Simfonia
ACTE PRIMER
ESCENA PRIMERA
Vasta campanya sota els murs de Gaza, on l’exèrcit egipci s’aplega per la revista, davant el rei, segut a un tron elevat. Dos sàtrapes, un portant l’escut del reialme i l’altre l’espasa nua. Guardes circassians. El Califa, Emireno, Adrastro, Tisaferno i Armida.
Recitatiu
El Califa
De l’altiva Menfis i de Palestina, amiga i oprimida, vosaltres aliats fidels i venjadors temuts,
Ara que sota les insígnies il·lustres d’Egipte,
En revista guerrera aplegats, han passat les tropes armades.
Ja és hora que us doni un cap digne de vosaltres, de mi … però qui?
Aquella deessa, veig venir vers nosaltres, sobre un carruatge brillant,
Escortada de guerrers i donzelles.
Emireno
El seu carro sembla que porta el dia.
Adrasto
D’un arquer ferotge vestit de dona, té un front altiu.
Tisaferno
Mai Argos, ni Xipre ni Delos van veure tal port ni semblant bellesa
(Armida s’apropa i davalla del seu carro)
El Califa
Noble dama, si puc donar-te tal nom, perquè no t’assembles a cap cosa terrenal,
Què cerques aquí i d’on vens? Quina fortuna, la teva o la nostra, t’han portat a aquests llocs?
Adrastro
(Oh, encisador semblant!)
Tisaferno
(Oh, adorables ulls)
Armida
Per la fe, per la pàtria, Rei suprem, vinc a lluitar en el combat,
Dona soc, però de sang reial i em dic Armida.
De les nostre proeses sens dubte ja t’han comptat i no he jutjat indigne d’una reina, armar el meu braç,
Qui vol regnar utilitza totes les arts on s’il·lustren els reis,
Que una mateixa mà tingui el ceptre i l’espasa,
La meva sabrà ferir sense temor i vesar sang perquè no l’atura el ferro ni l’espasa.
Adastro
(Com en aquest bell rostre molt menys que el somriure, és bella la fúria)
Tisaferno
(Així plena de ràbia i feroç orgull, les seves amenaces no fan sinó augmentar la seva seducció)
El Califa
Admiro el teu valor, reial princesa, ets d’un tron la digna hereva.
Però si contra els francs, plens d’orgull i audàcia, sota tan favorables auspicis,
Desplegueu u exèrcit ple de bravesa, quin valor, quina força
Podrà oposar-se a la meva glòria?
La victòria és certa, però tu per un instant dignes de quedar-te aquí
I després et plagui venir amb mi al palau reial.
Armida
Obeiré
El Califa
Apropa’t Emireno
Emireno
Estic a les teves ordres
El Califa
Aquest ceptre és teu a partir d’ara.
A tu, Emireno, et confio el meu poble.
Davant d’ell em representaràs i alliberant el rei vassall, fes abatre sobre els francs la meva fúria.
Va, ves i sigues vencedor, cap gràcia pels vençuts
I porta captius aquells que encara són vius.
Emireno
De la teva invicta mà rebo aquest ceptre,
I vaig escortat pels teus vots. A aquestes noves proeses, espero, digne cap escollit per la teva virtut,
Venjar de tal ofensa a tot l’Àsia.
Tornaré com a vencedor i vençut, que la mort em salvi del deshonor.
Cor
Soldats
Visca la llum del mon, llarga vida al rei d’Egipte,
Visca Mart vencedor, que de l’Àsia, per nosaltres la victòria, sigui una nova glòria.
Pel nostre general un nou honor.
ESCENA SEGONA
(Armida, Adrasto i Tisoferno)
Recitatiu
Adrasto
El cel, noble dama, és propici per nosaltres, no sabria dubtar de la victòria,
Quan una valerosa guerrera, llença els seus trets contra els francs.
(Més aviat que el seu braç, els seus ulls poden ferir)
Tisaferno
Ja l’Àsia abans de la seva victòria exulta i veu,
Sota semblants auspicis, el seu triomf cert.
(Però l’orgull enemic és un perill l’arc fatal dels teus ulls).
Armida
(El bon començament, propicia als meus projectes)
Les vostres lloances són massa exagerades, i els meus modestos encants.
No són projectes dignes de fer notar.
Quina seria la meva felicitat si, sense parlar de Cupido, només em fos oferta cortesia,
I és en un campió que la trobaré.
Adrasto
Si l’espasa d’Adrasto no et sembla inútil, disposa de mi, bella dama.
Tisaferno
D’un campió audaç de boges persecucions, és un feble socors!
Només jo, princesa sabré servir-te.
Per tu, enmig dels perills, aquesta espasa no tindrà cap altre glòria,
Que la d’enrogir de la sang d’altri.
Jo seré el teu campió.
Armida
Estic honorada amb els vostres oferiments,
I accepto el do del vostre cor heroic.
Duet
Tisaferno
Aquesta espasa i aquest cor, el teu furor, al teu amor,
Tindran la glòria de servir. Si, per tu, ulls adorables
Així com el meu cor, a mil ferides el meu pit s’esposarà.
Adrastro
Un sol signe de tu, un sol manament, seran llei per aquesta espasa,
Seran un favor per mi, i per tu qualsevol que t’ofengui,
Per la seva pena i el seu càstig, em veurà esdevenir un bàrbar.
ESCENA TERCERA
(Armida sola)
Recitatiu
Armida
Una sort propícia, somriu al meu furor
Així com als meus propòsits. Mirades, sospirs,
Ministres de la meva joia, us veig avui.
Venjadors dels meus errors, si pel amorós Rinaldo,
Vau ser missatgers de pau, a partir d’ara sereu par Rinaldo,
Armes de guerra al meu favor, de tots els capitans d’Egipte,
En favor meu robeu tots els cors,
Però Emireno, el cap de tot l’exèrcit, siguin pels vostres arts el principal objectiu,
I tant debò que vegi la meva venjança acomplida,
Del l’honor i del respecte no me’n preocupo més.
Ària
Armida
Les paraules amables, mesclades amb sospirs, bromes amoroses i tímides ullades.
Mirades llangoroses i furtives siguin pels imprudents trampes d’amor.
Empènyer l’amant massa indecís, frenar a l’audaç, fingir quan convingui
La indignació o el content pacífic.
Que el meu art abraci els cors.
Però si aquest cor massa fàcilment als seus sentiments es lliura,
Que a l’esperança, segueix la gelosia, i que a dolces promeses
Segueixi la rigidesa.
