Acte tercer
Escena primera
(El pla d’Heraclea amb trofeus i altres accessoris del triomf. Pompeu, Berenice, Gilade, Aquilius seguits pels exèrcits)
Recitatiu
Berenice
Gilade
Gilade
Gran reina.
Berenice
De Farnace vençut, quines novetats em portes?
Gilade
Endebades l’hem cercat al palau.
Aquilius
Entre els fugitius, el cerca endebades.
Pompeu
El rumor general diu que, havent perdut en el camp de batalla
Haurà cercat refugi en el bosc proper.
Berenice A Pompeu
Atès. Senyor que no pots, per la sang de Farnace,
Respondre al meu desig i a les teves promeses,
Descarregat, si més no, amb la sang del seu fill.
Compleix el desig de la meva venjança,
Aquest serà el premi de la meitat d’un regne.
Ària
Berenice
La flor càndida que neix al prat,
No és sempre un lliri dolç i innocent:
M’enganya la candidesa, això em fa témer d’aquest fill,
D’aquesta sang ingrata, una innocència enganyosa.
A la sang d’un cor felló i traïdor.
Escena segona
(Pompeu, Aquilis, Tamiri amb unes esclaves, portant uns regals preciosos, i Farnace)
Recitatiu
Tamiri a Pompeu
Senyor, si la clemència no és el darrer mèrit d’una ànima gran i generosa,
Tornen un fill innocent, et demano un infant i et prometo
A canvi d’aquest infant la meitat d’un reialme.
Pompeu
Reial senyora, que en la seva dissort, segueix digna de tal nom
Accepto el teu jurament de fidelitat
I rebutjo els teus obsequis, per què he vingut a guerrejar,
No a canviar, però amb la fi que tu sàpigues, en un cor romà la clemència
No és la darrera virtut, si no la primera,
Veus com som diferents.
Aquilius, ves-hi, què esperes?
Torna-li, amb els seus obsequis el seu fill
(Marxa amb Aquilius. Entra Farnace i descobreix a Tamiri).
Tamiri
Com ha estat clement pel meu estimat fill,
La meva sort seria també que fos pel meu estimat espòs, tots els seus ultratges més durs
Podria perdonar-los-hi, però no ho crec pas…
Farnace
No era més cruel aquesta pietat que ha tornat la vida a l’infant?
És així que tu l’has perdut, és així que tu l’has matat.
Tamiri
Però la clemència del cel en mans de Pompeu me la dona,
Soc mereixedora, és veritat, de mil morts,
I vull merèixer àdhuc mil més. Forada aquest pit, espòs estimat,
Però quan cauré moribunda als teus peus m’has de veure en aquest pit,
Les raons del meu error i reconèixer, oh déus,
Que he conservat viu el fill del seu pare,
Per què és en aquest fill, el pare que estimava.
Farnace
Ai, Tamiri, ai, en la teva tendresa el meu cor reconeix la seva ferocitat,
I sap que en tot moment, lliure serà la nostra ànima,
I el desig més fort si pot mancar la vida, no la mort.
Ària
Tamiri
Pot ser, estimat, en aquestes paraules per la teva boca s’expressa
Algun esperit, o alguna estrella que hauria perdut el seu rigor.
Un esperit que veurà un estel que sabrà endolcir el meu patiment,
O consolar la meva fidelitat.
Escena tercera Tamiri i Farnace
Recitatiu
Farnace
Si. Algun esperit, o algun estel al final ha de venir a ajudar-nos
El cel no sempre està armat de funestes fletxes per fulminar-nos la seva còlera
Es necessari sofrir tant perquè no canviï l’humor del temps.
Ària
Farnace
Com el torrent que puja desbordat, i sempre avança i al final al mar troba la seva tomba.
Així la sort adversa, pot, un dia, al final calmar-se
Canviar d’aspecte i al final sucumbir.
Escena quarta
(Cambres que donen al jardí, Selinda i Gilade)
Recitatiu
Selinda
Gilade, no has pensat que les ales t’eleven a l’alçada d’un tron?
