Acte tercer
Escena primera
Un passatge solitari amb un racons amagats en la frondositat. Decio i Ottone
Recitatiu
Decio
Senyor….
Ottone
Deixem en pau, si vols parlar-me,
Parlem només de la meva estimada.
Decio
Considera al menys, la teva salut,
I els perills que t’amenacen a Roma….
Ottone
Què pot fer Roma?
Conspirar contra tu, prendre’t la vida i l’Imperi.
Ottone
Seria massa vil, si tingués aquest temor.
Decio
No és cap vilania cercar el remei,
De la teva segura caiguda, d’un lleial servidor,
És la fidelitat, que parla per la meva boca.
Ottone
Per complaure’m Decio, deixem en pau,
Me’n vaig al camp a veure aquella que adoro.
Decio
Ai las, dels teus turments tu seràs l’únic artista.
Ària
Ottone
No m’ocupo més del tron i de l’Imperi,
Si puc provar el dolç acontentament,
De gaudir de la què adoro.
Tu saps llegir en el fons de la meva ànima,
No intentis pas, amb les alarmes trastornar la meva felicitat.
No m’ocupo etc…..
Escena segona
Decio sol
Decio
Ai las, presento d’Ottone la imminent dissort.
No entén ni veu, els meus fidels avisos i els perills que pressento.
Una dona infidel el torna cec i beneit,
Al menys, si pogués mostrar-li clarament,
La vergonya, que l’envolta,
Potser tornaria a la raó, en aquests llocs amagats,
Veig venir Caio seguit de l’inconstant!
Advertim a Cèsar, potser, espero,
Que ell mateix veurà com és enganyat.
Ària
Decio
Ser amant, no és pas cap crim,
Però per un sobirà és feblesa, és vilania,
Un cor reial ha d’abdicar quan un vil amor, és esclau.
Ser amant….
Escena tercera
Cleonilla i Caio
Recitatiu
Cleonilla
En debades vols que t’escolti.
Caio
Digue’m al menys, per què tant de rigor?
Cleonilla
El perill del teu cor que has passat, ha refermat la ferida?
Caio
Què no, no ha fet més que fer-la créixer,
Percebent els trets d’una fúria gelosa.
Cleonilla
Si no l’ha tancada, ha guarit la meva.
Ària
Cleonilla
No, jo no tinc més amor per tu, ja en tinc prou.
No em parlem més,
Plora amb el teu dolor,
Per què tu del meu cor,
Tota pietat ha desaparegut,
No, jo no….
Escena quarta
Els mateixos i Tullia disfressada d’Ostillo.
Recitatiu
Tullia
Cleonilla!
Caio
(Cruel turment!)
Cleonilla
Ostillo, qui ets tu, que el meu cor,
Desitjava veure’t de nou.
Tullia
Aquí estic, a les teves ordres.
Caio
(Ai las, em sento morir!)
Tullia
(En veu baixa a Cleonilla)
Què no em falti la teva fe!
Caio
(Anant cap a Cleonilla)
Voldria parlar-te
Cleonilla
(En secret a Tullia)
No dubtis pas, estimat amor meu, (a Caio)
Ni una paraula més o marxa!
Caio
Abans d’obeir-te, escolta…
Tullia (En secret a Cleonilla)
No l’escoltis si tu m’estimes!
Caio
(A Cleonilla, que no el vol escoltar)
Per tant jo vull dir-te,
Cleonilla (A Tullia)
Et seré fidel! (a Caio), no puc escoltar-te.
Tullia (A Cleonilla)
Si vols parlar-me, t’esperaré aquí.
Caio (En veu baixa a Cleonilla)
Ai las, donem abans que me’n vagi,
Una ínfima raó per esperar.
Cleonilla (A Caio)
Demano obediència (a Tullia),
Espera un instant,
Tullia (A Cleonilla)
Ai las, com t’estimo!
Caio (A Cleonilla)
Que n’és de cruel el teu cor!
Cleonilla (A Caio)
Ves-te’n i no diguis res!
(A Tullia) Boca adorada!
Caio
Marxo perquè tu m’ho ordenes,
(Però en aquest lloc em quedaré amagat, així m’ho mana la meva gelosia. Perquè la meva mort sigui més segura als meus ulls)
(Amagat canta aquesta ària)
Ària
Caio
Mira els meus ulls i podràs sentir,
El què diuen els meus llavis,
El què diu el meu cor.
Considera les meves penes,
Després amb un sospir, consola el meu dolor.
Mira els meus ulls etc…..
Escena cinquena
Cleonilla i Tullia disfressada
Recitatiu
Cleonilla
Tot el què el seu gran regne d’Amor, té d’encisador,
Ho veig al fons dels teus ulls.
Tullia
Ai las, estimada meva!
Si pota contemplar l’Amor en la meva cara i els meus ulls,
No en saps la causa?
Cleonilla
Tu m’ho diràs estimat Amor,
Vine un instant a seure al meu costat.
Tullia
Ai las, si algú em veies en aquesta postura!
Cleonilla Forçant-la a seure prop d’ella.
Vine i calla!
Tullia
Refusar de satisfer-te, seria ben imprudent,
Obeeixo i sec.
