ACTE SEGON
ESCENA PRIMERA
(Un bosquet deliciós amb arbres verds)
Alcina
L’amor no estima rea tant com canviar l’objectiu,
I més dolça és la joia en l’ardor afortunat d’un nou afecte.
Astolfo
Alcina, és ben veritat: així el meu pobre cor ha de sofrir quan d’altri en gaudeix.
Alcina
El sol pels seus focs és la font eterna i el sol de la bellesa.
Ell mateix és de les seves alegries la font impossible,
I si un en gaudeix, no deixa gens a l’altre el suau plaer de ser feliç al seu torn.
Astolfo
Una dona inconstant és un cruel turment!
I el meu cor no vol sofrir aquests artificis
Pels quals a tu et plau compartir l’amor.
Alcina
Pobre Astolfo, el teu cor no vol sofrir-los? doncs bé ves-te’n!
Astolfo
Que em separa de tu?, massa forts són els lligams que m’encadenen.
Alcina
Quedat doncs però calla
Astolfo
Quina bàrbara llei prescrius al meu cor!
Hauré de veure’t infidel, sense que el meu pobre cor pugui mai plànyer-se’n!
Alcina
Tal és el camí Astolfo, per merèixer el meu cor
Només pel sofriment podràs un dia ser feliç.
Astolfo
Trist inici de la de la meva fortuna!
T’estimo bella, si t’estimo amb l’amor més tendre i més constant
Que mai va inflamar una ànima amant i tu cruel……
Alcina
El vent dispersa les teves queixes.
Voldràs el meu amor? el tindràs, el tindràs;
Però no esperis mai que un sol foc dels teus ulls esllanguits, el meu sor s’hi cremi.
T’equivoques, si t’ho creus, ets cec si no ho veus, que jo no en tinc mai prou amb un únic amor.
ESCENA SEGONA
Astolfo, després Bradamante)
Astolfo
Per quina dona inconstant, cruel amor, encadenes el meu cor? inhumana!
I tu et glorifiques de la teva infidelitat?
Vet aquí la recompensa que dones a la meva fidelitat.?
Bradamente
Tranquil·litza, noble heroi, aquesta justa còlera,
Perquè es una dona pèrfida, una dona tramposa que et té presoner en les cadenes de l’amor.
Sacseja aquest jou cruel, sigues vencedor de tu mateix
Astolfo
En el cor dues vegades infidel, de la ingrata Alcina, expresso tota la meva dissort.
Bradamante
És una maga sense pietat que m’ha, per un ocult i vil poder,
Ha robat del meu Ruggiero l’amor
Però jo sabré venjar l’ofensa.
Astolfo
Que el cel protegeixi els teus plans,
Que la teva venjança sigui també la meva.
Tot i que en el seu pit la serp s’amaga, pèrfida, infame!
El negre verí, és menys cruel que la infidel que t’enganya.
Aquest traïdor reialme és ple d’enganys i vers una altre riba, vull fugir.
ESCENA TERCERA
Bradamante, Ruggiero, després Orlando
Bradamante
Aquí ve el meu Ruggiero. Sigues fort cor meu.
Ruggiero
La blanca claror del matí, i del nocturn horror que tu n’ets la missatgera,
Quan al cel tornes a aparèixer, diguem, has vist mai sota una forma humana,
Bellesa més resplendent i fe més sincera,
Aquella amb la meva estimada s’adorna?
Bradamante
Mai he vist un cor més infidel com aquest.
Ruggiero (a part)
És Olimpia; delira, deixa bella Olimpia, els plors i les queixes.
Bradamante
Fa ben poc, també a mi em semblaves formós i encisador en aquest cor funest que s’amaga al teu pit.
Ruggiero
Però encara un cop més, no sóc Bireno.
Bradamante
Mira’m als ulls, els coneixes bé felló?
Ruggiero
Bella….
Bradamante
Contesta: aquests ulls, el reconeixes?
Ruggiero
Creu-me….
Bradamante
En el seu ardor, de Bradamante veus el cor irritat? mira’ls bé, mira’ls traïdor.
Ruggiero
No me’n recordo.
Orlando (a Ruggiero)
No te’n recordes, cavaller dissortat: de la fe li vas jurar?
Ruggiero
Qui, jo?
Bradamante (a Ruggiero, li dona l’anell màgic que, tant aviat a la seva mà trenca l’encanteri que li impedia reconèixer a Bradamante)
Aquí l’anell d’or que en penyora de la teva fe em vas donar. Mira-la.
