Acte segon
Escena primera
Gruta amb una font al costat del bosc, Aristea i Argene
Argene
No coneix encara la sortida de la competició?
Aristea
No, bella Argene, dura és la llei quan només ets espectadora!
Argene
Ai las, potser serà un dolor més gran,
Veure aquell que t’estimes, esposat a una dura prova,
I no ser capaç de donar-li suport, estar present…….
Aristea
Hi soc present, encara que lluny,
Puc imaginar-me que no por ser,
Si veiessis l’estat del meu cor!
És allí, amiga meva, dins on el combat;
I aquí més que a cap altra banda la prova és cruel (…)
Tremolo, com em palpita el cor!
Argene
Per quin motiu?
Aristea
El meu destí està destrossat,
Aquí arriba Alcandro
Argene
Corre Alcandro, reconforti’ns, quines proves aportes?
Escena segona
Alcandro i els mateixos
Alcandro
Felices noves, el rei m’envia, un feliç missatge, princesa i jo….
Aristea
Els jocs han acabat?
Alcandro
Si, escolta, a l’entorn tots impacients…
Argene A Alcandro
Et demanem el nom del vencedor,
Alcandro
T’ho diré tot, els espectadors estan impacients.
Aristea
(Impacient)
Això no és el què espero de tu.
Alcandro
Però en diferent ordre…
Aristea
(En còlera)
Només diguem qui ha guanyat.
Alcandro
Licidas ha vençut.
Aristea
Licidas!
Alcandro
Perfectament
Argene
El príncep de Creta!
Alcandro
Si, el què acaba d’arribar.
Aristea
(Dissortada Aristea)
Argene
(Infortunada Argene!)
Alcandro (a Aristea)
Ets feliç, ai las, quin espòs et dona el destí!
Aristea
Ves-te’n Alcandro.
Alcandro
El rei t’espera.
Aristea
Ves, ja vindré.
Alcandro
Al gran Temple l’assemblea t’espera….
Aristea
(Amb còlera) encara no te’n vas?
Alcandro (Quina inquietud)
Si tu pretens així recompensar la meva fe sincera,
Injustes són les teves gràcies,
El teu cor és massa ingrat.
Una nova tan feliç, sembla encolerir-se
No sé la teva intenció.
Escena tercera
Aristea i Argene
Argene
Ai las diguem princesa, hi ha sobre la terra,
Ai las déus, algú més miserable que jo?
Aristea
Si, jo.
Argene
Que l’amor no et faci provar les meves penes!
No saps pas quina pèrdua és la meva,
Quan em costa aquest cor, que em robes!
Aristea
Tu no sents pas, ni comprens prou els meus turments.
La tórtora plora
Com que ella està perduda;
Però si la seva alegria retorna
En el seu niu o dins del bosquet,
Ella canta suaument i es consola.
Però per mi, que no tinc cap esperança,
He de viure sempre en la pena dissortada, afligida i sola.
Escena quarta
Argene i Aminta
Argene
No puc trobar, ni pietat ni suport?
Aminta
(apart i surt)
Déus eterns, és Argene a qui veig?
Argene
Venjança, al final deixeu-me venjar-me.
(Vol marxar)
Aminta
Argene, tu sola al Élide! amb aquests humils vestits?
Argene
Has retornat per assistir al príncep, en les fosques trampes?….
Aminta
(Ja ho sap tot)
No pas pels meus consells……
Argene
Prou!… Al cel hi ha una justícia per tothom,
Que de vegades es troba també a la terra.
La reclamaré. Als homes i als déus,
I si no és fidel, no tindré cap reserva.
Vull que Clistene, que ve de Grècia,
I que tot el món sàpiga, que és un traïdor,
Amb la fi que hom el persegueixi per aquesta infàmia,
Amb la fi, que cadascú el detesti, l’eviti, i amb horror,
Hom el senyali amb el dit, qui ignora la seva perfídia.