Gilade
Què no traeixi a Berenice?
Selinda
Si li és possible, usarà l’espasa i el verí,
I em suprimirà en presencia teva, jo també…
Giliade
Ai la impia, està desitjant la teva sang…..
Selinda
I tu cruel, dorms davant aquest perill,
I et quedes negligent, i sense resoldre encara?
Gilade
No, no. La teva ment canvia.
Que regni Selinda i que mori Berenice.
Ària
Gilade
Una brisa afalagadora juga agitant frondes i rams,
I gràcies al seu dolç murmuri fa palesa la seva alegria,
A l’ensems jo també cedint a l’encís i al plaer de la teva altiva bellesa.
Escena cinquena Selinda i Aquilius
Recitatiu
Selinda
Aquilius, has preparat el teu braç per l’empresa?
A l’obra! perquè vull que Farnace regni de nou en el seu tron.
Aquilius
Contra Pompeu, tu pretens…..
Selinda
És la meva ordre i el meu desig, pensa tu mateix en la resta.
Ària
Tu t’envaneixes de ser el meu guerrer,
Has endevinat els meus pensaments;
Si rebutges satisfer-me, ets un covard i un mentider
No hauràs degut de convèncer-me per revelar-te el meu pla,
Si en el teu cor no hi havia prou coratge per emprendre’l.
Escena sisena
(Aquilius, després Pompeu, més tard de l’ altre costat Farnace)
Recitatiu
Aquilius
Oh cels! quina empresa! una traïdora d’un guerrer romà?
Aquí ve Pompeu, i per ell és tot el meu zel.
(Es retira)
Pompeu
D’un reialme conquerit, Roma rebrà un nou triomf.
Farnace
Déus, vet aquí l’opressor! mort a Pompeu!
Aquilius
Mort a Pompeu!
Farnace
Trobada inoportuna
Aquilius
Estrany atzar,
(els dos avancen brandant les seves espases. Pompeu al darrera, s’aturen en veure’l. Pompeu es dirigeix a ells)
Pompeu
Aquilius? i tu qui ets?
Per què brandeu les armes?
Per què aquesta pal·lidesa en les vostres cares?
Farnace
I ara què he de fer?
Pompeu
Estranger, on has nascut?
Farnace
A Capadocia
Pompeu
Ets un guerrer?
Farnace
He lluitat sota la bandera d’Ariarate
Pompeu
I ara?
Farnace
Entre la guàrdia reial de Berenice, tinc encara el meu lloc i el meu nom.
Pompeu
Com et dius?
Farnace
Ergilde
Pompeu
El meu cor batega a un ritme inusual, temo una trampa, Hola
(Entren els guàrdies)
Farnace
Si no vols res més, me’n vaig…..
Pompeu
Vull noves més segures, s’apropa Berenice, que et vegi.
Si m’has dit veritablement qui ets, podràs anar-te’n
Farnace
Déus bàrbars!
Escena setena Berenice i els mateixos
Recitatiu
Pompeu
Reina reconeixes en aquest un dels teus guàrdies?
Berenice
Qui ets? Gira la teva cara.
Farnace Girant-se
Soc aquell que dubte si la sort li somriu,
Però si ella li és adversa, suma el coratge a l’esperança
Pompeu
I bé Berenice, qui és aquest guerrer?
Berenice
No el reconeixes? en el seu discurs orgullós
I els seus gestos audaciosos, en l’arrogància del seu coratge?. És Farnace!
Pompeu
I al palau goses entrar-hi clandestinament i armar-te contra mi?
Berenice
Mateu-lo, guàrdies lleials!
Farnace
Moriré, però lluitant!
Pompeu
Rendeix-te! desarmeu-lo i encadeneu-lo
Farnace defensant-se
Farnace no és una victòria fàcil, , jo sol…
(Mentre que Farnace és pres pels guàrdies apareix Tamiri que s’interposa.
