L’Olimpiade
Argument
L’acció es desenvolupa a la campanya d’Elide, prop de la ciutat d’Olimpia, el dia dels jocs, aplega d’un costat Megacle, noble atleta Atenenc enamorat d’Aristea. però separat d’ella per decisió de Clistene, tirà de Sycione i pare de la jove filla; l’altre Licida, fill de Creta, amic íntim de Megacle i amant d’Argene, de la qual ha estat igualment separat per decisió paterna. Les Olimpiades estan sota l’ègida de Clistene, que arriba acompanyat d’Aristea, que ha promès al vencedor dels jocs i del seu confident Alcandro, en altre temps encarregat d’abandonar, a les ones el bessó D’Aristea, anomenat Filindo, després que l’oracle de Delfos hagués predit que aquest últim cometria un dia un parricidi.
El primer acte s’inicia quan Licida, arriba a Olimpia amb el seu servidor Aminta, acaba d’enamorar-se de la princesa Aristea, oblidant les promeses fetes a Argene. Ignora que Argene ha trobat refugi a Olimpia, on viu disfressada de pastora amb el nom de Licori, ell està decidit conquerir a Aristea fen concórrer en el seu lloc al seu amic Meglacle, que ha fet venir de Creta.
Acte primer
Licida espera amb impaciència el seu amic Meglaque i quan aquest apareix l’hi explica el seu projecte, sense conèixer l’amor que uneix a Megale i Aristea. Megacle accepta amb diligència, ignorant, que la seva estimada és el què està en joc en les proves. Va a inscriure’s de seguida, després de proclamar la seva intenció de portar el nom del seu antic salvador ( Ària de Megale) “Superbo di me stesso”
Licida deixa esclatar la seva joia amb la idea d’estar ben aviat unit a Aristea (Ària de Licida “Quel destrier che all’albergo è vincino”
Però Aminta pressentit grans perills, medita sobre els perills de la passió amorosa.
(Ària D’Aminda):” Il fidarsi della spene”) . Al peu de la muntanya d’Elide,
Argene disfressada de pastora canta la senzillesa de la felicitat pastoral (cor “O care selve”). Es troba amb Aristea, a qui confia els seus orígens, Aristes també hi confia i li diu el seu temor de pertànyer aviat a un altre, que Megacle, i li demana intercedir amb son pare per fer concórrer a Megane.
Clistene resta ferm als precs de la seva filla i li anuncia la participació de Licida , quin premi és la seva mà. (Ària de Clistene. (Del destin non vi lagnate”). Aristea, s’oculta, molesta deixar Argene per seguir el seu pare, maleint la sort bàrbara ( Ària d’Aristea): (” E troppo spietato”). Quedant-se sola Argene lamenta la seva sort i el seu amant voluble. (“Ària d’Argene, “Più non si trovano”.
Megacle es troba amb Licida, que li confia la seva passió per Aristea i el seu desig de conquerir-la. Megacle compren, que va a combatre per oferir a un altre la seva estimada amb gran dolor. Licida es retira desitjant a Megacle entretenir els seus somnis, per la seva pròpia felicitat (“Ària de Licida “Mentre dormi Amor fomenti”). La còlera i el patiment de Megacle, es el desencadenant llavors amb violència (“Recitatiu acompanyat de Megacle (“Che intesi eterni Di!”)
Aristea llavors arriba, i la presència inesperada de Megacle a l’Elide, convenç, que ha vingut a combatre per conquerir-la. Megacle es deixa comprometre a l’engany patètic amb la seva estimada i s’allunya dirigint-li un adeu, que ella no compren el significat (“Duo Megacle/Aristea (“Ne’giorni tuoi felice”)
Acte segon
Argena i Aristea esperan ansiosament resultats dels Jocs, quan apareix Alcandro i anuncia la victòria de Licida, les dues dones s’esfondren, mentre que, Alcandro invita a Aristea a seguir-lo al temple (Ària d’Alcandro)” Se tu sprezzar pretendi”).
Aristea s’angoixa després de veure que tot s’ha acabat per ella (Ària”Sta piangendo la tortorella”).
Aminta descobreix Argene de la qual ignorava la presència a L’Elide i s’afronta als seus retrets (Ària d’ Argene “Per que’ tanti suoi sospiri”). Aminta es troba sol de cara a les vicissituds de l’amor (Ària d’Aminta “Siam navi all’ onde algenti”).
