Acte tercer
Escena primera
Lloc remot amb un antic torricó, usat com a presó, i en perspectiva, una galeria amb moltes columnates presentant diverses vistes; la del mig és una gran porta de ferro tancada, que porta a l’indret on Ersilla fa els seus encanteris.
Origille amb una destral de ferro acaba de trencar el mur del torricó. Hom veu sortir a Grifone.
Origille
Ets lliure Grifone.
Grifone
És a tu Ordauro, aquí dec la llibertat i la vida.
Guardo per millors temps l’ocasió de palesar-te el meu agraïment.
Me’n vaig doncs.
Origille
Hauria d’anar al teu braç, invencible amb una espasa, però pot ser….
Grifone
Doncs què?
Origille
No l’apreciaries pas, per utilitzar-la per la teva defensa.
Grifone
I doncs per què?
Origille
És l’espasa d’Origille
Grifone
D’Origille
Origille
Si. Vingué aquí, fidel, sobre les traces de la teva deslleialtat;
I després d’haver encès el seu destí, tornar vers ella la punta de la seva espasa, ella s’ha volgut matar-se.
Grifone (a part). Pobra insensata!
Origille
Ària
Veus ingrat en els meus ulls,
El destí cruel de la teva Origille, que abandonada, et segueix encara,
En el meu rostre, veus la seva ànima enganyada,
Així com el seu cor, amant i fidel.
(da capo)
Escena segona
Grifone, Argillano amb uns guàrdies.
Grifone
Ets Origille? ai las, remordiments d’un amor infidel, d’un amor traït, deixa de destrossar-me el cor.
Argillano
Ès Grifone fugint?, que hom el detingui.
Grifone (a ell mateix) (ai las amor, ai las destí)
Argillano
O bé tu reveles a Ersilla, que aquest estranger és Orlando, tan temut
O espera llavors una mort horrible amb els ferros
Grifone
Jo he……
Escena tercera
Tigrinda amb un patge portant una copa i els mateixos.
Tigrinda
Si, i col·locar dins la meva ànima, les teves esperances amoroses.
Grifone
Bella Tigrinda, t’estimo:
Tu saps que en un cor generós creix el desig d’una acció difícil,
I que, un dia com una flama, que cerca trobar per on escapar.
Enrabiat de còlera, acaba per sortir.
Argillano, aquell que fa por a molts, Orlando és un enemic terrible,
I tant més temible com més amagat està.
No he vist aquest guerrer que hom tem, però és igual com si l’hagues vist,
Si es tractés d’ell no ho revelaria pas,
Els destins humans són destruïts pel temps, o robat s per la mort,
Només la virtut, a despit del temps és eterna.
Només ella viu amb nosaltres i mai mor,
Retorno a les meves cadenes i guardo així generosament el meu cor amorós.
Grifone
Ària
Veuràs al principi, un dia sense llum, una nit sense tenebres,
Abans que el meu cor de cara a la teva bellesa no sigui fidel o amorós,
I el cel serà sense sol, la mar sense tempestes,
Abans que jo no arribi a témer, la teva crueltat.
(da capo)
Escena quarta
Argillano i Tigrinda
Tigrinda
Aquí Argillano, en aquest vas daurat, el ceptre i el poder,
Fruits de l’amor, conté un poderós beuratge miraculós,
A les admirables virtuts, una sola presa per Ersilla, la posarà letàrgica, encara viva,
Però la seva vida serà inútil.
Argillano (a part). Quina crueltat ferotge, fem sembrant.)
Bella, la virtut dels teu ulls, no et basta per turmentar el meu cor?
Necessitaràs ajuntar el teu cor, la cadena irrompible, que ja no goses esperar.
(a part) (Si les meves paraules són falses, tu Cupido ho saps).
Tigrinda
A l’acció, Cupido que no es dispersi mai pel teu bé,
Et dic prudentment, que per ser feliç, aquell que tu tems, no perdis el temps.
