FELIX MENDELSSOHN BARTHOLDY De l’Opus 8 a l’Opus 9

 

Portrait du compositeur allemand Felix Mendelssohn.

Dotze Gesange   Opus 8

Per a veu amb acompanyament de piano

Opus 8 Nº1

Minnelied im Mai/Cançó de Minne al maig

Any 1828

Indicació de temps.-Cantant (Gesang) en fa major

Llibretista.-. Ludwig Christoph Heinrich Hölty

Per a veu i piano

Minnelied im Mai

Holder klingt der Vogelsang,
Wann die Engelreine,
Die mein Jünglingsherz bezwang,
Wandelt durch die Haine.

Röther blühen Thal und Au,
Grüner wird der Wasen,
Wo die Finger meiner Frau
Maienblumen lasen.

Ohne sie ist alles todt,
Welk sind Blüt’ und Kräuter;
Und kein Frühlingsabendroth
Dünkt mir schön und heiter.

Traute, minnigliche Frau,
Wollest nimmer fliehen;
Daß mein Herz, gleich dieser Au,
Mög’ in Wonne blühen!

Encisador sona el cant dels ocells

Encisador sona el cant dels ocells, quan l’àngel pur
Que ha conquerit el meu jove cor, passeja per el boscatge.

Les valls i les prades floreixen més vermellenques,
L’herba esdevé més verda,
Allà on els dits de la meva dama cullen les flors de maig.

Sense ella tot és mort, marcides les flors i l’herbam;
I cap posta de sol primaveral
Em semblaria tan formosa i serena.

Fidel dona estimada, no vulguis mai fugir;
A fi que el meu cor, com aquesta prada, pugui florir en la joia!

Opus 8 Nº2

Das Heimweh/L’enyorança

Any 1828

Indicació de temps.- Vivace agitato en re menor

Llibretista.- Friedreicke Robert

Composició de Fanny Mendelssohn

Per a dues veus i piano

Das Heimweh

Was ist’s, das mir den Atem hemmet,
Und selbst den Seufzer unterdrückt?
Das stets in jeden Weg sich stemmet,
Und Sinn und Geist mir so verrückt?
Es ist das Heimweh! O Schmerzenslaut!
O Schmerzenslaut, wie klingst im Innern mir vertraut!

Was ist’s, das mir den Willen raubet,
Zu jeder Tat mich mutlos macht?
Das mir die Flur, so grün belaubet,
Verwandelt in Gefängnissnacht?
Es ist das Heimweh! O Jammerton!
O Jammerton, wie lange tönst im Herzen schon!

Was ist’s, das mich erstarrt und brennet,
Und jede Freud’ und Lust vergällt?
Giebt es kein Wort, das dieses nennet,
Giebt es kein Wort in dieser Welt?
Es ist das Heimweh! O herbes Weh!
O herbes Weh! Die Heimat, ach! ich nimmer seh’.

L’enyorança

Què és el que inhibeix el meu alè
I fins i tot oprimeix els meus sospirs?
Que s’aferma a tots els camins
I destorba tant els meus sentits i el meu esperit?
És l’enyorança! Oh crit de dolor!
Oh crit de dolor, que íntim ressones al meu interior!

Què és el que em roba la meva voluntat
I em descoratja davant cada tasca?
Que la prada tan verda i esponerosa
Me la transforma en una nit d’empresonament?
És l’enyorança! Oh ressò del lament!
Oh ressò del lament, quan de temps fa que retrunys al meu cor!

Què és el que em gela i m’abrusa
I m’amarga tot el goig i la joia?
És que no hi ha cap mot per anomenar-lo,
No hi ha cap mot en aquest món?
És l’enyorança! Oh amarga pena!
Oh amarga pena! La pàtria, ai! Mai més et veuré.

Opus 8 Nº3 

Itelien: Schoner und schoner schmuckt sichi/Itàlia: més boni i més bonic 

Any 1828

Indicació de temps.- Cantant (Gesang) en sol major

Llibretista.-  F Grillparzer

Composició de Fanny Mendelssohn

Per a veu i piano

Italien

Schöner i schöner
Schmückt sich der Plan,
Schmeichelnde Lüfte
Wehen mich an;

Fort aus der Prosa
Lasten und Müh’
Flieich zum Lande
Der Poesie.

Goldner die Sonne,
Blauer die Luft,
Grüner die Grüne,
Würz’ger der Duft!

Dort an dem Maishalm,
Schwellend von Saft,
Sträubt sich der Aloe
Störrische Kraft!

Ölbaum, Xiprer,
Blond du, du braun,
Nickt ihr wie zierliche
Grüßende Fraun?

Was glänzt im Laube,
Funkelnd amb Gold?
Ha, Pomeranze,
Birgst du dich hold?

Trotz’ger Posidó!
Wärest du dieß,
Der borratxo scherzt und
Murmelt tan süß?

Und dieß, halb Wiese halb
Äther zu schaun,
Es wär’ des Meeres
Furchtbares Graun?

Hier will ich wohnen!
Göttliche du,
Bringst du, Parthenope,
Wogen zur Ruh?

