Teuzzone Riom 736
Òpera de Vivaldi
Per una d’aquestes paradoxes que la història musical, entén el secret, l’obra de Vivaldi roman llargament desconeguda. Malgrat la fulgurant rehabilitació de la que s’ha beneficiat en el decurs dels darrers cinquanta anys. Com un prisma deformat, l’extraordinari èxit retrobat per un petit nombre de concerts ha eclipsat uns costats sencers de la proteïforme producció de Venècia, avui dia tancat dins de la seva imatge de compositor instrumental, sorprèn, caprici del destí a la consideració d’un músic que, si fou el mestre incontestat del seu temps en el domini “del concerto”, no causaria gens menys l’essencial de la seva carrera a l’òpera. La lenta redescoberta de l’òpera vivaldiana exposa no obstant la la biografia del compositor, que començà la seva carrera pública lluny dels teatres, acumulant funcions pedagògiques a l’Ospedale della Pietà, i una activitat de violinista independent. Però d’ençà dels seus primers passos, Vivaldi deixava percebre una atracció irresistible per la veu i pel teatre, , en les seves obres, quins moviments concebuts com una vertadera obra dramàtica, anunciava ja un mestre del drama musical.
Aquest mestre es revelarà el 1713 amb la creació a Vicence “D’Otone in villa”, la seva primera òpera coneguda, que havia de donar la sortida a una de les més formidables carreres líriques del “Settecento”. A partir d’aquesta data, i durant prop de trenta anys, Vivaldi travessarà en efecte l’Itàlia septentrional, fent representar les seves òperes en tota Venècia, però també a Florència, Milà, Mantua, Pavia i a Reggio Emilia o a Roma. Les seves obres no tardarien a ser representades l’estranger i reestrenes per il·lustres compositors europeus per nodrir les seves pròpies composicions.
Entre 1713 i 1714, donarà Vivaldi una obra colossal, que la Biblioteca Nacional Universitària de Torí conserva els més importants vestigis. Les recerques musicològiques conduïdes fins avui dia han permès així identificar quaranta nous llibrets d’òperes de Vivaldi i destacar el seu nom en certesa en seixanta set produccions diferents. Aquestes xifres, influint representacions i arranjaments, en fan d’ell el compositor d’òpera més prolífic de la seva àpoca, al costat d’Alessandro Scarlatti.
Sinopsi
Acte primer
L’emperador xinés Troncone expira en el camp de batalla després d’aber enviat el seu testament al governador Cino. Designa com a successor el seu fill Teuzzone. Aquesta tria contraria de la seva vídua Zidiana que cobeja a l’ensems el tron i el cor de Teuzzone. Decidida a guanyar l’un i l’altre, convenç els seus pretendents Cino i Sivenio d’ associar-se al seu pla al seu costat, determinats a conquerir cada un sol el cor de Zidiana, i els dos projectant un cop d’estat: falsificant el testament Troncone, elles entenen descartar Teuzzone de la successió imperial i portar el seu ídol al tron.
Mentre hom preparava els funerals de Troncone, Teuzzone ignorant les maniobres de què n’era objecte, retroba la seva estimada, la princesa tàrtara Zelinda, i li promet casar-s’hi tant aviat sigui anomenat emperador. Però al final de la cerimònia fúnebre, la lectura del fals testament, davant el poble reunit provoca l’estupor i la revolta de l’hereu legítim. Zidiana puja al tron sota les aclamacions dels seus partidaris.
Tot renovant els seus favors a Cino i Sivenio, la nova emperadriu demana a Zelinda, de qui ignora el nom, els seus sentiments vers Teuzzone, de confiar a aquesta la seva ambició secreta: regnar amb ell en el seu cor. Zelinda queda esparverada per aquesta revelació.
Acte segon
El cap dels seus soldats fidels Teuzzone s’enfronta a l’exercit de la usurpadora, vençut és fet presoner. Zelinda revela llavors a Zidiana que Teuzzone ha promès ja el seu cor a una princesa tàrtara – sense dir-li que es tracta d’ella – esperant així salvar-lo de la mort que Cino i Silvenio no tarden a reclamar. Zidiana temporitza decidint fer jutjar el rebel. Al final d’una parodia de procés, la sentència de mort cau.
