Nosaltres gaudim de tots els sentits, però l’oïda, n’és la que em fa gaudir de la música.
La música és l’art, que més s’assembla a la bellesa, com una embriaguesa,
Puc embriagar-me llegint una bona novel·la, o admirant una bona pintura,
Però m’embriago escoltant, per exemple a Mozart en totes les seves obres, la Novena de Beethoveen o la commovedora música de Franz Schubert, la delicadesa de Chopin, la força expressiva de Liszt, la potència de Händel……..
La música altrament dita “Clàssica”, des del barroc fins la romàntica, m’allibera en certa manera de la solitud, del cansament i obra invisible porta al meu cor per intentar confraternitzar-me em un món que, avui dia, no m’agrada, per tan m’allibera i a l’ensems m’apassiona.
Heus aquí un Antonio Lucio Vivaldi, que no havia esmentat, pro li dedico tot el què he escrit. Soc una gran admiradora de Vivaldi, fins ara he dedicar el meu temps a les òperes, però vaig ha fer un recés per intentar completar, si és possible un recull de les seves altres obres, tant instrumentals, com vocals i religioses, que han pogut sobreviure fins els nostres dies.
Antonio Lucio Vivaldi, virtuós violinista i compositor important de sonates per a violí, sonates en trio, “Concerti grossi” i en particular de concerts per a solistes, representen la quinta essència del llenguatge del violinista italià de principis del segle XVIII. El tractament per Vivaldi dels efectius i del material també per a solista, així com el “ripieno”, influencià enormement als seus contemporanis i els compositors europeus de la generació següent, entre els quals Tartini, Locateli, Bach i Teleman.
Com sota el nom de sacerdot roig a causa de la seva cabellera rogenca, Vivaldi, fou associat quasi tota la seva vida (però no sense interrupcions) a “L’Ospedale della la Pietà” a Venècia. Hi tingué la seva primera feina el 1703, com a mestre de violí, i gran part de la seva música, fou composada pels alumnes que ell formar. El costat discontinuo de la seva carrera a la Pietà, s’explica per la natura del seu geni.
Tot i què sacerdot (va rebre la tonsura el 1693) era un home versàtil (doncs no es pot negar que conservà molta de la seva energia a les acrobàcies amb el violí).
Ambiciós, molt orgullós, garrepa i extremadament sensible a la crítica (preferia no ser pres seriosament com a compositor, en particular les òperes,) i és un fet molts dels seus contemporanis, com Goldoni, Benedetto Marcello, Carl Philip Emanuel Bach i Quantz, trobaven la seva música banal.
Estigué sovint absent de Venècia en ocasió de les temporades de carnaval i quan els seus concerts i òperes, les donava en ciutats també llunyanes, com Amsterdam (on la seva música instrumental fou demanada i publicada per Roger i Le Cène), Dresde, Viena i Praga.
La seva integritat, en tant que sacerdot, fou compromesa per unes insinuacions, en quant a la seva contralt, Anna Giraud antiga alumna i la seva germana Paolina, que viatjaren amb ell. El 1738, el cardenal arquebisbe de Ferrara, li prohibí l’entrada a la ciutat per la seva obstinació en viure en pecat, i el seu refús a dir missa. Vivaldi patia asma crònica i bronquitis, a la seva mort a Viena, no tingué dret més que uns funerals de pobre.
Després d’haver publicat els seus dos primers reculls (uns trios colerians) 1705, i unes sonates per a solista 1709, Vivaldi va concloure amb Estienne Roger (l’impressor i editor de música instal·lat a Amsterdam) un important arranjament, que afavorí la disseminació de la música per violí “L’estro armonico” 1,2, 3 opus tres. La Stravaganza (solista) opus 4 el 1714, les sonates en duo i un trio opus 5 el 1716, els dos reculls del “Concerti a 5 istromenti” (opus 6 i 7), el 1716-1717 “Il cimento dell’armonia e dell’inventione ( contenia les quatre estacions opus 8) el 1725 “La Cetra” opus 9, el 1727 i els concerts per a corda opusi 12 el 1729. El primer recull complet de concerts per a flauta, mai publicat, apareix el 1728 com a opus 10. Vivaldi dedicà a l’Emperador Carles VI i va rebre una recompensa de diners, així com una cadena d’or. Vivaldi era un gran director d’orquestra dotat. Sobre els seus 350 concerts per a solista, més de 100 són per altres instruments que el violí o la flauta de bec (2) “Piccolo” (3), oboès (20), viola d’amor (6), mandolina (1), violoncel (27), fagot (39) . Vivaldi es plagiava molt d’ell mateix. Existeixen més de 40 dobles concerts per a dos violins……. El 1730 deixa de composar pels editors d’Amsterdam.