ESCENA QUARTA
Apartaments al palau reial. Osmira, Erminia, Emireno
Recitatiu
Osmira
Doncs és veritat, Erminia, Gaza t’ha de contemplar sempre trista!
Allunya dels teus ulls aquests plors ingrats,
Perquè tot i que esclava cap cadena trava el teu peu.
Erminia
No, aquest no és un esclavatge, és un estat on es gaudeix de favors i d’honors sense nombre…
El què causa el meu dolor, és només
Qui estalviar-me el peu, oprimeix el meu cor.
Osmira
Així com tu pel teu Tancredo, és per Adrasto per qui ploro,
Però, de la teva flama, aquest gran general em té coneixement?
Emireno
(Aquest gran guerrer? és ben bé de mi que hom parla?)
Erminia
No, a revelar-li una inoportuna vergonya s’hi oposa.
Osmira
De la nostra timidesa, tenim reservat un destí semblant.
Emireno
Quina felicitat la meva! del teu tímid cor entenc bé el retraïment
Erminia
Però al menys em fos permès un dia, aquestes cadenes no serien més dolces!
Li diré si més no que l’estimo!
Emireno
(Gaudeix-ne, feliç Emireno)
Erminia
Amiga, d’un injust i funest salari,
La fortuna i l’amor en paguen una fe constant.
(Emireno s’apropa)
Emireno
No més sospirs, que aquest cor trobi a la fi la pau!
Erminia
General!
Emireno
Vida meva!
Osmira
Que sento? vida meva?
Erminia
Que són en els teus llavis aquests accents amorosos?
Emireno
Aquells que sempre d’un amor més tendre van ser infants,
I que esllangueixen al meu pit, del mut manament de la teva modèstia,
I avui atès que et trobo, el deixo al final en llibertat.
Erminia
Però, de quines vanes esperances t’afalagues tu?
Emireno
Amor meu, no em turmentis més, perquè tu no pots negar el què jo acabo de sentir,
I que Osmira, molt millor encarta ha sentit.
Erminia
Que?
Osmira
No sé.
Erminia
Però quan?
Osmira
Perd l’esperit
Emireno (a Herminia)
No has dit que la teva emoció dels teus turments era l’única culpable,
No gosant descobrir l’afecte del teu cor?
Erminia
És veritat
Emireno (a Osmira)
Del seu silenci, no acusava la tirania,
D’ençà que captiva i amant amaga la seva passió?
Osmira
No ho nego pas.
Emireno (a Erminia)
Per tant tu no has dit que aquestes cadenes serien menys cruels,
Si tu poguessis al menys declarar que m’estimes?
Erminia
Ho declaro, en efecte.
ESCENA CINQUENA
(Emireno i Osmira)
Recitatiu
Emireno
Princesa, és doncs veritat que estava equivocat?
Osmira
Emireno, t’ho juro, és només per Tancredo que la bella sospira.
Emireno
I el meu fidel amor, no pot esperar doncs recompensa ni pietat?
Osmira
Ell pot, però en debades.
Emireno
No, això no és pas en debades, que m’afalagui de tan dolces promeses el cor,
Perquè si és veritat que crema per Tancredo,
La seva passió s’extingirà en perdre l’esperança de tornar-lo a veure en el cor d’una dona,
Si l’estimat està absent, no hi ha pas constància.
Ària
Emireno
El meu amor fidel, d’esperances bressola el meu cor,
i li diu a la meva ànima, que no s’afligeixi.
Així, sempre espero, tot i que puc veure, els raigs d’un cel clar, però enganyós.
ESCENA SISENA
(Osmira i Adrasto)
Recitatiu
Osmira
Espera: a costa teva, tu comprendràs quina és la força
De les arrels que Cupido planta al nostre cor.
Però aquí ve el meu estimat Adrasto.
Una inoportuna vergonya fuig lluny de mi,
A partir d’ara és el moment de revelar aquesta passió amagada.
Adrasto
Osmira! quina bellesa vinguda de terres estrangeres ha embogit la nostra terra!
Armida de Damasc, princesa il·lustre, contra l’enemic franc branda l’espasa.
ESCENA SETENA
(Els mateixos i Tisaferno)
Recitatiu
Adrasto
Princesa, si el meu cor fou mai abraçat per una amorosa passió,
Digna’t ajudar-me.
Osmira
Armida
/div>
ESCENA PRIMERA
(Magnifica sala preparada per un banquet. (Califa, Armida, Emireno, Adrastro, Tisoferno i soldats)
Recitatiu
El Califa
Amb impaciència generals, el destí d’Egipte, a la nova albada us convida a combatre.
Del franc, la terrible i funesta ràbia. L’Àsia us fa campions del seu honor.
Però abans del triomf, aquí amb unes copes daurades celebrarem la glòria comuna,
I vosaltres preneu els joiosos auspicis d’una guerrera alegre, valents herois.
Cor
Que d’un dolç nèctar, les copes treguin escuma,
Si en sou propicis déus d’Egipte.
Només vosaltres sou els venjadors de l’afligida Àsia:
Així està escrit en els immutables destins.
Recitatiu
Emireno
Per aquesta sagrada beguda, faig jurament al meu Rei del meu zel vers ell.
Jo bec pels seus triomfs, així com el meu deure.
Cor
Des de les vostres altes estances secundeu els juraments, oh deus d’Egipte!
Del nostre poderós cap, que aquesta fe que li inspireu,
Mai es consumeix la flama tan bella.
Recitatiu
Adrasto
Del tot vull consagrar-me al feliç èxit de les nostres armes.
Tisafermo
Juro la fe d’un cor sincer al destí d’Àsia i del teu imperi.
Cor
Aneu feliços, valerosos guerrers, Àsia us espera per celebrar el vostre triomf,
Fins a les tendes dels enemics.
Aneu plens d’orgull, aneu cap a la victòria.
Recitatiu
El Califa
Però, a la nostra gran alegria només Armida no comparteix, i calla?
Armida
Als vostres triomfs, Armida més que tot, ofesa, s’interessa.
Armida ofesa per Rinaldo.
Qui és Rinaldo. Ningú ho ignora. És aquell ferotge guerrer,
Que es vanta a tot arreu d’haver-me ultratjat,
Aquesta ofensa he sofert jo, vosaltres l’aprendreu un dia.
Ja ni hi ha prou ara. Reclamo la venjança,
I sabré obtenir-la. Però si un d’entre vosaltres, em presentés el cap tallat d’aquest bàrbar,
Sabria apreciar el regal de tal venjança,
Tot i que, acomplida per mi tingué més noblesa.
