Acte tercer
Escena primera
Un bosc al costat del palau, Zelinda, Cino.
Recitatiu
Zelinda
Els meus fidels ja s’han disposat per unir-se a l’espòs, que estimo,
Ara no manca res. Aquí ve Cino:
Abans d’entrar amb el fatal segell, es necessita tenir art,
Que un amor massa crèdul sigui al final desenganyat,
I que el cel tingui cura de la resta.
Airoso
Cino
Quan t’acostes al meu descans,
Cruel desig, injusta esperança! un destí infidel, un amor gelós,
Causen tots dos el meu temor i els meus turments.
Recitatiu
Zelinda
Cino……
Cino
Ai las, verge plena de saviesa!
Zelinda
He comés una falta, o devia, sens dubte dir-te el meu senyor i Rei?
Cino
No se pas si puc afalagar-me d’aquest bé.
Zelinda
Si, una sang innocent aviat s’afegirà als plaers de l’amor, al faust de la porpra.
Cino
M’omple de felicitat i emoció la teva proposta.
Zelinda
Així et parla al teu cor, l’ambició que l’amor secunda,
Dissortat, no comprens pas tu el què la veritat he dit per la meva boca?.
Emperador de la Xina, espòs d’aquella que el teu cor adora,
Un rival gaudirà del fruit dels teus esforços,
I no et deixarà, que la teva infàmia, el remordiment i la vergonya, et donarà tristesa.
Cino
Com? déus! quin rival? Cino dissortat!
Zelinda
No et diré res més. Es a Sivenio, a ell mateix, al qui necessites preguntar-li,
Perquè més que el seu amor li plau la perfídia.
Tant un rival traït, pobre cor enganyat, és un rival suau.
Ària
Zelinda
Amb palmes i llorers, t’invita la glòria,
Amb corones de flors et crida l’amor.
Per tant, amant dissortat, amb una doble victòria,
És en debades, que tu esperes donar pau al meu cor.
Amb palmes i llorers……
Escena segona
Cino, Sivenio
Cino
Ai las, cel. Puc creure-m’ho, és veritat?, s’apropa.
Sivenio
La nostra felicitat és a port, Zidiana ha signat la sentència:
Teuzzone morirà avui.
Cino
Don ve tanta alegria? és només l’odi, o l’amor el què expresses?
Sivenio
L’amor?
Cino
Si. No ets pas tu qui m’ha robat, fundat amb la teva esperança, el llit i el tron?
Sivenio (a part)
Què és aquest discurs?
Cino
Sembles quelcom confús?
Sivenio (a part)
Teuzzone no morirà. Què he de témer?
Molt bé, parlem clar,
(En veu alta)
Ambdós, tron i llit, són meus!
Cino
Són teus?
Escena tercera
Els mateixos i Zidiana
Recitatiu
Zidiana
Per què tanta còlera prínceps?.
Quina fúria us fa creuar les espases?
Sivenio i Cino
L’amor.
Zidiana (a part)
Ai las, déu!
Cino
La teva bellesa ens ha convertit en rivals.
Sivenio
La rivalitat ens ha convertit en rivals.
Cino
Només la mort d’un, serà la pau de l’altre.
Sivenio
I aquesta espasa…..
Zidiana
Tanta audàcia davant dels meus ulls?,
A la vostra sobirana, teniu-li més respecte!
(a part) Ai las, què he de fer?
Calmeu la vostra inquietud. No seré perjura, per tots dos és semblant la glòria.
Semblant és el vostre rang, el vostre amor, el vostre zel.
Us dec ambdós el mateix sentiment, i vosaltres el rebreu amb el mateix tracte.
Sivenio
Però com?
Cino
No comprenc res!
Zidiana
Dieu-me: un sobirà que regna a la Xina,
Té dret a tenir varies esposes?
Sivenio
El costum ho permet.
Zidiana
Al costum, qui dóna qui li dóna autoritat?
Cino
La llei.
Zidiana
Què estableix la llei?
Sivenio
El poder sobirà dels monarques.
Zidiana
Aquest poder sobirà qui l’exerceix entre vosaltres?
Sivenio i Cino
Zidiana.
Zidiana
Zidiana, què regna a partir d’ara, pot decidir les noves lleis?
