Atenaide
Teodosi II, Emperador i amant d’Eudossa (Atenaide)
Pulqueria: germana de Teodosi
Varane: fill de Isdegarde, rei de Pèrsia i amant d’Atenaide
Atenaide: filla de Leontina, sota el nom d’Eudossa
Leontino: Filòsof, pare d’Atenaide
Marziano: General de Teodosi, amant de Pulqueria
Probo: Perfecte del Pretori, amant de la Meda
Acte Primer
Sala imperial amb gran escalinata.
Escena Primera (Un corredor que porta al palau imperial. Eudossa (Atenaide), Leontino)
Recitatiu
Eudossa
D’aquest dia la brillant llum
Resplendeix per mi, pare.
Si ets tu que al principi s’ofereix als meus ulls.
Leontino
Emprem millor aquests darrers instants
On puc encara parlar-te com a pare
Aviat la gentada aduladora
Dels individus i els servents entorn teu
S’aplegarà. Escolta Eudossa les meves paraules.
Eudossa
Sento els teus bons consells, i millor els desitjo.
Leontino
Has de recordar-te de qui eres fa poc,
I qui tu aviat seràs.
Atenes és la teva pàtria, d’on te’n vas anar amb el nom d’Atenaide,
Un il·lustre naixement, però no reial
Vaig ser per tu un pare…..
Eudossa
Vas ser el meu guia
A través d’aquests camins escarpats i misteriosos
On el pensament humà rarament s’hi aventura.
Leontino
Jo consultava el teu astre protector,
Em va fer veure el tron, on tu havies de pujar
En aquesta estrella
He llegit el teu destí.
Puc llegir-lo millor encara sobre la bella mirada i en el teu noble cor.
Eudossa
Ells són un do del cel i de tu mateix
Leontino
Tu has guanyat amb l’edat en bellesa i virtut
Quan el fill del rei dels perses……
Eudossa
Varane, si (fatal esdevenidor)
Leontino
….. vingui a nosaltres, desitjant instruir-se per l’estudi
El seu reial esperit, i al mateix moment et va veure i t’estimà.
Eudossa
Amb el teu consentiment jo també (oh cel) l’estimo
Leontino
Estic d’acord amb una flama
Que podria aportar-te la glòria:
Em semblava ja veure’t instal·lada al tron de Pèrsia.
Eudossa
La nostra fuga sobtada no ho permet pas.
Leontino
Filla meva, he vist néixer d’aquesta flama
Més que foscos núvols que no pas de llum
I el vapor impur amenaça ha vessar
Sobre la teva sang, sobre la teva glòria,
Una eterna dissort, per escampar aquest perill
Nosaltres fugim a Bizanci (antic nom de Constantinoble)
Sota el nom d’Eudossa
Amago Atenaide i t’ofereixo s Pulqueria
Ella t’ofereix el seu germà
Estima la teva virtut
Cèsar admirava la teva bellesa.
En poc temps el casament fou decidit,
Que havia de fer-te Augusta,
El teu destí està segellat
I els meus vots s’han acomplert
Pulqueria es mostra favorable a aquests lligams:
Esposa de Teodosi, tu ets des d’ara Emperadriu.
Eudossa
I no obstant, Emperadriu, esposa, jo no estic gaire contenta
I la meva incerta sort em turmenta.
Leontino
Una sàvia virtut, sabrà vèncer amb sort els cecs assalts del destí.
Escolta’m i grava-t’ho dins l’ànima
Tot el què un pare t’aconsella.
Eudossa
Parla, parla Leontino
Eudossa és la teva filla.
Leontino
El Cèsar t’estima, és veritat.
Amb tu parteix el suprem poder
Però el temps, el costum, en aquest jove monarca,
Poden sinó desfer, si més no relaxar els antics lligams
Sempre fidel, pateix i calla, estima en ell fins i tot la seva inconstància,
I quan tu el veuràs cremar per una altra bellesa,
No t’has d’irritar gens amb inoportuns retrets.
Una dona gelosa només és enutjosa,
I només el patiment inspira el remordiment a un cor infidel.
Mai la gelosia guanya a l’amor.
Eudossa
Plaure a Teodosi serà serà d’aquest cor
L’única preocupació, l’únic bé.
Leontino
Respecta a Pulqueria, la teva benefactora i augusta princesa.
