Acte segon
Escena primera
Apartaments d’Argene i Dario i Argene
Airoso
Dario
Amor tirànic, deixa de turmentar-me, cruel bàrbar,
Has reduït a l’esclavatge a aquesta ànima fidel.
Recitatiu
Argene
Dario.
Dario
Magnífica verge, quines noves em portes de Statira.
Argene
Acabes d’arribar i ja em parles d’ella?. (Quina pena)
Dario
La meva llengua s’ha entrebancat.
Argene
No penses més que amb ella,
Però veig, que altres com Statira tenen el pit i els ulls de safir.
Dario
Fora d’aquella que s’estima, totes les belleses no són més que poca cosa.
Argene
Jo Dario, estic enamorada, i tu no sembles diferent d’aquell que estimo.
(Ai las, si pogué entendre’m)
Dario
El teu amor no és encara més gran?
Argene
Aquest rostre m’enamora, aquests ulls m’enlluernen,
Molt més lluminosos que els astres i les estrelles errants.
Dario
Et burles de mi.
Argene
No, vull dir-te, que tu ets tant encantador,
Com aquell que inflama el meu cor
(L’imprudent no em compren)
Dario
Però que ha dit Statira?
Argene
(Si torna a la càrrega, ai las dolor cruel)
Té un cor de pedra.
Dario
Dissort, què sento?
Argene
(Pensem una altre estratagema)
Al primer buf del gèlid aquiló, els arbres no es tomben gaire.
Et prometo sotmetre el cor d’aquesta orgullosa.
Dario
Afalagadures esperances.
Argene
Mentre tant he d’escriure per consolar-me,
Atès que la meva mà no està prou segura i tremola,
A causa de la còlera i dels sanglots.
Vull que escriguis una carta per a mi.
Dario
Estic prest a fer-ho
Argene
Hola, Flora?
Escena segona
Flora i els mateixos.
Recitatiu
Flora
Senyora?
Argene
Portem un seient. (Assisteix-me doncs oportunament. Ai las, fortuna cega, per la meva emboscada).
Dario
El meu cor està angoixat.
Argene
Escriu senyor: (Llum meva)
Ària
Argene
(Observa Flora, aquesta bella cara, que riu i desplega els seus encants)
Dario
“Llum meva”
Argene (A Flora)
(Observa aquestes fosques estrelles)
Recitatiu
Dario
Ja he escrit “Llum meva”
Argene
Tresor meu
Ària
(Observa aquestes fosques estrelles)
Dario
Tresor meu.
Argene
… que, milers de fletxes es llencen al meu cor.
Recitatiu
Dario
Tresor meu.
Argene
“Per tu em consumeixo i moro”, si dolç amor meu.
Els desitjos, objecte dels meus sospirs,
Amable confort de les meves ferides,
Per tu em consumeixo i moro.
Dario
Poc a poc, si et plau, que escric tot això que em dictes.
Argene
No escriguis, aquest són els deliris habituals cada cop que m’apropo al meu bell sol
(Després a Flora, l’incaut no em compren)
Dario
“Jo moro” ja ho he escrit.
Argene
“Que no més tu ets el meu tresor, vida meva” Però com més ho dic, no em comprens.
Dario
Sens dubte el teu tresor és cruel.
Argene
Si, escriu i tracta de comprendre.
Dario
Tu ets…. però que ve de seguida?
Argene
Com més li dic, menys comprens (a Flora), hauria d’acabar per comprendre)
Dario
Ja ho he comprés i escrit.
Argene
Ho he entès?
Dario
Sí, bellesa meva
Argene
Què en penses?
Dario
Que hi ha un cor, que no pot fer més que adorar-te.
Argene (a Flora)
Ai las, felicitat
(A Dario) puc doncs esperar
Dario
Pots esperar de ser compresa i aprovada.
Argene
Així, quan doncs?
Dario
Quan aquesta carta revelarà lo cruel, del teu amor, tan ben expressat.
Argene (a Flora)
(Ai las, ja ho pensava que m’havia entès bé)
Dario
Vols que continuï?
Argene
Ja en tinc prou, escriuré de seguida el nom.
Dario
Marxo i confio amb tu
Argene
Tractaré com sigui amb Statira,
T’estimo més del què et penses.
Ària
Dario
La meva bella calma, si tu vols que sigui menys cruel,
El bell home que t’ha ferir,
Per tu, estrella d’amor, fidel a la meva ànima, pot ser-me favorable.
(Se’n va?