Clistene acull al vencedor dels jocs en la persona de Meglacle, fent-se passar per Licida. Megacle anuncia, llavors el seu desig de tornar a Creta per recollir el consentiment del seu pare. Al moment, que Megacle intenta d’ocultar-se, Aristea demana al seu pare que li faci palès el vencedor dels jocs (Ària de Clistene “Qual serpe tortuosa”).
A soles amb Aristea Megacle frena la passió amorosa de la princesa, revelant-li que ha combatut per Licida. Trasbalsada per l’emoció, Aristea es desmaia davant Megacle, que fuig. (Recitatiu acompanyat de Megacle “Misero me! Che veggo?”).
Megacle es reuneix amb Licide i li deman de fer-se passar per mort si Aristea parla d’ell. (Ària de Megacle “Se cerca, se dice”).
Aristea, en descobrir, que Megacle l’ha abandonat, expressa amb violència el seu desesper i aclapara a Licida a retrets (Ària d’Aristea “Tu me da me divide”), llavors apareix Argene, revelant la seva intenció de denunciar la seva victòria fraudulenta a Clistene. Aleshores apareix Aminta, que anuncia que Megacle acaba de suïcidar-se llençant-se al riu Alphée. Alcandro, enviat per Clistene declara a Licida, que el seu frau ha estat descobert i és condemnat a l’exili sota pena de mort.. Licida afligit pel remordiment s’enfonsa en la folia. (Ària de Licida ” Gemo in un punto, e fermo”).
Acte tercer
Megacle, salvat per un pescador d’ofegar-se, intenta de nou suïcidar-se. Deingut per Aminta, al mateix temps Arostea és impedida per Argene d’temptar els seus dies. En la seva fugida, els camins van encreuar-se i els dos amants es tornen a trobar cara a cara.
Alcandro arriba en aquest moment anunciant que Licida amb follia ha intentat assassinar a Clistene, en el decurs del Sacrifici destinat a celebrar la fi dels Jocs. (Ària d?Alcandro “Siciagurato in braccio a morte”. Aristea per amor a Megacle, decideix anar a defensar, prop del seu pare la salvació del regicida.(Ària d’Aristea “Caro son tua cosi”). Megacle jura la seva eterna amistat per Licida (Ària de Megacle “Lo seguital felice”). Aminta apareix trantornada, anunciant la condemna a mort de Licida, la desestimació de la súplica d’Aristea, l’arrest de Megacle. Argene decidida a provar què l’amor pot ser absolut com l’amistat, jura d’anar a salvar el seu amant (Ària d’Argene “Per salvar quell’alma ingrata”). Aminta, perduda decideix afrontar la còlera de Clistene, compartie la sort de Licida (Ària d’Aminta ” Son qual per mare ignoto”).
Davant el gran, Temple de Júpiter, Clistene avança precedir de Licida, marxant al suplici (Cor ” I tuoi strali terror de’ mortali”). Quan Licida expressa el seu desig de tornar a veure a Megacle abans de morir, Clistene és sacsejat per una violenta emoció a la vista del suplici (Ària de Clistene “Non so dove viene”). Megacle i Licida es donen el seu últim adeu. Alcandro proclama que l’hora del sacrifici ha arribat i ordena als sacerdots d’agafar la víctima. Licida s’agenolla als peus de l’atell i Clistene agafa la destral sagrada (Recitatiu acompanyat de Clistene. (” O degli Uomini Padre2).
Argene apareix al Temple i reivindica el dret de morir al lloc del seu estimat. Presenta al rei el collar que Licida li havia anteriorment ofert, en prova de fidelitat. Clistene que porta el seu fill Filindo, quan Alcandro fou encarregat d’abandonar-lo al riu. Alcandro s’agenolla del seu sobirà implorant-li perdó, reconeixent no haver tingut valor d’exposar a les ones el jove Filindo i haver-lo confiat a Aminta, Aminta explica com en recollir l’infant el feu adoptar pel rei de Creta. La sort de Licida és de seguida remís al judici del poble, que decideix absoldre al parricida (Cor final ” Viva il figlio deliquente”).
