Acte segon
Escena Primera
Un camí engalanat de trofeus. Amb un arc de Triomf sota el qual passa el carro que condueix Partenope triomfant. Una gentada diversament vestida, dansa davant el carro. Després del ballet al so de les fanfàrries, arriba la seva escorta, Partenope davalla del carro amb el seu seguici. Partenope, Ormonte i Emilio encadenat, Ersilla seguida d’esclaus, banderes i trofeus.
Partenope
Anem, que a Emilio ha de carregar el pes de les cadenes, i em basta haver-lo capturat.
(Algú retira les cadenes a Emilio)
Emilio
Amb dolça força les retires dels peus i les reforces al cor.
Partenope
Emilio expresses debades el teu amor.
Ersilla
(Alegret, dolça esperança meva)
Rosmira
Partenope, permet-me, que reveli el meu sentiment.
Allí, al camp he comprés, que el valerós Armindo, pel seu coratge guerrer,
Ha permès la teva fuita, amb un gran perill.
Partenope
És veritat
Rosmira
He vist Ormonte passar davant teu,
Els presoners, les armes i les seves banderes,
Jo ja havia vençut Emilio abans, Reina, no et molesti,
Què ha fet Arsace en la batalla?
Arsace
És massa dur, deixem en pau.
Rosmira
No, traïdor.
Emilio (A Rosmira)
Cavaller, la meva espasa serà cenyida per una bella i fera palma.,
I la teva no havia estat rebuda amb el suport d’Arsace.
Partenope (a Rosmira)
Doncs?
Arsace (a Partenope)
Deixa-la aprofitar-se de la meva glòria.
Rosmira
Emilio, els teus propòsits, no ofenen en res a Eurimene,
Necessites trobar una excusa al teu fracàs,
(A Arsace), però tu ets generós,
De voler donar crèdit als meus mèrits,
Que no són pas els teus, sinó els meus.
Ersilla
(Quin favor a Eurimene)
Armindo
(Arsace calla)
Partenope (a Rosmira)
Tan imprudent encara?
Rosmira
No te enfureixis, Reina:
Per fer el què tu creus, ell ha vingut inútilment a socórrer-me,
I el meu braç ha obtingut sol la victòria,
D’ell me’n ric,
El desafio ara a un combat singular.
Arsace
Però que vol Eurimene?
(Al final és necessari parlar.) A Rosmira.
Si ara una injusta còlera t’anima. Diré….
Rosmira
Tu has jurat.
Arsace
(No puc parlar)
Rosmira (a Partenope)
Si rebutja el combat, això serà la prova de la seva por.
Partenope
Que hom l’apressi.
(Els guàrdies apressen a Rosmira.)
Armindo
(Arsace no contesta?)
Ormonte
(Arsace està mut)
Rosmira
Jo presonera, amb quin dret?
Partenope
Guarda l’audàcia de les teves paraules.
Quedat fora i quieta (Rosmira es retira un poc).
Emilio
Reina. per vencem s’enganya aquell que li basta una sola espasa.
Rosmira(avançant)
Per tant la meva ha bastat.
Partenope (a Rosmira que es retira)
Calla, ja t’ho he dit.
Emilio (a Rosmira)
No has estat pas tu qui m’ha batut.
Partenope (a Arsace)
La seva arrogància, tan contrària a les bones maneres,
Sembla demostrar de la seva part, una naixença poc clara.
Rosmira (Avançant-se)
També clara com la seva.
Partenope (a Rosmira)
Vols callar!
Ersilla
Quin orgull insensat!
Rosmira (a Armindo)
Parlo només pel teu bé.
Armindo
Però tu parles en debades.
Partenope
Arsace, amb quina intenció Eurimene, cerc sempre ofendre’t.
Rosmira
Només perquè t’estima.
Partenope (a Rosmira)
Encara parles?, estimaré sempre Arsace, perquè m’atrau,
Pel seu triomf per la seva venjança.
El meu estimat i dolç amor, és el primer en el meu cor,
I serà també el darrer.
S’equivoca aquell que creu, que d’un pur i vertader amor,
Pugui néixer la infidelitat.
