Recomano
L’Olimpiade Riom 725 Naïve
Òpera amb tres actes, nova transcripció i revisió de Rinaldo Alessandrini
Llibret de Petro Metastasio.
Estrenada a Venècia, al teatre Sant Angelo, per el carnaval de 1734.
SARA MINGARDO contralt com a Licida
SONIA PRIMA alt com a Megacle
MARIANNA KULIKOVA mezzosoprano com a Argene
LAURA GIORDANO soprano com a Aminta
RICCARDO NOVARO baríton com a Clistene
SERGIO FORESTI baix com a Alcandro
CONCERTO ITALIANO
Director RINALDO ALESSANDRINI
Acte tercer
Escena primera
Les runes d’un antic hipòdrom recobertes en gran part de terra, d’esbarzers i altres plantes salvatges. Megacle retingut per Aminta d’un costat, Aristea retinguda per Argene sense que es vegin els uns amb els altres.
Megacle
Deixa’m, és debades que t’hi oposis.
Aminta
Ai las, torna a tu, amic meu,
El teu socors, no vindrà sempre la mà d’un pescador,
Que ve de salvar-te,
El cel deixa d’assistir al què l’insulta.
Megacle
Socors impiu! inhumana pietat!
Refusar la mort a qui la demana, Aminta!
Ai las déu meu, deixem
Aminta
Mai.
Aristea
Deixem, Argene
Argene
No, no ho esperis pas.
Megacle
Sense Aristea, no puc ni he de viure més
Aristea
Vull morir. On és mort Megacles.
Aminta (a Megacles)
Ho sents,
Argene (a Aristea)
Escolta
Aristea
Escoltar què.
Megacle
No hi ha prou consol per a mi.
Aristea
No tinc res a esperar del mon.
Megacle
Quedar-me viu….
Aristea
Impedir-me de morir…
Megacle
….. Això és endebades.
Aristea
Presumeixes en va
Aminta
Atura’t! (Vol retenir Megacle, que s’escapa)
Aristea
Ai las, cel! (cau sobre Megacle)
Megacle
Ai las, Déu! (Cau sobre Aristea)
Aristea
Megacles!
Megacle
Princesa!
Aristea
Ingrat! tu m’odies tant fins al punt, que per unir-me amb tu,
Jo corro cap a la mort, i tu tornes a viure?
Megacle
Veus fins a quin punt, adorable Aristea,
Ha esdevingut la meva dissort:
No vull morir: tots els camins que porten vers l’infern em són tancades.
Aristea
Però quina pietosa mà……
Escena segona
Alcandro i els mateixos
Alcandro
Sacríleg! boig! passió malvada!
Aristea
Més desastres Alcandro?
Alcandro
El teu pare acaba d’escapar de la mort en aquests moments.
Aristea
Com?
Alcandro
Quin horror, quin desastre, quin duel,
Hauríem conegut, si el cel no si hagués interposat!
Aristea
Per què?
Alcandro
Saps que, una n antiga tradició vol que un dia de festa,
Acabi amb un solemne sacrifici!
Mentre que Clistene arribava al temple amb la seva guàrdia,
Per celebrar-ho amb la processió sagrada,
No sé perquè, ni d’on ha vingut,
Licida furiós, li barra el camí…….
Ataca la guàrdia sorpresa i es precipita sobre el rei,
“Mori” crida i tremolant alça l’espasa sacrílega, sobre el seu cap,
Espasa sacrílega!
Aristea
Ai las, Déu!
Alcandro
El rei es queda impassible, sever, fixa sobre ell la mirada i li diu,
“Temerari què fas? (veus com el cel té cura dels reis!),
Amb aquests mots, la sang del jove furiós es glaça (….)
I del seus llavis, que semblen amenaçadors, vessen les llàgrimes.
Aristea
Ja respiro.
Argene
Que boig!
Aminta
Insensat!
Aristea
Què ha fet llavors el meu para?
Alcandro
Ha lligat immediatament el culpable, amb cadenes
Aminta
Intentem salvar el dissortat,
(Se’n va)
Megacle
Què ha dit Licida?
Alcandro
A les preguntes no respon res.
Té risc de morir i no en té cura.
Sempre plorant, crida al seu amic Megacle,
Pregunta per ell, sobretot el reclama,
En la seva boca com si no sabés dir altre cosa
El dissortat és lliurat
Pel cruel destí
Als braços de la mort fa pietat
Sempre té als llavis
En els darrers instants
El nom del seu estimat amic.
(Se’n va)
Megacle
No puc resistir més. Per pietat, qui em conduirà al costat del meu amic.
Aristea
Imprudent! quin és doncs el teu desig?
El meu pare sap que tu l’has enganyat,
Sap que ets Megacles, i vols presentar-te al rei; i tu no salves el seu amic.