Un grandiós músic
Contralt SARA MINGARDO
Contralt SONIA PRIMA
Mezzosoprano MARIANNA KULIKOVA
Soprano ROBERTA INVERNIZZI
Soprano LAURA GIORDANO
Baríton RICCARDO NOVARO
Baix SERGIO FORESTI
CONCERTO ITALIANO
Director RINALDO ALESSANDRINI
Acte primer
Escena primera
Una vall boscosa estreta i fosca, ombrejada a les altures per grans arbres, quines branques s’entremesclen les unes a les altres, que fan que la vall es tanqui. Licida i Aminta.
Licida
Ja he pres la meva decisió, Aminta, no vull més consells.
Aminta
Escolta Licida, modera aquest violent esperit intolerant.
Licida
En qui puc esperar, sinó en mi?. El mateix Megacle m’ha abandona en moments dolents!
Anem doncs, reposa sobre la fidelitat d’un amic.
Aminta
No el condemnis encara, no obstant,
Un llarg camí ens separa entre Elide on ens trobem nosaltres,
I a Creta on està Megacle, no té ales als peus; (……)
Arribarà a temps. L’obertura dels Jocs Olímpics està fixada al migdia,
I el dia encara no s’ha aixecat.
Licida
Tu saps que qui aspira a la palma olímpica ha de presentar-se al temple, pel matí,
Anunciar el seu rang, nom i la seva pàtria.
Jurar damunt l’altell de Júpiter i no defraudar durant la prova.
Aminta
Ja ho sé.
Licida
Saps, que aquell que no arriba a temps a aquest acte solemne, és exclòs,
De les proves (….) llavors què he d’esperar més?
Què he d’esperar més?
Aminta
Llavors, què has decidit?
Licida
Presentar-me a l’altell amb els altres.
Aminta
I després?
Licida
Com batre amb els altres al temps volgut.
Si Megacle arribés a temps, cansat, hauria de competir per mi.
Però si no arriba, què he de fer?
Amintia, avui no es disputa pas a Olimpia per la corona d’olivera,
Pel vencedor el premi serà Aristea: filla de l’invicte Clistene,
Honor suprem de les belleses gregues:
Única i bella flama del meu cor.
Amintia
I Argene?
Licida
No tinc pas esperança de tornar-la a veure,
L’amor mort, quan mort l’esperança.
Amintia
No obstant, tu jures tan sovint…
Licida
Et comprenc, per aquestes faules em voldries retenir,
Fina que passi l’hora, adeu.
Aminta
Però escolta.
Licida
No, no.
Aminta
Veig que arriba.
Licida
Qui?
Aminta
Megacle.
Licida
On és?
Aminta
Em sembla veure’l entre els arbres…., no és pas ell!
Licida
Ai las, tu te’n rius de mi, m’ho mereixo.
Aminta, vaig ser cec fins el punt d’esperar en Megacle.
(se’n vol anar)
Escena segona
Megacle i els mateixos
Megacle
Megacle és al teu costat.
Licida
Just al cel!
Megacle
Príncep!
Licida
Amic meu, vine, vine al meu cor. Ara reneix la perduda esperança.
Licida
És veritat. El cel amb dona, al final el mitjà de palesar-te la meva gratitud.
Megacle
Tu pota donar-me-la. la pau i la vida si tu vols.
Megacle
I com?
Licida
Lluitant per mi, sota sota el meu nom a l’arena Olímpica
Megacle
Però, no ets conegut a Elide?
Licida
No.
Megacle
Quin és el motiu d’aquest artifici?
Licida
El meu repòs, ai las déu.
No perdem ni un instant, ja és l’hora de recollir el nom de els atletes,
Ai las, corre al Temple.
Digues que tu ets Licida.
La teva vinguda serà inútil si trigues,
Ves tu sabràs tot quan tornis.
Megacle
Ple d’orgull, hi aniré, portant al front aquest nom tan estimat,
Com el porto dins del meu cor.
I la Grècia dirà, que tots dos havem compartit,
Pensaments treballs i afectes, i el mateix nom.
(Megacle surt)
Escena tercera
Licida i Aminta
Licida
Ai las, generós amic! fidel Megacle!
Aminta
No parlaves així d’ell, fa poc temps.
Licida
Per fi podré posseir Aristea. Ves a portar tot el necessari,
Estimada Aminta, abans de posar-se el sol.
Desitjo anar-me’n amb la meva esposa.
Aminta
És massa aviat, hi ha moltes coses a témer.
Megacle podria perdre el combat,
L’engany podria ser descobert,
Ja sé que altres vegades ha triomfat,
Però un cop imprevist, confon el feble amb el més fort,
I el coratge no té sempre la seva recompensa.