Escena Segona
Arsace, Rosmira, Ersilla, Emilio i Ormonte
Arsace
Amic, t’estimo i no desitjo batre’m amb tu
Emilio
(Quina covardia!)
Ersilla
(Quina por!)
Rosmira
Vols tranquil·litzar-me, si no em bato, no soc feliç.
Ormonte
Quin valor!
Ersilla
Quina audàcia!
Arsace
Oblida tant rigor.
Rosmira
No ho faré pas si abans no aconsegueixo venjar-me
Arsace
Escolta.
Rosmira
No em parlis mai més de pau.
Arsace
Del teu menyspreu, armat contra mi, vols burlar-te de mi?
Rosmira (Baix)
Traïdor, ingrat!
Arsace (Baix)
Una còlera tan gran arriba en el teu cor?
Rosmira, ai las Rosmira!……
Rosmira (sempre baix)
Ai las, calla pèrfid!
Arsace
Vols veure’m morir?, Rosmira que t’estimo….
Rosmira
Ai las, ves-te’n ingrat
Arsace
Voldria dir-te el meu dolor,
Però dels meus llavis les paraules tristes, retornen al meu cor.
Per ressonar més més dolorosament,
És això no obstant, si m’és permès, al meu cor oprimit,
Una respiració difícil.
Escena Tercera
Rosmira, Ersilla, Emilio i Ormonte.
Ormonte
En una ànima, no es pot trobar una més gran covardia.
Rosmira
Sofriu, que jo digui, que Arsace té un coratge igual al vostre;
Pot ser que vosaltres en tingueu menys?
Apreneu doncs a parlar millor d’ell,
Per què si l’ultratgeu, jo el defenso.
Ormente
Tu li deies covard i ara….
Ersilla
No comprenc res.
Emilio
Però si té una ànima tan gran,
Per què esdevé mut quan tu l’ofens?
Ormonte
Per què quan el desafies, té por?
Rosmira
El lleó valerós entre mil besties ferotges,
En les selves africanes, és el més majestuós i suprem,
Avança rugint, i de la seva cara majestuosa,
Les amenaça i desafia a totes amb una mirada ferotge,
I per tant si veu la llum d’una torxa encesa,
L’audàcia del lleó no és la mateixa,
Així cara a cara a tots els altres,
Arsace és coratjós, i si tremola de seguida a la meva veu, és la meva feresa
Perquè si veu clarament, un foc en els vostres ulls no veuen pas,
Què crema en mi i espanta a Arsace. (Surt)
Ormonte
No conec cap altre esplendor, que el de les armes sobre un camp de batalla. (Surt)
Escena Quarta
Ersilla i Emilio
Ersilla
Al fi a soles amb tu.
Emilio
Qui que tu siguis. Deixa’m
Ersilla
Ingrat. Aquí l’ànima menyspreable,
El pur esperit, que no coneix l’amor.
Emilio
Tu vols…
Ersilla
Una princesa reial oculta per tu en el seu cor,
Un tendre i dolç sentiment; vinc cel a descobrir-te el seu amor i tu te’n burles?
Emilio
Però tu qui ets?
Ersilla
Al moment on del teu cor, aquella que t’estima fidelment,
Llavors sabràs qui soc.
Emilio
Vols que falti al meu amor?.
Ersilla
Però és debades. Jo sé que estimes la Reina.
Emilio
No em turmentis més. Ves-te’n.
Ersilla
No t’obstinis més a estimar qui et detesta,
La meva princesa és més digna de tu,
En el seu cor trobarà el teu amor.
Emilio
Però qui és ella?
Ersilla
Promet-me no menystenir-la i t’ho dic
Emilio
(M’agafa un curiós desig)
Et prometo donar-te satisfacció.
Ersilla
Et crec Emilio, però qui pot assegurar-li que mantindràs la promesa?
Emilio
T’ho juro.
Ersilla
(Amor dona’m valor!!)
Emilio
(Que has jurat, cor infidel!)
