ANTONIO VIVALDI Òpera L’Olimpiade Riom 725

 

L’olimpiade Riom 725 Cd Naïve OP 30316

 

Òpera en tres actes

Llibret de Pietro Metastasio

L’acció es desenvolupa els prats d’Elide prop de la ciutat d’Olimpia, els dia dels jocs.. Ella aplega d’un costat Megacle, noble atleta Atenenc enamorat d’Aristea, però separat d’ella per la decisió de Clistene, tirà de Sycione i pare de la jove; d l’altre Licide, fill del rei de Creta, amic intim de Megacle i amant d’Argene, de la qual ha estat igualment separat per decisió paterna. Les Olimpíades convocades sota l’ègida de Clistene, que arriva acompanyat d’Aristea, que ell ha promés al guanyador dels jocs, i del seu fidel confident Alcandro, que abans ha encarregat d’abandonar a les ones el bessó d’Aristes, anomenat Filindo, desprès que l’oracle de Delfos va predir que aquest últim cometria un dia un parricidi. El primer acte comença quan Licida, arriba a Olimpia amb el seu servidor Aminta, que s’ha enamorat de la princesa Aristes, oblidant les promeses fetes a Argene. Ell ignora que Argene ha trobat refugi a Olimpia, on ella viu disfressada de pastora sota el nom de Licori, i ell ha decidit conquerir Aristea fent concórrer en el seu lloc el seu amic Megacle, que la fet cridar a Creta.

Acte Primer

Licida espera amb impaciència el seu amic Megacle, i d’ençà que aquest últim apareix, li fa partícip immediatament del seu projecta sense conèixer l’amor que uneix Megacle amb Aristea. Megacle accepta apressadament, ignorant que la seva estimada és la juguesca de les proves. Ell va immediatament a inscriure’s, desprès d’haver proclamat el seu orgull de dur el nom del seu antic salvador (Âria de Megacle:”Superbo di me stesso”. Licida explota d’alegria amb la idea d’estar ben aviat unit a Aristea (Ària de Licida “Que el destrier che all’albergo è vincino”. Però Aminta presentant grans perills, medita sobre els perills de la passió amorosa(Ària de Aminta “Il fidarsi della spene”). Als peus de la muntanya d’Elide, Argene disfressada de pastora canta la simplicitat de la joia pastoral (cor: “O care selve”). Ella es troba amb Aristea, a qui confia els seus orígens. Aristea, al seu torn, es confia i li diu la seva pena de pertànyer ben aviat a un altre que Megale, demanan-li intercedir amb son pare per fer concórrer a Megale.Clistene romàs irreductible als precs de la seva filla, i li anuncia la participació de Licida a la competició quina juguesca és la seva ma.(Ària de Clistene “Del destin non vi lagnate”).Aristea s’escapolleix, apressament de deixar Argene per seguir el seu pare, maleint la mala sort (Ària d’Aristes:”E troppo spietato”). Quan es queda sola, Argene es lamenta sobre la seva sort i l’amant voluble (Ària D’Argene “Piu non si trovano”.Megalle retroba Licida que li confia la seva passió per Aristea i el seu desig de conquerir-la. Megacle compren que va a combatre per oferir a un altre la seva estimada, i no assoleix més que una gran pena per reprimir el seu dolor. Licidas hom retira desitjant a Megacle uns somnis bressolats per la seva pròpia felicitat (Ària de Licida “Mentre dormi AMOR fomenti”). La còlera i el sofriment de Megacle es desencadena llavors amb violència (Recitatiu acompanyat de Megacle: “Che intensi  eterni Di!”).Aristea surt llavors i la presència inesperada de Megacle a Elide la convenç ben aviat que ell ve a combatre per conquerir-la. Megacle es deixa comprometre en un patètic equivoc amb la seva estimada, i s’allunya enviant a Ariste un trasbalsador adéu, del que ella no compren pas el significat (Duo Megacle-Aristea: “Ne’ giorni tuoi felici”)