Eudossa
És un deure ben dolç, que un cor noble no sabria oblidar.
Leontino
No et concerneix ocupar-te
Dels afers d’estat, dona tant suport com puguis
A la justícia i al mèrit. No et prestis a tots una oïda massa complaent,
Aquell que massa sovint t’adula és qui més et perjudica.
No et mostris massa relaxada als infortunis
No siguis vana als favors de la sort.
Des de dalt del tron abaixa els teus ulls vers res que no sigui el teu si.
Fes que el bé de les persones
Sigui el veritable bé de Teodosi, exhorta’l sense parar
A la pau, la justícia i a la pietat.
Quan tu hauràs rebut l’imperi
Aprèn filla, a mereixeu-lo.
Eudossa
Aquestes paraules, senyor……
Leontino
Són d’un pare que t’estima, els darrers consells,
D’ara en davant tu seràs la meva augusta sobirana.
Jo seré el teu motiu i el meu de pare
No et faltarà mai el respecte.
Eudossa
Perquè! el mateix tron no pot fer-me oblidar el meu deure.
Leontino
No, no, aquest deure, jo no puc pretendre més.
Adeu filla meva……..
Eudossa
Senyor…
Leontino
Et deixo, però et deixo amb pena, digna filla meva
Amb aquest últim adeu sofrir els meus plors.
I tot i que banyat per les meves llàgrimes
Rep aquesta tendra abraçada, Eudossa, adeu
Ària
Leontino
Estrenyo amb la meva abraçada
A tu que ets de mi mateix, la millor part.
Se bé que al tron jo t’abandono, no et deixo pas, sense sofrir pena.
Estrenyo amb la meva abraçada……
Escena segona (Eudossa, Pulqueria, després Marziano)
Recitatiu. Eudossa
Fuig lluny de mi imatge odiosa de Varane
Tu m’has robat abastament el plaer, la glòria i la innocència del consells paterns.
Vet aquí el primer fruit: estimar Teodosi.
Només estimar-lo a ell i que Varane el ferotge
Comprengui al cap i a la fi, que si no soc indigna de la diadema dels Cèsars,
M’ha estat permès pel mateix mèrit,
D’accedir al seu tron, esposa i sobirana.
Pulqueria
Augusta esposa….
Eudossa
Noble princesa
Pulqueria
Aquest és un dia de sort per tu,
I Bizanci aplaudeix l’amor de Teodosi
Al mèrit d’Eudossa, la corona imperial avui passarà sobre el teu front,
Tot el palau, el poble reunit amb un rampell de joia,
Amb prou feines en tindrà prou, per honorar les teves noces.
La sort, o la teva voluntat, aquest dia ens porta
L’hereu de Pèrsia, el fill d’Isdegarde.
Eudossa
Que sento? Déu! Varane,Varane avui a Bizanci?
Pulqueria
El mateix, aquest himeneu
No pot glorificar-se d’un testimoni més il·lustre
Eudossa
Cel!
Marziano
Princesa, aquest no és pas un testimoni, ve a nosaltres com un espòs!
Pulqueria
Com espòs? de qui?
Eudossa
S’ha descobert tot!
Marziano
Excusi un cor fidel, d’un tant funest missatge:
Pulqueria
No. Parla lliurament que vol i que espera l’hereu de Pèrsia.
Marziano
És la teva mà que reclama
Pulqueria
La meva mà?
Marziano
El rumor ja és per tot arreu i ha corregut,
El Cèsar ho aprova, un se’n felicita.
Pulqueria
I Marziano també?
Marziano
Marciano és el teu vassall (la pena em devora)
Eudossa
(Estic morta)
Pulqueria
Amiga d’on ve aquesta pal·lidesa….?
Eudossa
Perdona, aquest lligam que t’envia a l’imperi Grec, arrabassa a Eudossa també,
El seu més ferm suport.
Pulqueria
El meu germà t’estima. Que pots témer?
Eudossa
Tu no veus el meu destí, ni en saps el misteri.
Ària
Eudossa
De la meva funesta, injusta estrella,
Tu no veus tota la crueltat, no perceps la ferotge tempesta
Que amb cecs remolins, sobre el meu cap,
Amenaça furiosa. De la meva funesta…..
Escena tercera (Pulqueria i Marziano)
Recitatiu
Pulqueria
Per què Marziano, aquest aire fosc?