Sivenio
Ella regna, i pot decidir.
Zidiana
Doncs, pel mateix rang i el mateix amor, tots dos ben aviat…..
Cino
Què?
Zidiana
No soc jo la vostra sobirana?
Sivenio
Ho ets
Zidiana
Vosaltres tindreu la mateixa part, i prou!
Sivenio
Acaba……
Zidiana
M’heu sentit.
Ària
Zidiana
Si, per regnar, si, per estimar,
El meu estimat espòs, rostre amorós,
El meu cor t’espera.
Amant fidel i dissortat, gaudeix del premi,
De les teves decepcions, ai las, ben estimat meu,
Si per regnar……
Escena quarta
Cino i Sivenio
Recitatiu
Cino (a part)
De tal manera resto prohibit.
Sivenio (a part)
Fingim (en veu alta), amic, a l’arbitri sobirà, em remeto i aplaudeixo,
I per company t’ accepto
(A part)
Però qui ha sabut desfer-se d’un Rei legítim, sabrà millor encara,
Fer morir a un injust rival.
Cino (a part)
Esperances decebudes, ai las, constància ultratjada!
Ària
Cino
Batut entre esculls i tempestes, soc com la feble barqueta,
Lliurada als vents i a l’alta mar.
I tant com m’enlairo, tant m’enfonso.
I en el si de les onades, rebels al meu cor,
Temo sense parar, el naufragi.
Batut entre escull i tempestes…..
Escen cinquena
Sivenio sol
Recitatiu
Sivenio
Ai las, Sivenio…….. (perquè no ets massa just d’anomenar-te així).
Anem, entra en tu mateix!. Considera d’una vegada, de quina sang tens sed.
La primera víctima és el fill innocent de Trancone, el seu Rei.
Podria confiar-te, la més estimada herència,
Quan a la fe que ell creia tenir-te el fill, i l’Imperi amb ell?
Segona, que voldries trair, no és altre que Cino, gran ministre i amic,
Pensa-t’ho bé i reflexiona encara… enrere inoportuns i laxos sentiments,
Us detesto, m’horroritzeu!, un pensament que si oposa,
El desig de regnar, no és més que pura bogeria!.
Si, estimo Zidiana, però d’un amor tan fort, que sense veure la seva bellesa,
Estimo el seu tron, la part més poderosa i la més gloriosa.
Si, pretenc seguir amb temeritat el destí que em guia,
I crec sentir el ceptre a les meves mans per regir l’Univers
Veig, a desgrat que l’enveja, malgrat d’un quimèric honor enlairar-me al tron i proclamar-me Rei.
Ària
Sivenio
Com a base del poder, guia segura vers el tron,
Tots el medis són bons, si ens poden servir,
Les virtuts i les lleis són un fre pels febles, no una meta pels grans com a base del poder…….
Escena sisena
Una presó soterrània, Teuzzone i Zelinda
Airoso
Teuzzone
Fosques cavernes, horrors fúnebres, respongueu als meus turments:
No tornaré a veure més l’objecte del meu amor?
Calleu?, ai las digueu-me si el seu cor sospira de pietat pel meu martiri, i moriré content.
Recitatiu
Zelinda
Què em forces a fer Cupido?, ja vinc Teuzzone…
Teuzzone
Zelinda! Cel! si només et pogués veure una vegada, abraçar-te, estimada ànima meva?
Zelinda
No em cridis més: cedeix aquesta sospirada tortura a una altre amant,
O sobre tot cedeix-la a la teva vida,
Viu amb una altra, viu feliç.
Teuzzone
Què jo pertany a una altra?
Zelinda
A Zidiana, t’estima, del menyspreu, ha nascut la seva còlera i el seu favor,
Si tu no pots estimar-la, si més no intenta fingir…
Teuzzone
Fingir?, tal baixesa, és contrària a l’honor i pèrfida a l’amor,
No puc fer-la, i no hi tinc cap dret.
Zelinda
Deus fer-ho, si m’estimes.
Teuzzone
I quin fruit podria obtenir de tan vil mentida,
Sinó, de morir més tard i més infamat?,
T’estimo més que a mi mateix, però més que el meu honor no sabria estimar-te.
Zelinda
Ai las, cruel, la meva pietat renuncia a doblegar-te.