Tigrinda
Ària
Veuràs el lleó audaç, que no trobaràs mai repòs,
Si no et sotmet al seus peus l’enemic orgullós.
I per tant la causa d’aquest orgull, no pujarà pas sobre el tron.
Mentre que per una autoritat sobirana, ell és el rei de tots els animals.
(da capo)
Escena cinquena
Argillano sol.
Argillano
Ai las! imprudent Trigrinda, és en debades esperança, que tu confiïs un cert plaer,
Però aquest do no seràs pas debades.
Aconseguiré amb els meus precs aquesta cruel,
I si jo l’arribo a ferir aquest cor arrogant,
Empraré, què empraré? Ai las
Seràs llavors, el meu trist cor molt més dissortat.
Argillano
Ària
Vas néixer sospirant sota una estrella cruel,
Amor d’un cor fidel, però dissortat,
Has crescut plorant, per aquesta cruel bellesa;
Servir fidel i estimat, sofrir i desesperar,
Aquest és el teu destí.
(da capo)
Escena sisena
Ersilla, cors de Ministres de Plutó i de sacerdotesses d’Hecate.
Ersilla
Ària
Sento els crits i l’horror de l’infern desencadenats per mi,
Des de les profunditats de l’Averne,
Mostren el camí als déus de l’Acheron.
És debades, que intenti amagar-me de la realitat, que no pot la meva voluntat?
No soc més Ersilla, sinó revelo el secret d’aquest Orlando amagat.
En l’ habitació secreta o al meu senyal es desencadeni cap l’infern, jo obro un camí,
(Obra el portal de l’habitació, hom descobreix la gruta màgica, amb un altell terrorífic al mig i a tot l’entorn plantes i diverses capes, així com la vareta màgica,
Unes sacerdotesses d’Hecate i uns ministres de Plutó, asseguts entorn de l’altell, davant del qual es consumeix un gran braser)
Traço aquí sobre el sol un gran cercle i unes xifres màgiques,
I voltant tres vegades allí on el sol s’aixeca i tres vegades on la nit cau,
Observo amenaçant i de em peus tres vegades colpejo el sol,
I amb aquestes plantes que disperso, per aquesta poció que tiro que tiro, per aquest foc que atio,
Pel murmuri d’aquestes veus temibles, inspira, oh déu! dels altres cecs,
Els teus fidels ministres, i tu, Hecate infernal, inspira les teves fidels sacerdotesses.
Cor
Pel valor d’aquestes nobles veus,
El senyor d’aquests antres atroços, insufla en els cors
Els esperits de l’Havern.
Veus les nostres mirades ardents,
Per la virtut d’aquestes fortes veus,
Hem fet nostra tota la virtut d’Hecate.
Ersilla
Dieu-me: aquest guerrer és Orlando?
Però, les vostres respostes són sempre obscures i mentideres.
Porteu aquí aquest guerrer sospitós,
I feu que aquí, pels nostres prodigis, aparegui Angèlica en aquest palau reial.
Cor
Tot com Febus surt de l’ombra,
És de l’infern a l’instant renaixi l’amable bellesa en tot els seu esplendor.
(Els ministres i les sacerdotesses, abatent el fons de la gruta descobreixen una façana de vidre, més enllà de la qual es troba una cabina on apareix Angèlica adormida)
Ersilla
M’agrada la vostra promptitud en complir els meus desitjos.
La falsa Angèlica està adormida, Orlando crema per ella.
Si aquest és el guerrer, serà enganyat per aquesta cara, i jo aquí amagada,
El desemmascararé perquè la vista imprevista de la bellesa, el cor amorós,
Obre els llavis per parlar dels seus sentiments.
Vet aquí el guerrer: a treballar sacerdotesses meves.
Escena setena
Orlando, veu en of, Ersilla a part) i Brandimarte.
Orlando
Quina força oculta mou el meu braç i amb poder dirigeix aquí el meu pas?
Veu
Orlando.
Orlando
Ai las veu, que veig? la cara de la meva deessa?
