Acte segon
Escena primera
Al peu d’un suau turó, un recinte deliciós, destinat a l’Emperador, on es percep una gruta recoberta de vegetació i al mig una bassa, envoltada de bancs d’herba. Decio i Ottone.
Recitatiu
Decio
La cura de la teva fidelitat i del meu honor, senyor,
M’obligui a dir-te, allò que temo revelar.
Ottone
Parla doncs. Quina temença, pot retenir als teus llavis?.
Decio
Dir-te unes coses, que podrien causar-te dolor.
Ottone
No em preocupa gens i no he de dubtar pas,
Que unes paraules, que podrien ser una glòria esplendent,
Llançar oprobi i menys preu.
Decio
Atès, que m’ho ordenes, Cèsar et diré,
Que aquesta que que tu tant estimes,
Serà la causa de la teva ruïna.
Ottone
Per quina raó? diguem?
Decio
Les seves accions impúdiques,
(Perdonem senyor)
Les seves impudícies, que a ulls d’altri,
Es passen de mesura, Roma en parla i tothom diu Cèsar està cec,
D’adorar una infame i un monstre despietat.
Ottone
Què sento? què dius?
La seva infàmia és doncs la d’estimar massa,
Aquell que el seu deure és al seu amor designat?
Decio
No, sinó d’estimar massa, aquell que el seu deure és de no estimar
Ottone
Qui pot ser?
Decio
Qui? no sabria dir-ho,
Tant que sembla innombrable,
Aquesta horda d’amants, amb qui molt sovint,
Canvia mirades, somriures i mots tendres,
Que el seu honor no sabria tolerar.
Ottone
Què he de fer? per estar ben segur, que he estat ofès,
Que ella n’és la culpable?
Decio
Sobretot vigilar aquell en què ella es veu secretament.
Ottone
Decio, em confons i la pau de la meva ànima no la sento bé,
Està més trasbalsada encara,
Què les ones de la mar sota els vents irritats.
Ària
Ottone
Com l’onada,
En remolins horribles i profunds
Agitats pel vent, batuts, per les tempestes,
Tremolant,
Rugint,
Cau el fons de l’abisme.
Així el cor,
Assaltat per un temor mortal,
Trasbalsat, agitat,
Sospira i s’emporta amb gelosia.
No pot trobar el repós.
Escena segona
Decio i Caio.
Recitatiu
Decio
A Cèsar enganyat, no li he pas volgut dir,
Que Caio és el seu rival.
Els meus advertiments bastaran per estar més caut,
Per descobrir els enganys, que li fan.
El meu deure m’imposava trencar el silenci.
Aquí arriba Caio
Caio
Decio, quin funest dolor veure el Cèsar amb trets de tristor?
Decio
Què em demanes?
Caio
He vist a l’instant, en prova a un desordre extrem.
Tu que sempre et trobes al seu costat,
Podràs segurament dir-me’n el motiu.
Decio
No sabré acontentar el teu desig.
Caio
Per què?
Decio
La lleialtat, per causa del seu honor.
Caio
D’Ottone, sóc un lleial servidor.
Decio
Això és massa Caio, massa presumir de tu mateix,
Només puc dir una cosa, i de revelar-la no me’n penedeixo.
Caio
Què me’n dius d’Ottone
Decio
L’han traït.
Ària
Decio
Què és el tron per un rei,
Sinó pot trobar fe, en aquells què el serveixen.
El llorer triomfant, perd el seu gran esplendor,
Per la falta d’altri.
Escena tercera
Caio pensatiu, assegut damunt d’un turó, Tullia, sota l’aparença d’Ostillo, s’apropa per escoltar el què diu, amagada a la gruta, ella li respon com un eco sense que ell es doni compte de la seva presència.
Recitatiu
Caio
Que Decio digui el què vulgui. Vertaderament no tinc cap cura d’escoltar les seves paraules,
Vull asseure, no pas per buscar el repòs,
Sinó per entretenir-me sol amb el meu dolor.
Tullia (Amagada)
Sofreix, gemega, enrabiat, traïdor!
Caio
Qui em diu traïdor?
Tullia
Aquella, que abandonada, et guarda el seu amor.
Caio
Aquella que m’estimi doncs em diu traïdor?
Tullia
Aquella que, has traït, ingrat, s’adreça a tu.