Acte segon

Argene i Aristea esperen febrosament els resultats dels jocs quan apareix Alcandro qui anuncia la victòria de Licida. Les dues dones s’esfondren, mentre que Alcandro invita a Aristea a seguir-lo al temple (Ària d’Alcandro “Se tu sprezzar pretendi”).Aristea fuig desprès de conèixer que tot s’ha acabat per ella. (Ària d’Aristea “Sta piangendo la tortorella”).Aminta hi descobreix Argene, de la qual ell ignorava la seva presencia a Elide, i afronta els seus retrets (Ària d’Argene “Per que’ tanti suoi sospiri”). Asminta es retroba sol davant les vicissituds de l’amor (Ària d’Aminta “Stam navi all’onde algenti”).Clistene acull el vencedor dels jocs en la persona de Megacle, passant-se per Licida. Megacle anuncia llavors el seu desig de retirar-se a Creta per recollir l’assentiment del seu pare. Al moment que  Megacle intenta escapolir-se. Aristea es al costat del deu pare qui li designa el vencedor dels jocs (Ària de Clisene “Qual serpe tortuosa”)Estan sol amb Aristea, Megacle frena l’ardor amorós de la princesa  revelant-li que ell ha combatut per Licida. Trastornada per l’emoció Aristea es desmaia devant de Megacle que es fa escàpol (Recitatiu acompanyat de Megacle “Misero me! Che veggo”). Megacle atansa Licida i li demana de fer-lo passar per mort si Aristea vingués a parlar-li d’ell. (Ària de Megacle “Se cerca, se dice”).Aristea en descobrir que Megacle l’ha abandonada, expressa amb violència el seu desesper i aclapara Licida en retrets (Ària d’Aristea “ Tu me da  me dividi”). Llavors apareix Argene, revelant la seva intenció de denunciar la victòria fraudulenta a Clistene.Apareix llavors Aminta que anuncia que Megacle acaba de suïcidar-se llançant-se al riu Alfeu. Alcandro, enviat per Clistene, arriba al seu torn i declara a Licida que el seu frau ha estat descobert i que acaba de ser condemnat a mort. Licida esquinçat pels remordiments sotsobra en la folia (Ària de Licida “Gemo in un punto, e fremo”)

 

Acte tercer
Megacle salvat de les aigües per un pescador, intenta de nou suïcidar-se, retingut per Aminta. Al mateix temps Aristea es  impedida per Argene d’atepmtar els seus dies. En la fugida els seus camins es creuen, i els dos amants es troben així cara a cara.Alcandro arriba aquest moment, anunciant que Licida, en la seva bogeria, ha intentat assassinar Clistene en el curs del sacrifici destinat a celebrar la fi dels jocs. (Ària d’Alcandro (“Sciagurato in braccio a morte”). Aristea per amor a Megacle, decideix anar a defensar a son pare la salvació de Rigicida (Ària d’Aristea “Caro son tua cosi”). Megacle jura la seva ineludible amistat per Licida (Ària de Megacle “Lo seguitai felice”). Aminta apareix transtornat i anuncia la condemna a mort de Licida, el rebuig de les súpliques d’Aristea, i l’arrest de Megacle. Argene decidida a provar que l’amor pot esser també tan absolut com l’amistat, jura anar a salvar els seu amant (Ària d’Argene “Per salvar quell’ama ingrata”). Amninta, esmaperdut decideix d’anar a enfontar-se a la còlera de Clistene i compartir la sort de Licida (Ària d’Aminta “Son qual per mare ignoto”).Davant el gran temple de Jupiter, Clistene s’avança precedit de Licida marxant al suplici (Cor “I tuoi strali terror de’ mortali”). Llavors, quan Licida expressa el desig de tornar a veure Megacle abans de morir, Clistene es sent sacsejat per una violenta emoció a la vista del suplicat (Ària de Clistene “Non so dove viene”). Licida i Megacle es donen un últim adéu. Alcandro proclama que ja és hora del sacrifici, i ordena als sacerdots que agafin la víctima, Licida s’agenolla als peus de l’altar, i Clistene agafa la destral sagrada (Recitatiu de Clistene “O degli Uomi padre”).Argene sorgeix al temple i revindica el dret a morir en el lloc de qui ella estima.Ella presenta llavors al rei el collar que Licida li havia donat mentre que li prometia fidelitat. Clistene reconeix el collar, ben aviat, que portava el seu fill Filindo quan encarregà a  Alcandro d’abandonar-lo al riu. Alcandro s’agenolla als peus del del seu sobirà implorant el seu perdó, reconeixent no haver tingut el valor d’exposar a les ones el jove Filinto i haver-lo confiat a Aminta, que explica com havent recollit l’infant el feu adoptar pel rei de Creta. La sort de Licida és remesa al judici del poble que decideix absoldre el parricida. (Cor final “Viva il figlio deliquente).F

Frédéric Delaméa.

 

Contralt SARA MINGARDO

Contralt SONIA PRIMA

Mezzosoprano MARIANNA KULIKOVA

Soprano ROBERTA INVERNIZZI

Soprano LAURA GIORDANO

Baríton RICCARDO NOVARO

Baix SERGIO FORESTI

CONCERTO ITALIANO

Director RINALDO ALESSANDRINI