El teu exemple m’ensenya a ser forta; que s’acompleixi el teu destí,
Però si el cop fatal sobre el teu front s’ha d’abatre, que no sigui pas sol.
La meva ferotge rival, tindrà en Zelinda una altra víctima.
Teuzzone
Espera!
Zelinda
Queda’t, sigues l’àrbitre del teu destí, jo ho seré del meu.
Escolta el teu honor, jo obeeixo a l’amor. Adeu.
Escena setena
Els mateixos i Zidiana
Recitatiu
Zidiana
Ature’t!
Zelinda
Ai las déus!
Zidiana
El destí de Teuzzone i el meu amor, no poden esperar més temps.
Em vol per amant, o bé per enemiga?
Zelinda
Cedirà, però dona-li temps…..
Zidiana
No, més temps no! ara la mort o la vida!
Teuzzone
La mort, és el què escullo!
Zelinda (a part)
Ai las, ànima meva, sigues forta!
Zidiana
Pèrfid! ingrat! molt bé, seràs satisfet.
Egaro, vine aquí!
Escena vuitena
Els mateixos i Egaro
Egaro
Reina….
Zidiana
Que hom porti el culpable al seu suplici!
Als llocs on el palau brilla avui amb les millors pompes,
Que caigui aquest cap indigne! que sigui tallada! ai las Teuzzone,
Que a la teva, sigui concedit un instant.
Salva’t, tu pota, desarma la meva còlera!
Zelinda
La teva Zelinda també t’ho prega.
Egaro
Els teus moments estan comptats.
Teuzzone
En faré un bon us Zidiana. Pel premi del teu amor, conserva sobre el cap la corona usurpada.
Que l’astúcia d’altri ha tret del meu front,
I tu, que dels meus mals, paleses tanta pietat,
Ves-hi, t’ho prego, a portar-li a una esposa estimada la fatal nova de la meva mort.
Ai las, digues-li, que es consoli a la memòria d’aquesta fe tan pura,
Que amb mi me l’emporto a la tomba,
I sobre el teu cor, estrenyi-la de la meva part, en una darrera abraçada.
Ària
Teuzzone
Digues-li que pronunciant el dolç nom, que ella porta,
Acabaré els meus dies.
Més tard, des de els Camps elisis, ombra dolenta,
Vindré a donar-li els petons més tendres
Digues-li que pronunciant….
Escena novena
Zidiana i Zelinda
Recitatiu
Zidiana
Ves, ingrat, ves a sofrir el càstig que mereixes.
Zelinda
No més plors, no! és de la sang que reclames,
L’atroç ferida, que em devora, uneix la rival a l’estimat,
Reina cruel, uneix Teuzzone a Zelinda.
Zidiana
Zelinda? què?
Zelinda
El meu dolor, en la meva còlera, reconeix a Zelinda.
Zidiana (a part)
És doncs en tu, que s’inspira el cel?,
Ets tu doncs…….
Prou! Amb les teves impies astúcies veig clar el meu amor traït.
No vull deixar-les impunes al teu pit.
Zelinda
Em plau el teu odi, tu ho has de sadollar tot,
Venjat en el teu pit, t’he absoldré pel teu crim.
Zidiana
Queda’t aquí a l’ombra i espera la meva venjança,
Me’n vaig a pensar-hi. Dec a la meva rival haver posat en el meu cor un sobirà menyspreu.
Zelinda
Armem-nos, tu de ràbia i jo de fermesa.
Zidiana
Dels lligams, que el tenien captiu,
El meu cor està deslliurat a partir d’ara,
Atès que de les trampes cruels del déu Cupido, fins ara n’havia fugit.
Ària
Zidiana
Soc semblant a l’ocellet, que ha pogut escapolir-se d’aquestes xarxes,
Que l’esperaven amagades en el fullatge.
Qui, al final alliberat i solitari reprèn el vol.
Però no pot, lliure a partir d’ara, retrobar la pau en el seu cor,
Tantes són les penes passades, que trasbalsen el seu esperit.
Soc semblant…….
Escen desena
Zelinda sola
Recitatiu
Zelinda
Pot ser, astres clements, tota la meva sang vessada, sabrà apaivagar la teva còlera,
Que amenaça els dies de l’home, que adoro?