Nun denn versuch’ es,
Eden der Lust,
Ebne die Wogen
Auch dieser Brust!

Italià

Més bonic i més bonic
El pla està decorat,
Aire afavoridor
Colp a mi;

Allunyat de la prosa
Càrregues i treball
Volo cap a la terra
De poesia.

Daurat el sol,
Més blau l’aire,
Més verd el verd,
Condimenta l’olor!

Allà a la tija de blat de moro,
Inflor amb suc,
L’àloe es resisteix
Força tossuda!

Olivera, Xiprer,
Ets rossa, ets marró,
Assenteix com si fossin delicades
Salutant dones?

Què brilla a les fulles
Or brillant?
Ha, taronja amarga,
T’estàs estimant?

Posidó desafiant!
Si fossis això,
El borratxo bromes i
El bronzejat murmura dolçament?

I això, meitat prat, meitat mirar l’èter,
Seria del mar
Horror terrible?

Vull viure aquí!
Divina tu,
Portes, Partenope,
Onades per calmar-se?

Bé aleshores prova-ho,
Edèn de plaer,
Calma les onades
Aquest pit també!

Opus 8 Nº4

Erntelied: Est ist ein Schnitter, der heist Tod/Cançó de la sega

Any 1828

Indicació de temps.- Cantant (Gesang) en la menor

Llibretista.- Knaben Wunderhorn

Per a veu i piano

Erntelied

Es ist ein Schnitter, der heißt Tod
Hat Gewalt vom höchsten Gott,
Heut wetzt er das Messer,
Es schneid’t schon viel besser,
Bald wird er drein schneiden,
Wir müssen  nur leiden.
Hüte  dich schöns Blümelein!

Was heut noch grün und frisch da steht,
Wird morgen schon hinweggemäht
Die edlen Narzissen,
Die Zierden der Wiesen
Viel  schön’ Hyazinthen,
Die türkischen Binden.
Hüte  dich schöns Blümelein!

Viel hundert tausend ungezählt,
Das nur unter die Sichel fällt,
Ihr Rosen, ihr  Lilien,
Euch wird er austilgen,
Auch die Kaiser-Kronen,
Wird er nicht verschonen.
Hüte dich schöns Blümelein!

Das himmelfarbe Ehrenpreis,
Die Tulpanen gelb und  weiß,
Die Silbernen Glocken,
Die Golden Flocken,
Senkt alles zur Erden,
Va ser wird daraus werden?
Hüte dich schöns Blümelein!

Ihr hübsch Lavendel  Roßmarein,
Ihr vielfärbige Röselein.
Ihr stolze Schwertlilien,
Ihr krause Basilien,
Ihr zarte Violen,
Home wird euch calb holen.
Hüte  dich schöns Blümelein!

Trotz! Tod, comm her, ich fürcht dich nicht,
Trotz, eil daher in einem Schritt.
Werd ich nur  verletzet,
Així que werd ich versetzet
In den himmlischen Garten,
Auf den alle wir warten
Freu’ dich, schönes Blümelein.

Cançó de la sega

És un segador, anomenat Death
Té poder del Déu més alt,
Avui esmola el ganivet,
Està tallant molt millor,
Aviat en tallarà tres,
Només hem de] patir.
Aneu amb compte , bella floreta!

El que sigui verd i fresc avui,
Serà segada demà
Els nobles narcisos,
Els adorns dels prats
Molts jacints bonics,
Els embenats turcs.
Aneu amb compte , bella floreta!

Molts centenars de milers sense comptar,
Que només cau sota la falç,
Vos roses, vosaltres  lliris,
Ell t’esborrarà,
També les corones imperials,
No s’estalviarà.
Aneu amb compte, petites flors!

El Speedwell de color cel,
Les tulipes grocs i blanques,
Les campanes de plata,
Els flocs d’or,
Ho abaixa tot a la terra,
En què es convertirà?
Aneu amb compte, petites flors!

Ets bonica Lavanda Roßmarein,
Les teves roses multicolors.
Iris orgullosos,
Alfàbregues arrissades,
Delicades violetes,
A casa et portarà vedell.
Aneu amb compte , bella floreta!

Malgrat! Mort, vine aquí, no tinc por de tu,
El desafiament, per tant, accelera en un sol pas.
Només faré  ferir,
Així que estic transferit
Al jardí celestial,
El que tots estem esperant
Alegra’t, bella flor petita.

Opus 8 Nº5

Pilgerspruch/Dita del pelegrí

Any 1828

Indicació de temps.- Cantant (Gesang) en fa major

Lletrista.- Paul Flemming

Per a veu i piano

 Pilgerspruch
Laß dich nur nichts nicht dauern
Mit Trauern
Sei stille!
Wie Gott és fügt,
Així que sei vergnügt
Mein Wille.

Was willst du heute sorgen
Auf morgen?
Der Eine
steht allem für
Der gibt auch dir
das Deine.

Sei nur in allem Handel
Ohn Wandel,
Steh festes!
Va ser Gott beschleußt,
Das ist und heißt
das Best.