Megacle
Al menys em perdré junt al meu amic, príncep.
Aristea
Escolta, no creus que sigui la meva encertada idea,
D’apaivagar el meu para ofès?.
Megacle
Jo no em faria il·lusions
Aristea
Si, Ho faré per tu.
Megacle
Generosa, gran, pietosa Aristea,
Ho he dit, quan t’he vist per primera vegada,
Que tu no eres pas mortal,
Vine tresor meu…
Aristea
Prou, tot això és inútil,
Una sola de les teves mirades m’obliga a voler el què tu vols.
Estimat meu, soc així per tu.
Per les lleis de l’amor
Sento dins meu
Els moviments del teu cor.
La teva pena m’entristeix,
La teva joia m’alegra;
I cadascun dels teus desitjos
Són com els meus.
(Se’n va)
Escena tercera
Megacle i Argene
Megacle
Déus, us prego escolteu la pietat d’Aristea,
Argene, jo vull seguir-lo de lluny….
Argene
No tinguis pietat, el cel està fatigat de suportar-lo,
Abandona’l al seu destí.
Megacle
Abandonar al meu amic, no soc pas covard.
Feliç, l’he seguit quan el cel estava serè,
Vull seguir-lo encara en dies de tempesta.
Com el foc de l’or, posa al dia les masses impures,
Així el cor dels falsos amics, apareixen en la dissort.
Escena quarta
Argene, Aminta
Argene
I per tant, malgrat de mi, també sento pietat!!!!!
Aminta
Miserable, on he d’anar? dia funest, infeliç Licida.
Argene
El traïdor es mort?
Aminta
No, però no trigarà gaire.
Argene
No me’n crec res Aminta, els malvats són nombrosos,
I mai no els manca la sort.
Aminta
No et facis il·lusions, no hi pas esperança. (…….)
L’opinó pública ha decidit:
Serà sacrificat, sobre l’altell de Júpiter.
El rei ofès, hi ha de ser present, i donar al sacerdots l’espasa sagrada.
Argene
El decret, no es podria revocar?
Aminta
Com?, el culpable està revestit dels vestits blancs,
He vist coronar-li el front amb flors,
L’he vist marxar vers el temple,
Al moment que arribi, pot ser ara Argene,
El ferro fatal li obrirà les venes.
Argene
Pobre príncep (plora)
Aminta
Per què plores?
Argene
Aristea no ha arribat encara?
Aminta
Ha arribat, però no ha obtingut res,
El rei no vol, o no pot satisfer-la.
Argene
I Megacles?
Aminta
El mesquí ha caigut an mans dels guàrdies,
Que li anaven darrera.
L’he sentit demanar, en la seva captivitat,
De morir en lloc dei seu amic,
Però com que ell no havia estat culpable,
No ho ha aconseguit, un culpable no pot morir en el lloc d’un altre.
Argene
Ho ha intentat al menys!….
Fort i generós! ho sento sense enrojolar-me?
L’amistat és doncs més sòlida que l’amor?
Em sento alterada per l’emulació de tal virtut!
Si, distingim-nos nosaltres mateixos.
Tan com el món serà, parlarà de nosaltres,
Que la meva sort no inspiri mai pietat.
Que ningú pugui al món, pronunciant el meu nom, plorant
Per salvar aquesta ànima perversa,
Moriré amb el cor ben alt,
On és la meva mort, ai las déu!
Vilipendiada, abandonat.
Vull donar al traïdor,
Una prova del meu amor
Un exemple de fidelitat.
Escena cinquena
Aminta sol.
Aminta
Fuig, salvat Aminta!
Però fugir eixís?, no retornem al temple per afrontar la còlera del rei ultratjat.
Anem a compartir l’error de Licida,
I morir de dolor, però amb ell,
Sóc un nàufrag, que sobre la mar desconeguda
Neda lluitant amb la mort.
Perd el suport, suport d’una estrella,
Finalment perd l’esperança,
S’enfonsa a l’abisme marí.
Escena sisena
Vista exterior del gran temple de Júpiter a Olimpia; on si davalla per una llarga i magnífica escala, dividida en en diversos replans, en mig del qual hi ha instal·lat un altell ardent. Als entorns, oliveres sagrades, que serveixen per coronar als vencedors.
Clistene, que davalla del temple, precedit pel poble i els seus guàrdies, Licida vestit de blanc, una corona de flors al cap, per Alcandro i la cort dels sacerdots, alguns portant en safates d’or els instruments del sacrifici.
Clistene
Infortunat jove, s’apropa, dels teus tristor dies, el darrer moment.
Et tinc pietat (què Júpiter em castigui si no dic la veritat)
Et tinc pietat, que no goso ni mirar-te.
