Acte segon
Escena primera
Una sala del palau, Teuzzone i soldats
Cavatina
Teuzzone
Al ferotge esclat, de les trompetes guerreres,
Les meves tropes, demostren el vostre insigne valor!
Recitatiu
Teuzzone
Jo soc el vencedor, amics, soc el vencedor,
Si vosaltres esteu amb mi: ja veig la traïdoria vençuda per la vostre valentia,
I el trofeu de virtut d’un front massa orgullós,
Veig caure els llorers usurpats.
Anem-hi, més que el perill, us condueixo al triomf,
Que vostre zel la raó serveixi d’arma i el cel de suport.
Escena segona
Zelinda, Teuzzone
Zelinda
On vas príncep, amb aquesta escorta guerrera?
Teuzzone
Ai las, déus, Zelinda!
Zelinda
On te’n vas sense mi, espòs meu?
Teuzzone
Vaig a vèncer o morir, adeu adorada meva.
Zelinda
Aturat! si tu vols el tron jo te’l porto,
Si tu vols la mort, moriré amb tu.
Teuzzone
No vens pas d’un funest presagi amb els teus temors,
A entelar l’esperança de la meva victòria.
Zelinda
I de quina victòria goses tu afalagar-te,
Feble i sol contra tots?
Teuzzone
I què vols, que renuncií a venjar-me?
Zelinda
No has pas de renunciar, sinó que és millor reflexionar.
Teuzzone
Un impiu està mig vençut.
Zelinda
S’ha de témer més quan per millor triomfar,
On manca la força, s’ha de recórrer a l’engany.
Teuzzone
Però el cel!
Zelinda
La part més justa no és pas sempre la més forta.
Teuzzone
Per a mi l’única mort és viure en la infàmia.
Zelinda
Aquesta és la mort que tu vols?
Ves-hi, cruel, ai las déus!
Teuzzone
No ploris Zelinda… bàrbars enemics!,
La vostra sang em pagarà aquests plors!
Zelinda
Al menys, senyor atès que de les armes res et sabria desviar-te,
Permetem que al teu costat combatin els meus tàrtars fidels, i Argone amb ells:
I entre els perills, i entre la carnisseria, Zelinda el seguirà constant.
Anem-hi! un casc, una armadura, una espasa!
Per portar i brandar les armes al combat tindré prou força.
El meu amor sabrà donar-me-la.
Teuzzone
Ai las! les armes que tu reclames, estimada meva
No són pas per aquest pit delicat! que Argone es quedi a prop teu.
El meu destí no és gaire segur si allí d’alt està escrit, que avui hagi de caure,
Que em porti al costat d’un pare i et consoli.
Zelinda
Però, tu creus que sigui tan vil, que pugui sobreviure al teu trepàs?
Teuzzone
Només tristos presagis! estimada donem un adeu menys funest.
Zelinda
El meu cor es trenca, estimat meu!
Ai la cels, si sou clements, que aquesta abraçada no sigui pas la darrera!
Teuzzone
No ho serà pas, quedat, me’n vaig,
Combat amb les teves pregàries, i jo amb la meva espasa tornaré, amb el front coronat,
Més digne encara d’abraçar-te,
O alliberat al final d’una vana mortalla, vindré, esperit amorós,
A cercar en la teva mirada un suau repòs.
Ària
Teuzzone
Tornaré, bells ulls que estimo,
Espòs, amant, a contemplar-te,
I si el destí de la barbàrie exigís que mori,
Vindré amb l’ombra pàl·lida a consolar-te,
Tornaré, bells ulls que estimo…..
Escena tercera
Zelinda sola
Zelinda
Recitatiu
El meu espòs ha marxat? ai las cel!, no el veuré més?
De totes parts l’horror m’encalça! crec sentir el fracàs terrible de les armes,
Veig la fúria i la sang, veig ai las déus! expirar el meu estimat, cobert de ferides.
Teuzzone aturat! aturat! on vas, on ets?
Ai las, els meus plors al menys digneu-vos tenir pietat!
Ària
Zelinda
Una brisa encisadora, em diu en veu baixa: “espera”.
I la calma potser tornarà al meu cor.
D’una sort sense pietat, contra una ànima constant,
Em debades és la crueltat i en debades el rigor,
Una brisa encisadora……
Escena setena Zidiana i Zelinda
Recitatiu
Zidiana
Amiga, quina pietat per Teuzzone t’anima, quin trastorn t’encalça?