Ruggiero
Cel! quin vel hom descobreix davant els meus ulls!
Bradamante, esposa meva!
Orlando
L’anell sagrat ha trencat el sortilegi que li tenia amagat el record de la teva bella cara.
Ruggiero
Pupil·les estimades, bells ulls que la fúria, astres d’amor plens d’ira, fulmineu…
Bradamante
Amb aquest anell, Ruggiero, ves-hi,
Torna a contemplar la bellesa d’Alcina.
Si per a ella d’amor encara hom t’inflama el cor,
Llavors perdona i me n’aniré sense venjar-me.
Ruggiero
Ai, cor meu, ai, vida meva!
Bradamante
Calla i deixa de plànyer-te, calla i deixa de suplicar
Dispersa a la brisa les teves llàgrimes,
Dispersa al vent els teus precs, cor infidel i mentider
Tu ets mentider àdhuc en el penediment.
ESCENA QUARTA
(Ruggiero, Orlando)
Ruggiero
Quina terra desconeguda del sol
Quin altre tenebrós m’ocultarà dels meus penediments?
T’he traït, Bradamante, vida meva.
Infleu el meu cor, oh llàgrimes
I renteu la vergonya de la meva falta.
Orlando
La vergonya d’un error involuntari no passa al cor.
Ruggiero
Però ella porta al front una vermellor indigna.
Orlando
Aquest enrogiment, fill d’una noble còlera, senyala la virtut d’una ànima generosa.
Consolat, Ruggiero, com es veu després d’una furiosa tempesta,
Brillar més clar les serenes estrelles, així, d’aquesta ànima irritada
Aviat podràs veure la fúria apaivagada.
La nuvolada sorgeix amenaçadora, i l’horrible tempesta al xiuxiueig de les ondes
Agita i mescla el cel i la terra, però de sobte, com un llamp,
Fuig la nuvolada funesta, i el blau tan net reapareix al cel.
Ruggiero
Infeliç cor meu, ets innocent, però si aquella que jo estimo,
Et creu ingrat i infidel, no coneixeràs mai més moments de felicitat.
ESCENA CINQUENA
(Una cimera alpina, amb una roca elevada i abrupte)
(Angèlica i Medoro)
Medoro
Des d’aquestes roques?
Angèlica
Si, des d’aquestes roques, el foc ha de brillar, des del que l’himeneu encendrà la torxa,
Per fer de les nostre ànimes una de sola.
Medoro
Però, Orlando, cels!
Angèlica
No temis res, Orlando no veurà la flama, i tingues fe amb els meus plans,
Deixem sola aquí arranjar del nostre amor el destí.
Medoro
La glòria d’obeir té per mi menys encís quan tu m’ordenes anar-me’n.
Angèlica
Per aquests moments que t’allunyen de mi,
La sort, estimat meu, reserva al teu cor, al meu cor, delícies eternes.
Medoro
En partir el meu cor està tímid i trist i inquiet obligat a sofrir de dolor,
Lluny de l’objecte que estima, entre temor i esperança del tot repartit.
Com la flor blanca que brosta al prat,
Reneix dins del meu cor la encisant esperança,
I després de nou es mort.
Sóc prou feliç si et puc estimar;
Però una ànima amorosa fidel i constant lluny del seu amor
Es marceix i mort.
ESCENA SISENA
Angèlica i després Orlando
Angèlica
Orlando no ve encara?, amb la seva mort vull assegurar la meva pau.
De l’encanteri de la roca, Alcina no l’usarà sola (a part), vet aquí l’importú!
Prudència, ànima meva, si vols gaudir de la victòria.
Orlando
Bella Angèlica. Aquí estic, melangiosa em reps encara?
Parla: què puc fer per servir-te? corres algun perill? dels monstres? d’uns gegants?
Tinc el meu cor, el meu braç, la meva espasa que els venceran per tu.
Angèlica
Només de pensar-ho, tremolo de terror, em costaria massa, si et costava la vida,
El caprici importú dels meus fantàstics desitjos, (a part). Si es deixa vèncer, Medoro estarà fora de perill i jo alliberada d’un obstacle)
Orlando
Voldries privar-me de la dolça glòria de morir pels teus ulls?
Angèlica
Deixar-me tu? morir? la teva fe tan bella,
En aquest pensament funest, el meu cor no el reconeix.
Clara com l’estel que llueix, amb tots els seus focs la teva fe tan pura,
El meu amor prometia recompensa.
Però si tens el pensament de deixar-me,
Em fa témer que aquest foc al què el meu cor s’abraça,
No sigui així de bonic
(Fingeix anar-se’n)
Orlando
Aquesta és la fe amorosa i un noble cor!