Escen tercera
Argene i Flora
Recitatiu
Argene
Com de costum la meva germana anirà a la meva cambra, Flora.
Li ensenyaràs la carta i li diràs, que Dario me l’ha escrita,
I el mateix dia, ha d’escollir una esposa.
Sens dubte, la detesta com infidel.
Flora
I si en tria una altra?
Argene
Del coll sabré arrancar el collar reial, no m’importa de quina dona,
Tant com que Dario serà amb mi, no tinc por de res.
Ària
Argene
Una sòlida roca en mig del mar,
Combatuda per les tempestes,
Aquest és el meu cor amorós, però no cessa d’adorar,
Tor i que les estrelles sigui impassibles,
I el seu destí tirànic.
(Argene se’n va)
Escena quarta
Flora i Statira
Recitatiu
Com n’és de valenta aquesta dona!
Statira
Les seves pregàries són debades, el vull per mi sola,
Els seus llavis, els ulls i aquest cor.
Soc raonable, Flora?.
Flora
Un tresor que si no s’usa no es pot apreciar.
Statira
Però què és aquesta carta?
Flora
Dario acaba d’escriure a Argene.
Statira
Dario a Argene?
Flora
Sí.
Statira
Aquesta és la lletra de Dario.
Flora
(La fletxa arriba al seu objectiu)
Statira
Ai las, sens dubta amb el ben estimat, la meva germana vol igualment,
Vol robar-me els meus llavis, el meu cor i el meu pit?
Malvats, inhumans tots dos.
No ho aconseguireu, el vull per a mi.
Però abans llegim la carta.
(Llegeix)
La meva llum, el meu tresor, per tu em consumeixo i moro.
Per Argene. el cruel es consumeix i mor?
No he pas dit que sigui Dario el traïdor?
Amb la, la maligna intenta aconseguir la bellesa del seu amant.
Però no soc pas jo l’amant.
És la promesa que ell ha fet i que m’ha asseure moltes vegades al paper.
Flora
(Quina ingenuïtat en el cor d’una dona!)
Statira
Però és doncs infidel? Argene em roba el meu espòs?
Soc traïda i crido venjança, vull renyar a Dario,
Vaig a arrabassar-li el cor de la meva mà venjativa,
Marxo, volo vers el cruel!
Ai las, això no em convé, es millor una carta, Flora?
Flora
Estic disposada.
Statira
Per una carta no serà un retret prou eficaç.
És millor un missatger, això si, Flora, Flora?
Flora
Soc aquí.
Statira
Ves-te’n doncs, ves-te’n, però no, espera, tu no sabràs expressar bé la ràbia, la còlera, el furor, que em devora.
Flora
(Aquesta ximpleta està per fi gelosa)
Airoso
Statira
Turmentada i agitada per la fúria, volaré com nova fúria.
Recitatiu
Statira
Però a on? a casa la meva germana, a casa l’infidel Dario?
Que Dario estiguin amb Argene, poc m’importa
Que ells siguin doncs amants i esposos,
No vull res, val més per mi que el meu amant em deixi.
(Se’n va)
Escena cinquena
Flora sola
Recitatiu
Flora
Aquesta idiota crema d’amor, ho condemna tot, llevat l’amor,
A causa del dolor que tant la turmenta.
Ària
Flora
Aquest amor cruel i sense pietat, sap ferir també aquest cor,
Que creu no adorar pas.
Però ell se n’apercebi i més turmenta el seu dolor i sent el turment.
(Flora se’n va)
Escena sisena
Indret agradable on els Perses tenen el costum de reunir-se per adorar el sol: un pavelló a un costat.
Darius, Oronte, Arpago i el poble.
Trio
Darius, Oronte, Arpago i el poble.
Llum eterna, torxa eterna, que reviu l’herba dels prats,
I reconforta les flors dels camps, pels raigs de la seva llum,
Revela la divinitat i que s’estén més enllà del país dels Ibers,
Que ha de regnar sobre Àsia.
(La llum augmenta a poc a poc i a l’endemig apareix Apol·lo.
Recitatiu acompanyat
Apol·lo
Aquell que s’haurà pogut casar amb la filla gran de Ciro,
En el tron de Ciro regnarà,
I que ningú s’hi oposi, aquesta és la meva voluntat.
Recitatiu
Dario
Els déus aproven, els meus justos consells,
I me n’alegro, atès que gràcies a Argene, que intercedeix al meu favor
Obtindré a Statira com a premi al meu turment.