Ersilla
Emilio, escolta…
Emilio
Ai las, calla, ja sentiré el seu nom, en un altre moment
El presoner que passa
Horror al dia serè
Tanca els ulls a la llum del dia.
Que crema per tan de tornar a veure
Igual, un nou amor,
No sabria sofrir l’ardor,
Si no em trec del cor
L’esplendor que l’ha cegat.
Escena Cinquena
Ersilla
Ersilla
Per què has volgut que Ersilla sigui la teva esclava Cupido,
Si havia de patir tanta crueltat?
I no obstant la meva constància és sense esperança,
Si nó justa i equilibrada;
Però que cruel i sever veig al meu amant, perdo l’esperança.
Cupido, un dia m’ha dir “El teu cor serà feliç”.
Ara ai las Déus podrà faltar-li la fe?
Ho he perdut tot pera ell, i el meu cor no és pas feliç,
Els meus pobres sentiments?
És així l’amor, que tu em recompenses?
Escena Sisena
Deliciosa Partenope i Arsace
Partenope
Per qui t’has ofès, perquè tantes pregàries,
Per què tant de suport?
Arsace
Ell ha combatut per tu.
Partenope
Però pels seus propis altells i querelles inconsiderables,
Eurimene s’inflama massa i parla massa,
Arsace
Partenope, t’ho prego, adorna amb generoses gràcies,
Aquest dia il·lustre per la teva glòria.
Partenope
I que és el què et mou en favor d’Eurimene?
Arsace
Un impuls inexplicable, no sé pas que sento dins meu,
Sense saber dir què es,
Només sé que mou el meu cor a la pietat.
Partenope
Vull recompensar-te.
(A la guàrdia)
Torna amb Oronte, digueu-li que alliberi Eurimene,
Que ho sàpiga bé, que de la seva gràcia,
Arsace n’és l’intercessor, que hom l’impedeixi no gosar,
Presentar-se davant meu,
Parteix, i sàpigues executar les meves ordres.
(La guàrdia surt).
Arsace
Et dec molt.
Partenope
Ara consola’t, calma la teva mirada amb l’alegria
Arsace
No puc
Partenope
Per què?
Arsace
Sento que els déus volen fulminar-me amb una estranya dissort.
Partenope
És un debades temor
Arsace
Això no és el què diu el meu cor,
Tot entristit tremolo, es tracte d’una dissort.
Partenope
Estic a punt de socorre’t, cerca saber del teu cor,
Aquest cop anunciat i m’ho dius.
(Surt)
Arsace
El meu cor està trist, es llangueix i la raó ne’s l’amor.
Escena Setena
Ormonte i Rosmira
Ormonte
(Rendint la seva espasa a Rosmira)
Ja t’he dit príncep, amb quina condició Partenope,
T’ha concedit la llibertat.
Rosmira
No ha pas dit que a la cort, no pugui tornar.
Ha dit de no presentar-me més davant d’ella.
Ormonte
Escolta el meu consell, deixa Arsace en pau,
I no prenguis més risc.
Rosmira
Moriré, abans de deixar el meu enemic en pau.
Ormonte
Tempera la teva ardent animositat,
Perquè de la còlera t’inflamaràs tu mateixa,
Ultratges Arsace i ofens a la Reina.
Si enmig d’una gran tempesta,
El cel irritat envia els seus llamps,
La sòlida roca, no sap vacil·lar,
Així de la teva sort injusta,
Suporta, impassible l’agressió i el rigor,
Perquè el teu cor, no coneix el temor.
Escena Vuitena
Armindo i Rosmira.
Armindo
Com me n’alegro, Eurimine de veure’t en llibertat.
Rosmira
T’he alegres perquè els teus ulls no veuen les cadenes
Armindo
Quin lligam et reté? quina bellesa t’ha tornar amorosa?
Rosmira
Arribarà un moment que ho sabràs,
Diguem, has revelat a Partenope el teu amor ocult?
Armindo
Si. Però el meu cor tímid, no li ha revelat la flama.
Rosmira
M’ha demanat la recompensa?
Armindo
No.
Què és aquest temor?
Armindo
Ai las sé que tota demanda és inútil.