Adrasto
(Adorable ira!)
Tisafermo
(Massa amable fúria)
Emireno
(Esperit guerrer)
Armida
L’apreciaré tan bé que, ho juro, rebrà de mi el més alt preu:
Tots els meus tresors, i jo mateixa a canvi,
Si per recompensa reclama la meva mà, bé si el premi sembla digne d’un risc a algú de vosaltres, que parli!
Adrasto
Vulgui el cel preservar-nos veure aquest bàrbar criminal.
Caure per la teva mà, perquè un cor tan vil, d’una noble mort no és digne.
De la teva ira jo me’n faig ministre, i és de mi, que del seu cap te’n faré el regal.
Tisafermo
I qui ets tu per mostrar tant orgull, en presencia del rei i d’aquesta assemblea?
Pot ser n’hi ha un aquí que pels seus actes vencerà la teva arrogància i que per tant calla.
Adrasto
Sapigueu doncs, que al costat de les meves proeses i les meves paraules són poca cosa,
Però si es troba en alguna part…
El Califa
Valerós guerrer deixeu aquesta baralla.
Tal valentia és digna de vos noble dama,
El teu cor és magnànim i ple d’ardor masculí.
I tu ets digne del noble present, de la seva ira per poder usar-la al teu plaer,
Però en l’espera veniu i que la vostra còlera no serveixi més que a la glòria de venjat-te
(A Emireno, a part)
Tu Emireno vindràs quan la nit que s’avança haurà ja estès el seu negre vel als meus jardins reials.
D’una guerra civil propera vinguem a reparar els assalts amenaçadors.
Cor
A l’ únic esclat de les espases guerreres,
La glòria ha traçat una corona de llorer,
I ja ha preparat el triomf de tot un poble.
Les nobles palmes i els justos honors.
ESCENA SEGONA
(Armida, Emireno retingut per ella)
Recitatiu
Armida
És doncs veritat que sol, tot sol, senyor, no te cura de venjar l’ofesa d’Armida?
Emireno
Tot i que altra espasa, Armida, sigui innecessària,
Que per tu combaten tres amants, jo seré el teu cavaller, en tant que ho permeti la guerra d’Àsia.
Armida
No hi han en el teu cor altres sentiments generosos i grans
Que facin que aquella que t’estima pugui a la fi esperar!
Emireno
Què vol dir això?
Armida
En debades et menteixes a tu mateix.
En debades, d’un cor ple de respecte, però d’un cor que t’adora,
Tu fingeixes ignorar la passió, a les mudes súpliques dels meus tímids llavis,
La compensen, massa eloqüent l’enrojolament del meu front amb tota la seva força.
Emireno
Perdona, jo ignorava fins avui, que Cupido parlava mai tal llenguatge.
Armida
Tu ho saps ara, atès que s’adreça a tu per les seves lliures paraules,
I descobreixes que aquest cor afligit és el meu.
Emireno
Però aquest amor que acaba de néixer en un breu instant,
No hauria d’estar encara més que que en els seus plors.
Armida
(Començo a esperar)
De les teves mirades dels teus ulls assassins,
Ah! bells ulls que jo adoro fou una dolça violència
Que feu que Cupido, tot just nascut, voli, ja adult i tot armat, triomfi.
Emireno
Però el cor de les princeses reials hi ha tanta virtut.
Que als més violents assalts del seu cruel tirà,
Saben resistir.
Armida (Quina timidesa!)
En tu, menys bellesa, menys gràcia pot ser,
Ah! aquesta atracció! aquests llavis i aquests bells ulls, guarden en mi més que virtut.
Emireno (El meu cor està tocat, qui ho podria creure!)
En un altre, que no pas en mi, tu trobaries quelcom millor.
Armida
Només tu pots consolar, estimat amor,
Les dolces tendreses d’una ànima que t’adora;
I sempre veuràs que les meves mirades lànguides
Cerquen en les teves mirades un bàlsam del meu cor.
Ho voldràs tu? sospires? i jo no tindré per a tu, més que la dolça passió,
(Tan bé que jo pugui creure)
Emireno
(Erminia, la meva constància és posada en una dura prova)
Armida
Amoroses carícies, sospirs i dolços petons,
Tot això obtindràs de mi…..
Emireno
Calla! ni una paraula més! Déus! Armida calla!
Armida
Del meu amor i de la meva fe, a tu que jo adoro,
Reb esperant aquesta penyora entre els teus braços.
Emireno
És a Erminia a qui jo estimo. Adeu Armida.
Ària
Emireno
Deixa de sospirar, asseca les teves llàgrimes, no t’ofenc pas
Si als batecs del teu cor soc ingrat, i tinc pietat dels teus plors,
M’afligeix la teva pena, per d’ells em defenso
Sota l’ala d’un amor més dissortat.
ESCENA TERCERA
(Amida i Erminia)
Recitatiu
Armida
AH! he presumit massa i n’he fet massa glòria dels encants menyspreats que no obtenen res!
Sóc doncs una infeliç?
Erminia
Il·lustre senyora, tu que per la meva dissort mostres tanta pietat,
Vet aquí vingut l’instant digne del teu favor.
El secret al camp sojornat,
El fidel escuder del meu Tancredo, Vafrino, que temps enrere m’estimava,
És aquell qui, quan la meva pàtria fou arrabassada, dos feliços mesos
Ple de pietat, em guardà presonera, fes que per la teva mediació
Em sigui permès, de la seva boca, conèixer la sort d’aquell que jo adoro,
I el cor ple de joia de contar-li el meu.
Armida
M’agradaria satisfer els teus desitjos, però, que hauria de fer?
Erminia
Que una nota escrita a la meva mà arribi
Per efecte de la teva bondat a Vafrino, fes-me atès que tu pots aquest plaer,
Que serà el darrer. Pot ser que Gaza per la teva cura sigui introduït.
Armida
(Súplica propicia per reparar els meus errors)
Va, escriu una nota, però sigues prudent, amb el fi de que no et pugui ofendre.
Si una funesta sort volgués que es perdés.
Erminia
Però, de quina manera?
Armida
Escota, escriu a Vafrino, però no l’anomenis pas:
Digueu-li que si ell t’estima, a l’hora que els estels succeiran al dia difunt,
Es trobi al bosc encantador que voreja els jardins reials.
Erminia
Atès que en el camp, informador dels francs a ell li agrada romandre,
Per una esperança afalagadora, el sabré atraure.