Licida
Ai las, que n’ets d’inoportú!
De voler de maner enutjosa dubtar constantment.
Quan soc a prop del port, vols que temi naufragar?
Seria necessari creure els teus dubtes, tant com dubtar de l’alba que de la nit.
Apropant-se a l’alberg, el cavall accelera més la carrera,
No deixant-se frenar ni per la por de morir, ni per la veu que el mana.
Tot com l’ànima plena d’esperança,
No aprova cap temor ni escolta cap consell,
Però s’alegra de la joia d’arribar
(Licida surt)
Aminta
Abans mateix de la sortida, l’imprudent amant,
Crida victòria en un ardent desig:
Temo per ell, en aquest frau ja establert,
Qualsevol sinistre i perillós esdeveniment.
Qui es fia de l’esperança, cerca preocupacions i penes,
Es balanceja amb il·lusions i no troba més que enganys.
L’ànima afligida es don compte massa tard del seu error, s’afligeix i se’n penedeix.
Escena quarta
Vasta campanya sobre els flancs d’una muntanya plena de cabanes de pastors. Pont rústic sobre el riu Alfemo, fet de trons d’arbres grollerament aplegats. Vista de la ciutat d’Olímpica a la llunyania, interrompuda per alguns arbres, que embelleixen la plana, sense sobrecarregar-la. Argene disfressada de pastora, anomenada Licoris, carregada de garlandes de flors. Cors de nimfes i pastors ocupats en les seves tasques pastorals, llavors Aristea amb el seu seguici.
Cor
Ai las estimats boscos, ai las estimada llibertat.
Argene
Aquí ai es gaudeix d’un plaer, el frau no hi és per res,
Només i és present l’amor i la fidelitat.
Cor
Ai las, estimats boscos, ai las estimada llibertat.
Argene
Sense guardians i sense muralles, la pau és segura,
Perquè ella no pot atreure l’enveja avara dels altres.
Cor
Ai las, estimats boscos, ai las estimada llibertat.
Argene
Aquí els amors innocents de les nimfes…
(S’alça) Aquí ve Aristea.
Aristea,
Continua asseguda, Licoris
Argene
Retornes princesa a portar alegria, de nou al meu trist sojorn?
Aristea
Ai las, si jo pogués escapar de mi mateixa, com jo escapo dels altres,
Amiga, tu no pots saber com de funesta serà per mi aquesta diada.
Argene
Per a tu, avui és un dia gloriós,
Quina prova més segura poden venir els dies futurs de la teva bellesa?
Per conquerir-te a l’arena Olímpica, la fina flora de Grècia es presenta avui.
Aristea
Però no aquell que desitjo. Se’m proposa un subjecte menys funest a la nostra conversa,
(Aristea s’asseu)
Asseu-te Licoris. Reprèn els treballs interromputs i parla.
Havies començat a contar-me la teva vida.
Ja és hora de continuar. Apaivaga el meu temor,
Endolceix, si es pot, els meus dolors, evocant els teus.
Argene
La meva fidelitat no serà debades si tal és el seu poder.
Ja t’he dit (s’asseu) que el meu nom és Argene, a Creta vaig néixer,
De sang il·lustre, que els meus sentiments van ser,
Més més nobles encara que és el meu naixement.
Aristea
Si, ja ho sé.
Argene
Així és com s’iniciaren els meus mals.
Licida, l’hereu reial de Creta, va rebre la meva fidelitat,
I jo la seva. El nostre amor va romandre secret algun temps.
Després el nostre amor augmentà (com passa a tothom?.
El secret es va esvair, alguns comprengueren el llenguatge de les nostres mirades.
Altres els nostres sentiments i ben aviat el maligne rumor s’expandí;
El rei indignat s’apressa a prohibir al seu fill, que mai més torni a veure’m.
El què no feu més, que feu créixer el seu desig (….)
Licidas enamorat perdut, volgué raptar-me i fugir.
Explica el seu pla en aquest full que m’envia,
El missatger traint la seva paraula, la porta al rei.
El meu pobre amant, fou tancat en una casa ben guardada.
Hom m’imposa escollir un espòs estranger que jo rebutjo (….)
No trobo cap més remei, al meu dolor, que fugir o la mort.
La cosa menys funesta, és per mi la més prudent, i l’observo,
És així que he vingut amagada al Elide, per habitar aquests boscos,
Entre pastors disfressant-ne de pastora. Ara em dic Licoris.
