Oratori Juditha triomfant
Música sacra
Oratori militar, Venècia 1716
Llibret de Giacomo Casseti
“Juditha triumphans devicta Holofernis barbarie” Riom 644 3 Cd Naïve OP 30314
Consta de : Simfonia primera part i segona part i final.
MAGDALENA KOZENA Soprano (Juditha)
MARIA JOSE TRULLU Soprano ( (Holofernes)
MARINA COMPARATO Mezzosoprano (Vagus)
ANKE HERRMAN Locutor
TIZIANA CARRARO Mezzosoprano
COR GIOVANILE DE LA ACADEMIA NACINAL DE SANTA CECILIA
ACADEMIA MONTIS REGALIS
Director ALESSANDRO DE MARCHI
Juditha triomfant, Oratori
La història de l’ heroïna jueva, Juditha, estreta del quart llibre dels apòcrits, fou un dels objectes preferits pels oratoris posats en música més de vint vegades entre 1621 i 1716. Eren molt apropiats per la Pietat aquests personatges atès que podien ser escrits com a model per les interpretes (com Esther, Santa Teresa. Santa Úrsula, la mateixa Verge maria). Altrament els esdeveniments que desenvolupaven a Venècia durant els darrers mesos de 1716, accentuaren la seva actualitat. Des de 1714, en efecte la República estava en guerra contra el seu antic enemic, L’Imperi Otomà. L’any 1756 fou marcat per dos esdeveniments decisius, favorables a Venècia. La primera fou la victòria, el 5 d’agost pels aliats cristians conduïts pel Príncep Eugène a Petrovaradin (Sèrbia), la segona fou l’alliberament de la fortalesa veneciana a l’illa de Corfú, porta de l’Adriàtic (22 d’agost).
Cassetti utilitzà l’enfrontament dels jueus i els Assiris, com una al·legoria dels enfrontaments dels venecians i els turcs. El poema “Carmen allegoricun”, presentat al final del seu llibret, obre la clau d’aquesta aproximació: Judhit representa Venècia, (designada sota el pseudònim convencional d’Adria), la seva serventa Abra encarna la cristiana Bethulia, la ciutat assetjada simbolitza l’església, Ozies és el Papa. El sultà Otomà “Holopherne” pren els trets d’un senyor Assirià de la guerra, quin intendent Bagoas (nom llatí de Vagus) representa un general turc (pot ser temible a Ali Pacha mort a Petrovaradin). Fet típic de l’època, Cassetti va fer de Vagus un eunuc, traslladant al terreny de batalla un estereotip més comunament aplicat als mestres de l’harem.
El llibret de Judhit relata com Nabucodonosor envià un exèrcit comandat per, Holopherne en expedició punitiva contra la Judea que havia rebutjat pagar un impost per finançar la guerra contra els Medes. Ioakim, el gran sacerdot de Jerusalem, que estava llavors a Betúlia, qui comanda els passatges, que porten a la ciutat a tenir sort. Sorprès pel menyspreu fixat per la ciutat a la terrible amenaça, “Holopherne” aprèn del seu capità ammonitsa, Achior, que els jueus es refugien a la protecció del seu Déu. Sospitant, que Achior sigui un renegat, el lliura als jueus, amb els que haurà de compartir la sort.
Juditha una jove vídua de Betúlia, concep un pla per salvar la ciutat. Acompanyada d’Abra arriba al camp assiri i informa a Holopherne que, atès que els jueus han pecat, Déu els abandonarà aviat, li demana paciència, que rebrà un signe dels cels, que permetrà als assiris atacar amb l’èxit garantit.
Holopherne, no només la creu, sinó que sucumbeix als seus encants. Esfondrant-se embriagat per la beguda, en una festa en honor a Juditha, ella el decapita amb la seva pròpia daga. Quan Bagoas fa sonar l’alarma, Juditha i Abra són ja lluny. Contraataquen el jueus, i fan fugir els enemics desmoralitzats. Per acabar, Juditha guanya les riqueses d’Holopherne, Abra és alliberada i Achior es converteix al judaisme.