Rosmira
Veig, Armindo, que en la teva bondat, gaudeixes dels teus focs.
Escolte’m: ves a veure la Reina i li dius,
Que li he revelar un gran secret.
Fes de manera, que li pugui parlar,
I em comprometo a què et consideri i desdenyi Arsace.
Armindo
Tu intentes l’impossible.
Rosmira
Segueix les meves esperances.
Armindo
Faré el què em demanes.
Rosmira
Ves-hi príncep, espera un consol, tingues confiança.
Armindo
El ferotge lleó
Terroritza amb el seu impressionant aspecte
Qui el mira
I la seva còlera furiosa,
No sap apaivagar
A aquell (amb la seva calma)
Que tu representes,
Com parles d’Arsace
I la teva mirada amenaça,
El teu foc abraça,
Sempre més la teva cara.
Escena Novena
Rosmira i Arsace
Rosmira
Anava mirant al voltant, per si el veia, si venia,
Al final, ha arribat Arsace.
Arsace
La meva Rosmira, el meu be.
Rosmira
No soc Rosmira, sóc Eurimine i estic lliure,
I sé que la reina, gràcies a tu m’ha donat la llibertat,
Me la ha donada perquè estimo la llibertat,
No perquè Arsace hi hagi intervingut.
Arsace
I la venjança encara assedegada t’afrentes,
S’adreça contra mi?
Que el meu turment sigui prou per la meva falta.
Rosmira
No basta, apreneu dels meus sofriments, encantadors i ingenus.,
Que els amants, amb els seus precs i les seves llàgrimes,
Els seus afalacs i les mentides,
Són tots uns ingrats sense fe.
Ells et diran, el meu cor , el meu estimat,
I què s’esllangueixin i moren,
Però això no és més que una burla.
Escena Desena
Arsace, Partenope i Armindo
Arsace
Rosmira, torna amb mi, dona’m la pau,
Heus aquí el meu cor, tingues confiança, creu,
Però sorda a les meves promeses, el menyspreu,
L’ha conduït a una altra banda,
No torna, no em creu i malfia de mi.
Armindo
Reina. sofreix, que Eurimene ve cap a tu,
Convé escoltar el seu secret.
Partenope (A un guàrdia que surt)
Que hom cridi a Euremine,
No és pas la curiositat el què m’impulsa a escoltar-lo.
Només el teu mèrit m’hi impulsa.
Arsace
(De nou problema)
Partenope
Arsace. Encara pertorbat?
Arsace
Crec Reina, veure apropar-se la meva dissort.
Partenope
Vull que em diguis els teus temors.
Arsace
(Si pogués parlar!)
Escena Onzena
Rosmira i els mateixos.
Rosmira
Partenope, Eurimene, agraint els teus favors, ve cap a tu.
Partenope
Desvela el teu secret.
Rosmira
Reina, escolta:
I sense menyspreu, atorguem el teu favor.
Has de forçar a Arsece a acceptar el desafiament.
Partenope
Sempre ets tan audaç, igual sense raó?
Rosmira
He cercat una altra raó, per no destorbar la tranquil·litat dels teus amors,
Però de la meva lluita, la justa enveja i el secret,
Ara et revelo, que ell ve d’una gran dama.
Partenope
Quina és la gran ofesa, que aspira a ultratjar el meu ídol.
Rosmira
Rosmira
Partenope
Rosmira?
Rosmira
Si, de Xipre, la princesa ofesa,
D’allí m’ha enviat per aquest combat singular.
Arsace
(Si pogués parlar!)
Partenope
Què dius? quina ofensa ha fet contra un esser noble, també cruel?
Rosmira
La seva traïdoria.
Partenope
Ell l’ha estimada?
Rosmira
Com ell mateix, (Es torna cap Arsace),
Que ho digui, l’infidel.
Partenope
Diguem-ho
Arsace
Ho confesso.
Rosmira
És més, el mentider l’hi ha jurat fidelitat.
Partenope
Això també?
Rosmira
Parla, dissortat.
Arsace
És veritat.