En mig de les pressions contràries de Silvenio i Ciro i Zelinda, Zidiana decideix fer conduir secretament a Teuzzone davant d’ella per oferir-li salvar la vida si consent casar-se amb ella, el rebuig desdenyós del príncep excita la seva còlera. El condemna d’anar de nou a la presó soterrània, deixant l’orgullosa ofesa disposada a signar el decret de mort. Però Zelinda amb una maniobra desesperada, ofereix de convèncer Teuzzone de maridar Zidiana. De cara aquest canvi inesperat, l’emperadriu es disposa a esperar.
Acte tercer
Zelinda prepara la seva rèplica. Havent demanat el suport de les tropes de General tàrtar Argonte, revela a Cino la traïdoria de Sivenio. Zidiana intenta reconciliar els rivals, proposant-les, el què autoritza al sobirà xinés, de tenir varies parelles, de casar-se amb ells dos…. Cino està consternat, però Sivenio, cínic, fa cara d’acceptar.
Teuzzone decidit a morir, rebutja les últimes súpliques de Zelinda i les noves promeses de Zidiana. Aquesta, havent al final comprés, que la seva confident no és altra que la promesa de Teuzzone, la condemna a ser executada a l’ensems que el seu estimat. Però al moment que s’inicia el solemne sacrifici, Cino, fingint llegir la sentència de mort de Teuzzone, revela públicament la falsificació del testament de Troncone. Llavors arriba Argonte i les seves tropes i procedeixen a arrestar a Zidiana i els seus còmplices.
Teuzzone recupera el seu tron, però magnànim, perdona a Zidiana i Cino, mentre que Sivenio és condemnat a mort. El nou emperador demana a Zelinda en matrimoni, i el poble celebra, amb alegria retrobada, la incomparable virtut del seu nou senyor.
Simfonia de Teuzzone
Acte primer
Escena primera
De nit, camp de batalla il·luminada per les fogueres, pavelló reial en mig del qual es troba Troncone ferit i sostingut per una llarga llança. Troncone, Cino i Silvenio.
Recitatiu
Troncone
La victòria és vostre, amics, el ferotge Indo ha caigut,
I la pau torna al nostre imperi, que la Parca gelosa, ara traïdorament,
Ve a trencar el fil d’aquesta vida:
El dia de la meva victòria, és per a mi el últim.
Un més noble final no podia haver-me donat el cel,
I he vençut abastament si moro invicte.
Cino
Senyor, sobre el llit reial, permet-me que examini la teva ferida….
Troncone
Ai las, un rei no pot morir més que dempeus, però sobre tot,
Tu, del nostre valor intèrpret i guardià, vine i agafa aquest full, tancat amb el segell imperial,
Al tron designeu hereu, de la sang.
Proclamo els drets i aplaudeixo la natura (li remet el testament segellat)
Cino
Beso la mà, que m’eleva a tal honor.
Troncone
I tu, Sivenio, i tu cap suprem de l’exèrcit, i de qui el valor als nostre exèrcits,
Ha valgut tants insignes trofeus, agafa, i poso en les teves mans el segell reial,
Amb la finalitat que li donis a aquell que des de el tron imposarà les lleis,
(li remet el segell imperial)
Sivenio
M’inclino i beso un do tan preciós.
Recitatiu acompanyat
Troncone
Però el meu cor m’abandona, una nit eterna,
Ve a robar-me el dia, i la meva paraula es trenca,
Al nou hereu, vull com a últim do, que vosaltres conserveu la vostre fe.
(Mor i l’ entrada al pavelló es tanca)
Escena segona
Zidiana, que surt plorant de la seva tenda i Egaro
Cavatina
Zidiana
Es creia que, per la seva pena, el rierol es plany i les flors es marceixen
Recitatiu
Zidiana
Estimo Teuzzone, el cel, que veia bé quin era el meu amor,
M’ha pres el pare i em reserva el seu fill.
Egaro
Estrany sentiment!