Dita del pelegrí
Simplement no deixis que res prengui temps
Amb dol calla!
Com Déu ordena,
Així que be feliç
La meva voluntat.

De què vols preocupar-te avui?
Fins demà?
L’únic representa tot
Ell també te’l dóna teu.

Només estar en tot el comerç
Sense canvis,
Estigueu ferms!
El Pare Déu decideix
És a dir i significa el millor.

Opus 8 Nº6

Fruhlingslied/Cançó de primavera

Any 1824

Indicació de temps.- Cantant (Gesang) Allegretto en mi major

Llibretista.- Friederike Robert

Per a veu i piano

Frühlingslied

Jetzt kommt der Frühling, der Himmel isch blau,
Die Wegle sin trucken, die Lüfte geh’n lau.

Jetzt kommt der Frühling, das Gras un der Klee
Es grünt scho im Thäle un a auf der Höh.

Jetzt kommt der Frühling, die Vögle im Wald
Zwitschern und locka ihre Weible wol bald.

Jetzt kommt der Frühling, die Bähm schlage aus,
Un i bring mei Schätzle ein Veigelestrauß.

Cançó de primavera

Ara ve la primavera, el cel és blau,
Els camins estan secs, l’aire s’ha temperat.

Ara ve la primavera, l’herba i els trèvols
Ja verdegen a les valls i a les muntanyes.

Ara ve la primavera, els ocells al bosc
Refilen i aviat atrauran les femelles.

Ara ve la primavera, els arbres floreixen
I jo porto al meu tresor un petit ram.

Opus 8 Nº7 

Mainlied /Cançó de maig

Any 1828

Indicaciò de temps.-Cantant(Gesang) Allegretto en sol major

Llibretista.-Jakob von der Warte

Per a veu i piano

Mainlied

Man soll hören süßes Singen
In den Auen überall,
Lieblich infern Gesang erklingen
Voraus vor der Nachtigall!

Schauet auf den Anger breit,
Schauet an die lichte Heide,
Wie sie schon sich mit dem Kleide
Zu dem Maien hat bekleid’t.

Mancherhande Blümelein
Lachen aus des Maien Tau
In der lichten Sonne Schein;
Schöne Zeit zu werter Schau!

Was soll trösten mir den Mut,
Da mich zwinget Herzensschwere,
Bei der ich viel gerne wäre,
Daß die ferne leben tut.

Cançó de maig

Hom sent un dolç cantar arreu a les prades,
Ressonen cants encantadors i clars
Anticipant-se al rossinyol!

Mireu l’ampla prada,
Mireu el lluminós ermàs,
Que bonics amb la roba
Per al maig s’han vestit.

Nombroses floretes somriuen en la rosada de maig
A la resplendent llum del sol;
El millor temps per a un preuat espectacle!

Què em pot consolar l’ànim
Quan la pesantor del cor em constreny,
De grat estaria amb ella, la que a la llunyania viu.

Opus 8 Nº 8

Die Schwalbe fliegt/Cançó de les bruixes

Any 1828

Indicació de temps.- Cantant (Gesang) en sol menor Allegro vivace

Llibretista.-Ludwig Heinrich Christoph Hölty

Per a veu i piano

Die Schwalbe fliegt

Die Schwalbe fliegt,
Der Frühling siegt,
Und spendet uns Blumen zum Kranze!
Bald huschen wir
Leis’ aus der Thür,
Und fliegen zum prächtigen Tanze!

Ein schwarzer Bock,
Ein Besenstock,
Die Ofengabel, der Wocken,
Reißt uns geschwind,
Wie Blitz und Wind,
Durch sausende Lüfte zum Brocken!

Um Beelzebub
Tanzt unser Trupp
Und küßt ihm die kralligen Hände!
Ein Geisterschwarm
Faßt uns beim Arm,
Und schwinget im Tanzen die Brände!

Und Beelzebub
Verheißt dem Trupp
Der Tanzenden Gaben auf Gaben:
Sie sollen schön
In Seide gehn
Und Töpfe voll Goldes sich graben!

Ein Feuerdrach’
Umflieget das Dach,
Und bringet uns Butter und Eier!
Die Nachbarn sehn
Die Funken wehn,
Und schlagen ein Kreuz vor dem Feuer!

Die Schwalbe fliegt,
Der Frühling siegt,
Und Blumen entblühn um die Wette!
Bald huschen wir
Leis’ aus der Thür,
Und lassen die Männer im Bette

Cançó de les bruixes

L’oreneta vola, la primavera triomfa
I ens dóna flors per a garlandes!
Adés ens escapolim sense fer soroll per la porta
I volarem vers l’esplèndida dansa.

Un boc negre, un mànec d’escombra,
La furga, la filosa, ens arrosseguen veloçment,
Com el llamp i el vent, pels aires siulants vers el Brocken!

El nostre grup dansa al voltant de Belzebú
I li besa ses arpelludes mans.
Una munió d’esperits ens agafa pel braç
I brandeix les torxes en la dansa!