Durant aquest període fou també molt actiu com a compositor de música vocal, la majoria amb acompanyament instrumental, en ocasions amb instruments obligats. Cantates per a solista, amb les veus femenines de la “Pietà”, Oratoris, serenates, òperes (han sobreviscut 21), música sacra. La seva primera òpera “Ottone in villa” text de Lalli, fou representada el 1713, però a Vicenza abans que a Venèvia.. Poc desprès, no obstant, fou destacat al l’ensems com a compositor i com a empresari al teatre sant Angelo de Venècia, o “Orlando finto Pazzo” (text de Braccioli) l’any 1714.. Va mantenir aquesta a associació durant anys. és doncs que la seva darrera òpera “Feraspe” fou representada 1739.
Vivaldi busca el favor del públic més en enllà de la llacuna. Les seves òperes foren sovint tocades a l’època de carnaval al Teatre Capranica de Roma, o al teatre arxiducal de Mantua i en els teatres de Milà, Florècia, Reggio, Ferrara i Verona. Fou l’objecte d’un catàleg racionat i complert de Peter Riom, 1974.
Concerts
Es pensa que els vint-i dos concerts de cambra atribuïts a Vivaldi foren escrits mentre ell actuava a l’Hospital de la Pietat, es dir entre 1704, data en esser nomenat mestre de violi i del cor, i – si més no teòricament- 1741, l’any de la seva mort. De tota manera es possible que hagin estat compostos per l’Orquestra de la cort de Mantua, amb la que Vivaldi treballa a partir de 1718- 1720. El nombre i la qualitat dels executants dels que disposava a l’Hospital (Sense parlar de l’obligació que li fou imposada de compondre música de tota mena durant els dos períodes de 1713-1719 i 1737- 1739, on no hi havia mestre del cor) dugueren sense cap dubte afavorir l’evolució del concert de cambra a partir del model Corellia: Ho testimonien no solament les innovacions formals, sinó igualment el nivell de virtuosisme requisit en les composicions.
Els tres concerts enregistrats aquí, encara molt diferents els uns dels altres en l’esperit, tenen tots en comú aquesta característica pròpia de l’escriptura Vivaldiana: Una concepció intensament dramàtica unida a una construcció que fa referencia al material més simple: Un acord, un arpegi, una gama que inclina a suscita generalment el pla dramàtic en el discurs musical. Tots tres tenen igualment recurs, i de manera perfectament idiomàtica, als instruments de vent- cosa prou rara en la música orquestral italiana de l’època. De fet, un gran nombre d’aquests concerts utilitza instruments de vent, compresos els clarinets, el que es poc explicar no solament per la qualitat dels instrumentistes empleats en l’Hospital, sinó també pels lligams que Vivaldi mantenia amb Alemanya, notablement amb la Hofkapelle de Dresde, per la qualitat va escriure moltes obres.
La molt pictòrica “Tempesta di mare” Riom 88 s’assembla per el títol a dues altres obres de Vivaldi, escrites també amb la mateixa tonalitat de fa major (Es tracte dels concerts Riom 433 i Riom 570; els concerts Riom 253 que porte el mateix titul, i que pertany al recull titulat “Il cimento dell’armonia e d’ell invencione”, és em mi bemoll major, mentre que el concert Riom 309, avi perdut, ho era en sol major). Les tres obres fan referencia als mateixos mitjans estilístics
Per evocar el furor d’una tempesta en el mar- desencadenaments dels arpegis, de games ascendents i descendents sobre un continuo anhelant, xocs harmònics sovint plens d’audàcia. Tot això no seria res, segurament, sense l’orquestració magistral de Vivaldi. Remarquem molt particularment l’empreu del fagot, deslliurat de nombroses represes del seu paper de sosteniment tonal, i l’escriptura de la flauta, al l’ensems virtuosa i d’una extrema delicadesa, amb dos instruments utilitzats de manera particularment eficaç per evocar la calma inquietant que caracteritza el segon moviment.
Concert Opus 4 nº 2 Riom 279
“Recull l’estravaganza”
Per a violí cordes i baix continu (orgue)
En mi menor
Violí MONICA HUGGET
THE ACADEMY OF ANCIENT MUSIC
Director CHRISTOPHER HOGWOOD
Concert Riom 286 Cd Naïve OP 30416
“Per la solemnita de S. Lorenzo”
Per a violí, cordes i baix continu (clavecí)
En fa major
Indicació de temps.- Largo molto e spiccato
Andante molto
Largo
Allegro non molto
Violí FABIO BIONDI
L’EUROPA GALANTE
Director FABIO BIONDI
Concert Opus 11 nº 2 Riom 277
“Il favorito”
Per a violí, cordes i baix continu.