Zidiana
Vull regnar per regnar amb ell i que rebi la corona de mi, no de la seva sang,
Esperant aquest dia, del foc dels seus rivals, pretenc servir-me’n,
Enganyem a Ciro, abusem de Sivenio.
Que no sigui per regnar, res que no sigui temptar,
L’amant entre els meus braços, al meu front la corona!
Ària
Així com la fràgil barqueta, entre les Syrtes i la tempesta,
Sospira per arribar a la riba, així es plany el teu cor.
El déu Cnide és el barquer Caronte,
Però sobre el mar de l’esperança, per abastar les clements brises,
L’odiosa por, ajunta els núvols, així que la fràgil barqueta……
Escena tercera
Zidiana i Sivenio
Recitatiu
Sivenio
Ai la Reina, en els meus ulls pots veure, en cada un d’ells, la sor t i el dany.
Zidiana (a part) Comença amb ell la ficció i l’artifici (en veu alta)
Del meu reial espòs, senyor, la pèrdua és massa cruel,
Però, entre tants mals si convé endolcir les penes i les llàgrimes,
Amb el meu rei i el meu consort encara- s’extingeix una flama, que m’ha omplert d’honors, però no pas d’alegries.
Silvenio
Al meu amor ai las!, que n’és a partir d’ara permès d’elevar-se fins el cor d’una Reina!
Zidiana
Segueix els meus plans i juro ser teva.
Silvenio
Com?
Zidiana
Conserva el tron per a mi, que el cel m’ha donat,
Refusa, si m’estimes que jo serveixi com esclava o regnar com a senyora,
Que d’altri em tingui per Reina, tu em tindràs per esposa,
I bé! no dius res?
Silveno
Qui vol regnar, ha de saber fingir.
Zidiana
Fingim, si tu vols, tu per enganyar a Cino,
Disposa una estratègia, ofereix, i promet encara, que no estic acostumada a mentir.
Seguiré els teus càlculs; però no més tu, estimat,
A qui fidel, amorosa t’estrenyeré amb els meus braços,
El meu rei, el meu espòs, la teva Reina i esposa.
Ària
Tu, estimat meu i amant espòs,
Siguem fidel i jo estaré contenta,
Que sigui meu aquest cor, i del funest i cruel destí, la ràbia i el furor, no sabran trasbalsar-me
Tu, estimat meu…
Escena quarta
Sivenio, Cino
Recitatiu
Sivenio
Senyor, vens a punt, doncs és a tu qui espera.
Cino
Salut, general!
Sivenio
A la teva fidelitat, puc obrir-me sense temença?
Cino
Comprometo el meu honor a guardar el secret,
Parla doncs, t’escolto
Sivenio
Quan el tron està vacant, el més proper hereu, tu saps bé que la sang no serà pas abastant,
La llei exigeix, i el costum mana, en termes clars el testament reial,
Confirmi un hereu.
Cino
Però, aquest document, com l’obrirem?
I com falsificar la reial escriptura;
Sivenio
Respecta a aquest projecte, he concebut els medis.
Cino
I qui serà l’objecte del nostre vot?
Sivenio
Per aquella per qui no fa pas gaire, que sospires.
Cino
La Reina?
Sivenio
La mateixa, després de seguida faré, que en recompensa d’aquest favor,
T’ofereixi la seva mà.
Cino
Déu! quin cop al meu cor!
Sivenio
Pensa-hi, triomfa d’un temor inútil,
I satisfà igualment, en el teu il·lustre destí, l’odi i l’amor.
Ària
Sivenio
Assegut al tron, l’amor triomfa,
Per l’astúcia i el cor d’una orgullosa bellesa;
I si ell implora, sotmet a les seves veus, la crueltat.
De semblant enemic, una fe enganyosa, no un amor sincer,
Triomfarà, donat l’assalt d’un cor de marbre hàbil, que signarà,
Sobre un tron assegut……
Escena cinquena
Cino sol
Recitatiu
Cino
Innocència, raó, ai las, voldria encara, veure-us en aquesta ànima regnar;
Per tant si he d’oferir-vos un sacrifici a l’ambició, l’amor i la venjança,
Digneu-vos perdonar-me.
