Vivaldi:Vespri per l’Assunzione di Maria Verge Cd Naïve OP 30383
Soprano GEMMA BERTAGNOLLI
Soprano ROBERTA INVERNIZZI
Soprano ANNA SIMBOLI
Contralt SARA MINGARDO
Tenor GIANLUCA FERRARINI
Baríton MATTEO BELLOTO
Violí ANTONIO DE SECONDI
CONCERTO ITALIANO
Director RINALDO ALESSANDRINI
Vivaldi compositor reputat de música sacra des dels principis dels anys 1710 va rebre al llarg de la seva carrera importants comandes de música per l’Ofici de les Vespres. Dissortadament, només alguns elements dispersos d’aquesta producció ens han arribat i el restabliment d’un cicle complet a partir de les peces preservades, consisteix consisteix doncs una gestió musicològicament complexa. No és pas menys perfectament legitima a condició d’estar precedida d’un anàlisi minuciós dels manuscrits i de respectar escrupolosament tant l’ordre líric com la coherència històrico-estilista de les obres escollides. Així conduïda, l’empresa es verifica capital en el marc de la descoberta de l’obra Vivaldiana, revelant en la seva coherència i magnificència aquesta part de la producció religiosa del compositor.
El programa d’aquest enregistrament proposa una reconstrucció de les Vespres Solemnes per l’Assumpció de la Verge tal com Vivaldi hauria pogut oferir-les a Venècia, al convent de “Sant Lorenzo” o a l’església de la “Salute”. Algunes de les obres reunides en el cicle, manifestament destinades a un cor mixt atès les exigències de les seves parts bàsiques, descarten la hipòtesi desenvolupats a “La Pietat”, igualment la hipòtesi d’un ofici a la Basilica de Sant Marco, ja de ser exclòs des del fet que, contràriament a una llegenda sovint repetida, Vivaldi mai va composar per la capella dels Dux.
El cicle reconstruït s’obre, seguint el suggeriment del musicòleg Louis T. Vatoison, amb el concert solemne, en fa major per a dos violins, dos orgues i dues orquestres Riom 584, moviment aïllat preservat en les col·leccions de Torí i presentat el caràcter d’una vertadera obertura sacra. A continuació d’aquesta introducció instrumental, l’entonació ritual del vers “Deus in auditorium meum intende” salmodiat pel celebrant, desemboca als ressons “Domine ad adiuvavdum me festina” Riom 593, en el qual els fidels imploren el socors Diví. Vivaldi expresa aquí la impaciència febril del poble de Déu a través d’un enèrgic allegro en sol major, orquestrat per cordes, oboès a l’uníson i baix continu. L’ escriptura per doble cor, hàbilment emprada per Vivaldi en una successió de tocs d’eco, està posada notablement al servei de la pintura de la paraula clau “festina” (de presa), compassada alternativament per cada un dels dos grups corals. El moviment central, un andante per soprano sola, en mi menor, comença la Doxologia en una atmosfera d’èxtasi místic.. Vivaldi, sobrepassant la línia vocal de les àries a les dues orquestres que encadenen un tema graciós sobre un dibuix descendent crea aquí un extraordinari ambient seràfic. Al terme d’aquesta pausa beata, la doxologia s’acaba en un moviment conclusiu de fuga.