El cel em crida al tron de Pèrsia,
Tothom se’n alegra, el Cèsar ho aprova, i només tu sospires?.
Marziano
Princesa, perdre’t és massa cruel.
No ho dic pas per mi, en efecte poc importa, la sort d’un miserable vassall,
Però pel Cèsar, per l’imperi, la teva única preocupació
L’objecta de tota la teva atenció.
Pulqueria
Rebutjant el seu fill, puc mostrar-me ingrata amb Isdegarde?
Despenyaré una corona que va sotmetre la sang de Teodosi
Aquesta part del món on ell no hi regna?
Parla, general, aconsella’m, però que dels teus consells,
I la causa i el motiu sigui el bé de tots, no els sentiments d’un sol.
Marziano
Jo voldria que només el teu cor i no el meu, a l’altar et servís de guia.
I que fos la raó del teu rebuig.
Pulqueria
Els himeneus dels poderosos, l’amor n’ignora les lleis,
És la raó d’estat que en forma els lligams.
Marziano
Aquesta mateixa raó, s’oposa a aquest lligam.
Augusta per regnar, sobre les teves opinions es regula,
I de seguida les empitjora
Si te’n vas tentineja, i si el què et manca és un espòs, per compartir el teu llit,
Només es pot trobar entre els teus vassalls.
Regna amb ell, però regna sobre Grècia,
I no desdenyis d’oferir-la el noble rang de marit.
Pulqueria
Marziano, pels teus llavis és el teu zel patriòtic que s’expressa?
Marciano
! Cel ¡
Pulqueria
No et posis vermell
Marziano
El meu silenci culpable, ja t’ho diu abastament
Deixa que el meu cor pareixi innocentment,
I veu en el meu amor u efecte del meu zel.
Pulqueria
Que aquest zel rebi el premi que és digne
Vingui, general, poseu a la pràctica.
L’art i poder per esberlar aquesta cadena que em lliga a un altre.
Tu tindràs la glòria, jo en tindré el plaer. Del desig de Varane
Salva’m, t’ho prego, més ben dit, t’ho ordeno.
Escena quarta (Els mateixos i Probo)
Recitatiu
Probo
Si amb la seva espasa no ni ha prou, aquí està la meva.
Pulqueria
D’un individuo, una tal audàcia?
A Pulqueria tal enfrontament?
De l’amistat de Teodosi
Goses així abusar? Els favors de Probo.
De cap manera t’hem demanat són sovint inoportuns,
I és la meva potestat de consentir-hi o refusar.
Probo
El meu zel….
Pulqueria
El zel s’esdevé una falta quan és excessiu,
Espera que t’ho demani envers la teva sobirania
Mostrat més reservat, guarda silenci.
Ària
Pulqueria
Als marges del riu, més d’una flor voldria gaudir
Dels favors de l’ona fresca;
Però de vegades sobre aquestes ribes,
De tal plaer una de sola és satisfeta.
Així l’amor, tu ja m’entens, amb humilitat aprens a callar-te.
Espera, el meu voler sobirà a la vora del marge…
Escena cinquena (Probo i Marciano)
Recitatiu
Probo
Marziano ets tu sol qui torna a Pulqueria, en contra de l’himeneu amb Varane.
Marziano
Del seu propi cor la princesa
Sap bé escoltar els advertiments.
Probo
I tu la fas ingrata als mèrits d’un altre
Marziano
Els nostres actes parlen per ells mateixos:
Ella en coneix el preu, i en coneix el mèrit.
Probo
Però no sap jutjar-ho.
Marziano
Probo un llavi vassall ha de parlar amb més respecte
I els danys que hom li fas, me’ls fas a mi.
Probo
Quant de zel hi testimonies?
Marciano
El seu rang me’n fa un deure.
Probo
O sobre tot el seu semblant
Marziano
I la meva fidelitat.
Probo
Tu series menys fidel si estiguessis menys enamorat.
Marziano
Jo respecto, Probo,
Aquest mur reial!
Probo
En quin lloc, Probo, sabrà mostrar-se més temible!
Marziano
Doncs bé, en altres llocs
Esperaré probes del teu valor.
Ària
Marziano
Al valor del que tu et glorifiques,
Vull saber si l’audàcia és igual
Però ni hi veig ja res més que abandonament.