Molt més, que els vostres trofeus, els meus mals en són sensibles,
Vosaltres sou els meus tirans, i no els meus sobirans.
Ària
Cino
Calla encara una mica, cor ingrat i bàrbar,
I deixa finalment parlar, el cor d’un amor sincer,
L bellesa per qui tu sospires, fidel li tornaràs,
Tan més agradable amant, que tu vas ser fa temps més traïdor,
Calla encara una mica….
Escena sisena
Una metròpolis, Teuzzone, Zelinda i el seu seguici
Airoso
Teuzzone
On es gira la mirada afligida. no veu més que penes i no troba més que horror.
Recitatiu
Teuzzone
Zelinda, ai las déu, Zelinda, a tu que en debades he esperat tant,
Per qui tant he sospirat, et veig aquí sis llunes han passat,
I encara unes sis altres, des de el dia, que sota el cel tàrtar vaig deixar-te,
Vens trista i amb pena, el teu amant, el teu espòs,
Aquí t’espera, esposa meva, la meva amant.
Duet
Zelinda, Teuzzone
Quina pena cruel, tara en arribar la felicitat,
Però quina alegria, quan a la fi et puc obtenir.
Recitatiu
Zelinda
Estimat espòs, tu, d’una ànima fidel, única i dolça esperança!
Ai las, feliç moment, que refusa per sempre la meva por i les meves angoixes.
Zrlinda, Teuzzone
Que l’amor pietós uneixi amb un dolç lligam la meva ànima amb la teva,
I el teu cor amb el meu.
Zelinda
Però quina fosca pena refusa a la teva felicitat, abandonar-s-hi del tot?
Teuzzone
No puc negar-ho, un funest traspàs, m’ha robat el meu pare, ai las, perdona!
Si els meus ulls avui disputen el seu tribut,
Els deures d’un amant i d’un fill a l’ensems.
Zelinda
El teu pare és digne del teu dolor.
Teuzzone
Amb solemne pompa, aquí sobre la seva tomba,
Tot el palau vindrà a honorar les seves fúnebres despulles.
Escena setena
Teuzzone, Zidiana, cino,Sivenio, Egaro, el poble, soldats xinesos portant ensenyes imperials, despulles, guerrers, estàndards foscos.
Cor
El poble i els soldats
D L’Elysée el vostre descans, torneu ànimes reials.
Digneu-vos avui, honorar.
Ombres dels nostres avantpassats, ombres immortals,
El més gran dels vostres fills.
Recitatiu
Teuzzone
Amb la fi, que el teu repòs, aquest instant solemne,
D’una esplendor més propicia. ai las pare esclat,
Que aquest foc devorador, aquí crema i consumeix,
Aquestes perles argentades, filles d’un sol pur.
Zidiana
A les flames llenço del meu amor el records dolorosos
Cino
I jo, les riques despulles dels teus triomfs
Sivenio
Jo espargeixo la porpra….
Egaro
Jo l’or….
Sivenio
…… sobre les flames.
Egaro
Honoro el sacrifici.
Cor
El poble i els soldats
De l’Elysèe on sojornes…..
Acte primer
Escena vuitena
Zidiana, Siverio i Cino
Sivenio en veu baixa a Zidiana
D’art i d’ingeni, ai las, Reina, és necessari usar.
Zidiana (en veu baixa a Siverio)
A partir d’ara guarda-te’n, per una suposada gelosia,
De deixar-te trastornar.
No oblidis pas que jo fingeixo.
Cino (a part)
Has satisfet, els meus vots. i a l’ensems, el ceptre i la meva estimada.
Zidiana
L’amor, que ham dona glòria, Cino, és la teva fidelitat.
No vull pas que l’interpretis equivocadament,
La raó m’ha conduït a acceptar la teva mà,
Que sobre el tron em conforta, em plau ser la Reina.
Per ser teva, d’aquest poder que els déus s’han dignat atorgar-me,
No podré caure més que caient amb tu.
Cino
Per un destí que m’envia el mateix cel,
Accepto també tots els perills
Cauria sense vida, perquè fossis Reina.