Obriu-vos ulls meus i reprimiu el trastorn del meu cor amorós
Ersilla (a part) parla amb prudència)
Brandimarte
Orlando, amic
Ersilla (a part) Aquí està el meu amor, vull que al menys em vegi)
Brandimarte A ell mateix (Ersilla s’oculta aquí)
Orlando a Bradimarte,
La meva deessa ha estat traïda.
Bradimarte (a part) Ai las!
La veus, presonera aquí baix?
Ersilla (a part) faig el senyal
Orlando
I jo l’he de suportat?
I no desitjar arrancar-li les cadenes d’aquest infame reialme?
Angèlica, amor meu.
Ersilla
De segur que és Orlando.
Bradimarte (a part) deixem anar al nostre ingeni.
Però si insensat… però si, vaig a agafar, (a Orlando) no vantar-te davant Orlando mateix, de la teva identitat, no és el teu amor.
Ersilla (a part) Què sento?
Bradimarte (a part) la nostra enemiga ens escolta.
Angèlica, amor meu, tu presonera,?
Però jo no seria pas Orlando, si no venjava com cal tal humiliació.
Ersilla (a part) ai las, quin cop dur!
Orlando (a part) torno a delirar.
Ai las, és ben veritat, a fe meva,
Quan em pensava ser Orlando, observant la meva valentia,
M’apercebo que soc el flagell d’ Astrea! Orlando és un nom de prestigi,
El vaig adoptar, per semblar talment un gran guerrer,
Però el flagell d’Astrea!, un nom semblant omple igualment els meus grans projectes!
La tirania i la crueltat seran combatudes i dominades sota el seu fuet.
Dic adeu amic i t’ho agraeixo d’haver justament prestat el teu nom.
Ersilla (a part) Resilla adora Orlando, ella ha esdevingut amorosa del seu més gran enemic?
Orlando
Ai las! que veig, Orlando, a l’ajuda, agafada la teva espasa, no ho veus tu?.
El infernal Tisiphone, atiada ocultament contra nosaltres,
Milers de serps insidioses: L’Ègida de Minerva.
Bradimarte
Ai las quins deliris, bellesa adorada!
Ersilla
No puc més (s’avança)
T’he reconegut, al final, mentider.
Has simulat el teu amor per mi i ets el meu enemic.
T’he dregut amorós, però la meva fe fou aviada pel teu engany,
Injust, traïdor, deslleial, infame perjur.
Ai las, que el meu cor esclata, tornem ingrat aquest amor, que tu m’has robat.
Aquesta fe! Ai las amor, ai las dolor i gelosia.
Ersilla
Ària
Esperava la pau com el rossinyol, que en el seu dolor,
Des dels cels fins el sol, de font a la mar, de branca en branca vola cantant.
Però veig el meu destí canviar, dissortada, contrariada de sospirar per tu.
Bàrbar, ingrat, monstre sense pietat.
(a capo)
Escena vuitena
Argillano i Tigrinda
Tigrinda
Ja, tan d’amor en tan poc temps?
Argillano
Un gran torrent pot córrer impetuosament llarg temps sense desbordar-se del seu llit i les seves ribes,
Però en un moment l’ona orgullosa i ferotge xoca amb l’escuma i trenca els dics,
S’instal·la, s’allarga, s’estén, i el què fins aquí era l’obra de centenars d’anys, cau en un breu moment.
Tigrinda (a part) ai las quina felicitat)
Ersilla?
Argillano (a part) (La detesto, el meu cor ho sap)
Ai las, si jo tingués poders.
Tigrinda
Tu en tens a través dels meus.
Argillano
Tu, mare suprema de l’amor, rep la fidelitat, que jo prometo a la bella Tigrinda,
I que a ella l’abraci un lligam d’etern afecte.
Escena novena
Origille surt dels apartaments i veu Tigrinda, però a causa de l’estàtua col·locada entre ella i Argillano, no pot veure aquest últim.
Origille (A si mateixa) (és Tigrinda, l’estàtua m’impedeix veure si Grifone és amb ella)
Tigrinda
A aquesta deessa de l’amor, juro una fe i un amor indefectible.