Has vist mai un amor tan afortunat?
A on has fugit ànima meva?
Torna, estimada meva i diguem el què desitges o al moment als teus peus em veuràs morir.
Angèlica
Cruel, com enginyós, al final has guanyat tu:
Sobre aquesta roca que veus, hi ha un vas d’argent, que té tancada l’ona màgica
Per la qual Medea va fer caure Eson la seva joventut.
La voldria tenir.
Orlando
Un desig tan feble valia tantes alarmes?
Angèlica
Allí, sempre vigilant, atent a guardar-lo sojorna un monstre horrible i indomable
Orlando
Jo el dominaré
Angèlica
Feliços podrem llavors gaudir de la flor de la nostre edat i tenir etern el nostre amor
Orlando
Dolça esperança com m’encises!
Angèlica
T’estimo i tinc por…
Orlando
T’estimo, i el teu amor estimada
Insufles al meu pit un vigor tan gran, que desafio tots els perills
Escalo la roca i mato aquest monstre terrible
(se’n va per pujar a la muntanya)
ESCENA SETENA
(Els mateixos i Astolfo)
Astolfo
Orlando, on vas? aturat!
Angèlica (a part)
Cel, he estat descoberta.
Astolfo (a Orlando)
Per aquesta senda funesta, corres cap a una mort segura.
Orlando (a Astolfo)
Dubtes del meu cor?
Astolfo (a Orlando)
Tenir por és una virtut quan la mort és certa.
Bella, aquest destí tu pots deturar-lo
Angèlica (en veu baixa a Astolfo)
Ja li estava dient…
Astolfo (en veu baixa a Angèlica)
Parla-li de nou.
Angèlica (En veu baixa a Orlando)
T’enveja aquesta glòria
Orlando
Escoltem Astolfo: veig bé la teva intenció,
No provoquis la meva còlera: el meu plaer és trobar sempre mil monstres nous
Per provar el valor del meu cor generós
Astolfo (En veu baixa a Angèlica)
Què parla de nosaltres?
Angèlica (A part)
No ho sé, estic confusa.
Astolfo (A Orlando, que se’n va de nou cap a la roca)
Atura’t!
Orlando (A Astolfo)
Goses desafiar-me?
Angèlica (En veu baixa a Astolfo)
Està enrabiat, L’aturaré d’aquesta insensata empresa. Va.
Astolfo (En veu baixa a Angèlica)
Crec que sobre la seva voluntat ha influït la claredat del teu ulls. (se’n va).
ESCENA VUITENA
(Orlando i Angèlica)
Orlando
L’importú ha marxat.
Angèlica
Ho has vist, aspira a l’empresa gloriosa que ha de fer la nostra felicitat.
Orlando (Escalant la muntanya)
Ara pugem-hi!
Angèlica
Aquesta muntanya és abrupta
Orlando
L’amor amb dona ales.
Angèlica
(Ja ets prop del cim, ara la meva trampa!)
Orlando
Bé monstre, on ets? ja sento com bufa.
Angèlica (A part)
Que crèdul és! ha caigut en la meva trampa!
Orlando
Bé, monstre on ets? què passa aquí?
La roca es transforma en una caverna pedrosa, on no es veu cap sortida.
ESCENA NOVENA
(Sol a la caverna)
Orlando
Un precipici. Amb la idea que tu no series mort per cap altre que jo, el meu valor es redobla.
Monstre, monstre, on ets? apareix!
Et desafio, tens por de fer-te veure?
Et deixo viure, ni del teu repel·lent crani, ni del teu cos ple de pel, vull adornar els meus triomfes.
Diguem on són les aigües o destruiré aquest antre ple d’horror
Que és el teu cau, i les agafaré per la força.
Veu interior
Ets presoner d’Alcina
Orlando
Presoner? qui ho diu?, al costat tinc l’espasa,
I les teves insensates paraules no espanten a Orlando
(Mira el seu entorn, veu que no hi ha cap sortida)
No hi veig cap sortida per anar-me’n d’aquí, comprenc orgulloses roques, el mut llenguatge del vostre profund horror.
He estat traït, ho veig, ho sé, però no cediré al destí.
(Intenta arrancar els blocs de pedra)
Durs sílex, cediu: en debades resistiu als esforços del meu poderós braç.
(Aixeca una roca)
Aquest mabre ha cedit: un feble lluïssor, es transparenta suara a la fosca caverna.