Zidiana
Ai las, com serà dolç abraçar-te!
Ària
Zidiana a Cino
Seré tota teva, la teva Reina, la teva esposa,
(A Sivenio) No temis, l’enganyo
(a part)
Sé molt bé, allò que em pot servir.
(a Cino)
Estimeu-me, llavis amorosos
(A Sivenio)
Això no és més que fingiment i no amor
(a part)
Però del fingiment en sé ben bé la raó
Seré tota teva, la teva reina, la teva esposa….
Escena novena
Zelinda
Recitatiu
Zelinda
Amics fidels del meu destí, que se’n digui una sentència,
I vosaltres franquegeu les portes d’aquest palau, del vostre braç,
Tindré recursos, tan prompte en tingui necessitat.
Que Argonte sol, em seguici on el cel em porta,
Ben aviat triomfaran l’amor i la constància.
Ària
Zelinda
L’animaló esporuguit, fuig del caçador,
El cor amb por, va errant pel bosc,
Així, en prova de tals alarmes i entre tanta perfídia, sempre vaig errant,
Confusa per la por, que devora el meu cor.
L’animaló esporuguit……
Escena desena
Un amfiteatre preparat per la proclamació del nou Emperador, amb un tron i uns seients pels espectadors. Zidiana, Teuzzone, Cino, Siverio i Egaro, el poble i soldats.
Recitatiu
Sivenio
Del difunt Rei, que la voluntat suprema, en designa un nou hereu,
Que cadascun juri aquí observar les lleis dels nostres ancestres.
Airoso
Ziciana
Ai las! ànima gran, que veus dins del fons del meu cor,
Juro una fe eterna….
Teuzzone
Igualment després del teu traspàs, pare estimat,
El teu fill et promet amor i pietat.
Sivenio
I l’exèrcit per la meva veu jura fidelitat.
Cino
Cino ho jura pel teu reialme
(s’asseu)
Recitatiu
Cino
Heus aquí, princesa, generals, el reials document segellats.
El secret document del difunt sobirà,
L’obro en aquest moment, i llegeixo, escolteu:
Recitatiu acompanyat
Cino Llegeix
“Nos, Troncone, Emperador de la Xina, volem- i que la llei serveixi de destí- i que després del nostre traspàs,
Sobre l’Imperi celestial, el poder sobirà recaigui d’ara en davant aquí només n’és digna:
Que Zidiana sigui la Reina”.
Recitatiu
Teuzzone Alçant-se d’un cop
Zidiana
Cino
Aquí amb totes les lletres, llegeix, Troncone ha escrit aquestes paraules.
Teuzzone
Pare meu! “Que Zidiana sigui la reina”
Sivenio
I és a Zidiana, príncep, aquí convé en virtut d’una suprema voluntat,
Que jo deixo aquí el segell que tots reverenciem,
Obeeixo, Reina meva, i dona les gràcies a aquesta tria.
Cor
Poble i soldats
Visca Zidiana, visca!
(Zidiana puja al tron)
Recitatiu
Teuzzone
Poble de Xina, els déus en són testimonis,
Nobles guardians, d’aquest tron usurpat,
Que vosaltres heu estat enganyats, i jo traït!
¿En què he fallat), quan he ofès la puresa de la sang,
L’amor d’un pare i les vostres esperances?
Ai las! la perfídia d’un altre m’ha exclòs,
Ho sofriré? i vosaltres ho sofrireu?,
El cel, que sempre protegeix la raó i la innocència,
Si, el cel, la virtut, estan al meu costat, amb mi el valor i la fidelitat.
Qui del just està enamorat sigui suara el seu Rei!
Ària
Teuzzone
Com entremig dels núvols s’abaten els resplendors,
Entre el carnatge i les runes,
Sobre el teu front aquesta espasa, vil rebel, plena de fúria caurà
I l’orgull, llençat a terra als peus del tron,
Serà el signe de la meva glòria,
Com entremig dels núvols…….
Escena onzena
Zidiana, Cino, Sivenio i Egaro
Recitatiu
Cino
Guàrdies, que el rebel sigui arrestat.