(Se’n va)
Arpago
N’estic segur de gaudir, perquè la meva fidelitat,
Exigeix Statira com a recompensa de la seva acció.
(Se’n va)
Oronte
No temis res, cor meu, seràs satisfet amb l’esposa i el tron.
Sé com has tractat i ja sé com sóc jo.
Ària
Oronte
No estic afalagat per una vaga esperança,
Perquè no puc esperar un engany:
La meva fidelitat no sabria fingir i no vol regnar amb orgull.
(Se’n va)
Escena setena
Statira i Niceno
Statira
És doncs allí on he de seure’m?
Niceno
Per rebre els homenatges, d’aquells que a la prova d’un tan noble discurs,
Prenen l’incert camí, per tenir-te per esposa.
Statira
Però, saps dir-me què és la gelosia
Niceno
Per què em demanes això?
Statira
Vull saber si estic gelosa o no de Dario
Niceno
Si tu no ho saps, com puc saber-ho jo?
Statira
(Flora, Argene la meva llum, la carta, tresor meu)
Niceno
(Quina confusió)
Statira
Tinc la impressió d’estar gelosa, però de qui?
D’Argene o de Dario? no ho sé del cert.
Niceno
(No puc mirar aquests ulls amorosos, sense veure fondre’s el meu cor glaçat)
Escena vuitena
Arpago i els mateixos.
Arpago
Soc Arpago, aquell que no aprofitarà l’espasa ni el seu cor,
Per defensar el teu imperi.
Statira
Tu ho creus?
Niceno
És veritat
Arpago
En mig de les armes i els cadàvers, sempre he combatut,
Amb fidelitat i el meu honor
Per mantenir els llorers del teu pare.
És digne del teu llit i del teu imperi.
Niceno
En els combats, ell sempre fou distingit.
Statira
I podrà acomplir empreses més grans encara;
Si aquest és el teu consell l’accepto com espòs.
Niceno
Ell és digne del teu llit i del teu imperi.
Arpago
(Quin turment és aquesta resistència)
Statira
Aquí tens la meva mà.
Arpago
(Soc espòs i rei) T’ho agraeixo bella meva.
Niceno
(Dario està descartat i jo gràcies a aquesta trampa, tindré l’amor d’Argene com a recompensa)
Ària
Arpago
Una certa serenor m’envaeix el cor,
Que m’afalaga i em consola,
La meva felicitat ja és certa,
Que embelleix el meu gaudir, i roba a la meva ànima tots els turments.
La meva felicitat ja és certa,
Que embelleix el meu gaudir, i roba a la meva ànima tots els turments.
(Arpago se’n va)
Escena novena
Oronte, Statira i Niceno
Recitatiu
Oronte
(Tinc davant meu la princesa)
Niceno
L’home, que ara ve és Oronte, candidat al tron,
I obstaculitza el triomf d’Arpago
Statira
Aquest també m’agrada. Ai las, és d’encantador!
Niceno
(La meva amiga es desperta, ai las, gelosia, n’estic enamorat i he, pel meu dolor aconsellar-li les noces amb altri).
Oronte (avançant-se)
Princesa, observa el teu més gran vassall,
El més estimat pel teu pare i el més fidel,
Com he treballat en favor de la corona i del teu imperi.
Demani a altri, al món enter mateix,
Ells seran els testimonis dels meus actes,
Callo i amb raó pretenc el teu amor, la teva mà i el teu imperi.
Sé que tu ets justa i espero obtenir el meu requeriment.
Statira
Niceno, podria satisfer els seus desitjos.
Niceno
Per què no?
Statira
I Arpago?
Niceno
Encara no és el teu espòs, pots tenir encara molts amants,
Cario, Oronte Arpago i també d’altres.
Statira
Si aquest és el cas, agafa la meva mà.
Oronte
Això és just. Com n’estic de feliç.
Escena desena
Alinda i els mateixos
Recitatiu
Alinda
Sí, però aquest lligam és injust
Oronte
Quin desastre!
Niceno
Quina dissort!
Statira
I que pretens tu?
Alinda
Oronte ha de ser meu i deixem-lo.
Ària
Statira
Serena el tètric núvol, que trastorna la teva ànima,
Gaudeix d’aquesta cara amable,
Prem-la contra el teu cor,
Abraça-la sota els meus ulls, abraça-la amb dolçor,
O al menys prodiga-li les teves carícies.