(Fa un nou esforç)
Ingrata Angélica, el meu cor agafa més forces pel seu menyspreu,
I s’infla amb una justa còlera, sortiré, pèrfida, i el teu nou amor,
De ràbia i furor el trepitjaré.
Però per la meva immensa força, una altra roca cedeix: el camí està lliure,
De la teva presó, Orlando surt, per fer del teu odiós reialme una memorable i terrible carnisseria.
Ritornello
ESCENA DÈCIMA
(Bradamante, Ruggiero)
Bradamante
Has vençut el meu cast amor: Ruggiero, gràcies al preciós anell,
Has vist la cara horrorosa que l’infame Alcina,
A força de artificis desconeguts i secrets, a tothom sembla bellesa.
Ruggiero
Retorna a les teves conquestes i els teus plaers,
Molt pèrfida Alcina, va! enganya un altre cor i troba un altre amor.
La meva ànima per fi s’ha alliberat de l’indigne esclavatge.
Bradamante
Molt bé, Ruggerio, la bella Alcina, la noble deessa del teu cor,
La trobes com a tu t’agrada?
Ruggiero
Quant, al teu amor, bonica, quant a la teva pietat he de donar les gràcies.!
Bradamante
Corre vers la teva adorada, no soc pas Alcina!
Ruggiero
El pèrfid poder del sortilegi, és l’excusa del meu error i la meva defensa.
Bradamante
Ves noble cavaller, ella t’espera.
Ruggerio
No en tens prou amb el meu dolor que esquinça el meu cor?
Bradamante
Vull venjança!
Ruggiero
Aquí el dard, aquí el pit que l’amor, ja pels teus ulls fereix:
Que la mort ara amb colpegi per la teva mà,
És dolç morir, si la mort m’és donada per tu.
Bradamante
Mor doncs. Home cruel, però mor als meus braços.
Ruggerio
Que n’és de dolç morir sobre el teu pit, bé meu que adoro, alegria de la meva ànima.
Estimo els teus furors, si la calma serena retorna de seguida al meu cor.
Bradamante
Compteu a tot arreu la meva felicitat,
Plantes, frondes, herbes i flors, antres i brises i vents.
La meva ànima al fi és victoriosa, el meu fidel Ruggerio és de nou el mateix.
Si el torrent creix en ombrívols remolins, i la brisa en les ribes, alta en els camps,
L’ona s’expandeix i no pot frenar.
Si gran és l’alegria que l’anima sent i el cor s’esvalota i al seu fons no pot contenir l’extrem plaer.
ESCENA ONZENA
Una campanya al peu d’un turó i uns bosquets a una i altra banda, a l’ombra dels quals es veu un cobert col·locat, i la copa nupcial d’Angèlica i Medoro
(Angèlica, Medoro i Alcuna)
Cor
A l’esclat de les orgulloses trompetes que al turó fan ressò,
I que al soroll dels castes petons, vingui l’amor a omplir les nostres ànimes.
Medoro
En aquest lloc on el dolç zèfir bufa tendrament,
I per la brisa que ell estima sospira xiuxiuejant,
El nostre cor, entre les parelles plenes, sospiraran d’alegria.
Angèlica
Veus com la vinya de pàmpols marcits estreny en lligams d’amor l’om, el seu estimat espòs
Així, l’amor, d’un lligam indissoluble, unirà la teva ànima al meu cor.
Medoro
Aquí ve Alcina.
Alcina (A part)
No el trobo (En veu alta)
Sabries dir-me on es troba el meu Ruggerio?
Angèlica
No l’he vist?
Medoro
Per un moment pot ser, als teus ulls han encantat el desig de noves conquestes.
Alcina
El meu esperit, m’ho temo, presenta un negre destí.
Angèlica
Deixa en pau el teu dolor.
Medoro
Dona una treva a les teves pors.
Alcina
Malgrat tenir la meva ànima afligida,
Sospira amb els seus, jo he del vostre himeneu, rendir-li un feliç testimoniatge.
Medoro i Angèlica (Junts)
No em facis morir d’alegria!
Alcina
A la copa nupcial i d’amor beu tu el primer, espòs i beu desprès, tu esposa
(Un patge presenta la copa de Medoro)
Medoro
Gran deessa de Xipre, noble i poderosa, i tu cupido amb els teus dards,
És a vos que bevent invoco i tu Bacus festiu, perquè sempre joiós,
I sempre somrient, cremi el meu foc per Angèlica.
(Beu i després presenta la copa a Angèlica)
Cor
Gran Mare Venus i tu gran déu Tespi
Poderós Pare Liber, presteu oïda al seus vots.