L’ofici segueix amb “La introduzione Ascendente laeta Riom 635, motet per a soprano d’estructura atípica que introdueix “Dixit Dominus” Riom 594. Des del primer vers aquest gran salm, el geni descriptiu de Vivaldi s’imposa a través d’una imatge musical espectacular, il·lustrat l’exportació divina feta Jesucrist. La paraula “cle sede” (asseu-te) és en efecte canviat amb força pels diferents faristols en forma d’eco repetits, abans de ser aclamat en valors llargs pels dos cors reunits. El segon vers dona lloc a un “largo” admirable, expressant l’omnipotència celestial d’una intensitat rarament igualada per altres compositors. El caràcter impecable de la resolució divina s’afirma per un tema de notes puntejades, tractant d’un,”ostinato” il·lustrant la marxa conqueridora i irreversible del tot, Poderós. El vers següent és confiat a un duo de sopranos, explorant de bell antuvi les possibilitats expressives del doble cor que aquelles hi donaven contrapunt. Les veus repartides en cada una de les dos llotges canten en efecte sovint en alternança en eco o a l’uníson. Amb el vers “tecum pricipium, Vivaldi proposa la primera ària solista de l’obra. Confiada a una veu de contralt, aquest andante, en mi major fent crida al cèlebre ritme llombard popularitzat per Vivaldi., afegeix unes de les més belles melodies de tota la seva producció vocal. Escrupolosament atent a la pintura de les paraules Vivaldi il·lustra l’engendrament de Jesucrist per un realisme radiant. El record del jurament diví contingut en el verset següent és introduït amb solemnitat per l’empreu del diàleg en doble cor, mentre que el mateix jurament és expressat per mitjà d’una fuga imponent de tres motius.
Després d’aquestes dues impressionants intervencions dels dos cors, Vivaldi crida a un tenor i a un baix solista per il·lustrar el seguiment del càstig diví, dirigit vers els poderosos. En un duo fascinant, la imatge de Déu venjatiu, trencant els reis el dia de la seva còlera, està emmarcat per un “ritornello” instrumental de temàtica típicament vivaldiana, mentre que les vocalitzacions alternades dels dos cantors sobre la paraula clau “confregit” (trencarà) materialitza l’impecable còlera divina, que semblen desfogar alternativament el Pare i el Fill. El llamp sagrat es concentre de seguida en una inquietant crida de les trompetes al descobert, anunciant la imminència del judici final. La còlera del Déu venjatiu està continguda amb una sorda tensió en una secció instrumental lenta cridant els orgues, les cordes i els oboès, després d’una secció coral, abans de batre’s amb una sobtada violència en una caos coral i instrumental evocant l’entrada a sac dels bens terrenals. Segueix llavors una descripció esfereïdora de la massacre dels pecadors, on cors i orquestra a l’uníson observen una successió de pauses dramàtiques entre dos desencadenaments de ràbia, com per permetre un alarmisme Diví reprendre el seu respir. Després de tanta violència desbordada, la calma pren de nou els seus drets amb la serena imatge de Jesucrist bevent en la font del torrent. El vers “De torrente in via bibet” ofereix l’ocasió d’una nova intervenció solista amb una ària per soprano, en mi menor, la sublim melodia recordant al Vivaldi compositor de música descriptiva. El seu pinzell impressionista pinta, en efecte amb una poesia commovedora el murmuri del rierol, gràcies a un motiu de trios en semicorxeres. Les vocalitzacions ascendents acompanyades amb “ostinato” per les cordes sobre la paraula “exaltabit” acompanyen el moviment gloriós just en la seva plenitud, alçant el cap després de l’obre acomplida. El salm s’acaba per la doxologia tradicional, quina primera part reprèn conforme a un us establert, el material del moviment d’obertura, “Dixit Dominus”, mentre que la segona part es desenvolupa a través d’una fuga monumental, una de les més impressionants de tota l’obre vivaldiana.