La història de l’ heroïna jueva, Juditha, estreta del quart llibre dels apòcrits, fou un dels objectes preferits pels oratoris posats en música més de vint vegades entre 1621 i 1716. Eren molt apropiats per la Pietat aquests personatges atès que podien ser escrits com a model per les interpretes (com Esther, Santa Teresa. Santa Úrsula, la mateixa Verge maria). Altrament els esdeveniments que desenvolupaven a Venècia durant els darrers mesos de 1716, accentuaren la seva actualitat. Des de 1714, en efecte la República estava en guerra contra el seu antic enemic, L’Imperi Otomà. L’any 1756 fou marcat per dos esdeveniments decisius, favorables a Venècia. La primera fou la victòria, el 5 d’agost pels aliats cristians conduïts pel Príncep Eugène a Petrovaradin (Sèrbia), la segona fou l’alliberament de la fortalesa veneciana a l’illa de Corfú, porta de l’Adriàtic (22 d’agost).
Cassetti utilitzà l’enfrontament dels jueus i els Assiris, com una al·legoria de l’enfrontament dels venecians i els turcs. El poema “Carmen allegoricun”, presentat al final del seu llibret, obre la clau d’aquesta aproximació: Judhit representa Venècia, (designada sota el pseudònim convencional d’Adria), la seva serventa Abra encarna la cristiana Bethulia, la ciutat assetjada simbolitza l’església, Ozies és el Papa. El sultà Otomà “Holopherne” pren els trets d’un senyor Assirià de la guerra, quin intendent Bagoas (nom llatí de Vagus) representa un general turc (pot ser temible a Ali Pacha mort a Petrovaradin). Fet típic de l’època, Cassetti va fer de Vagus un eunuc, traslladant al terreny de batalla un estereotip més comunament aplicat als mestres de l’harem.
El llibret de Judhit relata com Nabucodonosor envià un exèrcit comandat per, Holopherne en expedició punitiva contra la Judea que havia rebutjat pagar un impost per finançar la guerra contra els Medes. Ioakim, el gran sacerdot de Jerusalem, que estava llavors a Betúlia, qui comanda els passatges, que porten a la ciutat a tenir sort. Sorprès pel menyspreu fixat per la ciutat a la terrible amenaça, “Holopherne” aprèn del seu capità ammonitsa, Achior, que els jueus es refugien a la protecció del seu Déu. Sospitant, que Achior sigui un renegat, el lliura als jueus, amb els que haurà de compartir la sort.
Juditha una jove vídua de Betúlia, concep un pla per salvar la ciutat. Acompanyada d’Abra arriba al camp assiri i informa a Holopherne que, atès que els jueus han pecat, Déu els abandonarà aviat, li demana paciència, que rebrà un signe dels cels, que permetrà als assiris atacar amb l’èxit garantit.
Holopherne, no només la creu, sinó que sucumbeix als seus encants. Esfondrant-se embriagat per la beguda, en una festa en honor a Juditha, ella el decapita amb la seva pròpia daga. Quan Bagoas fa sonar l’alarma, Juditha i Abra són ja lluny. Contraataquen el jueus, i fan fugir els enemics desmoralitzats. Per acabar, Juditha guanya les riqueses d’Holopherne, Abra és alliberada i Achior es converteix al judaisme.
Si Vivaldi és poc conegut pels seus Oratoris, és essencialment, perquè una de les quatres obres d’aquest gènere que va composar, només “Juditha triomfant” ens ha arribat. El seu primer Oratori fou probablement “La Vittoria Navale” composada per Vivenza, poc després de la seva primera òpera que fou creada el 1713. El mateix any de la sortida de Francesco Gasparini mestre del cor de l’Hospital de la Pietà, hom li donaren el càrrec de l’orquestra de la Pietà, l’oportunitat d’esdevenir mestre del cor interí. El càrrec no fou previst més que el 1719, Vivaldi havent composat mentrestant més de dos Oratoris, una gran quantitat de música sacra vocal com el cèlebre “Gloria Riom 589”. Elprimer fou “Moisès Déus Pharaonics”, 1714, avui perdut, contràriament, el segon composat dos anys més tard, sobre el recitatiu “Judhita triomfant devicta Hofernis barbarie”. Del quart oratoti “L’adoracione delli tre magi al bambino Gesu nella cap di Bettlemme” tocada a Milà el 1722, no es coneix només que el llibret.