I Belzebú promet al grup
De dansaires, present sobre present,
Elles cal que siguin belles,
Que es vesteixin de seda
I desenterrin cassoles plenes d’or!

Un drac de foc vola a l’entorn de la teulada
I ens porta ous i mantega.
Els veïns veuen enlairar-se les espurnes
I fan el signe de la creu al foc.

L’oreneta vola, la primavera triomfa
I flors creixen a l’aposta!
Adés ens escapolim
Sense fer soroll per la porta
Ideixem els homes al llit!

Opus 8 Nº9

Verlust: Das Tagewerk ist Abgethan/Ja feta la feina del dia

Any 1828

Indicació de temps.- Cantant (Gesang) en mi bemoll major Andante

Llibretista.- Johann Heinrich Voss

Per a veu i piano

Das Tagewerk ist abgethan

Das Tagewerk ist abgethan.
Gib, Vater, deinen Segen!
Nun dürfen wir der Ruhe nahn;
Wir thaten nach Vermögen.
Die holde Nacht umhüllt die Welt,
Und Stille herrscht in Dorf und Feld.

Ohn’ Ende kreis’t der Rundelauf
Der eitlen Lebenssorgen:
Den Müden nimmt der Abend auf;
Ihn weckt der andre Morgen.
Man trachtet, hofft, genießt, wird satt;
Groß sieht, wer wünscht, und klein, wer hat.

Aus Lieb’ hat uns der Vater Schweiß
Und Arbeit aufgeleget.
Des Leibes Wohl gedeiht durch Fleiß;
Der Geist auch wird erreget.
Und strebt aus eitler Sorgen Tand
Empor zu Gott, der ihn gesandt.

Wann du getreu vollendet hast,
Wozu dich Gott bestellte;
Behaglich fühlst du dann die Rast,
Vom Thun in Hitz und Kälte.
Am Himmel blinkt der Abendstern,
Und zeigt noch beßre Rast von fern.

Auf Halm und Blume läßt geheim
Der Vater Labsal thauen;
Mit lassem Kniee wandert heim
Der Mensch aus kühlen Auen:
Ihn bettet Gott zu süßer Ruh’,
Und zieht des Dunkels Vorhang zu.

Er aber sorgt indeß und wacht
Für uns mit Vatergnade,
Daß nicht ein Unfall wo bei Nacht
An Leib’ und Gut uns schade.
Wir ruhn, uns selber unbewußt.
Und wachen auf, voll Kraft und Lust.

Ja feta la feina del dia

La feina del dia està acabada.
Dóna, Pare, la teva benedicció!
Ara ens podem apropar a la pau;
Ho hem fet segons la nostra capacitat.
La nit de fira embolcalla el món,
I el silenci regna al poble i al camp.

La ronda fa voltes i voltes sense fi
De les preocupacions vanes de la vida:
El vespre s’apodera del cansat;
L’endemà al matí el desperta.
Un s’esforça, espera, gaudeix, s’omple;
Gran ho veu els que ho desitgen, i petit els que ho tenen.

Per amor el Pare ens va donar suor
I posats a treballar.
El benestar del cos es desenvolupa gràcies al treball dur;
La ment també s’emociona.
I s’esforça per a les bafarades per preocupacions vanes
Fins a Déu que el va enviar.

Quan hagis completat fidelment,
El que Déu t’ha designat per fer;
Aleshores sentiràs la resta còmodament,
De tonyina en fred i calent.
L’estrella del vespre brilla al cel,
I mostra un descans encara millor des de lluny.

A la tija i les fulles de flors secretes
El pare fon refresc;
Camineu a casa amb els genolls relaxats
L’home dels prats frescos:
Déu el posa en un dolç repòs,
I estira el teló de la foscor.

Però es preocupa i mira
Per nosaltres amb la gràcia del pare,
Perquè no hi hagi cap accident en algun lloc a la nit
Una vergonya per a nosaltres en la vida i la propietat.
Descansem, inconscients de nosaltres mateixos.
I desperta, ple de força i ganes.

Opus 8 Nº10

Romanze: Einmal aus seinen Bliken/Romança

Any 1828

Indicació de temps- Cantant (Gesang) en sol menor Andante

Llibretista.-Artista anònim/no identificat

Per a veu i piano

Romanze

Einmal aus seinen Blicken,
Von seinem süßen Mund,
Soll Gruß und Kuß erquicken
Des Herzens trüben Grund,

Ich kann ihn nicht vergessen,
Ich kann es nicht bereu’n,
Ich sünd’ge nicht vermessen,
Der Himmel wird verzeih’n!

Romança

Una vegada, del seu esguard,
Dels seus dolços llavis,
Les salutacions i els besos conhortaren
El fons del meu cor entristit,

No el puc oblidar, no em puc penedir,
Pecaré sense mesura, el cel em perdonarà!