Aristea
El què em contes és pietós de veritat,
Però no obstant no puc aprovar la teva fugida.
Una noia sola, en un país desconegut abandonant…..
Argene
Era necessari doncs, acordar la meva mà a Megacle?
Aristea
Megacle! aquest nom? de quin Megacles parles?
Argene
L’espòs, que el rei em destinava, dec oblidar?
Aristea
Quina és la seva pàtria?
Argene
Atenes.
Aristea
Com ha vingut a Creta?
Argene
L’amor. Com diu ell errant i afligit. Caigué en arribant, a les mans de terribles rivals,
Fins el punt de perdre la vida.
Licidas, per sort hi arribà i l’hi salva la vida.
Des de llavors nasqué una gran amistat.
Amic del fill, fou conegut pel pare.
Per ordre reial, en fou destinat, perquè era estranger.
Aristea
Però encara recordes aquests tractes?
Argene
Me’n recordo molt bé, els seus cabells eren rossos,
Els seus ulls foscos, els seus llavis vermells, si, més carnosos,
Una mirada lenta i plena de compassió, enrogint sovint,
Una veu suau….. però…
Princesa, canvies de color, què tens?
Aristea
Déu meu, aquest Megacle, que em descrius,
És aquell, que jo estimo.
Argene
Què dius?
Aristea
La veritat. És ell. Des de fa temps, el meu amant secret,
Aquell que, perquè va néixer a Atenes, el meu pare va refusar,
De veure i sentir-lo, de conèixer-lo, desesperat ha m’ha deixat,
No he tornat a veure-l, i sento aquí, la resta de la meva dissort.
Argene
De veritat, és terrible la nostra dissort.
Aristea
Ai las, si sabés, que avui combat per a mi!
Argene
Envia a Creta un del teus servents,
I tu fes de manera de diferir la competició.
Aristea
Com?
Argene
Clistene, és el teu pare, i presideix les coses com àrbitre: ell pot si vol.
Aristea
Però no voldrà.
Argene
Arrisque’t, princesa i intenta-ho.
Aristea
Bé, anem a trobar a Clistene (s’alcen)
Argene
Aturat! està aquí.
Escena cinquena
Clistene i els mateixos.
Clistene
Filla meva, tor és a punt. Per la gran prova, està ja fixada l’hora,
Els noms inscrits i des d’ara no es pot diferir la prova,
Sense ofendre els déus, el respecte del públic i el meu propi honor.
Aristea
(Adéu esperança)
Clistene
Et donaria bones raons per estar orgullosa,
Si et digués tors els noms d’aquells que volen concórrer per tu,
Olinte de Mégare
Cléarque de Esparta, Athis de Tebes,
Éryle de Corintia
Licida de Creta.
Argene
Qui?
Clistene
Licidas, el fill del rei de Creta.
Aristea
Però, m’estima per tant?
Clistene
Ve amb tots els altres a concórrer.
Argene
(Ai las, s’ha oblidat d’Argene)
Clistene
Segueix-me, filla meva.
Aristea
Pare, fes que els jocs siguin ajornats.
Clistene
Demanes l’impossible.
Ja t’he explicat el per què. Però no veig la raó del que demanes.
Aristea
Sempre hi haurà temps per ser sotmesa a l’himeneu,
Per a nosaltres és un jou pesant,
I també sense ell, nosaltres tenim molt per sofrir,
Pel nostre dissortat destí d’esclaves.
Clistene
Vosaltres les heu dit totes, però ell no és ningú,
No us planyeu del destí, si ha fet de nosaltres els nostres motius,
Sou esclaves, però regneu en la vostra servitud.
Nosaltres som forts, vosaltres sou belles,
Vosaltres porteu cada prova, quan la bellesa,
Quan la bellesa és la virtut, disputant-se la victòria.
Escena sisena
Argene i Aristea
Argene
Has sentit, princesa?
Aristea
Adeu amiga. He de seguir el meu pare,
I si tu ets compassiva, en tant que bella,
Intenta obtenir novetats del meu bon amic Megacle,
El destí bàrbar, no té pietat;
La sort cruel em turmenta i em desespera,
I la pau no regna més dins del meu cor.
Si tu vols ser estimada, que el teu cor ple de pietat, palesa el dolor,
D’una ànima fidel, però que sàpiga,
Que li seré eternament fidel.