Zelinda
Temo massa el teu dolor, si la mort et colpeja.
Zidiana
I creus, que al final aquest cor altiu es rendirà al meus desitjos?
Zelinda
Puc parlar lliurament i sense enganys?
Zidiana
Si, T’ho demano.
Zelinda
El seu cor no és pas un trofeu fàcil Zelinda el posseeix;
Zelinda aquí ell ja fa temps es va prometre, sots els cels Tàrtars,
De prendre-la per esposa.
Zidiana
Què! em menys prea per una rival?
Zelinda
Els teus insignes favors i la sort que l’aclapara faran veure la raó,
No desesperis pas: Cupido,
Per un sender de turments el guia igual que els que el segueixen,
I el do d’un cor és tan més estimat com més és estimat.
(a part)
Si m’ha traït, ai las! no vull res més que morir.
Escena vuitena
Egaro i Zidiana
Recitatiu
Egaro
S’ha sospés la teva ordre, retenint la mà dels teus guerrers ferotges,
El traspàs de Teuzzone; és el seu presoner,
Però no hi res que importi més a Sivenio i Cino que veure’l morir.
Zidiana
El seu destí només depèn del meu amor vers ell,
Sigues-ne el custodi, defensa’l de l’odi i la perfídia.
Ària
Egaro
La glòria de la teva sang veig, que s’empal·lideix,
Per l’horror d’una mort fera i inhumana.
Pot ser que Cupido, sensible als teus teus turments,
Donarà la pau al teu cor, si tu saps mostrar-te
Constant i no ingrata.
La glòria de la teva sang…..
Escena novena
Zidiana, Sivenio i Cino
Recitatiu
Zidiana
Dono gràcies al vostre valor, que sobre la meva front,
Ha sabut fermar la corona, a la meva felicitat no l’hi falta res per avui, valents generals.
Sivenio
L’hi falta per tant la gemma més bella, i aquesta joia serà…
Cino
Què?
Sivenio
El cap de Teuzzone
Zidiana
El seu cap?
Sivenio
Empal·lideixes, titubaixes?
Zidiana
La clemència és sempre l’ornament del triomf.
Sivenio
Una inoportuna clemència, pot treure el fruit del triomf.
Zidiana
Si està captiu, és necessari que el temi.
Sivenio
És necessari, témer la seva visa, témer la seva dissort.
Cino
Aprovo la idea, però considerem els nostres actes.
Sivenio
Considerar massa temps, l’obra por ser perjudicial, i és un gran perill tenir debats massa lents.
Zidiana
Molt bé, així sigui! em rendeixo, que mori!
Que Teuzzone mori, però la mà que el colpegi,
Sembli com una ànima justa als nostres objectius:
Que siguin sotmesos a examen els seus crims:
Que la nostra llei els jutgi, i sobretot, que l’única raó,
Que dicti la fatal sentència no sigui l’odi, sou vosaltres qui sereu els jutges,
I el decret suprem de la meva mà reial rebrà el segell.
Sivenio
Bé, que sigui jutjat i que de seguida mori!
Zidiana (a part)
Que sigui estimat i deixat viu!
Cino
Però del meu amor reina….
Ària
Zidiana
Tu veus les cadenes que em lliguen i tu et trobes confós,
Les meves penes parlen per mi, i tu no contestes,
Creu-me: tu no m’estimes o no m’entens.
Si malgrat el destí, l’honor reclama que per la meva mort,
Compleixis una acció tan meritòria,
Colpejant-me tu ets estimat al meu cor
I no em fas pas cap ofensa.
Veus les cadenes que em lliguen….
Escena onzena Els mateixos, Teuzzone, Egaro, seguit de soldats.
Recitatiu
Sivenio
El teu naixement que et fa aquest honor: agafa un seient.
Teuzzone
Infame! no creus pas, que la meva dissort et pugui així donar algún poder sobre mi.
Jo soc el teu Rei; el teu respecta m’és degut, i jo m’assec.
Sivenio
Teuzzone, les lleis de l’Imperi han estat enfrontades per tu:
No has obeït els vots suprems del teu pare,
Un desig cec de poder t’ha emprés a mofar-te del jurament sagrat,
Rebel, has agafat les armes i ets la causa, que sang innocent, les nostres espases,
Encara treguin fum; són greus els teus crims,
Ara defensa’t, si es poden defendre.
Teuzzone
Dels meus actes no he pas de donar comptes a un tribunal tan abjecte.
