Acte segon
Una bonica cambra al palau, que estan repartits en vasos de cristalls els tresors de la reina Cilicie, que comunica amb el vestidor. Lisea(Tamese) i Mirinda, la seva confident.
Mirinda
El pastor que ha posat termini a l’audàcia de Rei enemic, conserva el record del teu difunt germà.
Lisea
Ai las, aquesta semblança és funesta.
Mirinda
No l’he vist més que un instant i desitjo sempre tornar-lo a veure.
Lisea
Ara estàs atrapada en els lligams de l’amor.
Mirinda
Com el reconeixes?
Lisea
Diguem, no els guardes en el teu cor?
Mirinda
No ho nego pas.
Lisea
Estàs afligida de no veure’l?
Mirinda
Certament
Lisea
Bé, aquest és el dolor de l’amor.
Mirinda
Si això és amor, no penso pas refusar-lo
Lisea
Però diguem sola aquí, perquè el cruel, podria pensar que perdria coratge si tu em veiessis enrojolí.
Mirinda
T’obeeixo
Un no sé que, em forada el cor, però no és dolorós
És pot ser l’amor i en el seu ardor devorador,
Jo imprudent, he posat el peu.
(Mirinda surt)
Escena segona
Lisea (Tamese) i Barzane amb els soldats de la guàrdia .
Lisea
Ai las, traïdor, Lisea és morta únicament per la reva fellonia impia l’ha mort, i és en morir,
Que m’ha rebel·lat les teves culpes i espera que la vengi, jo que sóc l’ofesa.
Barzane Em sorprenen les seves paraules)
No vull pas negar el poder sincer de la meva primera posició, però, Amor, l’únic àrbitre de les forces humanes,
El matà per reanimar-lo poc després per un altre.
Lisea
És costum d’aquells que són cruels de donar, per la seva defensa l’amor responsable.
Barzane
És ben possible, però si Lisea fos aquí, li donaria aquesta explicació a la meva culpa.
Lisea
Doncs si ell mateixa t’ha acuses d’aquest crim, que diries?
Barzane
Llavors sabria molt bé respondre.
Lise
(Hom diria, que el seu esperit inflamat està desconcertat i ho reconeix)
(S’alça amb por de ser reconeguda)
No vull més per aquest cop venjar davant el feroç enrojolament de la teva vergonya.
Ens tornarem a veure properament en el bosc sagrat de Bérécynthe i et revelaré el secret.
Berzane
M’han alegro
(Amb els seus retrets, la meva indignació desapareix, i no ho comprenc).
Lisea
(Veig la seva confusió)
Barzane
Veig poc a poc revelar-se el primer foc, és necessari batre el cor, sento la por i encara no la puc comprendre,
(Surt)
Escena tercera
Lisea, Arsilda, que introdueix Tamese.
Lisea
Arsilda, les lloances de costum han de servir a sostenir la mentida.
Arsilda
En aquest heroi, has de veure el meu defensor.
Lisea
(De qui és aquesta cara)
Tamese
Del sobirà de Cilicie, el jardiner humilment s’inclina.
Lisea
(Si aquesta veu hauria de semblar-se a la del meu germà, diria que és viu)
Alçat, i diguem sota quin auspici vas néixer.
Arsilda
El teu origen, no ens ha de ser desconegut.
(El meu cor el sento morir-se d’una doble flama, un únic amor)
Tamese
He nascut, senyor, allà on el bell Kidnos brolla tranquil·lament i rega una regió camperola.
Allí on a la mort dels meus pares, he pres la ferma decisió de seguir a Mart l l’exèrcit m’ha enrolat a la tropa.
Arsilda
El seu valor ho exigia.
Lisea
És sota l’estàndard de la Cilicie, que has servit?
Tamese
I he estat testimoni de la teva mortal por, entre les abismals onades de la tempesta.
Lisea
(Ai las, que és el què sento)
Arsilda
Estaves a prop de Tamese?
Tamese
Hi estava.
Lisea
Però no recordo la teva cara.
Tamese
Pot ser t’en recordaràs quan m’hauràs mirat bé.