Caio
S’adreça a mi? qui? a Tullia només he fallat de paraula.
Tullia
La de què pels seus enganys, et demana la raó.
Caio
Quin fantasma, quin espectre,
Em demana el motiu de la meva manca de fe?
Tullia
Una ombra dissortada, vet aquí el què soc.
Caio
Què soc jo? però què ets tu? ai las, mostrat a una ànima fidel,
Un amant dissortat!
Tullia
Digues sobre tot a un cor malvat i voluble!
Caio
Voluble és només aquell que dona a un altre,
El què ja havia donat! però d’on, ai las déus!
Però d’on poden venir també tristos sons?
Tullia
Del meu dolor.
Caio
Qui! és del meu dolor que neixen les veus.
Crec sentir així el què no entenc,
Els turments de la gelosia,
Em priven de la meca raó, somio, deliro,
I estic envoltat d’aquest horror de tal desesper m’abandono.
Tullia
Que els teus turments siguin la meva venjança!
Ària
Caio
Les ombres i els vents, el murmuri de l’ona,
Són només l’eco de les meves penes,
Atès que en aquest lloc, ai las, cel!
No hi ha ningú que m’escolti.
Tullia (Com un eco)
Escolta, escolta,
Caio
Escolta, escolta? ai las, quin horror!
Quins temors, quines alarmes, sento en el meu fons!
Ai las, la meva fidelitat!
No has merescut tants turments per les teves penes!
Tullia (Com un eco)
Tu menteixes, tu menteixes…
Caio
Les ombres i els vents etc…..
Escena quarta
Caio, Tullia, que fingeix arribar per atzar aquest lloc.
Recitatiu
Tullia (Disfressada d’Ostillo)
Quin dolor Caio, pot agitar-te així?
Caio
Ai las, malvat rival, no veig massa bé, el què estàs fent.
Quin plaer extrem hi trobes.
És mesclar la teva joia a l’horror pels meus turments.
Però la teva joia aviat serà desplaçada, aviat veuràs,
Abratres sobre el teu cap, la força de la meva venjança.
Ària
Caio
Als ulls de qui tu estimes,
Revelaré del teu cor la per perfídia,
I en l’excés del meu rigor,
L’afecte del meu cor,
Serà la meva crueltat.
Als ulls de, etc…..
Escena cinquena
Tullia sola
Recitatiu
Tullia
L’infidel es desespera i en debades,
Que jo voldria veure’l penedir-se,
De la seva mancances de fe;
Però atès que no obstant, no vull entreveure cap altre confort,
Què al menys en el seu dolor, posi la meva esperança.
Ària
Tullia
Dos tirans regnen al meu cor.
L’un es diu fúria, i l’altre es diu amor.
Quan un m’invita a la venjança,
L’altre em diu: espera encara,
Ben aviat, penedit de les seves faltes,
L’infidel et retornarà
Dos tirans, etc…
Escena sisena
Canvi de decorat, un pavelló rústic amb un mirall. Cleonilla s’asseu i es contempla al mirall. Entra Caio.
Recitatiu
Cleonilla
La meva cara és serena, no perquè el meu front,
Porti pedreries o flors,
Sinó perquè d’amants dissortats,
Els cors trencats, en fan l’ornament.
Caio
Cruel. Atès que al final et trobo sola.
Quina falta he pogut cometre,
Què em faci avui merèixer el teu menyspreu?
Pot ser en mi no vols més…..
Cleonilla
Ets molt audaç i em demanes massa.
Caio
Has doncs oblidat…
Cleonilla
No comprens, que no vull escoltar-te.
Caio
Aquell amor, que no fa molt vas donar-me,
Cleonilla
Ni una paraula més! ves-te’n, prou!
Caio
Cel! pots exigir?
Cleonilla
Exigeixo i ordeno.
Caio
Bé. Doncs només m’està permès obeir,
Al menys en aquesta carta, cruel,
Llegiràs les meves justes queixes.
(Surt entregant-li la carta i surt cantant-li l’ària)
Ària
Caio
Llegeix al menys, bàrbara, infidel,
Sobre aquest full banyat per les meves llàgrimes,
La meva constància i la teva crueltat.
I si t’has de mostrar encara més cruel,
De la meva fidelitat, jo en tindré tot el mèrit,
I de la teva barbàrie tu en tindràs l’odi.