Cino
Aquest contumaç silenci, és encara un un nou crim.
Sivenio
Un culpable calla si no es pot defendre
Cino
Contesta, o espera del teu silenci una sentència tan justa com irrevocable.
Teuzzone
Digues sobre tot una sentència tan indigna,
Que cobreix d’horror tota la terra, i d’infàmia l’Imperi.
Sivenio
Egaro, que hom el porti de nou a la presó!
No hauràs pas de patir aquestes cadenes,
Perquè aviat vindrà la mort a lliurar-te’n
Ària
Teuzzone
Molt bé. Hi aniré, si, moriré rebel, però ferotge vindré encara de l’infern,
Animat al combat i a la venjança, monstres, fúries i tots els cor.
Horrorós turment, que llisques com una serp,
Al meu pit llença, llença el dard fatal, per posar fi el meu dolor cruel.
Molt bé, hi aniré, si, moriré rebel……..
Escena dotzena
Cino i Sivenio
Recitatiu
Cino
La mà no pot executar les ordres que li dona el cor.
Sivenio
Escriu doncs! a una estèril virtut, un crim útil és preferible.
Cino
El desig de regnar és la meva única excusa.
Sivenio
Jo em rendeixo a la Reina; i aquest arrest fatal, que ella dona al seu cor,
A l’ensems el darrer assentiment.
I mori, mori el rival indigne, que pot disputar-nos el tron i a Zidiana!
Ària
Sivenio
Deixa de témer. Al final tu has arribat a port,
La tempesta és apaivagada, que de naufragi t’amenaçava,
Per ella has estat emportada, en debades orgull,
Que intentaves, ai las, foll, de pujar al tron,
Deixa de témer, al final, has arribat a port…..
Recitatiu
Cino
He escrit: què més vols cruel desig?
Què voleu més, pensaments orgullosos?
Pe tu soc un traïdor, infidel, perjur,
Però cap i a la fi, per una bella cara, que m’ha fet captiu.
El crim és ple de joia, i la mentida amable,
Qui marceix amb les espases no entén pas la raó.
Ària
Cino
En el seu estret segell, el cor ple d’amor, canta el rossinyol.
En el seu cant dolç i tendre,
No obstant plora la seva llibertat perduda,
En el seu estret segell…….
Escena tretzena
Despatx de Zidiana. Zelinda i Zidiana
Recitatiu
Zelinda
El teu innocent amor. ai las Reina, està condemnat.
Zidiana
Si ell és el meu amor, serà innocent.
Zelinda
Sense la teva pietat, ja ploro la seva mort.
Zidiana
De pietat per a ell? qui me’n dona l’exemple.
Zelinda
Però…..
Zidiana
Vine aquí Sivenio
Zelinda (a part)
Infame i vilà
Escena catorzena
Els mateixos i Sivenio
Recitatiu
Sivenio
Insubmís a les nostres lleis, rebel a la corona,
D’això en Teuzzone està acusat.
Zidiana
És necessari castigar-lo.
Sivenio
Que el càstig sigui públic i terrible, com la falta.
Zidiana
Justa sentència!
Sivenio
Vet aquí el fatal decret……
Disposeu ja.
Sivenio
I tu sota posa-hi el nom venerat.
Zidiana (a part)
Puc sentir això i no morir?
Zidiana
Jo ho escriuré, i per Teuzzone les lletres d’aquest nom seran lletres de sang.
Zelinda (a part)
Ànima meva, no hi ha pas cap esperança!
Sivenio
Escriu!
Zidiana Dirigin-se a la taula i prenent la sentència)
Si.
Sivenio (a part)
El meu repòs i la meva grandesa depenen del seu traspàs.
Zidiana
Però…….
Sivenio
Has acabat d’escriure?
Zidiana
Encara no és el moment, (Deixa la sentència sobre la taula)
Zelinda (a part)
Respiro!
Sivenio
Pot ser, que esperes……
Zidiana
Ves, abans que la claror del dia no declini,
Signaré la sentència. Qui seu al tron pot exercir sobre els criminals, aquest poder.
Sivenio
És massa……
Zidiana
Ves! has sentit el què he decidit:
Escena quinzena
Zidiana i Zelinda
Recitatiu
Zidiana
Sivenio, crema per mi, i jo dec resoldre-ho
Zelinda
I Cino és també un amant enganyat.
Zidiana
Afalagar-lo serveix pels meus plans.
