Acte tercer
Escena primera.
Un pati amb dure escales, que porten al palau. Oronte i Arpago, amb el ceptre i la corona, baixen del palau acompanyats de Statira i el seu seguici.
Oronte
Pel fulgor d’aquest llorer sagrat, soc el Júpiter de Pèrsia.
Arpago
Per les banderes brodades d’or, travesso el camp cap el tron.
Recitatiu
Oronte
Però què veig?
Arpago
Què observo?
Oronte
Tu has robat el ceptre?
Arpago
Tu has usurpat la corona?
Oronte
Jo soc el company de Statira.
Arpago
Jo soc l’espòs de Statira.
Arpago, Oronte
És que això et basta.
Statira
(Ara que Alinda s’ha allunyat, reforcem i enfortim els lligams de noces). Pren la mà d’Oronte.
Oronte
Deixa el ceptre i ves-te’n en pau.
Statira
No, no aturat. El déu de Tespis, en mig les mitres de Saba,
Crema per nosaltres la seva torxa inextingible.
Agafa la mà d’Arpago
Arpago
Què és el què observo?
Oronte
Has robat el ceptre?
Arpago
Deixa el ceptre, Oronte, ves-te’n en pau
Statira
Oronte no te’n vagis!
Arpago
I com vols que, en un sol tron, acollir dos reis?
Oronte
I que una sola esposa, tingui al mateix temps dos lligams eterns?
Statira
(Ai las, que ignorants!)
Me’n fio de l’opinió dels filòsofs moderns.
Oronte
Fixa els ulls en la meva cara .
Arpago
Observa la meva presència militar.
Oronte
El meu cor que et suplica.
Arpago
La meva ànima que humilment demana la teva gràcia.
Statira
Atès que vosaltres esteu a punt d’un acord, vils i importuns, marxeu!
(Statira arranca el ceptre i el llença a terra)
Oronte
Ara, el noble fruit de la meva esperança,
Es troba a terra, espargit i destruït.
(Se’n va)
Arpago
Ai las, Statira.
Statira
Encara no has marxat?
Arpago
Al menys….
Statira
No, no et vull veure més al meu costat.
Arpago
Ai las! sort funesta, ai las quin destí cruel el meu!
Ària
Arpago
Jo us obeeixo, estimats estels,
Perquè els vostres raigs i els vostres ardors abracen el meu cor,
Si tu rebutges que t’adori, deixeu doncs de ser bella,
O deixeu de palesar menys severitat
(Se’n va)
Escena segona
Niceno, Statira,Flora, i Argene a part.
Recitatiu
Argene
(Sigueu prudents)
Niceno
No veuràs ara (a Statira), (obeiré a Argene per complaure el meu amor)
Aquest és el temps de la felicitat.
Flora
I de l’alegria.
Statira
Què és de sobte aquesta joia?
Niceno
Ha reprimit la seva còlera, i avui Dario al teu costat vol celebrar,
Les supremes noces.
Statira
Aquest dia tan esperat, ha arribat?
Niceno
Ja ha arribat
Argene
(Però tu desitjaràs que això no arribi, Statira en sentir-la, la mira)
Flora
Recorda’t igualment de la teva Flora.
Statira
Però on és ell?
Niceno
A fi que Arpago i Oronte no destorbin les noces,
Desitja que nosaltres et portem defora els murs,
Anem-hi doncs, allí on el fullatge, al costat d’un turó hi ha un agradable jardí.
Statira
I Dario i serà?
Niceno
T’espera.
Argene
(Vinga no ens retardem)
(Statira torna, en sentir la veu d’Argene)
Statira
Diu-me amb quantes persones parles?
Niceno
Vens ara
Statira
On?
Niceno
A reunir-te amb Dario
Statira
Ai las, si a l’agradable jardí.
Argene
(La insidiosa gelosia em rosega el cor)
Ària
Statira
Sentiré de boscos en bosquets, més callats i plàcids,
Xiuxiuejar les lleugeres brises.
I amb els plaents zèfirs,
En petits ocellets amorosos, viuré amb alegria.
(Se’n va amb Niceno i Flora).
Escena tercera
Flora i Argene
Recitatiu
Flora
La teva voluntat ha estat ben representada?
Argene
Si fidel Flora, però perquè no descobreix els meus plans,
Ves doncs i segueix-la i comprendràs les meves intencions.