Gaire bé ningú, hauria pensat fa un segle que Vivaldi havia composat música sacra vocal. Tot i que ordenat capellà, Vivaldi semblava no tenir més que un sentit molt reservat de la vocació religiosa, en gran part, pel fet dels estudis aleshores disponibles a aquest objectiu. D’altre banda cap enregistrament tenia per objectiu unes obres religioses, que havia d’alimentar un mestre de capella pel culta. Hom el considerava un violinista virtuós, que havia composat nombrosos concerts i algunes sonates i que havia anat vers l’òpera, sense gran èxit.
Tot això ha canviat radicalment en els anys 20 quan un vast cos manuscrit- que es sap que formava part del material utilitzat per Vivaldi- ha estat redescobert, amb una gran força de voluntat, així com una mica de de sot-adquirit per la Biblioteca Nacional Universitària de Torí, on hi ha la part més gran de les col·leccions Foà i Giordano. L’únic volum d’aquests era impressionant, però més notable encara la seva diversitat al costat de les obres instrumentals que hom esperava, es trobaven les cantates, les serenates, les òperes i més sorprenent encara una cinquantena de composicions sacres vocals. De cop Vivaldi apareixia com un compositor com un compositor major de música d’església.
L’obra sacra vocal de Vivaldi es revelava molt variada: Seccions de l’ordinari de la missa, salms, himnes antífones a la Verge i el Magníficat, nombrosos motets sobre uns textos lliurament composats, alguns dels quals eren d’us lliure, mentre que d’altres indicats “introduzione”, estaven concebuts per precedir i introduir uns textos litúrgics. La peça més impressionant d’aquest cos, era un oratori de vastes dimensions “Juditha Triumphans.”
Quines circumstàncies havien motivat aquesta activitat inexplicable?. La resposta ve de les recerques del treball de Vivaldi a l’Hospital de la Pietat, la institució veneciana pels orfes, que ell ha integrat el 1703. En tan que professor de violí, alguns mesos després de la seva ordenació. Aproximadament una de cada nou o deu de les recluses de la Pietat (que comptava moltes centenes), rebia una formació musical amb l’esperança de reunir-les el seu famós cor. Aquest conjunt de jovenetes i dones comprenent no només el cor, pròpiament parlant, però també les instrumentistes que l’acompanyaven o tocaven al seu costat, era conegut a tota Europa per l’excel·lència de les seves interpretacions. Eles serveis regulars amb música a la capella de la Pietat, seguits per la major part, del què avui dia seria un concert de música instrumental, eren una atracció pels turistes. Reben lloances dels membres del cor, la bona voluntat de les autoritats, contribuint a la reputació de la mateix República de Venècia.
Aquests honors premien sovint la forma de regals i herències, això és el què estaven destinats.
La Pietat, tenia el seu propi mestre de capella o mestre del cor. És a ell aquí tocava la tasca de fornir constantment noves composicions musicals vocals sacres per la capella. Paral·lelament, el mestre de concerts, al què Vivaldi fou ràpidament promogut, feia el mateix per la música instrumental. Però el 1713 el mestre del cor Francesco Gasparini, deixà les seves funcions inopinadament, sense cap permís. Esperant la designació d’un nou mestre de capella-que no fou reclutat fin el 1719-. La Pietat crida per aquesta tasca al seu professor de cant, Pietro Scarpari (figura de mèrit, però menor) i al seu famós violinista, compositor Antonio Vivaldi. És el què feu Vivaldi amb aplicació i felicitat. L’abril de 1715 hom li atribuí igual la prima que rebia d’ordinari el mestre de capella, i pel seu treball de la preparació per setmana Sant i Pasqua.
Contràriament el què ha estat suggerit en el passat, els músics de la Pietat, consistien només en donzelles i dones (col·lectivament anomenades filles del cor), sense cap participació masculina. Paradoxalment. La Pietat estava inquieta de per les mirades dels visitants masculins, que amagava les noies tan lluny com fos possible darrera d’uns vels de gasa negra, argumentant per això el seu vel misteriós, però finalment mig dissimulades de les mirades les noies eren lliures per fer, també coses poc femenines, com tenir un contrabaix inflant les seves cuixes, jugant amb l’oboè o manejant vigorosament els arquets del violí.