Li diré que aprendrà aquí tot el què en altres llocs no podria trobar
Armida.
Però ni una paraula més, ves, espero la teva nota
Erminia
En tot vull seguir les teves ordres.
ESCENA QUARTA
Armida, Emireno
Recitatiu a Duo
Armida
Ella ha vingut en el moment oportú.
Per senyalar el lloc, aquestes paraules plenes de misteri.
I aquestes paraules plenes de misteri, i aquesta amorosa promesa,
Atraurà per mi Emireno, on Erminia no esperava més que Vafrino.
Emireno (darrera l’escenari)
Com la papallona entorn a la flama, la meva ànima hi va girant.
Però és endebades que ella cerqui la pau, que el meu cor no sabria gaudir.
Armida
És la veu d’Emireno. Tractem de fingir.
(Armida es retira. Entra Emireno)
Armida (amagada)
Formosa papallona, la meva ànima serà per tu una dolça flama.
Cerca la pau que tu desitjes, el teu cor un dia la gaudirà.
Recitatiu
Emireno
Però quina llum d’esperança ve de cop a afalagar el meu cor?
Estimada meva on t’amagues?
Vine, si ets tu i si m’estimes, vine a endolcir el meu cruel martiri.
Armida
Aquí està la que t’estima, ídol del meu cor! (ApareixArmida)
Emireno
És a Erminia a qui jo estimo, adeu Armida.
ESCENA CINQUENA
Armida, Erminia
Recitatiu
Armida
Que! aquesta nova ofensa! molt bé, encara vull mostrar el meu poder, una prova brillant.
Oh soledat, nit, artificis, mentides, veniu a secundar les meves intencions.
Erminia
Aquí està la carta, diposito el secret en la teva fidelitat,
I confio en el teu cor la meva esperança, i la meva joia.
Armida
Que Cupido et sigui propici, fem ‘ho amb cautela.
Vull ocupar per tu tot el meu zel.
Ària
Armida
Entre els obscurs núvols i les tempestes,
Tot i que el mariner no toca pas a port,
Com n’és de dolç per a ell la torxa del llamp,
Així, un sol raig del cel blau, serè,
Tot i que no veu cap estel propici, acaba de consolar un pensament amorós.
ESCENA SISENA
Erminia
Recitatiu
Erminia
Al final els astres bàrbars menys cruels, semblen ser-me propicis.
Ja és temps a partir d’ara, que els mals que per un instant, si més no, tinguin una mica de treva.
Ària
Erminia
No, no puc deixar d’estimar al bell cavaller que m’ha ferit.
Perquè en el meu cor naixeren amb mi dos bessons, amor i constància,
Així sempre fidels.
Pel nostre cor és una llei estimar la bellesa que l’ha vençut
Sense mai esperar pietat ni recompensa.
Recitatiu acompanyat
Osmira
Així com la cérvola alterada, que seguint les seves petjades veu una aigua viva i clara,
Veu brollar de la roca una font nítida o vessar el rierol entre l’herba de les ribes,
Aleshores que ella creia reanimar el seu cos laxa,
A la foscor de l’ona, a l’ombra benestant, el veure venir els gossos, s’atura i fuig.
Oblidant la paüra, la fatiga i la set;
Igualment jo la nodreixo, però d’un mal més paorós.
Jo que creia poder, en el pit de l’estimat apagar aquesta set d’estimar que el devora.
I quant el meu pobre cor sense parar, es consumeix.
Un massa cruel destí, ai! m’impedeix.
Però jo no me’n puc escapar, oblidar aquesta febre,
Sento el meu cor, sempre més viu una amorosa passió,
Que ha fet a la vegada tota la meva pena i les meves delícies.
Ària
Osmira
Ocells encisadors, xerraires companys, confieu a la brisa amiga el vostre cant amorós.
I la brisa sembla dir-nos: estima doncs, atès que jo també estimo,
Però el meu cor massa dissortat no pot trobar més la pau,
I no espero més, per consolar la meva pena, una guspira de pietat.
ESCENA VUITENA
(Osmira, Armida, Adrasto, Tisoferno)
Recitatiu
Adrasto
És doncs de veritat bella, que d’un sol cop depèn la tria del teu espòs,
Fins el punt que de venjar-te no distingeixes més l’amant?
Tisaferno
El teu cor abriga tanta indiferència, que tu puguis de l’únic venjador llançar-te als seus braços?
Osmira (a Armida, a part)
Que el teu amor vingui a ajudar-me!
Armida
Espera, amiga, no Adrastro, Tisafermo, no soc pas tal com tu creus,
Perquè al fons del meu cor, temo la venjança,
Que arribarà d’una altre mà, aquella que jo desitjo.
Adrasto
Jo soc per tant el què…..
Armida
Tu ets aquell del que només em serveix d’espasa i zel per mi.
Però que jo avorriria si fos el meu espòs.
Osmira (amiga fidel)
Adrasto
Però, per què?
Armida
Per jurar en fals?
Tisaferno
I jo…..
Armida
Només tu ets la pau del meu cor i la meva única esperança (en veu baixa a Osmira)
Estàs contenta així?
Osmira
Si, això està molt bé.
Tisaferno
Quina felicitat la meva!
Adrasto
Pots ser tu tan cruel amb qui només t’adora a tu?
Armida
I tant, el meu rostre, en veritat no te tant de poder.
Ves als braços d’una altra més bella i més amable.
Ves a consolar els teus turments amorosos, (a Armida).
Estàs contenta així?
Osmira
Si. Tot va bé.
Tisaferno
Et seré fidel
Armida
Si, estimat meu, gaudeix del meu amor, ves, sigues vencedor,
I després torna als meus braços.
Adrasto
Oh cel!
Armida
Retorno entre els meus braços, el meu cor t’espera ple d’impaciència.
Adrasto
Armida, et juro que les teves cadenes, només la meva ànima és presonera.
Armida
Perdona aquest error.
(en veu baixa a Adrasto) Infidel!
Adrasto
Ah! que són estimades al meu cor, aquestes cadenes!
Armida
No. El dono la llibertat (a Osmira) estàs contenta eixís?
Osmira
Tot està bé.
Ària
Armida (a Adrasto)
Segueix doncs aquella per qui sospires
(A Tisaferno)
Vine estimat meu, vers qui t’adora
(A Osmira)
Estàs contenta eixís?, (Oh innocenta)
(A Adrasto)
No esperis de mi cap pietat.