Escena setena
Cleonilla llegint i Ottone
Recitatiu
Cleonilla
Què hi ha escrit aquí? dels seus gemecs no en tinc pietat,
Però llegim la carta.
Ottone (Arrabassant-li la carta)
Una carta, de qui?
Cleonilla
Pot el Cèsar, en un acte vil rebaixar-se?
(Ai las, estic perduda si cedeixo als meus nervis)
Ottone
La teva mirada es trastorna i de sobte empal·lideixes,
Ai las, tu em traeixes!
Cleonilla
El rubor de la meva cara, no és pas de còlera
(Ai las, cor meu!)
Ottone
Llegim doncs aquesta carta.
Cleonilla
LLegeix, i coneix el teu error, en lloc d’acusar-me
Ottone
(Llegint)
“El dissortat Caio a aquella que adora”
Caio és el teu amant?
Cleonilla
Acaba i ho sabràs.
(Ai las, sigues alerta, cor meu, en tant com por ser-ho!)
Ottone Prosseguint la lectura
Atès que se’m permet la causa del teu menyspreu per mi,
Al menys que aquesta carta et parli en favor meu.
Diguem, que he fet jo perquè fugis del meu amor per un nou amant?
Al menys si el el meu dolor no pot canviar la teva ànima,
Per deslliurar-me de tan cruel turment,
Arranquem el cor i estaré content”
Així, tu m’ets infidel i Caio el meu rival?
Estic traït! ai las, no, Roma no estava equivocada,
De dir-te lasciva i de mi dir-me cec.
Cleonilla
La teva boca és massa indigna,
Si contra el meu amor fa aquest discurs,
Ottone
Quina és doncs la teva defensa?
Parla, no dic res.
Cleonilla
(Sàpiga mentir el meu cor)
Escoltem bàrbar, coneixes la promesa que Tullia,
Feu un dia la promesa d’esdevenir l’esposa de Caio.
Ottone
Sovint he sentit dir-ho de la seva boca.
Cleonilla
Bé, sàpigues encara, que Caio, ben cert que té una nova amant,
Ella ha donat el seu cor, ho diu en aquesta carta,
Que ell m’ha confiat, perquè jo li escrigui també,
I perquè l’ infidel, tenint coneixement de les ordres,
De la teva favorita.
Penedint-se del seu error amb la fi d’obeir-me,
Retorni al seu primer amor.
Ottone
Si això és cert, imploro el teu perdó.
Cleonilla
Ai las, ingrat no ets pas digne.
(Ja està pres en la xarxa que jo he estès)
Ottone
La gelosia.
Cleonilla
La gelosia?. Espera encara amb la fi que el teu error,
Sigui més clar al teus ulls,
Escriuré aquesta carta i te la confiaré,
I tu mateix hauràs de posar-la a les seves mans.
Ària
Cleonilla
Tu veuràs, si te mancat de fe,
Si jo fou infidel i tu diràs,
La vergonya a la teva cara,
Què vas ser tu qui et vas equivocar.
Tu veuràs etc…..
(Comença a escriure)
Escena vuitena
Entra Decio, mentre que Cleonilla està ocupada en escriure i Ottone espera.
Recitatiu
Decio
Roma, ai las Cèsar, pressento,
Que prepara contra tu intrigues secretes,
Si tu tardes a guanyar-te el tron.
Ottone
Ai las, cel! no si afegeix un nou dolor,
A un cor que expira en gelosos turments.
Decio
Senyor, no voldria…
(Cleonilla ha acabat d’escriure i li dona la carta a Ottone)
Cleonilla
Aquí està la carta, veu tu mateix si et soc fidel,
O pèrfida i cruel.
(Pugui la meva astúcia triomfar)
Ària
Cleonilla
Dissortada constància,
Que bona és la teva puresa,
Si un bàrbar traïdor no et creu?
Va. Fes brollar les teves llàgrimes,
Qui voldrà saber, quina és la teva recompensa,
Digues, que els plors i el menyspreu,
Són el preu de les teves penes.
Dissortada constància etc…
Escena novena
Decio i Ottone
Recitatiu
Ottone
Ai las, Decio les teves revelacions,
M’han posat molt gelós.
Decio
No és pel teu bé?