Opus 8 Nº11

Willkommen im Grunen/Benvingut a la natura 

Any 1828

Indicació de temps.-Cantant (Gesang) en mi major,Allegro vivace

Llibretista.- Johann Heinrich Voss

Per a veu i piano

Willkommen im Grünen

Willkommen im Grünen!
Der Himmel ist blau,
Und blumig die Au!
Der Lenz ist erschienen!
Er spiegelt sich hell
Am luftigen Quell,
Im Grünen!

Willkommen im Grünen!
Das Vögelchen springt
Auf Sprossen und singt:
Der Lenz ist erschienen!
Ihm säuselt der West
Ums heimliche Nest,
Im Grünen!

Willkommen im Grünen!
Aus knorrigem Spalt
Der Eichen erschallt
Das Sumsen der Bienen;
Flink tragen sie heim
Den würzigen Seim
Im Grünen!

Willkommen im Grünen!
Es blöcket im Thal
Das Lämmchen, vom Stral sic
Der Sonne beschienen;
Das fleckige Reh
Durchhüpfet den Klee
Im Grünen!

Willkommen im Grünen!
Hier labt uns der Most,
Bei ländlicher Kost;
Und Weiblein bedienen!
Hier ruhen wir weich
Am plätschernden Teich
Im Grünen!

Willkommen im Grünen!
Hier darf man vertraut
Gelagert im Kraut,
Zum Kuß sich erkühnen!
Es wallet vor Lust
Auch Weiblein die Brust
Im Grünen!

Willkommen im Grünen!
Ein Kranz von Gezweig
Und Blüten wird euch
Die Strafende sühnen.
Die sprödeste Frau
Nimmt’s nicht so genau
Im Grünen!

Benvingut a la natura

Benvinguts al verd!
El cel és blau,
I l’Au és florit!
Ha aparegut la primavera!
Es reflecteix brillantment
A la primavera airejada,
A l’aire lliure!

Benvinguts al verd!
L’ocellet salta
Sobre els brots i canta:
Ha aparegut la primavera!
Occident li xiuxiueja
Al voltant del niu secret,
A l’aire lliure!

Benvinguts al verd!
De la bretxa nudosa
L’alzina ressona
El brunzit de les abelles;
Els porten a casa ràpidament
El Seim picant
A l’aire lliure!

Benvinguts al verd!
Està bloquejant a la vall
El xai de Stral sic
Brillat pel sol;
El cérvol tacat
Salta pel trèvol
A l’aire lliure!

Benvinguts al verd!
Aquí el most ens refresca,
Amb menjar del país;
I serviu les dones!
Aquí descansem suaument
A l’estany ondulant
A l’aire lliure!

Benvinguts al verd!
Aquí pots confiar
Emmagatzemat en herbes,
Atreveix-te a fer un petó!
Està rebent de plaer
També pit de dona
A l’aire lliure!

Benvinguts al verd!
Una corona de branques
I les flors seran teves
Expiar els que castiguen.
La dona més trencadissa
No t’ho prenguis massa seriosament
A l’aire lliure!

Opus 8 Nº12

Suleika und  Hatem:An des lust’gen Brunnens Rand/Al marge de la font joiosa

Any 1828

Indicació de temps.-Cantant (Gesang) en mi major Allegretto

Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe

Composició de Fanny Mendelssohn

Per a dues veus i piano

An des lustgen Brunnens Rand

Suleika
An des lustgen Brunnens Rand,
Der in Wasserfäden spielt,
Wußt ich nicht, was fest mich hielt;
Doch da war von deiner Hand
Meine Chiffer leis gezogen,
Niederblickt ich, dir gewogen.

Hier, am Ende des Kanals
Der gereihten Hauptallee,
Blick ich wieder in die Höh,
Und da seh ich abermals
Meine Lettern fein gezogen:
Bleibe! bleibe mir gewogen!

Hatem
Möge Wasser springend, wallend
Die Zypressen dir gestehn:
Von Suleika zu Suleika
Ist mein Kommen und mein Gehn.

Al marge de la font joiosa

Suleika:
Al marge de la font joiosa,
On els fils d’aigua juguen,
No sabia el que allà em retenia;
Però allà hi havia, lleugerament
Traçada de la teva mà, la meva sigla,
Vaig abaixar els ulls, de tu encativada.

Aquí, al final del canal,
Al passeig arrenglerat d’arbres,
Esguardo de nou vers les alçàries,
I allà veig un altre cop
Les meves lletres finament traçades:
Resta, resta de mi encativat!

Hatem:
Que l’aigua saltant i onejant
Els xiprers et declarin:
De Suleika a Suleika, jo vaig i vinc.

Dotze Lieders  opus 9
Per a veu amb acompanyament de piano

Opus 9 Nº1

Frage Ist es wahr/Pregunta És veritat

Any 1830

En la major
Llibretista.- J.H.Voss
Indicació de temps.- Con moto
Per a veu i piano

Frage Ist es wahr

Ist es wahr? Ist es wahr?
Daß du stets dort in dem Laubgang,
An der Weinwand meiner harrst?
Und den Mondschein und die Sternlein
Auch nach mir befragst?

Ist es wahr? Sprich!
Was ich fühle, das begreift nur,
Die es mit fühlt,
Und die treu mir ewig,
Treu mir ewig, ewig bleibt.