Origille (a si mateixa) (ai las, aquest ha de ser ell).
Aquesta fe és en debades.
Argillano
Quina audàcia!
Origille (a part) ès Argillano.
Tigrinda
Tu arribes inoportuna, per revifar el sofriment d’aquest cor?
Argillano
Et faré lamentar jove imprudent, aquesta audàcia insensata.
Origille
Calmat (Vull trobar-la), tu creus, que aquests accents, són sincers, a Argilano, són conformes al seu cor?
A cada sentiment amorós, com una branca que es tomba amb els vents,
La bella torna a cada sospir…
Tigrinda
Què dius?
Origille
La veritat, ho saps bé, és sovint amarga, si bella meva, cada sospir,
Ho sé per experiència, et fa jurar una fe eterna!
Al principi, al meu parer, davant del seu, ben aviat és un altre motiu,
Ai las, amorosa fidelitat, amor molt fidel!
Tigrinda
Quins són aquests missatges, felló?
Argillano (a part) es posa nerviosa, és culpable)
Origille
Missatges? al jardí vull ser discret, i no et vull pas enrojoli.
Tigrinda
I tu suportes això?
Argillano
Tigrinda, un gran amor nodreix grans dubtes
Tigrinda
Cupido, sap que guardo el meu cor per a tu sol.
Origille (a part) si em roba el meu amant, al meu torn, li robaré els seus
Tigrinda
Ària
Amor meu. A Argillano, (Traïdor)
(A Origille) Per a tu, jo no sóc més que amor,
Per a tu cremo de còlera (A Orgille).
Estimat meu felló, sol meu, veus en el meu rostre la torxa de la tempesta,
Que s’anuncia per a tu,
(A Origille), amor meu mirem als ulls, i veuràs de quina ferida pateix el meu cor. (A Argillano)
I veuràs de quina ferida pateix el meu cor,
Da capo.
Escena desena
Argillano i Origille, després Bradimarte i Orlando, que han sortit dels apartaments d’Ersilla
Brandimarte (A Orlando a part)
Guardem el secret.
Orlando
Que veig? ai las, Orgille, Orgille!
Origille (a part)
Ai las
Argillano (a part)
Origille!
Bradimarte (a Orlando a part)
Que dius?
Orlando
Estàs doncs perduda. A Origille: ara que ets la presa d’Orlando?
Bradimarte (a part) el perill que corre em fa ingenu.
I sempre sotmets folies a altres folies? perdoneu-lo senyor, Argillano està boig
Orlando
Jo tornar-me boig? el seu cor té el costum de mentir, igual com el seu sexe.
Goses encara, perjur, mirar-me a la cara?
Mirem, soc Orlando.
Bradimarte
Està boig.
Origille
Delira.
Bradimarte
El guerrer ha sentit sovint, l’il·lustre llegenda, que va fer cèlebre a Orlando.
La folia s’apresta a imitar-lo, de vegades delira, i la seva fúria s’esdevé llavors unes armes: unes gelosies, còleres i uns amors..
Tu ets el castell d’Ersilla (en veu baixa a Orlando)
Orlando (a part) (La còlera no m’ha portat mai lluny de la raó)
Origille
Veig, que el dissortat s’equivoca, després d’haver perdut la raó.
Argillano (a part) Sospito que aquest és Orlando.
Orlando (a part) convé fingir
T’he escollit per jutjar si he perdut la raó, i si la meva còlera és justa,
Seu i escolta: A Argillano
Origille estava per les seves trenes a un pi batut pels vents, Ariante, Lucrino, Uldano,Oringo, contra ella eren els justos campions:
Dir-ten les raons, seria una llarga història, posa un ull als seus ulls,
Són bells, és veritat, però tu no en trobaràs pas de més deshonestos, astuts i enganyosos.
Argillano (apart)
És això possible?
Origille (a part)
Pobre de mi!
Bradimante
Perdona’l.