Un període de residència a Màntua (1718-1720), durant la qual arriba un nou mestre de cor, restringint temporalment els lligams de Vivaldi amb la Pietat. No obstant, Vivaldi havia ja guanyat una sòlida reputació del compositor de música vocal i sacra. A partir d’aquest moment un cert nombre de comandes per la música d’església (de fet la primera comanda d’aquest tipus, quina música coneixem l’Stabat Mater 1712 precedeix al mateix temps l’arribada de Vivaldi a la Pietat). Durant els anys 1720 i al principi del 1730, Vivaldi va aplegar una sèrie d’obres sacres imponents, una gran part de la qual la feia un doble cor, que podien fer-ho per separat o en conjunt. Aquestes obres presenten després de 1720 importants lligams temàtics, i són notables per la seva exuberància, la seva dificultat d’execució i la seva complexitat contrapuntista, altrament certes d’elles estan lligades a la festa de Sant LLorens: és perquè s’ha suggerit, que havien estat composades per la festa Patronal d’una Església dedicada a aquest Sant Lorenzo in Damsao a Roma i el convent de Sant Lorenzo a Venècia, han estat també mencionades, però actualment, res és cert..
La producció religiosa de Vivaldi va reduir-se en els anys 1730, època on el compositor s’ha concentrat en l’òpera, de tota manera, dos anys abans de la seva mort el 1739, va tornar una darrera vegada a la Pietat, que acabava d’acomiadar el seu mestre de capella tingué cura de composicions per Pasqua i hom li demana una nova versió del Magnificat (Riom 611) així com diversos salms, antífones i motets.
Capellà, violinista, empresari, Vivaldi era tot això. En la seva música sacra, que veiem totes les seves facetes, que comporten la seva personalitat d’una fascinant complexitat, les quals s’enriqueixen amb intel·ligència, originalitat i profunditat.
Michel Talbot.
Primera part
Els soldats combaten al so dels tambors de guerra.
Que les armes, les carnisseries, la venjança,
La còlera, el terror i la necessitat,
Ens precedeixen, en la fúria,
Lliuren batalles,
Ai las, destins de la guerra,
Podeu desencadenar mil plagues i mil morts.
Recitatiu
Holopherne
Feliç sigui aquest dia propici,
Ai las, herois magnànims i estimats dels déus:
La sort, els astres i els cels són amb vosaltres.
Heus aquí a prop de la llum desitjada i cobejada,
Per un de vosaltres sereu grans pel vostre cap,
Per un el vosaltres el cap serà gran,
La victòria serà igualment vostra,
I el vostre Rei rebrà honor i glòria.
Ària
Holopherne
A qui serveixen els exercits, a qui serveix la guerra,
Si el cor del guerrer és abatut,
Si el combat en l’ esperança,
Llavors la vàlua en la batalla,
Tindrà més fermesa en aquesta batalla.
Recitatiu
Vagaus
Ai las, senyor mestre meu,
Holopherne
Què demanes?
Vagaus
Et porto a l’instant bones noves.
Holopherne
Quina feliç fortuna m’anuncies?
Vagaus
Res, que no augmenti la reva glòria,
I en veritat, un suau prodigi als teus ulls.
Holopherne
Parla…
Ària
Vagaus
Una dama enemiga, està cercant informació,
De tu al nostre exèrcit, gran cap Holopherne,
I ben aviat, creu-me, ella serà la teva amiga,
Només, que posis els teus ulls sobre ella.
Recitatiu
Holopherne
Que s’apropi la dama, i quan sigui l’hebrea “Bellona” dels exèrcits de Mart,
A Betulia, els nostres enemics, són reduïts a la misèria, submergits en angoixa arreu,
Tristesa arreu, clams de ràbia.
Un te pena, l’altre gemega, un s’afligeix tots sofreixen.
Res més que el temor, l’abandonament.
La laxitud. el desesper, l’aflicció i la innocència,
I llàgrimes a dojo.
Vagus
Vine, noble dama,
Valenta guerrera, ¡quina manera de caminar!
Li encanta aquí et vol.
I cap a tu s’apropa amb generosa valentia.
Ària
Judith
És l’amor a la pàtria, el què m’anima,
I el desig tan dolç de llibertat,
Guiades per la llum del firmament.
Les meves petjades tenen seguretat, entre els soldats.
Recitatiu
Abra
No tinguis por, alegrat, casta vídua beneïda pels déus,
Rebràs el reconeixement, que mereix la teva virtut.
Ària
Abra
Davant l’esplendor esclatant de la teva persona,
La còlera s’esvaeix, l’amor somriu,
I el teu insigne honor una clamorosa joia s’alça al teu costat.