(A Tisaferno)
Per tu les dolces mirades, els petons i la meva fe.
(A Osmira)
I bé, estàs contenta? (el meu encanteri treballa sobre ells).
ESCENA NOVENA
Recitatiu
Tisaferno
Ah, ho veig bé, m’havia equivocat tenir un imperi sobres aquest cor,
Quan ell no es deu més que a tu.
Bé, ves i gaudeix dels tendres petons de la bella,
De les dolçors que el teu gran mèrit ella reserva:
Jo aniré trist amant, endavant de la teva sort.
Plorar sobre els teus petons, i dolços sospirs,
Respondre pel ressò dels meus gemecs, mentre que del meu desesper tu podràs aplaudir.
Ària
Tisaferno
Quan sobre el pit de la teva bella tu acolliràs dolços petons,
Agafa un petó per mi i atès que la sort m’és contraria,
Que els teus petons siguin dolços, plens de passió,
I que el meu sigui el premi de la meva fidelitat.
ESCENA DESENA
(Osmira i Adrasto)
Recitatiu
Osmira
Són aquestes les promeses que afalagaven la teva esperança plena d’orgull? Oh!
És aquest el premi a les meves penes?
Insensata si tu no tens més constància que en dolor?
Adrasto
Aquesta espasa venjadora em donarà la raó sobre el seu cor.
Osmira
La victòria és incerta quan un altre també la pretén.
Però que! que passi pel cap de Rinaldo
T’obri el camí que condueix als braços de la bellesa que tu adores,
Premeràs contra el teu cor, l’Armida esposa i no l’Armida amant.
Ària
Osmira
Esllanguir-se constantment, amant sensible, per una bellesa cruel,
És una llei bàrbara, deixa de sospirar, i reserva les teves llàgrimes
Per una altra dona que és fidel i que potser es turmenta.
ESCENA ONZENA
Recitatiu
Adrasto
Un altre amor, una altra passió,
No, no poden consumir la meva ànima,
Però dels teus sospirs, dels teus temors,
Veig bé, cor meu, tota la crueltat.
Deixa de tenir por: Als raigs brillants de la teva fidelitat,
La bella veurà clar el funest pensament que et martiritza,
Pateix doncs un moment per veure acabar la teva pena.
Ària
Adrasto
Així com el gessamí, que al prat es plany,
Al matí per l’aurora és ben aviat consolat,
I tot brillant d’un blanc esplendor,
Als raigs del sol deixa esclatar la seva joia;
Així un cor amant, que de la seva sort s’afligeix
Quan l’esperança amiga arriba a consolar-lo,
Es mostra més content de la seva fidelitat,
Trobant el confort en aquest mateix dolor.
ESCENA DOTZENA
(Un bosquet encantador prop del jardins reials, la lluna resplendent, Emireno portant una carta per Armida)
Recitatiu
Emireno
A dues ordres poderoses d’un sol cop he d’obeir.
L’una que arriba del Rei, després prop d’ell d’Erminia, l’ídol del meu cor oblidant els seus rigors, el Rei amb convida a aquest lloc.
Esperaré a la bella, després, als llocs que bordegen aquest bosc,
Me n’aniré rebent, oh infant adorat, d’aquesta blanca mà una adorable carta.
(Apareix Armida que li arrabassa la carta)
Armida
Carta ingrata, t’estripo i et trepitjo amb els meus peus.
Emireno
Quina audàcia tan descarada!
Armida
I tu estimat, perdona el meu amor gelós si ofèn el teu.
Emireno
El molest encontre, és veritablement inoportú!
Armida
Massa dolorosament s’esllangueix la meva ànima,
Per no poder, o heroi que t’adoro, contemplar els raigs del teu ardent sol.
I tu te’n rius dels meus turments, de mi que t’estimo?
Emireno
Parlaré Armida, atès que tu no vols pas, en el meu respectuós silenci, entendre els meus pensaments.
Sàpigues doncs que cremo i que els meus turments i el meu mal no són obra teva.
Armida (Fingiu encara per guanyar el seu cor)
És així com tu parles a la cara de qui t’adora?
Emireno
Si, és així com parlo, aquell que per la seva adorada té un cor fidel.
Armida
I fuges de mi?, em desdenyes? i m’odies? ingrat!
Emireno
Deixem, perquè no tinc odi ni desdeny.
Armida
Al menys….
Emireno
És endebades que tu vulguis temptar-me, creu-me si pogués t’estimaria.
Armida
Tu no pots? i pots suportar veurem morir de dolor? (intentem un darrer cop),
Al menys per aquest cor ple d’amor, que vessa tantes llàgrimes amargues,
Escoltem, i després desdenyem. T’ho perdono.
Emireno
Perdona’m només d’anar-me’n, i que el teu amor, sigui aquest el primer do,
Armida
Molt bé, ves-te’n, felló, però abans de partir,
Si tu no vols el meu cor, accepta el sacrifici de la meva vida.
(S’apodera de la daga d’Emireno)
Si, que aquesta arma me la tregui! a tu, l’horror de no veure’m més, a mi el turment
(Emireno l’aferra de la mà per prendre-li la daga)
Emireno
Que pretens!
Armida
Morir
Emireno
Deixa aquesta daga!
ESCENA TRETZENA
(Els mateixos i el Califa)
Recitatiu
El Califa
Quins crits, quines baralles! que veig?
Armida
No la tindràs, cruel!
El Califa
Que sento?
Emireno
Tots els teus esforços són endebades. Cedeix!
Armida
Deixa’m
Emireno
Ni pensar!
Armida
La mort…..
Emireno
Tu moriràs , però….
Califa
Però el mateix Rei d’Egipte, Armida, ve a salvar-te.
Armida
(Utilitzem artificis i vengem-nos)
Arribes a punt, senyor, per salvar-me de la fúria d’aquest home.
Veus fins a quin punt pot arribar l’audàcia d’un dels teus vassalls.
Aquella, qui al feliç abric del teu favor reial.
Dels ultratges soferts hauria de trobar venjança,
Veus amb quin respecte la tracta un vassall teu,
Traïdor, temerari, infame.
Ha gosat (la meva sang es glaça en dir-ho),
Temptar amb un foc impur, la meva pura castedat.
Ah! que el foc del cel caigui sobre tot, sobre mi,
Sagrada virtut, que ofendre les teves lleis!
Emireno
Estic terroritzat d’una mentida tan negre.
Armida
En veure que jo m’hi oposo a les seves intencions culpables,
No ha vacil·lat pas, i tu mateix ho has vist;
Honor i reialesa, escarnides, ultratges, us detesto a partir d’ara.