Aminta
Tals pensaments no són dignes d’Argene (…….)
És millor reconquerir un amant, que destrossar un enemic.
Argene
Pots creure Aminta, que tornarà a mi?
Aminta
Ho espero, no has estat el seu ídol?
Per tu ell llanguia, delirava per tu.
Argene
Me’n recordo de tot, per la meva pena
Pels seus nombrosos sospirs
Volent ser constant el cor amorós
Ha perdut la seva estimada llibertat,
Les promeses i els turments van lligats al meu dolor:
D’allí va néixer la cadena, que empresona la meva ànima.
Escena cinquena
Aminta sol
Aminta
De totes les bogeries que el món està curull,
Qui pot negar, que per cadascun la més gran és la follia amorosa?
Som unes naus abandonats a les ones glaçades;
Els nostres afectes són uns vents impetuosos,
Cada plaer és un escull, i el camí és la mar.
Semblant al timoner,
En nosaltres vetlla la raó;
Però ella s’acaba per deixar-se balancejar
Per les onades de l’orgull.
Escena sisena
Un lloc magnífic, Clistene, precedit per Licida,Alcandro, Megacles coronat d’olivera, guàrdies i el poble.
Clistene
Jove valerós, modest endemig de tants honors,
Deixem besar-te aquest front gloriós.
Deixem abraçar-te contra el meu cor.
Feliç el rei de Creta, que ha tingut tal fill!
Si jo hagués guardat també el meu estimat Philinte,
Qui sap? seria així, (a Alcandre)
Te’n recordes Alcandre amb quina pena el vaig deixar a les teves mans? però mai…..
Alcandre
Ara no és el moment de parlar de la dissort. (a Clistene).
Clistene
(És veritat) ( a Megacles)
Aristea serà la recompensa al teu valor.
Si Clistene et pot donar alguna altra cosa,
Demana-la doncs
Perquè mai tu em donaràs tot el què voldria jo donar-te.
Megacles
(Valor estimada meva).
Senyor, soc el fill d’un tendre pare,
Tota joia que no comparteixo amb ell, és insípida per mi.
De la meva sort, voldria ser el primer a portar-li la nova,
Demanar-li el consentiment per aquestes noces i unir-me a Creta a Aristea.
Clistene
El desig és just.
Megacles
Permets, que sense més tardar marxi.
Al meu lloc, servidor i protector de la meva esposa. (Li presenta Licida),
Deixaré el meu company.
Clistene
(Quina mirada és aquesta? mirant-lo, la meva sang tremola en cada una de les meves venes)
Quí és ell, quin nom té?
Megacles
S’anomena Egyste, Creta és la seva pàtria,
I els orígens són reials: però més que la sang és l’amistat,
Que ens uneix, i les nostres voluntats són de la mateixa harmonia,
La joia, el dolor, que Licida i Egyste no formen més que un sol nom.
Licida
(Ingènua amistat!)
Clistene
Bé, Egyste tindrà cura de conduir-te la teva esposa,
Però Licidas, has de deixar-nos veure-la.
Megacles
Ai las, no, tindria una gran pena,
Creuré morir deixant-la,
De lluny això és cruel.
Clistene
Mira, aquí ve.
Megacles
(Que dissortat soc)
Escena setena
Aristea i els mateixos
Aristea (No veu Megacle)
(Com una víctima propiciatòria, odiós Himeneu, vinc davant l’altell)
Licida
(En un moment aquest bell rostre serà meu)
Clistene
Apropat filla meva: aquí tens el teu espòs,
(Agafa la mà de Magacle)
Megacle
(Ai las, això no és veritat)
Aristea
El meu espòs? (Sorpresa de veure Megacles)
Clistene
Si. Diguem si mai al cel hi hagué un més formós lligam?