El “Laudate pueri” Riom 600, segon salm del cicle, és una lloança ardent que comença per un allegro, en do menor fonamentat sobre una temàtica de “concerto”. Vivaldi hi expressa l’emoció del fidel a través d’una successió de modulacions i d’una sèrie de vocalitzacions sobre la paraula clau “lauda”. El segon vers perllonga l’homenatge en un ambient recollit i de pau. La supressió del baix continu, reemplaçat per un “bassetto” de violes, redueix, en efecte l’acompanyament de dolços efluvis orquestrals fugats, mentre que la línia melòdica es desenvolupa amb una gran llibertat. El vers següent, l’evocació de la sortida i la posta del sol dona lloc a una successió d’imatges descriptives, que un motiu descendent de l’orquestra a l’uníson per figurar la caiguda del dia. La lloança toca llavors al més complet examen amb el vers “Excelsus super omnes” introduït per la veu al descobert i seguint-se per l’ únic acompanyament del baix continu. Aquest clima d’una gran sobrietat és sostingut pel misteriós “largo” del vers següent, abans de ser interromput amb brillantor per un vigorós “presto” sobre el vers “Suscitans a terra in opem”, introduint una successió d’alternances de “tempo” contrastats. Els dos últims versets del salm, aplegats en un mateix moviment, restableix una estabilitat rítmica, amb expressió alegre d’un nou homenatge. La doxologia començada sobre un encisador “largo”, en sol menor, per a violí solista i veu, d’una emotiva expressivitat, es segueix per una represa del tema del primer vers i acaba amb un “amen” arrancat, desbordant de virtuosisme.
Tercer salm del cicle reconstruït “le Laetatus sum” Riom 6o7 és un breu moviment coral ple d’alegria, traduint el caràcter festiu del text bíblic. L’entusiasme s’expressa a través del “tempo Allegro” i de la tonalitat lluminosa de fa major, però igualment en la concisió de l’obra, tractada en la modalitat d’estrofes.
El cèlebre “Nisi Dominus” Riom 608, quart salm del cicle, s’obre amb un “allegro” voluble, fonamentat sobre un tema típicament Vivaldià, descrivint l’activitat febrosa dels baptistes. L’agitació irrisòria de les formigues humanes de cara al poder diví és expressada a través d’un ritme trepidant, entrellaçat amb grans intervals. El vigor d’aquesta introducció contrasta amb l’ambientació intimista del verset següent, en el qual una melodia nua acompanyada pel senzill continu evoca la sort dels homes llevant-se a l’albada per guanyar-se el pa. Una brusca successió de canvis de “tempo” trenca no obstant de nou el clímax. Una viva retornada basat en un tema ascendent en tempo “presto”, salta en efecte d’aquesta calma “largo” per il·lustrar el mot “surgite (vosaltros un lleveu) compassada a dues represes, abans que un fosc “adagio” no trenqui a la seva vegada aquest “tempo” florós. L’esgotament de l’home de pena és llavors figurat per unes mescles punyents de la paraula “Doloris” evocant el “pa de dolor” per un efecte de contrast el verset “Cum dederit” ofereix una imatge tranquil·litzadora del somni reparador que Déu procura als seus protegits. Vivaldi signa aquí una pàgina magistral de la seva obra sacra amb una siciliana hipotètica, acompanyada per unes cordes “amb piombi” (sordines).
L’evocació dels somnis ben aurats és materialitzat per un ritme sincopat, aureolat d’un text melòdic i harmònic diàfan. Aquest sortilegi diví és ben aviat trencat per un uníson acerat de cordes figurant el xiulet de les fletxes guerreres, aquesta nova pintura descriptiva recordant el Vivaldi inventiu dels concerts temàtics. El verset següent, un nou contrast és introduït per una sòbria melodia sil·làbica, delicadament acompanyada pel baix sobre un un “tempo andante” per descriure la tranquil·litat del just. Per la primera part de la doxologia, Vivaldi apel·la de seguida a la sonoritat seràfica de la viola d’amor. El fervor que hom desprèn de la música del “Gloria Patri il·lustre” amb una commovedora sincera la fe profunda del compositor. L’evocació de la Santa Trinitat dona així lloc a un exaltat diàleg entre l’instrument solista i la veu quina mescla descriu amb força els descens de l’Esperit Sant sobre la humanitat.
La segona part de la doxologia està confiada al mateix material musical que el primer vers del salm i conclou amb un Amén virtuós, homenatge jubilar dels homes enlairant-se cap el cel.
