ACTE TERCER
Vestíbul davant del temple d’Hecate infernal, amb un mur d’acer en perspectiva que tanca el temple.
ESCENA PRIMERA
(Astolfo, Ruggiero)
Ruggiero
Orlando mort, tu creus?
Astolfo
No és necessari res més per la seva noblesa,
Que treballar intensament per donar a les seves cendres il·lustres una urna digna d’elles.
Ruggiero
Per penetrar per la roca escarpada al fons de la gruta profunda.
Que el meu corser alat vingui a ajudar-te.
Astolfo
No obstant, preparem-nos per reclamar venjança,
Contra Alcina, Ruggerio: Melissa pot davant nostre obrir aquest mur d’acer,
Si tu vens amb mi i si la nostra amazona ens dona suport
No temo el poder dels Déus estigis.
On el valor combat, la força de l’infern irritat és imponent.
Si la impietat es bat sobre nosaltres, contra els seus rigors cruels
El destí conspira contra ella.
ESCENA SEGONA
(Ruggiero, Bradamante amb hàbits masculins)
Ruggiero
Si venjança, cor meu!
Bradamante
És en debades que ho intentis.
Ruggiero
El què està escrit en els astres no podria fallar: per ajudar-nos, tu mateixa,
Al teu costat, tens cent espases que reclamen sang.
Bradamante
Perquè d’un tal cop, vulgui sola honorar-lo i sola puc fer-ho,
És allí on està tancada l’urna fatal, que confereix a l’impiu un poder etern.
Ruggiero
Nosaltres la robarem….
Bradamante
Melissa, si la mateixa Melissa,
Ignora la manera de robar-la, oculta ho veus d’acer és aquesta porta,
Immortal el ferotge guardià d’aquestes cendres il·lustres.
Ruggiero
Retirem-nos, Alcina arriba al temple
Bradamante
Veuràs quin turment reservo a l’infame.
ESCENA TERCERA
(Els mateixos amagats i Alcina)
Alcina
Desitjo trencar el teu arc, apagar la teva torxa,
Cruel tirà, oh Déu de l’amor.
Però en debades amenaço a Cupido,
I el superb se’n riu de la meva ràbia insensata.
Si no et puc inspirat terror, faré tremolar els déus del Phlegethon.
Bradamante (A part a Ruggeiro)
Tinc per protegir-me el poder de Melissa,
Ruggerio
El fi és ben incert.
Bradamante
Melissa ens la dona de veritat.
Alcina
Divinitats terribles de l’infern, del més profund avern.
Desplegueu la meva veu les vostres terribles ales.
Voleu, com tardeu a obeir-me?
Perquè tan mandroses, perquè tant…..
Bradamante (A part)
Dels seus encantaments a les ribes del Lethe s’han adormit.
Alcina
Injustos déus, déus pèrfids, digueu-me on trobar en Ruggerio, on d’Acheron, aniré a devastar el reialme.
Ruggiero (A part)
Orgullosa.
Bradamante
Però endebades…
Alcina
Sord està l’infern i sord el cel.
Què he de fer? Del gran savi Merlín que l’esperit m’aconselli!
Obriu, muralles, el passatge as la vostra reina.
(La muralla d’acer s’obre per la meitat, apareixent el temple i l’estàtua del famós Mag Merlín, recolzat a una urna a l’interior hom conserven les seves cendres: està envoltada d’un baluard formant un cerclat i guardada per l’invulnerable Arante que porta una porra enorme al puny, a un costat, l’altar d’Hecate)
Ruggiero (A part)
Prodigi!
Bradamante
Meravellós!
Alcina
Si mai d’Alcina, esperit celestial, tu sents els precs i els seus plors,
Et mouran a compadir el Cel on tu mores, escolta avui les seves pregàries,
Veus ara els seus plors, del seu cor tan trist i danyat, tingueu pietat.
Ruggiero
Que Cupido t’assisteixi!
Bradamante (S’ha avançat sola, en veu alta)
Bé que desplegues les teves ales a través l’aire, felló…
Alcina
Quina és aquesta veu?
Bradamante
Alcina, sabràs amb la teva fugida alçar el vol.