Alcina
Puguin les pregàries que faig per Ruggiero, ser sentides per les divinitats.
Angèlica
Ets tu, encisadora Cyterer, ets tu dolç Cupido, tu, Liber amorós, a qui jo invoco buidant aquesta copa nupcial,
Com aquest licor és dolç sobre els meus llavis, que ella sigui també dolça,
Però eternament per Medoro que jo estimo i estimaré sempre.
Cor
Deessa de l’Hesper, jove infant d’Idalió, fill diví de Semele, als seus vots presteu l’oïda.
Alcina
Puguin els vots que faig per Ruggieo, ser sentits per aquestes divinitats.
Cors benaurats me’n vaig: perdoneu, si marxo, al meu temor, el meu amor.
Veieu igualment que partint en el meu cor dissortat,
Forma per vosaltres els vots més sincers,
(Indica una inscripció)
Que sempre visquin amorosos Angèlica i Medoro, amants i esposos!!
Pugui gaudir a prop del que jo adoro,
De la pau que el meu cor no pot trobar.
Però unida a la meva estrella, funest i rebel,
El déu de l’amor per mi no promet res més que turments,
ESCENA DOTZENA
(Angèlica i Medoro)
Medoro
Em fa pena.
Angèlica
Deixem-li, del seus turments les penes,
I sobre aquests verds i divertits arbres, gravem estimat la nostra felicitat.
Medoro
Si, i que sobre la tendra escorça, faci testimoniatge ardent de la nostra passió!
Angèlica
En tot cor delicat, servidor de l’amor,
Que per nosaltres brilla el seu esperit, escriuré en aquest llorer.
Medoro
En aquesta murta
(Amb la punta des seus dards graven les seves inscripcions a l’escorça dels arbres)
Junts
Encantadors arbres creixeu verdejant, i guardeu amb nosaltres el nostre dolç i feliç amor.
Angèlica
Llegeix en el verd llorer
Medoro (Llegint)
“Aquí de Medoro Angèlica en fou l’esposa”
Llegeix la murta amorosa
Angèlica (Llegint)
“Aquí Medoro d’Angèlica fou espòs”
Tu ets la meva flama, ets el meu bé, ets el meu sol i el meu cor que amb aquestes dolces cadenes
Cupido ens uneix per sempre.
Medoro
Ets la meva joia, la meva pau, el meu estel i el meu bé: que amable és la flama, que dins del meu pit crema el meu cor.
ESCENA TRETZENA
(Entra Orlando, que veu partir Angèlica i Medoro)
Orlando
Traïdora, perjura, dona ingrata, dona infidel, cor felló!
Del teu funest ardor vinc a extingir….
Que he llegit? dissortat! que sempre visquin amorosos,
Angèlica, Medoro amants i esposos? Angèlica i Medoro amants i esposos?
Aquí, aquí la destral, que de la meva esperança, trenca el cap,
Aquella que jo estimava pertany a Medoro?
Fluïu llàgrimes meves en fonts i rierols
No, és poc: en torrents, en rius i en mars.
Orlando crema, Orlando per què? Orlando ha mort.
La seva ingrata l’ha mort, soc el seu esperit, d’ella separat,
Ombra que a partir d’ara avança solitari.
Trist exemple per qui posa en l’amor la seva fe.
(Llegeix la inscripció del llorer)
“Aquí Angèlica de Medoro fou esposa”
Qui marcà aquests mots en el llorer?
La cruel els ha escrit amb la seva mà i a gravat el meu martiri!
Amants, esposos? Ai Déu, esposa de Medoro
Venjança, si, venjança! contra l’amor,
Sé a quin mitjà a partir d’ara he de recórrer:
Per castigar-la, m’arrancaré el cor.
Llenço a terra l’elm, la malla, les plaques, la cota!
Llegeix la inscripció de la murtra per Medoro,
“Aquí Angèlica de Medoro fou esposa”
I tu, murtra orgullosa, vull arrancar el teu fullatge,
Vull l’arrancar el teu fullatge, del arbre les teves branques, de les teves arrels extirpar-ne el tronc!
Tinc sobre el cos cent ales, al front dos-cents ulls i la fúria que m’agita.
Més de mil cors que tenen ràbia, al meu pit.
Amb aquestes ales m’enlairo, volo pels monts, per les valls
Amb aquests ulls tot ho observo, amb tots els meus cors, sospiro,
Ulls, aneu, ràbia, cors, pena extrema!
Amants esposos, Angèlica i Medoro.