Quina seria la meva joia, si obtingues de vosaltres,
Per la meva fe, pels meus plors, aquest favor extrem!
Ària
Zelinda
Per lacerar-lo, per fulminar-lo,
Vibra el dard del meu furor.
Em basta una mirada només, per enterrar, per abatre la seva crueltat.
Per lacerar-lo…….
Escena onzena
Un altell al centre, preparat pel sacrifici, Zidiana, Cino, Sivenio, Egaro, gent del poble: Tot són corones de flors.
Arieta
Zidiana
Cants joiosos, trompetes amigues, celebreu la brillantor d’aquest dia.
El cel ressona amb la seva glòria: ell ha infantat l’univers.
Duetino
Sivenio, Cino
L’herba, els aires, les aigües i les flors, per embellir i fer-les néixer,
I de joia el tendre amor, l’ha obert i la nodrit.
Cor
Cants joiosos, trompetes amigues, celebrem la brillantor d’aquest dia,
El cel ressona amb la seva glòria, ell ha infantat l’univers.
Escena dotzena
Els mateixos, Teuzzone conduït pels guàrdies i Zelinda
Recitatiu
Zidiana
Poble de la Xina, el culpable Teuzzone,
El culpable més gran, hom ha d’unir-se.
D’un sobrehumà saber fingir, ha d’aclarir-se:
A nosaltres i als déus, gosa ofendre:
La impia, la sacrílega, és aquesta que veieu aquí.
Sivenio
És just, que sobre ella s’abatin els cops d’Astré venjativa.
Teuzzone
Què sento? ai las! Zelinda….
Zelinda
Amor meu, estimat! (s’abracen)
Sivenio
També ella morirà.
Teuzzone
Pèrfid! Ai las! Poble de Xina!
Cino (a part)
Ja fa massa temps que callo!
(En veu alta)
És convenient, General, de llegir ara la fatal sentència.
Sivenio
Que es faci justícia.
Cino
Obro el segell reial, i vosaltres poble aquí aplegat, escolteu, escolteu!
Egaro (a part)
Però castigueu el vilà, i odiós traïdor!
Cino Llegint
“Sang, virtut i deure, manen que després de nosaltres regni Teuzzone.
Que sigui el nostre únic hereu. Firmat, Troncone”
Recitatiu
Zelinda
Com?
Teuzzone
Qui?
Zidiana (a part)
He estat traïda!
Egaro
Ai las, déus
Sivenio (a part)
Què sento?
Cino
Aquesta és, poble de la Xina, l’última voluntat del sobirà difunt.
Escena catorzena
Un palau esplèndid, els mateixos, Argante acompanyat dels seus soldats.
Recitatiu
Sivenio
Què faré?
Egaro
Estem perduts!
Zidiana
Cel! què veig?
Argonte
Anem! deixeu la vostra ira! que de la mentida us basta haver triomfat.
Teuzzone
Si, us basta que jo visqui, que el tron em sigui entregat!
El perdó serà la meva venjança.
Egaro
D’heroica clemència, exemple de signe gloriós!
Ai las, exemple de noble virtut!
Argonte
De l’horrorós crim, que es castigui al culpable:
El traïdor és Sivenio.
Teuzzone
Que sigui arrestat, i en una negre torre sigui lliurat al seu destí!
Sivenio
Arranqueu-me el cor del meu pit, no tinc por,
I tal com he estat, estaré sempre.
Recitatiu acompanyat
Egaro
Cor sense pietat!
Zidiana
La meva falta és indigne de la teva gràcia.
Teuzzone
Que des d’ara les ofenses passades, siguin lliurades a l’oblit,
I tan gran és la joia que m’oprimeix,
Però vosaltres, sou d’aquesta felicitat part i causa a la vegada.
Princesa, esposa meva!
Zelinda
Dolç amor meu! (s’abracen)
Teuzzone
Quant et dec Cino?
Cino
Si dels meus errors, esborres la memòria,
No vull de part teva cap recompensa.
Teuzzone
Rep doncs en el teu cor un signe de la meva amistat
Cor
En el si de la virtut, cel injust,
Dels teus astres espargir la crueltat.
Perquè el bàrbar destí avergonyit dels seus rigors,
Al gloriós vencedor, al final somriurà.