Recitatiu
Abra
Veus com aquesta gent, ben armada,
S’agenolla humilment impressionada per la teva prestància..
Judith
Sense tardar, a Holopherne conduïu-me valents soldats,
Vinc com a missatgera de pau i no pas de guerra.
Cor i Vagus
Com tu enlluernes, ai las, encisadora, com n’ets de bella,
El nostre únic i vertader desig de victòria,
Honora amb la teva presència,
La tenda del nostre cap,
Dona-li tota la confiança a Holopherne i espera.
Recitatiu
Vagus
Aquell que tu veus a prop teu tan terrible al principi,
I ara tan plaent,
És aquell que tu cerques: amb amor i fidelitat,
En aquell, espera, bella Sion i tingues confiança.
Ària
Vagus
Tan terrible sigui ell amb la seva daga i l’armadura,
No serà menys, un senyor dolç i amant, vers tu, ai las, encisadora,
La teva sort i el teu destí, són a les teves mans,
Et mirarà sense còlera,
Perquè les teves pupil·les són dues estrelles.
Recitatiu
Holopherne
Què percebo! els meus ulls prohibits, què veieu allí!
L’esplendor del sol i dels cels!
Ai las, la sublim infanta.
La llum dels seus ulls triomfa, de la llum del sol i dels cels!
Prepareu uns trofeus pels nostres invitats,
Aspergiu flors i què els tendres amors, vagin a trobar la seva deessa.
Judith
Rei tot poderós, valent soldat,
Cor del rei Nabucodonosor,
Que té en les seves mans, el poder suprem,
Que comanda la fortuna i la sort,
I el poder que resideix tota justícia
Holopherne
Ai las, com més amable més la virtut
Quan és expressada per uns llavis tan exquisits!
Què vols tu, tan encantadora, Què em supliques?
Judith
No és pas per mi, sinó per la meva pàtria,
Prego per retrobar l’esperança i la llibertat,
I imploro per garantir la pau a Betúlia.
Ària
Judith
Què hi ha més noble, que la misericòrdia.
El conqueridor en veurà la seva glòria augmentada,
I serà beneit pel vençut si ho aprova.
Ai las, com en serà de magnífic el teu poder,
Si està apaivagat per la teva clemència!
Estalvien, ai las, déu, alleugera la nostra amargor.
Recitatiu
Holopherne
Tu demanes molt, o senyora.
Si demanes més, ho obtindries!
Però et serè sempre deutor.
Timbals! silenci! retireu-vos falanges,
Abandoneu al meu amor, abandoneu aquesta invicta,
Les vostres torxes, les vostres llances, les fletxes,
Les vostres impies màquines de guerra, sobre el camp de batalla.
Sigueu feliços de compartir la meva satisfacció.
Asseu-te aquí, dolça amiga.
Judith
Igual honor, hauria de ser atorgat a la meva serventa.
Holopherne
Ets tu qui m’honores
Judith
Et sóc devota.
Holopherne
Asseu-te aquí.
Judith
No he de fer-ho.
Holopherne
T’ordeno. És la meva voluntat.
Ària
Holopherne
Asseu-te, tu ets la meva estimada, preciosa i encantadora visió.
La meva rosa viva, la meva llum ardent,
I tu pel teu art triomfant,, tu valerosa amant, pau bella entre totes.
Recitatiu
Judith
Tu ets jutge, ets mestre i sobirà d’aquest exèrcit temible,
Que les teves tropes victorioses, siguin sempre vistes favorablement dels astres.
Holopherne
Soc feliç gràcies a tu i seré més feliç,
Si mentre que la llum d’Apol·lo reposa a les ones,
Tu em fas l’honor de ser la meva convidada,
Amb la fi de poder celebrar amb tota solemnitat,
Aquesta pau desitjada i estimada.
Judith
Al festí o al banquet, els meus llavis estan encarcarats,
Acostumats al dejuni, és trist no manifestar cap plaer amb l’alimentació,
La meva ànima entristida ignora aquestes delícies.
Ària
Judith
Agitada pel buf inconstant del vent durant el seu llarg vol,
L’oreneta vagabunda està afligida i plora, la seva mancança de felicitat,
Però sota l’impuls d’una brisa serena,
Ella oblida ràpidament les seves penes,
I la dolçor del niu que estima, riu de joia.