Pregunta És veritat

És veritat? És veritat?
Que tu sempre m’esperes allà,
A la glorieta prop de l’emparrat?
I que també, a la llum de la lluna i les estrelles,
Els preguntes sobre mi?

És veritat? Digues!
El que jo sento només ho pot entendre
La que amb mi sent el mateix,
I la que em resta eternament fidel,
Fidel per sempre, per sempre.

Opus 9 Nº2

Gestandnis: Kennst du nich das Gluthverlangen/No coneixes el desig ardent

Any 1830
Llibretista.- Eduard Devrient
Indicació de temps.- Con fuoco ma moderato

Per a veu i piano
Gestandnis: Kennst du nich das Gluthverlangen

Kennst du nicht das Glutverlangen,
Diese Qual und diese Lust?
Die mit Hoffen und mit Bangen
Woget durch die enge Brust?

Siehst du denn nicht, wie ich bebe,
Schein’ ich lächelnd auch und kalt,
Wie ich ringe, wie ich strebe
Gegen deine Allgewalt!

Ahnst du nichts von meinen Schmerzen,
Hast du Mitleid nicht für mich?
Spricht im unentweihten Herzen
Keine Stimme denn für mich?

Laß die Qual mich nicht verzehren,
Ach Maria, sei doch mein!
Dir nur will ich angehören,
Ich will ganz dein eigen sein!

No coneixes el desig ardent

No coneixes el desig ardent,
Aquest turment i aquest plaer,
Que amb esperança i amb neguit
Bullen al meu pit encongit?

No veus com tremolo,
Encara que sembli rialler i indiferent,
Com lluito, com maldo
Contra tot el teu poder!

No t’adones de la meva pena,
No tens compassió per a mi?
No hi ha, en el teu cor intransigent,
Cap veu que parli per a mi?

No deixis que aquest turment em consumeixi,
Ai, Maria, sigues doncs meva!
Només a tu vull pertànyer,
Vull ser teu completament!

Opus 9 nº3

Wartend( Romanze): Sie trung einen Falken/Esperant, va matar un falcó

Any 1830
Indicació de temps.- Allegro con moto en re major
Llibretista.- Johann Gustav Droysen

Per a veu i piano

Wartend

Sie trug einen Falken auf ihrer Hand,
und hat ihn über den See gesandt.
Komme du bald!
Er kam mit dem Falken wohl über den See,
und blies ins Hüfthorn vor Lust und Weh,
Komme du bald!
Der Falk flog weit in Wald und Nacht;
vom Morgentraum ist das Fräulein erwacht.
Komme, komme du bald!

Esperant

Ella duia un falcó a la mà, i l’envià enllà del mar.
Vine aviat!
Ell vingué del mar amb el falcó,
I bufà en el seu corn sons de goig i de pena,
Vine aviat!
El falcó s’envolà lluny vers el bosc i la nit;
D’un somni matinal s’ha despertat la donzella.
Vine, vine aviat!

Opus 9 Nº4

Im Fruhlin: Ihrfruhlingstrunkenen”/A la primavera: borratxos de primavera”


Any 1829

Llibretista.- Johann Gustav Droysen
Indicació de temps.-Allegro vivace en re major
Per a veu i piano

Opus 9 Nº5

Im Herbst: Ach wie schnell die Tage fliehen/A la tardor


Any 1830
Llibretista.- Karl Klingemann
Indicació de temps.- Andante  en fa sostingut menor

Per a veu i piano

Im Herbst: Ach wie schnell die Tage fliehen

Ach, wie schnell die Tage fliehen,
Wo die Sehnsucht neu erwacht,
Wo die Blumen wieder blühen;
Und der Frühling wieder lacht!

Alle Wonne soll erstehen,
In Erfüllung alles gehen.
Ach, wie schnell die Tage fliehen,
Wo die Sehnsucht neu erwacht!

Seht, die Tage gehn und kommen,
Zieh’n vorüber blütenschwer,
Sommerlust ist bald verglommen,
Und der Herbstwind rauscht daher.

Ach, das rechte Blühn und Grünen,
Es ist wieder nicht erschienen!
Ach, wie schnell die Tage fliehen,
Wo die Sehnsucht neu erwacht!

A la tardor

Ai, que de pressa volen els dies,
On l’anhel es desperta de nou,
On les flors tornen a brostar;
I de nou somriu la primavera!

Cal que sorgeixin tots els delits,
Que tot trobi el seu acompliment.
Ai, que de pressa volen els dies,
On l’anhel es desperta de nou!

Mireu, els dies vénen i se’n van,
Passen de pressa carregats de flors,
Aviat s’esvaneix el goig de l’estiu,
I al seu darrere bramula el vent de tardor.

Ai, la florida i la verdor veritables
No han tornat a aparèixer!
Ai, que de pressa volen els dies,
On l’anhel es desperta de nou!