El “Laude Jerusalem” Riom 609 constitueix l’últim salm del cicle. La imatge de “Laetatus Sum”, aquest cant de lloança dirigit a Déu pel poble és adreçat per Vivaldi en un moviment únic, reunint els nous versets del text. Vertader concert per a dos cors, solistes i orquestra; l’obre s’inicia amb un “ritornello” vigorós, animat, en mi menor, alternant “solos” i tots repartits entre els diferents protagonistes. La textura orquestral alleugerada amb la intervenció de les dues sopranos solistes, es fa més densa a cada retorn de les dues masses corals, que el formidable vigor s’expressa, tant a través de paisatges amb eco, tant a l’uníson, com tant per recórrer al silabisme teatral.
Conforme a l’ordenament litúrgic “El Magnificat” Riom 6110a pren lloc al final dels cinc salms del cicle. La primera estrofa de l’obra és tractada al mode cromàtic. La lloança adreçada a Déu per la Mare de Jesucrist expressant-se sense introducció instrumental, en un cant estàtic de valors llargs del conjunt dels atris. Vivaldi utilitza aquí un tema que li és familiar, retrobat notablement al Kyrie Riom 587. L’efecte produït és sorprenent, testimoni d’una adoració humil i retinguda, una atmosfera de gatzara púdica perllonga aquest homenatge amb el següent vers concebut en forma de “concerto” per a tres veus i orquestra. Els sentiments de la Verge són expressats per tres solistes (soprano, contralt, tenor) quines intervencions són puntuades pel “ritornello” instrumental festiu, però sense èmfasi. L’evocació de “totes les generacions” cridades a dir Maria “Benhaurada” és traduït amb realisme incisiu però contingut en les paraules “omnes generationes”, cantades pel cor que interromp en dues represes la intervenció solista del contralt. El salm arriba llavors a una de les cimeres més expressives de tota l’obra sacra de Vivaldi amb el vers “Et misericordia” que un cor cromàtic de tres parts, construït en “obstinato”, pinta amb una intensitat aclaparadora el progrés inexorable de la Misericòrdia Divina. Amb el verset “Fecit potemtiam”, l’evocació contrastant de la còlera que cau sobre els orgullosos i els dispersa, posa un final brutal a aquest recolliment inquiet. El gest de poder del braç diví és restituït per Vivaldi per medi d’un procediment rudimentari (un senzill arpegi descendent” oferint per tant un efecte dels més espectaculars. La fúria celestial, esclata com una tempesta i s’abat com un llamp gràcies a aquesta ruptura dramàtica, que perllonga un cor a l’uníson, figurant la dispersió dels impius. La declaració dels poderosos i la exaltació dels humils és de seguida observada en grandesa per un cor homòfon a l’uníson de l’orquestra que pinta físicament la caiguda dels primers (motius descendents) i l’ascensió dels segons (motius ascendents). El vers següent està dedicat a un emocionant duo de sopranos acompanyades del bais instrumental, en el qual Vivaldi pinta amb finor el rebuig del ric portant les mans buides. Un cor potent, alternant homofonia espectacular i harmonies bategants hom passa el verset “Suscepit Israel” mentre que el vers “Sicut locutus est) confiat a un deliciós trio per soprano, contralt i baix, acompanyats per un oboè solista la doxologia reprèn el material temàtic del cor inicial i s’avaba amb una fuga de gran vigor, a la que segueix com és pràctica habitual en temps de Vivaldi, el solemne concert en do major per a violí i cordes Riom 581 “Per la SS. Assunzionee du Maria Virgine”.
Un us composat permetent que el “Magnificat” sigui seguit d’una antífona mariana. El “Salve Regina” Riom 616, en do menor, radiant oració per contralt i doble orquestra ha estat col·locada al final del cicle reconstruït:
Federic Delamea. Maig 2003
Deus in auditorium
Déu, vine a la meva ajuda
Domine ad adjuvandum me festina
Senyor donat presa a ajudant-me
Glòria al Pare, el Fill i a l’Esperit Sant,
Com era al principi, ara i sempre,
Pels segles dels segles.
Amén, Al·leluia.
