Sovint em serveixes sobre el teu cor.
Lisea
És perquè t’adoro.
Arsilda
M’has abraçat (expressió d’un amor sagrat) i has posat els teus llavis sobre les meves galtes sovint.
Lisea
Si reconeixes els signes de la meva sincera passió, que et queixes encara?
Arsilda
Per què fingeixes no comprendre’m?
Lisea
Què vols dir?.
Arsilda
Si em dones tantes coses, que esperes per magnificar l’esplendor de la unió de la nostre passió amb les flames de l’himeneu?
Lisea
(Fingeix cor meu)
Mirinda
(Segueixo sense entendre res)
Nicandro
(Està ben clar per mi, dissortadament)
Arsilda
Contesta al menys.
Lisea
Estimada, he fet jurament a Júpiter, de no fer-ho abans que el rival,
No sigui privat de la seva llibertat i del seu reialme.
Arsilda
Ai las! jurament injust i compromís inaudit.
Lisea
Pateix un instant a fi de què jo descobreixi per quina raó m’allunyo de tu.
Sigues feliç, en l’espera que els teus vots siguin més ràpidament executats, més aviat del que creus.
Arsilda
Amb aquesta incerta esperança, tu em promets una felicitat que no vindrà mai.
Sento dins aquest pit, que està aclaparat de preocupacions.
Plorar i sospirar el meu cor afligit i el veig dolorós,
En la meva flama ardent, cercant apropar-se a ell en el seu esllanguiment d’amor. (Arsilda surt)
Escena tercera
Lisea (Tamese), Mirinda i Nicandro
Lisea
Només el príncep de Bithynie, que no ofereix els seus serveis.
Nicandro
Sento que tu dones una ordre, llavors veuràs que pot fer la fidelitat, que és la mare de grans aventures.
Lisea
En un cor noble i una cara juvenil, sovint es veu el desig de les victòries associat a la necessitat d’honor.
Nicardo
Un elogi tan noble va més enllà del servei.
Tot a la joia de la meva fidelitat, alçaré als peus del meu rei un bon trofeu per un il·lustre honor.
L’esplendor d’una bella tornada et veurà vencedor, la cabellera adornada de nous llorers. (Nicardo surt)
Escena quarta
Lisea-Tamese- i Mirinda, la seva confident
Lisea
Que els servidors es retirin. Escolta Mirinda, ara que estic sola amb tu, deixa parlar un instant a Lisea i no més Tamese.
Mirinda
Parla, que desfogant-se el dolor s’apaivaga.
Lisea
Però, si és un risc parlar augmenta quan surten els sentiments.
Ja has sentit dir moltes vegades, que quan la meva ambiciosa mare va saber que el meu germà Tamese era mort,
Per no perdre el tron ( pel qual era necessària i requeria que l’hereu fos masculí),
I jugant amb la semblança que hi havia entre tots dos, va fer creure que era viu i que jo havia mort.
M’ha fet passar doncs per ell, i ha fet prestar jurament al poble fidel.
A la seva mort vaig restar aquí com a sobirana com a Tamese, vestida amb hàbits reials,
I jo mateixa Lisea, curulla de dissort.
Mirinda
Ja m’ho havies explicat. El què ignorava fins ara, és que els vells lligams de matrimoni poden unir dues dones.
Lisia
Ets massa ingènua. He designat Arsilda com esposa amb el fi perquè el rei de Lidia, que havia de ser el meu espòs, en virtut d’un jurament,
Es desesperi ara de posseir-la un dia.
Mirinda
I quin és el teu pla?
Lisea
No ho sé pas. Compto només amb el temps per ajudar-me, perquè és en general portador d’esdeveniments imprevisibles.
Ai las, sento agitar-se dins la meva ànima passions diverses, desitjo la mort del traïdor.
Desprès amb penedeixo que mori. Tinc por que els altres ho descobreixin. Volia que fos viu i voldria que, estès estalvi d’aquest perill.
Aquí al menyspreu, allí l’amor, l’angoixa i el dolor.
Si visqués encara, seria deslliurada del perill. Ai las amor, mestre cruel dels meus angoixants dolors,
Culpable forjador d’intrigues desconegudes.
Fingeix tenir un cor, entre el menyspreu i la por,
I llavors coneixeràs aquest dolor horrorós, que sento sense poder-lo nomenar.