Opus 9 Nº6

Scheidend/Separació

Any 1830

Llibretista.- Johann Gustav Droysen
Indiació de temps.-Molt tranquil (Sehr ruhigen) mi major

Per a veu i piano

Scheidend

Wie so gelinde die Flut bewegt!
Wie sie so ruhig den Nachen trägt!
Fern liegt das Leben, das Jugendland!
Fern, fern liegt der Schmerz, der dort mich band,
Sanft tragt mich, Fluten, zum fernen Land!

Droben der Sterne stiller Ort,
Unten der Strom fließt fort und fort.
Wohl warst du reich, mein Jugendland!
Wohl, wohl war es süß, was dort mich band,
Sanft tragt mich, Fluten, zum fernen Land!

Separació

Que suau es mou la marea!
Que plàcidament porta la barca!
Lluny rau la vida, el país de la joventut!
Lluny, lluny rau el dolor que allà em lligava,
Porta’m suaument, marea, vers aquella terra llunyana!

A dalt, el tranquil reialme de les estrelles,
A baix, el fluir incessant de les corrents.
Prou que eres ric, país de la meva joventut!
Prou, prou que era dolç el que allà em lligava,
Porta’m suaument, marea, vers aquella terra llunyana!

Opus 9 Nº7

Sehnsucht/Nostàlgia

Any 1830

Composició de Fanny Mendelsshon

Indicació de temps.-Alegro vivave en mi major

Llibretista.-Johann Gustav Droysen

Per a veu i piano

Sehnsucht

Fern und ferner schallt der Reigen.
Wohl mir, um mich her ist Schweigen
Auf der Flur.
Zu dem vollen Herzen nur
Will nicht Ruh’ sich neigen.

Horch! die Nacht schwebt durch die Räume,
Ihr Gewand durchrauscht die Bäume
Lispelnd leis’.
Ach! so schweifen liebeheiß
Meine Wünsch’ und Träume.

Nostàlgia

Lluny i més lluny ressona el brogit de la dansa.
Millor per a mi, al meu voltant tot és silenci a la prada.
Només al meu enter cor la pau no vol atansar-se.

Escolteu! La nit sura a través dels espais,
La seva vestidura fa fressa a través dels arbres,
Xiuxiuejant suaument.
Ai! Així erren ardents d’amor
Els meus desigs i els meu somnis.

Opus 9 Nº8

 Fruhlingsglaube. Die Linden Lüfte sind erwacht/Es desperten ventijols suaus


Any 1830

Indicació de temps.- Allegro e vivace en mi major
Llibretista.-Ludwig Uhland

Per a veu i piano
Fruhlingsglaube

Die [linden] Lüfte sind erwacht,
Sie säuseln und [weben] Tag und Nacht,
Sie [schaffen] an allen Enden.
O [frischer] Duft, o neuer Klang!
Nun armes Herze, sey nicht bang!
Nun muß sich Alles, [Alles] wenden.

Die Welt wird schöner [mit] jedem Tag,
Man weiß nicht, was noch werden mag,
Das Blühen will nicht enden.
Es blüht das fernste, tiefste Thal.
Nun armes Herz, vergiß der Qual!
Nun muß sich Alles, [Alles] wenden.

Es desperten ventijols suaus

Es desperten ventijols suaus,
Xiuxiuegen i es belluguen dia i nit,
Tresquen per tots costats.
Oh flaire frescal, oh ressò novell!
Ara, pobre cor, no tinguis por!
Ara tot, tot ha de canviar.

Cada dia, el món esdevé més formós,
No se sap el que pot esdevenir encara,
La florida no vol minvar;
Floreix a la vall més profunda:
Ara, pobre cor, oblida el teu turment!
Ara tot, tot ha de canviar.

Opus 9 Nº9

Ferne.In weite Ferne will ich traümen/Voldria somiar en indrets llunyans

Any 1830
Indicació de temps.-Viva però amable (Lebhaft, aber sanft)en mi bemoll major
Llibretista.- Johann Gustav Droysen

Per a veu i piano

Ferne.In weite Ferne will ich traümen

In weite [Fernen] will ich träumen,
Da, wo Du weilst!
Wo aus den schneeig hellen Räumen
Die Bäche in die Seen schäumen!
Da, wo Du weilst!

Will mit Dir durch die Berge streifen,
Da, wo Du weilst.
Wo auf dem Eisfeld Gemsen schweifen,
Im warmen Tale Feigen reifen!
Da, wo Du weilst!

Und heimlich will ich weiter [lieben]
Wenn Du heimkehrst!
Es [soll] die Zeit mich nicht betrüben,
Wir sind dieselben noch geblieben!
Wenn Du heimkehrst!

Voldria somiar en indrets llunyans

Voldria somiar en indrets llunyans allà, on tu sojornes!
On, des dels lluminosos espais nevats,
Els rierols escumegen vers els llacs! allà, on tu sojornes!

Voldria caminar amb tu per les muntanyes, allà, on tu sojornes.
On damunt les glaceres corren els isards,
On a les càlides valls maduren les figues! Allà, on tu sojornes!

I secretament seguiré estimant-te quan tornis a casa!
El temps passat no m’ha d’entristir,
Nosaltres serem encara els mateixos!
Quan tornis a casa!