Aristea
(Però si Licida ha vençut com el meu estimat? el meu pare m’enganya)
Licida
(Ella creu! Megacles el meu espòs i s’entristeix)
Aristea
Aquest, pare és doncs el vencedor? (Senyalant Megacles)
Clistene
Tu m’ho preguntes?
No ho endevines en veure la polseguera sobre la seva cara?
Les nobles llàgrimes que sobreïxen el seu front?
Aquestes fulles que són l’ornament suprem d’un vencedor?
Aristea
Però què has dit Alcandro?
Alcandro
La veritat.
Clistene
Prou de dubtes, aquí està l’espòs, que el cel et promet
I l’amor d’un pare, no podia obtenir el més gran dels déus.
Aristea
(Quina joia)
Megacle
(Quin dolor)
Licida
(Un dia memorable)
Clistene
I vosaltres calleu, per què aquest silenci?
Megacle
(Ai las déu, com ho he de dir?)
Aristea
Voldria parlar però…..
Clistene
Ho comprenc, la meva presència no us és oportuna,
Un ull sever, un poder rigorós, una autoritat paterna,
Són males companyies pels amants,
Recordo encara com va ser-ho per mi.
Quedeu-se’l, lloo aquest modest rubor, que us reté.
Megacle
(Sempre és pitjor la meva sot)
Clistene
Com una serp que s’enrosquen entorn d’un tronc i prem,
Així l’amor lliga i uneix els cors,
Però, que dolç veure els cors abraçats,
Qui no coneix pas l’amor, no coneix pas quin és el plaer,
Escena vuitena
Aristea, Megacle i Licida
Megacle
(Davant l’amic i l’amant, què, dissortat!…)
(Coratge, amor meu, acabem de morir)
Per un instant príncep, allunyat!
(Adreçant-se a Licida)
Licida
Per quin motiu?
Megacle
Ves-t’en, fiat de mi, convé que li expliqui tot a Aristea.
Licida
Però no puc estar present?
Megacle
No. L’empresa és delicada, més del que et creus.
Licida
Molt bé, si tu ho vols, ho faré, però no me’n vaig lluny,
Un senyal em bastarà perquè torni,
Pensa, amic meu que parles i per qui.
No he fet mai res per tu, si tu m’estàs agraït i si m’estimes
El meu repòs depèn del teu suport.
Escena novena
Megacles i Aristea
Megacle
(Ai las, records cruels!
Aristea
Per fi estem sols, no podia deixar esclatar la meva alegria;
Anomenar-te la meva esperança, la meva delícia, llum dels meus ulls…
Megacle
No, princesa aquests noms tan dolços no són pas fets per mi,
Guarda-les per un amant més afortunat.
Aristea
Aquest és el moment de parlar-me així?
Megacle
Vaig a revelar-te tot el secret.
El príncep de Creta es llangueix d’amor per tu;
Implora la meva ajuda, m’ha salvat la vida.
Ai las, princesa, diguem si puc refusar-li.
Aristea
I tu has competit…
Per ell…
Aristea
Em vols perdre..
Megacle
Per ser digne de tu.
Aristea
Doncs hauré…
Megacle
Tu has de coronar la meva obra,
Si, generosa, adorable Aristea.
Secunda els els moviments d’un cor agraït,
Que a partir d’ara sigui Licidas, el què fou per tu (….)
Aristea
Ai las, quin canvi terrible! els estels precipito a l’abisme.
Ai las, no. És necessari cercar una millor compensació.
Ai las, sense tu, la vida no és vida per mi.
Megacle
Bella Aristea, no conspiris tu també contra la neva virtut (…..)
Aristea
I a deixar-me…….
Megacle
Ho he decidit.
Aristea
Ho has decidit? Quan?
Megacle
Això (Em sento morir)
Aquest és el meu últim adeu.
Aristea
L’últim! ingrat….
Ajudeu-me, ai las cel, jo vacil·lo,
Una suor freda banya el meu rostre,
Em sembla que, una mà glaçada prem el meu cor.