Conserva al teu pit el verí de la gelosia, després diràs tanta dissort, tants turments de l’ànima,
Poden explicar el dolor,
(Surt)
Escena cinquena
Mirinda
Vet aquí el què la gent nomeneu amor (no el conec encara) i això no em sembla res més que un monstre voraç que s’alimenta de cors,
I que apaga la seva set cruel amb les nostres llàgrimes.
Ai las, si és això l’amor, hom hauria d’evitar, com l’anyell innocent, que per escapar del llop, cessa de menjar l’herba fresca.
Poc m’importen els turments de l’amor, vull cercar el repòs i aprofitar-lo lliurement,
És una follia estimar, quan els focs de l’amor, no fan més que mal
I quan la bellesa esdevé turment.
Escena sisena
Un indret retirat amb bans recoberts d’herba i disposats a tot el llarg de belles avingudes, que porten a la casa d’apartaments de la reina de Ponto.
Es percep una muralla en runes que dissimula uns banys construïts per diversos canals i d’un passatge subterrani que condueix darrera el mur que envolta la ciutat.
L’accés està obstruït per grans pedres, de cop hom sent violents cops sords a l’entrada del passatge subterrani. Després l’accés és enderrocat, i hom veu sortir Barzane i uns soldats armats amb espases i que porten llanternes.
Berzane sol.
Barzane
Tant bon punt fou descobert el camí que travessa aquest lloc subterrani, he percebut un pas assegurat amb colors humits,
I he arribat allí, sense soroll i sense fer-me descobrir, per aquest lloc enrunat, he pogut raptar l’infidel.
L’amor que m’envolta d’aquest fred glaçat guia les meves passes en aquesta empresa temerària.
Anem soldats, amagueu-vos en aquesta gran cova fosca. Quan veureu passar al vostre rei a l’acció, acudiu immediatament, em la vostra audàcia habitual.
(Els soldats s’amaguen en el passatge subterrani)
És sempre un plaer tenir present l’estimada encara que estigui encadenada.
Ha de ser raptada per medi d’una audàcia. Això no és pas, quan els seus llavis us han procurat dolces manyagues.
Que el seu profund menyspreu no un preocupi cap altre mesura, perquè el penediment vindrà més tard.
(Avança per les encisadores avingudes)
Escena setena
Tamese germà de Lisea, el veritable rei de Cilice suposadament mort vestit de jardiner.
Aquí està el palau d’Ama, respiro sots el cel on vaig néixer sobirà.. Soc Tamese i aquests il·lustres habitants de Cilice,
Son els meus servidors. Però quin benefici porta el què la meva mare és morta i la meva infidel germana pren el meu nom,
I el meu reialme canviant de sexe, i això no ho és tot, veig al seu costat Arsilda. l’esposa que el meu rival s’apressa a raptar per la força de les armes.
Hauré d’estar aquí inactiu? ai las! no, aquest senzill hàbit caurà a trossos sobre el sol.
Però abans rebel·laré als meus súbdits qui soc. Llavors Tamese reapareixerà i prendrà el seu tron.
La sort que m’és cruelment contraria, em veurà sobre el tron del meu país,
On triomfaré del meu ultratge, de nou seré qui era i el què soc, manaré i regnaré.
Es retira tot continuant treballant al jardí.
Escena vuitena
Arsilda, que passeja sola, va a seure en un dels bancs recoberts d’herba
Arsilda
Sé molt bé com n’és de dolorós viure només per l’esperança.
Soc dissortada en mig de riquesa, toco amb la mà aquesta sorra i he de morir, per tant entre les ones.
Amor consumeix el meu cor en la llum d’una flama que és mort i si cerco un remei a la meva dissort,
No obtinc més que unes paraules o uns afalacs com a consol.
Atès que presa en broma, em cremo i em consumeixo entre l’esperança i la por, una simple rialla,
Una mirada no poden servir-me de remei. Sé com n’és de dolorós, viure no més que per l’esperança.
(Es queda asseguda, perduda entre els seus pensaments, quasi immòbil).
Escena novena
Arsilda s’alça de sobte, Berzane sorgeix per agafar-la, Tamese arriba per salvar-la
Barzane
Aquí està la ingrata, fidels seguiu-me al final, cruel.
(Els soldats de Barzane surten del passatge subterrani i ell apareix a la porta)
…. El teu deshonor serà el just salari del meu amor desdenyat.