Lisea
Continua.
Tamese
Després d’haver escapat del gran perill, he canviat la meva vestimenta militar per aquestos hàbits camperols,
I he tingut la sort de ser empleat aquí, per conservar les plantes.
Lisea
Llavors, és allí on has conegut, que el teu rei s’havia salvat.
Tamese
Sempre he sabut, que es trobava segur.
Arsilda
De quina manera?
Tamese
Ho havia sentit dir.
Lisea
I la meva germana, que ha fet quan ha conegut la meva mort?
Tamese
L’he vist desesperada i encara crec veure-la davant meu.
Lisea
Però si és morta….
Tamese
És veritat, però el seu dolor m’ha marcat, que encara la veig.
Lisea
(Com més el miro, més veig a Tamese)
Arsilda
(Com més atenta és la meva mirada, més em sembla el meu espòs, és un hipòcrita)
Tamese
(Us veig les dues angoixades)
Lisea
Vinga, home valent, el teu rei va assegurar-te un treball més digne, queda’t per tant amb els meus confidents.
Arsilda
Justificat, dic jo, indispensable és aquest do.
Lisea
(Estic molt confusa i angoixada)
Tamese surt
Escene quarta
Arsilda i Lisea (el suposat Tamese)
Lisea
Això és quan un cor sap sofrir, qui se’n pot vantar constantment de ser un vertader amant.
Ho comprens? comprendre-ho i no témer res, així va el món,
L’amor alegra molt, a aquell qui sap esperar fins lluny per apreciar-lo
Alguns han entès, quan vil és el gran sentiment, qui espera ser satisfet.
Sense desplaure, ho entens?
Una cosa dolça, qui no ho sap, sense ser al principi amargant, no seria també preciosa i donaria algun plaer.
Ho comprens?
Escena cinquena
Arsilda sola
Arsilda
Així doncs un espòs tirànic es mofa del meu dolor, i el bell rostre del jardiner sosté avantatge encara al meu desig, com el bufador a la flama,
Els esperons pels cavalls i el vent a les onades.
Així espero i desespero i sofreixo i desitjo. Veig en dues cares l’únic objecta del meu amor.
L’abisme que hi ha en el meu pit de dues flames és el refugi
Elles s’alimenten d’un foc únic, igual al cel les diverses estrelles,
Reben l’única llum d’un sol astre, i aquest és el sol.
Escena sisena
En un bosc envoltat de turons consagrats a Diana deessa de la caça, que castiga aquells que transgredeixen la fidelitat del matrimoni.
Acaba en una gruta en una font cristallina que surt de terra. Entorn d’ella són representats diversos grups de cérvols, lleopards, lleons,
Tots aquests animals dedicats a la deessa simbolitzen la guàrdia que vetlla sobre el bosc.
Es veu els preparatius de la caça reial, que va a celebrar-se en honor a la deessa.
Hom sent el so de les trompetes que anuncien la caça real donada en honor a Diana i en agraïment per la captura de Berzane.
Hom veu la davallada del turons vestits de caçadors, a Lisea (Tamese), Cisardo, Nicandro, Mirinda, Tamese, que criden a la cacera.
Cor
Anem de cacera, crideu la caça, ja hom sent a l’entorn la invitació,
Perquè només és benvingut amb diana, aquell que segueix el rastre de les bèsties,
Anem de cacera, crideu la caça.
Lisea
D’una bèstia, quin front no està coronat de bosc,
Veig als meus peus, el cap sense vida.
No desitjo pas que ella hagi menjat l’herba,
Només la llet, haurà guardat la tendresa de la seva carn.
Nicardo i Mirinda Duo
L’amable praderia, el cel seré, les flors obertes, el sol resplendent, festejaran aquesta noble cacera,
El verd turó, l’herba tova, l’ocellet i el rierol, faran el mateix per nosaltres.
Lisea (a Nicardo)
Vull rebre de la teva mà, príncep, com a regal una bèstia morta.
Nicandro
La teva ordre és una invitació a ser acomplida sense tardar.