En un cor sempre estan units, boja temeritat i vil covardia,
L’arrogant i la laxa van sempre junts,
Al valor que tu el glorifiques…..
Escena sisena (Probo, desprès Teodosi amb el deu seguici)
Recitatiu
Probo
Els turments que t’esperen
Venjaran aquest indult.
En tu reconec a l’enemic i el rival
Ets tu qui m’ha arrabassat l’amor de Pulqueria.
Però si no puc pas conquerir aquesta ingrata,
Tu, només tu, no li donaràs pas una altre amant.
Deixa que Varane obtingui la seva mà!
Al meu decebut amor, el teu dolor servirà de consol.
Teodosi
Estic entristit, amic meu,
De veure que Pulqueria amb aquest lligam
Que l’eleva al tron de Pèrsia
Encegada es resisteix.
El cel no podia pas escollir per honorar un himeneu més il·lustre.
Aquest rebuig que, ingrata, li dona a Isdegarde,
Podria provocar la seva còlera i tal enemic, un guerrer tant ferotge,
A l’imperi Grec li pot costar sang i llàgrimes.
Probo (La sort m’és favorable)
Aquest temor, Cèsar, tots aquí la comparteixen.
No és pas la seva voluntat que la teva germana s’oposi als teus desitjos.
És la voluntat d’altri.
Pels llavis d’un altre parla, senyor,
I és un altre cor el què decideix per ella.
Teodosi
¿Per quin altre cor, es sent seduïda?
Probo
Pel cor d’un vassall audaç, que en secret aspira al seu casament.
Teodosi
Pot existir un cor tan orgullós?
Qui és ell? el seu nom!
Al meu pit jo sento cremar una justa còlera,
I entreveig per ell els més cruels suplicis.
Probo
És…..(que el meu rival mori!)
Teodosi
¿Qui?
Probo
Marziano.
Teodosi
Doncs Marziano serà castigat. Un dur exili l’allunyarà d’aquest palau
Fins que al príncep de Pèrsia Pulqueria estigui unida.
Probo
Senyor. Dels seus soldats té a l’ensems l’obediència i l’estima.
Teodosi
Obraré amb prudència,
El càstig li semblarà un favor.
Jo no perdré, ni enutjaré un braç tant necessari i valerós.
Tu ara ves a trobar Varane.
Probo
Sóc ben conegut a la seva cort,
On tindré l’honor insigne de parlar en nom teu.
Teodosi
Ofereix-li tot el què Cèsar pot donar, i el tron. Te la meva amistat, Isdegarde, i la meva gratitud.
Ària
Probo
Més brillants i magnífics
Cremaran els focs de l’himeneu, i l’amor per un doble lligam,
Farà més gran la teva felicitat.
Mai més cap dia més feliç ni més brillant
S’alçarà a l’imperi dels Grecs.
Que tots els cors facin un homenatge
A la teva felicitat, més brillants i magnífics……
Escena setena (Teodosi)
Recitatiu
Teodosi
Plena d’amor i de joia,
La meva ànima i el meu pit brillen.
Eudossa, estimada. L’imperi del teu cor, és un motiu més dolç
Que el de l’Univers.
Ària
Teodosi
Trobo en els teus ulls, tota la meva alegria,
I tota la meva felicitat.
I prop de tu, que ets el motiu dels meus pensaments,
No hi ha possessió del meu desig,
Ni promeses per la meva esperança.
Jo trobo en els teus ulls….
Escena vuitena (Varane, i el seu seguici i desprès Probo)
Ària
Varane
Amable palau, quan estic a prop de tu
El meu cor batega més fort al meu pit.
Però no se pas quin destí m’espera,
Si tinc més motiu de témer d d’esperança,
Palau amic, quan sol a prop teu…..
Recitatiu
Probo
Il·lustre príncep, Cèsar el meu sobirà, considero un gran favor
Que tu et dignis amb la reva reial presència
Honorar aquest casament.
Varane
Trobar-te aquí és un feliç presagi
Amic del destí que m’hi porta.
Probo
I quin altre destí ens val ens val per la teva presència, que l’antiga amistat.
Del teu imperi amb el nostre (deixem triar-ho).
Varane
Ah, prova-ho! no és ni amistat
Ni raó política el què m’ha portat a vosaltres
Només l’amor ha estat la meva guia.
Un amor que és fatal per mi.