Cleonilla
Quina joia, a prop teu, et prenc dins del meu cor.
Tullia
De tal favor estic confús.
(Ai las, quin error el seu)
Ària
Tullia
Quina dolça alegria,
Sento als teus braços,
D’un tendre lligam,
Enllaça el meu pit, dolç amor meu,
(Com t’estàs equivocant)
No és més feliç la petita nau,
Que la fúria de les tempestes,
Ha escapat i a l’abric de tot perill
Arriba a port, sense cap temor,
Com el meu cor contra el teu pit.
Ben arraulit tendrament,
Transportat de felicitat,
I que crema d’amor,
Guarit de les seves alarmes.
(Ai, las, com t’enganyes!)
Escena sisena
Caio ocult, no pot sofrir la sort del seu rival, i surt amb una daga a la mà, per matar a Ostillo.
Recitatiu
Caio
(No puc sofrir més)
(D’un sol cop la meva fúria extrema,
Venjo a la vegada a Ottone i al meu amor traït.)
(Es llença sobre Ostillo per colpejar-lo)
Mor indigne perjur!
Cleonilla
Ai las, vilà!
Per quina ràbia cega vens a importunar-me en aquest lloc).
Caio
D’un Cèsar ultratjat, he de venjar l’amor escarnit!
Tullia
Mate’m, no aturaré el teu braç, ai las, traïdor!
Caio
Seràs satisfet!
Cleonilla
Guàrdies, socorreu-me!,
Mateu un imprudent, que gosa desafiar-me!
Tullia
Ingrat, d’aquest punyal, el meu cor no té cap temor.
Darrera escena
Els mateixos, Otoone, Decio, alertats pel soroll.
Recitatiu
Ottone
Caio enfurismat! però que fa, ai las cel!
Decio
Ho veus, senyor, l’ofensa que t’han fet!
Cleonilla
Cèsar, reclamo venjança,
El pèrfid ha intentat…..
Caio
Ai las, Cèsar, escoltem primer:
La meva única lleialtat m’ha conduït a aquest lloc,
Per venjar la teva injúria.
Cleonilla
Jo sabré dir-te molt bé, la infàmia del seu cor.
Caio
Senyor, t’ho prego, sent de mi l’ultratge que t’han fet.
Ottone
Parla: què he de creure?
Caio
Ho he vist a l’instant, l’infidel Cleonilla,
Prodigar els seus favors a l’indigne Ostillo:
No eren, és que carícies i que…
Ai las, quina traïdoria, he volgut fer això per venjar el teu honor,
I per glòria meva als ulls de l’inconstant,
Matar al seu amant.
Ottone
Estic esmaperdut.
Decio
(Amb quina abjecció, ha caigut Roma!)
Cleonilla
(Ara és temps d’artificis, de ràbia, de llàgrimes, (plorant).
Ai las, el meu amor….
Ottone
Calla, pèrfida! corre a amagar-te!
Tu Caio compleix el teu deure, què mori el traïdor!
Caio
La meva ànima està totalment disposada,
(S’apressa a matar Ostillo)
Tullia
Escoltem primer, Cèsar i moriré content.
Otton (a Caio)
Aturat! vull sentir la seva defensa,
Després que mori!
Cleonilla
(Tinc encara esperança d’excusar el meu error.)
Tullia s’agenolla als peus d’Ottone, es descobreix)
Tullia
De Roma i del món invicte sobirà, Cleonilla és pura,
I només al meu pit,
De la fidelitat crema la insigne flama,
Caio, és l’únic culpable i només ell ha traït a Cèsar, vet aquí.
L’home a qui la teva amant feia carícies,
Jo només sóc una dissortada, que estima a un pèrfid i fou abandonada,
Però per tu pretenc, que els meus errors, siguin per fi venjats.
De pietat, de perdó em jutges indigna,
Atès que soc Tullia, no pas Ostillo.
Ottone
Quina bogeria és aquesta?
Caio
Ai las, cel, que veig.
Decio
Ai las, com el destí es plau de sorprendre,
Cleonilla
(Una sort propicia s’obre a la meva salvació!)
Ottone
Si tu ets Tullia alçat i ordeno que siguis l’esposa de Caio,
Si dubta mai de la teva fidelitat,
Que ell vegi la seva equivocació.
Però per què senyora, no heu dit que aquesta disfressa amagava la cara de Tullia.
Cleonilla
Si tot el temps l’he abraçada i acaronava,
És perquè sabia molt bé que era una dona.
(El meu error m’invita a ser més prudent)
Ottone
Si és així, perdona estimada,
El doble error que t’he ofès,
Per tot això que he fet, t’imploro clemència.
Cleonilla
Si em plau canviar, ho veuràs tu mateix.
Decio
Estranya aventura! quin dia més imprevist
Caio
En els meus braços estimada, oblida les meves faltes.
Tullia
La constància triomfa i això és prou per mi.
Cor
Caio
Gran és la joia, que satisfà un cor,
Si dels turments, neix la pau
Tots
Gran és la joia etc….
Caio
Després de la fúria i les tempestes,
La calma sembla més bella, al mariner
Tots
Després de la fúria etc……