ACTE TERCER
ESCENA PRIMERA
Roberto i Constanza (Apartament de Constanza)
Recitatiu
Roberto
El designi ja està pres.
Constanza
Te’n vas?
Roberto
Del meu retard, no espero més que la mort.
Constanza
Roberto, al partir d’aquest palau on em deixes el meu cor.
I d’on el meu s fuga amb tu?
Roberto
Què deu voler de mi una reina i una esposa?
Veure les meves llàgrimes sentir els meus sospirs?
O es vanta d’una ànima cruel i bàrbara.
Constanza
Honor, déu tirànic, ofensor contra la natura a la què em forces?
Va, Roberto atès que la meva dissort, m’abandones, coneixes, en fi, tota la meva culpa:
Que aquest cor sigui teu si la mà és d’un altre.
Roberto
Deixa d’estimar-me i calla! vaig a portar lluny el meu pas, sinó alegre, al menys més ràpid.
I no massa tard el teu cor d’un fals t’afalagarà.
Constanza
Molt bé, marxa.
Roberto
Adeu, anima meva estimada.
Constanza
Amor, que esquinces el meu pit….
Constanza, Roberto
… Units nosaltres per sempre o donem la mort.
ESCENA SEGONA
Els mateixos, Griselda i Corrado
Recitatiu
Griselda
Que per sempre us uneixi, fidels amants.
Constanza
Griselda!
Roberto (a part) ai las!
Griselda
És així el teu cor?, que ofereixes al teu espòs? és doncs l’honest designi, que et porta com amiga al palau?
És aquesta la fidelitat de l’himeneu? la llei de l’hospitalitat?
Que, el dia de les teves noces en la seva pròpia casa menyspreus un marit?
No tens por del rei?, cor indigne! infàmia sense igual!
Constanza (a part)
Dissortada!
Roberto (a part)
Quina llisó!
Griselda
Aquestos sospirs? aquestes llàgrimes?
L’esposa virtuosa no té cor ni veu només que pel seu espòs.
Al seu propi honor una lleugera ombra, igual que un pensament furtiu és una taca,
El rei ho sabrà tot, qui amaga la seva vergonya i calla, només a ell ofenc.
ESCENA TERCERA
Els mateixos i Gualtiero
Recitatiu
Gualtiero
Griselda.
Constanza (a part)
El rei
Roberto (a part)
Estic mort
Gualtiero
Què vol dir aquesta irritació? i vosaltres nobles ànimes, per què tanta confusió?
Griselda (a part)
Li diré jo?
Gualteiro
Parla doncs.
Griselda
No em forcis, t’ho prego, a repetir el què acabo de veure.
Gualtiero
Corrado m’ho dirà. Que tu parlis, que tu callis, no faria més que ofendrem.
Corrado
Senyor, en algunes paraules aprens tota la història
Constanza (a part)
Tota esperança està perduda!
Roberto (a part)
Destí cruel!
Corrado
Roberto i la teva esposa en aquest lloc, al mateix temps tarden a parlar d’amor.
Gualtiero
Quin és furor de Griselda?
Corrado
Tal ultratge al teu honor, pot ser que en ella enardeixi la seva irritació.
Gualtiero
Es veu bé això, que en els boscos vas néixer, dona vil, i que!
T’he tret d’allí perquè tu vetllis pels afores del palau?
Recorda doncs que una altra és l’esposa reial, i tu la seva serventa.
Oblido el què vas ser un dia i sotmetre’t a les lleis.
Griselda
El meu zel….
Gualtiero
T’ho he demanat jo?
Griselda
El respecte…
Gualtiero
Tu et deus a l’esposa reial
Griselda
El teu honor…
Gualtiero
Qui t’ha fet guardiana del llit reial?
Què t’importa si Constanza te més d’un amant?, si comparteix el seu cor?
I si estima Roberto, o Gualtiero?, no sabràs comprendre si això em conte a mi, m’has entès bé?
Griselda
Si!
Constanza i Roberto (a part)
Què sento jo?
Gualtiero
Recordes el seu rang.
Griselda
Ella és la reina.
Gualtiero
I el teu deure?
Griselda
Servir-la
Gualtiero
Així, si tu la veus cremar per altres homes?
Griselda
Els meus ulls són cecs.
Gualtiero
Si algun cop la sents sospirar?
Griselda
Sorda serà la meva orella.
Gualtiero
I si succeeix que Roberto desvetlla als teus ulls, l’ardor del seu amor, el teu destí és de servir i callar-te.
Griselda
Déus! quina llei és aquesta? a quins turment estic reservada?, qui ha vist un dolor semblant al meu?