Arsilda
Que veig cels!
Barzane
Un dels teus fidels amants
Arsilda
Com és que has arribat fins aquí?
Barzane
Vine de seguida amb mi i ho sabràs.
Arsilda
Deixa’m
Barzane
Estimada, no tardis més.
Arsilda
Els remordiments no et retenen.
Barzane
L’amor justifica cada error
Arsilda
Tu no consideres que soc una reina.
Barzane
És el teu rebuig que ho exigeix
Arsilda
On ets, estimat espòs
Barzane
En debades són les teves esperances.
Tamese
Aquí està el meu braç per defendre’t
Tamese apareix amb una espasa
Arsilda
Que el cel reforci el seu coratge.
Barzane
És per vosaltres soldats, menyspreo aquesta manera de combatre, vinga mateu-lo
Arsilda
Que el cel assisteixi a l’estimat defensor.
Escena desena
Cisardo amb els soldats, surt bruscament del subterrani. Ha descobert la traïdora. Els mateixos
Cisardo
(He descobert el traïdor i arribo a temps)
Els soldats de Cilicie combaten amb els de Lydie, al temps que Cisardo va a atacar Barzane,
I tu, senyor de Lydia, contesta ara aquesta espasa, que demana justícia pel seu rei.
Barzane
La valentia i la fúria de seguida responen
Arsilda (El meu cor sospira)
(Ells es baten)
Cisardo
Al primer cop has perdut la teva arma.
Barzane
Ai las, déus massa injustos…
(Cisardo li agafa l’espasa)
… M’heu enganyat
Cisardo
Ara ets el meu presoner
(Barzane surt)
Reina aquesta victòria em fa missatger d’un important novetat i vosaltres soldats,
Conduïu al presoner al palau sense cadenes. Sé que la gràcia pot colpejar durament al vençut, però he de fer-ho així. Ho exigeix el meu triomf.
(Cisardo surt)
Escena onzena
Arsida i Tames, suposadament mort.
Arsilda
Ho dec tot al teu braç, jove audaç
(Ai las, quina semblança estimada veig en la cara d’ aquest!)
Tamese
El què deia al teu espòs, ja ho he fet,(Fixa la seva mirada sobre mi!)
Arsilda
(Com s’assembla a l’estimat Temese!
Però la raó no vol que tu segueixis més en aquest vil i negligent ofici, vine a rebre la recompensa pel teu valor.
(Quin plaer tornar-lo a mirar sense parar)
Tamese
(Estic sempre d’incògnit, soc afortunat)
Arsilda
(És perquè estimo al meu espòs, que estimo aquest)
Atès que veig en el seu rostre, aquell que estimo i que ha pres el meu cor,
Per tu pateixo, per tu moriré, ets el meu tresor i per tant no et parlo més.
El meu ben estimat, n’és tan estimat, que el trairé, perquè l’estimo massa,
Mentiré perquè soc massa fidel.
(Surten tots dos)
Escena dotzena
Temple dedicat a Vulcà representant la seva forja en la caverna de l’illa de Lemnos, amb la seva estàtua a l’endemig envoltant diverses representacions de ciclòpids.
Amb un altell en forma d’enclusa gegant davant l’estàtua de Déu. A sobre i han tres enormes martells dedicats als ciclòpids Stèropes (que simbolitza el tro) Brontès ( El llamp) i Pyragmon (l’enclusa rogent)
Una muntanya de cascs, escuts, llantes, i altres equipaments apilats en desordre, sobre una foguera de llenya en flames.
Al costat de l’altell es veuen les flames d’un fogar.
Cisardo porta a la mà una fletxa daurada que vol oferir en sacrifici a Vulcà. Lisea, el suposat Temese, Mirinda, Nicandro, i el cor dels soldats i els sacerdots del temple.
Lisea
Doncs el jardiner ha donat socors a Arsilda, abans que el teu braç no vencés Bardane?
Cisardo
Així ha obrat el destí
Lisea
Ai las, com en soc de feliç. Anem a oferir primer un sacrifici al foc del Gran Déu i després anirem a veure el rei vençut.
Cisardo
Abans que el foc enrogeixi el llindar fumat d’aquest lloc ennegrit….
Lisea
Al mateix temps s’elevaran les nostre veus unides en el cant de submissió.