(A Alcina) bella reina, el cruel Ruggerio sobre un corser alat, als teus amors, i la teva ira, s’ha ocultat.
Ruggiero (Amagat)
Què pretén?
Alcina (A Bradamante)
Serà perseguit (a part), quina bella mirada! diguem, formós guerrer, quin és el teu nom?
Bradamante
Soc en Aldarico, l’infidel Ruggerio inflamà el cor crèdul, d’una cosina meva;
Després l’ingrat, l’inconstant l’abandona.
Per rentar aquesta ofensa, el persegueixo per venjar-me si el trobo.
Però endebades; pels aires i els vents s’envola ràpid,
Amenaçant-me de mort, i desitgen la teva ruïna.
Alcina
Està boig! el poder d’Alcina és etern!
Ruggiero (Amagat)
(L’orgullosa!)
Bradamante (A part)
(Molt arrogant!)
Alcina
Creu doncs que m’hagi de desesperar per ell?
Com els raigs del sol no manquen mai a l’astre,
Mai la dona formosa li manca un tendre amant.
Ruggiero (Amagat)
(Entenc bé la seva intenció)
Bradamante
Que cec és! els raigs d’una tan bella cara!
Alcina (A part)
Feliç cor meu, tu has tornat a trobar un amant! el meu rostre, Aldarico, per tu el pugui ser….
ESCENA QUARTA
(Els mateixos i Orlando)
Orlando
Gentil infàmia, el furibund Orestes, ve a tu desterrat de Grècia.
Bradamante (aA part)
Dissortat!
Ruggiero (Amagat)
Què estic veient?
Alcina
Orlando ha perdut l’esperit
Orlando (A Bradamante)
Què veig allí?, és una espasa robada: pertany a Mart,
Aquí està al mig de la lluna, retornant les cartes contra les dones.
Bradamante (A part)
(Si m’ha descobert o no, ha perdut el sentit)
Orlando (A Alcina)
Hi ha males noves per a tu: ben aviat, si no hi poses remei cauràs en l’abisma de la ruïna.
Alcina
Per què?
Ruggiero (Amagat)
Que dirà ell?
Orlando (A Alcina)
Escolta!
Bradamante (A part)
Que espera ell?
Orlando
Escolta, escolta i tingues pietat de la meva història trista però vertadera;
El meu pobre amor havia convidat al ball una jove bellesa,
Quan la senyora crueltat i el senyor menyspreu,
Enemics jurats de l’amor, van fer que el meu desig quedés endebades.
Ruggiero (A part)
A aquesta pèrdua l’empeny un destí cruel!
Alcina (A Bradamante)
Està boig, certament.
Orlando
Al convit gentil que Cupido li feu,
La senyora crueltat, de mirada torba i aspecte amenaçador, li respongué:
“Petit brivall, jo no vull”, i El Menyspreu, agafant de la mà La Bellesa,
Amb pas greu i expressió lletja, deixà el meu pobre Cupido, amb la boca seca.
Que aquesta acontenti el meu amor dansant amb mi!
Ballem senyora, la follia d’Orlando, ballem, ballem!
(Es posa a dansar, la, la, la)
Ruggiero (Amagat)
Et planyo.
Orlando (A Alcina agafant-la de la mà)
Senyora, a qui tinc l’honor?
Alcina (A Orlando)
Tanta insolència amb mi!
Bradamante
Et silencio la ràbia que hi ha en el teu cor
Alcina
El més petit dels teus desitjos és un manament per a mi.
Ruggiero
És possible, que un gran heroi hagi perdut la raó?
Orlando
Vola, vola,: Qui vola?
Cupido fuig, i Apol·lo darrera d’ell!
El veieu inflamat de còlera, a causa del gran ultratge,
Que ha fet a la seva honesta i púdica Dafne,
Quan posà al bordell el molt cast llorer, fent d’Angélica l’esposa de Medoro.
ESCENA CINQUENA
(Els mateixos i Angèlica)
Angèlica
Com la flor roja marcida de mort, quan l’arada passant, ha trencat la seva tija…..
Alcina
Quin a veu és aquesta?
Orlando
Calla, calla!
Angèlica
Així, en un pit marcit, un cor amorós tan lluny d’aquell que estima consumeix els seus dies.