(Es desmaia sobre una roca)
Recitatiu acompanyat
Megacle
Dissortat què veig? (Dona la volta)
El dolor l’abat, (torna), estimada esperança,
Bella Aristea, sigues valenta, escolta;
Megacles es aquí; no marxaré pas, tu seràs….
Però per què parlar?
No em sent, teniu altres penes per mi?
No tenia més que a ella per trobar un consell.
Què fer? què decidir?, partir? això seria cruel, tirànic.
Quedar-me? amb quin fi?
Per ser sens dubte el seu espòs.
El rei enganyat, l’amic traït, la meva fidelitat, el meu honor, ho suportarien?
Ai las, però per conèixer aquest horrible moment,
Llavors, he de ser cruel.
Adeu vida meva, adeu.(Li agafa la mà i l’abraça)
Esperança perduda, que el cel et faci més feliç, que a mi,
Conserveu aquest objecte, que heu format,
Aquests dies, que vaig perdre doneu-los a Licida.
On ets Licida!.
Escena desena
Licida i els mateixos
Licida
Aristea ho saps tot?
Megacle
Tot. Donat pressa príncep. Ajuda a la teva esposa (Surt a punt de partir)
Licida
Què veig? què ha passat) (a Megacle)
Megacle
Una pena sobtada m’ha fet perdre el coneixement. (Parlant des de fora)
Licida
Em deixes sol?
Megacle
Ja vinc (Tornant en darrera)
Pensa en Aristea (marxa)
(Què dirà ella quan torni en si?) (S’atura) (imagino la seva angoixa)
Licida, escolta:
Si ella cerca, si diu:
On és el meu amic?
“Amic dissortat,
Diga-li que és mort,
Però no, no li causis pas una pena tan gran.
Respon solament.
“Ha marxat plorant”
Quin abisme de dolor!
Deixar la seva estimada,
Deixar-la per sempre,
Deixar-la així. (Marxa)
Escena onzena
Licida i Aristea
Licida
Quin és aquest misteri? no comprenc res,
Aristea mig morta…… Megacles afligit….
Aristea
Ai las, Déu!
Licida
Ja retorna en si. Obre els ulls, princesa estimada.
Aristea
(Sense veure’l) Espòs infidel!
Licida
Ai las, no diguis això de mi.
De la meva constància, rebé en compromís la meva mà (l’agafa per la mà)
Aristea
Però, cel!
(Donant-se compte què no és Megacles, retira la mà)
On és Megacles?
Licida
Ha marxat.
Aristea
L’ingrat ha fugit?, ha tingut el valor de deixar-me.
Licida
El teu espòs s’ha quedat.
Aristea
(S’alça encolerida)
La humanitat, la fe, l’amor, la pietat doncs, s’han perdut!
Si no sap reduir a cendres, aquests essers injustos,
Què fa doncs el llamp en el cel!
Licida
Estic fora de mi!
Diguem què t’ha ofès, estimada?
Parla, et vols venjar?
Jo soc aquí, el teu espòs Licida.
Aristea
Déus! tu Licida, fuig desapareix, retirat de la meva vista,
Per la teva falta pèrfida, em trobo en aquest estat.
Licida
Quina és la meva falta? estic petrificat!
Aristea
Tu em destrosses el cor.
Bàrbar, tu em mates:
Tota la pena que tinc, només em ve de tu.
No esperis mai més la pau, odio aquest cor fal·laç,
Tu sempre seràs per mi un objecte de terror.
(Marxa)
Escena dotzena
Licida i Argene
Licida
Jo “bàrbar”, ai las, déus, pèrfid! vull seguir-la,
I almenys saber quin és aquest estrany enigma.
Argene
Aturat, traïdor!
Licida
(Reconeix Argene). Somio o estic despert?
Argene
Tu no somies pas, soc jo, l’Argene abandonada,
Ànima ingrata, reconeixes aquesta cara,
Que durant llar temps fou el teu plaer.