Cor
Enamoraments, carantoines, l’origen de tantes flames,
Que sigui sempre mantingut el foc sagrat de Vulcà, en activitat,
Perquè no més ell és el nostre déu.
(Lisea agafa la fletxa i s’apropa amb deferència de l’estàtua del déu dient)
Ai las, il·lustre habitant de Lemmos dissecat, que en la fosca caverna calcinada provoques les tempestes amb els rudes banys de suor, que fan mantenir l’enclusa incandescent,
Tu que has ensordit el Mongibello (Etna) és a tu que renova sense parar el llamp tan temut de Júpiter, que nosaltres portem en ofrena aquesta fletxa d’or i d’acer.
(Tots el sacerdots surten, s’acaba el sacrifici)
Lisea
Cisardo, al moment que he acabat aquest acte sagrat, desitjo veure el presoner,
(Malgrat la seva traïció, l’estimo)
Cisardo
Executaré la teva voluntat.
Lisea
Ni ha prou en venir-hi guàrdies i observar-lo de lluny.
La clemència amb el vençut fa créixer la glòria del vencedor
(Només l’amor em pot comprendre)
Cisardo
Seguiré el teu exemple. Que aquest deure important em toqui a mi si puc sostenir el reialme.
(Surt)
Escena tretzena
Lisea (Tamese) i Nicandro
Nicandro
Si m’ho desitja, reina l’observaré dins del camp enemic, amb un ull vigilant l’ambient.
Lisea
Aquesta reflexió profunda és del tot digna de tu, vinga.
Nicandro
Quina humiliació veig davant meu, un exèrcit privat del seu cap.
Qualsevol que sigui la seva astúcia, igual que pretengui resistir, està vençuda.
(Nicandro surt)
Escena catorzena
Lisea (Tamese) i Mirinda
Lisea
Bé, Miranda, que desitges fer-hi?
Miranda
Aquells que poden fer feliços els teus pensaments.
Lisea
Com un destí d’un amor dissortat?
Mirinda
Per tant aquest amor del que tu constantment portes portes el nom en els llavis,
Com és que no el conec i que no pugui contestar-te quan en parles?
Lisea
Escolta’m bé. Vaig a explicar-te que és l’amor.
Mirinda
Me n’ allegro.
Lisea
L’amor és un sentiment que neix al principi en el pensament,
Després es fa senyor del nostre cor i desperta en nosaltres el desig d’estar constantment a prop d’aquell que ens agrada.
Si és impossible de veure’l, llavors, ens fa morir vius o bé si no és possible de satisfer el desig quan el veus,
Llavors aquest desig es desvetlla nits senceres, passar els dies sense descans, uneix el glaç al foc i el plaer en dolor.
A fi de comptes, l’amor és un tirà que desplau i encanta tot a la vegada i ens fa el més gran mal quan ens arrabassa.
Mirinda
Doncs l’alegria de poder mirar el seu rostre, de dirigir els meus ulls cap a ell,
Sospirar, sofrir quan no m’està permès de veure’l, seria això l’amor?
Lisea
Podria molt ben ser ‘ho
Mirinda
Doncs si jo estigués desperta les llargues nits i sospirant al llit,
Desitjaria veure el sol, a fi de poder estar prop d’ell, seria això l’amor?
Lisea
Podria ser-ho.
Mirinda
Llavors em sembla, que l’amor no és altra cosa que un irritant suplici, que cadascun porta en el seu cor.
Lisea
És veritat.
Mirinda
Si això és l’amor, hom hauria de fugir de l’amor.
Lisea
La flama de l’amor és tal, que cremant encara agrada,
Consumint-se encara atrau, si un dia tu has de veure el déu de l’arc, per tant cruel,
Per a tu serà dolor defugir-ne.
(Surt)
Escena quinzena
Mirinda sola
Tot i que he sentit parlar de les follies de l’amor, el meu esperit no pot encara comprendre’l.
És aquest un gran turment. Per què qualsevol que el senti no en fuig immediatament?
I si et plau, per què llavors rebutjar-lo?. Per tant aquesta ànima ha entès després de llarg temps,
Que només aquell que l’experimenta, es pot comprendre.
Soc com la flor de gessamí proper al rierol, que amagat entre el fullatge,
Resta sola a l’espera. Ella és feliç parlant amb les herbes fresques,
Sense haver de témer, que sobre la seva candidesa, una abella no vingui a posar-s’hi.