Ascende laeta
Eleveu-nos amb felicitat, per muntanyes i turons
Bella i amable Reina
El tronc es refusa a barrar-te el pas,
Com l’espina no gosa ferir-te.
Que el teu pas és formós
I plena d’encís, Maria;
Estel i aurora del món
Tu Il·lumines els boscos amb la teva claror,
I la teva radiant presència,
Els pastors sa n’ alegren;
Les muntanyes de Judea exulten,
Tot són joia i rialles.
Maria és sola al Paradís per tots.
Àngels inclineu-vos
Flors inclineu-vos
Dolços pastors. Cantem amb alegria.
Amb les vostres flautes i flabiols,
I lloem a l’ensems
La vostra Reina.
Dixit Dominus
El Senyor a dit al meu Senyor:
“Asseu-te a la meva dreta
Mentre jo faré dels teus enemics
Un escambell pels teus peus”.
De Sion, el Senyor estendrà el ceptre del teu poder
“Domina entre els teus enemics,
“Príncep el dia del teu naixement,
Dins l’esplendor de la Santedat:
Davant l’aurora, com la rosada, jo t’he engendrat
El Senyor l’ha jurat i no penedirà pas:
“Tu ets el sacerdot per sempre
Segons l’ordre de Melchisédech”
El Senyor és a la a la teva dreta
El dia de la seva còlera ferirà als Reis
Farà justícia entre les nacions
Apilarà els cadàvers,
I estavellarà els caps sota la terra
Beurà el llarg torrent del camí,
Perquè portarà alt el cap.
Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.
Com era en un principi, ara i sempre
Pels segles dels segles. Amén
Antífona
Maria és rebuda al cel
Elsa àngels se n’alegren i lloen al Senyor
Antífona de Laudate Pueri
Maria Verge és rebuda a la cambra celestial
On el rei dels Reis s’asseu al seu tron estelat
Laudate pueri
Lloeu, servidors del Senyor,
Lloeu el nom del Senyor,
Beneït sigui el nom del Senyor
Ara i sempre!
De llevant fins a ponent
Lloat sigui el nom del Senyor.
Gran és el Senyor per sobre de tots el pobles,
La seva gloria sobrepassa l’altura dels cels.
Qui és com el Senyor Déu nostre,
Que s’asseu a les altures
I que abaixa la seva mirada sobre el cel i la terra?
Relleva al pobre de les pols
I de la brossa fa redreçar l’indigent;
Per fer-lo asseure amb els prínceps,
Amb els prínceps del seu poble
I la dona estèril, la fa viure a casa seva
Mare feliç de nombrosos infants
Gloria al Pare, al Fill i l’Esperit Sant
Com era en un principi
Ara i sempre, pels segles dels segles. Amén
Antífona de Laetatus sum
En els perfums dels teus ungüents, ens donem pressa
Les jovenetes t’estimen amb molta passió.
Laetaus sum
Estava dins l’alegria quan hom m’ha dit: “Anirem a casa del Senyor”
Els nostres passos al final s’aturen davant les portes de Jerusalem!
Jerusalem que està construïda com una ciutat
On totes les construccions formen un bell conjunt!
És aquí que pugen les tribus, les tribus del Senyor
Seguint la llei d’Israel per lloar el nom del Senyor.
Perquè allí són adreçats els trons del judici,
Els trons de la casa de David.
Demaneu als vostres sacerdots la pau per Jerusalem;
I que prosperin aquells que t’estimen!
Quan la pau regni dins dels teus murs,
La serenor als teus palaus!
A causa dels meus germans i dels meus companys
Jo invocaré la pau sobre tu.
A causa de la casa del Senyor Déu nostre,
He demanat per tu el benestar.
Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant
Com era en un principi, ara i sempre
Pels segles dels segles. Amén
Antífona
Que la teva filla sigui beneïda, Senyor,
Perquè gràcies a tu, nosaltres hem compartit
El fruit de la vida.