Si el vostre nom sagrat no pot defensar-me més, de la temeritat d’un monstre abominable.
Emireno
Senyor, Armida no té raó…
El Califa
Abaixa els ulls, infame, no diguis ni una paraula més.
Emireno
Juro, de la meva innocència.
Armida
I tu goses profanar el nom? i a l’infern no s’envia aquest monstre per lacerar-lo?
Oh cel, Oh déus per què deixar tals impius fulminar les torres dels vostres temples?
El Califa
Armida, calma la teva ira i el teu dolor, seràs venjada més enllà dels teus desitjos.
Emireno
I tu et creus, doncs a qui m’acusa?
El Califa
Jo no crec més que els meus ulls i a mi mateix.
Emireno
Senyor, soc innocent.
ESCENA CATORZENA
(Els mateixos i Erminia)
Recitatiu
Emireno
I tu, estimada princesa, salva’m d’aquesta infame calumnia.
No m’has convidat tu amb tendra carta a venir aquesta nit aquí,
Un lloc estimat i tant funest?
Erminia
Una carta? quina és aquesta mentida?
Emireno
Ah! per la meva innocència, Erminia, revela la veritat.
I acaba aquesta inoportuna situació.
Erminia
Senyor, sobre el sublim front del meu august pare,
Juro, si és que es pot que una carta de la meva mà, m’acusi de no sé quin crim,
Sigui Emireno, innocent, no l’he pas escrita, i Emireno menteix.
Emireno
I la meva amant conspira contra mi?
Armida
Són aquestes les disculpes? i són aquests els trofeus de la innocència?
Monarca invicte, tu veus quina és l’ofensa: només a tu remeto la cura de venjar-la.
Suma a aquest ultratge el temerari orgull d’un infame que nega la seva culpa davant teu,
L’has d’absoldre, o millor condemnar-lo (en veu baixa a Emireno)
Aprèn a desdenyar a una dona implorant.
Ària
Armida
Voldries ser innocent, perquè els meus ulls són culpables d’agradar-te i ser inflexibles.
Però la meva falta innocent no pot excusar el teu crim,
Podries, per penedir-te als meus ulls, ser inflexible ser menys culpable,
Si dels teus audaços pensaments, demanaves algun perdó.
(Surt conduint Erminia amb ella)
ESCENA QUINZENA
(El Califa i Emireno)
Recitatiu
Emireno
Permet al menys senyor….
El Califa
Temerari! la teva audàcia encara persisteix?
Exigeixo que moris!
Emireno
És així doncs com tu condemnes un innocent que no pot defensar-se?
Jo moriré, si aquest és el teu desig.
Perquè al meu cor, la parca horrible no inspira cap temor.
Però amb la meva mort, un tardívol penediment, potser vindrà a ferir-te el cor.
I entre els meus més extrems turments,
La vista de la teva desgràcia serà la més cruel.
Als teus peus, veus, disposo d’aquesta espasa sagrada que tu vas cenyir-me,
I que jo brandava per glòria teva.
El teu ceptre també, el deixo, i de mi mateix abandono l’espasa,
Quan et plagui lliuraré el meu coll a la fatal destral.
I si alguna vegada sents una ombra exsangüe passar per damunt dels teus somnis trastornats,
Digues-te que la meva sang del teu honor traït cerca venjança.
ESCENA TRETZENA
El Califa sol.
Ària
El Califa
Aquell que al crim es dedica, d’un nou crim no s’escapa,
D’un sol crim una ànima vil no s’acontenta amb el vici.
ACTE TERCER
ESCENA PRIMERA
(La cort del palau, Armida, Erminia vestida d’home portant la divisa de les tropes d’Armida)
Recitatiu
Armida
Amiga tu has tingut constància de la dissortada aventura,
Vinguda a trobar el meu risc, i contraria al teu desig.
Erminia
Deploro que la teva bondat s’acompanyi de tals ultratges.
Però aquest fals abillament, la teva reial bandera alabaran la teva obra i fins a Vafrino.
En meitat de l’exèrcit m’escortaran, fidels.
Després podré, fugint amb destresa gaudint al final de la teva presència, la meva llibertat
Armida
Ves amiga i que Cupido t’assisteixi. T’ho has ben merescut.
Erminia
Et deixo Armida, emportant-me la memòria dels teus favors
I si un dia, princesa dissortada, aconsegueixo arribar a la més alta grandesa,
Et juro donar-te un vertader testimoni del meu amor.
Armida
En tindré prou amb el teu amor. Adeu Erminia.
Ària
Erminia
Amb deslliures de les meves cadenes.
Però dins meu sento, més forta la dolça cadena amb que tu lligues el meu cor,
I si la meva felicitat és extrema, deixa’m amb aquest adeu, la meva alegria s’esdevé en pena.
ESCENA SEGONA
Armida, Adrasto
Recitatiu
Armida
Que aquesta fugida beneficia les seves intencions,
Que ella secundi així els meus artificis,
Fent més cruel la pena d’Emireno, és així com es venja una bellesa ultratjada,
L’hi devia a la meva còlera…
Adrasto
Cruel, veus aquí el més dissortat dels amants i no obstant el més fidel,
Innocent que s’afligeix i culpable sense crim.
Armida
La teva mateixa innocència, és pot ser el teu crim?
Adrasto
Quin crim, diguem? quan t’he ofès? quan…
Armida
Ets tu qui ho demana? Ah, traïdor! tu ho saps.
Adrasto
Sobre l’altell de l’amor, et juro fidelitat, la fe més sincera.
Armida
És doncs veritat que per error t’hagués ofès, i que per una simple suposició,
Hagi causat tant turment al meu cor gelós?.
(Tornem a fingir)
Adrasto
Si, encara ho juro.
Armida
Perdona, ben estimat a la passió gelosa d’un amor massa gran,
Els meus sospirs, el meu dolor, del meu error, paguen ja tot el preu.
Adrasto
Que la teva pena no sigui més que pietat i amor.
Armida
Si. T’estimo i és només per tu, cor meu, que vull venjar-me
Amb la fi que la meva ànima, trobi en el nostre amor el més dolç consol.
Adrasto
Bé meu!
Armida
Ànima meva!
Els dos,
És a tu, que jo adoro.
ESCENA TERCERA
(Els mateixos i Tisaferno)
Recitatiu
Tisaferno L’ infidel! Que sento?)