Opus 9 Nº10

Verlust: Und wussten’s die Blumen/Pèrdua: I si les flors ho sabessin

Any 1830

Composició de Fanny Menselssohn

Indicació de temps.-Allegro con fuoco, en re menor

Llibretista.-Heinrich Heine

Per a veu i piano

Verlust: Und wussten’s die Blumen

Und wüßten’s die Blumen, die kleinen,
Wie tief verwundet mein Herz,
Sie würden mit mir weinen,
Zu heilen meinen Schmerz.

Und wüßten’s die Nachtigallen,
Wie ich so traurig und krank,
Sie ließen fröhlich erschallen
Erquickenden Gesang.

Und wüßten sie mein Wehe,
Die goldnen Sternelein,
Sie kämen aus ihrer Höhe,
Und sprächen Trost mir ein.

Die alle können’s nicht wissen,
Nur eine kennt meinen Schmerz;
Sie hat ja selbst zerrissen,
Zerrissen mir das Herz.

I si les flors, les petites, sabessin

I si les flors, les petites, sabessin
Com profundament el meu cor està ferit,
Plorarien amb mi, per guarir el meu dolor.

I si els rossinyols sabessin
Fins a quin punt estic trist i malaltís,
Ferien ressonar alegres un cant de conhort.

I si el meu sofriment sabessin,
Les estrelletes daurades, baixarien de les seves alçàries,
Per donar-me paraules de consol.

Tots ells però, no poden saber-ho,
Només una coneix el meu dolor;
Ella mateixa fou qui esquinçà, esquinçà el meu cor.

Opus 9 Nº11

Entsagung: Herr, zu dir will ich mich retten/Renuncia: Senyor, amb tu em salvaré

Any 1830

Indicació de temps.-Andante con moto en fa major
Llibretista.- Johann Gustav Droysen
Per a veu i piano
Entsagung: Herr, zu dir will ich mich retten

Herr, zu Dir will ich mich retten,
Wenn die Welt mich kränkt und schlägt,
Will in Deinen Schooß mich betten,
Wund und müd’ von argen Ketten,
Die meine schwache Seele trägt.

Herr, nach Deiner Gnad’ und Treue
Sehnt sich mein geängstigt Herz,
Daß ich meine Schuld bereue,
Daß ich meinen Bund erneue,
Von Jammer frei und frei von Schmerz.

Gott, zu Deinem sel’gen Frieden
Kehret heim Dein treues Kind,
Dir zu dienen ohn’ Ermüden,
Dich zu schauen froh beschieden,
Wo mit Dir Deine Engel sind.

Senyor, en tu em vull refugiar

Senyor, en tu em vull refugiar
Quan el món em mortifica i em colpeja,
Vull restar a la teva falda,
Nafrat i cansat de les feixugues cadenes
Que porta la meva feble ànima.

Senyor, el meu cor temorós
Anhela la teva gràcia i fidelitat,
Perquè em penedeixi dels meus pecats,
Perquè renovi la meva comesa, lliure d’aflicció i de dolor.

Déu, a la teva sagrada pau retorna el teu fidel fill,
Per servir-te sense cansament, per veure’t, alegrament humil,
Allà on són amb tu els àngels.

Opus 9 Nº12

Die Nonne: Im stillen Klostergarten/Al tranquil jardí del convent

Composició de Fanny Mendelssohn

Any 1830

Indicació de temps.-Andante con moto, en la minor

Llibretista.- Ludwig Uhland
Per a veu i piano

Die Nonne: Im stillen Klostergarten

Im stillen Klostergarten
Eine bleiche Jungfrau ging;
Der Mond beschien sie trübe,
An ihrer Wimper hing
Die Träne zarter Liebe.

“O wohl mir, daß gestorben
Der treue Buhle mein!
Ich darf ihn wieder lieben:
Er wird ein Engel sein,
Und Engel darf ich lieben.”

Sie trat mit zagem Schritte
Wohl zum Mariabild;
Es stand im lichten Scheine,
Es sah so muttermild
Herunter auf die Reine.

Sie sank zu seinen Füßen,
Sah auf mit Himmelsruh’,
Bis ihre Augenlider
Im Tode fielen zu:
Ihr Schleier wallte nieder.

Al tranquil jardí del convent

Al tranquil jardí del convent
Caminava una pàl·lida donzella;
Il·luminada per la llum somorta de la lluna,
Humides estaven les seves celles
per les llàgrimes d’un tendre amor.

“Oh, que contenta estic de què el meu fidel amant s’hagi mort!
Ara puc estimar-te de nou: ell serà ara un àngel
I jo tinc el dret d’estimar els àngels.”

Amb passos hesitants es dirigí
Vers la imatge de la Verge Maria;
Ella estava voltada de llum
I amb un aire maternal esguardà
A baix, la casta donzella.

Ella caigué als seus peus,
Amb una pau celestial esguardà
Cap amunt fins que les seves parpelles en la mort es tancaren:
Onejant, el seu vel caigué a terra.