Ària
Griselda
La meva dissort és tan gran, que les llàgrimes són impotents,
Per dissipar les meves penes, qui em donarà la mort?
Perquè només la mort pot consolar aquesta ànima afligida.
Si jo veig l’ingrat que estimo traït per per una infidel,
Hauré de callar-me? per què?
Una ànima sincera no pot dissimular.
La meva dissort és tan gran…….
ESCENA QUARTA
Roberto, Constanza, Gualtiero i Corrado
Recitatiu
Roberto
Tremolo!
Constanza
Quin estremiment.
Gualtiero
Anem, que una por inoportuna no extingeixi els vostres ardors castos.
Perdono la natura i perdono l’edat.
Constanza
No vull cap perdó si havia ofès el teu honor i el meu.
Roberto
La meva intenció és un exili voluntari.
Gualtiero
Calleu-vos, perquè més que el vostre amor m’ofenen les vostres excuses.
No, estimat Roberto, tu seràs culpable Constanza, i tu encara més culpable si d’ella et separes.
Continueu estimant-vos i continueu fidels.
(Marxa)
Roberto (a part)
Els meus sentits no m’enganyen?
Constanza (a part)
Puc creure’l?
Corrado
A defora a partir d’ara tot temor inoportú.
Roberto
Adeu Constanza (a part) retorna al meu cor, esperança estimada!
Ària
Roberto
A prop de morir, aquesta ànima dessolada del meu pit busca allunyar-se,
Però un raig d’esperança enlluernador en el meu pit perllonga la vida.
El destí potser canviarà de cara. Bell astre, que per tu tantes llàgrimes he vessat, tu ho saps.
L’esperança em diu que el meu cor de felicitat, aviat riurà.
Prop de morir, aquesta ànima dessolada….
(Se’n va amb Corrado)
ESCENA CINQUENA
Constanza sola
Recitatiu
Constanza
Puc estimar Roberto? i el mateix Gualtiero ho exigeix?
Els meus temors doncs foren debades, injustos el meus sospirs.
Ai las, fugiu lluny de mi, records fastigueja’ns del meu passat dolor.
Ària
Constanza
Ombres vanes, espectres inics que agiteu la meva ànima, dissipeu-vos,
Us conjuro les meves penes i turments.
Sento, déu meu, que no puc suportar més tals alarmes,
Ai las, atureu astres bàrbars la vostra inhumana crueltat
Ombres vanes, aspectes iniqües….
ESCENA SISENA
Gualtiero i Ottone
Recitatiu
Gualtiero
Que entri el malvat, pot ser del seu amor han nascut les querelles públiques.
Ottone
Als teus peus rei…
Gualtiero
Alçat i parla lliurement, estimes a Griselda?
Ottone
No ho negaré pas, és l’amor que m’indueix a raptar-la.
Gualtiero
Del meu reial enuig, no t’ha retingut doncs, el temor?
Ottone
Tu l’havies repudiada.
Gualtiero
Per la sang dels teus ancestres, pel teu valor al meu tron, consento a perdonar.
Ottone
Senyor, no és digne de tu, que una dona que fou la teva esposa i la meva reina,
Vagi errant pels monts i boscatges.
Gualtiero
Ho sento, Ottone, per la meva fe et juro que tan aviat prengui a Constanza per esposa, Griselda serà per tu.
Ottone
Regal inesperat! quina alegria! prosternat als teus peus senyor……
Gualtiero
No, no, espera abans de rebre la seva mà, tu m’agrairàs de seguida.
Ves al lloc on l’himeneu es prepara. Precediu-me.
Allí veuràs la nova esposa que he elevat al tron.
Ària
Ottone
Després d’una horrible tempesta, brilla el cel seré que deslliure els nostres cors, de l’alarma i el temor
És així que la fortuna, sempre canviant per nosaltres,
Repara envers nosaltres els seus ultratges alterant per tant els seus rigors.
Després d’una horrible tempesta…..
ESCENA SETENA
Gualtiero sol
Rrecitatiu
Gualtiero
Pateix encara Griselda, fins que per tu aparegui un dia més feliç.
Pateix… però ja dins del meu cor, els teus retrets i les teves llàgrimes tenen tot el dret de dir-me cruel.
Ària
Gualteiro
Sento que la meva ànima tremola, però ignoro perquè:
No sé si és de temor, de pena o bé d’amor, si és de pietat i esperança.
Ai las! cel! Què és doncs això?
Assaltat de mil turments, no puc trobar el repòs, temo per tota la traïdoria,
La meva ànima és la tortura, però ignoro per què sento que la meva……..
ESCENA VUITENA
Griselda, precedida de guàrdies, en una sala apart del palau, preparada per les noces.