Si el cel ho hagués permès, hauria de perdonar-te la teva falta……
No obstant si desitges alguna cosa fora de la vida,
Expressa lliurament el teu desig,
Ordena el què vulguis, fill, i ves-te’n en pau.
Licida
Pare (Perquè aquestes són les paraules d’un pare i no les d’un jutge o un rei)….
El meu únic desig és tornar a veure el meu amic,
Abans d’expirar atès que és viu,
T’imploro com a una darrera gràcia,
Abraçar-lo encara un cop més i moriré feliç:
Clistene
El teu desig serà garantit, guàrdies!
Porteu a Megacle
Alcandro
Senyor, plores! quina és aquesta pietat,
Que omple què omple la teva ànima?
Clistene
Ho confesso, Alcandro, jo mateix estic astorat,
La seva cara, els seus ulls, la seva veu,
Desvelen al meu cor una palpitació desconeguda,
Que recorren totes les meves venes.
En tots els meus pensaments cerco la raó
I no la trobo. Què és déu just?
Què és això que sento?
No sé d’on ve
Aquest tendre sentiment,
Aquest moviment desconegut
Que neix dins del meu cor;
Aquest fred que corre
En les meves venes
I que desperta en el meu cor
Un tan funest combat
Em sembla que no n’hi prou
Només amb la pietat.
Escena setena
Els mateixos i Megacle envoltat de guàrdies
Licida
Estimat company de les meves joies,
I de les meves penes.
És necessari separar-nos, atès que havem arribat junts a l’últim instant
Dona’m la teva mà fidel, i escolta.
Que això sigui per un prec, o una ordre,
Viu, això és el què vull, caritatiu amic,
Tanquem els ulls amb la teva mà.
Recorda’m. Torna a Creta a veure al meu pare,
Pobre pare! tu no estàs preparat per aquest cop cruel,
Endolceix l’amarga història,
Ves i consola, assisteix l’ancià afligit:
T’ho prego i si plora l’eixugaràs les llàgrimes,
I a través teu, veu un fill, tu li donaràs aquest fill.
Megacle
Calla, em fas morir (…)
Alcandro
Senyor, l’hora del sacrifici ha arribat.
Clistene
És veritat, hola sacerdots sagrats, encarregueu-vos de la víctima,
Guàrdies separeu-lo del seu dissortat amic.
(Els sacerdots i els guàrdies els separen)
Megacle
Estimat príncep!
Licida i Megacle
Adeu, (Es miren de lluny)
Cor
Suspèn, gran rei dels déus,
Deposa gran déu dels reis, les fletxes, terrors dels mortals.
(Mentre que el cor dansa, Licida s’agenolla als peus de l’altar a prop del sacerdot. El rei agafa l’espasa sagrada, que li és presentada amb una safata d’or, per un dels ministres del temple.
Presentant-la al sacerdot, i canta els versos següents, acompanyat per una simfonia solemne.
Clistene
Pare dels homes i dels déus!, Júpiter tot poderós,
Que una mirada, mana el mar, la terra i el cel,
I de la teva mà depenen totes les coses,
Acull aquesta sagrada víctima,
Que nosaltres sacrifiquem, que retingui els llamps funestos,
Que brillen a la teva mà
(Presentant l’espasa al sacerdot, és interromput per Argene)
Escena vuitena
Argene i els mateixos
Argene
Aturat rei! Atureu-vos sacerdots!
Listene
Ai las, imprudència, no saps nimfa, quina obra vens a trastornar?
Argene
Al contrari, vinc a fer-la més agradable a Júpiter.
Us porto una víctima voluntària, innocent i valerosa,
Que vol morir en el lloc del condemnat.
Clistene
Qui?
Argena
Jo.
Megacle
(Bella fidelitat)
Licida
(Ai las, quina vergonya)
Clistene
No saps, que el sexe feble no pot morir pel sexe fort?
Argene
Però no està prohibit a l’esposa morir pel seu espòs (….)
He rebut en la seva mà i la seva fe una penyora
Clistene
Licoris, soc més boig que tu, per escoltar el què dius.
Seria doncs una vil pastora, d’un hereu reial.
Argene
No soc de naixença baixa. No soc Licoris,
Em dic Argene, la glòria antiga de la meva sang,
És ben coneguda a Creta, si m’ha jurat fidelitat, que ho digui Licida.
Clistene
Parla Licida.
Licida
(Aquesta vegada em convé mentir)
No, no és veritat.
Argene
Com goses negar-ho! observa, ingrat,
Reconeix els teus presents.
Si no res de mi, aquest collaret d’or,
Que m’has donat a l’hora funesta, on has jurat ferm la teva esposa.
Recordes al menys, que amb aquesta mà has adornat el meu pit.