Recitatiu
Holopherne
En la meva tenda. que sigui parada la millor taula,
Tot el què neixi en el Ponto, tot l’aliment del cel i la terra.
Res és massa preciós per tu, ara tu ets la nostra reina,
Que tu Vagus, serviràs tot el què sigui portat el suau don de Lyaeus.
Ària
Vagus
Voleu servents i pel meu mestre prepareu sense retard el festí.
Perquè la nit cau per l’invicte Holopherne,
Cantem tots a una, per l’honori l’amor,
Que les nostres veus ressonin en una mateixa harmonia.
Recitatiu
Vagus
A tu també, servidora dels hebreus,
La nostra felicitat, aportaria joia i pau al teu cor.
Abra
Com parla amb audàcia,
Amb la mateixa audàcia que el seu mestre.
Preparem-nos Judih: per tot i sempre,
Esperant amb tu en els astres,
Jo seré la companya fidel de la meva senyora.
Ària
Judith
Vine, vine, sigues meva, fidel i estimada Abra,
Privada d’espòs com jo,
I la tortura compadeixo amb tu.
En aquesta sort funesta, tu ets la meva confident amiga,
Fins que aquesta sort funesta s’hagi acabat,
Esdevindré la teva companya en la joia.
Recitatiu
Abra
Judith, ja vinc, valor,
Al teu amor. creu-me, res de penós hi arribarà.
Ària
Abra
Que resplendeixi la teva meravellosa mirada,
I que de les teves pupil·les s’allunyi la trista rosada de l’Aurora,
Estima’l, pensa pe ell, fingeix ardor,
Si la nostra causa pugui ser afavorida per la teva passió.
Recitatiu
Abra
Durant aquest temps en la nostra pietosa ciutat,
Sento unes veus incertes, la brisa lleugera,
Porta el murmuri de la teva veu, jo el crec de la teva glòria,
Les verges de Judà, inquietes pel seu destí.
Cor
Ai las, sobirà del món, dels cels lluminosos,
Sens les pregàries i accepta les veus,
Que un cor devot, combatent la teva causa,
T’ofereix amb pietat a Judith, que s’ha ofert a tu,
Aviva la dolça flama del teu amor,
Subjuga així la bàrbara enemiga,
Dirigeix a Betúlia l’esperança de pau,
Retorna victoriosa, combatent amb penitència i en pregària, tu revius,
Tu que triomfaràs avui d’Holopherne,
Pietosa Judith puguis viure a través dels segles.
Fi de la primera part.
Segona part
Recitatiu
Ozias
Si tinc en la meva memòria tots el secrets del més gran rei:
La fi dels enemics tirànics, dels guerrers sense fe,
Ès gràcies als cels, preveig pròxim aquest final irremeiable,
Déu d’Abraham, tu ets el déu dels exèrcits, formidable en la guerra.
Que el teu nom, que la teva mà dreta dispersi l’enemic,
Et preguem, nosaltres els teus fidels.
Que a la teva glòria s’afegeixi aquesta nova victòria d’aquells que t’honorem.
Ària
Ozias
Ai las, astres, ai las estrelles per aquesta lluna minvant,
Sigueu les torxes funestes als enemics.
En aquesta nit beneïda, seran destruïts els enemics impius,
Perquè quan s’alci el sol, estiguin tots morts.
Recitatiu
Ozias
Ara les pregàries de la nostra virtuosa Judith,
En aquest mateix moment compatint l’enemic,
S’han sentit els cels,
Ella tornarà aviat triomfant i privada del seu cap,
Aquesta maleïda raça s’extingirà.
Recitatiu
Holopherne
Les ombres nocturnes, ara s’avencen,
El sol lluent l’abisme vers el mar;
Però tu, bella Judith, en el meu esplendent sol,
En aquestes cegues tenebres,
Sorgeix davant meu, en tota la seva esplendor.
Ària
Holopherne
La nit fosca i tenebrosa, per tu resplendeix de llum,
En una meravellosa esplendor,
I cap Aurora, apareixerà en la nova llum,
Qualsevol brillantor, qualsevol per bella que sigui,
Vençuda pel teu esplendor.
Recitatiu
Holopherne
Jo t’ho prego estimada meva, perdona als meus soldats,
Aquestes menges són indignes d’una invitada dels déus.
Judith
Però, és un senyal de la magnanimitat del teu cor.