Ruggiero
Ella és la dona cruel.
Orlando
L’inconstant, aquella que jo amava abans,
Es vanta de pertànyer a la raça d’Amfica, per divertir-se canta una cançó.
Canta doncs, tu també canta, t’ho prego.
Bradamante (A Alcina)
Està boig, fes content el seu desig
Alcina
Que sigui fet segons el seu vot.
Orlando
Cantaràs?
Alcina
Cantaré
Orlando
El cel sigui lloat! (Es retira)
Alcina
Que alegre i joiós, pot haver-hi aquí baix,
Quina vida mes feliç i digna d’enveja que trobar-se en companyia de Cupido?
Angélica
Però per un cor amorós si l’estimat és lluny, és per ell un estat dolorós?
(Orlando fa senyes a Alcina i a Bradanabte perquè callin, i agafa de sobte a Angèlica)
Orlando
Vull agafar-la (A Angèlica) Dimonis ja et tinc!
Angèlica
Ajuda!
Orlando
Senyora crueltat, voleu d’un cop perdonar-me…
Angèlica
Cel, que veig?
Orlando (A Alcina)
La tinc captiva. Que el teu desdeny, de gràcia doni, al meu pobre amor, la bellesa que li fou robada
Angèlica (Rient)
Estranya follia!
Orlando
Com és que rius? poca ajuda, la burleta!
Irritaré, contra el teus necis amors, dames i cavallers, contra els amants.
Alcina
Amor, on l’has portada?
Bradamante (A part mirant Alcina)
Ànima de tigressa!
Ruggiero
Cor sense pietat!
Angèlica (A Orlando)
El meu desdeny et restaurarà la bellesa que et fou robada, Medor, déu!
Bradamante
Ets molt despietada.
Angélica
Sempre he tingut pietat dels seus turments
Orlando
“Menteixes” sents bé el què diu l’eco? i el meu pobre amor ofès de quina esperança ha après permís dient feu ressò del meu dolor:
Menteixes, dona cruel i no et crec.
Angèlica
Els meus pobres sentiments tan innocents.
Però és injust aquest temor, que a la vostra castedat resulta injust.
Ingrat podria dir: “t’equivoques, menteixes”
Però no, perquè el meu amor accepta en pau els ultratges per recompensa.
ACTE TERCER
Vestíbul davant del temple d’Hecate infernal, amb un mur d’acer en perspectiva que tanca el temple.
ESCENA PRIMERA
(Astolfo, Ruggiero)
Ruggiero
Orlando mort, tu creus?
Astolfo
No és necessari res més per la seva noblesa,
Que treballar intensament per donar a les seves cendres il·lustres una urna digna d’elles.
Ruggiero
Per penetrar per la roca escarpada al fons de la gruta profunda.
Que el meu corser alat vingui a ajudar-te.
Astolfo
No obstant, preparem-nos per reclamar venjança,
Contra Alcina, Ruggerio: Melissa pot davant nostre obrir aquest mur d’acer,
Si tu vens amb mi i si la nostra amazona ens dona suport
No temo el poder dels Déus estigis.
On el valor combat, la força de l’infern irritat és imponent.
Si la impietat es bat sobre nosaltres, contra els seus rigors cruels
El destí conspira contra ella.
ESCENA SEGONA
(Ruggiero, Bradamante amb hàbits masculins)
Ruggiero
Si venjança, cor meu!
Bradamante
És en debades que ho intentis.
Ruggiero
El què està escrit en els astres no podria fallar: per ajudar-nos, tu mateixa,
Al teu costat, tens cent espases que reclamen sang.
Bradamante
Perquè d’un tal cop, vulgui sola honorar-lo i sola puc fer-ho,
És allí on està tancada l’urna fatal, que confereix a l’impiu un poder etern.
Ruggiero
Nosaltres la robarem….
Bradamante
Melissa, si la mateixa Melissa,
Ignora la manera de robar-la, oculta ho veus d’acer és aquesta porta,
Immortal el ferotge guardià d’aquestes cendres il·lustres.
Ruggiero
Retirem-nos, Alcina arriba al temple
Bradamante
Veuràs quin turment reservo a l’infame.