Orlando
El so dels sospirs, ella es posa a dansar a la italiana per l’aire,
I demana pietat a tots el déus que els ancians han adorat en els temples.
Vaig tenir pietat i vaig dir-li, cauré amorós, perquè en el cor d’un heroi com Orlado,
A l’extrem del buf, del foc i del llumí i ha sempre l’amor com en el teu….
Dona, dona….(la fúria m’ha envaït),
La crueltat, la traïdoria es troben com en la seva cas, sense pagar lloguer.
Origille (a part)
Foll o lúcid, narra la meva pròpia història.
Orlando
Desafio a Uldano i l’abato, venço a Oringo, faig caure Lucrino al terra,
Li tallo la cama i li dono dos cops tallants al cap.
Origille
M’allunyo, perquè aquí la raó és lleugera i la ma pesada.
Orlando
Aturat. Em basten quatre cops per deixar-los morts a terra.
La baixo de l’arbre i la col·loco sobre el meu cavall Brigliadoro, au, au al galop.
Bradimarte
Retorna als teus sentits, on has somiat semblants extravagàncies.
Orlando
Els cavallers errants compleixen nobles empreses.
Que ha pogut prop de tu salvar-se d’una mort segura?
Per una força inaudita (la ingrata, el record em farà enrojolí i sofrir eternament)
Em roba Durlindana i Brigliadoro.
Argillano
Les meves sospites són certes. Ersilla ho ha de saber.
Orlando
Ell ha marxat
Bradimarte
Estem sols.
Orlando
Prudent, malvat, que no deliro pas.
Origille
Si el teu cor és de pedra, hauria d’entendrir-se davant del torrent de les meves llàgrimes.
Aquí, estic agenollada als teus peus, abraço el teu bell genoll,
I humilment et prego, amor meu, d’obrir-me de nou el teu noble cor.
Bradimarte (a part) (Llavors la dona és més astuta, perquè vol enganyar un amant crèdul.)
Orlando
Podria venjar-me de les teves faltes i dels meus errors (però un cavaller no lluita contra una dona)
Però no vull venjar-me.
Ersilla i Tigrinda s’odien i el seu odi serà la teva defensa: o voldria treure’t fins el menor remordiment,
I com a home generós, seria així del tot venjat.
Bradimarte
Ària
Aquestes gotes de llàgrimes, aquestes pupil·les enrojolades,
Són com els plors de l’alba, que regant els arbres i ls flors,
No penetra pas el sol, es ponderen d’alternar la mirada,
Però no passen pas dins del cor i el dolor no és més que aparent.
(Da capo)
Escena onzena
Origille sola
Origille
I per qui ignori el què guardo en el meu esperit, el meu pla final a punt, fingit si fa falta.
El dolor en el meu cor i sobre els meus llavis,
La rialla que simula la joia?
Adoro (com pateixo) ingrat Grifone:.
He simulat uns sentiments per Orlando, això fou una joia de veure’l decebut en les seves esperances.
Ara vaig a transvestir-me: el meu plaer és fingir uns sentiments,
Variant l’amor u canviant l’objectiu.
Ària
Si sempre pel meu plaer, havia fingit uns sentiments,
El meu cor podria alegrar-se plenament.
Però, un dia imprudentment, el meu cor ha cremat, d’un amor vertader
Que no fou per mi més que dolor, cruel destí,
Que trèieu al meu cor el seu tresor,
Si troba al final, la pau d’antany, diré llavors “Ai las ardor afortunat”
Escena dotzena
Ersilla, Argillano, uns guàrdies.
Argillano
Però si era Orlando?
Ersilla
Llavors morirà.
Argillano
Aquesta no és pas una feina fàcil:
El noble guerrer, que hom el pren com un boig,
És certament un guerrer notable.
El valent Grifone ha transvestit el seu nom i la seva disfressa.
Ersilla
Aquí, jo sóc la reina.
Argillano
Ell és poderós, és veritat, però podem nosaltres quelcom contra la voluntat del cel?
Contra els decrets del cruel destí?