Flora
T’obeeixo i aviat estaràs satisfeta.
Escena quarta
Argene i Dario
Recitatiu
Argene
Al final ella ha marxat, ja he donat l’ordre, que es perdin pel camí i la lliuren al Tigris,
A les feres afamades en mig del bosc.
D’aquesta manera obtindré el reialme i a Dario.
Dario
Argene, nosaltres hem dispersat al quatre vents,
Ela nostres precs.
Argene
No sabré treure’n avantatja d’ això.
Dario
Mataré als meus rivals, i de desesper em mataré.
Argene
Si jo et semblo digna, vull substituir a la meva germana.
Et prometo un amor i una fidelitat immutable, i sense cap error.
Dario
(Déu, quina estranya proposició)
Argene
Què respons? no dius res?.
Seràs la meva flama,
L’únic objecte dels meus ulls amorosos.
(Però ell calla i em trobo escarnida i denigrada:
Vull abandonar aquest projecte)
Dario
(Em convé fingir)
Escolta jo no estimo a Statira, més que per la corona.
Argene
I si no és aquest el cas?
Dario
Pot ser que……
Argene
No l’estimaràs?
Dario
No.
Argene
Amor meu, Statira està lluny d’aquest mur.
Dario
Però, on, com és això?
Argene
No ho sé pas, sé que ella ha cedit a la prerrogativa, de la seva germana petita.
Dario
Desesperat marxo a cercar a la meva estimada,
He de trobar el meu últim destí.
(Se’n va)
Escena cinquena
Alinda, Oronte i Argene
Recitatiu
Oronte
Deixem!
Alinda
Encara em fuges?
Oronte
(Soc escarnit)
Alinda
Què dius?
Oronte
(El ceptre trencat i l’esperança)
Alinda
(Ai las, déu)
Argene
Oronte.
Oronte
Noble dama.
Argene
Dario i Statira han fugit.
Oronte
Quina novetat inesperada!
Argene
Aplega el poble, aquí amb mi.
Qui succeeix a Statira, puja a l’august tron.
(No vull pas perdre encara, amb Dario al reialme).
Alinda
Jo estaré al seu costat, amb els reis,
Amb el poble, fins a l’urna funerària.
Oronte
(Aquesta dona temerària trastorna sempre els meus afers).
Airoso
Alinda A Argene
Si tu esperes besar aquests ulls,
Que em crueltat fereixen el meu cor,
Bella meva, t’equivoques.
Recitatiu
Argene
Cedeixo tots els meus drets, sota l’ombra dels astres,
Coronada de llorers,
Alinda, amb tu el poble presentarà, noves lleis i esperarà el seu tribut.
Oronte
El, meu cor rebutja això.
Argene
Prou! aquesta és la meva voluntat.
Alinda
Ai las, Justa i magnànima senyora!
Argene
Visca aquesta parella tan bella,
I que Juno de seguida permeti engendrar a aquests amants fidels,
(En veu baixa a Oronte, si tu vols regnar, has de matar aquesta orgullosa!)
Airoso
Argene A Alinda
Si tu creus que volgués besar aquests ulls,
Que cruelment et fereixen el cor, bella meva t’equivoques.
(Se’n va)
Escena sisena
Alinda i Oronte
Recitatiu
Alinda
Has entès això.
Oronte
Ho he comprés tot.
Alinda
Faràs el què Argene t’ordena?
Oronte
Ho faré, encara que el meu cor ho refusi.
Alinda
Cor bàrbar! si la meva fidelitat ha pogut entendrir Argene,
Fins el punt que ella em cedeixi,
Les raons del seu amor, tindrà doncs,
Menys força prop teu, que prop de la meva rival?.
Oronte
(Com el seu destí es precipita.)
Alinda
Ai las, per la memòria dels meus dolços sentiments,
Per a tu, abans tan estimats,
Per aquesta fidelitat quasi odiosa,
En fi d’aquests sospira d’amor,
Tingues cura del meu amor,
Respecta la tendresa d’un cor que t’adora,
Si no pot suscitar en el teu cor l’ombra de l’amor,
Tingues al menys pietat.
Oronte
Tinc més pietat per tu, que el que creus.
(Però una pietat tirànica que s’esdevé cruel.)
Alinda
I quan executaràs l’ordre que has rebut?
Oronte
Sens dubte més aviat del que tu voldries.