Recitatiu
Griselda
Ministre, accelereu la recepció i la pompa en un dia tant afortunat, que tot el poble exulti, i més feliç, dels vots del seu senyor que el palau testimonia.
És l’ordre del meu rei, que jo mateixa he de preparar i per més magnífica l’amargant teatre de les meves dissorts.
DARRERA ESCENA
Tots
Gualtiero
Griselda
Griselda
No espero res més senyor, que les teves ordres
Gualtiero
L’amor ardent crema impacient
Griselda
Abans estimaves a Griselda
Gualtiero
El teu menyspreu, ha extingit les flames del foc.
Griselda
Pel meu il·lustre espòs cremarà sempre.
Constanza (a part)
Quina bondat!
Roberto (a part)
Quina virtut!
Gualtiero (a part)
El meu cor es trenca.
Corrado (a Gualtiero)
La darrera prova de la meva confiança, Ottone.
Ottone
Rei meu!
Gualtiero
Apropa’t, i tu també Griselda
Griselda
Obeeixo (a part) què vol dir això?
Gualtiero
Ja has patit prou, és digne recompensar el teu valor, tinc pietat de tu.
No seràs més Griselda pastora en els boscos, o serventa a la cort, però….
Griselda
Però?
Gualtiero (a part)
El meu cor, que vas temptar?
Griselda
Senyor…
Gualtiero
Seràs esposa del fidel Ottone.
Ottone (a part)
Felicitat, no em fas pas morir!
Griselda
Jo, l’esposa d’Ottone, quina espasa encara fumeja de la sang d’Everardo?
Gualtiero
Aquí el tens.
Corrado A un guàrdia conduint Everardo.
Apropa’t.
Gualtiero
Aquí està el teu fill.
Griselda
Fill meu, dolç consol del meu cor.
Gualtiero
Només a l’amor d’Ottone, deus tu una vida estimada,
Havia de matar, però per amor a tu li feu la gràcia de la seva pietat, aquí que la teva mà li sigui una justa recompensa.
Griselda
Ai las, senyor
Gualteiro
Obeeix, és el teu rei que t’ho ordena.
Griselda
El meu rei, déu meu, una vegada espòs meu a tu que encara t’estimo,
De la teva voluntat sempre en vaig fer llei, tu ho saps, digui-ho tu mateix,
Ai las, poble, digui-ho, vosaltres en vau ser testimonis.
Però, que d’Ottone esdevingui esposa?
Ai las, el meu amor és l’únic bé, que als teus mandats he guardat sotmesa,
He viscut teva i teva moriré, espòs meu adorat.
Gualtiero (a part)
No vessin les meves llàgrimes, (a Griselda) així ho he decidit: Ottone o la mort
Griselda
La mort, la mort, senyor! guàrdies i servents no agreugeu la mort amb suplicis.
Qui de vosaltres tindrà la glòria del primer cop?
Ai las, espòs meu, a la teva mà i postergada espero als camps elicis,
Fes que davalli amb l’honor de la meva fidelitat,
Per palesar-me les ferides estimades, que un dia van fer els teus ulls i el teu braç.
Gualtiero
Prou. Cor meu, prou, vine als meus braços, esposa meva.
Ottone (a part)
Dissortat Otone
Gualtiero
Poble culpable davant del cel i del propi rei, per vosaltres he escollit aquesta reina i per mi aquesta esposa.
Ottone
Ai las! rei, d’aquest crim públic, en sóc l’únic culpable, imploro el teu perdó
Gualtiero
D’acord, en tinc prou amb el teu dolor
Constanza
Quina noble clemència
Constanza i Roberto (a part)
Puc jo esperar també?
Gualtiero
No dius res, Griselda?
Griselda
La sot de Constanza, ho confesso, és la causa del meu turment. És digna de tu.
Gualtiero
Així doncs, una filla es casaria amb son pare?
Griselda i Constanza
Com?
Gualtiero
Parla Corrado
Corraso
Si, Constanza és aquesta la filla de qui vas plorar la pèrdua.
Griselda
Filla meva!
Constanza
Mare!
Griselda
El meu cor m’ho deia, i no ho entenia.
Gualtiero
I tu, estimat Roberto, guardat de robar-me tot l’amor de Constanza, te la dono per esposa!
Roberto
Aquest regal rei, m’omple de felicitat
Gualtiero
Torna a venir, esposa estimada, a seure al meu costat, al tron reial.
Ottone
I que Everardo, el més tard possible, sigui digne hereu d’aquest reialme.
Cor
Himen, tu qui ets de Cupido el dolç ardor, el nus etern tan noble, de aquesta parella reial,
Segella les ànimes, uneix els cors.