Ersilla
Quin cel, quin destí? si no som covards, nosaltres som el nostre cel i el nostre propi destí.
Enviem a Leodilla. Als guàrdies.
Argillano
És Grifone, ho entens, que el guerrer estranger, que tu tens captiu l’ha reconegut.
Ersilla
Prou, deixem sola.
Argillano
Ària
L’amor menystingut, deixa el meu cor en còlera.
“Fugim d’aquest amor cruel i bàrbar”
Però quan ell ha vist el perill que tu corries, ha fet néixer la tendresa en el meu cor.
Crema, tu el veus centellejà; observa Ersilla.
Fou una breu centella, que feu néixer una flama eterna.
(da capo)
Escena tretzena
Ersilla, Grifone i uns guàrdies.
Ersilla
Aquells que tenen el futur, fan néixer en el seu pit, sense raó, la dissort del present.
Grifone
Ersilla…
Ersilla (apart)
Seu-te (ajudem al poder reial).
Grifone (a part)
Què li passa?
Ersilla
Has estat descobert Grifone, no perdis el coratge:
Els sentiments dels homes canvien amb el temps igual que l’odi minva.
Si la raó ho demana, la seva obscura torxa.
Grifone
A prop de la mort, el cor esdevingut sincer no diu més que la veritat.
Si jo Grifone, veig la meva mort i veig que la flama del teu odi no s’ha pas extingit.
I que un vel polític l’ombreja, per dissimular alguna estratègia.
Ersilla
Dubto de tenir Orlando tan temut, en el meu poder.
Grifone
Tu l’haurás traït, i un guerrer fort com ell, no podia ser vençut, només que per traïdoria.
Ersilla (a part) (Com n’és de ferotge!)
Escolta el meu destí i no m’aclaparis d’una culpa, que mai he gosat somiar:
Un cavaller que s’assembla a Mars i que té quelcom en la mirada,
Que sap (perdona aquesta feblesa del meu cor), tocar les ànimes, vingui aquí i afirmà ser Orlando,
Ai las Déu! el vaig veure, Grifone, i el poderós Cupido transformà el meu odi,
D’ençà, que el vaig veure’l en un sentiment vital, mare de l’afecte, em veus confusa,
I llegeixes en la pal·lidesa del meu rostre el dolor interior que em turmenta,
I aconsegueix fins als meus ulls unes llàgrimes mal contingudes.
Grifone
Si aquest gran guerrer és en poder teu i tu l’estimes, jo no seré el què atií la flama ni l’ona que l’extingeixi.
Igual que si un mantell cobreix d’amor el teu odi, ni el missatger que rebel·larà la teva crueltat.
Ersilla
Qui abusa de la meva clemència real, arma la meva reial còlera.
Grifone
I tu creus poder fer-me espantar per aquesta còlera, de la que tu et vantes tant?
Sàpigues, cruel, remola a partir d’ara, que jo soc tan invencible com tu ets sense pietat.
Ersilla
Arresteu-lo, de moment vas a morir, perquè tanta fúria, orgull i obstinació, t’han tornat culpable.
Grifone
Ària
El cor d’un brau, obté la victòria,
Si no tem pas el destí, els turments i les penes, són la joia de qui té el cor gran.
(da capo)
Escena catorzena
Ersilla sola
Ersilla
És debades, que la clemència i el rigor neixin d’un cor furiós:
No es tem gaire si hom abusa d’aquesta i de l’altre.
Trobaré una altra manera de descobrir, just cel, el meu cor amorós,
Tu continus a plànyen-te d’aquest ingrat que t’inflama?
Ànima meva, fes silenci, però per què?,
Dius al cor, que el temor i l’ardor són fill de Cupido.
Ària
Quan l’oreneta crida, creus que també rebutja al seu estimat.
El seu poc amor i la seva manca de fe.
Es posa damunt del turó, davalla fins el prat,
I lliure de les seves penes cruels, el seu cor trist i agitat,
Cercant com apaivagar el dolor.
(da capo)
.