ESCENA TERCERA
(Els mateixos amagats i Alcina)
Alcina
Desitjo trencar el teu arc, apagar la teva torxa,
Cruel tirà, oh Déu de l’amor.
Però en debades amenaço a Cupido,
I el superb se’n riu de la meva ràbia insensata.
Si no et puc inspirat terror, faré tremolar els déus del Phlegethon.
Bradamante (A part a Ruggeiro)
Tinc per protegir-me el poder de Melissa,
Ruggerio
El fi és ben incert.
Bradamante
Melissa ens la dona de veritat.
Alcina
Divinitats terribles de l’infern, del més profund avern.
Desplegueu la meva veu les vostres terribles ales.
Voleu, com tardeu a obeir-me?
Perquè tan mandroses, perquè tant…..
Bradamante (A part)
Dels seus encantaments a les ribes del Lethe s’han adormit.
Alcina
Injustos déus, déus pèrfids, digueu-me on trobar en Ruggerio, on d’Acheron, aniré a devastar el reialme.
Ruggiero (A part)
Orgullosa.
Bradamante
Però endebades…
Alcina
Sord està l’infern i sord el cel.
Què he de fer? Del gran savi Merlín que l’esperit m’aconselli!
Obriu, muralles, el passatge as la vostra reina.
(La muralla d’acer s’obre per la meitat, apareixent el temple i l’estàtua del famós Mag Merlín, recolzat a una urna a l’interior hom conserven les seves cendres: està envoltada d’un baluard formant un cerclat i guardada per l’invulnerable Arante que porta una porra enorme al puny, a un costat, l’altar d’Hecate)
Ruggiero (A part)
Prodigi!
Bradamante
Meravellós!
Alcina
Si mai d’Alcina, esperit celestial, tu sents els precs i els seus plors,
Et mouran a compadir el Cel on tu mores, escolta avui les seves pregàries,
Veus ara els seus plors, del seu cor tan trist i danyat, tingueu pietat.
Ruggiero
Que Cupido t’assisteixi!
Bradamante (s’ha avançat sola, en veu alta)
Bé que desplegues les teves ales a través l’aire, felló…
Alcina
Quina és aquesta veu?
Bradamante
Alcina, sabràs amb la teva fugida alçar el vol.
(A Alcina) bella reina, el cruel Ruggerio sobre un corser alat, als teus amors, i la teva ira, s’ha ocultat.
Ruggiero (Amagat)
Què pretén?
Alcina (A Bradamante)
Serà perseguit (A part), quina bella mirada! diguem, formós guerrer, quin és el teu nom?
Bradamante
Soc en Aldarico, l’infidel Ruggerio inflamà el cor crèdul, d’una cosina meva;
Després l’ingrat, l’inconstant l’abandona.
Per rentar aquesta ofensa, el persegueixo per venjar-me si el trobo.
Però endebades; pels aires i els vents s’envola ràpid,
Amenaçant-me de mort, i desitgen la teva ruïna.
Alcina
Està boig! el poder d’Alcina és etern!
Ruggiero (Amagat)
(L’orgullosa!)
Bradamante (A part)
(Molt arrogant!)
Alcina
Creu doncs que m’hagi de desesperar per ell?
Com els raigs del sol no manquen mai a l’astre,
Mai la dona formosa li manca un tendre amant.
Ruggiero (Amagat)
(Entenc bé la seva intenció)
Bradamante
Que cec és! els raigs d’una tan bella cara!
Alcina (A part)
Feliç cor meu, tu has tornat a trobar un amant! el meu rostre, Aldarico, per tu el pugui ser….
Escena quarta
(Els mateixos i Orlando)
Orlando
Gentil infàmia, el furibund Orestes, ve a tu desterrat de Grècia.
Bradamante (A part)
Dissortat!
Ruggiero (Amagat)
Què estic veient?
Alcina
Orlando ha perdut l’esperit
Orlando (A Bradamante)
Què veig allí?, és una espasa robada: pertany a Mart,
Aquí està al mig de la lluna, retornant les cartes contra les dones.
Bradamante (A part)
(Si m’ha descobert o no, ha perdut el sentit)
Orlando (A Alcina)
Hi ha males noves per a tu: ben aviat, si no hi poses remei cauràs en l’abisma de la ruïna.