(Marxa amb els caçadors)
Arsilda
Anem, desperteu-vos cridaners, festegeu aquesta bella jornada,
I voleu graciosament amb gresques brises entorn de la bella deessa.
Cisardo
D’aquestos boscos veniu o déus.
Tamese
Canteu Naïades aquests rius.
Mirinda
Davalleu Oreades, de les nostres muntanyes.
Arsilda
I vosaltres nimfes deixeu les fonts.
Lisea
Perquè per festejar Diana, us vull amb mi a cada riba.
Tots
Visca Cinthia, viva, viva.
Cor
Anem a la cacera…
Marxen tots junts canten el cor, per camins variats en desordre l’escorta dels caçadors.
Escena Setena
Barzane sol
El meu amor gelós i la meva vergonya dec un sacrifici.
El el de sang del meu afortunat rival. Per tant d’ençà que la he vist o li he parlat,
He sentit dins meu un remordiment indulgent.
Els seus propòsits a Lisea parlen al meu cor i si ella visqués encara,
Retornaria penedit al meu primer amor.
Escena vuitena
Lisea (suposat Tamese) i Barzane
Lisea
(Vaig a posar a prova el meu destí)
Rei….
Barzane
Estic aquí perquè em desvetllis el teu secret.
Lisea
Et vaig pagar amb la mateixa moneda (Que el cel m’assisteixi)
Barzane
(Estic atemorit)
Lisea
Barzane escolta: Soc el teu enemic, demano la teva mort, demano venjança.
Voldria ser l’infern del teu cor pèrfid, i malgrat això, deu, m’estimaria tenir-te per amic,
I oblido les meves ofenses.
Barzane
Què vols dir-me amb això?
Lisea
Que si Lisea fos viva, et penediries del teu error.
Barzane
Pot ser ho faria.
Lisea (Li dóna una clau)
Agafa-la, sigues aquí a una hora al passatge secret davant del palau.
Obre la porta del ferrat i dirigeix-te a una cambra fosca.
Barzane
I que hi he de veure
Lisea
A Lisea
Barzane
Lisea? com és això, si és morta?
Lisea
Viu allà baix enclaustrada.
Barzane
Per quina raó?
Lisea
Ho sabràs dels meus llavis.
Barzane
Què és el què sento?
Lisea
Aquest gran secret guarda’l per tu, et prohibeixo revelar-lo.
En les segues tenebres, d’una negre presó va veure la dissortada per consolar-la,
Però si sent remordiments de cara aquests turments,
No la deixis sense consolar-la
(Surt)
Escena novena
Barzane sol
Lisea és viva!, ai las si és veritat que viu les proves de fidelitat que li han estat jurades,
S’alcen unides i plenes de força.
Ells es vanten amb el meu penediment proclamant a tothom la meva nova passió,
Tant com temo que pugui fer-ho l’ocell, el rierol,
L’un cantant la meva ingratitud, i l’altre, pel seu murmuri contant a tothom que sóc infidel.
El rossinyol, que al seu estimat niu es mostra fidel,
Se’n va cantant, que soc infidel.
Però si a través les branques ell vola i s’amaga,
No puc sofrir la infidelitat.
(Surt)
Escena desena
Tamese i Mirinda
Tamese
No et sàpiga greu, il·lustre verge, de xerrar amb mi.
Mirinda
Al contrari, només desitjo això.
Tamese
Bé, si tal sort m’està reservada, diguem si tu has honorat la mort punyent de Lisesa.
(Has guardat els secrets del seu cor) amb els teus plors? (vull provocar els seus llavis innocents)
Mirinda
No sé que respondre a aquestes preguntes.
Tamese
Per què?
Mirinda
N’hi ha prou per a tu.
Tamese
(No vol parlar)
Mirinda
Si m’escoltes bé, voldria dir-te….
Tamese
Doncs què?
Mirinda
El què guardo dins el meu cor.
Tamese
Això m’alegraria (espero que em reveli tot l’engany).
Mirinda
Noto en mi, una cosa que no sé explicar.
Tamese
No et comprenc.
Mirinda
Però, si tu nets la causa.
Tamese
Llavors desvela.