Sivenio
I què a l’hora sigui executat!
Zidiana
Què hom l’executi?
Sivenio
Si, perquè podria, més tard ser la causa de grans mals.
Zidiana
Ai las, déu!
Egaro
Reina, el teu destí està amenaçat, si l’insolent no cau.
Sivenio
La pietat és per a tu, el més gran dels perills,
Aneu ràpid, i assegureu-vos d’acomplir la sentència.
Escena dotzena Els mateixos i Zelinda
Zelinda
Atureu-vos, malvats i contra el vostre rei guardeu-vos-en de girar la fúria de les vostres armes,
I tu dona, si el teu desig és el de regnar feliç,
LLavors no consentis, que el teu regne comenci amb un crim.
Cino (a part)
Quina temeritat
Egaro (a part)
Quina cara!
Sivenio
Tu que et permets una audàcia semblant, per la fúria pot ser,
O la folia, parla doncs. Qui ets tu?
Zelinda
Algú que jutja indigne respondre a un miserable, tal com tu!
Sivenio
Del càstig, ni els teus perduts sentits, ni el teu feble sexe, no et protegiran en aquest moment.
Zelinda
Mirem, i tem d’ofendre al meu pit, el més Sants dels nostres déus,
Jo soc d’Amida, la verge consagrada.
Ho sé tot, ho veig tot, i el què emprenc com un ardent raig de sol,
Ve de el més alt del cel.
Sivenio
És en debades….
Zidiana
Sivenio, mai hi ha de temptar el cel,
I qui dels dons es vanta, es necessari també respectar la seva audàcia.
Tu, Cino, observa bé el príncep i preveu tot el què ell pot temptar.
Cino
Abans perdre la vida, que mancar al meu deure.
Ària
Cino
Un cel serè sense núvols, somriu al meu pit i afalagant el meu cor,
M’aporta benestar.
La joia que m’inunda, fa el meu plaer més bell, i de la meva ànima,
Allunya tot temor un cel serè sense núvols……
Recitatiu
Zidiana
Sivenio, a tu confio les meves esperances, la raó més forta,
Perquè tu m’ets estimat tant com fidel.
Ària
Sivenio
No, mai tem de caure, aquell qui de l’amor seguint les lleis,
Tè al seu cor coratge i valentia.
Si cau, es sent valerós: Al seu destí contrari, oposa un front altiu,
Sense témer l’horror de la mort.
No, mai tem de caure…..
Escena tretzena
Zidiana, Zelinda
Zidiana
Tu, si és ben cert, que penetres en el més profund dels cors,
Per veure-hi tantes coses, sabràs que el no tem res tant, com la mort de Teuzzone i la seva ruïna,
Ai las! sigues clement, dona tant com ets de prudent:
Ves a trobar Teuzzone i digues-li, t’ho prego,
Apaivagar la seva ira, ves, i digues-li encara que no regni,
El què ara hom li dono. El què demana com herència,
Que regni, però amb mi, i que així li plagui.
Zelinda
Què?
Zidiana
I que amb Zidiana……
Zelinda
Acaba!
Zidiana
L’amor i també el tron, ai las!
Zelinda
No dius res i sospires?
Zidiana (a part)
Ai las, silenci, ai las sospir, massa culpable i eloqüent!
(En veu alta)
Ves digueu-li (a part) ja n’he parlat massa,
Un cor s’entén massa quan sospira i calla.
Escena catorzena
Zelinda sola
Recitatiu
Zelinda
El meu cor no m’enganya: és en la Reina, que descobreixo la meva rival.
I cap ànima a aquest preu sabria estar en pau.
Però seré menys amorosa, si, menys gelosa, a prop del meu Teuzzone,
Anem, vull trobar-me lluny dels nusos adorats al què l’amor m’encadena, el meu cor no pot viure més.
Ària
Zelinda
Sento, si vento bé, que en el meu cor tu palpites,
Esperança afalagadora.
I tu dius al meu trist cor:
“Aquesta espurna viva, canviarà el teu martiri:
Espera, espera”
Jo sento si, sento bé…..