Holopherne
El meu cor magnànim serà teu, si tu creus sincerament, que adoro la teva estimada mirada.
Judith
Cap altra imatge, que no sigui la de déu ha de ser venerada,
Per una criatura sobre la terra.
Holopherne
És la teva esplèndida bellesa, que m’impulsa a tals extrems.
Judith
Qualsevol que sigui aquesta esplendor de la mirada,
No és res més que polseguera, fosca i res més.
Ària
Judith
La vida passa, els anys volen,
Dels nostres infortunis, nosaltres en som la causa,
L’ànima viu immortal,
No obstant l’amor i la passió no són més que fum.
Recitatiu
Holopherne
Guarda aquestes paraules per demà,
Ai las, més sento jo la passió de l’amor,
Més sento en les meves entranyes, devorades per la passió.
Judith
Modera la calor de la teva passió, valent sobirà, evita la flama.
Holopherne
Jo cremo…
Judith
Me’n vaig
Holopherne
No estimada Judith
Ària
Holopherne
No rebutgis pas, estimada, els desitjos d’un sobirà que t’adora,
I no desdenyis al menys els ardors d’una ànima amorosa.
Recitatiu
Judih
Prego als cels, que acordis la pau Rei.
Holopherne
Que així sigui, i bevent, espero ser salvat per a tu,
I si m’estimes, jo seré la teva salvació.
Cor
No 0mples de vi fi, sinó de nèctar,
Les copes d’or i tendres amors,
Coroneu-les de mirra i roses,
I en una alegria mútua, pugui l’amor d’aquests éssers divins,
Prosperar en una dolça passió.
Holopherne
Poden els teus turments, ser esborrats del teu cor,
I alçant el calze, dic que visqui la glòria de Judith,
Quan s’extingirà la torxa de la guerra.,
Que visqui per tu l’amor i la pau.
Ària
Judith
Que visqui en pau, i que la pau sincera regni,
Que la torxa de l’amor sorgeixi a Betúlia.
Am la pau es troba sempre la verdadera felicitat,
Que les guerres no siguin més causa de dolor,
En la pau es posa tota la meva esperança, la meva ànima,
Doncs la pau és el remei a la nostra aflicció,
En la pau, bon déu, ho acompleixes tot,
Estimes els fruits de la pau.
Recitatiu
Judith
Així en pau entre els enemics, pugui la meva pàtria restar inviolada,
Però, què veig allí! Holopherne, embriagat pel vi, dorm a sobre la taula!
Vaig a alçar-me, vers el sobirà,
Acudiu servidors, vine Adra,
Quedem-nos aquí dins la tenda,
Mentre dorm el nostre enemic, vigilem i preguem a déu.
Ària
Vagus
Ombres estimades, brises encantades,
Bufeu dolçament sobre ell,
Quan el senyor dorm, que tothom estigui en silenci,
De la càrrega de les preocupacions, en un somni suau,
Que la seva ànima estigui apaivagada.
Recitatiu
Vagus
Quina sort tens, bella senyora,
Que triomfes d’un rei també audaç,
I conquistes el conqueridor dels seus enemics.
Judith
És l’0bre del rei dels cels, qui governa els reis,
I pugui la misericòrdia de déu satisfer,
Els sospirs i les promeses del meu cor devot.
Vagus
Que s’estiri be sobre el llit, vaig a desparar la taula,
I aquí bella Judith, puguis gaudir la joia d’estar sola amb el mestre sobirà,
Apaivagar l’angoixa del seu cor.
Però, aquí ve la teva serventa, jo me’n vaig de seguida,
I et deixo sola amb el teu amor.
Judith
Vens a propòsit, estigues presta,
El moment de la nostra glòria ha arribat,
L’hora de la victòria tan esperada.
Abra
Que la teva empresa sigui coronada per l’èxit
I per tu estimada Judith, com per la pàtria,
Tu seràs la font de salvació i de vida.
Judith
Ja n’hi ha prou, tanca la porta.
No deixis entrar cap ànima viva,
Inflama el teu cor amb un ardor celestial,
I espera en silenci la prova de la meva victòria.
Ària
Adra
L’infant què és l’home,
Preocupat pel vent glacial,
No és pas esperat amb més fervor per la seva mare,
Com jo t’espero a tu, però la pena d’un cruel,
Tot i que breu contratemps, turmenta enormement,
L’ànima amorosa, qui tem i espera.