Probo
(Pobre cor!)
Eescena setena (Teodosi)
Recitatiu
Teodosi
Plena d’amor i de joia,
La meva ànima i el meu pit brillen.
Eudossa, estimada. L’imperi del teu cor, és un motiu més dolç
Que el de l’ Univers.
Ària
Teodosi
Trobo en els teus ulls, tota la meva alegria,
I molta la meva felicitat.
I prop de tu, que ets el motiu dels meus pensaments,
No hi ha possessió del meu desig,
Ni promeses per la meva esperança.
Jo trobo en els teus ulls….
Escena vuitena (Varane, i el seu seguici i desprès Probo)
Ària
Varane
Amable palau, quan estic a prop de tu
El meu cor batega més fort al meu pit.
Però no se pas quin destí m’espera,
Si tinc més motiu de témer d d’esperança,
Palau amic, quan sol a prop teu…..
Recitatiu
Probo
Il·lustre príncep, Cèsar el meu sobirà, considero un gran favor
Que tu et dignis amb la reva reial presència
Honorar aquest casament.
Varane
Trobar-te aquí és un feliç presagi
Amic del destí que m’hi porta.
Probo
I quin altre destí ens val per la teva presència,
Que l’antiga amistat.
El teu imperi amb el nostre (deixa’m triar-ho)
Varane
Probo! no és ni amistat, ni raó política, el què m’ha portat a vosaltres.
Només amor ha estat el meu guia.
Un amor que és fatal per mi.
Probo (pobre cor)
Varane
La bellesa per la que sospiro, és entre vosaltres.
Tal és el rumor que m’ha arribat
Per pietat, Probo, si m’estimes.
Guia les meves passes cap a ella
Sense la bellesa per la que vaig errant
Més odiós viure i el dia, més funest.
Probo
Senyor, de la teva ardent passió
L’esclat t’ha precedit. Jo ho sé
Aquest palau, la bellesa que tu adores, és el més preciós ornament.
Varane
Com en soc d’afortunat.
Probo
Ella serà, per tu vaig emprar,
Tota la meva influència amb el Cèsar. He de poder
Varace
Estimat amic!
Probo (per perjudicar al meu rival jo mateix em perdo)
Escena novena (els mateixos i Leontino)
Recitatiu
Leontino (que veig aquí, cel, Varane aquí)
Varane
Probo!, aquell d’allà no és Leontino?
Probo
El mateix, el savi d’Atenes.
Varane
Leontino, que endebades t’he cercat!
Leontino (no m’han puc escapolir)
El gran hereu de Pèrsia
Varane
Deixa, t’ho prego, aquests títols inoportuns.
Diguem Varane, el teu amic o fill teu.
O tot el què l’amor inspiri als teus llavis.
Leontino
Probo, un afer important aquí la meva atenció
Ves a trobar a Teodosi.
Digui-li, que en el seu palau espero la meva felicitat,
I persuadeix-li perquè em doni, el seu august consentiment.
Probo
Pot comptar amb el meu zel. (Plora el meu cor, però que el meu rival no se n’ alegri)
Escena desena (Varane, Leontino)
Recitatiu
Varane
Bé Leontino, on és Atenaide?
Leontino
On és Leontino, també hi és Atenaide.
Però no la veuràs pas, creu en la paraula d’un pare.
Varane
Quí als meus ulls pot arrabassar-la?
Al meu amor rebutjar-la? Qui podria?.
Leontino
Tu mateix i la teva glòria.
Varane
La meva glòria?
Leontino
No t’has pas d’enganyar, príncep
Pel seu honor vas fugir per pietat,
I vas fugir també del teu.
Varane
El seu destí i el meu amor volen que jo la vegi.
Leontino
El teu amor s’ha degradat
Que cerca objectius més dignes de la seva grandesa.
Varane
La meva grandesa és adorar-la.
Deixi, deixi de tenir por.
Vinc a oferir-li un cor més innocent i més pur
Vinc a oferir-li un tron, igual a la seva virtut.
El dany que li vaig fer, no veig pas el menor preu per reparar-lo
Ni el meu error, que va mostrar-me tants remordiments i tantes llàgrimes.
Leontino
Que l’hereu de Pèrsia, contempli un altre casament.
Varane
No. Jo només vull l’Atenaide
Leontino
Al casament que t’unirà a l’augusta princesa,
Pèrsia i el seu rei no poden pas aprovar-ho.