Alcina
Per què?
Ruggiero (Amagat)
Que dirà ell?
Orlando (A Alcina)
Escolta!
Bradamante (A part)
Que espera ell?
Orlando
Escolta, escolta i tingues pietat de la meva història trista però vertadera;
El meu pobre amor havia convidat al ball una jove bellesa,
Quan la senyora crueltat i el senyor menyspreu,
Enemics jurats de l’amor, van fer que el meu desig quedés endebades.
Ruggiero (A part)
A aquesta pèrdua l’empeny un destí cruel!
Alcina (A Bradamante)
Està boig, certament.
Orlando
Al convit gentil que Cupido li feu,
La senyora crueltat, de mirada torba i aspecte amenaçador, li respongué:
“Petit brivall, jo no vull”, i El Menyspreu, agafant de la mà La Bellesa,
Amb pas greu i expressió lletja, deixà el meu pobre Cupido, amb la boca seca.
Que aquesta acontenti el meu amor dansant amb mi!
Ballem senyora, la follia d’Orlando, ballem, ballem!
(Es posa a dansar, la, la, la)
Ruggiero (Amagat)
Et planyo.
Orlando (A Alcina agafant-la de la mà)
Senyora, a qui tinc l’honor?
Alcina (A Orlando)
Tanta insolència amb mi!
Bradamante
Et silencio la ràbia que hi ha en el teu cor
Alcina
El més petit dels teus desitjos és un manament per a mi.
Ruggiero
És possible, que un gran heroi hagi perdut la raó?
Orlando
Vola, vola, Qui vola?
Cupido fuig, i Apol·lo darrera d’ell!
El veieu inflamat de còlera, a causa del gran ultratge,
Que ha fet a la seva honesta i púdica Dafne,
Quan posà al bordell el molt cast llorer, fent d’Angélica l’esposa de Medoro.
ESCENA CINQUENA
(Els mateixos i Angèlica)
Angèlica
Com la flor roja marcida de mort, quan l’arada passant, ha trencat la seva tija…..
Alcina
Quin a veu és aquesta?
Orlando
Calla, calla!
Angèlica
Així, en un pit marcit, un cor amorós tan lluny d’aquell que estima consumeix els seus dies.
Ruggiero
Ella és la dona cruel.
Orlando
L’inconstant, aquella que jo amava abans,
Es vanta de pertànyer a la raça d’Amfica, per divertir-se canta una cançó.
Canta doncs, tu també canta, t’ho prego.
Bradamante (A Alcina)
Està boig, fes content el seu desig
Alcina
Que sigui fet segons el seu vot.
Orlando
Cantaràs?
Alcina
Cantaré
Orlando
El cel sigui lloat! (Es retira)
Alcina
Que alegre i joiós, pot haver-hi aquí baix,
Quina vida mes feliç i digna d’enveja que trobar-se en companyia de Cupido?
Angélica
Però per un cor amorós si l’estimat és lluny, és per ell un estat dolorós?
(Orlando fa senyes a Alcina i a Bradanabte perquè callin, i agafa de sobte a Angèlica)
Orlando
Vull agafar-la (A Angèlica) Dimonis ja et tinc!
Angèlica
Ajuda!
Orlando
Senyora crueltat, voleu d’un cop perdonar-me…
Angèlica
Cel, que veig?
Orlando (A Alcina)
La tinc captiva. Que el teu desdeny, de gràcia doni, al meu pobre amor, la bellesa que li fou robada
Angèlica (Rient)
Estranya follia!
Orlando
Com és que rius? poca ajuda, la burleta!
Irritaré, contra el teus necis amors, dames i cavallers, contra els amants.
Alcina
Amor, on l’has portada?
Bradamante (A part mirant Alcina)
Ànima de tigressa!
Ruggiero
Cor sense pietat!
Angèlica (A Orlando)
El meu desdeny et restaurarà la bellesa que et fou robada, Medor, déu!
Bradamante
Ets molt despietada.