Adrasto
Però al menys, del teu amor donem una tendra mostra,
Que pugui, confiant, córrer amb ella a venjar-te.
Armida
Amb aquesta mà, que t’estenc, rep el testimoniatge del meu amor, de la meva fe, de la meva pau.
Tisaferno
Tendeix-li la teva també,
M’agrada veritablement! una dona perjura un amant infidel!
Vet aquí que em plau! però a la cara del déu profanat de l’amor,
Trenco les meves cadenes, detesto la fidelitat jutjada.
No sóc més ni campió, ni amant. Extingeixo la flama, que em cremava amb una passió enganyosa.
Armida
Pensa-t’ho bé, t’han penediràs.
Ària
Armida
Llavis encantadors, menys intractables, encantador rostre, menys gelós
Sofreix, calla, i deixa fer a Cupido, i si tu no vols estimar, no tinc cura del teu menyspreu,
Però, estimat meu, deixa la teva ira.
ESCENA QUARTA
(Adrasto i Tisaferno)
Recitatiu
Adrasto
Consola’t rival afortunat, perquè mai més sobre els meus petons,
Tu vessaràs llàgrimes, i els teus dolços, sospirs, no s’afegirà cap accent de tristesa,
Tu i sol tu fes les delícies d’Armida.
El terme desitjat del teu amor, aquí el tens.
Tisaferno
Vindrà per tu, si, pel teu disgust, amant efeminat que no deixes de queixar-te,
Vindrà, si, ho veuràs i de la meva dissort, llavors tu podràs riure.
Ària
Tisaferno
Aques corrent que eleva l’ona amb l’assalt furiós del riu,
En la mar troba la seva tomba,
I ell, mentre, ple d’0rgull, amenaça el descans d’altri,
És aquí, vençut, que sucumbeix..
ESCENA CINQUENA
(Adrasto, Osmira)
Recitatiu
Osmira
Pots tu, encara, Adrasto, ser fidel envers qui per tu no ha tingut més que menyspreu?
Adrasto
No, Osmira, estimo del qui soc estimat.
Osmira
T’ha donat testimoni d’un amor sincer?
Adrasto
Si
Osmira
(Sent això el meu cor)
Per ella ets doncs ben estimat?
Adrasto
Més encara que la meva ànima.
Osmira
Quan t’ha parlat de néixer una nova passió d’un foc amagat?
Adrasto
Aquesta passió és veritat, sempre cremava per mi,
Però un aire inoportú de gelosia la feu vacil·lar.
Osmira
I què?
Adrasto
La gelosa Armida m’ha caçat, però al final, ha rebut la meva fidelitat i m’ha jurat la seva.
Osmira
Com les meves esperances decebudes?
Tu la creus encara, quan sota els teus ulls abraça un rival?
Adrasto
El verí de la gelosia és el fruit de l’amor.
Ària
Adrasto
Agitat pels vents que l’ultratgen, deixa tristament els verds fullatges,
L’arbre que a totes hores, el front ben alt, amb les tendres brises jugava.
Però quan el rigor del vent, al final para.
Vers el cel s’adreça i reprèn els seus plaers
Tant més alegre, més amorós, que més profunda era la seva tristesa.
ESCENA SISENA
(Osmira sola)
Recitatiu
Osmira
Què creure? què esperar?, crec que Adrasto s’enganya, i espero veure un dia el meu amor feliç.
Ai las, que et sento inquiet sobre el meu pit, ànima estimada, atès se’t disputa aquest bé que et turmenta.
Si, nosaltres vencerem! però en esperant el triomf d’una por que és un suplici.
Ària
Osmira
Si el rierol que vers la mar flueix, per algun obstacle és retingut, es sent, tot ple d’orgull,
Que gran al mig de les seves ribes, però quan ha vençut l’escull,
S’el veu feliç i tranquil, amb una ona límpida, anar pel seu curs l vessant la riba.
ESCENA SETENA
(Una càmera, el Califa, Armida, Emireno)
Recitatiu
Armida
No senyor, n’hi ha prou per la meva venjança, no vull res més
El Califa
Però no és abastament per la meva justícia.
No obstant, atès que no puc venjar-te plenament com desitjo,
Ets tu qui seràs jutge.
Escriu aquí la sentència que et convé, ets tu que del seu càstig,
Armida, la meva glòria ofesa ha escollit,
I la teva sentència serà la meva llei, en quant a aquest traïdor……
Emireno
Soc aquí davant teu, culpable només d’una doble dissort.
Però no d’un crim que ignoro; Vassall dissortat, però no pas infidel.
Armida
Que ignores? el meu honor ultratjat. Ell no ignora pas la seva insolència,
I menys encara la seva ànima indigna i temerària.
El Califa
Deixa doncs que es planyi i tria la sentència.
Emireno
Ai las, aquest dolor encara la dissort ve a sumar-s’hi,
Que a un innocent hom li faci al menys la gràcia de ser jutjat pel seu rei.
El Califa
Jo no sóc per a tu ni rei ni sobirà!, en Armida tens el rei i el jutge.
Emireno
Però Armida em veu culpable malgrat que soc innocent.
El Califa
Dels teus crims en soc testimoni.
Emireno
Ella ha intentat….
Armida
D’arrabassar el teu puny, la daga que gosaves forçar el meu cast refús.
El Califa
Seu. (Armida seu. Emireno s’apropa a la taula)
Per venjar els meus errors i els teus.
Emireno
Molt bé. Escriu, cruel, però sàpigues en primer lloc qui ets tu, i que soc jo,
Escriu, però recorda’t que tu enteles la meva glòria,
I del més innocent vassalls el més digne d’honor,
Tu fas el més indigne i el més negre culpable.
Armida (En veu baixa)
Encara hi ets a temps, jura’m el teu amor o jo signo la teva mort.
Emireno
No, perquè el meu amor….
Armida
Vil, sota els ulls del teu rei m’ultratges encara?
Emireno
Senyor…
El Califa
Insolent. No callaràs?
Emireno
Atès que així et plau, moriré sense defensa.
(A Armida)
I tu bàrbara, viu (torna a la tanca), per suportar la teva vergonya i els teus cruel remordiments.
Armida (en veu baixa a Emireno)
Abraçades, petons i carícies, tu tindràs tot això, però vull que m’estimis.
Emireno
Vull més viar morir que…
Armida
Ho sents bé senyor, quan per salvar-lo pretenc que s’esmeni, el què m’ha contestat?