Rosmira
Les seves traïdories no s’han acabat, escolta.
Partenope
T’escolto.
Arsace
(Si pogués parlar)
Rosmira
L’hi a promés casars-hi.
Partenope
I doncs?
Arsace
Per seguir-te.
Rosmira
Ell es burla d’ella, el resultat de les seves falses esperances,
Va néixer en el cor de la dissortada, l’amor.
I és llavors, que ell l’ha abandonat, llavors que feia sentir,
Les més dolces pregàries, sospirs, i llàgrimes,
Creieu, sempre, creieu,
A les llàgrimes i els sospirs, pobres amants.
Partenope
Qui m’obre els ulls i què em deslliga el cor,
D’aquest amor al qual vaig ser lligada
(A Rosmira) Príncep, jo oblido Arsace,
Perquè no he se robar a una altra dona un amant,
Per una ànima trencada per la deslleialtat.
Armindo
Mentrestant espero, (La meva ànima respira) (se’n va)
Partenope
Sigues feliç Rosmira, perquè com espectadora del duel mortal,
Vull ser-hi, al combat convocat.
Arsace
Si tu em dones a Rosmira, et torno Rosmira el meu penediment,
La pau desitjada. Qui sap si ho permetrà.
Rosmira
Rosmira és la teva enemiga i clama venjança,
Igual ja tinc el cor esquinçat i encadenat.
Arsace
(No puc parlar)
Partenope
És necessari castigar aquest cor infidel.
Arsace
Quina pena cruel!, sento la meva mort.
Rosmira
És necessari menysprear aquesta ànima ingrata.
Arcese
Ets massa cruel (jo podria parlar)
Partenope i Rosmira (a duo)
Amant inconstant, en reialme de L’Amor
Què penses fer?
Arsace
Quin violent dolor, callar-me i sofrir.
Acte Tercer
Escena Primera Una sala, Rosmira i Arsace
Arsace
Rosmira, on t’ha conduït el teu menyspreu tirànic i cec?
On vas?
Rosmira (Tornant)
Soc amb tu.
Arsace
Per tant, dels meus turments, no en tens prou?.
Rosmira
Manca encara, no sé pas què afegir.
Arsace
Hauries d’apaivagar-te, i perdonar aquell que t’estima.
Rosmira
Calla, vull anar-me’n i tu quedat aquí.
Arsace
(Com com de la seva animositat cau sobre mi en aquest dia?
(Si pogués parlar)
Rosmira
Arsace, ja torno.
Arsace
Pietat per la meva pena.
Rosmira
Per tu no tinc més esperances, tinc altres pensaments al cap.
Arsace
Pot ser n’estimes un altre?
Rosmira
Si (Això no és pas veritat)
Arsace
Com? ai las, un nou dolor.
Rosmira
La papallona innocent, si veu decebuda el seu resplendor apagat,
Està a punt d’un altre foc cremar les ales.
Arsace
Aquí el meu foc extingit, en mi ha ressuscitat.
Rosmira
Però la papallona, ja està morta d’una altre flama.
Arsace
Si és morta així, era fidel en vida, però infidel en la mort.
Rosmira
Em creus infidel? no, no, ídol del meu cor, et soc fidel,
T’estimo com abans, com una bella pau.
Arsace
(S’hi apropa amb alegria)
Ai las, tendres i estimades paraules!
Rosmira
Enrere, Arsace, abans vull venjar-me.
Arsace
Però el meu penediment, la meva angoixa,
No et vengen encara?
Rosmira
Calla, ets un traïdor, ara la meva pena i decepció tornen a la meva ment.
Amb la torxa de Megera,
Esperit errant, tornaré,
Plena de bàrbara fúria,
De la meva pena, injusta i ferotge
Sabré venjar-me, d’un cruel i d’un traïdor.
Escena Segona
Arsace
Arsace
Què en penses Arsace?,
Amb certesa vacil·la:
Tan aviat la gelosia l’indigne,
Tan aviat l’amor la tranquil·litzat.
Amb paraules em rebutja, però el seu cor sospira.