Escena vuitena
Recitatiu
Tamiri
Déus, atureu els cops, espòs meu, donem a mi aquesta espasa.
Soc la teva Tamiri i t’ho suplico, permet que el meu amor triomfi del teu coratge.
Si els meus plors no poden triomfar de la felicitat d’una mare.
Farnace
Pren-la, sadolla la teva passió amb la meva sang,
Però, quan l’hauràs vessat de les meves valeroses enes,
Beu-te-la com una bestia cruel a l’arena.
Quartet
Berenice
Jo cruel! un just rigor et condemna, traïdor!
Pompeu
No ets digne de pietat!
Tamiri
Mare meva, general, Oh déus! per què una sentència també cruel?
Farnace
Demanar clemència és una vilania.
Berenice
Quina fatuïtat!
Pompeu
Quin orgull!
Berenice
La mort t’espera.
Farnace
La cerco.
Tamiri
Mare meva, el meu espòs! Déu, pietat, pietat!
Berenice i Pompeu
No hi ha temps per la pietat
Tamiri
Aquesta és una gran crueltat.
Berenice i Pompeu
La constància i la persistència del teu cor decidiran la teva mort.
Tamiri i Farnace
El rigor i la força del meu destí, van a satisfer la meva mort.
Escena onzena
(Pavellons reials, Berenice asseguda a un tron sobre unes escales. Farnace encadenat per la guàrdia)
Recitatiu
Berenice
Finalment el déus proven que són justos. !Són déus!
Jo soc el teu jutge, Pompeu m’ha donat sobre tu l’autoritat sobirana.
(als guàrdies que s’avancen, un d’ells amb l’espasa a la mà)
Vull que mori. És acusat de crim.
Darrera escena
Giliade, Aquilius, Pompeu, Berenice amb alguns guàrdies i un nombrós de seguici. Tot amb les armes a la mà, i arriben Selinda i Tamiri)
Recitatiu
Gilade i Selinda
Mort a Berenice, mort a Pompeu!
(Es llencen sobre alguns guàrdies de Berenice i el fan fugir)
Berenice
Quina fellonia!
Pompeu
Quina gran traïdoria!
Gilade
A terra aquestes traves indignes!
(Trenca les cadenes de Farnace)
Selinda
Compleix amb les teves pròpies mans, la cruel venjança…
Farnace
Amics meus, respecteu la vida de Pompeu,
Que a Berenice arribin tots els cops de les nostres espases.
Berenice
Veniu traïdors, aquí està el meu pit!
(Farnace va a ferir Berenice però Pompeu ho impedeix)
Pompeu
Prínceps, ja és hora que s’apaivagui el foc de la vostra fúria.
Que una nova pau faci ressorgir dels vostres cors magnànims un amor oblidat.
Farnace
Vols matar-me! aquí tens l’espasa, matem,
(resolut arrabassa l’espasa de Berenice)
Berenice
Farnace, el meu odi s’ha extingit.
Veig que el cel el condemna clarament.
Vine acceptem com a mare, com jo t’abraço com a fill.
(S’avancen Tamiri amb el seu fill a Selinda)
Pren Tamiri, el més digne espòs, pren el meu tron, la més noble càrrega.
Ara, viviu i regneu feliços.
Tota la meva fortuna és per vosaltres
Que aquesta sigui la meva grandesa.
Pompeu
I també en aquestes fastuoses circumstàncies, també et dono, el meu ceptre i el teu amor,
Viu amb Berenice i regna feliç
Selinda
A Gilade, qui fou arquitecte de la nostra fortuna,
Fes-li palesa la teva clemència.
Berenice
Et perdono, i si Farnace veu bé que sigui el teu espòs, jo te’l dono.
Farnace
Príncep, el teu gran mèrit, és digne del més grans dels premis
Jo et dec amb Selinda la vida i el meu reialme
Cor
Coronats de lliris i de roses amb els amors
Retorna la pau i que entre mil carícies
Els llamps de l’odi perdin la cara.