Malgrat aquest destí tan funest, queden encara traces de la meva antiga bellesa.
Licida
(Però d’on arriba en aquests moments per sorprendre’m, si em retardo no podré atrapar Aristea)
No comprenc bella nimfa el teu propòsit.
M’ho explicaràs en una altre ocasió.
(Vol marxar)
Argene
(El reté) Indigne, escolta!
Licida
(Miserable jo!)
Argene
No em comprens? ja he comprés la teva perfídia.
Ho sé tot dels teus nous amors, dels teus enganys,
Informaré a Clistene de la teva ignomínia.
Quin és aquest misteri? no comprenc res,
Aristea mig morta…… Megacles afligit….
Aristea
Ai las, Déu!
Licida
Ja retorna en si. Obre els ulls, princesa estimada.
Aristea
(Sense veure’l) Espòs infidel!
Licida
Ai las, no diguis això de mi.
De la meva constància, rebo en penyora la meva mà (l’agafa per la mà)
Aristea
Però, cel!
(Donant-se compte què no és Megacles, retira la mà)
On és Megacles?
Licida
Ha marxat.
Aristea
L’ingrat ha fugit?, ha tingut el valor de deixar-me.
Licida
El teu espòs s’ha quedat.
Aristea
(S’alça encolerida)
La humanitat, la fe, l’amor, la pietat doncs s’han perdut!
Si no sap reduir a cendra aquests essers injustos,
Déu, què fa doncs el llamp del cel!
Licida
Estic fora de mi! diguem que t’ha ofès estimada?
Parla. Tu et vols venjar?
Sóc aquí el teu espòs, Licida.
Aristea
Ai las, déus, tu Licida?
Fuig, desapareix, retirat de la meva vista,
Per la teva falta pèrfida, em trobo en aquest estat.
Licida
Quina és la meva falta? (Estic petrificat)
Aristea
Em destrosses el cor,
Bàrbar, tu em mates:
Tota la pena que tinc, només em ve de tu.
No esperis mai més la pau, odio aquest cor fal·laç,
Sempre seràs per mi un objecte de de terror.
(Marxa)
Escena dotzena
Licida i Argene
Licida
“Jo barber” deus! pèrfid! vull seguir-la,
I al menys saber quin és aquest estrany enigma.
Argene
Aturat, traïdor!
Licida
(Reconeix Argene)
Somio o estic despert?
Argene
No somies, soc l’Argene abandonada.
Ànima ingrata, reconeixes aquesta cara,
Que durant llarg temps fou el teu plaer.
Si, malgrat aquest destí tan funest,
Queden encara traces de la meva antiga bellesa.
Licida
(Però d’on arriba en aquests moments per sorprendrem!
Si em retardo no podré atrapar Aristea)
No comprenc, bella nimfa el teu propòsit.
T’explicaràs millor en una altre ocasió. (Vol marxar)
Argene
(El reté)
Indigne, escolta!
Licida
(Miserable, jo?)
Argene
Tu no em comprens? ja he comprés bé la teva perfídia,
Ho sé tot dels teus nous amors i dels teus enganys,
Informaré a Clistene de la seva ignomínia.
(Vola marxar)
Licida
(La reté)
Ai las no! escolta’m Argene, no estic pas enutjat.,
Perdona si no t’he reconegut al principi.
Me’n recordo de l’amor passat<;
Si saps callar-te pot ser… qui sap?
Argene
És possible sofrir una injuria més cruel!
“Qui sap m’ha dit”
Vertaderament soc culpable.
Algunes probes de la teva bondat no em permete’m perdonar-te.
Licida
Escolta, volia dir (vol agafar-li la mà)
Argene
(El rebutja)
Deixa’m ingrat, no vull escoltar-te
Licida
(Estic desesperat)
Escena tretzena
Licida i Amintas
Licida
Mai he conegut una angoixa més terrible.