Angélica
Sempre he tingut pietat dels seus turments
Orlando
“Menteixes” sents bé el què diu l’eco? i el meu pobre amor ofès de quina esperança ha après permís dient feu ressò del meu dolor:
Menteixes, dona cruel i no et crec.
Angèlic
Els meus pobres sentiments tan innocents.
Però és injust aquest temor, que a la vostra castedat resulta injust.
Ingrat podria dir: “t’equivoques, menteixes”
Però no, perquè el meu amor accepta en pau els ultratges per recompensa.
ESCENA SISENA
(Orlando, Alcina, Bradamante i Ruggerio amagat)
Orlando
Se’n va. Mireu la mentida és amb ella.
Quins horribles monstres, sota les seves múltiples cares molt semblants a Edimió,
Però són basiliscs, serps i dragons, els perseguiré, els esclafaré, els destruiré i els eliminaré
(A Aronte): tu pretens el contrari? quedat aquí, Alcina, al costat de les lleis, entendràs ben aviat la novetat (Se’n va)
Ruggiero
M’apiado d’ell!
Bradamante (A Alcina designant Aronte)
Qui és aquest guerrer amenaçador?
Alcina
És Arante, guerrer ferotge, guerrer fatal, invulnerable,
Tan que el seu puny sosté aquesta porra de ferro.
Bradamante
Per unes cadenes de ferro, les te amagades a la mà dreta.
Alcina
Ara arriba el malvat Ruggiero i que provi aquí els talls del seu ferro.
El rei l’envia del Tartar, per fer etern el meu poder,
Amb l’escama del Cerber ha trempat aquestes cadenes a les flames de l’Avern.
Bradamante (A part)
M’ha desvetllat a poc a poc els secrets.
Alcina
Ves, Aldaric allí on veuràs riure un sol més florit, espera’m
Bradamante
Deixar aquí a Ruggerio?, me’n vaig amb l’ànima plena de pena,
El meu cor veu escapar-se uns sospirs,
Fills de l’amor que abrigo al meu pit.
Estic encadenada a tu, el meu cor et promet amor i constància,
Marxo; que hom quedi amb tu el meu reconfort,
Recorda que tu ets la meva esperança.
Ruggiero
La meva adorada se’n va: Amor que he de fer?
Alcina (Seguint amb els ulls a Bradamante)
Quina belles, quina presència!
Soc feliç i Cupido no em tanca el pas, als seus tresors,
I envia al meu cor, per la seva felicitat, un nou amant,
Més amorós i encantador que el pèrfid Ruggiero.
ESCENA SETENA
(Ruggiero sol, després Medoro)
Ruggiero
Glòria, que vols de mi?, honor, que em dius?
Tots dos donen forces al meu valor en la batalla,
Contra el fatal guardià i prometeu al meu front, el més bell raig de la vostra llum.
Però en quan veig les meves mirades entorn d’aquella que jo estimo,
Quan veig el perill que la sotja,
D’amor i de pietat, li asseguro.
Medoro
Ruggiero, el soroll de la teva inconstància era doncs un error?
Ruggiero
Com parles tu d’inconstància.
Medoro
Fugint dels primers petons de la amorosa Alcina, posant en el seu cor les primeres flames de passió?
Ruggiero
És un dret quan es fuig de petons deshonestos i un deure apagar una passió impura.
Medoro
Doncs és veritat…
Ruggiero
Si al principi s’ha tingut l’error d’estimar-la, està bé ser constant de canviar.
ESCENA VUITENA
Angèlica i els mateixos
Angèlica (Amagada)
Està bé ser constant com canviar encara?
Medoro
Qui paleja tanta força a defensar-se, proba que és culpable.
Angèlica
(Que es parla aquí)
Ruggerio
Llavors, soc jo qui seré culpable, malvat, si no castigués la teva culpa! (agafa l’espasa i després s’atura)
Però Ruggerio te cura de tirar l’espasa contra el teu feble pit.
Angèlica
(L’instant és decisiu, i sobrevisc)
Medoro
Aquest feble pit abriga un cor, que no sabrà cedir al teu.
Angèlica (Amagada)
Quina temeritat.
Ruggiero
Calla! i ves armat de la teva bellesa a fer l’assalt dels cors.
Medoro (Tirant l’espasa)
Anem-hi a abatre’ns.