Escena setena
Argene sola
Argene
Així l’ingrat Licidas ja m’ha oblidat! pobre Argene,
Que t’han reservat els astres furiosos!
Apreneu, apreneu inexpertes donzelles,
Aquesta és la manera dels amants mentiders
Cadascun li diu, el seu bé, la seva vida, el seu tresor;
Cadascun jura, que pensen en vosaltres,
El dia desapareix, les nits dormen, tenen l’art de plorar,
D’empal·lidir, de vegades sembla que volen morir,
Davant els vostres ulls en turments amorosos;
Desconfieu d’ells. No són més que enganys.
No es troba pas, sobre mil amants,
Dues belles ànimes, que siguin constants:
I tota parlen de fidelitat, i els costums culpables són tals,
Que la constància de qui estima de veritat,
A partir d’ara té per nom simplicitat.
(Surt)
Escena vuitena
Licida, Megacle en indrets oposats a l’escenari.
Megacle
Licidas!
Licida
Amic ameu!
Megacle
Soc aquí tot teu.
Licida
Tu has fet….
Megacle
Tot senyor, al temple sota la tenda m’he presentat,
I en un moment, per a tu afrontaré la prova.
Però abans que s’iniciï pota explicar-me,
El motiu d’aquesta estratagema.
Licida
Ai las, si tu ets victoriós, tot el reialme de l’amor,
No tindrà cap més amant més afortunat, que jo.
Megacle
Per què?
Licida
Al vencedor li és promès una veritable bellesa,
D’ençà que la vaig veure, el meu cor l’abraça i la desitja,
Però soc poc expert en exercicis atlètics.
Megacle
Comprenc, he de conquerir-la per tu.
Licida
Si. Pots demanar-me la vida, la meva sang i el meu reialme,
T’ofereixo tot, estimat Megacles,
I això no serà més que una petita recompensa.
Megacle
Tants grans favors no són necessaris príncep,
Per un servidor agraït i amic fidel,
Tinc encara a la memòria la teva generositat,
Recordo, que tu m’has salvat la vida.
Tindràs la teva esposa, pots estar-ne segur.
Soc un habitual dels exercicis gimnàstics d’Elee.
Licidas
Ai las, estimat amic! (l’abraça).
Ai las, la meva estimada i desitjada Aristea!
Megacle
Qui?
Licida
El nom de la meva estimada.
Megacle
I es diu Aristea?
Licida
Exactament.
Megacle
Què més en saps d’ella?
Licida
Va néixer prop de Corintia, a bord de l’Asope, és la filla única de Clistene.
Megacles
(És el meu amor)
I és per ella que hom competeix?
Licida
Per ella.
Megacle
És per ella, que he de guanyar aquesta prova?
Licida
Per ella.
Megacle
I només Aristea és el teu confort, la teva esperança?
Licida
Si. Aristea.
Megacle
(Ai las, em moro!)
Licida
No estiguis sorprès. Quan veuràs el seu rostre potser em perdonaràs.
Ni els mateixos déus s’enrojolarien de caure-hi amants.
Megacle
(I tan que ho sé)
Licida
Ai las, si tu ets el vencedor!
Qui seria més feliç que jo? el mateix Megacles gaudirà d’aquesta felicitat!
No seràs pas, digues, feliç de la meva felicitat?
Megacle
Molt feliç.
Licida
El moment que, m’unirà a Aristea,
Diguem Megacles, no et semblarà el més feliç?
Megacle
Molt feliç. (Ai las, déus)
Licida
Voldràs, com a digne mediador, acompanyar-me a les noces?
Megacle
(Quin dolor)
Licida
Parla.
Megacle
Si. Com vulguis. (Quina nova mena de martiri d’infern serà)
Licida
Quin dia més llarg.
Tu no saps com n’és de cruel l’espera,
En la situació que em veus, no ho pota saber ni creure-la.
Megacle
Ja la sé, el crec.
Licida
Escolta, amic meu, m’imagino en l’esdevenidor
Pel simple desig posseeixo la meva esposa
Megacle
(Això, ja és massa!)
Licida
M’ho imagino.
Megacle
Ai las, calla ja has parlat prou
Soc el teu amic (en còlera),
Ja conec el meu deure;
Però atès que……
Licida
Per què t’irrites? en què té ofès?