Si Argene parla, tot està arruïnat.
He d’agafar-la, apaivagar-la….
Però qui reté la princesa
Només Megacles podria…
Però on és? cerquem-lo.
Megacles em donarà, si més no consell i reconfort.
(Vol marxar)
Aminta
Megacles és mort.
Licida
Què dius?
Aminta
No dic més que la veritat.
Licida
Com! per què! quin bàrbar cruel, ha trencat els seus dies?
Que hom el trobi: vull una venjança exemplar.
Aminta
És inútil príncep, de cercar-lo.
Ets tu, qui la matat.
Licida
Jo? tu delires.
Aminta
Volgué el cel, que jo deliri, vaig seguir les seves traces entre els arbres.
Vaig sentir de sobte uns gemecs:
M’hi apropo i veig un home a punt de traspassar-se amb un cop d’espasa.
Hi acudeixo. Am una mà protegeixo el seu cor i amb l’altra li aturo l’espasa.
Però quan reconec a Megacles, imagina quin fou el seu estupor.,
I el meu. Quina bogeria vols fer, ell contesta,
“Sense Aristea, no puc viure,
Fa ja dos lustres que només visc per ella.
Ai las déu, Licida em mata sense saber-ho,
Però no m’ofèn, m’ha donat la vida i ell me la pren.
Licida
Amic meu! i doncs?
Aminta
S’allunya de mi més de pressa, que una fletxa.
Veus , senyor aquella roca d’allí abaix que segueix el riu Alphee?
Hi puja en un no res i es llença al riu,
Li crido en debades. Les ones xoquen i s’obren en remolins, ràpides
Es tanquen i l’amaguen,
Les ribes m’envien al racó del fracàs i dels crits, després desapareix.
Licida
Ai las, quina horrible escena es presenta als meus records.
(Es queda estupefacte)
Aminta
Al menys deixem que vagi a cercar el cos,
Que alberga una bona ànima.
Els seus amics entristits li deuen l’últim respecte.
(Marxa)
Escena catorzena
Licida i Alcandro.
Licida
On sóc?, que em passa?
El cel ha abatut sobre el meu cap tota la seva còlera.
Megacles, déu meu!, Megacles on ets?
Què faré aquí a baix sense tu?
Tornneu-me el meu amic, déus injustos! (….)
Alcandro
Hola! (Licida no el sent)
Alcandro
Hola!
Licida
Qui ets tu, que vens audaç a interrompre els meus planys.
Alcandro
Soc l’enviat pel rei.
Licida
Què vol el rei?
Alcandro
Que marxis a un llunyà i vergonyós exili.
Si et quedes a Elide, tens el risc de morir.
Licida
Jo?
Alcandro
Així aprendràs a no usurpar un nom i violar la teva paraula,
A enganyar el rei.
Licida
Com! i tu goses temerari….
Alcandro
Prou príncep, és el meu deure;
Ja he complert. Fes el teu.
(Se’n va)
Escena quinzena
Licida sol.
Licida
Amb aquest acer, miserable (Desembeina l’espasa),
Vaig a traspassar-me el cor…..
Boig, què dic? què faig?
Contra què m’importa ja?
El culpable soc jo, soc el malvat.
És en la meva sang que convé enfonsar-la.
Si, mor, dissortat Licida.
Per què em tremola la mà?
Què et reté? extrema dissort!…
S’ha vist mai una ànima més lacerada,
Per unes passions oposades?
Jo mateix no sé pas com es pot tremolar amenaçant,
Cremar, glaçant-se, plorar en plena còlera,
Desitjar la mort, i no saber morir.
Cremo i tremolo,
Ombrívol em sembla el dia.
Al meu entorn formiguegen les larves
I en la meva sang mil fúries.
L’harpia crema el meu cor,
De la seva sang, Aletto, omple les meves venes,
Amb el seu fred verí.
(Marxa)