Nisi Dominus
Si aquest no és el Senyor que ha construït la casa,
En debades treballen els paletes.
Si aquest no és el Senyor que guarda la ciutat
En debades la vigila.
En debades us alceu abans de l’alba,
En debades aneu al llit tard,
Menjant el pa dels dolors
El Senyor omple els seus amics en el seu son.
Veieu! l’herència del Senyor, aquests són els seus fills
La seva recompensa, el fruit de les seves entranyes
Com les fletxes a la mà d’un guerrer
Tal són els fills, engendrats, a la jovenesa.
Feliç l’home que ha omplert de tals fletxes en el seu carcaix
No serà confós quan defensarà
La seva causa contra els enemics a les portes de la ciutat.
Victòria al Pare, el Fill i l’Esperit Sant,
Com era en un principi
Ara i sempre, pels segles dels segles. Amén
Antífona de Laudate Jerusalem
Tu ets bella i plena de gràcia,
Filla de Jerusalem
I terrible com un exèrcit preparat per la batalla.
Lauda Jerusalem
Lloa al Senyor, Jerusalem!
Lloa al teu Déu, Oh Sió!
Perquè ell reforça els panys i forrellats de les teves portes
Ha beneït els teus infants en el teu si.
Ha regnat la pau a les teves fronteres;
T’ha saciat amb la flor del blat.
Envia la seva paraula sobre la terra
El seu discurs corre amb velocitat.
Fa caure la neu com la llana,
Sembra la gebra com la cendra
Llença el glaç com uns petits pans;
A la seva fredor, qui resistirà?
Envia el seu verb a tot el fons:
Bufa el vent, i les aigües flueixen.
Revela el seu verb a Jacob,
A Israel les seves lleis i decrets.
Cap poble que hagi estat així tractat
Cap que no hagi conegut els seus decrets.
Victòria al Pare, el Fill i l’Esperit Sant,
Com era en un principi
Ara i sempre, pels segles dels segles. Amén
Ave maria Stella
Salut, estrella de la mar
Santa Mare de Déu.
Sempre verda
Porta beneïda del cel.
Acollint aquesta salutació
Dels llavis de Grabiel
Refermem-nos en la pau
Canviant el nom d’Eva
Mostrat mare de tots
Que per tu ell acollí els nostres precs
Aquell qui, nat per nosaltres
S’ha dignat ser el teu infant
Lloança a Déu Pare,
Honor a Crist, altíssim
I a l’Esperit Sant
Als tres la mateixa Glòria! Amén
Antífona del Magníficat
Ave Maria és portada al cel:
Alegrat perquè regna per sempre amb Crist.
Magnificat
La meva ànima exalta al Senyor
S’alegra molt el meu esperit
En Déu el meu salvador
S’inclina sobre el seu humil servidor;
Des d’ara totes les edats
Em diran Benaurada
El tot poderós feu per mi meravelles
Sant és el seu nom.
El seu amor s’estén d’edat en edat
Sobre aquells que el temen.
Desplegant la força del seu braç,
Dispersa els superbs.
Inverteix els poderosos del seu tron.
Eleva els humils
I omple de bens els afamats,
Envia els rics amb les mans buides
Te cura d’Israel, el seu servent
Se’n recorda del seu amor
De la promesa feta als nostres pares
En favor d’ Abraham i la seva raça per sempre.
Victòria al Pare, el Fill i l’Esperit Sant,
Com era en un principi
Ara i sempre, pels segles dels segles. Amén
Salve Regina
Salut, o reina,
Mare de Misericòrdia,
Dolçor de la nostra vida
Nostra esperança. Salve
Infants d’Eva, exiliats
Els cridem cap a tu.
Vers tu, sospirem,
Gemegant i plorant en aquest vall de llàgrimes
Tu advocada nostra.
Gira cap a nosaltres la teva mirada misericordiosa
I desprès d’aquest exili, mostren a Crist,
El fruit beneït de la teva sina.
Clement i misericordiosa
Oh! dolça Verge Maria.