Emireno
No te la creguis, perquè intenta…
El Califa
Temerari, goses encara (a Armida), aprestat a castigar-lo
Emireno
Molt bé, condemna’n. Escriu, feu callar els vostres remordiments, compleix les ordres, quin pensament et reté? Encara vacil·les?
El Califa
Que una indigna pietat no aturi la teva mà!
Armida (per salvar el meu honor, l’impúdic ha de morir)
Jo escric.
ESCENA VUITENA
(Osmira i els mateixos)
Recitatiu
Osmira
Armida! Senyor!
El Califa
Què et porta?
Osmira
Una trista nova. La ingrata Erminia, ha fugit del teu reial favor,
Rivals Adrasto i Tisaferno, han portat al camp la seva ferotge baralla,
I l’exèrcit, dividit es prepara pel gran combat.
El Califa
Sobre els traços d’Erminia, que hi vagin de seguida,
En la espera princesa, suspenem la venjança, i si et plau seguir-me,
Apressem-nos a apaivagar l’orgull dels teus campions.
El culpable serà conduït de seguida davant les tendes on rebrà per la seva falta un càstig just,
D’aquesta tragèdia, el camp sencer en serà espectador i escenari.
Ària
Armida
Tu volies posar una trampa al meu honor sense taca,
Però no has estès les teves xarxes, que per la teva vergonya i mala sort,
Ministre indigne, amant ingrat,
La teva injusta passió ha provocat la còlera del destí, i t’ha fet tirà de tu mateix.
ESCENA NOVENA
(Osmira i Emireno)
Recitatiu
Osmira
La teva sort general, m’omple de tristor, però has estat massa infidel a l’ amor del re i d’Erminia.
Emireno
No augmentis més, Osmira, el meu dolor, sàpigues que a Erminia i Armida, al tron, mai he faltat i que he estat traït.
Ària
Emireno
La meva dissort és gran, és veritat, però ingrat i mentider a falta de la meva sort, no,
No sabria ser-ho; el rigor d’una mort infame,
Pot fer-me el més dissortat de tots, però vil no ho seré mai.
ESCENA DESENA
(Osmira)
Recitatiu
Osmira Ai las com temo que siguin inútils aquests discursos enginyosos,
Clamant la teva innocència, i inútil també,
Ho temo, el meu amor, però vull seguir a Armida fins al camp, per espiar atenta,
Las passions d’Adrasto; i si pel meu amor, no puc esperar l’ombra d’un favor,
Que el meu cor sigui deslliurat d’aquestes cadenes!
Ària
Osmira
Si he de sofrir una pena del meu amor sense esperança de gaudir-ne,
Trenco els dards d’aquesta bella mirada i reprenc la meva llibertat.
Però si un dia, malgrat la meva pena, entreveig una esperança encantadora,
Vull esllanguir, vull sofrir, perquè la pena és un dolç plaer.
ESCENA ONZENA
(Adrasto, Tisaferno, cadascun seguit d’una partida de soldats, a la vista del quals els soldats prenen les armes, després El Califa i Armida)
Recitatiu
Tisaferno
Rendeix-te,i que ni hagi prou per la teva glòria dir que tu has combatut contra mi.
Adrasto
Cedeix el meu braç, i cedeix-me Armida.
El Califa
Així, dels meus comandaments, respecteu les lleis!
Deposeu sobre el camp les espases. És encara un favor massa gran,
Que per la vostre valentia i els vostres mèrits jo excusi tanta temeritat.
Armida
I per què privar-me encara d’un regal que tantes vegades m’han ofert?
Adrasto
Cedeixo als vostres desitjos i deposo l’espada.
Tisaferno
De la meva justa còlera faig el sacrifici.
DARRERA ESCENA
(els mateixos, Emireno, després Osmira, Erminia conduïda pels soldats)
Recitatiu
El Califa
Vet aquí el criminal, princesa, al seu crim prescrit el càstig.
Emireno
Senyors, prínceps, nobles guerrers, tots vosaltres sabeu bé,
Quina és la meva realitat, no us alarmeu d’un crim del que soc innocent.
Endebades, implores pietat, però Erminia….
Armida
(Erminia !!)
Emireno
Cel què veig?
El Califa
Ingrata, fugitiva, amb quin equipatge et veig? aquestes armes són les teves. Armida
Erminia
És veritat, però traïda..
Armida
(l’engany està descobert)
Senyors, prínceps, escolteu…
Adrasto
(que vol dir això)
Tisaderno
(Què passarà ara?
Armida
Contempleu Armida, però sens dubte amb la seva glòria!
Al rebuig d’un fingit amor, que era l’objecte de la meva venjança, no havia de fer menys per salvar el meu honor,
Que acusar a Emireno i fer-li pagar amb la mort els seus obstinats menys preus,
A les meves intencions, sapigueu tots, foren propicis de l’enganyada Erminia, una carta i la fugida,
Només lamento que el meu crim, per una sort contraria, el fruit m’hagi estat robat.
Emireno
Senyor, per la innocència de la meva fidelitat, perdona tots el erros que hagi comés.
Adrasto
Que només sobre mi caigui el càstig
Tisaferno
Ofereixo el meu pit per ella. Una dona ofesa no és culpable de venjança.
Osmira
(Adéu doncs la meva esperança)
Erminia
Però jo, que puc esperar?
El Califa
En els meus braços, general, les meves lamentacions són amargues.
D’haver ultratjat la teva fe, Armida, fes que l’Univers pugui veure de tu accions més dignes al teu mèrit
A Emireno i els seus capitans, la justícia es rendeix al perdó acordat, innocent, t’absolc i perdono la falta.
Armida
Dels teus beneficis senyor, no puc abusar, i aviat en veuràs les proves.
I vosaltres lleials campions, si la meva venjança us agrada, escolteu tots.
La llei que al vostre amor imposa perseguir a Rinaldo.
La meva bellesa recompensarà a aquell que tallarà aquest cap odiat.
Emireno
Ofereixo per venjar-te el socors del meu braç, però d’Erminia, senyor, no dius res encara?
El Califa
Així que li plagui, que marxi o es quedi.
Emireno
Encara que et perdi, el teu plaer és el meu.
Osmira
(Només jo he de partir i no dir res?)
El Califa
Treva als amors, aneu feliços, els llocs que l’orgull us prepara un triomf al vostre amor us invita i Sión us espera.
Tots
Al combat, al combat.
Adrasto i Tisaferno
A les armes, a les armes
Cor
Combatem, degollem, colpegem, correm al triomf, a l’honor i la glòria!
Ja els cels propicis retenen l’eco una victòria.