Angèlica (amagada)
Ja és temps que em faci veure.
Ruggiero (arrancant l’espasa de les mans de Medoro)
El teu ferro és per mi!
Angèlica
El meu pit és per tu si vols la teva venjança.
Ruggiero
Cedeixo. Va, agafa la teva espasa, i tu dona, (els meus llavis no diuen res més,)
Dona em sents?, porta el teu amor, perquè la flor dels herois per la teva culpa erra insensata.
Angèlica
Si un bell rostre sedueix l’esperit i el cor:
Escolta Ruggiero, està bé ser constant de canviar.
Ruggiero
Com l’onda en una voràgine horrorosa i profunda,
Agitada pels vents i la tempesta, bramant i bufant,
Va a perdre’s al si de la mar. El teu cor atacat per una por cruel,
Capgirat i agitat, sospira, s’irrita, en la seva fúria no pot trobar el repòs.
ESCENA NOVENA
Angèlica i Medoro
Medoro
Estimada pateixes i jo pateixo també:
Meravella d’amor, aquestes són les dolces penes,
Però a témer sempre per la que adoro. La pau que desitjo (dissortat) em fuig
Un cor amorós voldria el repòs i la pau; però l’amor sempre tem, sempre espanta.
I va esperant, que un dia, pot ser, un dia l’ànima estarà contenta.
ESCENA DESENA
Orlando sol
Orlando
No, et dic no! Potser pretens tu, ombra lúgubre i negra,
Espantar-me? ella no és morta. Neró creia morta la crueltat i sorgí d’Acheró, volia que li canti….
Ah el brivall! però sé bé, que ella no és morta doncs em destrossa el cor: Fuig lluny de mi!
Davalla al Tàrtar, per trobar venjança d’una fúria, bella i cruel.
Fúria bella i cruel) si, les dones brutes són totes unes fúries,
Angèlica com que és bella i és fúria, Angèlica que temps enrere em jurava el seu fidel amor.
(Veu l’estàtua de Merlín i la pren per Angèlica)
Però que veig? és ella, el meu cor està enrabiat!
Angèlica adorada meva! (a Aronte), què, davant meu goses, felló tenir-la presonera?
S’abalança per trencar la balustrada,
Però trencaré aquests ferros, que pretens?
Aronte li barra el pas, prest a lluitar.
Lluitar? tens raó; anem-hi, defensa’t.
(És bat amb Aronte però no arriba a ferir-lo, té la pell de l?Hydre!
(A part). Estimada que plores? (A Aronte), cruel,
Al meu cor irritat serà necessari que cedeixis!
(Reprèn el combat i havent trencat la cadena que agafa la porra, ataca el braç d’Aronte, li arranca de les mans i segueix lluitant)
L’he desermat, ves-te’n! encara amenaces?
La teva folia, pèrfid, no es mereix la meva pietat.
En surt la sang i el furor s’esllangueix i a terra cau sense vida.
(Trenca la balustrada amb la porra d’Aronte)
Amb les seves mateixes armes us trenco, ferros!
Bell objecte del meu ardor! (Abraça l’estàtua)
Segurament de por, està terroritzada! (eleva l’estàtua).
No tinguis por estimada: és Orlando que et prem sobre el seu pit.
(Desplaça l’estàtua. De seguida apareix l’ illa deserta: terrenys escarpats, roques fins on arriba la vista, un arbre on Orlando penja en trofeu les seves armes.)
Quin fracàs! Què passa ? els murs tremolen, fins els fonaments!
Els sostres volen pels aires!, el sol es mou! el món potser es destrueix!
Estic tan fatigat! si he tret la meva amant d’aquesta presó de ferro,
Ara vull adormir-me, com bòrees en els braços d’Orizia.
ESCENA ONZENA
Alzina, Orlando adormit, Bradamante i Ruggiero
Alcina
Infeliç! a on fugir? on amagar-me?
He estat vençuda i ultratjada. Cel injust!
Tu em vas fer immortal i aquest do funest, fa etern el meu bàrbar destí.
Perquè el meu dolor serà com jo, immortal.
(Veu Orlando adormit)
El meu ferotge enemic en els braços del somni!