Ària
Alinda
La meva esperança amorosa,
No tem el teu amor,
I la seva felicitat és certa.
El meu cor tot content, perquè el seu turment ha desaparegut,
I el seu martiri ha trobat la seva recompensa.
(Se’n va)
Escena setena
Oronte sol
Recitatiu
Oronte
La dissortada no veu pas, que pren un mal per un bé,
Ha de morir, que no mori doncs.
Tinc pietat d’ella, perquè és fidel,
Però no he d’escoltar aquest sentiment,
Que el reialme apaivagui els remordiments del meu cor i la meva proesa.
Ària
Oronte
Crueltat compassiva i pietat cruel, tiranitzen el meu cor.
Si soc fidel obtinc tron i esposa,
Si el meu cor fidel té pietat,
La fidelitat és el meu dolor.
Escena vuitena
Un petit poble, Statira, Niceno i Flora.
Recitatiu
Statira
Estic cansada, l’ agradable jardí, és lluny encara?
Flora
Havem cobert una gran part del camí.
Niceno a Flora
Reposa, no esgotis gaire,
Els teus membres fràgils per aquest camí tortuós.
Deixem Statira a mercè dels lleons i els ossos, és massa cruel.,
Corre al palau, en tant que jo viuré,
En aquest desert lloc.
Flora
(Quin vell honorable!)
Me’n vaig i te la confio
(Se’n va)
Niceno
(Estic sol: valor)
Statira
Ja he reprès el meu descans, podem unir-nos a Dario.
Niceno
Has de quedar-te amb mi en aquest bosc.
Statira
Goses trair les reines.
Niceno
Tu reina, divagues, tinc tot el poder sobre tu.
El mantell d’or deixarà el lloc a vils vestits de servents,
Els teus peus nus, envoltats de simples fulles de lotus,
Trepitjaran a l’hivern el sol glaçat,
No més jo mano i no Dario.
(En aquest moment Niceno s’interromp, tot tremolant en veure Dario, vol fugir però Dario ho impedeix)
Escena novena
Dario i els mateixos.
Recitatiu
Dario (A Statira)
“Tu no ets més reina, el gran Niceno té tot el poder sobre tu.
El mantell d’or deixarà lloc a vils vestits”
Condemnem doncs aquest traïdor…..
Statira
Pèrfid, traïdor!
Dario
…..compliré el seu càstig.
Niceno
Recorda que, vaig recollir-te de nen,
Que vaig respondre als teus plors, amb els meus petons,
El primer a retirar-te dels tenaços llits.
Statira
Tot i que no t’ho mereixes, tinc pietat de tu.
Niceno
(L’eloqüència dels prudents, obté sempre els seus fruits).
Statira
Traspassa-li el cor amb la teva espasa i fixa’l en aquest tronc…..
Niceno
Despietada!
Però assegurat, que no mori.
Dario
Però com puc a l’ensems, traspassar-li el cor i assegurar-li la vida?
Statira
Que visqui sol en aquest bosc allunyat i n’estaré contenta
Niceno
(Ràpid abans que es retracti)
(Se’n va)
Escena dècima
Dario i Statira
Recitatiu
Dario
He trobat a Flora allí baix en aquest bosc,
M’ha revelat importants secrets,
I per pujar al tron, n’hi ha prou que contestis,
Cortesament els meus sentiments més profunds.
Statira
Els accepto, atès que tu ets el meu alliberador.
Duo
Dario i Statira
T’abraço i t’enllaço amb estimats lligams, que reconforten,
Estimats lligams, que consolen la meva ànima.
Tu ets el meu únic repòs,
Tu amor meu, el meu estimat espòs,
Gràcies a tu el meu dolor acaba.
(Marxen)
Escena onzena
Una plaça, Argene, el poble
Argene
Poble, jo quedo sola i soc doncs la més gran,
La meva germana ha mort víctima del còlera, d’un destí advers,
Ara que l’oracle s’ha complit,
És just que sigui coronada amb el llorer sagrat, soc la reina.
Prenc el ceptre gloriós i pujo al tron.
Escena dotzena
Alinda i Argene
Recitatiu
Alinda
Ai las, noble verge.
Argene
(Però Oronte no l’ha matat?
Tu ets per fi reina i veuràs ben aviat, sota els nobles peus els estàndards i les palmes,
D’Àsia suplicant.