Què decidir? dir-li…no callem-nos
Fins el senyal que Rosmira demana,
Llavors la prova de la meva lleialtat brillarà.
Bella enemiga meva,
Mira el meu silenci i la meva pena,
Ella coneix el meu dolor,
I per tant no té pietat,
Però d’aquest cor cruel,
Espero al final obtenir la meva recompensa,
Quan la meva lleialtat,
Veurà en el meu silenci.
Escena Tercera
Cort allunyada vers l’amfiteatre, Partenope, Ersilla i Emilio
Emilio
Reina, aquest és el moment.
Partinope
Emilio, les teves esperances són debades.
Ersilla
(Quina alegria!)
Paetenope
Seria millor que atenguessis els sentiments de la princesa Ersilla.
Emilio
Princesa!
Partenope
Vet aquí el meu secret, descobert a la meitat,
Emilio
(Escolto la resta).
Partenope
Ersilla és digna del teu amor, sàpigues Enilio,
Que en el combat ferotge, per testimoni d’Eurimide,
He triat Armindo i et designo per Arsace.
Emilio
Obeiré.
Ersilla
Però no podries preservar la sang i el cor d’Arsace…..
Partenope
No. Venjança amb un violent massa just orgull,
Reclama Rosmira traïda, jo ho vull també.
Em mig de les ones desencadenades,
Caronte no espera el seu rival,
Mai tornar-hi,
Així amb el seu menyspreu,
L’amor parla en mi,
I no vol pas, que el meu primer sentiment,
Sàpiga jo recordar.
Escena Quarta
Ersilla i Emilio
Ersilla
Què en dius tu?
Emilio
Per què princesa?
Fins aquest punt m’has dissimulat el teu rang i el teu nom?
El teu silenci m’ha fet culpable.
El meu deure i la manca de respecte
Ersilla
Per tant, Partenope por ser ha parlat massa,
Tremolo, si estava d’incògnit encara.
Intentaria un rebuig. No siguis vil,
Perquè ara t’he ofert, no oblidis pas,
El meu tendre sentiment.
Emilio
Els teus sentiments….
Ersilla
Espera Emilio, i contesta’m de seguida,
La meva sort depèn de tu:
Soc teva. si tu em desdenyes, estic morta,
Reflexiona, ets tu l’àrbitre de la meva glòria, del meus dies.
Emilio
Bella (Hom sent una trompeta)
Però aquí està el senyal, que em reclama per defensar Ersace.
L’honor m’hi obliga, vens,
Espero el combat i tu seràs espectadora,
I veuràs la gratitud del meu cor.
(Surt)
Escena Cinquena
Ersilla
Ersilla
Indecisa per la meva sort, encara he de viure: aquest cor agraït,
Com el podria creure, que deixi en semblant incertesa els meus sentiments?
Peró jo hauria… deixem seguir-lo allí on m’invita,
Que em tregui el dubte o la vida.
Qui mai d’una sort més injusta, proba un malvat contingut.
Qui ha vist un més dissortat amor que el meu?
Vaig de pena en pena, l’una darrera l’altre,
Però un dubte cruel el porta sobre els altres.
Darrera Escena
Magnífic amfiteatre preparat pel duel, en el tron Partenope, Oronte, Rosmira Armindo d’una part, Arsace i Emilio de l’altra, Ersolla, els guàrdies i el poble.
Partenope
Llegeix Ormonte.
Ormonte (llegint el paper)
Reina, en aquest amfiteatre, el príncep Eurimene, el cavaller de Rosmira,
Demana disputar el terreny amb Arsace,
Perquè ell ha mancat de lleialtat a Rosmira.
Partenope
Que vinguin a batre’s Eurimene i Arsace, això em plau.
(Sonen les trompetes. Partenope seu al tron atesa per Ormonte, al mateix temps, s’avancen els testimonis amb Rosmira i Arsace).
Emilio
Valor príncep, què penses?,
Jo contra Eurimene, palesaria més audàcia.
Arsace
No parlaries així si fossis Arsace.
Armindo
Veig tímid i recalcitrant el teu enemic.