Cel, ara puc dir-te just, atès que ple de pietat,
A la meva venjança tu obres el cap i a la fi el pas,
(Desembeina una daga)
Si, moro digna d’enveja doncs la meva caiguda s’arrossega amb ella,
(Es llença sobre Orlando)
Ruggiero (Retenint-la)
Aturat!
Bradamante
Malvada Alcina!
Alcina
Que veig? Ruggiero?
Ruggiero
Per a tu, ja no soc Ruggiero, sinó e, més acarnissat dels teus perseguidors!
Alcina
Aldarico, amor meu!
Bradamante
Soc la teva més gran enemiga!
ESCENA DOTZENA
Els mateixos, Angèlica i Medoro fugint
Angèlica
Salvem-nos!
Medoro
Però per on, Angèlica?
Bradamante (Aturant Angèlica)
Atura aquí els teus peus!
Medoro
Què vol dir això?
Angèlica
Cel!
Bradamante (A Ruggiero)
Mira aquí, la traïdora, que al roc fatal va enviar Orlando.
A causa d’ella, ell va errant
Alcina (A Angèlica)
L’esperança no està perduda.
Angèlica
Però, veig inexorable la teva ruïna.
DARRERA ESCENA
Els mateixos, Astolfo acompanyat d’uns soldats de Logistilla, dels quals un porta una torxa encesa:
Astolfo
Que hom detingui Angèlica i que mori Alcina!
Bradamante
Astolfo!
Alcina (A part)
Ai!
Ruggiero (a Astolfo ensenyant Alcina)
On t’amagaves?, plorava la teva sort, creient-te víctima dissortada de la seva fúria bàrbara.
Astolfo
Contra mi, no pot fer res, perquè tinc en mi el poders dels déus.
Bradamante
Però Orlando?
Ruggiero
Ha perdut l’enteniment.
Astolfo
Ho sé: el cavall alat, ple d’ardor, sobre el qual jo pensava arrancar de l’abisme a Orlando,
No obeint la meva mà, i no temin la mort,
Amb ell em porta a la seva manera més enllà de les regions de l’èter.
Arribo al lloc on el foc etern ja no brilla, i de la lluna, aleshores surt una veu celestial,
“Pren, diu, amb aquesta torxa de l’esperit trastornat d’Orlando, la llum,
Pota, Astolfo, aquesta és la voluntat divina, pota el paladí la flama de la raó
Bradamante (Movent-lo)
Orlando!
Alcina
Quin turment!
Orlando (Despertant-se)
Orlando, és als braços d’Angèlica (Veient la torxa)
Què és aquesta llum? déu!, sobre aquesta terra nua, nu està Orlando!
Dissortat, on soc, qui soc? i que és el què estic cercant, déu,
Cansat, en mirar-me a mi mateix,
És culpa meva, no em reconec.
Alcina
Déus massa injustos, oh destí!
Astres contraris! la meva pena és massa cruel,
I la meva vergonya massa gran! et perdo pèrfid Ruggiero,
Veig encara en Aldarico el meu rival!
Tot m’és fatal! la raó retorna a Orlando,
I el meu art, cap i a la fi ha perdut el seu poder.
Déus massa injustos, oh destí! astres contraris
Aniré a demanar a les profunditats,
A les terribles fúries de les espantoses simes abismals,
Venjança pel meu amor ofès i traït.
Bradamante (A Orlando, mostrant Alcina)
Veus, és el teu triomf, per a tu la malvada ha estat destruïda
Orlando
Malagigi, ara comprenc les teves paraules.
Després d’haver destruït el poder d’Alcina, el cel m’ha reservat la fortuna en amor, traient-lo del meu cor.
Angèlica
Quina vergonya per mi!
Orlando
Gaudeix en pau del teu espòs, i tu amic de la teva esposa.
Els cels us han unit pel dolç lligam de l’amor, que duri per sempre,
Sense desunir-los, i que mai els deslligui el destí amarg amarg i gelós.
Astolfo
Savi és qui de l’error ha aprés la prudència
Cor
Amb les murtes i les flors, voleu amors per coronar la constància i la fe.
Si s’estima amb constància, l’amant fidel troba en l’amor, al final la seva recompensa.