(Statira se’n va, així com Niceno)
Escena onzena Alinda i Oronte
Recitatiu
Oronte (a Statira)
Aturat Statira, amor meu
Alinda (A Oronte)
Aturat! Oronte.
(Li agafa la mà)
Oronte (A Statira)
Escolte’m!
Alinda
Ai las, escolta’m.
Oronte
Déu meu, tu m’has donat la teva mà.
Alinda
Et dono la meva mà en prova del meu amor i la meva fidelitat.
Oronte A Alinda
No parlo amb tu, (A Statira)
Per què te’n vas, cruel?
Alinda
Per què em menysprees?
Oronte (A Statira)
Tu ets la meva esposa, jo soc el rei.
Alinda (A Oronte)
Tu ets el meu espòs, i seràs el meu rei.
Oronte
Jo soc el teu rei i tu la meva esposa,
Però ja no parlo pas amb tu.
Alinda
Per aquesta vega també et crido al meu llit i al meu tron.
Pensa en el teu jurament.
Oronte
Vaig fer-te un jurament, però suara ja no t’estimo.
Ària
Oronte
Si vaig ser feliç de la teva fidelitat,
Ara ja no sento més la flama de l’amor cremar per tu.
Guarda el teu llit, per un altre amor més digne de tu.
Guarda-li el teu reialme i la teva fidelitat.
(Oronte se’n va)
Escena dotzena
Alinda sola
Recitatiu
Alinda
I encara estimo aquest ingrat?, Em detesto.
Segueixo les petjades de la meva mort i cerco els turments.
Voldria deixar-los, però no puc.
En aquesta cruel lluita, que lliuren els meus sentiments,
Em falten el talent i l’acció,
Veig fugir de mi aquest cel rigorós, però no sé retrobar el camí.
Ai las, cruel! ai las Statira! dona cruel!
Ària
Alinda
Sóc aquest ocellet, que per pur i simple se’n va errant,
En aquest bosquet es plany dels seus turments i cerca fugir.
Però en debades el seu dolor no aporta al seu trist cor,
Ni pau ni llibertat.
(Alinda se’n va)
Escena tretzena
Argene i Flora
Airoso
Argene
Dario, amic meu on ets?
Bon sol dels meus ulls, sense tu no puc viure.
Escena catorzena
Flora i Argene.
Recitatiu
Flora
Senyora, Dario és aquí:
Argene
Dario? ai las! quina feliç novetat!
Que vingui.
Flora
El faig esperar mentre que tu et prepares.
Argene
No, que vingui de seguida.
Flora
Hi vaig.
Argene
Qui sap, pot ser que en vegi tènuement vestida,
El seu cor de pedra s’emocionarà.
Escena quinzena
Argene, Dario i Flora
Recitatiu
Flora (a Dario)
Vine, i donat pressa
Dario
M’agenollo humilment als teus peus.
Argene
Pobre de mi, tu aquí senyor?
Estic enrojolada de vergonya.
Dario
Em retiro, si ho desitges.
Argene (a Flora)
Peró no veus, que estic poc presentable.
Flora
Tu m’ho has dit.
Argene
Què t’he dit?
T’equivoques imprudent serventa i goses interrompre.
Flora
Aquesta si que és bona.
(Flora se’n va)
Escena setzena
Argene i Dario
Recitatiu
Argene
Dario, sàpigues, que Cupido, pels teus ulls ha ferit el meu cor.
Dario
Doncs Statira, accepta el meu amor i la meva fidelitat?
Argene
Espera una mica, sàpigues que no més jo……
Dario
Ho sé. Només tu pots consolar el meu cor
Argene
Ho faré si tu vols.
Dario
No desitjo altre cosa.
Argene
Però sàpigues que soc aquella qui….
Escena dissetena
Statira, Niceno i els mateixos
Recitatiu
Statira
Argene?
Argene
(Mala sort)
Dario (a Argene)
(La bella, déu meu, busca a suscitar la compassió)
Niceno (a Statira)
Són paraules molt profundes.
Argene (a Dario)
Espera, vaig a servir-te encara que els meus sentiments no ho exigeixen.
Statira
Mai he tingut dubtes de la seva fidelitat.
Argene (a Statira)
La trampa que ha tendit, t’ha descartat,
Es consumeix per mi i amb audàcia i temeritat, denigra els teus mèrits.
Niceno
(Quina sagacitat)
Dario
(El meu cor tremola)
Statira
(El meu cor fidel) a Dario
Però tu goses mostrar la teva cara als astres, bàrbar, cruel, conspirador. Traïdor
(A Niceno) Què en dius tu?