Recitatiu
Adra
Ara me’n vaig i tanco la tenda,
I espero, pregant per tu, el retorn de la nostra heroïna.
Recitatiu acompanyat
Judith
Sobirà creador dels astres, que ho fas sortir tot del no res,
I perquè siguem els teus servidors, ens vau fer a imatge vostre,
Pare misericordiós dels cels, podràs déu del món,
Que la victoriosa Yaél o la tenaç Déborah vas donar força,
Escolta la nostra pregària i esborra els nostres pecats,
I que la teva poderosa mà dreta,
Doni una força prou ferma a la meva pusil·lànime mà dreta.
Ària
Judith
Si en un somni profund, qualsevol es submergeix,
I perd la seva vigilància
Aquell que dorm en poder vostre, que sigui privat de la seva sang,
I que aquesta sang brollant m’aporta la victòria.
Acompanyament
Judith
Descobreixo la daga de l’impiu i indigne tirà,
Sospesa al capçal del seu llit, l’agafo i li pego un cop al cap i al pit d’Holopherne,
I tanco en nom teu Senyor, el cap malvat.
Adeu, tenda protectora, que mai més sigui reconeguda al cel i a la terra,
La gran victòria assumida en el vostre terreny.
Recitatiu
Judith
Abra, Abra, agafa això que et dono,
Col·loca en el teu petit sac, fidel serventa,
Segueix-me, de pressa,
I que la mà misericordiosa de déu,
Ens porti segures fora del campament.
Abra
Que veig? un miracle, has arrancat el cap del terrible monstre,
I del mateix cop, els has vençut a tots.
Anem-nos ràpid, aneu-nos,
I donem mil, i mil gràcies a déu.
Ària
Adra
Si per a tu brilla la beneïda llum dels cels
Si per a tu brillen en les nostres ànimes la benèvola pau,
I dolça esperança i l’única guia..
Aquell que no fou mai creat devem la nostra pau i la nostra glòria,
Enardeix els nostres cors, reforça el vigor del nostre braç,
I la nostra victòria, és un do de la seva mà.
Recitatiu
Vagus
Ara a l’est s’eleva l’aurora propera,
En el firmament, rares estrelles brillen a la tenda,
Vacil·la una llum incerta.
La tenda està oberta, però no hi veig ningú,
Que veig, està plena de sang!
Quina visió espantosa! el cos del meu senyor exsangüe,
Veniu soldats! dempeus, servidors, sentinelles, no dormiu,
Que s’ha fet de nosaltres, Betúlia s’ha escapat, Holopherne és mort.
Ai las, plorem, que dissortats som tots,
Vengem la mort del nostre sobirà.
Ària
Vagus
Armeu-vos de les vostres torxes i les serps!
Del nostre fosc i funest reialme, temibles companys,
Fúries veniu a nosaltres, per la mort, el, fuet i la carnisseria,
Apreneu de nosaltres, els cors irritats, per venjar l’assassí del nostre sobirà.
Recitatiu
Ozies
Amb quina llum insòlita, ha sortit l’Aurora de les entranyes de la terra.
Centenars de flors molles de la rosada, o com aquest dia ens somriu d’alegria,
Ple d’una joiosa llum!
Ella arriba, ella arriba per fi,
Judith triomfant, amb quina joia jo l’abraço,
Filla elegida: déu sobirà vèieu com la meva ànima exultant.
Ària
Ozies
Sigues feliç afortunada, Betúlia s’alegra amb tu,
Ciutat profundament afligida, tu ets l’estimada dels cels i del destí
Mai podran els enemics triomfar..
Acompanyament Ozies
També per decret etern, declaro que Venecià, la ciutat de la mar mai serà violada.
Tot com en Àsia contra l’imperi tirà d’Holopherne.
La ciutat verge serà sempre defensada per la gràcia de déu.
Ella serà una nova Judith i el pastor pregarà pel seu poble,
I el fidel Ozias mantindrà la fe de la seva Betúlia.
Anem filles de Sion de seguida a celebrar la victòria esperada,
I amb devoció i el amb el so dels saltirons, aplaudiu a Judith triomfant.
Cor
Salut, victoriosa Judith,
Esplendor de la nostra pàtria, esperança de salvació,
Sigues per tot el món gloriosa.