Zelinda (a apart)
Saber-ho també serveix pels meus,
(En veu alta)
Però el teu príncep adorat?
Zidiana
Que Egaro me’l porti aquí, en el més gran secret.
Zelinda
Què vas a decidir?
Zidiana
Ques igui ell mateix, en un destí tan advers,
El àrbitre de la seva vida i la seva mort.
Tu estaràs amagada allí, testimoni de les seves paraules.
Zelinda (a part)
Ai! estimat meu! t’he perdut!
Zidiana
Què penses? potser et plau o bé et desesperes?
Cel! què el meu amor pugui triomfar?
Ària
Zelinda
Mira els meus ulls i sent el què et diu el meu cor.
Si els meus llavis callen, el meu cor massa eloqüent, plora pel teu dolor.
Mira els meus ulls i sent….
Escena setzena
Zidiana,Egaro, Teuzzone i Zelinda amagada.
Recitatiu
Zidiana
Poseu aquí dos seients
Egaro
Reina, aquí està el Príncep
Zidiana
Que hom em deixi sola amb ell, que hom li barri el pas a cap inoportú.
Ai las cel! espera, Egaro…. què és aquesta vermellor?
Egaro
O bé deixa d’estimar, o fes prova d’audàcia,
A qui perd un feliç instant del plaer no li resta més que el patiment.
Zidiana
Estimaré doncs, tindré aquesta audàcia.
Teuzzone
I fins quan la meva dissort serà per tots els meus enemics espectacle i triomf?
Zidiana
Jo, enemiga teva? Rendeix-me la més fidel justícia.
En favor teu et dono la mà de la qual tu et sents oprimit.
Teuzzone
Un cor intrèpid, em prohibeix témer,
Una sort massa rigorosa i tota l’esperança.
Zidiana
Per tant, si tu vols el tron, que és teu-i meu avui-, el mateix cel et crida.
Teuzzone
Per quin camí?
Zidiana
Digna’t, primer príncep, asseure al meu costat.
Teuzzone
Què vol dir això?
Zidiana (a part)
Per on començaré a moure els primers assalts?
És necessari que aquesta ànima fera, li parli la sobirana o se li adreci l’amant?
És necessari afalagar-lo o terroritzar-lo?
Teuzzone
Estic prest a escoltar-te?.
Zidiana
Sento el auxili dels llavis,
Voldria, voldria Teuzzone, que tu poguessis entendre,
El llenguatge del cor, tot en el fons dels meus ulls.
Teuzzone (a part)
El discurs és obscur
Zidiana
Mira millor l’agitació al fons de la meva pupil·la,
I sabràs que d’amor em marceixo i em moro.
Pensa millor, que aquest moment encara, a la pietat es dona.
Decideix la teva sentència; la mort o el tron.
Teuzone
Torno a les meves cadenes. Tu signa la sentència
Escena dissetena
Zidiana i Zelinda
Recitatiu
Zidiana
Si, t’obeiré, cruel, sobre aquest full escriuré la meva venjança
(Dona un cop a la taula)
Zelinda
On t’ha dut aquesta fúria cega?
Zidiana
On? Tu m’ho demanes.
D’una amant ultratjada, coneixerà suara la còlera.
(escriu)
Zelinda (a part)
No veig com salvar-li la vida.
Zidiana
Sentència signada: morirà.
Zelinda
Reina, escolta’m!
Zidiana
No, ell m’ha menyspreat.
Zelinda
Però no veus, que al primer assalt, et lliurarà el seu cor?
Necessites intentar-ho.
Zidiana
I d’un nou rebuig arriscar el deshonor?
Zelinda
Fes que hom permeti parlar amb Teuzzone.
El disposaré a respondre als teus mots.
Zidiana
Podràs fer-me tal favor?
Zelinda
T’ho prometo, però tu, en l’espera, suspèn la sentència.
Zidiana
Guàrdies! Que hom li obri accés a la presó!, però si m’enganyes?
Zelinda
Llavors, que del teu cor tota pietat s’esborri.,
I que els seus dies siguin tallats i els meus.
Zidiana (a part)
Reviu esperança.
Zelinda (a part)
Ai las, que he promès jo?
Ària
Zidiana
L’ inconstant esperança, retorna per afalagar-me,
I consolar-me
Cupido riu i se n’alegra i juganer, tot l’entorn del meu cor.
Però malgrat la seva audàcia, l’infant, armat de fletxes fuig,
I entrega les armes als peus del meu amor.
La inconstant esperança……