Megacle
(Imprudent, que te fet)
El meu rampell no és altre, que el desig de servir-te
El llarg viatge m’ha cansat,
Necessito competir i tinc poc temps per descansar,
I tu vens a privar-me’n
Licida
Qui t’ha impedit d’explicar-te ara?
Megacle
El meu respecte.
Licida
Vés doncs a descansar.
Megacle
Si.
Licida
Vols que marxem junts?
Megacle
No
Licida
Desitges quedar-te a l’ombra?
Megacle
Si
Licida
Vols que em quedi?
Megacle
No (amb impaciència, després s’asseu)
Licida
(Quin estrany desig)
Bé, descansa. Adeu
Licida
Mentre dorms, que l’amor posi en els teu somnis,
La felicitat com és la meva
Que poc a poc flueixi el riu,
Que cessi tor soroll.
(Surt)
Escena novena
Megacles sol.
Megacle
Què he sentit? déus eterns!
Quin llamp ha caigut sobre el meu cap!,
La meva estimada és doncs per un altre.
(Jo mateix he de portar-la als braços del meu rival (…)
Ingrat Megacle, com pots dubtar?
Si ella veu aquesta cara tacada per una infàmia culpable,
La mateixa Aristea tindrà motius per detestar-te.
No, no em veuràs així (….)
Només temo la mirada de la meva estimada.
He d’evitar aquesta terrible trobada de cara a ella,
Miserable, què faré? Tremolo només en pensar-hi,
I em sembla perdre els meus sentits, com se’m glaça la sang.
Estic confús, tremolo… no, no podria pas.
Escena desena
Aristea, Megacle, Alcandro
Aristea
Estranger? (sense veure-li la cara)
Megacle
Quina sorpresa, (donant la volta)
Aristea
Ai las, cel (el reconeix)
Megacle
Ai las, Déu.
Aristea
Megacle, estimar meu! (…)
Estimat amic, a tu que tant t’ he plorat,
Tant t’he cridat en debades!
Finalment has entès la pobre Aristea.
Has tornat, el teu retorn arriba en el moment oportú.
Ai las, déu de l’amor pietós!
Ai las feliç martiri.
Ai las, plors i sospirs fets per una felicitat!
Megacle
(Terrible dissort la meva)
Aristea
Estimat Megacle, em respons bé? et quedes mut?
Per què l’aspecte de la teva cara canvia de sobte?
Per què fas que et recordi tímid i trastornat?
Que signifiquen aquestes llàgrimes contingudes, malgrat tot?
No sóc el motiu de la teva passió? pot ser…….
Megacle
Que dius? sàpigues…. jo soc, no sé que dir…. (Terrible dissort la meva).
Aristea
La meva ànima està glaçada de por.
Diguem, no saps que es competeix per a mi?
Megacle
Ja ho sé.
Aristea
Ets tu aquí per lluitar per mi?
Megacle
Si, ho sé.
Aristea
Per què doncs estàs trist? (…)
Però mira’m, parla…. digues…..
Megacle
Què puc dir?
Alcandre (entra ràpidament)
Senyor, aprestat, si has vingut per competir,
Un senyal invita els atletes a la gran prova.
(Surt)
Megacle
Assistiu-me déus, adeu vida meva.
Aristea
Què! deixar-me així? vine et perdono,
Si tornes seràs el meu espòs.
Megacle
Ai las, tal destí, no està fet per mi!
(A punt de partir)
Aristea
Escolta, encara m’estimes?
Megacle
Com la meva ànima.
Aristea
Em creus fidel?
Megacle
Si, tant com tu n’ets de bella.
Aristea
Vas a conquerir-me?
Megacle
Al menys ho desitjo.
Aristea
Tens sempre el teu noble valor?
Megacle
Crec que si.
Aristea
Guanyaràs?
Megacle
Ho espero.
Aristea
Llavors, sóc ja la ben estimada esposa?
Megacle
Vida meva adeu.
Megacle
En els dies feliços, recorda’t de mi.
Aristea
Per què em dius això, anima meva, per què?
Megacle
Calla estimada meva.
Aristea
Parla dolç amor meu.
Megacle
Ai las, ja hem parlat
Els dos junts
Ai las, déu, em parteixes el cor.
Aristea
(Et veig llanguir, amor meu i no ho comprenc)
Megacle
Moro de gelosia, i no ho puc dir)
Duo
Qui mai ha patit un turment tan funest, un dolor més bàrbar!