Varene
Però no el meu cor. Jo vull l’Atenaide
Leontino
A partir d’ara veu-la com com la verge reial
Varane
Als meus ulls, tot és motiu d’horror si no la puc veure
Ella, el meu únic amor i totes les meves delícies
Tu no pots sofrir que t’implori en debades
Permet-me, permet-me que et digui
El meu benefactor i pare meu.
Veus tota la meva grandesa la poso als teus peus,
Perquè el què et demano que paris la teva oïda
Atorguem l’Atenaide.
Leontino
Ja no hi som a temps, abans podia donar-te-la per esposa
I tu vas rebutjar-la.
Tu la veus avui i no puc fer-hi res.
El destí d’Atenaide, no està pas sotmès a la voluntat paterna
Ella ho ha decidit així. Tu pateix sense dir res.
Varane
Espera! i aprèn a conèixer-me millor.
No Varane, no pot sofrir haver pregat en debades.
He demanat l’Atenaide, i la vull!
I si tu creus encara temerari,
Fugint novament, allunyar-la dels meus ulls,
No hi haurà cap lloc, tan secret, tan solitari,
Que la meva fúria no pugui trobar-te,
On tu siguis la meva venjança sabrà perseguir-te sempre.
Més enllà dels mars més profunds,
Més enllà de qualsevol marge
Més enllà dels confins de l’Univers.
Leontino
Al palau del Cèsar Leontino ha de témer res?
T’ho torno a dir, encara que debades em demanes l’Atenaide,
El seu destí ja no depèn de mi i si de les meves paraules
Tu t’obstines a dubtar, ves a trobar a Pulqueria que sabrà donar-te resposta.
Ària
Leontino
És en debades que el teu cor s’inflami de còlera,
No temo gens la teva ràbia i les teves amenaces.
Si tu veus el teu amor reduït al desesper,
Pots canviar la teva flama i l’ardor,
És endebades que el teu cor s’inflami de còlera.
Escena onzena (Varane, Teodosi, Pulqueria, Marziano i Probo, acompanyat d’un seguici)
Recitatiu
Varane
Anem a trobar el Cèsar.
Que m’atorgui avui la mà d’Atenaide
I que des d’aquest moment, el seu amor i el meu siguin satisfets.
Teodosi
Príncep amic, cada instant és una pena extrema,
Que retarda la joia d’abraçar-nos.
Aquest palau és el teu palau,
Pulqueria i jo ho devem tot als fills d’aquest gran rei
Que mentre ens fa de tutor i pare.
Pulqueria
En el teu nom ressona la veu de la fama
I Bizanci veurà amb ulls plens de gaubança
L’invicte hereu i fill de cent herois.
Varane
August sobirà, i tu, princesa, el meu cor em presagia,
Que dessota aquest cel feliç
Els meus desitjos seran satisfets.
Aquest cor trist ha vist terribles naufragis,
I aquí està el port que ell espera trobar.
I si el favor sobirà, és digne avui aprovar-me’l
Veurem en aquest dia tan bell
Cremar en un mateix altar dues torxes nupcials.
Marziano
(Que dissortat soc?)
Probo
(Com pateix el meu rival)
Teodosi
Amb el cel com a testimoni, príncep
Us dono la meva reial paraula.
Tant com de mi depengui, pel teu bé, per la pau
Tot serà aprovat, digues, quin és el teu desig?
Pulqueria
Del gran heroi d’Àsia pot esperar-ho tot.
Teodosi
I ho pot obtenir. Només demana.
Varane
Deixem primer que hom celebri, el teu casament
Retardo un bé que, jo ho sé, no es pot diferir més temps sense disgust.
Teodosi
Pren aquest palau com a tu t’agradi,
Fes en ell la teva llar, imposi-hi les teves lleis.
Varane és rei on Teodosi regna
Probo en donarà les ordres.
Varane
Jo marxo, ple de joia i confusió
(Per tant joia el meu cor és a punt de sucumbir).
Ària
Varane
El meu cor es ple de tal gaubança
Que als meus sentiment joiosos de la meva ànima, la freda gelosia.
No pot més a partir d’ara expandir el seu verí.
L’amor al final troba el seu consol.
I lluny de mi s’emporta aquest dolor que desfaria la pietat del cel.