Licida
(Això és veritat)
Argene
Ensenya-li rei.
Clistene
(Els guàrdies, que volen allunyar-la a la força)
Feu fora de la meva vista aquest dona.
Argene
Poble, amics, sacerdots, princesa, veniu a ajudar-me,
El teu pare no vol entendrem.
Escena novena
Aristea i els mateixos.
Aristea
Creieu-me pare, és digne de pietat.
Clistene
Farà falta doncs que vinguis a dlirar amb mi?
(A Argene) Parla però que el discurs sigui breu.
Argene
Què diuen aquestes perles, calleré. Les nimfes d’Elide porten aquests ornaments?
Clistene
(Observa el collar i es queda trastornat)
Ai las, que veig, Alcandre reconeix aquest collar?
Alcandro
Si, el reconec? és el què portava el teu fill al coll ,
Quan el vaig abandonar a les ones.
Clistene
Licida! ai las déu! tremolo, aixeca’t Licides,
Recorda, és veritat, que ella ha rebut aquest regal?
Licida
Per tant, ella no ha morir per mi!
La promesa fou secreta i no ha estat complida;
L’Himeneu no ha estat celebrat pel ritu solemne!
Clistene
Et demano només si el regal és teu.
Licida
Si.
Clistene
Com ha arribat a les teves mans?
Licida
Me’l va donar Aminta.
I qui és aquest Aminta?
Clistene
Ha vingut Elide amb mi.
Clistene
Que hom vagi a cercar aquest Aminta
Licida
És aquí justament.
Escena desena Aminta i els altres
Aminta
Ai las, Licida (Vol abraçar-lo)
Clistene
Calmat, respon sense mentir:
Con has obtingut aquesta joia?
Aminta
Senyor, l’he obtingut fa cinc lustres d’una mà desconeguda.
Clistene
On eres llavors?
Aminta
En un lloc al costat de Cirintia, on les aigües turbulentes del riu Asope,
S’aboquen al mar.
Alcandre
(Mira atentament a Aminta)
Ai las, recordo bé els trets d’aquesta cara.
No m’equivoco, és ell de veritat.
Sóc culpable (S’agenolla),
D’un antic error, rei meu, perdona’m:
Ho diré tot fidelment.
Clistene
Alçat i parla.
Alcandro
Jo no el vaig abandonar, com tu m’havies ordenat
L’infant quan el vaig veure al mar, vaig tenir pietat,
Aquest estranger vingué al meu encontre,
Clistene
Aquest infant, Amintas on és. Què n’has fet?
Aminta
Jo…. (Quin secret he de revelar!)
Clistene
T’has tornat pàl·lid. Parla cruel, què li va passar?
Callant tu sumes a l’antic crim, un nou error.
Aminta
Està present senyor, és Licida
Clistene
Com! no és pas Licida el príncep de Creta?.
Aminta
El vertader príncep és mort al bressol.
Vaig entrar a Creta amb l’infant, que vaig oferir al rei afligit,
El va fer l’hereu al tron per consell meu,
En el lloc del dissortat legítim.
Clistene
Ai las, déus és Philintre, el meu fill (L’abraça)
Aristea
Cel!
Licida
El teu fill!
Clistene
Si, tu ets el germà bessó d’Aristea.
L’Oracle va imposar-me abandonar l’infant al mar,
Per escapar del parricidi al què estava amenaçat.
Licida
Ara comprenc l’horror que m’ha glaçat,
Quan vaig alçar la mà per pegar-te.
Clistene
Ara comprenc la immensa pietat, que sento al meu cor quan et miro.
Aminta
Feliç pare!
Alcandro
Avui en un instant pots fer dos hereus.
Clistene
És el meu desig i voldria unir Argene amb el meu fill Philinte,
I a Megacle a Aristea, però Philinte, fill meu,
Estàs condemnat a mort.
Megacle
No està condemnat, perquè és fill teu.
Clistene
Podria escapar de la llei, perquè és de la meva sang? (….)
Sacerdot, aviveu el foc sobre l’altar,
Ves fill meu a morir, jo et segueixo
Aminta
Quina justícia inhumana?
Alcandro
Quina virtut bàrbara.
Megacle
Senyor aturat! no pots condemnar,
A Scyone tu ets el rei, però no a Olimpia,
En aquest dia, no presideixes els jocs.
El culpable depèn del judici del poble.
Clistene
Bé. Escoltem doncs el judici popular,
En favor del culpable, no intercedeixo ni el condemno, ni aconsello.
Cor dels sacerdots i del poble
Que visqui el fill culpable, perquè a través d’ell,
No sigui castigat el pare innocent.
Que la idea de tal horror, no faci dol,
El dia present, vi es trastornin els ritus sagrats.