Rosmira
No menystinguis a Arsace, és coratjós.
Ersilla
(Soc espectadora allí on el meu amor morirà per ser feliç.)
Emilio
(En veu alta)
Arsace refés-te, per què perdre així el coratge?
Rosmira
(En veu alta per ella mateixa)
Ja és l’hora del combat
Armindo
(Més alt)
Desitjo sigues menys temerari en els assalts
Arsace
Ai las, Déus!
Rosmira
Ja veig la meva victòria
Partenope
Que prenguin, ja les armes!
Armindo (li dona l’espasa)
Agafa-la Arsace.
Arsace
(Ai las quin destí)
Emilio
Agafa l’espasa Eurimine.
Rosmira
Ja estic a punt, agafo l’espasa.
(A Arsace, posant-se en guàrdia)
Vine a lluitar
Emilio
Valor Arsace.
Rosmira
Aquí t’espero.
Ersilla
Sembla torbat!
Emilio
De què tens por?
Rosmira
Per què tardes?
Armindo
(Més alt)
No et fiïs tant del teu valor.
Rosmira
Ja he vençut
Emilio
Ves a lluitar.
Arsace
Amb aquest cor! Amor ajudem !
Partenope
Que hom enviï Arsace al combat és una ordre!
Arsace
(I no puc parlar)
Ersilla
Quina covardia, quin temor.
Rosmira
Ja m’impaciento amb tant retard
Arsace
Ai las, l’amor em suggereix una bella idea)
Ja arriba, Eurimine (avançant valentament)
Ara veig el coratge contingut en el meu cor.
Però jo vull combatre a pit descobert.
Rosmira
Arsace, m’ofens.
Tens por que amagui alguna armadura o malla?
Ormonte
Tu, has de fer el què desitgi Arsace.
Rosmira
(A Ormonte)
Què despulli el meu tors?
Ormonte
Estàs obligat a fer-ho per raó.
Rosmira
(Quina estranya escapatòria)
Qui ho ha suggerit? què fer?
(A Partenope, pensativament)
Partenope
Has de fer-ho.
Arsace
La meva espasa ja està presta,
Vine a batre’t però, descobreix el teu pit.
Armindo
Quina bajanada, ara suposa un engany amagat.
Arsace
Quina és aquesta tardança?
Emilio
On està Eurimene,
Aquesta supèrbia de què palesaves fa poc?
Arsace
(A Emilio)
No insultis.
Armindo
(En veu baixa a Rosmira)
Què ei pertorba?
Arsace
Ja m’impaciento, no més retard.
Partenope
Dissipa les nostres sospites.
Rosmira
Despullar el meu tors, es què un poble m’observa i mira?
Reina, no puc, soc Rosmira
Partenope
(Baixa del tron).
Tu Rosmira
Rosmira
Als teus peus, aquí està Rosmira,
Amor, ho sap que soc i Arsace també.
Partenope
Alçat i abracem, i tu Arsace per què aquest silenci?
Arsace
Ella m’imposà així
Rosmira
Aquesta fou la meva voluntat, per venjar-me,
Per provar la seva fidelitat, del seu silenci.
Armino
Ara, Arsace comprenc, perquè sense parlar, has sofert tant.
Ormonte (a Rosmira)
Ara veig la flama, que crema dins teu i que tenia Arsace
Partenope
Que Armindo sigui el meu espòs.
Armindo
Felicitat esperada.
Partenope
(A Arsace)
Sigui teva Rosmira.
Arsace
Al final este en pau?
Rosmira
Ídol meu, no em traeixes mai més.
Partenope
(A Emilio)
Príncep estàs lliure
Ersilla
Emilio, el temps de revelar-me el teu cor, és encara lluny?
Emilio
No bella princesa, et porto el meu cor agraït
Arsace
Estimada meva, des de la nostra experiència tot queda més clar.
Rosmira
Que la constància infrangible, arribi al final de tot.
Cor
Visca, Partenope
Tan bella com el sol, que adora
Que l’aurora fecundi les seves ribes
I que les muses les cantin i les escriguin
Visca, Partenope.
.