El meu cor és ple de tal gaubança……..
Escena dotzena (Teodosi, Pulqueria i Marziano)
Recitatiu
Teodosi
En poc temps, germana meva, portaràs al cap la corona de Pèrsia.
Pulqueria
Ès un honor que no ambiciono pas.
Teodosi
A terres i mars s’aplaudeix el ressò d’aquest feliç himeneu.
Pulqueria
La fama sovint és enganyosa, força vegades s’aplaudeix una vana quimera.
Teodosi
Tot somriu a aquesta unió.
Pulqueria
Li manca una cosa.
Teodosi
Que és?
Pulqueria
El consentiment de Pulqueria
Teodosi
Tu voldràs rebutjar un espòs tan il·lustre?
Pulqueria
No m’ha pas demanat encara.
Teodosi
I bé, si ho fes?.
Pulqueria
Un tal compromís deu de ser sospesat,
Perquè els penediments més tard són inútils.
Teodosi
Si l’emperador t’ho prega?
Pulqueria
L’emperador és el meu germà.
Marziano
I ell no pot estendre l’autoritat del seu rang sobre el cor.
Teodosi
A partir d’ara pot ordenar el què ell cregui just i bo pel deu imperi.
Marziano
Perdoni senyor, és bo per l’imperi, que en certs afers
No negligeixis el paper de Pulqueria.
Teodosi
Allò que neix amb el fracàs de les armes,
Sap greu en temps de pau, concloure-ho en un casament.
Un cor guerrer s’inclina fàcilment
A, aconsellar el què pot esdevenir
La causa de sospites i de querelles.
Si una set de trofeus i de guerres
El teu cor està contingut
Ves i debilita el Búlgar rebel.
Abans que el dia declini,
Condueix l’exèrcit cap a nous triomfs
Cèsar et confia l’aplicació de la seva venjança.
Marziano
Obeeixo. La província rebel vençuda pels teus exèrcits
No serà pas l’únic perill que jo corro,
Ni el primer dels teus triomfs i faré mossegar el jou
A aquest poble traïdor, encara se’ns resisteix, pels camins i els rius, correrà la sang.
Hi aniré, veuré i acompliré les seves ordres,
I veuré content la seva ràbia i els seus despits.
Tornaré, a tu, amb els temples cenyits d’altres llorers,
I quan hauré desfet els meus enemics i els teus,
Haurem vençut tots dos.
Teva l’audàcia i meu l’odi.
Ària
Marziano
Coronats de nous llorers, tornaré a tu,
I abatut, als peus del teu tron, portaré els traïdors
Llavors sobre les pròpies runes, de l’odi conquerit
M’alçaré engrandit
Coronat de nous llorers…..
Escena tretzena (Pulqueria, Teodosi)
Recitatiu
Pulqueria
És prudent, senyor, no irritar un braç tan valerós.
És a ell a qui de tots nostres exèrcits, li són confiats.
Teodosi
El més útil al camp:
Però dins del palau em fa la guerra sense pietat, més que cap altre.
Pulqueria
Que t’ofend?
Teodosi
Abusant del meu favor i del seu rang.
Pulqueria
Quina és la falta?
Teodosi
Pulqueria, és de les ofenses que convé dissimular
Per no haver-les castigat.
Que Marziano torni ràpidament.
Pulqueria
El seu càstig és doncs obeir la teva ordre.
Teodosi
Que marxi, de prop o de lluny,
Que ensenyi al seu cor a respectar les ordres
I no alimentar pensaments secrets.
Ària
Teodosi
Tu preguntes quina és la seva falta?
Cerca-la en el teu propi cor
I deslliurem de l’enfortiment, per tal ofensa
Tingues cura, això serà vilania
Que per un gran favor, fos protegida
Tu preguntes quina és la seva falta.
Escena catorzena (Pulqueria sola)
Recitatiu
Pulqueria
Jo no sé massa bé la teva dissort, Marziano.
És d’estimar un amor innocent!. Sento pietat! però ves en compte, cor meu!
De la pietat també l’amor en pren la semblança.
Ària
Pulqueria
Protegeixo el meu cor tant com puc contra ferides i sofriments,
Però tinc molta por, que contra l’amor
Això no sigui un abric massa fràgil
Com ser prudent i forta,
Protegeixo el meu cor tant com puc.