Alinda
Ai las, èxit pròsper!
Argene
(Que hom l’encadeni de seguida)
Alinda
Argene, que fas?
Ària
Alinda
Per mi els ferros? diguem al menys quin és el meu crim, i moriré contenta.
Per complaure al meu estimat amor,
Has enganyat el meu cor afligit, amb el fi d’augmentar el meu martiri.
Escena tretzena
Oronte, Arpago i els mateixos
Recitatiu
Arpago
Què és aquesta agitació sobtada?
Argene
Que hom el tanqui també!
Arpago
Per a mi aquestes servils cadenes?
Jo, el més poderós guerrer d’Orient?
Argene
Ells s’oposen a la nostra glòria, temeraris i infidels.
Mataré Arpago i a tu també, Alinda.
Alinda
Bàrbara ferida.
Arpago
Esperit tirànic.
Argene
Només l’engany o l’espasa condueixen al tron.
Oronte
(La pietat amb glaça)
Argene
Anem.
Oronte
(Que dec decidir)
Argene
Que esperes doncs?
Oronte
Agafo la meva espasa.
Argene
Que caiguin els dos a l’ensems.
Alinda
Ai las cruels.
Arpago
Ai las, destí!
Argene
Faig parlar la meva espasa.
Oronte
Jo faig el cop
Argene
I quan doncs?
Oronte
Aquest acte és massa execrable.
Argene
Però quina trompeta inoportuna senten les meves orelles?
Escena catorzena
Dario, que apareix amb Statira i els mateixos
Recitatiu
Dario
Ai las, estimats perses, Statira esta sana i estàlvia.
Argene
Quina dissort!.
Oronte
(Quina estranya aventura!)
Dario
Però que veig. Alinda i Arpago encadenats?
Arpago
Aquesta fou l’ordre bàrbara d’Argene, qui m’ha encadenat, quan soc innocent
Alinda
Jo també em trobo presonera sense conèixer el meu crim.
Dario
Que siguin tots alliberats.
Argene
Ai las, cruel destí, què va a passar?
Dario
Argene , ets massa cruel, però en debades foren perversos els teus crims.
Aquí Statira sana i estàlvia, la teva germana innocent,
Que tu exposes ingrata als ossos, amb un cor cruel.
Jo soc qui l’ha salvat.
Tots l’han traïda, és a partir d’ara seràs la meva esposa.
Statira
Ho confirmo.
Dario
Que hom obeeixi a Apol·lo, i mentre tant Argene, que ha ofès a la seva germana i als déus,
Viurà sota el jou de rigoroses cadenes.
Argene
(Ai las, la pena està lligada a la falta)
Ària
Argene
Dels ferros, les cadenes, la sang, la mort,
La meva ànima forte no les tem pas.
Perquè el meu furor, doncs el meu furor m’acompanya,
Però la meva venjança no ha estat assolida.
Pateixo d’haver estat una mica cruel.
(Marxa amb els guàrdies)
Escena última
Dario, Statira, Alinda, Oronte, Arpago
Recitatiu
Arpago
És un castic merescut.
Oronte (a Arpago)
Al final convé cedir
Arpago
Si, això és just
Oronte
Senyor, els meus errors es deuen a un boig desig,
Que va despertar-se en mi l’idea de pujar al tron,
Alinda suscita en mi, la pietat, la pau i el perdó.
Dario
Princesa, agafa la mà d’Oronte i reprimeix la còlera,
Davant el nom dolç d’esposa i consort.
Alinda
Accepto, tot i que ell fou cruel, n’estic enamorada,
I a desgrat de la meva còlera, encara l’estimo.
Statira
També jo soc esposa.
Arpago
Esposa i reina amb Dario, ai las, senyor meu, puja al tron,
I en testimoniatge de la meva fidelitat amb aquest imperi,
Accepta l’humil homenatge del meu cor.
Oronte a Dario
Gaudeix doncs amb raó de la teva esposa i del teu tron.
Dario
Us dono les gràcies, amics meus i prego perquè visqueu els dies més feliços.
Oronte
Que en l’alegria comuna s’elevi pel nou imperi,
Una veu festiva: visca Dario!
Tots
Llarga vida a Dario!
Cor
Que el so de les trompetes reforci la joia.
Que respongui la riba més allunyada de Nil,
Que al seu ressoni.