En mi menor
Any 1720
Dedicat al Emperador Carles VI
Violí VIKTORIA MULLOVA
IL JARDINO ARMONICO
Director GIOVANNI ANTONINI
Concert Riom 181a Opus 9 nº 1
“La Cetra”
Per a violí cordes i baix continu (orgue)
En do major
-Violí MONIKA HUGGETT
RAGLAN BARROQUE PLAYERS
Director NICHOLAS KRAEMER
Concert Opus 8 nº 5 Riom 253
“La tempesta di mare”
Per a violí, cordes i baix continu (orgue)
En mi bemoll major
Violí GIOVANNI ANTONINI
IL JARDINO ARMONICO
Concert opus 8 nº 1 Riom 269 OP 56-9120
“La Primavera”
Per a violí, cordes i baix continu ( orgue )
En sol menor
Indicació de temps.- Allegro
Largo e pianissimo
Dansa pastoral
Violí FABIO BIONDI
L’EUROPA GALANTE
Concert Opus 8 nº2
L’estiu
En sol menor
Indicació de temps.
Allegro non molto
Adagio-presto
Presto
ACADEMIA BIZANTINA
Director OTTAVIO DANTON
Concert Opus 8 nº 3 Riom 293
“La tardor”
Per a violí cordes i baix continu (orgue o clavecí).
En fa major
ACCADEMIA BIZANTINA
Director OTTAVIO DANTON
Concert opus 8 nº 4 Riom 297 Cd OPS 56- 9120
“L’ivern”
Indicació de temps.- Allegro non molto
Largo
Allegro
Violí FABIO BIONDI
l’EUROPA GALANTE
Encara hi ha moltes coses a dir sobre “Les quatre estacions”?
Semblaria que si, atès que d’un temps a un altre una nova dada ha sorgit, afegint així un detall important a la suma dels nostres coneixements sobre aquestes obres tan notables.
Prenguem per exemple, que les relacions entre Vivaldi i Wenzel von Morzin (1676-1737), compte bohemi, dedicatori de la primera edició de l’opus 8 cèlebre recull de de concerts amb “Les quatre estacions” publicats a Amsterdam a la fi de 1725. En la seva dedicació Vivaldi es presenta com “A mestre de música a Itàlia” de Morzin, un matís del tot inusitat. El compte, quin hotel particular es trobava a Praga, prengué com a mestre de capella a J.F Fasch el 1721. Però aparentment Fasch no residia de manera permanent a Praga i Morzin trobava còmode d’encomanar obres per la seva orquestra privada a prop d’un grup restringit de compositors no residents, com Vivaldi. L’Octubre de 1723, Morzin envià uns exemplars dels concerts de Vivaldi al compte Anton Ulrich von Sachsen-Meiningen; Algunes recerques recents han permès trobar en els llibres de comptes la menció de moltes sumes d’argent prou importants pagades a Vivaldi entre 1724 i 1728.
Però aquests quatre concerts “de programe” foren escrits particularment amb la intenció de Morzin, com ens podria deixar pensar amb la dedicatòria?. En el cas de Vivaldi, mestre de reciclatge, no se’n pot estar mai segur. Un esperit cínic podria pensar, autògrafs que les anotacions en cap dels manuscrits i donant el nom de la persona per aquí l’obra havia estat encomanada- el nom de Morzin per exemple, figura sobre la partitura del concert per a fagot Riom 496- servien sobre tot per evitar que Vivaldi enviés per oblit, la mateixa obre dues vegades a la mateixa persona.
Sigui com sigui a principis dels anys 1720, una versió de les quatre estacions va arribar als prestatges de la biblioteca del Cardenal Pietro Ottoboni, el mecenes romà de Corelli a Händel i d’un bon nombre de compositors. Aquesta versió és lleugerament anterior a aquella que fou utilitzada per la primera edició publicada, i conté un cert nombre de divergències clarament audibles: per exemple, en la versió d’ Ottoboni (conservada en un manuscrit a la Biblioteca Central de Manchester) hi ha més de dues vegades un “esplendorós”, el decurs del tercer episodi pel solista, en el primer moviment de la “Primavera”, atès que els segons violins, contribueixen igualment per la seva banda.
Michael Talbot