Ottone
Un bé que, jo veig que sobre mi cau l’oprobi i Cleonilla ofesa!
Decio
Ai las, senyor….
Ottone
Amic fidel,
Abans de dir-me res més,
Ordena que vingui Caio immediatament.
Decio
Obeeixo les teves augustes demandes.
(Massa amor del Cèsar ha fet el ridícul)
Ària
Decio
Sovint és el cel qui s’expressa,
Pel cor d’un lleial vassall,
Pel bé d’un poderós Monarca,
Però així, que si mescla l’infern,
El zel ben sovint apareix com una burla,
La més gran devoció és el menyspreu.
Escena desena
Ottone tenint a les mans les cartes i llegint la de Cleonilla i després la de Caio.
Recitatiu
Ottone
Ai las, quina equivocació la meva,
De creure la meva estimada capaç de trair-me!
Llegiu el què ella ha escrit,
(Llegeix)
“L’amant de Cèsar a Tullia”
Caio es burla de tu: és perquè jo ordeno,
De acontentar finalment aquest lleial servidor,
Per no fer pas ultratge a la seva antiga flama,
Pensa que moriràs si no m’obeeixes”
Caio
A les teves ordres, Cèsar, aquí estic.
Ottone
Molt bé Caio, he de censurar-te molt severament.
Caio
Senyor, que t’he fet?
Ottone
El què no devies fer.
Caio
Estic confós,
(Si el meu amor es descobreix, on aniré doncs a amagar-me?)
Ottone
Soc el Cèsar i tu ho saps,
Però en fas poc cas de tot el meu poder.
Caio
Parla senyor,
(De remordiment em sento morir.)
Ottone
Llegeix aquesta carta, és de la teva mà?
Caio
(Grans déus! ai las cel! estic perdut!)
Ottone
L’enrojolament de la teva cara et fa culpable.
Caio
(Ai las, quin turment!)
Ottone
Parla, no dius res?
Caio
(Moment fatal! estic a punt d’expirar!)
Ottone
El teu temor no és pas superflu,
En quant a Cleonilla, en favor de la teva flama
Reclames una ajuda.
Que només al teu sobirà havies de demanar!
Però, va, et perdono i et retorno la carta,
Que a Tullia per complaure’t va escriure després, estàs content?
(Ottone li dona les dues cartes a Caio, ell llegeix la de Cleonilla)
Caio
Senyor més encara del què t’imagines.
Ottone
Recorda solament, que Cèsar regna aquí,
I si tu necessites un favor reial,
Només és a mi que et cal demanar-lo,
Ja que del meu amor n’has conegut les proves.
Ària
Ottone
Comparteixo la teva pena tan cruel,
I sento per tu dolor i pietat.
El meu cor que sap el què és l’amor,
Sempre es mantindrà clement amb tu.
Escena onzena
Caio sol
Recitatiu
Caio
Com n’és d’hàbil Cleonilla!,
Sens dubte no la van descobrir llegint aquesta carta,
I pot ser moment, que da la meva extrema pena, va penedir-se.
Però a trobar l’astúcia, no va tardar gens,
I per un artifici, del mateix August,
N’ha fet el missatger de la seva ràpida invenció;
Jo que el creia pres de rudes alarmes,
He escapat de tot perill,
Ai las, feliç estratagema.
Ària
Caio
M’assemblo a l’ocellet,
Que al final arriba a escapar-se de les xarxes,
Que l’esperaven amagades entre el fullatge;
Que lliure i solitari, reprèn el seu vol,
Però tímid, no sap on dirigir-se,
Els perills passats, han trastornat el seu esperit.
Escena dotzena
Tullia sola
Recitatiu
Tullia
Ai las, el traïdor, no vol sentir-me,
Astres pèrfids!
Dels meus turments, quan n’estareu satisfets?
Rebutgeu encara de les meves dissorts el menor apaivagament?
Què fer?
Amor, què m’aconselles tu?
Ai las, per pietat, de les meves horroroses ferides,
O be guarir la nafra, o bens a socórrer-me.
Ària
Tullia
El meu dissortat esperit,
Només m’inspira la venjança,
I no em parla pas d’amor,
Però com puc jo, ai las, cel
Trencar el dard, que traspassa el meu cor,
Quan adoro al mateix arquer.
El meu dissortat……