Mirinda
M’agradaria dir-t’ho, però les paraules es queden als meus llavis.
Tamese
(Encisadora ingenuïtat com m’agrades)
Mirinda
Igual la tórtora, no parla més que pel seu cant i es fa comprendre,
Amb Febos, deu del sol, per una constant inclinació, el giravolt arriba a donar la volta.
(Surt)
Escena onzena
Tamese i Arsilda
Tamese
Però quina absurda vacil·lació fa que m’amagui encara?. Quan un gran atreviment passa comunament per la por, una molta gran prudència és també interpretada com guàrdia, d’aquí que he decidit revelar-ho tot a Arsilda i a Ciscardo, i el tron usurpat tornarà al seu rei. Tanta veritat com que jo em dic Tamese
Arsilda
Quants animals el teu braç armat ha obert el flanc, home valerós.
Tamese
Tinc altres projectes, estimada senyora.
Arsilda
Quins?
Tamese
Estimes a Tamese?
Arsilda
Més que a mi mateixa.
Tamese
Li jures fidelitat?
Arsilda
Fins després de la meva mort.
Tamese
Però si l’estimes amb tanta fidelitat, ai las déu, per què no el reconeixes?
Arsilda
Que?
Tamese
Si, perquè t’equivoques i aquesta cambra, que dissimula la veritat va a ser finalment dissipada,
I rebel·lar-te que tu abraces a Lisea i que Tamesi soc jo.
Arsilda
Que sento, ai las déu? que dius? repeteix el què acabes de dir.
Tamese
El teu espòs és la meva germana
Arsilda
I el meu ídol?
Tamese
No pots trobar-lo més que en mi.
Arsilda
Quina pèrfida! jo l’amant de Lisea! transpiro i tremolo, el meu espòs realment ets tu, tinc por.
Tamese
Aquests pensaments inquietants abandona’ls per un curt instant,
I no en parlis a ningú llevat del teu oncle, que si és necessari explicar-li tot i l’hi has d’implorar ajuda.
Arsilda
Et crec sense creure-ho, puc enganyar volent ser molt fidel.
Tamese
Perdono cadascun dels teus temors, perquè soc el teu Tamese.
Si tots els astres ens són hostils, basta en mil de tots els enganys,
Que mai la teva confiança no arribi a faltar.
Només l’ànima es troba e un oceà de dissorts,
Més ella és digna d’un rei.
(Tamese surt)
Escena dotzena
Arsilda sola
Arsilda
Qui és aquesta pèrfida inaudita que m’ha enganyat fins ara?
Lo fals s’ha unit al vertader en el meu cor, tot i que no sé pas que creure,
Estimo a un espòs, i el vegi deu vegades, la meva ànima desconcertada no el trobi, no sé pas qui és?
Soc com una papallona, que presa entre dues flames, no sap on anar
Les dues li semblen bones i en la seva ingenuïtat, crema amb una i l’altre.
Escena tretzena
Cisardo,Nicandra.
Cisardo
Què he sentit?, Lisea amb uns hàbits, que no són els seus, feta aquí la llei?
Les paraules de Tamese em causa horror, com el pagès que veus als conreus secs, i el seu ramat abatut de sobte pel raig.
Com es pot veure a l’horitzó els vent sobre la muntanya assecar les fràgils plantes,
Així s’agita la meva ànima dins del meu cor.
Força l’ànima, l’aixeca, després la por la llença a terra,
El mateix, de moment, el meu valor s’ha afeblit.
(Surt)
Escena catorzena
Nicandro sol
Nicandro
Si el príncep no vol fer revelació de la seva inquietud, que guarda per a ell. Cadascú ha d’estimar,
El seu amic sense impedir la seva llibertat, amb la fi, que aquell que hom fixa tal objectiu,
Conclogui sempre lligams eterns d’amistat.
Quan l’aurora apunta al cel, diu a la flor de la praderia,
Que és presonera del fullatge: deslliure el teu dolç perfum!
Així parla encara a una ànima l’esplendor d’una bella fidelitat,
Igual si ella no pot contradir el meu amor.