Niceno
Quin esperit!
Argene (a Dario)
Escoltes?
Dario (a Argene)
Ai las, no abandono pas!!
Argene (a Dario)
És com si jo fos un conreu a la sorra.
Dario
Renova les teves súpliques.
Arlene
Les súpliques?
Dario
Si.
Argene
Ho faré si tu vols.
Niceno
(És mestre en el seu art)
Argene (a Statira)
Ell insisteix en posar-te de volta i mitja.
Has d’anar-te’n
Statira (a Dario)
Malvat!, marxa al bosc, corre doncs,
Quan em vegis ves a amagar-te als abismes.
Dario (a Arlene)
Les súpliques no serveixen de res..
Argene
Ja t’ho he dit.
Airoso
Dario
Ai las, restaura la pau al meu cor, que tu li has robat, amor meu.
Recitatiu
Statira (a Arlene)
Es penedeix del seu error, suara m’anuncia una resposta favorable i cortès.
Argene (a Statira)
Digue-li, que Apol·lo, encara no ha abraçat el teu cor.
Statira
És una bona resposta?
Niceno
Excel·lent, n’estigués segura.
Statira
Apol·lo no ha pas encara abraçat el meu cor.
Airoso
Dario
Doncs jo sol a poc a poc, m’hauré de consumir a la teva torxa.
Cruel Statira, no cremaràs?
Recitatiu
Arlene
Respon que…..
Statira
Tantes respostes i mai cap conclusió: és hora que li doni la mà.
Niceno
Que el cel ho impedeixi!
Statira
Si!
Arlene
Aturat!
Niceno
Reprimeix aquest desig insensat.
Statira
Aquest cop vull fer-ho a la meva manera.
Dario, agafa la meva mà.
Dario
Ai las! que en soc de feliç
Argene
(Anul·laré aquestes noces, en despit dels homes i del destí)
Dario
Estic agraït amb tu, Argene!
Ària
Argene
(A Dario) La bella esposa serà teva.
(A Statira) Aquest, cruel t’enganya encara.
(A Niceno) Però l’espòs serà per a mi.
(A Dario) Estima doncs a la teva bella.
(A Statira) Tot i que fingeix, ell no t’estima,
(A Niceno) Dario no és pas el seu espòs.
(Argene se’n va)
Escena divuitena
(Statira, Dario i Niceno)
Recitatiu
Dario
De l’alba fins al cap vespre, sempre voldré estrènyer aquesta bella mà,
Estic satisfet, ai las déus.
Statira
Encara, he de deixar una part a Arpago i a Oronte.
Dario
Què dius?
Statira
Ja els hi donat la meva mà.
Dario
Et burles de mi? ells cauran esclafats sota els meus peus,
Objecte fatal de la meva còlera.
Statira a Niceno
Per què la seva còlera? a fe meva, delira.
Ària
Statira
Si tu sents batre el teu cor, el teu temor és debades
Perquè tu ets el meu espòs,
No temis res de mi, tu vols gaudir, no estàs pas tant irritat.
(Statira se’n va).
Escena dinovena
Dario i Niceno
Dario
Així tu m’afalagues i et burles de mi?
Niceno
Senyor, lliure tot el rigor de la teva còlera a l’innocent i ingènua princesa,
Dario
No, Niceo, vull reprimir els rivals obstinats i folls,
Que volen robar-me la meva esposa i el meu tron,
La princesa tot i que és ingènua, no és pas massa estúpida.
Niceno
És ingènua i boja.
Dario
Si és seduïda pels meus rivals, desfogaré sobre ells la meva còlera.
Niceno
(Crema com una làmpada agitada per la fúria del vent)
Ària
Niceno
Que la venjança, no afalagui al punt per la còlera i la fúria,
El cor amorós, perquè mai un bon rostre,
No pugui gaudir d’un cor orgullós,
Si és seduït per la violència i el rigor.
(Niceno se’n va)
Escena vintena
Dario sol
Recitatiu
Dario
No, no vull pas veure així el meu amor, vida meva robada per un altre,
Millor em val perdre-la, que veure-la en braços d’un altre,
Si no queda cap esperança per entabanar-me,
No tindré la meva esposa, però al menys tindré plaer de venjar-me
Ària
Dario
De la fúria que tinc al meu cor, travessaré el cor dels meus rivals,
Un cor obstinat i orgullós,
Sofriré amb silenci, perdre la meva estimada,
Abans de patir els turments de la gelosia.